La Història i les seves etapes (II) 6è CURS Escola Bisbat d Ègara

Transcripción

1 La Història i les seves etapes (II) 6è CURS Escola Bisbat d Ègara

2 L és el període de temps que comprèn des del descobriment d Amèrica el 1492 dc (segle XV) fins a la revolució francesa el 1789.

3

4 Canvis respecte l Edat Mitjana Ampliació del món conegut. Avenços tècnics i científics. Grans canvis polítics, econòmics i socials. Canvis culturals.

5 Política Cap a finals de l Edat Mitjana i principis de l Edat Moderna sorgeix a Europa un nou sistema polític: les monarquies autoritàries. El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l Edat Mitjana.

6 Societat Es va mantenir l estructura social estamental que hi havia a l edat mitjana. Hi havia privilegiats: el rei, la noblesa i el clergat, i no privilegiats: la resta de la població. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, perquè no havien de pagar impostos i vivien de les rendes que generaven les seves propietats. El poble ras era l estament no privilegiat, perquè estava obligat a pagar impostos però no podien accedir a càrrecs públics.

7 Dins el poble ras, la burgesia formada per artesans, professionals (metges, advocats...), mercaders i banquers, s estava enriquint molt. El poble ras (concretament la burgesia) era ben conscient que mentre qui creava la riquesa era ell, qui tenia el poder polític era la noblesa i la monarquia.

8 Societat

9 La societat a l edat moderna

10 Avenços tècnics Alhora que s ampliaven els horitzons geogràfics, també ho feien els coneixements científics i tècnics. noves tècniques: la impremta nous instruments: el telescopi nous coneixements científics

11 L art Durant l es van desenvolupar dos grans moviments artístics : El Renaixement (entre els segles XV i XVI) El Barroc (entre els segles XVII i XVIII).

12 Renaixement El Renaixement va ser un moviment artístic que va trencar amb la tradició medieval i va retornar als ideals grecs i romans de l Edat Antiga, prenent el cos humà com a ideal de bellesa i harmonia. Es va iniciar a Itàlia d on van sorgir els artistes més destacats. Característiques

13 Renaixement

14 Renaixement La Gioconda o Mona Lisa, de Leonardo Da Vinci David, de Miguel Ángel

15 El Barroc El Barroc és l estil artístic vinculat a la contrareforma (Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'església) de l Església Catòlica, per això hi abunda la temàtica religiosa i mitològica. Neix a Itàlia, concretament a Roma.

16 A les esglésies destaquen els retaules on s escenifiquen els temes més importants. A les seves obres donen molta importància a la llum i a la profunditat (representant l infinit).

17 El Barroc De Gian Lorenzo Bernini Diferències entre el Renaixement i el Barroc

18 David, de Bernini.

19 L edat Moderna a la Península Al començament del segle XV, la península ibèrica estava dividia en 4 regnes cristians (Castella, Aragó, Navarra i Portugal) i un de musulmà (Granada). Amb el matrimoni d Isabel I de Castella i Ferran II d Aragó, anomenats els Reis Catòlics, es van unir els regnes de Castella i Aragó, formant la Corona Castellano -Aragonesa. El descobriment I El descobriment II El descobriment III El descobriment IV

20

21 El 1.492, els Reis Catòlics varen finançar la primera expedició de Cristòfol Colom. Aquest volia arribar a Àsia navegant cap a l oest i travessant l Oceà Atlàntic. Va partir dia 3 d agost de 1492 de del port de Palos de la Frontera, a Huelva. Dos mesos després, el 12 d octubre, arribaren a l Illa de San Salvador, pensant que havien arribat al Japó. D aquesta manera, Colom havia descobert Amèrica, sense adonar-se n. Naus del viatge Els quatre viatges

22

23 De fet, va morir sense saber-ho. Va ser el cartògraf Amerigo Vespucci qui demostrà que aquelles terres no eren d Àsia, sinó que formaven un nou continent, i d ell ve el nom d Amèrica.

24 Abans de l arribada dels espanyols, a Amèrica hi vivien molts de pobles: Els inques, que ocupaven el territori actual del Perú, l Equador i part de Bolívia. Eren agricultors: patates, blat d indi, carabasses, cacauets, cotó. Els asteques, que poblaven tota la Vall de Mèxic. Eren governats per un emperador. Eren pagesos, artesans i ceramistes. Els maies, que vivien pel sud de l actual Mèxic, Guatemala i Hondures. Eren matemàtics experts i tenien grans coneixements d astronomia.

25 Els colonitzadors espanyols varen imposar als pobles que vivien a Amèrica la llengua (el castellà) i la religió cristiana. A més, varen desenvolupar un gran comerç ultramarí entre els dos continents.

26 L edat Moderna a Catalunya Una de les característiques més destacades de la situació política de Catalunya durant l va ser que va estar al marge de la major part de les línies d actuació de la monarquia, com l aventura americana. El país es trobava desfet. Fins a la segona meitat del segle XVII, Catalunya no es va recuperar de la greu crisi econòmica que arrossegava de de mitjans del segle XIV. Fins a mitjans del segle XVII l agricultura era de subsistència i el comerç va minvar molt.

27 L edat Moderna a Catalunya A més a més cal sumar els atacs dels pirates i el bandolerisme (Joan Serrallonga). El segle XVII va ser època de crisi per a Castella. Així que va intentar unificar diferents regnes per tal de poder pagar les despeses de l imperi. Portugal es va independitzar al 1640 i en el cas català, el conflicte va explotar el mateix any, amb la guerra dels Segadors. El conseller de Felip IV (rei d Espanya ) era el comte duc d Olivares (el virrei).

28 L edat Moderna a Catalunya Olivares havia aprofitat la guerra entre Espanya i França per establir l exèrcit al Principat, els soldats castellans havien de ser allotjats i alimentats de franc pels pagesos, això va ocasionar molts conflictes. El 1640 els pagesos es van negar i això va significar el començament d una revolta. La mort d un segador va ser el detonant del conflicte i que fins i tot va ocasionar la mort del virrei quan intentava fugir.

29 L edat Moderna a Catalunya La fi de la guerra entre la corona espanyola i França es va signar amb el Tractat dels Pirineus l any Aquest tractat va significar la cessió a França de: el Rosselló, la meitat de la Cerdanya Nord i altres territoris catalans. Dragui

30 L edat Moderna a Catalunya Guerra de Successió: L any 1700 va morir Carles II (fill de Felip IV) sense descendència. Hi havia dos possibles candidats. Així va començar la guerra ( ) que va enfrontar els partidaris de Felip V (Castella i França) i els de Carles III(Corona d Aragó). La matinada de l Onze de Setembre del 1714 es va produir l assalt final a la ciutat de Barcelona. Malgrat la defensa heroica dels barcelonins.

31 L Edat Contemporània és el període de temps que comprèn des del la revolució francesa el 1789 fins els nostres dies. Edat Contemporània

32 L edat Contemporània L any 1789 va esclatar a França una revolució contra la monarquia del rei Lluís XVI. Canvis importants: Es va anul lar el feudalisme i el delme (impost). Es va redactar la Declaració dels Drets de l Home i del Ciutadà. Es va elaborar la Constitució de 1791 (limitava poder del rei). Edat Contemporània

33 L edat Contemporània Després de la Revolució Francesa Napoleó Bonaparte es va proclamar rei de França. Gràcies a les campanyes dels seus exèrcits: les idees de llibertat i igualtat es van escampar per tota Europa. Napoleó va aconseguir que el rei Ferran VII (rei d Espanya) marxés i va proclamar rei al seu germà Josep I. Una part del poble espanyol es va negar i van proclamar la Guerra del Francès ( ), que finalment van guanyar els espanyols i així Ferran VII va tornar al poder. Edat Contemporània

34 Canvis A França, persones cultes com Rousseau, Montesquieu i Voltaire al s.xviii van denunciar que els privilegis eren injustos. Que no era raonable mantenir una monarquia que concentrava tot el poder i negava la llibertat de les persones. Creien molt en la raó, l educació i la ciència per aconseguir una millora en el progrés econòmic. Aquestes idees es van estendre per Europa i van rebre el nom d Il lustració, les persones que el defensaven, el d il lustrats. Edat Contemporània

35 Canvis - Liberalisme Els il lustrats volien una societat millor i d aquí va sorgir el Liberalisme. Les persones neixen lliures i iguals davant la llei. (idea oposada als estaments). L autoritat suprema pertany al poble (la nació), té dret a exercir-la a través dels representants. (idea oposada a monarquia absoluta per voluntat de Déu). Edat Contemporània

36 Canvis - Liberalisme Calia separar els poders de l estat en: legislatiu (qui fa lleis), executiu (qui governa) i judicial (qui jutja). (oposat a monarquia absoluta: els tres poders els tenia el rei) Edat Contemporània

37 MONARQUIA ABSOLUTA El rei té tots els poders. Els nobles i clergues ajuden al rei a prendre decisions. LIBERALISME El rei es limita a fer complir les lleis. Els homes amb més recursos econòmics trien el Parlament (elabora lleis) Burgesos, artesans i camperols queden al marge del sistema polític. Els camperols, els treballadors i les dones, malgrat la igualtat legal no poden votar.

38 Societat La societat s organitza en classes. Classes altes: aristòcrates (antics nobles amb menys drets) i burgesos (banquers, amos de les fàbriques i grans comerciants). Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres i alguns professionals. Classes baixes: pagesos, criats i obrers. Edat Contemporània

39 Economia La Revolució Industrial és el conjunt de canvis que van provocar el naixement tant d una nova forma de producció, basada en l ús de les màquines, com d una nova societat. Es va iniciar a Anglaterra al s.xviii. Abans l economia era bàsicament agrícola i els productes es feien a mà o amb aparells senzills. En canvi, gràcies a la Revolució Industrial es van mecanitzar moltes tasques. Edat Contemporània

40 Economia Durant la Revolució Industrial tenen lloc grans transformacions econòmiques. Es transformen els transports: ferrocarril i vaixell de vapor. Les grans fàbriques substitueixen els tallers. En un principi, desenvolupament de les indústries tèxtil i siderúrgica. Edat Contemporània

41 Economia Apareixen noves màquines i tècniques de producció: telers mecànics i alts forns. Les indústries es concentraven sobretot a Catalunya, Madrid i el País Basc. A finals del segle XIX i a principis del XX, apareixen nous sectors industrials, com la indústria química; i es desenvolupen noves fonts d energia, com l electricitat i el petroli. Edat Contemporània

42

43 FI 6è CURS Escola Bisbat d Ègara