Data: 4 d abril de 2017; Hora inici: 18h. Hora acabament:20h Lloc: Sala Noble, Escola de Capacitació Agrària de Monells

Transcripción

1 Resum de la reunió territorial amb societats de caçadors, representants agrícoles de les APCs convocades i representants administració local de la zona est de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès) Data: 4 d abril de 2017; Hora inici: 18h. Hora acabament:20h Lloc: Sala Noble, Escola de Capacitació Agrària de Monells Assistents: Elisenda Guillaumes Jordi Xifra Ignasi de Dalmases Pere Pons Miquel Àngel horta Jordi Morancho Directora dels Serveis Territorials (SSTT) del Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) a Girona Tècnic de la secció d Activitats Cinegètiques i Pesca Continentals dels SSTT del DARP Cap de l Àrea Regional de Girona del Cos d Agents Rurals Cap de l Àrea Bàsica del Baix Empordà del Cos d Agents Rurals Cap de l Àrea Bàsica del Gironès del Cos d Agents Rurals Agent rural del Baix Empordà 1.- Informació general (Elisenda Guillaumes) Els canvis en determinats usos territorials, l establiment de zones d especial protecció i l evolució cultural de la societat catalana han anat deixant en segon pla l activitat cinegètica, la qual cosa ha tingut com a conseqüència l increment descontrolat de determinades espècies. En aquest cas ens centrarem amb el senglar. Les dades de Catalunya des dels anys 90 es presenten en aquesta taula, on el que es vol destacar és la tendència creixent d aquesta espècies. També es presenta un mapa de densitats de senglar (calculades a partir de les dades de captures), del programa de seguiment que es fa de les poblacions de Catalunya, on es pot veure que la demarcació de Girona és la més afectada.

2 Aquest increment ha comportat importants conseqüències: sobre la seguretat ciutadana (accidents de trànsit, p. ex.); grans pèrdues en el sector primari pels danys que produeixen aquests animals. l increment de determinats riscos sanitaris (infeccions i infestacions) i alimentaris per a les persones. Altres afectacions per danys a altres infraestructures o activitats (jardins, contenidors, cablejats, condicions i canonades, camps de golf, etc.). Primers casos d interacció amb el senglar: robatori de menjar a nens de col legis, robatori de menjar a persones que venen de comprar i, fins i tot, les primeres agressions fora del món de la caça. Afectacions envers la conservació de la biodiversitat. En els preus i cobriment de les assegurances (a tercers i pròpies: pagesos, automòbils, caçadors.,. Canvis en el disseny d infraestructures viàries: des del pas de fauna vers la protecció dels ciutadans. També es presenten dades a nivell europeu per veure que aquesta problemàtica no és exclusiva de Catalunya, sinó de molts altres indrets d Europa. En les gràfiques es veu la tendència creixent en diferent països.

3 Els danys produïts per les espècies cinegètiques s han incrementat extraordinàriament. Hem multiplicat x9 les autoritzacions per danys en 12 anys (x3 en els darrers quatre anys!!). Per tant això demostra que el problema no es resolt. El problema dels accidents a les carreteres causat per unglats també continua creixent. La tipologia de danys agrícoles a Girona es bàsicament en herbàcies de secà, però en aquests darrers anys també esta incrementant en els blats de moro, també tenim moltes queixes de les vinyes i fins i tot cultius que fins ara no tocaven com el fabó, o el pèsol. Des del departament d agricultura, ramaderia, pesca i alimentació (DARP), s ha elaborat el PLA DE PREVENCIÓ DELS DANYS I ELS RISCOS ORIGINATS PER LA FAUNA CINEGÈTIQUES. Aquest pla contempla 19 accions, estructurades bàsicament en 3 eixos.

4

5 S aprova per acord de govern la creació d una comissió interdepartamental, ja que aquest problema té implicacions a diferents departaments. Danys agraris Seguretat viària Seguretat ciutadana Salut Pública Sanitat Animal i Residus Alimentació Biodiversitat DARP x x x DTES x x X DINT x x DSalut x x Focalitzant la informació a la demarcació de Girona: Nombre d Àrees privades de caça a Girona: 253 Nombre d autoritzacions excepcionals per caçar el senglar en motiu de danys a l agricultura (2014/2015/2016) a Girona: APCs no han sol licitat autoritzacions 64: 1 autorització 58: entre 2 i 5 autoritzacions 12: entre 6 i 10 autoritzacions 8: entre autoritzacions 3: > 20 autoritzacions APC s Sector de les Gavarres i la Bisbal d Empordà: G Les Gavarres G Fitor, 1610ha, Calonge i Vall-Llobrega. Titular: Joan Botey Serra G La Guilla, 1319ha, Forallac. Titular: Societat de caçadors la Guilla G Foixà G Fonteta, 742ha, Forallac. Titular: Associació Esportiva de caça El Prat. G El Cartutx, 5173ha, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l Heura. Titular: Societat de caçadors "el cartucho. G Unió, 848ha, La Bisbal i Forallac. Titular: Associació esportiva de caça de Vulpellac. G La Pera G Rupià G Puig Rodón, 1572ha, Corçà. Titular: Associació esportiva de caça Corçà. G Sant Pol, 554ha, La Bisbal i Forallac. Titular : Associació Esportiva de caçadors "Senglaners de La Bisbal. G La Bruguera G Calonge-Vall-Llobrega, 8145ha, Calonge i Vall-Llobrega. Titular: Associació esportiva de caça Calonge G Can Llach G La Marqueta, 649ha, La Bisbal, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l Heura. Titular: Societat de caçadors La Marqueta. Les densitats d aquestes APC, que es calculen en base a les captures declarades per les colles de senglar i a la mitjana de l eficiència de caça a les batudes de Catalunya, es mostren a la taula següent. I en base a les densitats i les autoritzacions excepcionals es marquen les zones més conflictives.

6 APC COMUNICACIONS AUTORITCIONS EXCEPCIONALS TOTAL TOTAL DENSITAT 2016 EMERGÈNCIA 2017 G Les Gavarres ,57 SI G Fitor No captures NO G La Guilla ,96 NO G Foixà Sense dades? G Fonteta Sense dades? G El Cartutxo ,6 SI G Unió Sense dades? G La Pera ,82 SI G Rupià ,8 NO G Puig Rodón Sense dades? G Sant Pol ,37 NO G La Bruguera ,11 SI G Calonge-Vall-Llobrega ,79 SI G Can Llach Sense dades? G La Marqueta ,24 SI De les quals 7 amb el CAR 2.- Informació específica territorial (Ignasi Dalmases) Es mostra una imatge feta des de l helicòpter on es visualitza que els camps protegits amb pastor elèctric (entorn blau), han patit menys danys que els que no estàvem protegits (entorn vermell).

7 Conjuntament amb una de les organitzacions professionals agràries es va fer un quedar per detectar els danys causat pel senglar en funció dels cultius. Es presenten dades específiques d uns censos fet en un recorregut de 27 km a la zona de Cruïlles i la Bisbal. Es detecten nombres considerables des de finals de juny fins a final de juliol.

8 En la gràfica següent es mostren el nombre de captures realitzades amb recorreguts nocturns. En les dades d agost, el resultats són considerables perquè s afegeix l escopeta amb perdigó del 00, que permet capturar els garrins. En la següent gràfica cal destacar que l esforç de cacera en èpoques en que les femelles estan prenyades és més efectiu quan l objectiu és controlar la població.

9 Malgrat aquestes actuacions amb recorreguts nocturns, que són molt efectives, degut a l augment d aquesta població en els darrers anys, i en que té gran capacitat d adaptació, els animals capturats no ha patit cap retrocés. COLLA APC MORTS 2015 MORTS 2016 INCREMENT EL Cartutxo-Cruïlles G ,20% La Marqueta-La Bisbal G ,48% Senglaners-La Bisbal G ,75% Fonteta G ,35% Madremanya G ,00% Captures CAR *CAR 2015, 294 CAPTURES (6,9%+) EN 13 CONTROLS *CAR 2016, 233 CAPTURES (57,53%-) EN 17 CONTROLS 3.- Altres Informacions Missatges importants a destacar:

10 Cal passar les dades reals sempre. Això ens permet fer anàlisis reals de les diferents situacions en cada moment, i es prenen decisions en base a aquestes dades. També quan es fan autoritzacions excepcionals, cal passar-les en els 15 dies a posteriori de l actuació. Actuacions a tenir present per tal de millorar l eficàcia i l eficiència de la cacera. Caçar tota la temporada i tota classe d edats (caçar una femella amb raions implica que aquest quedin i continuïn provocant danys a la zona atès que no es mouen d aquesta). Intensificar les caceres els mesos de febrer i març, que encara és època hàbil de caça, per incidir en el control poblacional, més que en la cacera esportiva. Disminuir l hàbitat atractiu de refugi, desbrossant zones forestals tancades. Diversificar les metodologies de caça quan hi ha problemes concrets com per exemple els danys a l agricultura (recorreguts nocturns, aguaits diürns i nocturns). Utilització, en els recorreguts nocturns i prèvia autorització, l ús de l escopeta amb munició 00, gran, per poder caçar els garrins una vegada morta la mare. Col laboració del ARC en els recorreguts nocturns si és necessari. Totes les APC haurien d actuar excepcionalment i no només les dues de sempre atès que els danys afecten a tots. No deixar de caçar excepcionalment una vegada s ha segat el sembrat atès que els senglars encara hi romanen i continuen alimentant-se del que ha caigut al terra. Referent als ajuts de millora de la competitivitat agrària de CGE (plans de millora), a l Ordre ARP/42/2017, de 22 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts associats al contracte global d'explotació, hi ha un apartat de Tanques per a la protecció de cultius d atacs de la fauna salvatge quan justifiquen la millora de la viabilitat i competitivitat de l explotació. S ha publicat ordre de vedes, i cal remarcar que s ha de traslladar sencer l animal fins a les sales de tractaments o punts logístics de recollida de carn de caça, si aquest va a la cadena alimentària. I també destacar que incorpora l opció de demanar sol licituds excepcionals preventives, en llocs que ja habitualment hi ha problemes. Aquest mes d abril hi ha reunions territorials per començar a engegar la nova llei de caça. Unió de pagesos comenta que hi hauria d haver una figura més de mediació entre pagesos i caçadors, i que la poden assumir els agents rurals. Demanen si hi ha sortida al cultiu dels llobins, ja que a Andalusia se n planta i és un cultiu que de moment no és afectat pel senglar. Cal actuar per tal de reequilibrar la població, per minimitzar els danys colaterals. Cal fer entendre a les Societats de caçadors que les actuacions excepcionals no faran disminuir significativament el nombre de senglars caçats per les colles de senglar. Que la situació actual del senglar és excepcional i que els nivells de senglars caçats actualment no són normals perquè estan per sobre els valors de capacitat del medi. No es tracta d una cursa ascendent anual de caçar cada vegada més porcs i si un any se n cacen menys ja és un fet negatiu. Es proposat també fer censos periòdics per part del CAR de senglar a la zona per tenir més coneixement i base per actuar.