Càncer metastàsic d'origen desconegut. Anna Pardo i Pelegrín R4 Medicina Interna
|
|
- Pablo Plaza Coronel
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Càncer metastàsic d'origen desconegut Anna Pardo i Pelegrín R4 Medicina Interna 13 de novembre de 2014
2 Tot tumor maligne confirmat histopatològicament, del qual l'origen primari no és evident després de realitzar història clínica, exploració física complerta i estudis complementaris bàsics
3 EPIDEMIOLOGIA Representa del 2-7% de tots els tumors (11/ hab homes; 5/ dones) Predomina en homes, 7a dècada Mitjana de supervivència: 5-10 mesos* No augmenta en aquells pacients en que identifiquem el primari Cal prioritzar la identificació de subgrups amb tractament específic, que sí pot allargar-la * Millor en metàstasis nodals, pleurals o peritoneals (14-16 mesos), que en viscerals
4 GRUPS DE MILLOR PRONÓSTIC Metàstasis de carcinoma epidermoide a adenopaties engonals o cervicals Metàstasis d adenocarcinomes a adenopaties axil lars en dones Ascitis maligna per adenocarcinoma en dones Metàstasis óssies osteoblàstiques en homes amb PSA elevat Tumors pobrament diferenciats amb característiques germinals extragonadals Carcinomes indiferenciats - neuroendocrins Lesió metastàsica única
5 FACTORS PRONÒSTICS Factors favorables Factors desfavorables Sexe Dones Homes Localització Histologia Ganglis cervicals, engonals, retroperitoneals Carcinoma pobrament diferenciat, carcinoma epidermoide, neuroendocrí Viscerals, ós, ganglis supraclaviculars Adenocarcinoma LDH sèrica Normal Elevada CEA sèric Normal Elevat FA sèrica Normal Elevada Albúmina Normal Disminuïda Òrgans afectats <2 >3 Metàstasis hepàtiques No Sí RE i RP + - Situació clínica Bon PS Mal PS
6 PATOGÈNIA No es coneix el mecanisme pel qual es poden desenvolupar metàstasis sense que el primari sigui evident
7 DIAGNÒSTIC HISTOPATOLÒGIC Sempre es preferirà la biòpsia --> excepció: metàstasis cervicals (PAAF)
8 IMMUNOHISTOQUÍMICA Neoplàsia Patró tinció immunohistoquímica Carcinoma Citoqueratines i EMA + LCA, S-100 i vimentina Limfoma LCA + Ocasionalment, EMA + Sarcoma Vimentina + Citoqueratines i EMA - Mesotelioma Calretinina Rabdomiosarcoma Desmina + Tumor neuroendocrí NSE, cromogranina, sinaptofisina i citoqueratines + Tumor de cèl lules germinals α-fp i β-hcg + Citoqueratines + Carcinoma de mama RE i RP + Citoqueratines i EMA + Carcinoma de pròstata PSA + Citoqueratines i EMA + Càncer fol licular de tiroïdes Tiroglobulina + Càncer medul lar de tiroïdes Calcitonina + Melanoma S-100, HMB-45 i vimentina + Citoqueratines i EMA - Angiosarcoma Factor VIII i UEA1 + Carcinoma de pulmó (no cèl lula petita) TTF-1 +
9 PAPER DELS MARCADORS SÈRICS Cal considerar la determinació sistemàtica de: PSA α-fp β-hcg CA 125 (guies americanes) Pel diagnòstic, únicament acceptat PSA en homes amb adenocarcinoma i metàstasis blàstiques óssies Útils en el seguiment de la resposta
10 PAPER DELS MARCADORS SÈRICS Marcador Neoplàsia S-100 Melanoma PSA Pròstata LCA Limfoma / Leucèmia Tiroglobulina Carcinoma de tiroïdes Calcitonina Carcinoma medul lar de tiroïdes β-hcg α-fp CA-125 CA 19.9 CA 15.3 CEA CYFRA EMA NSE SCC Catecolamines Tumor de cèl lules germinals, coriocarcinoma Hepatocarcinoma, tumor de cèl lules germinals Ovari, pulmó, endometri, gastrointestinals Pàncrees, gastrointestinals Mama, ovari, pàncrees Colorectal, pulmó, ovari, mama ( tot ) C.pulmó no cèl lula petita Carcinomes Neuroendocrins Cèrvix, epidermoide de pulmó, cap i coll Neuroendocrins
11 TÈCNIQUES D IMATGE PET-TAC indicacions acceptades: Adenopatia cervical amb AP cèl lules escamoses Metàstasis úniques (opció teràpia loco-regional) Seguiment en pacients amb gran malaltia òssia Insuficiència renal severa o al lèrgia al iode
12 ALTRES EXPLORACIONS Les proves invasives (fibrobroncoscòpia, endoscòpies, etc) s haurien de limitar a pacients simptomàtics o bé a aquells amb proves d imatge que puguin suggerir-ne l'origen
13 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS 1. Adenocarcinoma d'origen desconegut (60%) 2. Carcinoma pobrament diferenciat d'origen desconegut 3. Neoplàsia pobrament diferenciada d'origen desconegut 4. Carcinoma epidermoide d'origen desconegut 5. Carcinoma neuroendocrí d'origen desconegut
14 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS Tipus histològic Estudi addicional Adenocarcinoma TAC tòraco-abdominal i CA 19.9 Homes: PSA sèric i tinció de PSA Dones: mamografia, CA 125, CA- 15.3, RE i RP Carcinoma pobrement diferenciat Neoplàsia pobrament diferenciada Carcinoma epidermoide-escamós Tumor neuroendocrí TAC toraco-abdominal β-hcg, α-fp, NSE sèriques Immunohistoquímica Cervical panendoscòpia, TAC/RMN cervical, PCR per VEB Engonal examen genital i anorectal Altres localitzacions TAC toracoabdominal, fibrobroncoscòpia TAC toraco-abdominal, cromogranina A, NSE octreoscan PET-TAC
15 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS 1. Adenocarcinoma d'origen desconegut 2. Carcinoma pobrament diferenciat d'origen desconegut 3. Neoplàsia pobrament diferenciada d'origen desconegut 4. Carcinoma epidermoide d'origen desconegut 5. Carcinoma neuroendocrí d'origen desconegut
16 1. ADENOCARCINOMA D'ORÍGEN DESCONEGUT En general, mal pronòstic Grups terapèutics: Dones amb carcinomatosis peritoneal considerar citoreducció quirúrgica + QT (platí + placlitaxel ó platí + ciclofosfamida) Dones amb metàstasis axilars mastectomia radical modificada ó buidament axil.lar + RDT mama +/- QT +/- HT +/- trastuzumab Homes amb metàstasis òssies blàstiques tractament càncer pròstata avançat Lesió metastàsica única cirurgia o RDT local A la resta de pacients, QT empírica
17 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS 1. Adenocarcinoma d'origen desconegut (60%) 2. Carcinoma pobrament diferenciat d'origen desconegut 3. Neoplàsia pobrament diferenciada d'origen desconegut 4. Carcinoma epidermoide d'origen desconegut 5. Carcinoma neuroendocrí d'origen desconegut
18 3. NEOPLÀSIA POBREMENT DIFERENCIADA D'ORÍGEN DESCONEGUT Tractament estàndard de limfoma o tumor de cèl lules germinals
19 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS 1. Adenocarcinoma d'origen desconegut (60%) 2. Carcinoma pobrament diferenciat d'origen desconegut 3. Neoplàsia pobrament diferenciada d'origen desconegut 4. Carcinoma epidermoide d'origen desconegut 5. Carcinoma neuroendocrí d'origen desconegut
20 4. CARCINOMA EPIDERMOIDE D'ORÍGEN DESCONEGUT Grups terapèutics: Adenopaties cervicals altes És imprescindible una bona exploració ORL i biòpsia de les àrees sospitoses RDT ó dissecció cervical + RDT +/- QT Adenopaties engonals colposcòpia i rectoscòpia. Si no es localitza primari, dissecció ganglionar +/- RDT Adenopaties altres localitzacions si FBS normal i no hi ha primari per sota clavícula, igual tractament que en adenopaties altes
21 ESTRATÈGIA DIAGNÒSTICA- TERAPÈUTICA PER GRUPS PATOLÒGICS 1. Adenocarcinoma d'origen desconegut (60%) 2. Carcinoma pobrament diferenciat d'origen desconegut 3. Neoplàsia pobrament diferenciada d'origen desconegut 4. Carcinoma epidermoide d'origen desconegut 5. Carcinoma neuroendocrí d'origen desconegut
22 5. CARCINOMA NEUROENDOCRÍ D'ORÍGEN DESCONEGUT Normalment, són carcinoides metastàsics intestinals o pancreàtics TAC abdominal Carcinoma anaplàsic de cèl lules petites possible microcític de pulmó (TAC toràcic + fibrobroncoscòpia) esquema per microcític de pulmó Ressecció de les lesions metastàsiques ó quimioembolització, ó octeotrid (simptomàtic) ó 5-fluoracil
23 TRACTAMENT Esquema més utilitzat: taxans + carboplatí i etopòsid Resposta: 33-47% Supervivència: 7-13 mesos Els pacients que responen ho acostumen a fer en els primers cicles Cap règim ha resultat eficaç en segona línia
24 BIBLIOGRAFIA Cancer of unknown primary site: review article. Gauri R. Varadhchary, Martin N.Raber. N Engl J Med 2014; 371(8): Aspectos fundamentales del diagnóstico del cáncer de origen desconocido. MJ Férnandez Cotarelo, JM Guerra Vales. Rev Clin Esp 2009; 209(7): Manejo terapéutico del cáncer de origen desconocido por grupos patológicos. MJ Fernández Cotarelo, JM Guerra Vales. Rev Clin Esp 2009; 209(9): Carcinoma de origen desconocido: diagnóstico y manejo terapéutico. B Cantos Sánchez, A Sánchez Ruiz, C Maximiniano Alonso et al. Oncología; 2006: 29(3): Cáncer de origen desconocido. R Hernández García, JM Guerra Vales [en línea] Protocolo de actuación clínica en las metástasis de origen desconocido. A García García, S González-Santiago y MJ Méndez Vidal. Medicine; 2005; 9(25): Review: Diagnostic and therapeutic management of cancer of an unknown primary. N Pavlidis, E Briasoulis, J Hainsworth et al. European Journal of Cancer; 2003; 39: Carcinoma de origen desconocido. JI Toscas Vigara, E Verdaguer Fransoy, M Caro Gallarín et al. Med Integral: 2002; 39(9): Estudio sobre las metástasis cervicales de primario desconocido. P Vaamonde, C Martín Martín, M del Río Valeiras et al. Acta Otorrinolaringol Esp 2002; 53: Utilización de marcadores tumorales en Atención Primaria. G de Teresa Romero, V Casado Vicente, A Jimeno Carrúez. Medifam: 2002; 12(1)
25 Moltes gràcies!
ACTITUD DEL INTERNISTA ANTE LA NEOPLASIA DE ORIGEN DESCONOCIDO. Rosa Apolinario Hidalgo Servicio de Medicina Interna Hospital Insular de Gran Canaria
ACTITUD DEL INTERNISTA ANTE LA NEOPLASIA DE ORIGEN DESCONOCIDO Rosa Apolinario Hidalgo Servicio de Medicina Interna Hospital Insular de Gran Canaria Introducción.Concepto El cáncer de origen desconocido
Más detallesBiomarcadores moleculares y genómica en las metástasis de origen primario oculto
Biomarcadores moleculares y genómica en las metástasis de origen primario oculto Joan Albanell Mestre RUTINARIO RECOMENDABLE EVIDENCIA INSUFICIENTE Biopsia generosa para posibilitar múltiples estudios
Más detallesINMUNOMARCACION. Cuadro Nº 1: Tumores malignos indiferenciados primarios y metastasicos a celulas redondas
INMUNOMARCION La inmunomarcación puede realizarse en material fijado, en material congelado y en extendidos. Varios factores influyen en el resultado, como el fijador utilizado, procesamiento, anticuerpo
Más detallesRoda de casos Gerard Oliver Gassó. Citotècnic. Consorci Sanitari integral
Roda de casos 2012 Gerard Oliver Gassó Citotècnic Consorci Sanitari integral ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís CAS CLÍNIC Pacient de 52 anys d edat sense antecedents
Más detallesMetástasis de Adenocarcinoma y Cáncer de Mama
Metástasis de Adenocarcinoma y Cáncer de Mama Sebastián Fernández Arias (Hospital Vital Álvarez Buylla) Belén Porrero Guerrero (Hospital Central de Asturias) Caso 1 Mujer de 58 años No antecedentes familiares
Más detallesIncidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012
Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.
Más detallesProGRP en Neoplasias Pulmonares. R. Molina. Consultor Senior. Hospital Clinic. Facultad de Medicina. Barcelona
ProGRP en Neoplasias Pulmonares R. Molina. Consultor Senior. Hospital Clinic. Facultad de Medicina. Barcelona MT. MÁS EMPLEADOS CICP Específicos: NSE ProGRP NCICP SCC CA 15.3, Inespecíficos: CEA, CYFRA
Más detallesCAPÍTULO 82 Cáncer de sitio primario
Cáncer de sitio primario desconocido CAPÍTULO 82 473 unos cuatro meses en los casos resistentes al tratamiento sin producir cambios medibles en el tumor. El dolor por las metástasis disminuye con estroncio-89
Más detallesImpacte del càncer i prioritats en atenció oncològica
Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica Procés oncològic i TICs en l entorn CSB: diagnòstic ràpid i cribratge del càncer. 29 de novembre de 2013 Impacte del càncer a Catalunya: tendències
Más detallesCASO CLINICO: TRATAMIENTO NEOADYUVANTE EN CANCER MAMA HER-2 + Anabel Ballesteros García Hospital Universitario de La Princesa
CASO CLINICO: TRATAMIENTO NEOADYUVANTE EN CANCER MAMA HER-2 + Anabel Ballesteros García Hospital Universitario de La Princesa CASO CLINICO 1 Mujer de 35 años ANTECEDENTES PERSONALES: Linfoma de Hodgkin
Más detallesMARCADORES TUMORALES
MARCADORES TUMORALES MARCADOR INTERÉS CLÍNICO COMENTARIO (Alfa-fetoproteína) 1. Hepatocarcinoma (existe buena - Puede encontrarse elevada en hepatitis Glicoproteína sintetizada por la correlación entre
Más detallesCÀNCER METASTÀSIC D ORIGEN DESCONEGUT PLANTEJAMENT DIAGNÒSTIC. Dr. Ferran Losa. Consorci Sanitari Integral (Hospitalet-Baix Llobregat)
CÀNCER METASTÀSIC D ORIGEN DESCONEGUT PLANTEJAMENT DIAGNÒSTIC 13 Desembre, 2011 ACADÈMIA de CIÈNCIES MÀDIQUES Dr. Ferran Losa. Consorci Sanitari Integral (Hospitalet-Baix Llobregat) Definición y proceso
Más detallesUNITAT DE DIAGNÒSTIC RÀPID (UDR) Joaquim Torné Cachot Servei Medicina Interna. CSG
UNITAT DE DIAGNÒSTIC RÀPID (UDR) Joaquim Torné Cachot Servei Medicina Interna. CSG Alternativa a la hospitalització convencional amb els objectius fonamentals de: Diagnòstic ràpid de malalties potencialment
Más detallesEficiencia diagnóstica de los marcadores tumorales en la sospecha clínica de neoplasia oculta
XXX Congreso Nacional de la Sociedad española de Medicina Interna Eficiencia diagnóstica de los marcadores tumorales en la sospecha clínica de neoplasia oculta V. Alberola Servicio de Oncología Hospital
Más detallesUso de los marcadores tumorales como ayuda al diagnóstico de los tumores más frecuentes
Uso de los marcadores tumorales como ayuda al diagnóstico de los tumores más frecuentes La prevención primaria, actuando sobre los factores de riesgo, junto con el diagnóstico precoz, son las armas que
Más detallesMETÁSTASIS DE NEOPLASIA PRIMARIA DESCONOCIDA es eficiente buscar el origen?
METÁSTASIS DE NEOPLASIA PRIMARIA DESCONOCIDA es eficiente buscar el origen? Dr. Isidoro Martínez Moreno Hospital Lluís Alcanyís. Xàtiva. Valencia Valencia Noviembre/2009 CÁNCER DE PRIMARIO DESCONOCIDO
Más detallesOncologo Britanico: Rupert Willis.
Dra. Kelly San Martin D. HGGB. Neoplasia: masa anormal de tejido, cuyo crecimiento excede al del tejido normal y no esta coordinado con el, y que persiste de la misma forma excesiva tras finalizar el estimulo
Más detallesTumor neuroendocrino metastásico asintomático en ovario en paciente con cáncer de cérvix. Caso clínico.
Tumor neuroendocrino metastásico asintomático en ovario en paciente con cáncer de cérvix. Caso clínico. Dr. Gregorio López González Dr. Jesús S. Jiménez Unidad de endoscopia ginecológica H. U. 12 de Octubre
Más detallesMujer con cáncer de mama y
Mujer con cáncer de mama y Oliver Higuera Gómez R4 Oncología Médica H.U. La Paz Antecedentes personales Mujer de 48 años de edad No reacciones alérgicas medicamentosas conocidas Fiebre reumática en la
Más detallesLA CITOLOGIA EN EL DIAGNÓSTICO DE LOS TUMORES NEUROENDOCRINOS
LA CITOLOGIA EN EL DIAGNÓSTICO DE LOS TUMORES NEUROENDOCRINOS Diego Martinez Parra UGC Intercentros de Anatomia Patológica Bahia de Cádiz (Hospital Universitario Puerta del Mar) TUMORES NEUROENDOCRINOS
Más detallesMarcadores tumorales. Mitos y realidades. R. Molina Consultor Senior Hospital Clinic. Barcelona. Spain
Marcadores tumorales. Mitos y realidades R. Molina Consultor Senior Hospital Clinic. Barcelona. Spain Utilidad clínica de los Marcadores Tumorales? MARCADOR TUMORAL Toda sustancia producida o inducida
Más detallesDERMATOMIOSITIS POLIMIOSITIS MIOSITIS POR CUERPOS DE INCLUSIÓN
I Reunión en Enfermedades Autoinmunes Sistémicas. Toledo 19-21 de junio de 2008. GEAS. SEMI. Cribado de neoplasias en las miopatías inflamatorias Albert Selva O Callaghan Servicio de Medicina Interna Hospital
Más detallesGETH REUNIÃO CIENTÍFICA. Maria del Carmen Castro Mujica
GETH REUNIÃO CIENTÍFICA Maria del Carmen Castro Mujica Caso Clinico 13/febrero/2014: PRIMERA ATENCIÓN INEN Paciente: M.T.C, Lugar nacimiento: Junín / Procedencia: Lima Fecha nacimiento: 20/05/1970 - Edad
Más detallesNIC I. Labio Anterior NIC III. Labio Posterior
NIC III NIC III NIC I. Labio Anterior NIC III. Labio Posterior IDEM con Lugol Diagnóstico. Asintomático. (hasta Ib). Pesquizar mujer de riesgo. Examen físico completo Citología. Colposcopía. Test de Schiller.
Más detallesMarcadores tumorales en neoplasias de origen desconocido
Marcadores tumorales en neoplasias de origen desconocido CÁNCER DE ORIGEN DESCONOCIDO METÁSTASIS 1) BIOPSIA DEMOSTRATIVA 2) NO COMPATIBLE CON TUMOR PRIMARIO DICHA LOCALIZACIÓN 3) DESCONOCIMIENTO DEL LUGAR
Más detallesAnálisis estadístico a la fecha
CUIT: 3-79298-1 Análisis estadístico a la fecha Desde 1989 a la fecha, la Dra. Cirigliano, junto a un destacado equipo de profesionales ha atendido un total de 7823 pacientes. De estos 1841 completaron
Más detallesActualización en el laboratorio del paciente oncológico
Actualización en el laboratorio del paciente oncológico Marcadores Tumorales: Bioquímica Aplicada Angel Gabriel D Annunzio Médico Oncólogo Posadas-Misiones Argentina CÁNCER DE TESTÍCULO Marcadores tumorales
Más detallesMarcadores tumorales. Los marcadores tumorales son sustancias que a menudo pueden descubrirse en cantidades
CANCER FACTS N a t i o n a l C a n c e r I n s t i t u t e N a t i o n a l I n s t i t u t e s o f H e a l t h D e p a r t m e n t o f H e a l t h a n d H u m a n S e r v i c e s Marcadores tumorales Los
Más detallesMUJER DE 63 AÑOS CON LESIÓN EN BASE CRANEAL DE LARGA EVOLUCIÓN
MUJER DE 63 AÑOS CON LESIÓN EN BASE CRANEAL DE LARGA EVOLUCIÓN P Lorenzo González, Lucía Díaz Cabanas, Alfredo García Allut, JM Cameselle Teijeiro, J Forteza Vila Servicio de Anatomía Patológica, Complejo
Más detallesPROTOCOLOS DE AUTORIZACIÓN Y AUDITORÍA
PROTOCOLOS DE AUTORIZACIÓN Y AUDITORÍA TOMOGRAFÍA POR EMISIÓN DE POSITRONES (PET/CT scan) - NORMATIVAS DE UTILIZACIÓN - REQUISITOS DE SOLICITUD CRITERIOS GENERALES NO DEBE SER UTILIZADO COMO MÉTODO DE
Más detallesSuscripción. Donación de AGERS al Centro de Documentación de Fundación MAPFRE
Suscripción Aspectos generales 1. La tendencia generalizada es una suscripción simple, rápida y fácil. 2. La suscripción tradicional habitual, no es de gran ayuda, para la selección del riesgo de cáncer.
Más detallesFUE POR CASUALIDAD. Sergio Gallego Rodríguez. MIR3 Endocrinología y Nutrición Hospital Severo Ochoa. Moderadora: Teresa López del Val
FUE POR CASUALIDAD Sergio Gallego Rodríguez MIR3 Endocrinología y Nutrición Hospital Severo Ochoa Moderadora: Teresa López del Val FEA Endocrinología y Nutrición Hospital Severo Ochoa ANTECEDENTES Antecedentes
Más detallesCASO CLÍNICO. Hombre de 73 años. Huila. Agricultor. Antecedente de cicatriz por quemadura con aceite en el antebrazo derecho, en la infancia
CASO CLÍNICO Antecedente de cicatriz por quemadura con aceite en el antebrazo derecho, en la infancia Hombre de 73 años Procedente: Huila Agricultor Tarquí, Desde hace 2 años presenta lesión elevada sobre
Más detallesONCOLOGÍA PEDIÁTRICA PÉLVICA. Materno-Infantil del HRU, Málaga
ONCOLOGÍA PEDIÁTRICA PÉLVICA María I. Martínez León Materno-Infantil del HRU, Málaga Oncología pediátrica pélvica 1. Espacio pélvico * Espacio presacro 2. Ovario 3. Testículo Rabdomiosarcoma Tumor de células
Más detallesCáncer medular de tiroides con calcitonina plasmática negativa. Tratamiento con Y-90 Y DOTATOC. Dr. Pedro Pineda
Sección n Endocrinología a Hospital Clínico Universidad de Chile Cáncer medular de tiroides con calcitonina plasmática negativa. Tratamiento con Y-90 Y DOTATOC Dr. Pedro Pineda Dra. Laura Carreño o (Anatomía
Más detallesServicio Medicina Interna CAULE. Sesión Clínica
Sesión Clínica 31-08-11 Servicio Medicina Interna Mujer de 65 años que ingresa para estudio de lesiones óseas y edema en ESI de 2 meses de evolución con astenia sin otros síntomas acompañantes. Sin antecedentes
Más detallesVarón de 52 años Agosto 2006: Estudiado en Urología por cólicos renales. Se detectan en ecografía LOES hepáticas.
Varón de 52 años Agosto 2006: Estudiado en Urología por cólicos renales. Se detectan en ecografía LOES hepáticas. ECO abdominal: Múltiples LOES en ambos lóbulos del hígado Anamnesis dirigida: No flushing
Más detallesACTITUD ANTE LA DETECCIÓN DE INCIDENTALOMAS Teresa González Alegre Medicina Interna TIROIDEOS
Teresa González Alegre Medicina Interna Detección nódulo tiroideo: Nota el paciente. Exploración física. Exploración radiológico: Ecografía 67% TAC y RMN 16% Eco doppler carotídeo 9,4% PET 2-3% Prevalencia:
Más detallesLinfadenopatias en pacientes con trastornos de la inmunidad. José Antúnez López Servicio de Anatomía Patológica Hospital Clínico de Santiago
Linfadenopatias en pacientes con trastornos de la inmunidad José Antúnez López Servicio de Anatomía Patológica Hospital Clínico de Santiago VIH y CANCER S. Kaposi (1981). Linfoma no Hodgkin. Cáncer invasivo
Más detallesCITOPATOLOGÍA DEL PULMÓN Tumores mesenquimales de pulmón. Dra. N.Tallada Hospital Universitari Vall d Hebron. Barcelona
CITOPATOLOGÍA DEL PULMÓN Tumores mesenquimales de pulmón Dra. N.Tallada Hospital Universitari Vall d Hebron. Barcelona TUMORES MESENQUIMALES DE PULMÓN Los tumores mesenquimales primarios son raros, en
Más detallesCompromiso pleural metastásico
Compromiso pleural metastásico Dr. Sigifredo Aiza Campos* Dr. Daniel Quesada Rodriguez* Dr. Carlos 1. Alfaro Rodríguez* RESUMEN Un total de 43 pacientes con invasión pleural por tumor maligno, fueron encontrados
Más detallesMetástasis cutáneas. Cutaneous metastases. ARTÍCULO DE REVISIÓN Med Int Méx 2015;31:434-440. Silvia Méndez-Flores
ARTÍCULO DE REVISIÓN Med Int Méx 2015;31:434-440. Metástasis cutáneas RESUMEN Las metástasis cutáneas de tumores primarios de órgano sólido son un evento raro en la práctica diaria dermatológica, su incidencia
Más detallesSESIÓN DE RESIDENTES PATOLOGÍA DE CABEZA Y CUELLO. Marta Vidal Borrego UDIAT C.D. Corporació Parc Taulí
SESIÓN DE RESIDENTES PATOLOGÍA DE CABEZA Y CUELLO Marta Vidal Borrego UDIAT C.D. Corporació Parc Taulí HISTORIA CLÍNICA 51a Fumadora 40cig/dia, enolismo moderado Obstrucción nasal, epífora, cefalea, hiposmia
Más detallesDescripción CLASES MAGISTRALES, TALLERES PRÁCTICOS DE CITOLOGÍA Y PRESENTACIÓN DE CASOS CLÍNICOS
CURSO DE POSGRADO EN ONCOLOGÍA VETERINARIA De lo molecular a lo clínico Facultad de Ciencias Agropecuarias Universidad Católica de Córdoba Cupo MÍNIMO 10, MÁXIMO 30 ALUMNOS Descripción CLASES MAGISTRALES,
Más detallesVARÓN DE 51 AÑOS CON BULTOMA AXILAR DERECHO. Paula Cuenca Ruiz R1 Medicina Interna Hospital Universitario de Fuenlabrada
VARÓN DE 51 AÑOS CON BULTOMA AXILAR DERECHO Paula Cuenca Ruiz R1 Medicina Interna Hospital Universitario de Fuenlabrada ANTECEDENTES PERSONALES: Fumador 1 paquete/día desde hace más de 30 años. ANAMNESIS:
Más detallesCaso Clínico de Cáncer de Mama. Fernando Hernanz
Caso Clínico de Cáncer de Mama Fernando Hernanz Anamnesis Mujer, de raza negra, de 46 años de edad nacida en Ecuador. Antecedentes Familiares: Padre muerto de Cáncer de próstata Antecedentes Personales:
Más detallesUNIVERSIDAD JUÁREZ DEL ESTADO DE DURANGO FACULTAD DE MEDICINA Y NUTRICIÓN PROGRAMA ACADÉMICO SEMESTRE A 2016
SEMESTRE A 06 CONTENIDOS TEMÁTICOS GASTROENTEROLOGÍA II: MÓDULO I: EXPLORACIÓN FÍSICA DE ABDOMEN. EXPLORACIÓN FÍSICA Reafirmar técnicas de exploración de Hígado, bazo, Ascitis, asterixis, estigmas físicos
Más detallesACTUALIZACIÓN EN EL DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE TIROIDES HOSPITAL UNIVERSITARIO RAMON Y CAJAL, 22 DE NOVIEMBRE 2010
ACTUALIZACIÓN EN EL DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE TIROIDES HOSPITAL UNIVERSITARIO RAMON Y CAJAL, 22 DE NOVIEMBRE 2010 ACTITUD QUIRÚRGICA EN EL MANEJO DEL CÁNCER DIFERENCIADO DE TIROIDES ROBERTO
Más detallesA PROPÓSITO DE UN CASO: ENFERMEDAD OLIGOMETASTÁSICA
A PROPÓSITO DE UN CASO: ENFERMEDAD OLIGOMETASTÁSICA Virginia Calvo de Juan Oncología Médica Hospital Universitario Puerta de Hierro Madrid, 26 de Abril de 2016 CÁNCER DE PULMÓN NO CÉLULA PEQUEÑA, ENFERMEDAD
Más detallesNeoplasias endocrinas infrecuentes. Paula Jiménez Fonseca Sº Oncología Médica Hospital Universitario Central Asturias (Oviedo)
Neoplasias endocrinas infrecuentes Paula Jiménez Fonseca Sº Oncología Médica Hospital Universitario Central Asturias (Oviedo) 5 conceptos estrella 1. Incidencia: infrecuente pero PREVALENTE. 2. Endocrino:
Más detallesMARCADORES TUMORALES SÉRICOS DE MAMA, OVARIO Y ENFERMEDAD TROFOBLÁSTICA
CURSO INTERINSTITUCIONAL 2010 CoBiCo, ABC, FeBiCo, Biored MARCADORES TUMORALES SÉRICOS DE MAMA, OVARIO Y ENFERMEDAD TROFOBLÁSTICA Bioq. Esp. Omar Cáceres QUÉ ES UN MARCADOR TUMORAL? Son sustancias biológicas
Más detallesJornada Actualización Cáncer de Mama y Trabajo. Donostia, 3 junio 2016 Palacio Miramar. Anatomía Patológica. Ricardo Rezola Solaun Sº Patología
Jornada Actualización Cáncer de Mama y Trabajo Donostia, 3 junio 2016 Palacio Miramar Anatomía Patológica Ricardo Rezola Solaun Sº Patología Década 80-2000 Década 00-2010 Década actual Diagnóstico Citología
Más detallesSIMPOSIO DE MAMA DIAGNÓSTICO Y SUBTIPOS MOLECULARES
UNIVERSIDAD DE COSTA RICA HOSPITAL SAN JUAN DE DIOS SIMPOSIO DE MAMA DIAGNÓSTICO Y SUBTIPOS MOLECULARES Dra. Jeannina Álvarez Yannarella Residente de Patología INFORMACIÓN CLÍNICA Sexo y edad Antecedentes
Más detallesNo alergias medicamentosas conocidas. No hábitos tóxicos. No antecedentes personales de interés.
Mujer 37 años. No alergias medicamentosas conocidas. No hábitos tóxicos. No antecedentes personales de interés. Antecedentes familiares: abuela hermano: hipotiroidismo primario No tratamiento habitual.
Más detallesCARTERA DE SERVEIS. Hospital Dos de Maig. Consorci Sanitari Integral. C. Dos de Maig, Barcelona Tel
CARTERA DE SERVEIS Hospital Dos de Maig Consorci Sanitari Integral C. Dos de Maig, 301 08025 Barcelona Tel 93 507 27 00 La cartera de serveis descriu: Activitats assistencials que ofereix el centre: assistència
Más detallesRadioterapia en Metástasis Óseas. Jaume Fernández Ibiza. Oncología Radioterápica Barcelona, 17 de mayo de 2016
Radioterapia en Metástasis Óseas. Jaume Fernández Ibiza. Oncología Radioterápica Barcelona, 17 de mayo de 2016 más de 100 años de historia 1895 Wilhelm Conrad Röntgen----- Rayos X 1896 Henri Becquerel-----
Más detallesabril :30-10:45 Etapificación y seguimiento del cáncer de esófago, rol del PET CT.
2007-10:30-11:35 SLAGO Miércoles 05 de Abril SALÓN PACÍFICO Inauguración SLAGO MÓDULO CÁNCER ESÓFAGO PRESIDEN : Dr. Guillermo Méndez - Dr. Pablo González 10:30-10:45 Etapificación y seguimiento del cáncer
Más detallesCÀNCER D OVARI A L ATENCIÓ PRIMÀRIA
CÀNCER D OVARI A L ATENCIÓ PRIMÀRIA Grup de treball de Càncer de la CAMFiC Xavier Cantero Gómez Imma Garrell Lluís Nuria Gimferrer Artigas Carolina Guiriguet Capdevila Mercè Marzo Castillejo Irene Rivero
Más detallesRedalyc. González Yañez, Isabel; Pérez López, Mª Eva; Rodríguez López, José Ángel; Arias Santos, Mª Dolores; García Gómez, Jesús; García Mata, Jesús
Redalyc Sistema de Información Científica Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal González Yañez, Isabel; Pérez López, Mª Eva; Rodríguez López, José Ángel; Arias Santos,
Más detallesPAAF de metástasis ganglionares de primario desconocido
PAAF de metástasis ganglionares de primario desconocido Dra. Maria C. Robledo Arribas Pontificia Universidad Católica "Madre y Maestra" Santiago de los Caballeros República Dominicana El ganglio linfático
Más detallesEL EQUIPO MULTIDISCIPLINAR XXVI CONGRESO DE LA SEAP/IAP PAPEL DEL PATOLOGO EN LOS TUMORES DEL APARATO DIGESTIVO BIOMARCADORES PREDICTIVOS
XXVI CONGRESO DE LA SEAP/IAP PAPEL DEL PATOLOGO EN LOS TUMORES DEL APARATO DIGESTIVO ACTUALIZACION EN BIOMARCADORES Y GUIA DE RECOMENDACIONES EN TUMORES DEL APARATO DIGESTIVO # DIAGNOSTICO # APORTACION
Más detallesInicio del máster. Plan de Acogida Presentación. Objetivos y desarrollo del Máster. Sala de Grados. Facultad de Medicina
Inicio del máster. Plan de Acogida Presentación. Objetivos y desarrollo del Máster. Sala de Grados. Facultad de Medicina CONF: Formación en Medicina: Juan Jesús Cruz CONF. : ESPACIO EUROPEO SUPERIOR. Prof.
Más detallesCaso clínico. Servicio de Urología. MR4. Guido Cachi Fuentes. Dra. Isabel Lacasa Viscasillas.
+ Caso clínico. Servicio de Urología MR4. Guido Cachi Fuentes. Dra. Isabel Lacasa Viscasillas. + SERVICIOS PARTICIPANTES: Servicio de Urología. Servicio de Cirugía. Servicio de Radiodiagnóstico. Servicio
Más detallesJornada d Oncologia atenció primària hospital
Jornada d Oncologia atenció primària hospital Circuits de diagnòstic ràpid S.Capell, T.Piella 18 de març de 2010 Circuits de diagnòstic ràpid Incidència del càncer a Catalunya Demores en el diagnòstic
Más detallesCURSO PECULIARIDADES ANATOMOPATOLÓGICAS DE LAS NEOPLASIAS EN EDAD PEDIÁTRICA (3 ECTS)
DOCTORADO EN MEDICINA Y CIRUGÍA PERÍODO FORMATIVO CURSO PECULIARIDADES ANATOMOPATOLÓGICAS DE LAS NEOPLASIAS EN EDAD PEDIÁTRICA (3 ECTS) Temporalización de actividades formativas presenciales: 5 al 8 de
Más detallesPREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORRECTAL. Revisió de la Guia de pràctica clínica Dra. L. Aulet, Resident 3é any SEB Dra. B. Barragan,, Metge de família SEB
PREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORRECTAL Revisió de la Guia de pràctica clínica Dra. L. Aulet, Resident 3é any SEB Dra. B. Barragan,, Metge de família SEB CAS CLÍNIC 1 Pacient de 38 anys d edat, que ve a la consulta
Más detallesCIRUGÍA DEL DERRAME PLEURAL. TUMORES DE LA PLEURA.
TEMA 11: Resumen CIRUGÍA DEL DERRAME PLEURAL. TUMORES DE LA PLEURA. Juan Carlos Girón Arjona A. Anatomía. B. Fisiología. C. Fisiopatología. D. Concepto. E. Tipos A. Trasudado. B. Exudado. Derrame Pleural
Más detallesSIMPOSIO DE MAMA DIAGNÓSTICO Y SUBTIPOS MOLECULARES
UNIVERSIDAD DE COSTA RICA HOSPITAL SAN JUAN DE DIOS SIMPOSIO DE MAMA DIAGNÓSTICO Y SUBTIPOS MOLECULARES Dra. Jeannina Álvarez Yannarella Residente de Patología INFORMACIÓN CLÍNICA Sexo y edad Tipo de
Más detallesLibro de Comunicaciones
Libro de Comunicaciones Índice de Comunicaciones Orales O-001 Valor pronostico del inmunofenotipo (IP) de 141 pacientes (pts) con cáncer de mama operadas incluidas en ensayos randomizados de tratamiento
Más detallesBIOPSIA INTRAOPERATORIA EN CIRUGÍA TORÁCICA CINTHYA JOSE BÁEZ LEAL (R2) SERVICIO ANATOMÍA PATOLÓGICA. HOSPITAL UNIVERSITARIO MUTUA TERRASSA.
BIOPSIA INTRAOPERATORIA EN CIRUGÍA CINTHYA JOSE BÁEZ LEAL (R2) SERVICIO ANATOMÍA PATOLÓGICA. HOSPITAL UNIVERSITARIO MUTUA TERRASSA. CASO CLÍNICO-PATOLÓGICO Mujer de 42 años. Antecedentes patológicos: -Fumadora
Más detallesClub endocrino: CASO Nº 3. C. Alberola Carbonell M. Prieto Rodriguez Hospital Universitario La Fe Valencia
Club endocrino: CASO Nº 3 C. Alberola Carbonell M. Prieto Rodriguez Hospital Universitario La Fe Valencia Historia clínica Mujer de 51 años con antecedente de Adenocarcinoma de endometrio en 2009 En TC
Más detallesUTILIDAD DE LA INMUNOHISTOQUIMICA EN EL DIAGNOSTICO DE LOS TUMORES SALIVARES. Dr. Claudio Ballestín Hospital 12 de Octubre
UTILIDAD DE LA INMUNOHISTOQUIMICA EN EL DIAGNOSTICO DE LOS TUMORES SALIVARES Dr. Claudio Ballestín Hospital 12 de Octubre La inmunohistoquímica en lo tumores salivales El diagnóstico se basa fundamentalmente
Más detallesDERMATOPATOLOGÍA. Inmunohistoquímica en Dermatopatología: Metástasis Cutáneas
DERMATOPATOLOGÍA Inmunohistoquímica en Dermatopatología: Metástasis Cutáneas Jorge Pinilla P., Laura Segovia G. Anatomopatólogos, Unidad de Anatomía Patológica, Hospital Barros Luco-Trudeau INTRODUCCIÓN
Más detallesEl comité de cáncer de la Federación Internacional de Ginecología y Obstetricia (FIGO) ha establecido la siguiente guía para el diagnóstico de
El comité de cáncer de la Federación Internacional de Ginecología y Obstetricia (FIGO) ha establecido la siguiente guía para el diagnóstico de Neoplasia Trofoblastica gestacional pos molar. Cuatro valores
Más detallesScore pronóstico en pacientes con obstrucción intestinal maligna
Score pronóstico en pacientes con obstrucción intestinal maligna María Vieito Villar, Nieves Martinez Lago, Juan Ruiz Bañobre, Santiago Aguín Losada, Francisco Javier Baron Duarte, Isabel Galriza Neto,
Más detallesQué son los Marcadores Tumorales??
Qué son los Marcadores Tumorales?? Cuáles son?? IAP Tetranectina KI-6 GRP PSA libre/total FAP Prot S100B PIIINP HER2/erb2 TPA SCC B72.4 PSA CA-19.9 Sialyl-Tn βhcg CA-242 CA 15.3 CEA HK2 NSE NMP22 CA 195
Más detallesEL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA
EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA Miñambres I, Cubero JM, Sánchez-Hernández J, Saigí I, Santos MD, Martín E, Chico A, Pérez A. Servei d Endocrinologia
Más detallesETIQUETA IDENTIFICATIVA
AREA HOSPITALARIA VIRGEN MACARENA TRAYECTORIA CLÍNICA PROCESO CÁNCER DE MAMA ETIQUETA IDENTIFICATIVA ANTECEDENTES EDAD MENARQUIA 1 ER EMBARAZO MENOPAUSIA LACTANCIA MATERNA: SI NO ANTECEDENTE DE CA. OVARIO:
Más detallesJacques Planas Morin Servei d Urologia i Transplantament Renal. Oferim al pacient el benefici del coneixement més avançat
Maneig del Càncer de Pròstata de baix risc: oferir i discutir amb el pacient la possibilitat de seguiment com a estratègia adequada en aquesta situació. Jacques Planas Morin Servei d Urologia i Transplantament
Más detallesCáncer Pregrado(s): Medicina
Programa de Curso 2016-2 29/01/2017 Cáncer Pregrado(s): Medicina Sistema de Cronogramas Académicos DATOS DEL NÚCLEO ÁREA Cáncer HORAS TEÓRICAS 34 NÚCLEO Cáncer( 3012290 ) HORAS PRÁCTICAS 20 SEMESTRE 2016-2
Más detallesLOS MARCADORES TUMORALES Y SU IMPLICACIÓN PRÁCTICA EN EL LABORATORIO II
LOS MARCADORES TUMORALES Y SU IMPLICACIÓN PRÁCTICA EN EL LABORATORIO II PRINCIPALES MARCADORES TUMORALES, SÍNTOMAS DE LOS CÁNCERES MÁS COMUNES Y APOYO PSICOLÓGICO A LOS PACIENTES ONCOLÓGICOS. Mª REMEDIOS
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesNab-paclitaxel, nuevo estándar de tratamiento en el cáncer de páncreas MERCEDES SALGADO FERNÁNDEZ
Nab-paclitaxel, nuevo estándar de tratamiento en el cáncer de MERCEDES SALGADO FERNÁNDEZ VISIÓN GENERAL: EVOLUCIÓN DEL TRATAMIENTO EN 1ª LÍNEA DEL CÁNCER DE PÁNCREAS CASO CLÍNICO ESTUDIO MPAC: UN NUEVO
Más detallesTUMORES DE TORACICA. Dr Claudio Suárez Cruzat Fundación López Pérez Clínica Santa María
TUMORES DE PARED TORACICA Dr Claudio Suárez Cruzat Fundación López Pérez Clínica Santa María GENERALIDADES Pared Torácica tiene múltiples capas. Cada capa puede originar tumores. Cada tumor primario benigno
Más detallesEn el tratamiento del cáncer Cérvico Uterino y de mama. TM Jorge Rojas R. Unidad de radioterapia Servicio de oncología HVB
En el tratamiento del cáncer Cérvico Uterino y de mama. TM Jorge Rojas R. Unidad de radioterapia Servicio de oncología HVB Nuestra situación Las principales neoplasias en el sexo femenino corresponden
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detallesVIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA
VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,
Más detallesUso Clínico-Oncológico- Bioquímico de Marcadores tumorales. Angel Gabriel D Annunzio Médico Oncólogo
Uso Clínico-Oncológico- Bioquímico de Marcadores tumorales Angel Gabriel D Annunzio Médico Oncólogo Ca 19.9 Baja Especificidad Cancer de Colon Tumores de vía biliar Cáncer de estómago Tumores de la vía
Más detallesProlonged clinical benefit of everolimus therapy in the management of high-grade pancreatic neuroendocrine carcinoma
Prolonged clinical benefit of everolimus therapy in the management of high-grade pancreatic neuroendocrine carcinoma Dra. Paula Jiménez Fonseca, Hospital Universitario Central de Asturias (Oviedo) INDICE
Más detallesFractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA
Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA 1 RECOMENDACIONES AL ALTA Autor: Sociedad Valenciana de Traumatología Estas recomendaciones pretenden ser una ayuda para usted, que ha sufrido una fractura
Más detallesImportancia actual de la autopsia clínica
Curso de autopsia. TEAP Zaragoza mayo 2011 Importancia actual de la autopsia clínica Félix Arce Hospital Universitario Marqués de Valdecilla. Santander REIVINDICACIÓN DE LA AUTOPSIA Autopsias convencionales
Más detallesTRAQUELECTOMIA RADICAL VAGINAL. Unidad de Ginecología Oncológica Hospital Gustavo Fricke de Viña del Mar Universidad de Valparaíso
TRAQUELECTOMIA RADICAL VAGINAL Unidad de Ginecología Oncológica Hospital Gustavo Fricke de Viña del Mar Universidad de Valparaíso Epidemiología Ca Cu Es el cáncer más frecuente del aparato genital femenino
Más detallesMarcadores tumorales
Marcadores tumorales Uno de los retos más importantes de la medicina actual es el tratamiento del cáncer. Muchas veces el diagnóstico precoz va a ser importante para el éxito de dicho tratamiento. No se
Más detallesTumores de cabeza y cuello. Tumores de pulmón. Tumores de mama. Tumores digestivos
Cartera de Servicios Una UGC de Oncología como la que se propones ha de ser por definición una UGC terciaria que sea capaz de proveer prácticamente cualquiera de los tratamientos del cáncer considerados
Más detallesACTUACIÓN ANTE LA SOSPECHA DE TUMORES MALIGNOS.
ACTUACIÓN ANTE LA SOSPECHA DE TUMORES MALIGNOS. (RUTA ASISTENCIAL DE INTEGRACIÓN AP AE) Dr. Miguel Ángel Sancho. F.E.A. de Medicina Interna. Dr. Luis Noguera. Centro de Salud Puertollano II. Inmaculada
Más detallesHOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA. Dra. Inessa Koptseva
HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA Dra. Inessa Koptseva Caso 1 Mujer de 66 años desde hace 5 meses nota una tumoración preauricular derecha. TAC: Nódulo hipercaptante en el lóbulo superficial de parótida derecha
Más detallesCausas de Mortalidad entumores Malignos a Nivel Nacional, Año 2010
Causas de Mortalidad entumores Malignos a Nivel Nacional, Año 200 No. Causa Tumor maligno del estomago, parte no especificada 6 2 Tumor maligno del hígado, no especificado 335 3 Tumor maligno del cuello
Más detallesTumores de ovario. Cerna Cordoví, Isaac Daniel
Tumores de ovario Cerna Cordoví, Isaac Daniel Patología benigna de ovario Quistes lúteos Quiste folicular Granulosa luteínicos: derivan de un cuerpo lúteo normal y pueden producir alteraciones menstruales
Más detallesEstudios con otros trazadores PET
PET-FDG de cuerpo completo, comparando los resultados con las imágenes morfológicas ( TAC / RMN ) y verificando los hallazgos mediante confirmación histológica. La PET-FDG identificó correctamente 16 pacientes
Más detalles