PROJECTE: ELS ANIMALS. Escola Palma de Mallorca Curs è de primària
|
|
- María Ángeles Maestre Luna
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 PROJECTE: ELS ANIMALS Escola Palma de Mallorca Curs è de primària
2 B A L E N A B L A V A 1. Classificació Són animals vertebrats i són del grup dels mamífers. 2. Característiques principals El cos de les balenes no està cobert d'escates, com els peixos, si no de pell llisa, sota la qual hi ha una gran capa de greix, la qual les protegeix del fred i els hi dona energia i les alimenta. Les balenes tenen barbes en compte de dents que serveixen per filtrar l aigua de la boca. Les balenes tenen l oïda molt fina, cosa que lis permet captar els sons dins de l aigua a molta distància. Tenen unes aletes pectorals que serveixen per portar el rumb, també tenen una aleta caudal que sempre és mou amunt i avall i una aleta dorsal que serveix per estabilitzar (mantenir l equilibri) i assistir en sobtats girs. 3. Hàbitat Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 1
3 Viuen al mar, és queden en llocs on l aigua esta calenta, migren a altres regions per poder mantenir-se a la seva temperatura. Hi han moltes balenes que viuen per tots els oceans del mon. 4. Alimentació Quan neixen mamen de la llet de la seva mare. Les cries poden beure entre 380 i 750 litres de llet al dia. Però quan són adults són omnívors 5. Sistema respiratori Les balenes respiren pels pulmons tenen uns orificis a la part alta del cap que quan pugen a la superfície l aire surt a través del respirador. 6. Sistema circulatori Les balenes tenen sistema circulatori tancat doble, és doble per què la seva sang passa dues vegades pel cor i és tancat per què la sang sempre circula per l interior dels vasos sanguinis. 7. Reproducció Són vivípars es a dir que no ponen ous i també tenen desenvolupament directe es a dir que les cries creixen dins del ventre de la mare abans de néixer. Es comença a finals la tardor i s expandeix fins Hivern. Una femella pot tenir una cria cada 2 o 3 anys tenen un període de gestació de 10 a 12 mesos. Les cries poden mesurar 3 tones. 8. Curiositats El mascle té cants que poden arribar a més de 100 quilometres de distància, quan canten moltes balenes alhora formen melodies que poden durar mitja hora, per seduir la femella, el mascle fa uns cants que ressonen molt lluny sota el mar La balena és llarga com 2 autobusos i pesa com 6 elefants. La balena pot emmagatzema aproximadament kilograms de aliments en el seu estómac abans de omplir-se. La majoria de elles no utilitzen les dents per masticar els aliments, usen els dents nomes en el procés de matar a les seves preses, per desprès tragar-se-les sencera. Les balenes dormen amb nomes una meitat del cervell. Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 2
4 Les balenes procedeixen, molt probablement, d'un mamífer terrestre de grans dimensions que, fa uns 60 milions d'anys va decidir que era millor anar a buscar menjar al mar en lloc de la terra. Així doncs, els braços van evolucionar cap aletes pectorals, les cames van desaparèixer, la cua va passar a ser una aleta caudal i els forats del nas es van desplaçar cap a dalt del cap. 9. Vocabulari Barbes: Les barbes són unes làmines presents a la boca d alguns tipus de balenes,en lloc de dents. Que serveixen per filtrar l aigua de la boca. Orificis: Els orificis són els forats del nas. Escates: són petites plaques que formen part de la pell d'animals vertebrats. Filtrar: Un filtre és un material amb porus o un aparell amb uns forats molt petits que deixa passar un líquid a través seu, però que, en canvi, impedeix que passin les partícules sòlides que hi ha barrejades amb el líquid. Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 3
5 D O F Í 1. Classificació Són animals vertebrats,del grup dels mamífers aquàtics perquè viuen a l aigua no a la superfície. 2. Característiques principals Mesuren de 2 a 9 metres de llarg i tenen el cos fusiforme. Tenen un pes entre 190 i 260 kg. Els dofins tenen : aleta dorsal,aleta pectoral, aleta caudal i aleta normal per la panxa. 3. Hàbitat El seu hàbitat es aquàtic i viuen en bandades per a caçar. Podem trobar dofins a tots els mars i oceans perquè són d aigua salada,també hi ha dofins que viuen en aigües dolces,en els grans rius de l Amèrica del Sud i de l Àsia. 4. Alimentació Són carnívors i el seu menjar principal són els peixos i els calamars es clar que també els hi agrada menjar molt els pops. Alguna vegada mengen gambes i crancs. La quantitat de menjar dels dofins pot ser de 4% a 6% de el seu cos corporal. Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 1
6 5. Sistema respiratori Tenen l espiracle per a respirar. Respiren aire a la superfície,sota l aigua s aguanten la respiració durant 10 o 15 minuts, alguns fins i tot fins a 50 minuts. La boca no serveix per a respirar. 6. Sistema circulatori El seu sistema circulatori es tancat doble,a més és doble perquè la sang passa pel cor dues vegades i és tancat perquè la sang circula per l interior dels vassos sanguinis. 7. Reproducció Són vivípars i alguns dofins poden tenir la cria quan encara són joves. Quan neixen, primer o surt el cap o la cua del ventre de la mare i pot estar algú de la família a veure el dofinet perquè és l únic que tindrà la mare en tota la seva vida. Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 2
7 8. Curiositats També en els dofins hi ha dos grups diferents : delphinidae i platanistoidea que tenen semblances físiques però sense afinitat taxonòmica i alguna vegada tenen diferències perquè alguns són marins i altres viuen en rius. També utilitzen diversos tipus de caça: moltes vegades cacen utilitzant la seva velocitat, però també utilitzen l ecolocalització per buscar preses enterrades en la sorra. Es defensen donant cops amb el morro al ventre de l enemic. També utilitzen diversos tipus de caça: moltes vegades cacen utilitzant la seva velocitat, però també utilitzen l ecolocalització per buscar preses enterrades en la sorra. Els companys d un dofí ferit sempre l ajuden a sortir a la superfície a respirar. 9. Vocabulari Fusiforme : el seu cos és més estret en els extrems, de manera que poden desplaçar-se per l aigua amb més facilitat. Bandada : molts animals junts. Ecolocalització : facultat de certs animals que, mitjançant l emissió d ultrasons, els permet de localitzar objectes sense veure ls i orientar-se en la foscor. Enterrades : una cosa sota terra. Espiracle : forat per on respiren i també s aguanten la respiració. Taxonomia : Ciència que s ocupa dels principis,mètodes i fins de la clasificació. Afinitat : entre dues coses o dues persones és el fet d'assemblar-se, de tenir molts punts en comú. Superfície : part de sobre d'un líquid,la que està en contacte amb l'aire. Vivípars : un animal o persona que no pon un ou sino que te la cria en el seu ventre. Ventre : la panxa de la mare. Vassos : tub o conducte del cos per on circula la sang. Carnívors : que menja carn. Vertebrats : que tenen osos i a més a més columna vertebral. Superior : a munt,a sobre o a dalt d alguna cosa o persona. Estret : Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 3
8 C o n i l l 1. Classificació Els conills són animals vertebrats de grup dels mamífers. Hi ha 2 tipus de conills; conills domestiques i conills salvatges. 2. Característiques principals Són animals porucs. Tenen quatre potes, de les quals, les potes posteriors, les utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Tenen la cua curta, orelles llargues i no superen el mig metre, però són molt ràpid. Tenen el nas molt fi i els permet olorar des de molt lluny. 3. Hàbitat Viuen normalment en els caus que es poden trobar en els boscos, els camps, etc. 4. Alimentació Els conills són herbívors, el menjar que més els agrada són les hortalisses. Normalment no beuen ja que quan tenen set llepen la rosada de les fulles. Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 1
9 5. Sistema respiratori Els conills tenen respiració pulmonar, és a dir que respiren per pulmons. 6. Sistema circulatori Tenen el sistema circulatori tancat doble; és tancat perquè la sang circula per l interior dels vasos sanguinis i és doble perquè la sang fa dos recorreguts pel tot cos; una per els pulmons, i l altra per tot el cos. 7. Reproducció Són vivípars per això neixen de la panxa de la mare. Tenen desenvolupament directe, és a dir, les cries es desenvolupen completament a la panxa de la seva mare abans de néixer. Els seus període de gestació és de 28 a 33 dies i pareix entre 4 i 10 conills. Quan neixen, els llorigons (cries) no tenen pèl. Els conills produeixen de 3 als 6 mesos desprès de néixer. 8. Curiositats Durant gran part del dia, els conill dormen en els caus i al vespre surten a buscar el menjar. Són molt nets i passen molt de temps rentant-se. Poden córrer 38 metres per hora. Les seves orelles mesura de 3 a 7 metres. 9. Vocabulari Rosada: són gotes l aigua que es formen sobre plantes a la matinada. Llorigons: una cria de conill que fa poc que ha nascut. Fi: que funciona molt bé. Hortalissa: són plantes que creixen en l hort per exemple: la pastanaga, la coliflor, l enciam, etc. Porucs: que tenen molta por. Posteriors:del darrera. Caus:és un forat terra per es animals que s amaguin. Vasos sanguinis:relacionat amb la sang. Desenvolupen:fer créixer i millorar alguna cosa. Període:és un espai de temps. Gestació:és l embaràs el procés de formació de l embrió dins de la mare. Vespra:una part de dia final de la tarda al començament de la nit. Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 2
10 Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 3
11 C A V A L L E T D E M A R 1. Classificació Es un vertebrat aquàtic de la família dels peixos ossis, i es molt estrany. 2. Característiques principals Te una cua en forma de ganxo i molt llarga, que empra per agafar-se el corall o a les algues. I te el cos format per ossos, te un cap de peça de escacs. Un cos que pareix de forma en fus,els ulls de camaleó i es un pare que es queda prenyat. Presenta uns ossos desenvolupats que formen espines i les brànquies protegides per una estructura anomenada opercle. El cos és cobert de plaques d os que formen una mena d armadura. Quan hi ha un enemic a prop, perquè no el vegi, el cavallet de mar es torna del mateix color que el paisatge del voltant. 3. Habitat Viu al mar, a prop de la costa. Viu en zones entre 5 i 30 m de profunditat amb abundància d'algues marines, on utilitza la cua per agafar-se. Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 1
12 Es subjecta a les algues per poder capturar el seu aliment i evitar ser arrossegat pels corrents marins. Acostuma a camuflar-se entre les plantes, canviant de color, per escapar dels depredadors. El cavallet de mar es troba en aigües càlides de zones marítimes rocoses. 4. Alimentació Gairebé tots els cavallets de mar son carnívors i fins i tot son herbívors. Per la boca absorbeix els petits animals petits que viuen a les roques i entre les algues. És un menjador voraç (menja molt) principalment crustacis com els camarons i altres animals petits que viuen al mar. No masteguen perquè així mengen més ràpid. 5. Sistema respiratori Presenten una respiració, branquial:una brànquia és un òrgan en forma de làmina o de filament que hi ha al costat del cap dels peixos i altres animals aquàtics. Les brànquies serveixen per respirar. 6. Sistema circulatori Presenten un sistema circulatori tancat senzill,la qual la sang nomes passa una vegada pel cor en cada recorregut. Tenen un sistema circulatori tancat doble. 7. Reproducció Quan han de tenir cries la mare cavallet marí posa els ous en una bossa que el pare té a la panxa. Unes 4 o 5 setmanes després la bossa del pare s obre i, durant dos dies, neixen més de 100 cavallets. Els menuts saben nedar i alimentar-se tots sols. Però han d anar amb compte amb els peixos que se ls volen menjar. La femella posa els ous (uns 200) dins d'una bossa que té el mascle; aquest tanca la bossa i protegeix i alimenta les cries fins que són capaces de viure per elles mateixes (unes 4 setmanes). 8. Curiositats Té la mida d una mà. Tenen una cola prènsil ( que s agafa), també tenen aleta dorsal, escates com plaques, te un cap en forma de ela amb respecte el seu cos, te anells óseos en el interior de la cola. Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 2
13 9. Vocabulari Escacs: Els escacs són un joc entre dues persones que es juga en un tauler dividit en seixanta-quatre quadrets o caselles, la meitat de color blanc i l altra meitat de color negre. Cada jugador té setze peces: rei, reina o dama, dues torres, dos alfils, dos cavalls i vuit peons. Guanya qui aconsegueix de matar el rei contrari. Quan el seu rei està en perill, s avisa el contrari dient-li: Escac! I quan el rei ja no es pot escapar i la partida s ha acabat, se li diu: Escac i mat! Opercle: Un opercle és una tapa que tenen alguns animals per a obrir i tancar les entrades del seu cos. Estructura: L estructura d una cosa és la manera com estan posades i ordenades les seves parts o els seus elements. Si mirem l índex d un llibre podem veure quina estructura té. Armadura: Peça o conjunt de peces que formen la part rígida que aguanta alguna cosa Branquial: Una brànquia és un òrgan en forma de làmina o de filament que hi ha al costat del cap dels peixos i altres animals aquàtics. Les brànquies serveixen per a respirar Perpendicular: Una recta o un pla és perpendicular quan forma un angle recte amb una altra recta o un altre pla. Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 3
14 L L O P 1. Classificació Són vertebrats,són mamífers,els mamífers han desenvolupat aquest nom per que mamen la llet de les mares,també son canins. 2. Característiques principals Te ossos, pel, quatre potes, cua, esquelet intern, te uns ulls groguencs. Tenen uns ullals impressionants,també tenen unes urpes als peus que els ajuden a poder agafar-se bé al terra,te un pes de 32 i 70 k i una medida de 60 a 90 centímetres 3. Hàbitat Viuen als boscos espessos,muntanyes no tant altes i fins i tot als pols. 4. Alimentació La seva alimentació es carnívora, carnívor es que se alimenta de carn.primer mengen els caps,després ho fa la resta del grup. Mengen carn (petits i mitjans mamífers), insectes, fruita i fins i tot peix. Coneixement del Medi Josep A. i Lorenzo G. Pàgina 1
15 5. Sistema respiratori El seu sistema respiratori es pulmonar, es a dir, respira per els pulmons (respira pel nas). 6. Sistema circulatori El seu sistema circulatori es tancat doble, tancat es perquè que sempre circula per els vasos sanguinis i doble perquè passa dos cops per el cor, una per anar als pulmons i la resta per tot el cos 7. Reproducció Es vivípar,es que surt del ventre de la mare,tenen desenvolupament directe, això vol dir que es desenvolupa en el ventre de la mare. 8. Curiositats Aguanta la calor i el fred gracies a el seu pel, també es diu canis lopus. Marca el seu territori fen les seves necessitats en una pedra. Els cadells juguen a barallar-se. Tenen uns ullals molt afilats i grans. La família la formen una desena de llops. Els llops es fiquen al aigua per rentar-se i refrescar-se. Quan els llops udolen comença la cacera. Moltes vegades quan neixen cries hi han linxs que quan es separen les cries del grup els capturen. En una multitud de cadells hi ha un que es el cap d aquell grup. Hi ha molts tipus de llops per exemple el llop gris,el llop vermell,llop àrtic,llop Himàlaia,llop indi,llop etíop,el llop del est etc. 9. Vocabulari Canis lupus:es el llop de la actualitat. Groguencs: es com de color groc. Cadells:son les cries de llops. Coneixement del Medi Josep A. i Lorenzo G. Pàgina 2
16 P U M A 1. Classificació Els pumes son vertebrats i del grup dels mamífers felins. 2. Característiques principals Tel el cos recobert de pel de color marro semblant al cafè amb llet. El seu pes es entre 49 i 50 Kg quatre potes i una cua allargada. Son 2 metres de llargs.la velocitat que arriben els pumes es: 80 Km/h. 3. Hàbitat El puma viu a Africà, Amèrica del sud, Canada i en Patagònia En terrenys rocosos i pendents i a la selva densa. 4.Alimentació Es carnívor : armadillos, cérvols, llebres, porc espí, i rosegadors. mengen una o dues vegades a la setmana. Si no poden menjar a la seva presa d'un sol cop, normalment la amaguen sota els arbustos. Coneixement del Medi Luis F. i Oscar O. Pàgina 1
17 4. Sistema respiratori El puma com tots els mamífers te respiració pulmonar. Es a dir respira per pulmons. 5. Sistema circulatori Els pumes com tots els mamífers, tenen sistema circulatori tancat doble. Es a dir que la sang passa dues vegades pel cor una per anar als pulmons i l altra per anar a la resta del cos.es tancat perquè la sang sempre circula per l interior dels vasos sanguinis. 6. Reproducció Es vivípar. Les femelles arriben a la maduresa sexual entre u i mig i tres anys de edat. Nomes les femelles participen en la criança dels fills. El puma pot tenir de una a quatre cries.tenen una vida separada fins que arriba la primavera temps en que s aparellen i busquen un cau para que neixin el cadells. 7. Curiositats El puma si no es molt gros pot saltar fins a 4 metres de llarg sense impuls. Tenen bona vista per això poden caçar quan li vingui de gust. Els pumes no poden rugir com el lleons però fan un soroll semblant al de un humà. 8. Vocabulari Zel: es que En las de los animals mamífers la època de celo es el període en el que son receptives sexualment, es a dir, el moment en que accepten al mascle. Coneixement del Medi Luis F. i Oscar O. Pàgina 2
18 L L E Ó 1. Classificació El lleó es un animal vertebral del grup dels mamífers fèlids. 2. Característiques principals Diuen que el lleó és el rei dels animals perquè és fort, valent i té una crinera molt llarga que fa que tingui un aspecte majestuós. El seu cos esta format per cap, tronc i extremitats (anteriors i posteriors).quan el lleó obre la boca, hi veiem perfectament les dents punxegudes. En sobresurt el queixal carnisser, més llarg que la resta. Te un rugit tan fort que se sent quilòmetres de distància. Els mascles es distingeixen perquè tenen una gran melena. Pot pesar fins a 200 kg. La cua mesura entre 60 i 90 cm. i tenen una mena de plomall molt característic a la punta de la cua. Un lleó mesura com un nen de 6 anys (1,20 m.).te les urpes son retràctils, és a dir, les amaga. 3. Hàbitat Viu a l Àfrica, a la sabana, una gran planura d herba alta. 4. Alimentació Menja antílops, zebres, búfals i altres animals però aquest menja el caça les femelles. Per acostar-se a la presa, els lleons s amaguen, per això tenen la pell de color de la terra. 5. Sistema respiratori La seva respiració es pulmonar es a dir respira per pulmons. Coneixement del Medi Carlos Bazalar Pàgina 1
19 6. Sistema circulatori Tancat doble, que vol dir és tancat perquè la sang sempre circula per l interior dels vasos sanguinis ; és doble perquè la sang passa dues vegades pel cor, una per anar pulmons i l altra per anar a la resta del cos. 7. Reproducció La majoria de lleones ja s han reproduït a l edat de quatre anys. Els lleons no s apareixen a cap moment en particular de l any i les femelles tenen diversos zels cada any. 8. Curiositats Diuen que el lleó és el rei dels animals perquè és fort, valent i té una crinera molt llarga que fa que tingui un aspecte majestuós. El lleó viu amb unes quantes lleones i amb els seus cadells. Els cadells juguen a barallar-se, a caçar bestioles i a explorar el territori on viuen. I així,tot jugant,aprenen a defensar i a caçar. Però no s han d allunyar massa :les hienes els vigilen,disposades a acatar-los. Mentre una hiena distreu a la lleona les altres encerclen als cadells. Sort que el lleó torna a temps per fer fora els seus enemics. El lleó esgarrapa el terra amb les urpes i fa pipí als arbres per indicar als altres lleons que aquell territori li pertany. 9.Vocabulari Plomall : molt de pell. Zels : L època de zels dels animals és el temps de l any en que el mascles i les Femelles s ajunten per fer fills Crinera: Coneixement del Medi Carlos Bazalar Pàgina 2
20 T I G R E 1. Classificació És un animal vertebrat del grup dels mamífers. 2. Característiques principals Es un animal molt ferotge i no te por de res. El tigre esta cobert de pels, te una mandíbula mol forta i és un mamífer. Mamen llet de la mare quan son petits. Són uns animals formosos i a ells no els hi agrada barallar-se sinó que els agrada caçar. 3. Hàbitat Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud-oest d'àsia. Abans, era un dels animals més comuns del continent asiàtic. Avui en dia viu a zones reduïdes de l'índia, Corea del Nord, Corea del Sud, Laos, Sumatra, Bangladesh, Malàisia, Bhutan, Vietnam, Rússia i Nepal. 4. Alimentació Els tigres són depredadors carnívors i alguns dels seus animals favorits son el porc senglar, el banat, les llebres i les ovelles. Coneixement del Medi Eduardo i Enmanuel Pàgina 1
21 5. Sistema respiratori Tots els mamífers tenen un sistema respiratori pulmonar. 6. Sistema circulatori Els tigres tenen un sistema circulatori tancat Doble. 7. Reproducció Es reprodueixen com tots els animals mamífer. Algunes mares paren 3 o 5 cadells i triguen 8 mesos per parir els cadells. 8. Curiositats El tigre es el segon animal carnívor més ràpid del món i és un animal molt bonic. 9. Vocabulari Reproduir: tenir fills, criar, multiplicar-se. Es essers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Depredador: un depredador es un animal que captura altres animals per a alimentarse. Cadell Coneixement del Medi Eduardo i Enmanuel Pàgina 2
22 Escola Palma de Mallorc5è - Curs 2012/13 amin otman P A N T E R A 1.Classificació És un animal vertebrats del grup dels mamífers. 2.Característiques principals 3.Hàbitat El habitat de la pantera negra varia desde la selva tropical de Centro y Suramerica al campo abierto, pero muy rara vez son vistos en zonas montañosas, en donde predomina el puma. Conocidos por su habilidad para nadar y trepar, generalmente prefieren vivir cerca de rios, pantanos y en bosques frondosos con vegetacion espesa para acechar a sus presas. oneixement del Medi amin.b. otman
23 Escola Palma de Mallorc5è - Curs 2012/13 amin otman 4.Alimentació Li agrada caçar, menjar carn, grunyir, és elegant, molt àgil i hàbil, sempre està alerta. S'alimenten basicament de cérvols, pero tambe menjen ocells, micos, encara que pot menjar peixos, ratolins, serps, llangardaixos, escarabats, fins a fruites. 5.sistema respiratori Las pantera negra son casadores solitaris y no se relacionen con toros de cu espècie mas ella de la apoca de aparedament; generalment casen preses granades: cus poderoses mandíbules los prepara para casar venedors, tapiares, carpint-ho o pecaries, paro son granades oportunistes y poeten atrapar caquier animal, testa renec y redones a avés, peces y anima-les domestico. 6.sistema circulatori La pantera negra té respiració pulmonar es a dir que té pulmons 7.reproducció Durant el zel els rugits s'escolten més forts, la femella reclamant al mascle i aquest contestant, la còpula es realitza entre fortes rugits i bramits, es diu que deixen aplanada la vegetació per tres metres quadrats. El període de gestació dura entre 92 i 113 dies, durant aquest període té més apetit, per tant caça més, quan s'arriba la data del part busca un cau per tenir els cadells, en néixer pesen entre 600 i 900 grams, la seva pell és més fosca que la dels adults. En una mateixa ventrada neixen entre 1 i 6 cadells, uns totalment negres, altres tacats, romanen en el seu cau fins als dos mesos, al mes a la llet materna li agreguen una mica de carn, als tres mesos mengen solament carn. 8.curiositats oneixement del Medi amin.b. otman
24 Escola Palma de Mallorc5è - Curs 2012/13 amin otman 1. La pantera negra té vista aguda i bona visió de la nit. També posseeix un sentit perspicaç d'olfacte i oïda. La pantera negra avantatja saltant i pujant arbres. Pot saltar 25 peus i tan alt com 12 peus. És molt poderoso per a la seva grandària. Ataca sovint preses més grans i pesades que sí mateixa. Per aquesta raó, el coll de la pantera negra i espatlles són massissos la seva poderosa cama, coll i músculs de la mandíbula per pujar una presa a un arbre. 9.vocabulari oneixement del Medi amin.b. otman
25 Ó S P A N D A 1. Classificació Es un mamífer de la família dels úrsids. 2. Característiques principals - Descripció El panda és un ós de gran mida: una femella pesa en torn a 80 Kg. i un mascle pot arribar als 100 Kg., tot i que el pes de l'animal varia amb l'època de l'any. Es troba sota protecció especial i en perill d extinció, degut a la destrucció del seu hàbitat. El seu cos està cobert de pèl de color negre i blanc i les orelles i les potes són negres. Té una cua molt curta. Té 5 dits amb urpes a cada una de les 4 potes. Els seus queixals són grans i el crani ample. Coneixement del Medi Muneeb Naseer Pàgina 1
26 3. Hàbitat Habita en els freds i humits boscos de bambús de l est del Tibet i sud-est de la Xina. El panda gegant viu a les apartades regions muntanyoses del centre de la Xina sudoccidental, i s alimenta dels boscos de bambú. Viu al medi terrestre. 4. Alimentació Omnívor, es creia que vivia exclusivament dels talls de bambú, desprès es va saber que durant las 10 o 12 hores diàries que fan servir per menjar, s alimenten de altres plantes com herbes, gencianes, lliris, safrà y també de rosegadors i aus, així com de peixos 5. Sistema respiratori Té respiració pulmonars 6. Sistema circulatori Tots els mamífers tenen sistema circulatori tancat doble. És tancat perquè la sang Sempre circulatori per l interior dels vasos sanguinis. és doble perquè la sang Passa dues vegades pel cor. Una per anar als pulmons i l altra per anar a la resta del cos. 7. Reproducció Té cries desprès de dies de gestació, la femella dona a llum d una a tres cries. 8. Curiositats És una espècie que es troba sota protecció especial i en perill d extinció, degut a la destrucció del seu hàbitat. Tot i que actualment l esta molt protegida, en temps passats era objectes de caça per part de la població xinesa. Coneixement del Medi Muneeb Naseer Pàgina 2
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 2- ELS PEIXOS (quadern 5) 2.1 Característiques dels peixos 2.2 - Principals tipus de peixos 2.3 La classificació dels animals
LA GIRAFA. Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona
LA GIRAFA Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona 1. Com és? La girafa pertany a la família dels giràfids. Els avantpassats de les girafes eren
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 4.- ELS RÈPTILS (quadern 3) 4.1 Característiques dels rèptils 4.2 - Principals tipus de rèptils Més informació: www.lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com
Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.
1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:
Els animals vertebrats
Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ La classificació dels animals 1: Els animals vertebrats Autoria: Piedad Dolores Martín Amb la col laboració
TEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS
TEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS ELS CINC REGNES D'ÉSSERS VIUS 1. Regne dels animals 2. Regne de les plantes 3. Regne dels fongs 4. Regne dels bacteris 5. Regne dels protozous i les algues
Fitxes de repàs UNITAT 4
CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque
Tema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Tema 3: Les plantes i els fongs
En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
1. Els animals vertebrats
1. Els animals vertebrats Mamífers Unitat 1 4 Amfibis Rèptils Ocells Peixos Per començar a) Els mamífers, els ocells, els peixos, els amfibis i els rèptils són vertebrats. En què s assemblen tots aquests
Tema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.
Vitrina de paleontologia del Museu Comarcal de Manresa La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. L existència d un antic mar on els rius abocaven els
HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.
HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004. VOCABULARI BÀSIC. Les bales, botxes. És un joc en el qual una bala (botxa) és impulsada amb el dit gros cap a altres bales, normalment intentant fer-les sortir
1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA
1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA CURS 2009-2010 Carme Aymerich maymeri8@gmail.com MENTRE ES REFREDA EL PASTÍS Un conte de la Claudia Rueda Publicat per Editorial Serres En versió digital pel programa
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
ELS ANIMALS INVERTEBRATS
ELS ANIMALS INVERTEBRATS CLASSES CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES Anèl lids - cucs cilíndrics, segmentats - cuc de terra (llambric) - cos tou, dividit en anells - aquàtics i terrestres Artròpodes Aràcnids - cefalotòrax
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES 1.* Digueu quina part de la planta porta a terme les següents funcions. a) Les fulles b) Les tiges c) Les arrels 1.1. Capten energia de la llum
La Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1
Fitxa 1 COM ÉS? El mosquit tigre (Aedes albopictus) és petit, negre i té unes ratlles blanques al seu cos i a les potes. QUÈ FA? Pica tant a les persones com als animals. Un sol mosquit fa moltes picades,
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17
ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:...
DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO IES CAMÍ DE MAR CURS 2016-2017 Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:... Instruccions de la tasca a realitzar durant l estiu. Naturals 1r ESO Aquest dossier
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra
1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? Nivell 1r ESO El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
La Terra, el planeta on vivim
F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
COM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
LA NOSTRA PROTAGONISTA: LA TILIQUA. Classe de 2n A La fira Arenal de Llevant Barcelona.
LA NOSTRA PROTAGONISTA: LA TILIQUA Classe de 2n A La fira Arenal de Llevant Barcelona. SOM ELS ENCARREGATS DE LA TILIQUA. Li donem de menjar i de beure. Controlem la temperatura del terrari amb un termòmetre.
Continguts per a Cicle Inicial. Primària. 3 - Biodiversitat
3 - Biodiversitat Continguts Introducció als serveis ambientals dels boscos vells i madurs i les basses interiors 3 3- Biodiversitat 14 Activitat 1: diversitat d espècies 14 Activitat 2: funció de nutrició
A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A
Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l
ANIMALS EN CAPTIVITAT XXVI JORNADES ECOLÒGIQUES ESCOLA POMPEU FABRA CURS
ANIMALS EN CAPTIVITAT XXVI JORNADES ECOLÒGIQUES ESCOLA POMPEU FABRA CURS 2015-2016 INTRODUCCIÓ No hi ha dubte que el lloc dels animals es troba a la natura i en llibertat. Només en cas que l animal no
El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers
1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és
Física i Química 4t ESO B i C. Curs
Física i Química 4t ESO B i C. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Què hi veis en aquestes imatges? Grup 1
Què hi veis en aquestes imatges? Grup 1 Mestra: Què hi veis aquí? Ivan: Uns elefants. Angie: Passejant. Mestra: Uns elefants que passegen... Tavi: Una muntanya. Maria: És un paisatge on passegen els elefants
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,
La granota BAMBÚ LECTOR 2
La granota BAMBÚ LECTOR 2 Abans de llegir 1 Observa la coberta del llibre i fulleja n l interior. La granota és... un conte sobre granotes. un llibre que parla de com són les granotes. un còmic sobre la
Activitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat
Imatges Reflexió: fenomen ondulatori que consisteix en que una ona, en arribar a la superfície de separació entre dos medis, canvia la direcció de propagació i continua propagantse en el mateix medi. Lleis
PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 1 ANEM A JUGAR! Cicle educació infantil 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona Curs 2011-2012 1.
Com funcionen les bicicletes?
Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta
Títol: (pàgina 1 de 14)
ELS MAMÍFERS PROFESSORA:M.Dolors Rodríguez Puertas mrodri67@xtec.cat CENTRE: Escola Puigberenguer (Manresa) ÀREA: Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural CURS. 4t de Primària UNITAT DIDÀCTICA.
1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible
LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta
2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
LA VESPA ASIÀTICA. Vespa velutina. Identificació i actuació
LA VESPA ASIÀTICA Vespa velutina Identificació i actuació Figura 1. Exemplar adult de Vespa velutina Font: M.A. Miranda (Laboratori de Zoologia de la UIB) (2015) Introducció La vespa asiàtica (Vespa velutina)
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º
2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica
JUNTA UNIVERSAL O CARDAN
ELEMENTS DELS DIRECTA Eix: Suport fix de forma cilíndrica que serveix perquè un altre element (roda o politja) giri al seu voltant. Arbre: barra, normalment cilíndrica, que gira i transmet un moviment
ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Incendi! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos!
CODI: IE 005 DATA: FEB 2016 REVISIÓ: 00 Pàg. 1! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos! CODI: IE 005 DATA: FEB 2016 REVISIÓ: 00 Pàg. 2 Foc, fum, calor i foscor! Els incendis progressen
Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4
Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats
Í n d e x. Què volem aprendre? Dades clau del linx ibèric. Com és el linx? Hàbitat. La caça. En perill d extinció. Reproducció.
Í n d e x Què volem aprendre? Dades clau del linx ibèric Com és el linx? Hàbitat La caça En perill d extinció Reproducció Estadístiques Bibliografia consultada 1 Què volem aprendre? Ricard - Quan temps
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Projecte: La Prehistòria
Projecte: La Prehistòria Els nens i nenes de la classe de 5è hem fet un projecte sobre la Prehistòria. L activitat ha tingut una duració d unes 25 sessions i s ha dut a terme durant el segon trimestre.
LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)
Nom: ACTIVITAT 37 LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Data: 1. QUINS COSSOS EMETEN LLUM? La llum és emesa per cossos molt calents, com el Sol, el filament d'una bombeta o els gasos calents d'una flama. També
L'UNIVERS L'UNIVERS. Títol. Presentació. L'Univers. Esquema. Via Làctia, sistema Solar, Sol i la Terra. Exercici 1. el Sol EL PLANETA TERRA
EL PLANETA TERRA Escola Santa Anna Premià de Dalt Laura Mateu 2n del Cicle Inicial de Primària EL PLANETA TERRA OBJECTIUS Identificar els elements que formen l'univers Identificar i memoritzar els planetes
La tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
MÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Annex-1. Jocs. Joc: Atrapar amb pilota. Joc: La muralla o la xarxa
Joc: Atrapar amb pilota Joc: La muralla o la xarxa Un joc d agafar, però els nens que atrapen, ho fan amb una pilota a les mans. Si atrapen a algú li donen la pilota i ells ja no agafen. També es pot jugar
TEMA 3 LA LITOSFERA TEMA 3. LA LITOSFERA
TEMA 3 LA LITOSFERA Introducció. Segons la seva composició química la Terra presenta tres capes anomenades escorça,mantell i nucli. Nosaltres vivim sobre l'escorça i, per tant, és aquesta capa la que ens
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL
EDUCACIÓ INFANTIL Nivell: Educació Infantil Durada: 45 minuts. Material: Pintura de dits, mural o paper continu. BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX Objectius 1. Conscienciar els infants de la importància
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes raquetes. CICLE: CS UP: Raqueta SESSIÓ: 1 Familiarització amb la raqueta i la pilota de tenis
CICLE: CS UP: Raqueta SESSIÓ: 1 Familiarització amb la raqueta i la pilota de tenis Explicació del que farem en aquesta UP. Explicació de com s agafa la raqueta. Atrapar amb raqueta. Individual - Copejar
AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes de handbol,
CICLE: CS 5è UP: Mini handbol SESSIÓ: 1 Conèixer el nou joc esportiu adaptat: handbol / Familiarització amb la pilota de handbol. ESPAI Pista Explicació del que farem en aquesta UP: Mini handbol Escalfament:
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
WALL E, EVA i la planta dins la sabata
WALL E, EVA i la planta dins la sabata 1.-Per què WALL E està tot sol a la Terra? 2.-Aquesta és l EVA (EVE en anglès). Com arriba a conèixer al robot terrestre? 3.-WALL E, EVA i la planta dins la sabata.
Què és l origami? El pas a pas. La tècnica del plegatge. Els estampats. El vaixell de paper
Animals de paper Què és l origami? El pas a pas L origami és l art de plegar paper. Normalment partim d un full quadrat que es va plegant fins a convertirse en una figura. Les possibilitats creatives que
PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas
PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:
U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 4: LES ESCALES - 2 1. Cita 10 objectes que tu consideris que ens cal dibuixar-los
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
TEMA 5: Sistema mètric decimal
TEMA 5: Sistema mètric decimal Concepte de magnitud Són característiques dels cossos que es poden quantificar (relacionar amb un nombre) o mesurar. Nombre de llibres de una biblioteca magnitud Amplada
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis Ones 1.* Quin és el període d una ona si la freqüència és de 65,4 Hz? 2.** Relacioneu els conceptes amb les definicions corresponents. a) Amplitud b) Longitud d ona
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
LLEGENDA DE LA MARANYOTA
LLEGENDA DE LA MARANYOTA Ja fa molts anys, quan el soroll de la vida feudal mullava els carrers d'aquest poble, el castell va ser l'escenari d'una tragèdia. En aquell temps, Mara, la fetillera del senyor,
Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms