EL MODERNISME. LA POESIA DE JOAN MARAGALL. Grup Nº 1: Astyr Doncel, Katherine Lorena Nuñez i Sara Rodríguez

Transcripción

1 EL MODERNISME. LA POESIA DE JOAN MARAGALL Grup Nº 1: Astyr Doncel, Katherine Lorena Nuñez i Sara Rodríguez

2 Índex 1. Una època de grans transformacions 2. El Modernisme: el desig de modernitat 2.1. El període modernista 2.2. Una reacció romàntica 2.3. L artista i la societat 3. Joan Maragall 3.1. La <<paraula viva>> 3.2. <<La vaca cega>>

3 1. Una època de grans transformacions L últim quart del segle XIX la societat catalana viu grans canvis a causa de la industrialització del país. Barcelona creix molt ràpidament seguint el model de les grans ciutats europees, és forma la burgesia industrial que vol modernitzarse i intervenir en política, i neix una classe obrera que forma sindicats per millorar les dures condicions de treball. Amb questa situació de canvi s explica l aparició d una sèrie de fenòmens que van marcar la societats catalana entre el final del segle XIX i principis de segle XX, que són: 1. Naixement d un ampli moviment cultural (el Modernisme) 2. La voluntat de construir un país autònom (el catalanisme polític) 3. Les revindicacions revolucionaries de la classe obrera (socialisme i anarquisme) Pàgina 245

4 2. El Modernisme: el desig de modernitat A partir de l any 1982 sorgeix un grup d artistes i intel lectuals que es van definir com modernistes. Amb el Modernisme volien expressar el seu desig de modernitat, que es concentrava en la intenció d obrir la cultura catalana als corrents culturals més moderns. El seu objectiu era transformar la societat a través de l art i l'acció política per posar-la al dia i situar-la a nivell europeu. les idees de joventut, progrés i innovació. Aquest moviment ja s havia iniciat durant l època de la Renaixença. Però els modernistes van reaccionar contra aquest moviment, perquè el consideraven massa endarrerit i tradicional. Exemple del llibre: Els lemes del Jocs Florals, fe i amor, van ser substituïts per Pàgina 245

5 2.1. El període modernista El Modernisme s inicia al 1892 i finalitza al 1911 amb la mort de Joan Maragall. Una de les característiques principals es que aconsegueix introduir l art en totes les manifestacions de la vida social. Per fer-ho present els modernistes creaven revistes, feien festes com les festes modernistes de Sitges I es reunien per fer tertulies. Pàgina 246

6 2.2. Una reacció romàntica Durant el segle XIX hi havien estils oposats com el Romanticisme i el Realisme, els modernistes van reaccionar contra el Realisme i es van sumar al moviment romàntic. Pàgina 246

7 2.3. L artista i la societat Eren joves revels que volien ser artistes i molts d ells van marxar de casa i van dur una vida bohèmia. N hi havien de dos tipus: els regeneracionistes que van adquirir un compromís per canviar la societat i l altre sector, l esteticista, que van rebutjar la societat i es van refugiar al seu propi Art (per ells era una religió). Pàgina 247

8 3. Joan Maragall Joan Maragall va néixer a Barcelona l any 1860 en una família burgesa, dedicada a la indústria tèxtil. Com que era l hereu, el seu pare volia que s'incorporés de seguida a l empresa, per més tard fer-se càrrec, però ell no ho va acceptar perquè volia fer una carrera universitària. L any 1879, amb el consentiment familiar, va començar la carrera de Dret (més que advoca, el que volia era relacionar-se amb la joventut il lustrada i formarse com a intel lectual). Per això va alternar les classes amb les conferències, les tertúlies, l estudi d idiomes i la lectura dels grans escriptors europeus de l època. L any 1890 va començar l activitat periodística: va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i va col laborar en la revista L avenç (la mes significativa del Modernisme), on va publicar el seu primer llibre de poemes (Poemes). Gràcies a l activitat poètica i periodística, va ser un intel lectual molt reconegut, llegit i respectat. Va morir a Barcelona l any Pàgina 247

9 3.1. La <<paraula viva>> Joan Maragall va elaborar la seva pròpia teoria poètica que va definir amb l'expressió de paraula viva. La poesia és "paraula viva", segons la seva expressió; és a dir, l'expressió pura del sentiment inspirat per l'objecte poètic. Maragall és un poeta que ens vol transmetre el seu esperit optimista. Para Maragall, la paraula és la meravella major del món. Duu en el seu seny aquesta cosa immaterial debel ladora de l'esperit: la idea. La seva obra poètica és una exaltació de la vida i la natura. Per això el poeta dirà en un dels seus poemes : Tot semblava un món en flor i l ànima n era jo. Jo l ànima flairosa de la prada que es delia en florir i ser dallada. Jo l ànima pacífica del ramat, esquellejant pel bac mig amagat. Jo l ànima del bosc que fa remor com el mar, que és tan lluny en l horitzó. I l ànima del saule jo era encara que dóna a tota font son ombra clara. Joan Maragall << Les muntanyes >> Pàgina 248

10 3.2. <<La vaca cega>> El tema principal de la poesia de Joan Maragall es la natura, ja que ell viu en una ciutat ple de parets on la natura es escassa. Llavors quan contempla la natura queda impressionat i meravellat. El poeta vol transmetre la emoció i els sentiments que li provoca al veure la natura lliure. Es un dels escriptors més representatius del modernisme. La seva obra reuneix dues actituds diferents;esteticista i regeneracionista. Pàgina 248

11 3.2. <<La vaca cega>> La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d esma pel camí de l aigua, se n ve la vaca tota sola. És cega. D un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d altres vegades ni amb ses companyes, no, ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l esquellot, mentre pasturen l herba fresca a l atzar Ella cauria. Topa de morro en l esmolada pica i recula afrontada Però torna, i baixa el cap a l aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. Joan Maragall Pàgina 248

12 3.2. <<La vaca cega>> Interpretació de l obra: Un dia Joan Maragall i la seva dona estaven a la Font de les Abadesses i una vaca es va apropar amb un gest que no semblava normal. Llavors la dona li va preguntar a un pastor que li passava, i el pastor li va respondre que era cega. Joan Maragall en arribar a casa va començar a escriure allò que li havia sorprès, la vaca cega. La imperfecció i la desgracia de la vaca fan d aquesta vaca un ésser solitari, que simbolitza l individu aïllat i incomprès, tal com es sentien els poetes modernistes. Mètrica Versos decasíl labs d art major amb rima assonant. Pàgina 248

13 El modernisme. La poesia de Joan Maragall FI