PROGRAMA PREGRAU UAB. U.D. Parc Taulí. ASSIGNATURA: MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA CLÍNIQUES. CURS

Transcripción

1 PROGRAMA PREGRAU UAB. U.D. Parc Taulí. ASSIGNATURA: MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA CLÍNIQUES. CURS Nº ORDRE TÍTOL AULES / RESUM CONTINGUT PROFESSOR 1 Introducció a la Microbiologia. Microbiologia mèdica: visió de conjunt. DIONISIA FONTANALS - Organismes procariotes i eucariotes. Virus. 2 Flora normal. Simbiosi i patogenicitat. ISABEL SANFELIU - Flora normal. - Concepte de la malaltia infecciosa. 3 Genètica microbiana ISABEL SANFELIU - Elements del genoma, extra i cromosòmics. Identificar els relacionats amb virulència i resistència. 4 Bacteriologia. Estructura i metabolisme bacterià. Agents patògens causants de malalties infeccioses. DIONISIA FONTANALS - Característiques. Nomenclatura i classificació dels principals bacteris d interès en medicina. 5 Mecanismes de patogenicitat dels microorganismes. SILVIA CAPILLA - Patogenicitat segons gèrmens (bactèries, fongs, virus, paràsits): exotoxines, invasivitat, immunopatologia. - Concepte d infecció/enfermetat, latència/recidiva. - Principals malalties infeccioses. 6 Mecanismes de defensa de l hospedador. SILVIA CAPILLA - Mecanismes inespecífics: estructural, humoral i cel.lular. Procés inflamatori; sistema complement, fagocitosis, citoquinas, etc. - Mecanismes específics: conceptes immunològics (anticossos, etc.). - Immunitat adquirida: generalitats vacunes. 7 Malalties Infeccioses DIONISIA FONTANALS

2 -. Síndromes infecciosos i símptomes. 8 Recollida de mostres pel diagnòstic DIONISIA FONTANALS - Material per a la recollida. Recollida de les mostres. Conservació i processament. 9 Diagnòstic en malalties infeccioses I. DIONISIA FONTANALS - Observació directa (microscopi), principals tincions i medis de cultiu. Proves de identificació. 10 Diagnòstic en malalties infeccioses II. ISABEL SANFELIU - Resposta immunitària. - Detecció d antígens microbians, tècniques. - Diagnòstic indirecte: diagnòstic serològic, tècniques. - Utilitat i aplicació de les tècniques diagnostiques en funció de l agent causal de la infecció. 11 Diagnòstic en malalties infeccioses III. Tècniques de biologia molecular. OSCAR CUEVAS - Conceptes bàsics: àcids nucleics gèrmens, traducció, transcripció. - Metodologia: Extracció àcids nucleics, Amplificació (PCR, nested, temps real, etc.), Detecció (hibridació per sondes). - Epidemiologia molecular bacteriana: tècniques. - Aplicació tècniques moleculars, comercialització. 12 Proves sensibilitat. Antibiograma. DIONISIA FONTANALS - Tècnica de dilució - Tècnica de microdilució. - Tècnica de disc.difusió. - Tècnica d Epsilon-test. 13 Classes d antibiòtics. Fàrmacs antibacterians OSCAR CUEVAS - Famílies d antibiòtics. Mecanismes d actuació. - Sensibilitat dels principals bacteris.

3 14 Mecanismes de resistència dels bacteris. OSCAR CUEVAS - Enzimàtics, cromosòmics, genètics i bombes d efluxe. Exemples paradigmàtics 15 Cocs Gram positius. Estafilococs SILVIA CAPILLA - Característiques generals (famílies i espècies d interès): estafilococs. 16 Cocs Gram positius. Estreptococs SILVIA CAPILLA - Característiques generals (famílies i espècies d interès):estreptococs. 17 Neumococ DIONISIA FONTANALS - Característiques generals - Patologia. - Diagnòstic. - Tractament i vacunes 18 Cocs Gram negatius. DIONISIA FONTANALS - Introducció - Neisseria menigitidis (meningococ). - Neisseria gonorrhoeae (gonococ) - Moraxella catarrhalis 19 Bacils Gram negatius fermentadors. OSCAR CUEVAS - Característiques generals (famílies i espècies d interès) i classificació: Enterobacteris, Aeromonas. - Sensibilitat antibiòtica. Principals mecanismes de resistència.

4 20 Bacils Gram negatius no fermentadors. OSCAR CUEVAS - Característiques generals (famílies i espècies d interès): Pseudomonas, Acinetobacter, Stenotrophomas, altres. - Significació clínica 21 Altres Bacils Gram Negatius fastidiosos I: Vibrio, Campylobacter, Helicobacter, Brucella. ISABEL SANFELIU - Característiques generals (famílies i espècies d interès): Vibrio, Campylobacter, Helicobacter, Brucella. 22 Altres BGN fastidiosos II: grup HACEK, Capnocytophaga, Pasteurella, Legionella. - Introducció - Bacteris grup HACEK - Capnocytophaga, Pasteurella - Gènere Legionella. DIONISIA FONTANALS 23 Bordetella i Haemophilus OSCAR CUEVAS - Característiques generals: microbiologia. 24 Bacteris especials. Anaerobis. DIONISIA FONTANALS - Introducció. - Bacteris anaerobis no esporulats. - Bacteris anaerobis esporulats. 25 Bacils Gram Positius. SILVIA CAPILLA

5 - Característiques generals (famílies i espècies d interès): Listeria, Corynebacterium, Bacillus, Lactobacillus, Rhodococcus. 26 Espiroquetes: Treponema, Borrrelia i Leptospira; Mycoplasma; Ureaplasma. - Característiques generals (gèneres i espècies d interès). - Epidemiologia. Mecanismes de transmissió. ISABEL SANFELIU 27 Micobacteris I. OSCAR CUEVAS - Característiques generals: microbiologia, immunologia. 28 Micobacteris II. OSCAR CUEVAS - Diagnòstic microbiologia; cultiu, PCR, antibiograma. - Bases microbiològiques del tractament. - Epidemiologia; bases transmissió i estudis moleculars. 29 Rickettsies, Bartonella, Coxiella i Chlamydia. ISABEL SANFELIU - Característiques generals (famílies i espècies d interès). - Epidemiologia. Mecanismes de transmissió. 30 Fongs I. SILVIA CAPILLA - Característiques generals; classificació, nomeclatura. - Famílies i espècies d interès: Llevats, Pneumocystis jirovecii, Fongs filamentosos - Fàrmacs antifúngics. 31 Fongs II. Llevats. Fongs dimòrfics SILVIA CAPILLA

6 - Diagnòstic microbiologia; microscòpia, cultiu. - Antifúngics. - Significació clínica: Infecció fúngica; micosis superficials, invasives. 32 Fongs III. Fongs filamentosos. Dermatòfits SILVIA CAPILLA - Diagnòstic microbiologia; microscopia, cultiu. - Antifúngics. - Significació clínica: Infecció fúngica; micosis superficials, invasives. 33 Virologia. Generalitats. Classificació. DIONISIA FONTANALS - Introducció - Estructura i morfologia - Replicació dels virus. - Taxonomia - Acció patògena - Bacteriòfags, viroides i prions 34 Diagnòstic virològic. Fàrmacs antivírics ISABEL SANFELIU - Tècniques pel diagnòstic de les infeccions víriques. - Microscopia, - Cultiu cel lular e identificació. - Mètodes serològics - Tècniques moleculars. - Fàrmacs antivírics. 35 Erithrovirus, enterovirus i virus causant d enteritis - Característiques generals. - Diagnòstic - Profilaxis OSCAR CUEVAS 36 Virus respiratoris. SILVIA CAPILLA - Característiques generals (classificació, nomenclatura). - Antivírics, vacunes. 37 Herpesvirus. ISABEL SANFELIU

7 38 - Familia Herpesviridae. Característiques generals. - Classificació. - Herpes simple, CMV, EBV, VVZ. - Altres herpesvirus d importància clínica. - Antivírics Virus causants de malalties exantemàtiques i papillomavirus OSCAR CUEVAS - Xarampió, rubèola, parotiditis, papillomavirus 39 Virus hepatitis. ISABEL SANFELIU - Concepte i etiologia. - Característiques generals: virus hepatitis A, virus hepatitis B, virus de l hepatitis D, virus hepatitis C, altres virus. - Diagnòstic microbiològic. 40 Virus VIH MªJOSÉ AMENGUAL - Característiques generals dels VIH - Classificació: subtipus - Diagnòstic. - Profilaxis. 41 Virus emergents. Arbovirus ISABEL SANFELIU - Característiques generals - Diagnòstic. - Profilaxis. 42 Parasitologia. Generalitats. Classificació. Diagnòstic OSCAR CUEVAS - Característiques generals de protozous i helmints. - Classificació. - Diagnòstic 43 Paràsits sistèmics i hemàtics I ( filariasis, leishmania. SILVIA CAPILLA

8 44 - Característiques generals: cicles biològics. Epidemiologia. - Antiparasitaris. Paràsits sistèmics i hemàtics II (paludisme, tripanosomes). OSCAR CUEVAS - Característiques generals: cicles biològics. Epidemiologia. - Antiparasitaris. 45 Protozous de cavitats obertes. Altres protozous d importància sanitària. SILVIA CAPILLA - Paràsits intestinals. Protozous: Amebes, Ciliats, flagelats. - Diagnòstic microbiològic. - Coccidis. Diagnòstic. Importància en patologia humana. - Microsporidium. Espècies d interès. Diagnòstic. - Amebes vida lliure. - Toxoplasma 46 Nematodes intestinals i tissulars SILVIA CAPILLA - Ascaris, Enterobius, Ancylostoma, Strongyloides,Trichuris,,Anisakis. Trichinella spiralis. - Epidemiologia. - Significació clínica 47 Platelmints: Cestodes i Trematodes. ISABEL SANFELIU - Cestodes: Taenia, Echinococcus - Trematodes: Fasciola, Schistosoma. - Epidemiologia. - Significació clínica 48 Artròpodes d interès mèdic. ISABEL SANFELIU

9 - Artròpodes d interès en medicina. - Àcars ectoparàsits: Sarcoptes scabei. - Malalties transmeses per àcars hematòfags. - Insectes: polls, puces, xinxes i dípters, principals espècies transmissores d agents infecciosos. - Dípters productors de miasi. 49 Epidemiologia i prevenció malalties infeccioses. Vacunes DIONISIA FONTANALS - Introducció - Marcadors fenotípics - Marcadors genotípics: Análisi del DNA plasmídic i anàlisi del DNA cromosòmic. - Vacunes SEMINARI CASOS CLINICS 1 Infeccions de transmissió sexual. Isabel Sanfeliu 2 Gastroenteritis Silvia Capilla 3 Infeccions del tracte urinari. Isabel Sanfeliu 4 Infeccions cutànies i osteoarticulars. Oscar Cuevas 5 Infeccions Sistema Nerviós Central. Dionisia Fontanals 6 Sepsis. Endocarditis. Dionisia Fontanals 7 Virus hepatitis Isabel Sanfeliu 8 Infecció respiratòria. Virus de la Grip Silvia capilla 9 Infeccions nosocomials. Dionisia Fontanals

10 10 Infeccions oportunistes. VIH Oscar Cuevas

11 Pràctiques de laboratori: Les pràctiques es dividiran en dues parts; una al primer quadrimestre entre octubre i gener on es realitzaran pràctiques relacionades amb bacteriologia i deteccions d antígens. Una altre part es farà a partir del mes de març on es veuran temes relacionats amb serologia, fongs, biologia molecular i micobacteris. Els alumnes es repartiran en grups alumnes per grup. Les pràctiques són d assistència obligatòria. Els alumnes repetidors no serà necessari que tornin a realitzar les pràctiques si ja les han realitzat en un curs anterior Seminaris especialitzats: Fonaments de l ensenyament pràctic. Consistiran en dues sessions de 2.5 h que es realitzaran la setmana de les pràctiques i s exposarà els fonaments de les pràctiques que es realitzaran. Seminaris de síndromes clínics. S esposarà en grups de alumnes diferents síndromes clínics i les etiologies que els causen. Hi haurà 10 seminaris d un hora, d aquest tipus durant el curs i serviran a la vegada per introduir les pràctiques d aula. Pràctiques d aula Cas clínic o revisió bibliogràfica del tema dels seminari que desenvoluparan els alumnes en grups de 5-6, orientats i supervisats pel professor mitjançant tutories. Posteriorment s exposaran oralment a classe. Hi haurà 10 pràctiques d aula al llarg del curs, començaran al primer trimestre, en concret 4 al primer trimestre i 6 al segon. Aniran relacionats amb els seminaris de síndromes clínics.

12 Les pràctiques d aula i els seminaris seran d assistència obligatòria per a tots els alumnes incloent-hi els repetidors. Normes d exàmens: Primer quadrimestre: Constarà de dues parts: 50 preguntes tipus test amb 5 opcions de resposta, només amb una verdadera. Cada resposta incorrecta, penalitzarà 0.20 i cada resposta correcta valdrà un punt. Aquesta part tindrà un valor del 50%. 10 preguntes de text de resposta curta. Aquest apartat tindrà un valor del 50%. La nota per aprovar l examen quadrimestral serà de 6 i s allibera la matèria pels exàmens de juny. Examens juny: Serà igual que el del primer quadrimestre. Pels que no hagin aprovat/o no realitzat la primera part, hi haurà un examen únic de tota la matèria que constarà de 70 preguntes tipus test (valor 50%) i 12 preguntes curtes (valor del 50%). L examen de juny s aprova amb un 5. Els que tinguin aprovada la primera part, la nota final serà la mitja de les dues notes, però per aprovar s ha de treure un mínim de 5 en l examen de juny. Hi haurà un segon examen de recuperació el juny pels que no aprovin el primer (2on parcial i final) o no s hagin presentat(examen final) amb les mateixes característiques que estan descrites en l apartat anterior. Per treure matricula d honor s ha de treure a l examen una nota mínima de 9 Matèria de l examen Preguntes de les classes teòriques (valor 65%), preguntes de pràctiques, dels seminaris de casos clínics i dels casos de les pràctiques d aula ( valor 35%). L examen final del juny tindrà un valor del 90% i l altre 10% serà la nota obtinguda de la preparació i exposició de les pràctiques d aula.

13 Libres Microbiología y Parasitología Médicas. G.Prats. Ed.Panamericana 2012 Microbiología Clínica. Murray. 5a. Edició. Ed. Elsevier Microbiología basada en la resolución de problemas. Swapan K.Nath, Sanjay G.Ravankar. Ed.Elsevier Principios de Medicina Interna, enfermedades infecciosas. Harrison 17ª edició. Ed. Mc.Gaw Hill Microbiología Médica. Brooks. 25a Edició. Ed.Lange Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. V.Ausina. Ed.Panamericana.2006 Adreces s: Silvia Capilla: Scapilla@tauli.cat Dionisia Fontanals: Dfontanals@tauli.cat Oscar Cuevas: Olcuevas@tauli.cat Isabel Sanfeliu: Isanfeliu@tauli.cat