HE 3: Eficiència Energètica de les Instal lacions d Enllumenat

Transcripción

1 HE 3: Eficiència Energètica de les Instal lacions d Enllumenat Exigència Bàsica HE 3: Els edificis disposaran d instal lacions d enllumenat adequades a les necessitats dels usuaris i, a la vegada, eficients energèticament, disposant d un sistema de control que permeti ajustar l encesa a l ocupació real de la zona, així com d un sistema de regulació que optimitzi l aprofitament de la llum natural, a les zones que reuneixin unes determinades condicions. 1/1

2

3 Índex del manual HE-3: 1 Criteris generals 1. Àmbit d aplicació del DB-HE 3 2. Procediment de verificació a) Eficiència energètica b) Sistema de control i regulació c) Pla de manteniment 2 Dades prèvies pel càlcul: 3 Mètode de càlcul 1. Valors a determinar 2. Sistema de càlcul de la il luminància mitja 4 Productes i equips Apèndix A Apèndix B Terminologia Normes 3/3

4

5 1 CRITERIS GENERALS 1. Àmbit d aplicació del DB HE 3 Aquesta secció és d aplicació a les instal lacions d il luminació interior a: edificis de nova construcció rehabilitacions d edificis existents amb una superfície útil > m 2 en els quals es renovi més del 25% de la superfície il luminada reformes de locals comercials i d edificis d ús administratiu en el que es renovi la instal lació d enllumenat Exclosos: interior d habitatges enllumenats d emergència altres (veure DB HE-3 apartat 1.1) Comentaris i Ajudes Queden inclosos els espais comunitaris en edificis d habitatges 2. Procediment de verificació a) Càlcul del valor d eficiència energètica de la instal lació VEEI a cada zona, constatant que no es superin els valors límit consignats a la Taula 2.1. Valor d Eficiència Energètica de la Instal lació (VEEI) L eficiència energètica d una instal lació d enllumenat d una zona, es determinarà mitjançant el valor d eficiència energètica de la instal lació VEEI (W/m 2 ) per cada 100 lux mitjançant l expressió: P x100 VEEI = S x E m essent: P potència total instal lada a làmpades més els equips auxiliars (W) S superfície il luminada (m 2 ) E m il luminància mitja horitzontal mantinguda (lux) Comentaris i Ajudes L objectiu és limitar la potència elèctrica instal lada (Watts) per un nivell de il luminació donat (luxes). Per establir el valor de VEEI s ha de conèixer el nivell d il luminació i el tipus de llumenera escollida. 100 [lux] VEEI E [lux reals] m VEEI = P instalada S W x100 2 m E m [ lux] [ lux] Potència n.làmpades n.llumin àries x x làmpada lluminària S Winstalada x100 VEEI = S xe m W 2 m 5/5

6 Taula 2.1 Valors límits d eficiència energètica de la instal lació grup zones d activitat diferenciada VEEI límit 1 administratiu en general 3.5 zones de no representació o espais als que el criteri de disseny, la imatge o l estat anímic que es vol transmetre a l usuari amb l enllumenat, quedi relegat a un segon pla front d altres criteris andanes d estacions de transport 3.5 sales de diagnòstic (4) 3.5 pavellons d exposicions o fires 3.5 aules i laboratoris (2) 4.0 habitacions d hospitals (3) 4.5 zones comuns (1) 4.5 magatzems, arxius, sales tècniques i cuines 5 aparcaments 5 espais esportius (5) 5 recintes interiors assimilables a grup 1 no descrits a la llista anterior administratiu en general 6 zones de representació o estacions de transport (6) 6 espais on el criteri de supermercats, hipermercats i grans magatzems 6 disseny, imatge o l estat biblioteques, museus i galeries d art 6 anímic que es vol transmetre zones comuns a edificis residencials 7.5 a l usuari amb l enllumenat centres comercials (excloses botigues) (9) 8 són preponderants front els hoteleria i restauració (8) 10 criteris d eficiència energètica religiós en general 10 sales d actes, auditoris i sales d usos múltiples i convencions, sales d oci o 10 espectacle, sales de reunions i sales de conferències (7) botigues i petit comerç 10 zones comuns (1) 10 habitacions d hotels, hostals, etc. 12 recintes interiors assimilables a grup 2 no descrits a la llista anterior 10 (1) Espais utilitzats per qualsevol persona o usuari, com rebedor, vestíbuls, passadissos, escales, espais de trànsit de persones, serveis públics, etc. (2) Inclou la instal lació d enllumenat de l aula i les pissarres de les aules d ensenyament, aules de pràctica d ordenador, música, laboratoris de llenguatge, aules de dibuix tècnic, aules de pràctiques i laboratoris, treballs manuals, tallers d ensenyament i aules d art, aules de preparació i tallers, aules comuns d estudi i aules de reunió, aules de classe nocturnes i educació d adults, sala de lectura, guarderies, sales de jocs de guarderies i sales de treballs manuals. (3) Inclou la instal lació d enllumenat interior de l habitació i bany, formada per enllumenat general, enllumenat de lectura i enllumenat per exàmens simples (4) Inclou la instal lació d enllumenat general de sales com sales d examen general, sales d emergència, sales d escaner i radiologia, sales d examen ocular i auditiu i sales de tractament. Queden exclosos locals com les sales d operacions, quiròfans, unitats de cures intensives, dentista, sales de descontaminació, sales d autòpsia i mortuoris i altres sales que per la seva activitat puguin considerar-se com sales especials (5) Inclou la instal lació d enllumenat del terreny de joc i grades d espais esportius, tant per activitats d entrenament com de competició, però no s inclou les instal lacions d enllumenat necessàries per a les retransmissions televisades (6) Espais destinats al trànsit de viatgers com rebedors de terminals, sales d arribades i sortides de passatgers, sales de recollida d equipatges, àrees de connexió, d ascensors, àrees de mostradors de taquilles, facturació i informació, àrees d espera, sales de consigna, etc. (7) Inclou la instal lació d enllumenat general i d accent. En el cas de cinemes, teatres, sales de concerts, etc. s exclou l enllumenat per a l espectacle, incloent la representació i l escenari. (8) Inclou els espais destinats a les activitats pròpies del servei al públic com rebedor, recepció, restaurant, bar, menjador, auto-servei o bufet, passadissos, escales, vestuaris, serveis, serveis higiènics, etc. (9) Inclou la instal lació d enllumenat general i d accent de rebedor, recepció, passadissos, escales, vestuaris i serveis del centres comercials 6/6

7 Comentaris i Ajudes Valors orientatius de VEEI per a zones il luminades amb diferents tipus de làmpades, per a E=100 lux (espais 2,5 3 m d alçada) LÀMPADES VEEI (W/m 2 ) L. descàrrega Fluorescent Mercuri amb halogenurs metàl lics 2-4 Sodi blanc 4-6 L. tèrmiques Halògenes, quars-iode ( * ) Incandescents ( * ) ( * ) Aquest valors superen el valor límit de VEEI, per tant, l enllumenat no podrà fer-se exclusivament amb aquest tipus de làmpades. b) Sistemes de regulació i control Les instal lacions d enllumenat disposaran, per a cada zona, d un sistema de regulació i control amb les següents condicions: a) Tota zona disposarà almenys: 1) d un sistema d encesa i apagat manual, quan no disposi d altre sistema de control 2) no podrà ser el sistema d encesa i apagat únicament des del quadre elèctric 3) les zones d ús esporàdic, disposaran d un sistema de control d encesa i apagat mitjançant un sistema de detecció de presencia o temporització. b) Sistema d aprofitament de la llum natural. S instal laran sistemes d aprofitament de la llum natural, que regulin el nivell d enllumenat artificial en funció de l aportament de la llum natural, a la primera línia paral lela de lluminàries situada a una distància inferior a 3 metres de la finestra i a totes les situades sota un lluernari. Queden excloses de complir aquestes exigències les zones comuns a edificis residencials, habitacions d hospital, d hotels, hostals, etc. 1) a les zones 1 i 2, segons taula 2.1, que tinguin tancaments vidriats a l exterior, quan compleixin simultàneament les condicions: - angle θ > 65º - T (A w /A) > 0,11 essent: θ l angle des del punt mitg del vidre fins la cota màxima de l edifici obstacle, mesurat en graus sexagesimals T coeficient de transmissió luminosa del vidre de la finestra del local, (tant per u) A w àrea del vidre de la finestra de la zona (m 2 ) A àrea total de les façanes de la zona, amb finestres a l exterior o al pati interior o a l atri (m 2 ) 7/7

8 2) a les zones 1 i 2, segon taula 2.1, que tinguin tancaments vidriats a patis o atris, quan compleixin simultàneament les condicions: Patis no coberts a i > 2 x h i essent: a i amplada del pati superior a 2 cops l alçada (h i ), h i la distància entre el terra de la planta on es trobi la zona en estudi, i la coberta de l edifici Patis coberts amb vidres a i > (2 / Tc) x h i essent: a i amplada del pati h i la distància entre el terra de la planta on es trobi la zona en estudi, i la coberta de l edifici Tc coeficient de transmissió lluminosa del vidre del tancament del pati, (tant per u) Cal que es compleixi l expressió: T (A w / A) > 0,11 essent: T coeficient de transmissió luminosa del vidre de la finestra del local, (tant per u) A w àrea del vidre de la finestra de la zona (m 2 ) A àrea total de les façanes de la zona, amb finestres a l exterior o al pati interior o a l atri (m 2 ) c) Al projecte s haurà d elaborar un pla de manteniment de les instal lacions d enllumenat per tal de garantir el manteniment les paràmetres luminotècnics adequats i l eficiència energètica de la instal lació VEEI, haurà de contemplar: - operacions de reposició de làmpades, amb la freqüència de reemplaçament - periodicitat de la neteja de llumeneres amb la metodologia prevista - periodicitat de la neteja de la zona il luminada - els sistemes de control es tindran en compte a l hora de redactar el pla 8/8

9 Comentaris i Ajudes Depreciació de l eficiència lluminosa Els nivells d il luminació de la instal lació d enllumenat disminueixen progressivament durant el seu funcionament degut a l acumulació de pols a les llumeneres i d altres superfícies de l espai per una banda i disminució del flux de les làmpades degut a l envelliment per un altre. L efecte de la depreciació, la neteja i el reemplaçament de les làmpades sobre la il luminació E, a una instal lació de làmpades fluorescents queda reflectida a la taula següent, on: y: nombre d anys, amb una utilització suposada de hores per any h: hores d utilització A: pèrdua deguda a l envelliment de la làmpada B: pèrdua deguda a la brutícia de la lluminària C: guanys si es fa una neteja cada sis mesos D: guanys si es canvien també les làmpades Gràfic extret del llibre: Manual de Alumbrado de Philips Factors de manteniment, proposats per a valors d il luminància en servei, per a ser utilitzats només si no hi ha informació detallada sobre la depreciació de làmpades i lluminàries Classificació del local Factor de manteniment per Factor de manteniment per Factor de manteniment al flux de la làmpada a la brutícia de lluminàries total* i superfícies del local net mig brut * Vàlid per a un valor de flux lluminós de la làmpada a les 100 hores. Si el flux es dona a les 200 hores, el factor de manteniment total haurà de multiplicar-se per 1.1. Per a valors mínims d il luminació en comptes dels valors de servei, el factor de manteniment total haurà de ser multiplicat per 0.9 Aquests valors han sigut establerts per a instal lacions amb làmpades de descàrrega i lluminàries per a enllumenat directe predominantment Taula extreta del llibre: Manual de Alumbrado de Philips 9/9

10 2 DADES PRÈVIES PEL CÀLCUL: Per a determinar el càlcul i les solucions luminotècniques de les instal lacions d enllumenat interior, s hauran de tenir en compte paràmetres com: a) ús de la zona a il luminar b) tipus de la feina visual a realitzar c) necessitats de llum i de l usuari del local Comentaris i Ajudes Enllumenat normal a zones de circulació. Exigència (DB SU 4.1) Zona Il luminància E (lux) Exterior Exclusiva per a persones escales 10 resta de zones 5 Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones escales 75 resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 Taula extreta del llibre: Alumbrado. Manuales de arquitectura. F. Labastida, V. Sifré i R. Serra Els requisis d il luminació per a altres zones: paràmetres de la norma UNE-EN /2003 Iluminación en los lugares de trabajo (extracte per a àrees interiors, treball i activitats) E m UGR R a Oficines Arxiu, còpies,etc Escriptura, escriptura a màquina Sales de conferències i reunions Mostradors de recepció Arxius Pública concurrència Àrees comuns Halls d entrada Guarda-robes Salons Restaurants i hotels Recepció / caixa, consergeria Cuines Restaurant, menjador, sales de reunions Restaurant auto-servei Buffet Sales de conferències Passadissos Fires, pavellons de exposicions Il luminació general Biblioteques Prestatges Àrea de lectura Edificis educatius Aules, aules de tutoria Sala de lectura Pissarra Halls d entrada Àrees de circulació, passadissos Escales /10

11 d) índex K del local o dimensions de l espai (longitud, amplada i alçada útil) L x A K = H x (L + A) essent: L la longitud del local A l amplada del local H la distància del pla de treball a les llumeneres El nombre mínim de punts a considerar al càlcul de la il luminància mitja (E) serà: a) 4 punts si K < 1 b) 9 punts si 1 K < 2 c) 16 punts si 2 K < 3 d) 16 punts si 3 k e) reflectàncies de les parets, sostre i terra de la sala f) característiques i tipus de sostre g) condicions de la llum natural h) tipus d acabat i decoració i) mobiliari previst 3 MÈTODE DE CÀLCUL: El mètode de càlcul utilitzat haurà de quedar determinat a la memòria del projecte. 1. Valors a determinar S hauran d obtenir, com a mínim, els següents resultats per a cada zona: a) valor d eficiència energètica de la instal lació VEEI (veure l apartat 2n d aquest document) b) il luminància mitja horitzontal mantinguda E m al pla de treball c) índex d enlluernament unificat UGR per a l observador També caldrà indicar els valors de l índex de rendiment de color (R a ) i les potències dels conjunts, làmpada més equip auxiliar, utilitzats als càlculs El document no estableix un sistema de càlcul concret. Aquest càlcul caldrà que compleixi les exigències d aquesta Secció, satisfer els paràmetres d enllumenat i els recomanacions per al càlcul continguts en les diferents normes de referència. Els programes informàtics per realitzar els càlculs hauran d establir-se, en el seu cas, com Documents Reconeguts. Comentaris i Ajudes Els valors mínims de la il luminància mitja horitzontal mantinguda (E m ), de l índex d enlluernament (UGR) i de l índex de rendiment de color (Ra), queden establerts a la UNE-EN /2003 Iluminación en los lugares de trabajo (existeix un extracte a l apartat anterior) L il luminància mitja horitzontal mantinguda (apartat b) pot definir-se amb càlcul manual o mitjançant programa de càlcul, ja siguin els editats per diferents fabricants, calculistes, dissenyadors o l editat pel Consorci de fabricants (DIALUX) disponible a la xarxa. A l apartat Comentaris i ajudes s inclou el sistema de precàlcul del flux (que pot realitzar-se manualment) L índex d enlluernament (apartat c). Per a poder realitzar les feines sense errors i d una manera confortable, és necessari controlar els possibles enlluernaments dintre del camp de visió. L enlluernament directe es mantindrà dintre de límits acceptables si es controla el grau d enlluernament molest. Aquesta magnitud depèn del nombre, posició, luminància i mida de les fonts enlluernadores i de la luminància a la qual els ulls estan adaptats, tot això està relacionat amb la luminància mitja sobre el pla de treball. L índex d enlluernament, respon a l expressió general: 11/11

12 L sω UGR = 8 log 2 Lb p essent: L s luminància de les fonts d enlluernament (cd/m 2 ) ω angle sòlid d observació de les fonts de llum (estereoradiants) L b luminància mitja del camp de visió, excloent les fonts d enlluernament (cd/m 2 ) p índex de posició de cadascuna de les fonts Els valors UGR estan compresos entre 10 i 30, essent més gran l enlluernament quan més gran és el valor. Difícilment pot determinar-se sense programa informàtic, bé d algun fabricant, calculista o dissenyador o del Consorci de Fabricants (DIALUX), disponible a la xarxa. El sistema implica l ús de diagrames fotomètriques de la lluminària, facilitant els valors UGR per a una sala definida per les seves dimensions i pels seus coeficients de reflexió. Potència màxima, P, de làmpades de descàrrega (Taula 3.1 HE-3) P làmpada (W) P total del conjunt (W) Vapor de mercuri Vapor de sodi alta pressió Vapor de halogenurs metàl lics / /435 NOTA: aquest valors no s aplicaran als balasts d execució especial tal com seccions reduïdes o reactàncies de doble nivell Comentaris i Ajudes La potència de les làmpades de descàrrega s ha d incrementar amb la suma de les potències dels diferents equips elèctrics necessaris pel seu funcionament POTÈNCIA MÀXIMA, P, DE LÀMPADES FLUORESCENTS (RD 838/2002) P làmpada [W] P màxima balast-làmpada [W] fins des de / Taula extreta del Real Decreto 838/ /12

13 Potència màxima, P, de làmpades halògenes de baixa tensió (Taula 3.2 HE-3) P làmpada (W) P total del conjunt (W) x x x Comentaris i Ajudes La potència de les làmpades tèrmiques (standard, halògenes...) coincideix amb la potència del conjunt. Paràmetres lumínics Sistema de càlcul de la Il luminància mitja El mètode de càlcul de la il luminància pot fer-se pel mètode del flux quan no es tracta d enllumenats de zones de representació (les zones comuns d habitatges no entren en aquesta categoria) El sistema del flux proporciona el nivell mig d il luminació del local E m = φ Fm F S u essent: E m il luminància mitja mantinguda (lux) φ flux lluminós, en funció de la làmpada (lm) F m factor de manteniment i depreciació F u factor d utilització, en funció del local i tipus de lluminària S superfície il luminada (m 2 ) El factor de manteniment previst (F m ), està en funció del pla de manteniment previs (veure exemple). És el quocient entre la il luminància mitja sobre el pla de treball desprès d un període d ús i la il luminància mitja obtinguda de la instal lació considerada com a nova. No existeix prescripció concreta. Recomanable: Zones comuns: F m = 0,75-0,80 Aparcaments: F m = 0,55 13/13

14 Sistema de punt per punt El sistema de càlcul dels programes informàtics estan basats en aquest mètode. Flux lluminós, φ: energia lluminosa necessària per unitat de temps [lúmens] Valors orientatius de flux lluminós per watt Potència (W) Flux lumen/watt (lm/w) IRC (R a ) (%) lúmens/metre (lm/m) Vapor de mercuri, halogenurs metàl lics compactes VMHM Sodi alta pressió baixes potències potències elevades Sodi blanc Vapor de mercuri vapor de mercuri Fluorescents lineals φ lineals φ 16 HE lineals φ 16 HO compactes (especials) Tèrmiques incandescència halògenes (quars-iode) halògenes dicroiques (12 V) /14

15 EXEMPLES 15/15

16 16/16

17 Comentaris i ajudes Exemple 1. Determinació del nombre de lluminàries per a un local destinat a oficines. h b pla de treball 0,8 a Dades: Dimensions: longitud: a = 25 m amplada: b = 12 m alçada local: H = 2,8 m alçada del pla de treball: 0,8 m alçada útil: h = 2,8-0,8 = 2 m Factors de reflexió sostre: 70% parets: 50% terra: 10% Tipus de làmpada Tub fluorescent tipus de llum blanca neutra potència 36 W flux lluminós: 3000 lm temperatura de color: 4100 K Índex de rendiment de color, R a = 80 Tipus de lluminària Lluminària adossada al sostre, amb difusor construït en metacrilat i equipada amb 2 tubs fluorescents de 36 W de potència. Factor de manteniment F m = 0,7 Nivell d il luminació E m = 500 lux (luminància mitja horitzontal mantinguda) Índex del local: ab K = h (a + b) K = 25 x 12 = 4,05 (2,8 0,8) ( ) 17/17

18 Factors d utilització per a la lluminària tipus FLECTORLUX referència BJC F-744-2C FACTORS D UTILITZACIÓ AL PLA ÚTIL Índex del FACTORS DE REFLEXIÓ (sostre / parets / terra) local K Taula extreta de un catàleg d enllumenat de BJC TAULA DE FACTORS DE REFLEXIÓ Material Coeficient Material Coeficient Guix blanc 85 Maó groc 40 Estuc blanc 75 Maó vermell fosc 25 Pintura blanca mate 75 Alumini anoditzat 70 Pintura blanca brillant 75 Fusta clara 60 Pintura color clar Fusta fosca 30 Pintura color fosc Gris pissarra 15 Marbre blanc 80 Formigó 40 Taula extreta del llibre: Alumbrado. Manuales de arquitectura. F. Labastida, V. Sifré i R. Serra Color Factor de reflexió Sostre Blanc o molt clar 70 clar 50 mig 30 Parets clar 50 mig 30 fosc 10 Terra clar 30 fosc 10 Taula extreta del document: Cálculo de instalaciones de alumbrado. J. García Fernández, O. Boix Per a un índex de local 4 s obté un factor d utilització de 0,658 Per a calcular el flux lluminós necessari utilitzarem: E m φ [ ] [ lúmens] lux = S 2 [ m ] F m x F u E φ = F m m x S x F u = 500 x 300 = lm 0,7 x 0,658 18/18

19 φ llumenera = n. lluminàries x (n. làmpades / lluminàries) x (lúmens / làmpada) n.làmpada= φtotal lm = = 108,5 = 109làmpades φlàmpada 3.000lm n.lluminàries = n.làmpades 109làmpades = = 55lluminàries n.làmpades /lluminària 2 P x100 VEEI= S xe m [ fluorescentes] x 45 [ W/fl] x 100 [ lux] (56x2) VEEI = = = 3,36 W /m (25 x 12) [ m ] x 500 [ lux] 2 VEEI = 3,36 W / m 2 < VEEI límit = 3,50 W / m 2 Per tant compleix la condició del Valor d Eficiència Energètica de la Instal lació 19/19

20 Exemple 2: Aprofitament de la llum natural. Suposant que l angle θ > 65º T (A w / A) > 0,11 essent: θ l angle des del punt mitg del vidre fins la cota màxima de l edifici obstacle, mesurat en graus sexagesimals T coeficient de transmissió luminosa del vidre de la finestra del local, (tant per u) A w àrea del vidre de la finestra de la zona (m 2 ) A àrea total de les façanes de la zona, amb finestres a l exterior o al pati interior o a l atri (m2) a) A = (10 x 3) A = 30 m 2 Façana: 30 m 2 T 0,8, T 80% 0,11 x 30 A w > = 4,13 m 0,8 2 Si A w > 4,13 m 2 serà necessari complir l exigència d encesa diferenciada a la primera línia paral lela de lluminàries situades a una distància inferior a 3 m de les finestres. b) A = (20 x 3) A = 60 m 2 Façana: 60 m 2 T 0,8 0,11 x 60 A w > = 8,25 m 0,8 2 Si A w > 8,25 m 2 serà necessari complir l exigència d encesa diferenciada a la primera línia paral lela de lluminàries situades a una distància inferior a 3 m de les finestres. c) A = (5 x 3) A = 15 m 2 Façana: 15 m 2 T 0,8 0,11 x 15 2 A w > = 2,1 m 0,8 Si A w < 2,1 m 2 no serà necessari complir l exigència d encesa diferenciada a la primera línia paral lela de lluminàries situades a una distància inferior a 3 m de les finestres. 20/20

21 APÈNDIXS Apèndix APÈNDIXS Apèndix A Apèndix B Terminologia Normes de referència 21/21

22 APÈNDIXS 22/22

23 APÈNDIXS APÈNDIX A TERMINOLOGIA ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA: Instal lació d enllumenat que, en cas de fallida a l enllumenat normal, subministra la il luminació necessària per a facilitar la visibilitat als usuaris i que aquests puguin abandonar l edifici, impedeixi situacions de pànic i permeti la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i medis de protecció existents. COEFICIENT DE TRANSMISSIÓ LLUMINÓS DEL VIDRE (T): Percentatge de la llum natural al seu espectre visible que deixa passar un vidre. S expressa en tant per u o tant per cent. EFICIÈNCIA LLUMINOSA: Quocient entre el flux lluminós emès i la potència elèctrica de la font. S expressa en lm/w (lúmens/watt). ENLLUMENAT D ACCENT: Enllumenat dissenyada per a augmentar considerablement la il luminància d un àrea limitada o d un objecte amb relació a la del seu entorn, amb enllumenat difús mínim. Apèndix A TERMINOLOGIA ENLLUMENAT GENERAL: Enllumenat substancialment uniforme d un espai sense tenir en compte els requisits locals especials. EQUIP AUXILIAR: Equips elèctrics o electrònics associats a la làmpada, diferents per a cada tipus de làmpada. La seva funció és l encesa i control de les condicions de funcionament d una làmpada. Aquests equips auxiliars, excepte quan són electrònics, estan formats per combinació d arrencador/encebador, balast i condensador. FACTOR DE MANTENIMENT (F m ): Quocient entre la il luminància mitja sobre el pla de treball desprès d un cert període d ús d una instal lació d enllumenat i la il luminància mitja obtinguda sota la mateixa condició per a la instal lació considerada com a nova 23/23

24 APÈNDIXS IL LUMINÀNCIA: Quocient del flux lluminós φ incident sobre un element de la superfície que conté el punt, per l àrea A d aquest element, essent la unitat de mesura el lux. Veure comentaris i ajudes IL LUMINÀNCIA INICIAL (E INICIAL ): Il luminància mitja quan la instal lació és nova. IL LUMINÀNCIA MITJA AL PLA HORITZONTAL (E): Apèndix A TERMINOLOGIA Il luminància mitja sobre l àrea especificada. El nombre mínim de punts a considerar al seu càlcul, estarà en funció de l índex del local (K) i de la obtenció d un repartiment quadriculat simètric. IL LUMINÀNCIA MITJA HORITZONTAL MANTINGUDA (E m ): Valor per sota del qual no pot baixar la il luminància mitja a l àrea especificada. És la il luminància mitja al període en el que s ha de fer-se el manteniment ÍNDEX D ENLLUERNAMENT UNIFICAT (UGR): És l índex d enlluernament molest procedent directament de les lluminàries d una instal lació d enllumenat interior, definit a la publicació CIE (Comisión Internacional de Alumbrado) núm ÍNDEX DE RENDIMENT DE COLOR (R a ): Efecte d un focus de llum ( iluminante ) sobre l aspecte cromàtic dels objectes que il lumina per comparança amb el seu aspecte sota un focus de llum de referència. La forma en que la llum d una làmpada reprodueix els colors dels objectes il luminats es denomina índex de rendiment de color (Ra). El color que presenta un objecte depèn de la distribució de l energia espectral de la llum amb que està il luminat i de les característiques reflexives selectives de dit objecte. Veure comentaris i ajudes ÍNDEX DEL LOCAL (K): És funció de la longitud i amplada del local i de la distància del pla de treball a les llumeneres LÀMPADA: Font construïda per a produir una radiació òptica, generalment visible LLUMINÀRIA: Aparell que distribueix, filtra o transforma el llum emesa per una o varies làmpades i que, a més dels accessoris necessaris per a fixar-les, protegir-les i connectar-les al circuit elèctric d alimentació conté, al seu cas, els equips necessaris per al seu funcionament, definida i regulada a la norma UNE-EN :1998 PÈRDUA D EQUIP AUXILIAR: Potència màxima d entrada a l equip auxiliar, que serà diferent per a cada potència nominal i tipus de làmpada 24/24

25 APÈNDIXS POTÈNCIA NOMINAL DE LÀMPADA: Potència de funcionament d entrada a la làmpada POTÈNCIA TOTAL DEL CONJUNT LÀMPADA MÉS EQUIP AUXILIAR: Potència màxima d entrada dels circuits equip auxiliar-làmpada, mesurats a les condicions definides a les normes UNE EN 50294:1999 i UNE EN 60923:1997 REFLECTÀNCIES: Quocient entre el flux radiant o lluminós reflectit i el flux incident a les condicions donades. S expressa en tan per cent o en tan per u SALES TÈCNIQUES: Sales on s ubiquen instal lacions que donen servei a l edifici com sales de calderes, sala de bombeig, centre de transformació, sala de quadres elèctrics, sala de comptadors, sala de sistemes d alimentació ininterrompuda o qualsevol sala de màquines, així com sales de fotocopiadores o reprografia, sala de fax, centraleta telefònica, sales de missatgeria i empaquetament. SISTEMES DE CONTROL I REGULACIÓ: Apèndix A TERMINOLOGIA Conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar de forma automàtica o manual l encesa i apagat o el flux lluminós d un instal lació d il luminació. Es diferencien quatre tipus fonamentals: a) regulació i control sota demanda de l usuari, per interruptor manual, polsador, potenciòmetre o comandament a distància b) regulació d enllumenat artificial segons aportació de llum natural per les finestres, vidres, lluernaris o claraboies c) control de l encesa i apagat segons presència a la zona d) regulació i control per sistema centralitzat de gestió SISTEMA D APROFITAMENT DE LA LLUM NATURAL: Conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a regular de forma automàtica el flux lluminós d una instal lació d il luminació, en funció del flux lluminós aportat a la zona per la llum natural, de tal forma que entre els dos fluxos aportin un nivell d enllumenat fixat a un punt, on es trobaria el sensor de llum. Existeixen dos tipus fonamentals de regulació: a) regulació tot/res: l enllumenat s encén o s apaga per sota o per sobra d un nivell d il luminació prefixat. b) regulació progressiva: la il luminació es va ajustant progressivament segons l aportació de llum natural fins aconseguir el nivell d il luminació prefixat. 25/25

26 APÈNDIXS SISTEMA DE DETECCIÓ DE PRESÈNCIA: Conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar de forma automàtica, l encesa i apagat d una instal lació d il luminació en funció de presencia o no de persones a la zona. Existeixen quatre tipus fonamentals de detecció: a) infrarojos b) acústics per ultrasò c) per microones d) híbrid dels anteriors Apèndix A TERMINOLOGIA SISTEMA DE TEMPORITZACIÓ: Conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar de forma automàtica, el tancament d una instal lació d il luminació en funció d un temps d encesa prefixat. ZONA D ACTIVITAT DIFERENCIADA: Espai o local amb un determinat ús i per tant, amb uns paràmetres d il luminació acords amb el mateix ZONES EXPOSITIVES: Espais destinats a exposar productes de diferent índole al públic ZONES D ÚS ESPORÀDIC: Espais on l ocupació és aleatòria, no controlada i no permanent, com serveis, passadissos, escales, zones de trànsit, aparcaments, etc. ZONES EXPOSITIVES: Espais destinats a exposar productes de diferent índole al públic VALOR D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA INSTAL LACIÓ (VEEI): Valor que mesura l eficiència energètica d una instal lació d il luminació d una zona d activitat diferenciada. S expressa en W/m 2 per cada 100 lux. Comentaris i Ajudes PARÀMETRES LUMÍNICS làmpada ÍNDEX RENDIMENT CROMÀTIC (Ra) FLUX lluminós (Φ, lm) TEMPERATURA DE COLOR (Tc, ºK) INTENSITAT(I, cd) LUMINÀNCIA (L, cd/m 2 ) IL.LUMINÀNCIA HORITZONTAL (E,lux) 26/26

27 APÈNDIXS FLUX LLUMINÓS, φ : Energia lluminosa mitjana per unitat de temps Unitat de mesura: Característiques: LÚMENS (lm) TEMPERATURA DE COLOR, Tc: L eficiència de la làmpada està en funció del tipus de làmpada. Veure taula exemple Paràmetre definitori del color de la llum. Característiques: A l entorn dels 3000ºK predominen ones de longitud llarga ( llum vermella) A l entorn dels 5000ºK la distribució d ones es troba compensada ( llum blanca) > 5000ºK predominen ones de longitud curta (llum blava) Està en funció de la làmpada ÍNDEX DE RENDIMENT EN COLOR, Ra: Característiques: INTENSITAT, I: Característiques de la composició espectral de la llum. Per tenir una bona reproducció del color, la llum ha de tenir energia suficient en totes les longituds d ona. Es consideren, excel lents Ra > 90%, molts bons de 80 a 90%, bons de 60 a 80% i pobres < a 60% Està en funció de la làmpada Les làmpades amb un índex de rendiment en color més petit al 80% no haurien de ser utilitzades en interiors on treballin persones o estiguin durant llargs períodes Flux lluminós mitjà emès per unitat d angle sòlid, per a una direcció determinada flux Unitat de mesura: CANDELA (cd) cd = estereoradià Característiques: està en funció del tipus de lluminària lm ( ) ω Apèndix A TERMINOLOGIA LUMINÀNCIA, L: Intensitat lluminosa emesa per unitat d una superfície aparent determinada, en una direcció concreta α. candela flux Unitat de mesura: estereoradià sup erfície 2 m Característiques: Efectes: Està en funció de la làmpada, de la lluminària, del local (dimensions, color dels acabats), del manteniment de la làmpada i lluminària i de la posició de l observador. Enlluernament i brillantor IL.LUMINÀNCIA, E: Flux lumínic que arriba a una determinada superfície. Unitat de mesura: LUX (lx) flux lm lx = ( ) sup erfície 2 m Característiques: Està en funció de la làmpada, la lluminària, del seu manteniment i del local (dimensions, color dels acabats) Efectes: Uniformitat AVALUACIÓ DELS NIVELLS D IL LUMINACIÓ Sistema del flux: proporciona el nivell mig d il luminació del local Sistema del punt per punt: control uniformitat d il luminació E (lux) = φ (lm) F u Fm 2 S(m ) E: nivell mig d il luminació Φ: flux de la làmpada F u : factor d utilització F m : factor manteniment S: superfície del local E 0 (lux) = I0 x cos ϕ 2 d E 0 : nivell d il luminació en un punt determinat de la superfície en estudi I 0 : flux lluminós en una direcció ϕ d: distància entre el focus i el punt en estudi FACTOR D UTILITZACIÓ, F u : El factor de manteniment previst (F m ), està en funció del pla de manteniment previs (veure exemple). És el quocient entre la il luminància mitja sobre el pla de treball desprès d un període d ús i la il luminància mitja obtinguda de la instal lació considerada com a nova. No existeix prescripció concreta. Recomanable: Zones comuns: F m = 0,75-0,80 Aparcaments: F m = 0,55. 27/27

28 APÈNDIXS APÈNDIX B NORMES DE REFERÈNCIA B.1 Paràmetres d il luminació 1. A efectes del compliment de les exigències d aquesta secció, es consideren acceptables els valors dels diferents paràmetres d il luminació que defineixen la qualitat de les instal lacions d il luminació interior, disposats a la següent normativa: Apèndix B NORMES DE REFERÈNCIA a. UNE-EN :2003. Iluminación. Iluminación en los lugares de trabajo. Parte I: Lugares de trabajo en interiores. b. Guia tècnica per a l avaluació i prevenció dels riscs relatius a la utilització de llocs de feina, que adopta la norma EN i ha estat elaborada en virtut del disposat a l article 5 del Real Decreto 39/1997, de 17 de gener i a la disposició final primera del Real Decreto 486/1997, de 14 d abril, que desenvolupen la Ley 31/1995, de 8 de novembre, de Prevención de Riesgos Laborales. c. Norma UNE-EN 12193: Iluminación. Alumbrado de instalaciones deportivas B.2 Recomanacions UNE Tareas visuales. Clasificación. UNE Niveles de iluminación. Asignación de Tareas 28/28