El pla estratègic de la caça
|
|
- Juana Vega Muñoz
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge El pla estratègic de la caça Ricard Casanovas i Urgell Cap de l Àrea d Activitats Cinegètiques
2 Catalunya, terreny cinegètic que cal regular Àrees Privades de Caça Reserves Nacionals de Caça Zones de Caça Controlada Àrees protegides Zones de Seguretat Z Zones Lli Lliures 2 p l a e s t r a t è g i c d e l a c a ç a
3 A falta d una Llei de caça catalana... La normativa bàsica que regula l activitat cinegètica és la Llei de caça 1/1970, d àmbit estatal. L any 1980, la Generalitat de Catalunya va assumir les competències, les funcions i els serveis de l Estat en matèria de caça i pesca, que va desenvolupar en diverses normatives i especialment en la Resolució de vedes que es promulga anualment. i que ha anat configurant un nou model de caça, l Ordre de 21 d abril de 1999, per la quan es fixen les instruccions generals per a la redacció, l aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica i l Ordre de 17 de juny de 1999, per la qual s estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya. El Govern, a proposta del conseller de Medi Ambient, va aprovar en la sessió del 8 d'octubre de 2002 l'elaboració del Pla estratègic de la caça a Catalunya, i l'encàrrec de formular-lo al Departament de Medi Ambient. A fi d adaptar l antiga Llei de caça, s ha elaborat un Projecte de llei de caça que actualitza la regulació de l activitat i recull, entre d altres daltres, les propostes d actuació del Pla estratègic de la caça. 3
4 El Pla estratègic de la caça Definició Él pla estratègic de la caça és el document que conté el marc de referència de l'activitat cinegètica que ha de permetre i fomentar la sostenibilitat de la caça, i que ha estat elaborat a partir de la diagnosi de la situació actual, comptant amb el seu potencial, evolució i prioritats. Àmbit El pla té en compte tant els sectors econòmics,, científics i tècnics així com els valors sociològics i culturals. Participació Totes les persones, organitzacions i institucions relacionades amb la caça, com la Federació Catalana de Caça i diverses societats de caçadors, han contribuït en l elaboració dels Pla amb l aportació de les seves experiències i punts de vista. 4
5 Diagnosi de la situació actual de la caça DEBILITATS Recursos limitats Necessitat de repoblació Imatge de la societat urbana Dependència del territori Reducció del sòl agrícola Minifundisme de les àrees de caça Manca de gestió especialitzada Malalties (mixomatosi, pestivirus) Edat elevada dels caçadors Manca de legislació adaptada FORTALESES Conservació del medi natural Tradició i solidaritat Presència en el territori Importància econòmica Turisme cinegètic Model d organització Reserves nacionals de caça Un esport a prop de la natura Augment de la caça major Associacions locals de caça AMENACES Furtivisme Visió de la societat Urbanisme creixent Accidents de trànsit Seguretat durant la caça Reducció de llicències Fragmentació del territori Pèrdua del mosaic natural Dificultat de la gestió compartida Artificialització de l activitat OPORTUNITATS Col laborar amb els municipis Formació dels caçadors Coneixement del territori Millora de la gestió de la fauna Control de plagues Control d animals exòtics Una visió europea de la natura Introducció del guaret faunístic Llei catalana de caça Alt nivell federatiu 5
6 Objectius del Pla Definir una caça sostenible dins de la natura, compatible amb les altres activitats territorials. Reconèixer els valors culturals de la caça i les funcions que realitzen dins de la societat catalana. Proposar uns principis per protegir la fauna, tot respectant la biodiversitat. Valorar el factor humà, proposant un model de formació. Col laborar en el desenvolupament de la població local. Fomentar l esport cinegètic com una ètica de comportament. 6
7 Aprofitament cinegètic sostenible L Estratègia catalana per a l ús i conservació de la diversitat biològica, elaborada per la Institució Catalana d Història Natural l any 1997, és el punt de referència per definir una caça sostenible. Els objectius a assolir són: Model d organització administrativa que gestioni la caça conjuntament amb la gestió de la fauna silvestre, dels espais naturals, la política forestal i el desenvolupament rural. Elaborar una nova Llei de caça catalana. Planificar la caça en funció dels diversos paràmetres biològics i tècnics i de les característiques territorials i establir un programa de recuperació d espècies. Millorar la gestió de les àrees de caça. Evitar la introducció d espècies al lòctones i recuperar les autòctones. Les repoblacions han de ser amb espècies certificades i sanitàriament controlades. Garantir la formació dels caçadors i realitzar campanyes de sensibilització i divulgació ió tècnica. 7
8 El Pla impulsa un nou model sostenible de gestió de la caça El Pla Tècnic de Gestió Cinegètica Figures cinegètiques Reserves nacionals de caça Zones de caça controlada Àrees privades de caça Àrees locals de caça Àrees privades de caça de reglamentació especial 85% Refugis de fauna salvatge Zones de seguretat 3% 9% 3% El guaret faunístic RNC ZCC APC RFG - SEG El codi de bones pràctiques ambientals per a la caça Anàlisi dels diferents mètodes i tipus de caça 8
9 Plans tècnics de gestió cinegètica El PTGC ha de tenir els següents continguts: Recollida d informació, interpretació i anàlisi d hàbitats naturals i poblacions de fauna cinegètica i protegida Planificació de les actuacions i aprofitaments d acord amb l anàlisi prèvia de les actuacions sobre l hàbitat hàbitat, planificació dels aprofitaments i planificació de la pressió cinegètica Seguiment de les actuacions proposades 9
10 El Pla entén la caça com part integrant de la natura Equilibri de les poblacions i manteniment de la biodiversitat Repoblacions i reintroduccions Alliberaments Traslocacions Cria en captivitat Depredació integrada en la cadena tròfica Control d espècies exòtiques i oportunistes t Recuperació i manteniment dels remugants salvatges Gestió dels aspectes sanitaris Gestió de l hàbitat Gestió de la caça de les aus migratòries Número de llicències de caça
11 El Pla potencia la gestió i control del factor humà Control del furtivisme Control i seguiment dels transfronterers Formació del caçador i examen del caçador Foment de la col laboració de les societats de caçadors i comunitats locals Control d animals abandonats Prevenció i lluita contra incendis forestals Salvament de la fauna salvatge ferida Participació en els informes mediambientals Col laboració amb els agricultors i sanitat pública... Participació dels caçadors en la gestió del terreny cinegètic Responsabilitat civil i assegurances de danys 11
12 El Pla concilia els diversos usos dels espais naturals Equilibri entre els diferents usuaris de la natura Turisme rural Veïns Visitants Boletaires Caçadors Pagesos Zones de seguretat vies de comunicació Seguretat en la pràctica de la caça, senyalització i informació Reserves Nacionals de Caça i les mesures de conservació de la natura 12
13 Cap a on hem d anar... Antecedents Pla estratègic de la caça Normatives europees, estatals i autonòmiques - amb afectació sobre l activitat cinegètica Altres dictàmens i informes Projecte Llei de Caça Catalana l a f u t u r a l l e i d e c a ç a 13
14 Objectius de la futura Llei de Caça Catalana La conservació de la fauna salvatge i el manteniment de la biodiversitat Assegurar l aprofitament sostenible i planificat espècies cinegètiques Ordenació de la caça i de les activitats al medi rural Potenciar la figura del gestor dels terrenys cinegètics Assegurar drets propietaris privats Procediments administratius coherents i pràctics Introduir els conceptes de formació i educació cinegètica (examen del caçador) Delimitació de responsabilitats enfront els danys i perjudicis de la caça Actualització infraccions i sancions Fons de finançament adequat pel desenvolupament de la Llei Control del canvi l a f u t u r a l l e i d e c a ç a 14
15 Punts claus a incloure a la futura Llei de Caça: La planificació territorial de la gestió cinegètica ordenada en comarques cinegètiques. Foment dels acords entre els sectors socials i econòmics en zones amb característiques homogènies La modernització legislativa, transposició de totes les novetats normatives L adequació de l activitat cinegètica a la realitat del caçador a Catalunya i del món rural (associacionisme dels caçadors sense ànim de lucre) La consideració adequada dels caçadors catalans per tal de poder ser reconeguts i respectats davant la resta de la Societat i altres administracions: llicències,,proves d aptitud, formació, registre,... La gestió cinegètica forma part de la conservació de la natura a Catalunya L ordenació dels ecosistemes terrestres des del punt de vista de la gestió i l aprofitament cinegètic amb coherència amb la sostenibilitat de les poblacions Resolució del problema dels danys causats per les espècies cinegètiques als conreus establint eines de resolució dialogada de conflictes El Control eficient del canvi. Implementació dels mecanismes administratius i normatius que resolgui l adequació a les noves mesures proposades l a f u t u r a l l e i d e c a ç a 15
16 Possibles Plans Territorials de Gestió Cinegètica l a f u t u r a l l e i d e c a ç a 16
17 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016 1992: El Conveni sobre diversitat biològica s obra a signatura a la Cimera de laterraariodejaneiro 1993:
Más detallesConflicte Fauna Home
Jornada tècnica Rajadell 3/11/2015 Afectacions per fauna salvatge als conreus agraris La gestió cinegètica a Catalunya i la compatibilització amb l activitat agrària Josep M López Secció de Biodiversitat
Más detallesPla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals
Más detallesGerència de riscs. Gestió de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous Productes
Gerència de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous productes. Castaño Confide Correduría de Seguros y Reaseguros S.A Barcelona, Gerència de riscs Els centres sanitaris són institucions de
Más detallesOBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015
OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015 Definició de la XAPSLL La Xarxa d'atenció a persones sense llar, es va constituir el novembre del 2005, amb la finalitat d enfortir la capacitat d organització de la ciutat
Más detallesRESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012
PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers
Más detallesLes curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.
Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible. Àlex Serrahima, advocat i propietari. Juan Porras, advocat i cap de serveis del CPF. Les
Más detallesJornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a
Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a Catalunya La veu del pacient al sistema de Salut Dra. Roser Vallès Pla de Salut 2011-2015: Reptes del sistema Nous paradigmes assistencials,
Más detallesPlanificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015
Planificació estratègica Pla anual i memòria Terrassa abril 2015 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Inspecció Educativa Vallès Occidental Millora continua és... PLANIFICAR FER PROPOSTES
Más detallesPLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació
Más detallesEls boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen
Más detallesLa tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils
La tortuga Poruga Un nou material didàctic de l Estany de Sils 2ª Jornada de l Estany de Sils Temporània, Associació d Educació Ambiental de la Selva Joan Mas Josep Noguerol Llicenciats en Ciències Ambientals
Más detallesMemòria Anual de Caça Temporada Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat Àrea d Activitats Cinegètiques
Memòria Anual de Caça Temporada 212-213 Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat Àrea d Activitats Cinegètiques Barcelona, 2 de gener de 214 Índex 1. Les Estadístiques de Caça 3 2. Llicències
Más detallesL ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA
L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA La Missió Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits estatal i internacional a través d accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador
Más detallesPlans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis
Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis Associació Propietaris Miralles Orpinell 27 i 29 d abril de 2017 Ricard Farriol Almirall. Área de planificación
Más detallesPLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT
PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT Promou: Subvenciona: Argençola Bellprat Carme La Llacuna La Pobla de Claramunt La Torre de Claramunt Orpí Sta Mª Miralles Sta Margarida de Montbui St. Martí
Más detallesFrancesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic
en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector
Más detallesRecursos humans i responsabilitat social corporativa
Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat
Más detallesagrícola Maig de 2009
Pla per a l eficiència en l ús de l aigua per a reg agrícola Maig de 2009 1 1. Pla d eficiència per a l ús de l aigua en el reg agrícola Origen: Llei 21/2005, de mesures financeres El Govern ha d establir,
Más detallesCONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC
CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC Jordi Catà Contreras Tècnic del Servei de Gestió del Risc i Planificació Direcció General de Protecció Civil Barcelona, 3 de juny de 2016...hi ha conflictes
Más detallesoctubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya
27 28 octubre Anna Esteve i Traveset Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya AMBIENTALITZACIÓ DE LES COMPRES CONTRACTACIÓ PÚBLICA La contractació pública és el mecanisme pel qual
Más detallesProcés per a la gestió de l orientació professional
310.3.5 Procés per a la gestió de l orientació professional 04 de maig de 2010 310.3.5 Escola Politècnica Superior d Edificació de Barcelona V2 ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES
Más detallesLa gestió dialogada dels conflictes a les comunitats de veïns: una actuació saludable
La gestió dialogada dels conflictes a les comunitats de veïns: una actuació saludable 1. El programa de mediació ciutadana de la Diputació de Barcelona 2. Els serveis de mediació ciutadana 3. Anàlisi de
Más detallesÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.
ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7. EVIDÈNCIES 8. RESPONSABILITATS 9. FITXA RESUM 10. FLUXOGRAMA 21
Más detallesLa identificació de competències a MC MUTUAL
La identificació de competències a MC MUTUAL Algunes dades sobre MC MUTUAL MC MUTUAL és una mútua d accidents de treball i enfermetats professionals Entitat gestora de la Seguretat Social Sense ànim de
Más detallesObservatori de l Economia Circular de Catalunya
Observatori de l Economia Circular de Catalunya Presentació de l observatori i el seu web Subdirecció General d Informació i Foment de la Sostenibilitat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio
Más detallesPLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil
PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil PAS-PC (Pla d Assistència i Suport del Baix Camp per la Protecció Civil) QUÈ ÉS? És un document que recull la
Más detallesMapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS
Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS Joan Cornet, President Executiu. Fundació TicSalut 14 de desembre 2012 9 línies d actuació i 31 projectes I 1. Objectius i programes de Salut II 2. Orientació
Más detallesParc natural del Montseny Reserva de la Biosfera Diputació de Barcelona Diputació de Girona. Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012
Parc natural del Montseny Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012 Parc natural del Montseny Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si s escau de l Acta de la reunió anterior. 2. Donar compte
Más detallesSalut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.
Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum chamorromc@diba.cat PAISATGE I SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Más detallesDirecció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Línies generals d actuació 2011-2012 Presentació a directors/es de centres de secundària Organigrama Direcció General d ESO i Batxillerat
Más detallesEmpresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-
Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l
Más detallesPla estratègic
Pla estratègic 2018-2020 REVISIÓ DE LA MISSIÓ REVISIÓ DE LA VISIÓ Acompanyar i donar suport a les persones amb discapacitat intel lectual o en situació de vulnerabi- litat en el desenvolupament del seu
Más detallesEL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008
EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008 1. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA Món globalitzat (contactes i intercanvis
Más detallesAtenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.
Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció
Más detallesLlei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya
Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya Presentació del projecte de Llei Octubre 2014 Contingut normatiu Títol I Disposicions generals Objecte, principis rectors, destinataris, drets,
Más detallesSESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2006 ORDRE DEL DIA
SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2006 ORDRE DEL DIA Aprovació de l esborrany de l acta de la sessió plenària ordinària del dia 26 d octubre de 2006. I.-
Más detallesMarc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic
Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic 2016-2020 1/ Introducció 2/ Pilars i Objectius del Pla 2.1 / Els Pacients 2.2 / Els Professionals 2.3 / Els Recursos 1 Introducció L Hospital Clínic de Barcelona
Más detallesLa planificació i la gestió del medi natural: una qüestió de valors
Nous models de gestió i finançament dels espais naturals La planificació i la gestió del medi natural: una qüestió de valors Carles Castell Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial Àrea de
Más detallesProjecte d anàlisi i millora de processos
Projecte d anàlisi i millora de processos Direcció General de Modernització de l Administració Secretaria de Funció Pública i Modernització de l Administració Col legi d Enginyers Industrials de Catalunya
Más detallesContinguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA
Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA Objectiu general Esdevenir persones crítiques, responsables, solidàries i actives en la defensa dels drets humans
Más detallesDINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI
DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1
Más detallesMODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI
MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI ANTIC SANT BOI DE LLOBREGAT OCTUBRE 2010 MODIFICACIÓ
Más detallesAvançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional
Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional Jornada: El Model d Atenció Comunitària Centrada en la Persona. Situació i perspectives al Tercer
Más detallesPla de desenvolupament del litoral i de les comarques catalanes amb aigües continentals i/o fluvials. Barcelona, agost de 2014
Pla de desenvolupament del litoral i de les comarques catalanes amb aigües continentals i/o fluvials Barcelona, agost de 2014 Antecedents El Projecte BLAUCAT: Els centres d activitats marítimes de Catalunya
Más detallesDesconcentració territorial de l activitat turística Plans de Turisme de Districte. Segona Tinència d Alcaldia d Economia, Empresa i Ocupació
Desconcentració territorial de l activitat turística Plans de Turisme de Districte Segona Tinència d Alcaldia d Economia, Empresa i Ocupació Desembre 2013 1 Característiques del turisme a Barcelona Creixement
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detallesHarmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet
Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica
Más detallesPLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF
PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF SITGES I VILANOVA I LA GELTRÚ JUNY 2007 Consultor: Promotor: PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF
Más detallesEls sistemes d informació en els centres de recerca
11/06/2015 Els sistemes d informació en els centres de recerca Presentació de la Unitat de Vigilància Tecnològica, Intel ligència Competitiva i Documentació Científica de l IRTA L Institut de Recerca i
Más detallesXarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC QUI SOM? La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) és una organització de segon nivell que aglutina organitzacions sense ànim de lucre que realitzen
Más detallesTiana, M. Luisa Triviño Herrero
PROJECTE DIRECCIÓ LOLA ANGLADA Tiana, 2015-2019 M. Luisa Triviño Herrero OBJECTIUS DEL PROJECTE Millora dels resultats acadèmics Atenció a la diversitat TROBAR L EQUILIBRI ENTRE LA PART ACADÈMICA I LA
Más detallesLES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL
LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL Curs bàsic (bloc 1) 1a edició Amb la col laboració: PRESENTACIÓ EL SECRETARIAT LES ADF Objectius del Bloc L objectiu és conèixer què són les Agrupacions de Defensa Forestal
Más detallesActivitats de Primavera
Activitats de Primavera Presentació Des de la Fundació Catalana de l Esplai us presentem una proposta d activitats d hivern adaptada a les necessitats i característiques d aquest període de vacances: El
Más detallesBUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUN YA VIII legislatura Vuitè període Número 733 Dilluns, 7 de juny de 2010 S U M A R I 3. 3.10. Procediments que es clouen amb l adopció de resolucions Procediments
Más detallesESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL
ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL Baix Gaià GRUP DE RECERCA D ANÀLISI TERRITORIAL I ESTUDIS TURÍSTICS UNITAT DE GEOGRAFIA L inventari de recursos 267 RECURSOS TURÍSTICS 48 naturals
Más detallesCONTINGUTS DESTACATS DE LA LLEI DE LA SEGURETAT I LA SALUT EN EL TREBALL
Pàgina 1 de 7 Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball. (BOPA núm. 04, any 21, del 21 de gener del 2009) Objecte D acord amb l article 1 de la Llei 34/2008, del 18 de
Más detalles4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.
4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent
Más detallesL experiència de Sant Cugat en la redacció del PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Gemma López Cap de Secció de Qualitat i Planificació Ambiental
L experiència de Sant Cugat en la redacció del PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC Gemma López Cap de Secció de Qualitat i Planificació Ambiental Pàgina 1 El Pla Local de Canvi Climàtic de Sant Cugat
Más detallesEspais de Reflexió Ètica
Espais de Reflexió Ètica Prof. Ester Busquets i Alibés ebusquets@ibb.hsjdbcn.org 29 abril 2015 [Lleida] Els comitès d ètica Grup multidisciplinari que des del diàleg interdisciplinari intenta reflexionar
Más detallesXARXA D EMPRESÀRIES. Observatori Dona Empresa i Economia. Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona
XARXA D EMPRESÀRIES Observatori Dona Empresa i Economia Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona DECLARACIÓ DE LA MISSIÓ Promoure la presència i la visibilitat de la dona en l entorn econòmic,
Más detallesSESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 20 DE DESEMBRE DE 2018 ORDRE DEL DIA
SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 20 DE DESEMBRE DE 2018 ORDRE DEL DIA 1 PART RESOLUTIVA DE LA SESSIÓ 1.1. Aprovació de l Acta de la sessió ordinària celebrada en data 29 de
Más detallesPROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP
PROCÉS 29 PROCÉS-Q-410-T-29-FP ÍNDEX ÍNDEX 2 GESTIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RESULTATS 5 ORGANIGRAMA DE SERVEIS
Más detallesPla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016
Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 22 d abril de 2016 Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 El primer pas d una política de Recursos Humans orientada a modernitzar la plantilla municipal,
Más detallesPlataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social
Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social Definició conceptual d economies CONCEPTES CLAU Economia convencional Activitat empresarial Sense voluntat transformadora
Más detallesInterpretació de l'actualitat jurídica en l'àmbit educatiu (Període del 7/03 al 13/06 de 2013)
Normativa apareguda des de la darrera sessió del dia 7 de març de 2013 amb rellevància, directa o indirecta, per a l educació i el món local, resumida per a la sessió del dia 13 de juny de 2013 Interpretació
Más detallesTurisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments
Hola hola hola hola hola Hola hola hola hola hola Hola hola hola Turisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments Barri de Sant Antoni Districte de l Eixample Direcció de Turisme 16 de Març
Más detallesDOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS
DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS EN LES URBANITZACIONS, ELS NUCLIS DE POBLACIÓ,
Más detallesGraduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents
Informació general Centre docent Escola Superior d'arxivística i Gestió de Documents Proposta docent Proporcionar una formació adequada sobre els principis i els procediments metodològics i tècnics emprats
Más detallesTreball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015
Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn 9 d octubre de 2015 XARXA EDUCATIVA La Societat és xarxa... i això afecta a totes les organitzacions M. Castells Escola, Família i Entorn Beneficis
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S FEMAREC, S.C.C.L.
PLA D ACCIÓ B+S FEMAREC, S.C.C.L. 0 1. Dades de l organització Nom: Femarec, S.C.C.L. Breu descripció: Femarec és una entitat d iniciativa social sense ànim de lucre, creada l any 1991 i de referència
Más detallesPrograma municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal
Más detallesCompri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes
Compri reciclat Compres Públiques Ambientalment Correctes El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l objectiu d impulsar el reciclatge de residus a Catalunya, crea el Centre Català del Reciclatge
Más detallesPLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius
PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu MISSIÓ Desenvolupar les polítiques arxivístiques i implantar un mètode de gestió documental per al conjunt dels documents municipals; així com recollir, conservar,
Más detallesJornada de Planificació i Coordinació de març de 2014
Jornada de Planificació i Coordinació 2014 P 31 de març de 2014 Què hem d assolir? DAFO Amenaces Oportunitats 1. Sector en crisi. Disminució de les prestacions socials 2. Situació financera i fonts de
Más detallesLa regulació de l escalada al Parc natural dels Ports
La regulació de l escalada al Parc natural dels Ports La compatibilització de l ús públic amb la preservació del patrimoni natural: l escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Jornada tècnica.
Más detallesL agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona
L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona FulletoCorporatiu.pdf 2 17/01/17 10:31 Missió Impulsar la política econòmica i el desenvolupament local per promoure la millora
Más detallesLa normativa i la regulació dels abocaments. Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres
La normativa i la regulació dels abocaments Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres Departament d Autoritzacions d Abocaments Dimecres, 14 d abril de 2010 1 Què és un abocament
Más detallesEl verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21
El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a
Más detallesVAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION
Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat
Más detallesPrograma d implantació de la responsabilitat social destinat a les pimes catalanes impulsat per:
Programa d implantació de la responsabilitat social destinat a les pimes catalanes impulsat per: Què és el programa RSE PIME? És un programa d implantació de la responsabilitat social a les pimes catalanes.
Más detallesCURS D INTRODUCCIÓ AL VOLUNTARIAT
CURS D INTRODUCCIÓ AL VOLUNTARIAT Universitat de Girona Presentació Aquest curs vol donar a conèixer el paper i el significat del voluntariat des d una triple perspectiva: la perspectiva individual de
Más detallesReus, 14 d abril de 2011
BARCELONA I L FP: Una organització, tres entitats al servei de centres i empreses Reus, 14 d abril de 2011 La Formació Professional a Barcelona Consell de la FP: Òrgan de consulta i participació impulsat
Más detallesprincipals i aplicació
L Ll i d i t l í t í ti La Llei d espais naturals: orígens, característiques principals i aplicació Índex 1. El context general. Algunes referències sobre la situació del Patrimoni natural en el moment
Más detallesPrimer pla d acreditació i qualificació professionals de Catalunya de gener de 2017
Primer pla d acreditació i qualificació professionals de Catalunya 2016-2018 12 de gener de 2017 Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals Sistema de formació i qualificació professionals
Más detallesPrograma Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)
una xarxa transfronterera d experimentació, d intercanvi i de transferència pel desenvolupament de l agricultura ecològica en produccions agrícoles al servei dels tècnics, dels agricultors ecològics i
Más detallesEl Voluntariat i la Comunitat: El rol i la tasca de les persones voluntàries en la comunitat
El Voluntariat i la Comunitat: El rol i la tasca de les persones voluntàries en la comunitat 1 Àmbits de voluntariat 1 El tipus d entitat on els voluntaris col laboren són principalment de: caràcter comunitari
Más detallesapip Associació per a la Promoció i la Inserció Professional
DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE GESTIÓ INTEGRAL PER A LA CONSERVACIÓ DELS SISTEMES NATURALS DE LA XARXA DE PARCS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA INSERCIÓ SÒCIO LABORAL I REALITZACIÓ DE TREBALLS SILVÍCOLES
Más detallesCreació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015
Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI 4 de maig de 2015 Índex 1. Objectiu 2. Organismes del Govern i Internacionals 3. Proposta de model d Agència a configurar 4. Relació de l
Más detallesL ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT
EL EL PAPER PAPER DE DE L ADMINISTRACIL L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA LA PROMOCIÓ PROMOCIÓI I GESTIÓ GESTIÓD À D ÀREES D ACTIVITAT DD ACTIVITAT ECONÓMICA ECONÓMICA IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT
Más detallesComparativa entre el DECRET 178/2010, de 23 de novembre, d estructura dels òrgans centrals del SCS i el DECRET 9/2013, de 3 de gener, de
Comparativa entre el DECRET 178/2010, de 23 de novembre, d estructura dels òrgans centrals del SCS i el DECRET 9/2013, de 3 de gener, de reestructuració dels òrgans centrals i dels òrgans territorials
Más detallesNou Pla d Acció AL 21
Nou Pla d Acció AL 21 2014 FASE I Actualització del diagnòstic Àmbits d acció, línies estratègiques Detecció punts i forts punts febles Pluja d idees i suggeriments Revisió i estructuració de propostes
Más detallesCustòdia del Territori:
Custòdia del Territori: Educació Ambiental i Implicació social. VII Reunió de la xct Juny 2012 La Custòdia del Territori. Perquè conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat
Más detallesQuè esperem de les repoblacions de perdiu roja? Josep M López Secció d Activitats Cinegètiques i Pesca Continental SSTT DARP a Barcelona
Què esperem de les repoblacions de perdiu roja? Josep M López Secció d Activitats Cinegètiques i Pesca Continental SSTT DARP a Barcelona ..t i e m p o s p a s a d o s s i e m p r e f u e r o n m e j o
Más detallesESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA
ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA Aliances amb el món local per la sostenibilitat Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat Frederic Ximeno Director General
Más detallesTALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció
PART 0 INTRODUCCIÓ TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció ÍNDEX 1. OBJECTE DE L ESTUDI... 3 2. CRITERIS PER A L ELABORACIÓ DE L EIA... 3 2.1. Legislació vigent... 3 3. METODOLOGIA PER A L ELABORACIÓ
Más detallesESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA
ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA 10 de novembre de 2016 Direcció de Serveis de Mobilitat 1 01 Context i objectius generals 2 DADES GENERALS. POBLACIÓ I VEHICLES municipis km 2 /km 2 Àrea Metropolitana
Más detallesSOAP. Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció. 4 d octubre de 2016
SOAP Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció 4 d octubre de 2016 01 OBJECTIUS DE LA REDACCIÓ DEL SOAP Donar resposta a les necessitats d autoprotecció dels actes a via pública Simplificar la tramitació
Más detallesPla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat
Pla General de Política Forestal 2014 2024 Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Diagnosi del sector forestal català El 64% del territori català és forestal (el 40% és arbrat) Són 2.060.173,56
Más detallesMetodologia de la intervenció social
Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detalles