Distribució dels amfibis i dels rèptils al Parc Natural del Garraf

Transcripción

1 Distribució dels amfibis i dels rèptils al Parc Natural del Garraf Albert Montori Marc Grau Departament de Biologia Animal (Vertebrats) Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Introducció El Parc Natural del Garraf és en un massís de tipus calcari situat entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i el mar. El clima del massís és típicament mediterrani, amb una forta influència del mar. Té un règim de pluges molt irregular, amb un màxim a la tardor, en els mesos de setembre i octubre, i un mínim a l estiu centrat en el mes de juliol. El fet que les precipitacions es produeixin en un temps molt reduït i les característiques geològiques pròpies del massís fan que hi hagi una forta sequera estival. Això impedeix, en molts casos, trobar basses que mantinguin aigua a l estiu. D altra banda, la pluja que cau al Garraf, tot i que és abundant, només és retinguda pel terreny durant uns quants mesos. Com a conseqüència, el massís es pot considerar àrid i amb un fort estrès hídric. Els primers estudis de l herpetologia del Garraf es remunten als realitzats per Faura i Sans l any 1911 i als de Maluquer del Més endavant només podem citar Vives (1982) i Filella i Pascó (1984). Aquest treball pretén posar al dia la informació coneguda sobre l herpetologia del massís de Garraf, i intentar veure quins són els trets fonamentals de la distribució d aquests vertebrats a la zona esmentada. Material i mètodes L àrea geogràfica que hem considerat en aquest estudi és la determinada pels límits administratius del Parc Natural del Garraf i rodalies. S han considerat totes les quadrícules UTM 2,5 2,5 km on hi ha el terreny del Parc, encara que sols una petita part correspongui al Parc mateix (figura 1). Begues Olivella Palau Novella La Morella Castelldefels SITGES Vallcarca Mar Mediterrània Figura 1. Mapa de l àrea d estudi amb quadrícula UTM 2,5 2,5 km. La línia contínua gruixuda representa el límit administratiu del Parc. Per a la realització de l estudi s han utilitzat les dades existents a la bibliografia (Vives-Balmanya, 1982; Filella i Pascó, 1984), les citacions no referenciades de la base de dades de l equip Atles Herpetològic de Catalunya (Universitat de Barcelona) i les dades procedents de les 27

2 prospeccions realitzades al massís des de març de 1991 a març de Les dades obtingudes així s han representat sobre mapes d UTM 2,5 2,5 km on s indica la presència de les diferents espècies en les quadrícules estudiades. Resultats Fins a l actualitat s han localitzat a l àrea d estudi un total de 24 espècies d amfibis i rèptils, distribuïdes de la forma següent: un urodel, set anurs, un queloni, vuit saures i set ofidis. Això representa prop d un 55 % de l herpetologia de Catalunya i aproximadament un 30 % de la peninsular. La major part de les espècies localitzades són típicament mediterrànies i amb un caràcter bastant termòfil, principalment pel que fa als rèptils. Cal destacar també que algunes espècies d amfibis com són Salamandra salamandra i Pelodytes punctatus utilitzen el sistema càrstic en diferents moments del seu cicle biològic. En aquest estudi s inclouen tres espècies noves, Pelobates cultripes, Chalcides striatus i Natrix maura, que encara que són conegudes a la zona, no havien estat referenciades fins ara en la bibliografia existent. D altra banda, es consideren errors de determinació les citacions corresponents a Blanus cinereus, Acanthodactylus erythrurus i Chalcides bedriagai. Distribució de les espècies Salamandra salamandra És d hàbits típicament nocturns i es troba lligada a ambients humits i a punts d aigua permanents per poder-se reproduir. És per això que és molt usual, especialment en terrenys secs, trobar aquesta espècie en avencs i coves on la humitat ambiental és força elevada. És l únic urodel present al massís de Garraf. S ha localitzat a setze quadrícules i es distribueix de forma general per tota l àrea (figura 2), encara que no és gaire abundant. La major part de citacions corresponen a individus adults aïllats a l interior d avencs o bé a pocs exemplars larvaris en els punts d aigua que utilitza per reproduir-se. No s ha localitzat fins ara a la zona central del massís, a les quadrícules corresponents a Vallgrassa i Plana Novella, on el sistema càrstic està menys desenvolupat. Als vessants més interiors, cap a la vall de Begues i cap a la zona de l Ordal i Sant Sadurní, esdevé força freqüent. Els adults s han trobat principalment a avencs, com l avenc Bastó o el de les Valls. Totes les observacions que es tenen de larves es concentren en els mesos d hivern i principi de primavera, la qual cosa fa suposar que el període larvari de S. salamandra al Garraf va de desembre a abril o maig. Com a punts de reproducció, utilitza basses més o menys permanents, mines i pous; però encara ens cal confirmar si arriba o no a fer el desenvolupament larvari a l interior dels avencs. Alytes obstetricans Ocupa pràcticament la totalitat de l extensió del massís (figura 2). S ha localitzat en un total de quinze quadrícules amb densitats elevades a Campgràs, Palau Novella, la Fassina, Casa Vella, Casa Nova, Can Lluçà i als voltants de Begues. La reproducció es produeix de març a juliol i encara que a altres localitats s han trobat postes de tardor, al Garraf no s han pogut confirmar. Les larves d aquesta espècie poden seguir dues estratègies en el seu creixement i desenvolupament. Unes, creixen, es desenvolupen ràpidament i es metamorfosen en el mateix any, mentre d altres creixen sense desenvolupar-se durant el primer any i finalitzen el desenvolupament a la primavera de l any següent. Per això, es poden observar larves d aquesta espècie tot l any a l aigua. S han observat larves a tots els medis aquàtics prospectats, des de piscines, basses i pous artificials, fins a basses naturals i mines. També ha estat observada a tolls de pluja molt temporals, encara que en densitats molt baixes. A diferència d altres anurs de la zona no acostuma a ocupar avencs i coves, ja que sols es coneix una citació d Alytes en aquests ambients (a l avenc de Puig Moltó, segons comentari personal de Ferran Paunè). La metamorfosi es produeix principalment a la primavera, havent-se observat individus acabats de metamorfosar d abril a juny. Figura 2. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de l herpetologia del Garraf i rodalies. 28

3 Pelobates cultripes La presència d aquesta espècie al Garraf (figura 3) no ha estat observada fins al 1992, amb motiu de les campanyes efectuades pels autors d aquest estudi. Aquest gripau, tot i que s ha localitzat a la comarca del Penedès, concretament a Banyeres del Penedès, a l Arboç i a Masquefa, no havia estat trobat fins ara a la comarca del Garraf. Únicament ha estat detectat en una bassa natural orientada a l oest prop de la Fassina. Aquesta bassa presenta abundant vegetació aquàtica (Typha sp, Iris sp i Chara sp) i l aigua és molt tèrbola i eutròfica. Totes les observacions corresponen a individus larvaris. Ja que l orientació de la vall on s ha localitzat és oest, es pot pensar que aquesta població podria haver colonitzat aquesta part del massís des de la comarca del Penedès. S han observat postes de desembre a febrer i larves fins a l abril. Darrerament, s ha tingut coneixement de l existència d una altra localització al Parc (Grup la Morella, in verbis). Pelodytes punctatus S han observat a catorze quadrícules, per la qual cosa es pot dir que la seva distribució a l interior del Parc (figura 3) és força àmplia. Com la salamandra, ha estat trobat sovint en avencs i coves (avenc de Sant Sadurní, de l Arcada Petita, de Sant Roc, de la Riera i de la Sivinota) i un manté una població força important a la zona de la Plana Novella. Aquesta espècie té una gran capacitat grimpadora; fet que li permet dipositar els ous a l interior de piscines o basses de parets verticals i poder sortir-ne una vegada acabat el període reproductor. És l anur que inicia abans la reproducció. Les primeres postes es poden trobar ja a principi de desembre i gener, encara que el gruix de la reproducció té lloc al febrer i març. La realització de les postes sembla que està molt relacionada amb la pluviositat, ja que després d importants pluges sempre s observen un gran nombre de postes, fins i tot a petits tolls d aigua. No presenta cap tipus de restricció quant a la caracterització dels punts d aigua on es reprodueix. S han observat larves tant a piscines com a estanys de jardins, basses naturals, mines i bassots de pluja. No hem constatat segones postes a la tardor, si bé en altres zones de Catalunya sí que se n té constància (base de dades de l equip Atles Herpetològic de Catalunya). S observen larves des de desembre a maig, solapant-se individus de diverses postes i diferents graus de desenvolupament i creixement a la mateixa bassa. En els dos anys prospectats, s ha constatat que normalment les larves de les primeres postes assoleixen la metamorfosi, mentre que les de postes més tardanes moren freqüentment per dessecació de les basses. Molt probablement en anys plujosos el desenvolupament larvari es pot estendre més enllà del mes de maig. Considerem aquesta espècie com a molt oportunista, des del punt de vista reproductor, ja que aprofita les diferents pluges que es van produint per reproduir-se i també qualsevol punt d aigua. Aquest comportament recorda el de Bufo calamita, encara que aquesta darrera espècie, en iniciar més tard la reproducció, no té el mateix èxit reproductor que la granoteta de punts. Bufo bufo De totes les espècies d amfibis que es troben al Parc aquesta és la menys abundant, juntament amb Pelobates cultripes. Encara que localitzada a vuit quadrícules, dins del Parc només s ha trobat a quatre localitats. S ha pogut constatar la seva reproducció a Campgràs i a prop de la Fassina, on es poden veure larves de febrer a abril. En la primera de les dues localitats només s han observat dues postes en anys alterns. De fet, la població reproductora d aquesta espècie a Campgràs és molt petita i solament s han trobat una femella i dos mascles, que s observen sempre cap al final de febrer dins de la bassa. A la vall de Begues presenta densitats més grans que a l interior del parc. Figura 3. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Pelobates cultripes i Pelodytes punctatus. Bufo calamita És un amfibi típicament oportunista que es reprodueix a qualsevol punt d aigua. La seva distribució al massís (figura 4) és força extensa (ha estat localitzat a 21 quadrícules) i el nombre d individus és abundant. Presenten poblacions grans a les zones de la Plana Novella, Casa Nova i Casa Vella. Comença a reproduir-se amb les primeres pluges de final de març i fins al mes de maig. Encara que a d altres indrets de Catalunya s han descrit segones postes, al Garraf no s han pogut confirmar. L èxit reproductor d aquesta 29

4 Figura 4. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Bufo bufo i Bufo calamita. espècie al massís és petit, ja que al llarg de 1991 i 1993 es van localitzar un total de dotze postes, de les quals només dos van arribar a la metamorfosi. Hyla meridionalis La seva distribució al massís (figura 5) és força àmplia tot i que sembla que és més abundant en les zones centrals del Parc. Ha estat localitzada a deu quadrícules, sempre lligada als ambients aquàtics. És un amfibi que per la seva gran dependència de l aigua, afegit al fet que el seu desenvolupament larvari és força lent, té bastants problemes per reproduir-se al Garraf i només ho aconsegueix aquells anys en què la pluja és abundant i continuada. Les primeres postes s observen amb les primeres pluges de març i s estenen fins al juliol, encara que aquestes darreres tenen poques possibilitats d èxit. És més abundant a les basses amb un volum d aigua important. S han trobat poblacions significatives a Palau Novella, la Fassina i Casa Vella. Rana perezi La distribució al massís de Garraf d aquest anur (figura 5) és força semblat a la d Hyla meridionalis, encara que presenta densitats més altes, ja que no és tan estricte amb les condicions de l aigua. Ha estat localitzada a tretze quadrícules i manté poblacions importants a Campgràs i Casa Vella. És l amfibi que es reprodueix més tard, observant-se les primeres postes cap al mes d abril i fins al juny. Les larves poden metamorfosar a la tardor o bé romandre dins l aigua a l hivern i metamorfosar a la primavera següent. Testudo hermanni La tortuga mediterrània actualment està reintroduïda al massís de Garraf, ja que la població autòctona suposadament es va extingir en aquest segle. A Catalunya, actualment, només existeix una població autòctona localitzada al massís de les Alberes. El programa de reintroducció pretén crear una població Figura 5. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Hyla meridionalis i la Rana perezi. 30

5 estable al massís, encara que el darrer incendi forestal va causar una forta mortalitat entre els exemplars alliberats al Garraf. (No es presenta mapa de distribució per motius de protecció.) Tarentola mauritanica Espècie força abundant al parc, ha estat localitzada a tretze quadrícules, sempre relacionada amb rocams, construccions humanes i medis en general fissurícoles. Hemidactylus turcicus Com l espècie anterior es troba en les àrees costaneres càlides i també molt lligada a l home, ja que aprofita les construccions d aquest per viure-hi. La seva distribució al massís de Garraf és desconeguda (figura 6) tot i que s ha trobat fora del parc, a Sitges i a Castelldefels. La seva distribució, molt lligada a la costa i als nuclis urbans, fa que probablement també es localitzi al Garraf i Vallcarca, encara que no s hagi trobat fins ara. Figura 6. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Tarentola mauritanica i Hermidactylus turcicus. Psammodromus algirus És una espècie lligada a terrenys oberts amb vegetació, com poden ser boscos degradats i sotabosc de pinars. També és abundant a màquies, alzinars, garrics, brolles, etc. És el saure més abundant al parc, i es localitza a qualsevol indret amb vegetació. S ha confirmat la seva presència a vint quadrícules (figura 7). Psammodromus hispanicus Encara que fins ara no ha estat localitzat a l interior del Parc, no es descarta la seva presència en algunes zones de vegetació baixa i oberta. Totes les cites que es tenen (figura 7) corresponen a àrees exteriors. Figura 7. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Psammodromus algirus i Psammodromus hispanicus. Lacerta lepida Al massís de Garraf té una distribució molt àmplia (figura 8). Es localitza tant en zones costaneres com en d altres de més interiors. Pot considerar-se que és present a tot el Parc i ha estat citat a dinou quadrícules. Encara que no presenta grans densitats, es fàcil d observar, especialment a partir del mes de maig. Podarcis hispanica Present a tot el parc, mostra una distribució molt dispersa, relacionada sempre amb les zones més humanitzades i humides. Tot i que ha estat localitzada a divuit quadrícules (figura 8) no presenta densitats tan elevades com Psammodromus algirus, espècie més característica dels ambients presents al parc. 31

6 Figura 8. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Lacerta lepida i Podarcis hispanica. Anguis fragilis La distribució d aquest saure àpode al Garraf (figura 9) està molt lligada a les zones de vegetació més humides. S ha localitzat a dotze quadrícules, sovint als voltants de basses, mines, fonts i fons de vall. Chalcides striatus Aquesta espècie ha canviat recentment la seva denominació específica (Chalcides chalcides). Les localitzacions que es tenen són molt disperses, havent-se localitzat a cinc quadrícules (figura 9). Sempre ha estat citada a zones de vegetació herbàcia i probablement es troba a tot el parc, encara que en densitats molt baixes. Les cites atribuïdes a Chalcides bedriagai són probablement confusions amb aquesta espècie, ja que la presència de la bívia ibèrica al Garraf no té cap justificació biogeogràfica. Figura 9. Distribució en UTM 2,5 2,5 km d Anguis fragilis i Chalcides striatus. Blanus cinereus Aquesta espècie ha estat trobada fora de la delimitació del Parc, a la població de Castelldefels. Malgrat tot, cal rebutjar tant la seva presència a la zona com la validesa d aquesta dada. Coluber hippocrepis La distribució d aquest ofidi al massís de Garraf (figura 10) és força àmplia, tot i sembla trobar-se per tot el parc. S ha localitzat a divuit quadrícules i és una de les zones de Catalunya on aquest ofidi presenta una densitat poblacional més elevada. S ha constatat la mort de nombrosos exemplars atropellats a les carreteres i pistes que creuen o envolten el parc. Malpolon monspessulanus Com l espècie anterior es troba pertot i és força abundant. Ha estat localitzada a disset quadrícules (figura 10). 32

7 Figura 10. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Coluber hippocrepis i Malpolon monspessulanus. Elaphe scalaris Dins del parc (figura 11) té una distribució força general, encara que sembla menys abundant que les dues espècies anteriors. S ha localitzat a catorze quadrícules i sovint s observa als voltants dels conreus de vinya. Natrix natrix Al Garraf (figura 11) és menys abundant que Natrix maura. Sembla presentar densitats més altes a les zones més influenciades pel mar i pot trobar-se sovint allunyada dels punts d aigua. Figura 11. Distribució en UTM 2,5 2,5 km d Elaphe scalaris i Natrix natrix. Natrix maura Pel que fa a la seva distribució al massís de Garraf (figura 12), aquesta és força reduïda i sempre relacionada amb l existència d algun punt d aigua més o menys permanent. De tota manera, les dues espècies del gènere presenten densitats molt baixes. Coronella girondica Dins del massís (figura 12), té una distribució molt dispersa, i densitats molt baixes. S ha observat únicament a set quadrícules. Figura 12. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Natrix maura i Coronella girondica. 33

8 Discussió Figura 13. Distribució en UTM 2,5 2,5 km de Vipera latasti. Vipera latasti La distribució d aquesta espècie al massís de Garraf és poc coneguda, ja que només s ha localitzat a dues quadrícules de l interior del parc (figura 13). També és present als voltants de Begues on no s indica la seva presència ja que no es disposa de la localització precisa. En regressió a tot Catalunya, al massís presenta densitats molt baixes. Tot i que el Parc Natural del Garraf és una de les zones de Catalunya més conegudes, en la recopilació de les dades s ha observat que dins del Parc hi ha una sèrie de quadrícules de l interior on les cites d amfibis i rèptils són poc abundants, ja que hi manca una prospecció. Per contra, hi ha localitats com poden ser la Plana Novella, Casa Vella o l àrea de Campgràs on les cites són molt nombroses i donen una bona mostra de l herpetofauna que s hi pot trobar. D altra banda, cal rebutjar les citacions existents d Acanthodactylus erythrurus, ja que en prospeccions posteriors a les zones on ha estat citada l espècie no s ha confirmat la seva presència. Pel que fa als amfibis, cal dir que la distribució i abundància de totes les espècies localitzades està molt determinada per la disponibilitat de punts d aigua, i que el règim pluviomètric determina en la major part dels casos l èxit reproductiu. De fet, espècies com Bufo calamita o Hyla meridionalis no arriben a reproduir-se amb èxit alguns anys si les pluges no són abundants i continuades a la primavera. Altres espècies com Pelodytes punctatus poden aprofitar les primeres pluges de l any i arribar a completar el període larvari. AO: A. obstetricans PC: P. cultripes PP: P. punctatus BB: B. bufo BC: B. calamita HM: H. meridionalis RP: R. perezii SS: S. salamandra AO PC PP BB BC HM RP SS 34 gen. feb. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Figura 14. Fenologia comprovada de les diferents espècies d amfibis i rèptils localitzades al massís de Garraf.

9 D altra banda, Alytes obstetricans i Rana perezii poden allargar molt el seu període larvari, les larves poden passar l estiu sota el fang en espera de les pluges de tardor. A la figura 14 està representada la fenologia comprovada de les diferents espècies d amfibis i rèptils localitzades al massís de Garraf. Pel que fa als rèptils, totes les espècies trobades són de caire mediterrani i molt adaptades a aquest medi. Malgrat tot, la major part d espècies presenten densitats molt baixes, a excepció de Psammodromus algirus, Tarentola mauritanica, Coluber hippocrepis i Malpolon mospessulanus, espècies que poden considerar-se com les més característiques del massís. Agraïments Un agraïment molt especial a Miguel Ángel Carretero, Juanjo Francesc, Gustavo Llorente, Sergi Vives, Miquel Àngel Hernández, Xavier Santos, Pere Albornà, Imma de Miguel, Alejandro Pérez i a Marta i Xavi. Bibliografia Filella, E. i Pascó, J. (1984). «Aproximació a la faunística herpetològica del massís de Garraf del sud-est (província de Barcelona)». Butll. Soc. Cat. Ictio. Herp., 6 (1984): Vives-Balmaña, M.V. (1982). Contribución al conocimiento de la herpetofauna del NE de la península Ibérica, tesi doctoral. Universitat de Barcelona. 35