Les competències bàsiques a l ESO
|
|
- Vicenta Torregrosa Pérez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Competències bàsiques Les competències bàsiques a l ESO Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d haver desenvolupat l alumne en finalitzar l ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ésser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s estableixen vuit competències bàsiques: 1. Competència en comunicació lingüística Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. 2. Competència matemàtica Consisteix en l habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic És l habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta d éssers vius. 4. Tractament de la informació i competència digital Consisteix a disposar d habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. 5. Competència social i ciutadana Fa possible comprendre la realitat social en la qual vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre s a contribuir-ne a la millora. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. 6. Competència cultural i artística Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. 7. Competència per aprendre a aprendre Consisteix a disposar d habilitats per iniciar-se en l aprenentatge i ser capaços de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d acord amb els objectius i necessitats propis. Llengua catalana i literatura. 1
2 Competències bàsiques 8. Autonomia i iniciativa personal Aquesta competència fa referència a l adquisició de la consciència i aplicació d un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d ells mateixos i l autoestima, la creativitat, l autocrítica, el control emocional, la capacitat d escollir, de calcular riscos i d afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d aprendre dels errors i d assumir riscos. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 2
3 Competències bàsiques El desenvolupament de les competències bàsiques El treball en les àrees i les matèries del currículum per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques s ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals: L organització i el funcionament dels centres i la participació de l alumnat. L ús de determinades metodologies i recursos didàctics. L acció tutorial permanent. La planificació de les activitats complementàries i extraescolars. L avaluació de les competències bàsiques L avaluació de les competències es realitzarà a través de: El desenvolupament de la matèria. El reconeixement de la pròpia competència bàsica. El nivell d exercici assolit en cadascuna de les vuit competències: El domini de la llengua oral i escrita en diversos contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita. L ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana i posar en pràctica processos de raonament que portin a la solució dels problemes, a l obtenció d informació o a la presa de decisions. L ús responsable del medi ambient i dels recursos naturals Ésser conscient de la influència que té la presència humana en l espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l observació de la realitat i en l anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsables en la vida quotidiana. L autonomia i l eficàcia en el tractament crític de la informació Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i per resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva. La participació social i la valoració de la democràcia Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col lectius, en particular, entre homes i dones. La capacitat d expressar-se artísticament i gaudir-ne Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques i interessar-se per la conservació del patrimoni. El control de les pròpies capacitats d aprenentatge Ésser conscients del que se sap i del que cal aprendre; conèixer les pròpies potencialitats i mancances, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones. Llengua catalana i literatura. 3
4 Competències bàsiques La capacitat d escollir i tirar endavant projectes individuals o col lectius Macar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autovalorar-me, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 4
5 Competències bàsiques Les competències bàsiques en el currúculum En el marc del seu PC, el centre precisarà, per a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, els assumirà com a objectius del centre i determinarà la participació de cadascuna de les àrees en la seva consecució. El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències requereix una coordinació fluida i constant de les actuacions docents; així doncs, el desenvolupament del PCC requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel lectual per part de l equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu, que han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il lusió per col laborar en un projecte comú. El currículum del Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d altres que no ho seran tant perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats per garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Llengua catalana i literatura. 5
6 Concreció de les competències bàsiques. Primer d ESO Concreció de les competències bàsiques. Primer d ESO 1. Competència en comunicació lingüística Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social. Augmentar l ús del llenguatge en general. Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos. Emmarcar les pròpies creacions en els gèneres i tipologies que es presenten. Recórrer a l ús actiu de determinats mecanismes que permeten l ampliació i la consolidació del vocabulari. Millorar l ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes d escriptura. 2. Competència per aprendre a aprendre Representar el món per mitjà del llenguatge. Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text. Repassar continguts abans de tractar-ne de nous. Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l aprenentatge lingüístic. Extreure dels textos la informació implícita que contenen de vegades. Reconèixer els tipus d informació que ens transmeten determinats mitjans i saber-los interpretar. Practicar el resum com a tècnica de presentació de la informació més important d un text. Classificar paraules o altres unitats significatives segons característiques comunes que presentin. Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten. 3. Autonomia i iniciativa personal Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió. Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. Preparar presentacions i exposicions davant dels altres i fer-les. Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions. 4. Tractament de la informació i competència digital Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d informació rellevant. Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis. Descobrir tècniques narratives i descriptives. Valorar l ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les paraules. Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet. Recórrer a suports electrònics en el procés d escriptura. Emprar de manera social i col laborativa els nous mitjans de comunicació digital. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 6
7 Concreció de les competències bàsiques. Primer d ESO 5. Competència social i ciutadana Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi. Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals. Constatar la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística. Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del món. Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure n les interrelacions. Fer debats i discussions en grup acceptant i valorant les aportacions de cadascú. Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per tothom. 6. Competència artística i cultural Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema. Detectar el sentit del món social de la literatura: autors, llibreries, premsa, catàlegs, etc. Emprar la llengua d una manera artística i creativa, amb gust estètic. Llengua catalana i literatura. 7
8 Concreció de les competències bàsiques. Segon d ESO Concreció de les competències bàsiques. Segon d ESO 1. Competència en comunicació lingüística Conèixer els diferents tipus de comunicació i la importància que hi té el llenguatge Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos. Llegir textos pertanyents a diferents tipologies i entendre la informació que ens transmeten. Millorar l ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes d escriptura. Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionant la correcta. 2. Competència per aprendre a aprendre Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text. Repassar continguts abans de tractarne de nous. Extreure dels textos la informació implícita que contenen de vegades. Reconèixer els tipus d informació que ens transmeten determinats mitjans i saber-los interpretar. Fer servir mecanismes lèxics per a ampliar el vocabulari, formant noves paraules sobre arrels conegudes. Relacionar paraules per famílies amb la finalitat de detectar regularitats entre elles. Classificar paraules o altres unitats significatives segons característiques comunes que presentin. Comparar diverses modalitats oracionals i veure les semblances i diferències que s estableixen entre elles. 3. Autonomia i iniciativa personal Elaborar raonaments autònoms que ens serveixin per a justificar la nostra posició davant de les coses. Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions. Reflexionar sobre les nostres reaccions davant de possibles situacions quotidianes. Ser conscients de l'evolució personal i dels coneixements que anem adquirint. 4. Tractament de la informació i competència digital Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis. Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen. Relacionar significants amb el significats que hi corresponen. Valorar l ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les paraules. Interpretar requadres i descobrir la informació gramatical que ens aporten. Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web. Recórrer a suports electrònics en el procés d'escriptura. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 8
9 Concreció de les competències bàsiques. Segon d ESO 5. Competència social i ciutadana Reconèixer l adaptació de la llengua a les societats en què es parla, i la seva evolució. Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals. Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del món. Tenir present la importància de l argumentació en les nostres relacions amb els altres. Conèixer els elements que intervenen en qualsevol procés de comunicació humana. Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per tothom. Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen. 6. Competència artística i cultural Reconèixer la interrelació que tenen les llengües entre elles, i com es presten mots per a designar les realitats. Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. Emprar la llengua d una manera artística i creativa, amb gust estètic. Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen. Llengua catalana i literatura. 9
10 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 1 Competències de l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer el context de multilingüisme. - Comprendre la sociolingüística. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament un reportatge. - Redactar un reportatge. - Utilitzar les normes ortogràfiques de la síl laba, els diftongs i els hiats. - Analitzar les categories gramaticals. - Analitzar l habilitació. - Comprendre l ús d afixos per a la derivació de mots. Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques del món trobadoresc. - Reconèixer la vida i l'obra de Ramon Llull. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Prendre notes. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar nous aprenentatges amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar d interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar d interès per conèixer situacions de bilingüisme i disglòssia lingüístics. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 10
11 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 2 Competències de l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer les llengües minoritàries i les llengües minoritzades. - Reflexionar sobre els drets lingüístics dels parlants. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament una entrevista. - Executar una entrevista. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de l accentuació i la dièresi. - Comprendre l ús dels sintagmes i els determinants. - Comprendre l ús de mecanismes per a la composició de mots. Competència literària: - Contextualitzar la prosa historiogràfica. - Reconèixer les característiques de les quatre grans cròniques. - Reconèixer la vida i l'obra de Francesc Eiximenis. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Consensuar idees amb els companys i companyes. - Redactar textos. - Argumentar oralment l opinió personal. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar nous aprenentatges amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar d interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l internes per conèixer altres llengües. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar d interès per compartir l opinió personal. Llengua catalana i literatura. 11
12 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 3 Competències de l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Comprendre la normalització i normativització lingüística. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament notícies. - Elaborar comentaris escrits de notícies. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les vocals en posició àtona. - Analitzar el sintagma verbal. - Comprendre l ús de les perífrasis verbals - Comprendre l ús d abreviacions. Competència literària: - Reconèixer els gèneres informatius. - Contextualitzar les característiques bàsiques de l humanisme. - Reconèixer la vida i l'obra de Bernat Metge. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Identificar exemples. - Escoltar activament. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar nous aprenentatges amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Debatre les opinions personals amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per conèixer les possibilitats de desenllaç dels conflictes lingüístics. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 12
13 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 4 Competències de l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els registres formals i informals. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament novel les. - Identificar el punt de vista narratiu. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques del nom i de l adjectiu. - Entendre el concepte d'oració i reconèixer-ne els tipus. - Comprendre l ús de l oració passiva. - Analitzar les tipologies oracionals directa i indirecta. - Interpretar paraules i expressions polisèmiques i homònimes. Competència literària: - Referenciar bibliogràficament les novel les. - Contextualitzar les característiques bàsiques de la poesia del segle xv. - Reconèixer la vida i l'obra de Jordi de Sant Jordi. - Reconèixer la vida i l'obra d Ausiàs March. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Ampliar informacions textuals. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. Llengua catalana i literatura. 13
14 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 5 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els registres culte o literari i cientificotècnic. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament poemes. - Comentar per escrit el significat de poemes. - Analitzar el metre, els versos, el ritme i la rima de poemes. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les grafies B / V, J / G, X / IX, IG / TX. - Comprendre l ús del complement directe, del complement agent i del complement indirecte. - Utilitzar sinònims i antònims. Competència literària: - Identificar el gènere poètic de la lírica. - Contextualitzar les característiques bàsiques de la novel la cavalleresca. - Conèixer les característiques de Curial e Güelfa. - Reconèixer la vida i l'obra de Joanot Martorell. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar d interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar d interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar d interès per compartir l opinió personal. - Treballar en equip. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 14
15 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 6 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els registres col loquial o familiar i vulgar. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament obres teatrals. - Representar una obra teatral. - Comprendre les biografies. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de la essa sorda i la essa sonora. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les oclusives P / V, T / D, C / G. - Comprendre l ús del complement atributiu i del complement predicatiu. - Identificar camps semàntics. - Identificar mots hiperònims i hipònims. Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques la literatura popular. - Analitzar les diverses manifestacions de la literatura popular, com ara romanços i cançons populars. - Reconèixer la vida i l'obra de Francesc Vicent Garcia. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Prendre notes. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. Llengua catalana i literatura. 15
16 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 7 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer la relació entre llenguatge i discriminació. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament una narració testimonial. - Identificar semblances i diferències entre els textos narratius i descriptius. - Analitzar seqüències descriptives. - Adjectivar oracions. - Redactar una carta. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les lletres M / N, R / RR, H, L L. - Comprendre l ús del complement de règim verbal i del complement circumstancial. - Comprendre comparacions, locucions, frases fetes i refranys. Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques del romanticisme i la Renaixença. - Reconèixer la vida i l'obra de Jacint Verdaguer. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Prendre notes. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per identificar situacions de xenofòbia i sexisme. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 16
17 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 8 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els usos orals i formals de la llengua. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament narracions. - Caracteritzar personatges. - Classificar cronològicament els fets. - Descriure esquemàticament els espais. - Elaborar guions de videoclips. - Descriure escenes i personatges. - Utilitzar les normes ortogràfiques de l apostrofació, la contracció i el guionet. - Reconèixer les combinacions dels pronoms personals febles. - Comprendre l'ús i el mal ús de manlleus, neologismes i barbarismes. Competència literària: - Reconèixer la vida i l'obra d Àngel Guimerà. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Prendre notes. - Redactar textos. - Memoritzar. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per utilitzar correctament la llengua en diversos contextos orals i formals. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. Llengua catalana i literatura. 17
18 Concreció de les competències bàsiques. Tercer d ESO UNITAT 9 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els usos orals i informals de la llengua. Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament contes. - Analitzar les característiques del diàleg. - Reescriure contes des de diferents perspectives. - Elaborar una biografia. - Utilitzar correctament els signes de puntuació. - Reconèixer l ús dels diversos tipus d oracions compostes: coordinació, juxtaposició i subordinació. - Comprendre l ús el diccionari. - Comprendre l ús de les noves tecnologies per cercar informació. Competència literària: - Reconèixer la vida i l'obra de Narcís Oller. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació. Competències metodològiques Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: - Relacionar nous aprenentatges amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l interès per utilitzar correctament la llengua en diversos contextos orals i informals. Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 18
19 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 1 Competències de l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer les principals famílies lingüístiques del món. Competència comunicativa: o Conèixer les diferents situacions en què es produeix la comunicació i els elements que s han de tenir en compte: destinatari, propòsit, tema, etc. o Conèixer les maneres d abordar la redacció de textos: producció i selecció de dades, redacció i revisió del text, redacció final. o Conèixer tècniques diferents per produir idees: pluja d idees, 6W, documentació. o Conèixer les irregularitats verbals principals. o Conèixer el concepte i l ús d oració exhortativa. o Repassar i corregir problemes ortogràfics freqüents en mots homòfons. Competència literària: o Reconèixer les característiques bàsiques de la llegenda com a text representatiu de la literatura tradicional i popular. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Llegir i entendre un text, copsant-ne les característiques principals. o Argumentar oralment l opinió personal de forma fonamentada. o Redactar una biografia a partir de l audició d un text oral. o Millorar la correcció ortogràfica dels escrits propis. Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Treballar i analitzar textos clàssics de la literatura catalana. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Cercar informació d un text literari a partir d instruccions donades. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Conèixer les regularitats que regeixen les regles ortogràfiques. o Conèixer el concepte de família lingüística com a mètode de classificació. o Identificar semblances i diferències entre llengües i entre famílies de llengües. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits. Llengua catalana i literatura. 19
20 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits. o Fomentar l interès per fer exposicions orals i escrites d idees pròpies i punts de vista personals. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Desenvolupar l interès per conèixer la diversitat lingüística a escala global. Competència social i ciutadana: o Desenvolupar l interès per tenir opinions pròpies i per compartir-les i discutir-les amb els altres. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 20
21 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 2 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer la relació del llatí amb les llengües romàniques. o Conèixer el significat de mots bàsics en les diverses llengües romàniques. o Saber consultar en un diccionari etimològic l origen i la història de les paraules. Competència comunicativa: o Llegir un text narratiu i analitzar-ne les característiques. o Cercar sinònims i expressions equivalents a les d un text determinat. o Conèixer les irregularitats verbals principals. o Fer servir correctament les perífrasis verbals. o Detectar els problemes de concordança entre subjecte i verb i entre nom i adjectiu. o Saber traslladar per escrit experiències o emocions personals. o Argumentar opinions pròpies sobre el text que es treballa. o Relacionar l estil directe i l estil indirecte, i reelaborar textos a partir de les característiques de l un i l altre. o Elaborar un text tenint en compte l adequació al context comunicatiu, el format, la disposició. o Seleccionar i ordenar les idees que s han d expressar en un text. o Saber aplicar conceptes ja treballats, com l ús de l accentuació i la dièresi. Competència literària: o Saber caracteritzar aspectes determinats d un text narratiu: personatges, espai, temps. o Conèixer els elements que caracteritzen la crítica literària o artística en general. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Defensar amb arguments una opinió personal. o Expressar sentiments donant-los la forma escrita o oral adequada. Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Elaborar una fitxa tècnica amb la intenció de fer un comentari crític sobre una obra artística. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Cercar informació en mitjans diversos sobre temes diversos, amb la intenció de fer-ne una crítica argumentada. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Expressar amb claredat els arguments que justifiquen una opinió personal. o Classificar textos d acord amb una tipologia determinada, a partir de les característiques que presenten. Llengua catalana i literatura. 21
22 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Comparar els diferents elements que intervenen en una crítica. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura. o Expressar les idees pròpies a partir de l argumentació fonamentada. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Conèixer textos poètics que descriuen aspectes de la natura. Competència social i ciutadana: o Conèixer el paper de la crítica en la societat, en relació amb les obres artístiques. o Conèixer el paper del noucentisme en la cultura i la política catalanes. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 22
23 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 3 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer la diversitat lingüística europea. o Prendre consciència que les fronteres lingüístiques rarament coincideixen amb les polítiques. o Conèixer la situació del català en relació amb la Unió Europea. Competència comunicativa: o Llegir i entendre un text narratiu. o Saber extreure del text informació rellevant amb finalitats específiques. o Relacionar adjectius i noms del text, a partir d un exercici memorístic. o Saber extreure els sentiments o emocions que expressa el text. o Saber analitzar aspectes concrets del text i posar en comú amb els companys els resultats. o Saber sintetitzar el text en un de més breu. o Escoltar un comentari en àudio i relacionar-lo amb el contingut. o Conèixer les característiques i les funcions del subjecte i els complements verbals. o Saber analitzar sintàcticament l oració simple. o Detectar problemes de normativa en l ús de nexes freqüents i saber-los corregir segons la normativa. Competència literària: o Reconèixer aspectes concrets del text narratiu: narrador, estils i acció. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Saber expressar oralment l opinió personal, de forma argumentada. o Saber detectar aspectes concrets d un text per treballar-los d una forma determinada. e) Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Reconèixer la importància dels textos narratius com a conformadors d una cultura. o Utilitzar el vocabulari adequat (adjectius, verbs) per caracteritzar personatges. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Conèixer les característiques estructurals que ha de tenir un bon text. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Comprovar les diferències entre la mateixa informació donada en suport àudio o escrit. o Saber seleccionar la informació bàsica d un text narratiu per fer-ne una síntesi. Llengua catalana i literatura. 23
24 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Relacionar el text narratiu amb coneixements previs, com els contes i les faules. o Parar atenció a la narració per copsar-ne el sentit correcte. o Autoavaluar els coneixements i aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura com a font d aprenentatge moral. o Exposar opinions i arguments respecte a les característiques d una narració determinada. o Compartir amb els companys opinions sobre una narració i discutir-les. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Valorar la llengua com a instrument del creixement intel lectual personal. o Valorar la riquesa que aporta la diversitat lingüística. Competència social i ciutadana: o Desenvolupar l interès per compartir l opinió personal amb els altres. o Conèixer la relació dels principals moviments culturals i literaris del segle passat amb la societat catalana. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 24
25 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 4 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer el paper de la variació en relació amb l ús i els usuaris d una llengua. Competència comunicativa: o Conèixer la importància dels mecanismes de cohesió per estructurar adequadament un text. o Conèixer les característiques i les funcions del subjecte i els complements verbals. o Saber analitzar sintàcticament l oració simple. o Detectar problemes de normativa en l ús de nexes freqüents i saber-los corregir segons la normativa. Competència literària: o Llegir textos de poesia, entendre n el significat i saber-lo expressar amb altres paraules. o Conèixer els recursos principals del llenguatge poètic: les figures retòriques. o Conèixer els trets que caracteritzen els diferents tipus de versos. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Reconèixer les figures retòriques principals i comprovar-ne l ús que se n fa en el llenguatge quotidià. o Millorar la correcció ortogràfica dels escrits. o Escoltar l enregistrament d un poema i ser capaços de transcriure l. Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Detectar figures retòriques en el llenguatge quotidià, com la metàfora. o Conèixer textos representatius dels autors catalans d entreguerres principals. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Conèixer el registre lingüístic més adequat a cada situació comunicativa. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Comparar elements a partir de característiques que els diferencien. o Relacionar elements d un text que tenen el mateix referent. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Planificar qualsevol activitat com a pas previ imprescindible per dur-la a terme. o Escoltar activament, sabent separar els aspectes essencials dels accessoris. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Llengua catalana i literatura. 25
26 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura en general i per la poesia en particular. o Desenvolupar l interès per la lectura poètica en veu alta. o Exposar enraonadament les idees pròpies sobre els textos treballats a classe. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Donar importància a la llengua pròpia i al món cultural que li dóna suport i s hi reflecteix. o Valorar el treball de preparació i estructuració que hi ha darrere de cada activitat. o Valorar la riquesa que aporta la diversitat lingüística. o Utilitzar el llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el pensament propi. Competència social i ciutadana: o Desenvolupar l interès per conèixer el llenguatge poètic. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 26
27 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 5 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer l òpera com a possibilitat d expressió literària i musical. Competència comunicativa: o Detectar els sentiments que expressen els personatges d un text operístic. o Llegir en veu alta papers breus d un text teatral, i valorar-ne col lectivament el resultat. o Conèixer les característiques i les funcions dels pronoms febles. o Detectar problemes de normativa en l ús de nexes freqüents i saber-los corregir segons la normativa. Competència literària: o Reconèixer les característiques bàsiques del text teatral. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Argumentar oralment l opinió personal. o Redactar textos sinòptics que en resumeixin altres de més extensos. o Redactar textos instructius breus, com els necessaris per indicar les acotacions d una representació teatral. o Comprendre, interpretar i reelaborar informació transmesa oralment. Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Dramatitzar un text breu, transformant l estil indirecte en directe quan calgui. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Cercar informació sobre els gèneres dramàtics, en especial l òpera. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Comparar els elements d un text presentat de forma narrativa amb els mateixos però presentats de forma dramatitzada. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Prestar atenció al contingut i a la forma dels textos, per copsar-ne la intenció. o Escoltar de forma atenta textos que tracten el mateix tema, amb la finalitat de ferne una elaboració nova. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits. Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura. Llengua catalana i literatura. 27
28 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO o Desenvolupar l interès per l expressió correcta o dramatització d un text teatral. Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Desenvolupar l interès per adequar la variació lingüística a les circumstàncies de comunicació. Competència social i ciutadana: o Desenvolupar l interès per l òpera com a gènere dramàtic i musical. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 28
29 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO UNITAT 6 Competències en l àmbit de llengües Competència plurilingüe i intercultural: o Conèixer els aspectes essencials que caracteritzen les diferents varietats geogràfiques de la llengua. Competència comunicativa: o Conèixer els aspectes discriminatoris de l ús del llenguatge i les possibilitats que ofereix per evitar-los. o Conèixer les característiques i els diferents tipus d oració composta. o Saber analitzar sintàcticament l oració composta. o Detectar problemes de normativa en l ús de nexes freqüents i saber-los corregir segons la normativa. Competència literària: o Reconèixer les característiques de la literatura de la literatura catalana de postguerra a partir d autors representatius. o Fomentar l interès per conèixer la literatura d aquest període. Competències bàsiques transversals Competències comunicatives Competència comunicativa lingüística i audiovisual: o Identificar i distingir els diferents gèneres periodístics d opinió. o Elaborar fitxes tècniques amb la finalitat de redactar ressenyes crítiques. o Millorar la correcció dels escrits. Competències comunicatives Competències artística i cultural: o Utilitzar el vocabulari temàtic adequat a la qüestió de què es parla o s escriu. o Reconèixer el paper de la crítica respecte als productes artístics i culturals. Competències metodològiques Tractament de la informació i competència digital: o Identificar productes culturals diversos i les diverses maneres d accedir a informació que hi és relativa. Competències metodològiques Competència matemàtica: o Analitzar textos o altres productes artístics o culturals, amb la intenció d extreure n dades per fer-ne una crítica. Competències metodològiques Competència d aprendre a aprendre: o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Escoltar i llegir activament per copsar la intenció dels textos i valorar-ne els efectes. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits a través de l anàlisi d un company/a. o Competències personals Competència d autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l interès per la lectura de textos argumentatius. o Exposar i defensar les idees pròpies en forma de textos curts, orals o escrits. Llengua catalana i literatura. 29
30 Concreció de les competències bàsiques. Quart d ESO Competències bàsiques específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: o Detectar l ús inconscient de llenguatge discriminatori i ser conscient que hi ha mitjans per evitar-lo. o Desenvolupar l interès per conèixer les diferents varietats geogràfiques de la llengua. o Desenvolupar l interès per compartir i contrastar l opinió personal amb els companys. IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 30
EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres
EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS Organització i grup impulsor Charo Tomàs Núria Gres Dos plans complementaris PLA ESTRATÈGIC 2005-10 PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA
Más detallesUNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats
PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL
Más detallesTÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar
Más detallesCursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera
Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers
Más detallesEl Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística
El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar Alícia Arisa Arisa Elena Blaya Boronat Barcelona, 21 de gener de 2015 Índex 1. Origen del MECR 2. El MECR: objectius i
Más detallesAraEscric. Programa d Escriptura a l Educació Infantil, Primària i Secundària. Barcelona, 13 de juliol de 2015
AraEscric Programa d Escriptura a l Educació Infantil, Primària i Secundària Barcelona, 13 de juliol de 2015 De la lectura a l escriptura El curs 2011-2012 el Departament d Ensenyament inicia L Impuls
Más detallesUnitat Programació. CONTINGUTS Comunicació OBJECTIUS DIDÀCTICS. Gramàtica, ortografia i lèxic CRITERIS D AVALUACIÓ. Literatura.
CONTINGUTS Comunicació Presentació de les característiques del text expositiu. Identificació de les parts d un text expositiu. Cerca del significat del lèxic desconegut. Comprensió del text. Elaboració
Más detallesSemipresencial o combinada
Nivell bàsic Desenvolupa les habilitats de comprensió i producció orals, perquè l'aprenent pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. L'assoliment d'aquest nivell equival
Más detallesLLENGUA CATALANA: PAQUET D ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA, BASAT EN LA TEMÀTICA LES PECES DE ROBA DE L HIVERN
LLENGUA CATALANA: PAQUET D ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA, BASAT EN LA TEMÀTICA LES PECES DE ROBA DE L HIVERN CRITERIS D APLICACIÓ És un paquet de lectoescriptura pensat per als nens i les nenes de finals
Más detallesGrau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental
Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental La prova consta de quatre àrees, cada una de les quals representa, en el total de la prova, la puntuació següent: Àrea de comprensió 20% Àrea
Más detallesTEMA 0. CONCEPTES BÀSICS
TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS ÀMBIT D ÚS Conjunt de situacions en què és usada una llengua. Contextos comunicatius en què apareix un discurs. Relacionats amb finalitats, registres i gèneres textuals. Àmbit
Más detallesLES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
Más detallesEducació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA
Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA Índex 2 Fitxes de Comprensió lectora 3 Lectures 3 La nau dels llibres 4 Pla lector 6 Ortografia 7 Cal ligrafia 8 Referència
Más detallesCOMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL. Escola Rosella Viladecavalls
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL Escola Rosella Viladecavalls Què és? La competència lingüística audiovisual és l habilitat que han de tenir els alumnes de primària per saber comunicar-se utilitzant
Más detallesMarta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:
Espai LÀBORA Barcelona Taller Entrevista de selecció per competències 8 de Juny 2015 Entitats promotores del Programa LÀBORA: Aspectes previs Professionals competents La selecció per competències Objectius
Más detallesEXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu
EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu desenvolupament personal i social. Els experiments i activitats
Más detallesT.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball
T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball Anàlisi i descripció de llocs de treball 1. Objectius 2. Utilitats 3. Definicions 4.Procés i característiques 5.Interrogants que s han de respondre 6. Bibliografia
Más detallesAPRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)
APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE
Más detalles1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
Más detallesGRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016
GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 Grup 21 curs Societat, Ciència i Cultura Societat, Ciència i Cultura 103699 i contextos I 103700 i contextos II 102011 / 6ECTS Teories i Pràctiques contemporànies
Más detallesUnitat 11. Primària Llengua 5 Programació
Primària Llengua 5 Programació Unitat 11 1. Presentació de la unitat 2. Objectius didàctics 3. Continguts de la unitat/criteris d avaluació/estàndards d aprenentatge avaluables 4. Selecció d evidències
Más detallesAvaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014
Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar
Más detallesFitxa Tècnica de l Activitat
Fitxa Tècnica de l Activitat Descripció/ Objectius de l activitat: Saps quines son les competències que has desenvolupat en el transcurs de la teva formació i experiència professional? Saps com ho has
Más detallesEscola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA
Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA TÍTOL UP: Paraules i frases amb els fruits de la tardor CURS: 1er Prim INTRODUCCIÓ: ÀREA: Llengua Catalana És un treball sobre l estudi dels fruits de la tardor,
Más detallesAvançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO
Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per
Más detallesEl treball en equip a la Xarxa: estratègies docents
El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents Montse Guitert i Marc Romero Àrea de Capacitació Digital Jornada Institucional de Docents, 9 juliol 2011 Índex Conceptualització d'activitats en equip
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA OBJECTIUS... DOTAR A L ALUMNE/A DE CAPACITATS I COMPETÈNCIES QUE LI PERMETI: SER UNA PERSONA COMPROMESA AMB EL SEU ENTORN. APRENDRE
Más detallesEines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut
EI Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut Treball en equip Assessorament a l equip docent ORIENTACIÓ Fotografies: Dpt.visual
Más detallesCicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6
UNITAT DE PROGRAMACIÓ: Iniciació al volei. 1. Justificació Aquesta UP queda justificada dins de la programació d EF ja que és un esport col lectiu i on els alumnes poden desenvolupar les habilitats motrius
Más detallesPORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:
PORTFOLI REFLEXIU CURS 2016-17 Pràctica Clínica Assistencial I http://www.uab.es/medicina Pràctica d introducció al sistema sanitari i a l atenció de la salut COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula
Más detallesTaller de Pins i Pinyes
Imatge: Casals i Jurado Guia didàctica 01a Nivells: alumnes d infantil (P4 i P5) i Cicle Inicial Objectius: Aquesta activitat incideix en el desenvolupament de les habilitats següents: Identificar els
Más detallesCultura Italiana. Història, Geografia, Llengües
Cultura Italiana. Història, Geografia, Llengües 2016/2017 Codi: 103393 Crèdits: 6 Titulació Tipus Curs Semestre 2501792 Estudis de Català i de Clàssiques OT 3 0 2501792 Estudis de Català i de Clàssiques
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesCRITERIOS DE EVALUACIÓN 4º 1ª EVALUACIÓN MATERIAS BLOQUES CRITERIOS B 2: COMUNICACIÓN ESCRITA: LEER (30 %)
CRITERIOS DE EVALUACIÓN 4º 1ª EVALUACIÓN 24/09/15 CIRCULAR Nº 4 PRIMARIA MATERIAS BLOQUES CRITERIOS B 1: COMUNICACIÓN ORAL: HABLAR Y ESCUCHAR (10 %) B 2: COMUNICACIÓN ESCRITA: LEER (30 %) Participar en
Más detallesMissatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d
LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història
Más detallesRESUM DEL TREBALL. Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània
RESUM DEL TREBALL Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània Objectius de l activitat Aquest projecte ha estat vinculat a l aprenentatge i la introducció del llenguatge audiovisual a
Más detallesNivell: Segon cicle d ESO. Títol: Tipologia textual: l argumentació. Anunci audiovisual FIAT BRAVO.
Títol: Tipologia textual: l argumentació. Anunci audiovisual FIAT BRAVO. Nivell: Segon cicle d ESO Introducció: A partir de l anunci televisiu de la marca FIAT BRAVO es pretén fer un treball de transferència
Más detallesESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
Más detallesCurs Bàsic (CB) = Bàsic 1 + Bàsic 2
Nivell bàsic L aprenent ha desenvolupat les habilitats de comprensió i producció orals per poder satisfer les necessitats de comunicació més immediates en català. És capaç d entendre expressions bàsiques,
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detallesDecret d ordenació dels ensenyaments de l educació primària. Direcció General d Educació Infantil i Primària Febrer - març de 2015
Decret d ordenació dels ensenyaments de l educació primària Direcció General d Educació Infantil i Primària Febrer - març de 2015 Un currículum competencial per a l educació primària Aquest currículum:
Más detallesSomni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar
Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org
Más detallesInstitut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Más detallesUtilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia
Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els
Más detallesMATÈRIES OPTATIVES 1r d ESO Curs
MATÈRIES OPTATIVES 1r d ESO Curs 2016-2017 OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES MATÈRIA PROFESSOR 1r TRIMESTRE T 2n TRIMESTRE T 2n TRIMESTRE T FRA ORIOL SOLER PRÉSENTATIONS/ ÉNERGIE I PRÉSENTATIONS/ ÉNERGIE I
Más detallesD UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012
IMPLANTACIÓ D UN PAU CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 David Tisaire Berga Definicions i obligacions Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l eficàcia operativa del
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesFACULTAT DE PSICOLOGIA CURS 2005/2006 Llicenciatura en psicologia
FACULTAT DE PSICOLOGIA CURS 2005/2006 Llicenciatura en psicologia PRÀCTICA DE PSICOLOGIA SOCIAL: INTERVENCIÓ 26961 Departament de Psicologia Social Professors/es: Marta Bagué i Marisela Montenegro Aquesta
Más detallesCaracterístiques i necessitats de les persones en situació de dependència
Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament
Más detallesDisseny i elaboració de materials didàctics, que després s incorporaran a la plataforma Moodle de la seva entitat.
Formació d autors i tutors de formació online. Disseny i elaboració de materials didàctics, que després s incorporaran a la plataforma Moodle de la seva entitat. TALLER DE FORMACIÓ D AUTORS I TUTORS DE
Más detallesCURRÍCULUM ÀMBIT LINGÜÍSTIC: LLENGUA ANGLESA
CURRÍCULUM ÀMBIT LINGÜÍSTIC: LLENGUA ANGLESA ÀREA DE LLENGUA ANGLESA DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Competències 1. Aplicar estratègies per obtenir informació bàsica i comprendre textos senzills o adaptats
Más detallesTERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES
TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES Les tertúlies literàries dialògiques consisteixen en el fet que un grup de persones es reuneixen periòdicament al voltant d un llibre per a reflexionar i dialogar a partir
Más detallesLa finalitat d aquest document és descriure l esmentat procés, responent a les següents preguntes:
Annex a l Addenda I a l Acord entre l equip de Govern i la Gerència i la Junta de Personal d Administració i Serveis Funcionari de la Universitat Autònoma de Barcelona per a la determinació de mesures
Más detallesPRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA
PRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA El Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya considera les pràctiques externes un element clau per al ple desenvolupament de la formació
Más detallesEmpresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-
Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l
Más detallesDescobrim l aprenentatge autònom com a eina docent
www.upc.edu/rima Descobrim l aprenentatge autònom Jornades d Innovació docent de RIMA Barcelona, 11 de juliol del 2011 Jordi.marce@upc.edu Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-NC-SA
Más detallesGrau mitjà (C1) Criteris de correcció del grau mitjà
Grau mitjà (C1) Criteris de correcció del grau mitjà La prova consta de quatre àrees, cada una de les quals representa, en el total de la prova, la puntuació següent: Primera fase Segona fase 1. Àrea de
Más detallesATMB - Avaluació de Tecnologies Mèdiques. Aspectes Tècnics, Ètics i Socials
Unitat responsable: Unitat que imparteix: Curs: Titulació: Crèdits ECTS: 2016 820 - EEBE - Escola d'enginyeria de Barcelona Est (EEBE) 710 - EEL - Departament d'enginyeria Electrònica GRAU EN ENGINYERIA
Más detallesPronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Más detallesFormació i orientació laboral
Transversal Formació i orientació laboral CFGX.TRAN.FOL/0.12 CFGS - Cicle formatiu grau superior CFGM - Cicle formatiu grau mitjà Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l Institut
Más detallesQuina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
Más detallesPla Individualitzat. Educació Primària.
Pla Individualitzat. Educació Primària. 1. Dades personals i escolars Alumne/a: Data naixement: 12-2004 Nivell: 1r nivell de tercer cicle Tutor/a: Sexe: home Membres de l Equip PI: xxx (tutora), xxxxxx
Más detallesDOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ
DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ Associa t a la festa Mercè 2017 Plaça de Catalunya. 23, 24 i 25 de setembre 1.- QUÈ ÉS L ASSOCIA
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesBloc Escola inclusiva
Educació Infantil i Primària Bloc Escola inclusiva 1. Educació emocional i resolució de conflictes adreçat a professorat de primària Activitat que permet conèixer aspectes sobre intel ligència emocional:
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesPrograma municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal
Más detallesTaller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ
Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem
Más detallesLA LECTURA D UNA IMATGE FOTOGRÀFICA. Proposta de Laura Terré com a complement didàctic del repertori de fotografia catalana. Laura Terré Alonso
LA LECTURA D UNA IMATGE FOTOGRÀFICA Proposta de Laura Terré com a complement didàctic del repertori de fotografia catalana 1 Quatre idees prèvies per analitzar una fotografia: 1. Centra sempre els teus
Más detallesGuia docent de l assignatura SEGURETAT DE TRANSPORTS I INFRAESTRUCTURES
Guia docent de l assignatura SEGURETAT DE TRANSPORTS I INFRAESTRUCTURES I. IDENTIFICACIÓ Nom de l assignatura: Seguretat de Transports i Infraestructures Codi: 101868 Titulació: Grau de Prevenció i Seguretat
Más detallesPràctiques educatives basades en la neurociència a l institut Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet. Enrique Jimeno
Pràctiques educatives basades en la neurociència a l institut Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet. Enrique Jimeno 1.Menys és més. Al nostre centre, precisament ara, estem immersos en un procés
Más detallesLLICENCIATURA DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES
CURS ACADÈMIC 2001-2002 LLICENCIATURA DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES Assignatura: Redacció Publicitària en Català Codi: 20701 Tipus d'assignatura: Optativa Nª de crèdits: 5 Professora teoria: Anna
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesCONCRECIÓ DEL SEMINARI:
El seminari de Llengua Castellana i Literatura ha treballat durant dos mesos per concretar els criteris d avaluació de 2n de batxillerat per poder aplicar-los amb propietat a la prova de selectivitat.
Más detallesAnna Sendra Toset Javier Tomás Cortés
UNITAT DIDÀCTICA AUTORS DE LA UNITAT DIDÀCTICA: Anna Sendra Toset Javier Tomás Cortés Basat amb el text de Jordi Agràs i les Il lustracions de Nuri Mariné ÍNDEX INTRODUCCIÓ 03 JUSTIFICACIÓ 04 QUÈ DIU EL
Más detallesUnitat 12. Primària Llengua 5 Programació
Primària Llengua 5 Programació Unitat 12 1. Presentació de la unitat 2. Objectius didàctics 3. Continguts de la unitat/criteris d avaluació/estàndards d aprenentatge avaluables 4. Selecció d evidències
Más detallesAVALUACIÓ I INTERVENCIÓ EN... Comprensió lectora
AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ EN... Comprensió lectora ECOMPLEC. Evaluación de la Comprensión Lectora J. A. León, I. Escudero i R. Olmos Aplicació: Individual i col lectiva. Temps: 60 minuts aproximadament.
Más detallesESTRATÈGIES D ANIMACIÓ A LA LECTURA PARAULES EMMETZINADES Desvetllar l interès per la lectura com a font d informació i plaer, i aconseguir l hàbit de lector des del gaudi de la lectura i l escriptura.
Más detallesUnitat 5: La família
Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social Llibre del professor Unitat 5: La família Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via David Martínez
Más detallesREPÀS DE VOCALS I DIFTONGS
QUADERN LLEVANT 6 PROJECTE D INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 07-08 REPÀS DE VOCALS I DIFTONGS NOM: Material confeccionat per: Montse Rodés Antoni Caralt Il lustracions: Roser Cussó 1 PRÒLEG Els Quaderns que us presentem
Más detallesBarcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat
Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detallesLa diversitat és una realitat ineludible i la seva existència una riquesa i un bé comú.
La diversitat és una realitat ineludible i la seva existència una riquesa i un bé comú. PER NOSALTRES LA INCLUSIÓ És un procés, una recerca per trobar noves fórmules per atendre a la diversitat, aprendre
Más detallesUn pintor i mil rostres Visita taller per a alumnes de P4 i P5
Un pintor i mil rostres Visita taller per a alumnes de P4 i P5 Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes i professorat a mirar
Más detalles10 RACONS DE LECTURA. Pla de Suport a la Lectoescriptura. Novembre de 2008 Pla de Suport a la Lectoescriptura Segon cicle d educació primària
10 RACONS DE LECTURA Pla de Suport a la Lectoescriptura Novembre de 2008 Pla de Suport a la Lectoescriptura Segon cicle d educació primària TREBALLAR PER RACONS Els racons de feina són una manera d organitzar
Más detallesIV JORNADES D EDUCACIÓ INFANTIL. Principis bàsics de Lóczy: Mirar l infant.
IV JORNADES D EDUCACIÓ INFANTIL Principis bàsics de Lóczy: Mirar l infant. Conferència inicial 24 d octubre de 2009 L adult implicat en la llibertat de moviments dels infants: Desenvolupament autònom i
Más detallesEL PORTAL DE CONCILIACIONS
EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració
Más detallesGuia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
Más detallesGraduï s. Ara en secundària
Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa
Más detallesLa governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord
La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord Mariona Tomàs Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local 13 La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord La governabilitat metropolitana
Más detallesFilosofia de la tecnologia
Filosofia de la tecnologia 2015/2016 Codi: 100317 Crèdits: 6 Titulació Tipus Curs Semestre 2500246 Filosofia OT 3 2 2500246 Filosofia OT 4 2 Professor de contacte Nom: Anna Estany Profitós Correu electrònic:
Más detallesLa marca de la Diputació de Barcelona
La marca de la Diputació de Barcelona La nostra marca evoluciona amb nosaltres La Diputació de Barcelona ha revisat la seva marca, d una banda per aconseguir una imatge unificada que ens identifiqui com
Más detallesCENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO
CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO CURSO: 3º E.S.O. ASIGNATURA: MÚSICA PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO Unidad 1. Unidad 2. Unidad 3. Unidad
Más detallesConeixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)
Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) ÍNDEX 1. Objectiu de l estudi 2. Metodologia 3. Procés metodològic 4. Habitatge 5. Situació Laboral 6 Conciliació 7. Oci
Más detallesCURS DE CATALÀ DE NIVELL B2 (MECR) PER AL PROFESSORAT UNIVERSITARI PROGRAMA
CURS DE CATALÀ DE NIVELL B2 (MECR) PER AL PROFESSORAT UNIVERSITARI Professor: Miquel Orbegozo. Durada i horari: el Curs de llengua catalana de nivell B2 (MECR) serà de caràcter semipresencial i tindrà
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesCompetències bàsiques de l àmbit lingüístic
Competències bàsiques de l àmbit lingüístic Llengua catalana i llengua castellana Identificació i desplegament a l educació primària Competències bàsiques de l àmbit lingüístic Llengua catalana i llengua
Más detalles