Jordi RAMIRLZ. Stanley Rost',,, The Question of Being, Yale University Press, New Haven and London, 1993

Transcripción

1 tc I CS 1% CLII C amh Cap calo1iclo olltolu gica o nletafisica, sins quc cs plenament politica. L'art es un valuos instrument per a la tasca revolucionaria, de destruccio de la decadent cultura occidental, mentre quc l'argu nentacio filosufica es del tot ineficient pcl quc fa a aquesta qucstid. Aquesta dimensid reivindicada per Nietzsche corn a pensador politic no es correspon peril amb una defensa do la valua de la seva rcflexid dins d'aquest ambit. Com a educador, cl balan4 nietzschrt es per a Rosen clarament desfavorable : la glorificacio de la destruccio, exacerbacid ultima do l'esperit do la modcrnitat, cs pcrillosa quan no hi ha mes que un relat voluntarista, en darrera instancia un mite, quc no serveix per a garantir quc despres de la dcstruccid es pugui donar un actc do crcacio. Diverses vegades se'ns repeteix al llibre quc Nietzsche cs el precursor dc moltes de ]es divcrscs formes do terrorismc que ha cngendrat el seglc XX: totes Ics que justifiqucn cls scus actes pcl disgust quc aqucsts poden causar en la corrupta socictat burgcsa i totes les quc deriven de ]'intent de transformer la societat, prescindint o oblidant la diferencia que hi ha cntre teoria i practica. Unes darreres anotacions serveixen per cloure el llibre i fer un balan4 final del que per Rosen suposa cl pensament de Nietzsche, ben entes que ell ddna per evident quc el treball sobre cl Zaratustra ens forncix amb elements valids per decidir sobrc la totalitat de l'obra de Nietzsche. Rosen recorda I'cxistencia de les dues doctrines nietzschcanes, la que considera la vida corn cl producte d'una 11-lusi6 reduint - ho tot a fluctuacions del caos i la noble mentida quc s'expressa en la crida a la transvaloracio. El problema de Nietzsche no cs tant el mantenir Ics dues doctrines corn el vo- Icr derivar la segona de la primcra. Aixo lluny d ' csser un simple error acaba tenint uns efectes plcnamcnt pcrversos, puix fer coherents ambdues doctrines implica fer una fusio de ]' esotericisme i I'exotericisme. AIIo quc per la seva naturalesa havia dc rcstar separat queda indifcrenciat. Sorgcix aixi la paradoxa d'una retdrica per la minoria quc assolcix una extensid universal, i d'una filo- Sofia imsada en la noblc sa de I'anini.1 que no to cap element per distingir alto que es noble del quc es baix, ja que la nocio de poder no implica cap critcri en clla mateixa. Tot aixd servcix per a fonamentar cl retret mcs important quc Rosen dirigeix a Nietzsche : la seva responsahi l itat en el desprestigi de la filosofia que ha caractcritzat el transcurs de la vida intellectual del segle XX; do I'adveniment de l'epoca del predornini del «darrer home» que ell matrix havia profetitzat. La rail ultinia d'aqucst desprestigi ha estat la distorsio feta per Nietzsche de la naturalesa del platonismc. La substitucid de la gcometria per la pocsia ha tingut, corn a efecte no desitjat per Nietzsche, la instauracio do la sentimcntalitat en el Hoc do la justicia. Rosen acaba el seu llibre Pent una exhortacio a fer dues tasques que en realitat han d'esscr la mateixa: separar la justicia de la pictat i la vcrgonva i reconsiderar de manera oberta i sense prejudicis quc cs la it lustracid. Llegir Nietzsche es positiu perquc ens invita a la seva rcalitzacio. El perill d ' aqucsta lectura, del quc resultaria massa facil donar- nc exemplcs, cs el narcisisme. La proposta de Rosen pot resultar per a molts ofensiva, ningu la jutjara trivial. A 1'epoca del darrer home, aixi ) es probabiement el millor que pot dir-se d'un llibre quc preten ser, unicament i exclusivament, un llibre de filosofia. Jordi RAMIRLZ Stanley Rost',,, The Question of Being, Yale University Press, New Haven and London, Els dos primers Ilibres publicats per Stanley Rosen, Plato's Symposium (1968) i Nihilism (1969), poden ser vistos rctrospectivament com el primer moment d 'una accio fdosofica - la naturalesa de la qua ] ressenvarem a continuacid- que constitueix el tot de les obres d'aquest deixeble de Leo Strauss i Alexandre Kojeve. El primer dels dos Ilibres duu aquest reconeixement dedicat al primer dels sous mcstres: «mv 232

2 } teat CFt debt is to Ins teacher, 'Co lstrauss, who taught me how to read Plato. In the deepest sense of the phrase, Professor Strauss in the rtatipp iou tpou a.oyov,, (p.i); i en cl segon trobem:,,shortly after completing this manuscript, I learned of the untimely death of my friend and teacher Alexandre hojcvc. 'I'hc present essay is a consequence of long reflections which were decisively infucnced by that extraordinary man, whose memory I cherisch, and whose absence cannot be replaced. I am equally indebted to another great teacher, Leo Strauss, who first set me on the longer way>' (p. vii). Una Icctura d'un diitleg platonic 1 un csfor4 d'aclarimcnt del problema del nihilismc corn a esforc polemic per obrir un espai per a I'existencia filosofica en I'actualitat, constitucixen, doncs, els dos cixos do Ics primeres publicacions do Rosen, dos cixos d'un uric cami cn quc cl dcixcblc Rosen es troba situat en la tensio entre cls ensenvaments respectius dcls scus dos mestres. De fet, doncs, no es tracta de dues tasqucs paral leles, sino que la lectura ma tcixa dc Plato (tal coin Rosen ho va aprendre do Strauss) rcsulta ser cl moment propici per a l'aclariment dc I'estat do la vida filosofica en l'actualitat. I aixo obviamcnt no es degut a l'intcres historic o filologic quc la produccio platonica pugui tenir, sino a quc Plato es superior als pcnsadors contemporanis pcl quc fa a la comprcnsio del tot de la vida hurnana coin a unitat de teoria 1 practica. Coin es ben sabut, un dels moments clau per entendre cl pensament contemporani en la seva unitat es precisament la discussio entre cls dos mestres dc Rosen en relacio a aqucst terra, una discussio que gira entorn la possibilitat quc la teoria governi sobre la practica, o en altres termes, entorn la possibilitat que el filosof eduqui cl tira. Pcl quc fa a aixo, el pensament contemporani ha esdevingut una defensa de I cspontancitat o del relaxanictit, clue fa el que avui es deixa dir «teoria» sigui compatible practicarnent amb qualsevol regim politic o amb qualsevol tipus dc vida. Aquesta s1tuaci6 en quc tot es perriles es el nihilisme. Doncs be: si veiem quc no es ioal g com v i\ till, si veiem que hi ha orientacions do villa quc son superiors a les altres, Ilavors cal repensar la relacio entre la rao 1 la praxis ; cal repensar, doncs, corn i per quc una vida bona es una vida racional. El pensament do Rosen cs en aqucsta linia una defensa do la filosofia davant Ics proclames que anuncien o certifiqucn la mort de la filosofia; aqucsta defensa, rcpetim-ho, es el tot de l'esforc tcoric rosenia, i constitueix l'afirmacio de la vida filosofica corn a vida mcs noble. Dit aixo, cs ben clar quc I'obra roseniana no cs mai mcramcnt academica. Per dcscomptat, 1'autor fa un esforc de rigor filologic i historic ally on llegeix un classic, i en aquest sentit es pren els autors que llegeix -inclosos aquclls amb qui polemitra- anib una scriositat encomiable. Pero el seu intcres en Ilegir un classic no cs academic sino filosofic: es sempre un esforc d ' aclariment, i, doncs, d'autoaclariment. No podem Ilegir un filosof que parla de la vida humana sense sotmct r e a examen alto que se'ns diu atenent a la vida hurnana mateixa; la comprcnsio do la filosofia demana autocomprcnsio, i per aixo les lectures de Rosen son sempre plenes d'argumentacions que van mcs cnlla de I'estricta lletra de cada cas ; rcpetim-ho: aixo no es un defecte sino una virtut, perque nomes si sabem de que se'ns parla podem entendre quc se'ns diu; nomes si mirem enlla de la lletra veiem clue il lumina la lletra matcixa. Rosen es baralla amb problemes genuins, no amb cadavers interessants ; aixi ho diu I'autor en el Prefaci de Nihilism: "Tot i que discuteixo cert nombre d'episodis en la historia de la filosofia, el nicu llibre no esta concebut coni a historia, sm6 corn un assaig filosofic sobre la crisi contemporania de la rao» ( p.xiii); he intentat escriure una defensa de la rao des de la perspectiva del problema del nihilisme» (p. xvii); -el meu llibre, considerat en la seva globalitat, conte un discurs raonat sobre la naturalesa de la filosofia i per aixo mateix, coin ja he suggerit, sobre el problema del nihilisme com a implicit cn la naturalesa humana,, ( p.xviii). El cas es, pero, que -com rues endavant justificarem- en relacio a aixo la filo- 233

3 u(i.i nt, tc I.I t1.11 rcc1 11,11) il,t; CI ILi ncixcincnt dell limits del propi discurs es feia explicit el 1968 amb aqucsts mots: -Admcto molt be que cada capitol [dc Nihilism] es podria haver estes en un voluin independent. Pero si ho hagues fet aixi, aquest Ilibrc en concret mai no hauria estat escrit; i vull dir amb tuts franquesa quc aqucst Ilibre, o un coin aqucst, calla quc fos cscrit. Dcmanaria a aquells lectors quc admeten la necessitat de defensar la rao, o millor a aquells lectors que admeten la necessitat d'establir d'una mantra sinoptica i coherent que es la rao, que s'ajuntin amb mi, no en una facil conlun16 amb la contcmporancitat, sing cn una convcrsa detallada en cl curs do la qual pogucm entendre i millorar la formulac16 introductoria continguda en aqucst Ilibre, o he recmplacar-la per una formulacio mes ben articulada» (p.xviii). Aquell Ilibrc, dories, reconcixia (1) la urgcncia d'aclarir el problema dcl nihilismc, i (2) la necessitat del dialeg per a avan4ar cn aqucst (auto)aclarimcnt. Puix quc la situaci6 Co quc tot es permcs, o sigui cl nihilismc, es avui donada per una confus16 dc pcnsamcnt i imaginacio, o per una doctrina do la poiesis o creativitat radical (quc es filtra fins i tot en la producci6 dels analitics antiplatonics), ('interlocutor d'aquell assaig era I Icidegger, perque ningu corn ell ha pensat -I'historicisrnc onto-poetic que subjau a les filosofics contcmporanies de les mes diverscs aparences,, (p.xvii). Doncs be: cl Ilibre que passem a ressenvar, The Question of Being, constitucix on nou dialeg amb aquest pensador alemany, altre cop en on esfore per tal d'obrir en l'atmosfera intellectual contemporania on espai d'aire net en que la filosofia pugui respirar. Ens podem demanar per que cal repetir el dialeg. En el prefaci dc Nihilism ja hem vist coin Rosen reconeix Les possibles mancances del Ilibrc, i corn demana interlocutors per a avan4ar en l'autoaclariment. Presurniblcment de l'any 1968 en4a n'haura trobat uns quints, d'intcrl^)c,u))^., i Cll ri.tt^l, i^.it t.^,uunu,tt,i dialeg amb si mateix en l ' esiorc dc lucidesa. A mes, si CO cl primer Ilibrc I'estratcgia refutativa consistia a mostrar que el llenguatge ontologic recercat per Ilcidegger per tal de donar compte de l'1~esser es indistingible del silenci (identitat de paraula i silenci = nihilisme), ara Rosen es baralla amb l'obra mes influent de Heidegger, el seu Nietzsche, per tal dc desfixar- nos de la precomprensi6 habitual de la historia de la filosofia coin a mctafisica, i alliberar aixi la lucidesa platonica dels sediments conceptuals en que la fa caure aquesta versi6 -avui canonica, fins i tot per a molts que es pensen ser antiheideggerians- de la historia del pcnsamcnt, tot assolint per aquest cami, finalment, una millor comprens16 del moment actual. Pero hi ha probablement un altre rnotiu (entre d ' altres no menus importants, coin ara que al senvor Rosen li ha plagut d'escriure aqucst Ilibre), que en cl que segueix nomes pods qucdar parcialment explicat; a saber: l'claboracio, cntre aquclls dos primers Ilibres i aquest, d'una filosofia del coneixement de caracter platonic, tal corn es formulada a articles coin -Logic and Dialectic- (The Ancients and the Moderns, Yale University Press, New Haven and London, 1989, pigs ), pcro sobretot al Ilibre The Limits of Analysis (New York: Basic Books, Inc., Publishers, 1980). Sense que aqui ens sigui possible ni tan sols d'csbossar aquesta doctrina, diguem nomes que la centralitat de la noci6 de,the everyday experience - a The Question of Being es una de Les seves possibles formulations. Es tracta de, tot atenent a l'enllac entre paraula i silenci, reivindicar la intuici6 pcro concebent-la d'una manera molt propera a alto que els dialegs platonics ens mostren coin a doxa (intuici6, doncs, coin a jot do mediations, i no corn a refcrcncia immediata a l'objecte).' Espero poder aclarir aixo una mica, per be que nomes una mica, mes cndavant. I. Sense cap pretensio clue aixi, basti per a explicar la qucstici, apuntem a mode d'il-lustraciu el fragment seguent c -Logic an Dialectic,, ( loc. cit. ): «Estic d'acord amb Hegel en quc sigui el que sigui quc prengucm corn a immediat, aixo en rcalitat cs medial. La intu'icid formal esta aixi mediatitzada per all, quc els popperians podrien anomcn a r "background knowledge" o sigui, per una opinio (de.v it en sentit plan) 234

4 Corsi.1 referenda de la situ;acio de 1'ohra dins cl corpus rosenia, i de la situacid quc aquest corpus pretcn guanvar dins la vida contcmporania, el dit es mes que suficient. Abans de considerar la l'obra en qucstio, fern un darrer aclariment. La rcivindicacio quc fa Rosen do PLud no pot ser considerada rcaccionaria. El que defcnsa no es un retorn al passat, sinci la superioritat platonica a 1'hora do plantcjar i aclarir cls problemes perennes do la vida huniana. -El reaccionari, exactannent igual que l'innovador radical -escrivia Rosen 1'anv I968-, es on esclau de la historia; i escric precisament en oposicid a aquesta esclavitud» (p.xvii). Puix quc I'historicisme es la doxosofia avui dominant -en gran part per la influencia de I lcidegger-, i puix quc I'historicisme meva al nihilismc, la rcivindicacio d'allo perenne -coma a totes Ies epoques historiqucs que hi ha en I'cnsenvament platonic es prupiament un alliberament.,cenuine Platonism -escriu Rosen a The Question of Being- is tinieless, not reactionary" (p.xl).' Ii. ((Fn aquest llibre, em proposo d'investigar la tesi de Martin I lcidegger segons la qual la filosofia curopca de Platt a Nietzsche es la historia de la metafisica, o d'allb quc Heidcggcr anomena tatnbe platonisme". Aquestes son les primeres paraules del The Question of Being. Allo quc mou la investigacio de Rosen no es I'interes historic o filologic quc Cl terra pugui tenir, sing el fet que aquesta caracteritzaen heideggeriana de la historia dc la filosofia to avui on tal exit, que I'afirmacid quc la filosofia (qua metafisica) ha estat supcrada o deixacla enrera ha esdevingut un Iloc coma de les escoles filosofiques de Ies tendencies mcs divergents. En aquest punt, la pretesa claredat analitica contra Ies confusions metafisiqucs, o ('apologia postnietzschena de l'espontaneitat contra tot residu d'idea platonica, diuen cl matcix: hem dcixat cnrcra cl platonisme... afortunadament. «La inter pretacid heideggeriana del platonisnic -din Rosen-, i aixi de la metafisica, es en la meva opinio P obstacle mcs gran per a la comprensio contemporania do la naturalesa de la metafisica, i aixi tambe de la filosofia» (p.ix). Puix quc la nostra mirada al present i al futur esta lligada a la precomprensio que tenim del passat, i ates que aqucsta precomprensio ambiental del passat esta decisivament influenciada pel Nietzsche de Heidcggcr, la defcnsa de la filosofia a l'actualitat demana examinar el mite transmes per Heidegger per tal d'avaluar Si es versemblant. L'historicisme actual com a doxosofia dominant demana que la defensa de la filosofia prengui la forma d'historia de la filosofia: nomes comprenent aquesta historia ens n'allibera rem. El llibre to doves una intencid filosofica, no mcrament filologica; el dialeg es amb Heidcggcr pcrquc la versid heideggeriana de la historia es la barrcra a supcrar per a alliherar avui la filosofia, pert) el quc interessa es la filosofia, no Heidegger com a tal. Llunv de reunir-se amb Heidcggcr "en una facil comunid amb la contemporaneitat», la perspectiva de Rosen repensa la historia, perm per tal de guanvar una visid sint)ptica n1cs enlla de la historia matcixa. Aixo, com veurem, fa de la filosofia roseniana una filosofia platonica. Repetim-ho: la defcnsa do la filosofia -o de la vida racional com a vida superior- demana avui examinar la caracteritzacid heideggeriana do la historia del nic. Les opinions es forniulen sobre la base de I'expericncia de cada dia, que al seu torn esta saturada de llenguatge natural. Si proccm d'analitiar Ies opinions mes d'aprop, trobem que consisteixen en perccpcions sensibles, fragments de la tradicio, habits, infercncies, mites, somnis, intuicions, pressentiments, incltis suposicions. I tot aixo ohvianient cs perfectament fallible. Pero ;aixi coin Lakatos no nega Ies matematiques sobre la base de la seva fal-libilitat, aixi niateix tampoc nosaltres negucna I'experiencia diaria o la intuiciu, la goma d'enganxar de I'experiencia diaria, pcrquc sigui f.al lible" (pig. 142). 2. Compari's aixo amb el text seguent de Jan Patocka: "Corn trobar I'cternitat en un nuin que va a la seva propia pcrdici6 i a I'esscncia del qual pertany la deeadencia temporal? No remet la investigacio nictzschcana de I'eternitat, el sea intent de saltar fora de la hisuaria, a allb supratemporal, no remet, diem, a la necessitat de repetir la cura de ('anima en circumstincics noves? Repetir significa reivindicar el mateix de diferents maneres, dir el mateix amb paraules noves, amb nous mitians. Hem de dir alto que cs, sempre de nou i scmpre d'una nianera diferent, pert alto lia de set scmpre el matcix" (Plata i turnpa, cap. V, darrcr par;u;raf). 235

5 pcnsamcnt. Ara bc, cl dialeg.1111 l) 1ICideggcr demana fer un esfor4 de connprensid fidel del pensament do Heidegger matcix. Rosen tracta anib molt respecte cl sell contrincant, en el sentit quc no call en desqualificacions facils sin6 que prova primer de tot de cornprendre cl scu ensenyament, i sovint coincidcix amb ell en alguns punts claus. Segons Hcidegger, la historia do la metaffsica is la historia de 1'Esser (cl donar-sc de I'Esscr quc es dona precisament en el sell ocultar-se, de tal mantera que la doctrina de cada metafisic cal recercar-la en allo que In ha d'essencialment no-pensat en el scu ensenyamcnt). Pensar la nostra precomprensio del passat demana doncs examinar la questio de 1'Esser. [.'examen d'aqucsta questio es el tot del llibre; el tot del llibre es doncs ['examen de la versio heideggeriana de la historia del pensament; el tot del llibre es aixi la desfixacio respecte d'aquesta versio per tal de deslligar-ne la filosofia. The Question of Being is en suma una accio filosofica que prova de guanyar on espai per a la filosofia en uns temps en que la mort de la filosofia es una proclama unanime feta sobre la base d'una cer-ta precomprensio de la naturalesa i de la historia de la filosofia mateixa. igual que tot dialeg platonic, I'escriptura roseniana preten aquf d'actuar sobrc ]'anima del lector per tal de buidar-la de la carrega de Ics prceomprensions habituals i reorinetar-la pcl camf de la filosofia. Es obvi quc una accio d'aqucst tipus -en termes dc Nietzsche, la intencio de Rosen cs activa i no reactivas'empren ja des d'una certa comprensio de la naturalesa mateixa de la filosofia, davant la qua[ la vcrsi6 heideggeriana del matcix es veu coin a insufficient. El dialeg amb Heidegger cs llavors, des do la seva intcncio pero tambc en el seu desplegamcnt, una defensa raonada de la filosofia que es at mateix temps una earacteritzacio de la filosofia mateixa. Coin Rosen anota, -la nostra questio, Que cs ['Esser? es plantejada per primera vegada per Hcidegger» (p.ix). Es just reeoneixer el caracter filosofic de la pregunta, i cs just doncs d'examinar la resposta dc Hcidegger i provar de donar resp(,stcs mds adcquadcs Si ICs d'aquest autor no son del tot consistents. Rosen no defuig la tasca a que ens exhorta la prcgunta per ['Esser. Pero la mateixa manera de preguntar heideggeriana tambe ha de ser interrogada corn a tal: demanem per ['Esser, pero tambe interroguem aquesta forma de preguntar que veu la pregunta per ['Esser com el tot de la filosofia. La qucstio de ('Esser, o la historia de la metaffsica com a platonisme, demana doncs d'examinar amb cura tot aixo: I) la vcrsi6 heideggeriana del platonismc, 1') el pensament de Plato (per tal de veure si la earacteritzacio heideggeriana s'aguanta o no); 2) la versio heideggeriana de Nietzsche com a tiltim metafisic; 2') el pensament de Nietzsche (per tal de veure si la earacteritzacio heideggeriana s'aguanta o no); 3) la earacteritzacio i la resposta heideb geriana dcl problema do I'Esscr; 3') Ics consequencies politiques i filosofiques d'aixo; 4) ]a qucstio dc i'esser; 4') la naturalesa de la filosofia; 4") el lloc de la questio de I'Esscr en el tot dc la filosofia. Aqucst examen dialogal es fa en cada ocasib de forma sinntltania ell el dialeg matcix, eonfrontant (poseur per cas) el quc Heidegger fa dir a Plato amb el quc Plato diu, i tot aixo amb ]'examen per part del propi Rosen de Ics questions tractades per aquesta autors, tot defensant Ics tests propies. Corn vcicm, doncs, la tas_ca a fcr es dificil i fa de The Question of Being un Ilibre dificil, que exigcix atendre a moltcs questions i a moltcs veus al mateix temps, i en el qua[ I'autor ens dona la figura (i per rant els Ifmits) del pensament de Heidegger des de la seva propia concepcio de la filosofia. El treball del llibre demana alcshores un dcsplegament en dos moments. En -Platonism., la seva priniera part, Rosen cxamina la versio heideggeriana de 1'ensenyament platonic, mostra la seva inconsistencia, i allibera Plato mateix de la niala comprensio heideggeriana. Fent aixo, guanya una concepcio (platonica) de la filosofia, diferent (superior) a la de I leidcggcr, alliberant-la de la historia. Coin Heidegger, Rosen creu que cal fer un pas enrera vers alto infonamentat; contra Hcidegger, aquest pas 236

6 cnicia no cs vcrs I'Esscr com a joc de prescncia/absencia sine vcrs I'cxpericncia do la villa do cada dia. En la segona part (,<Reversed Platonism-), s'aprofita la Ilum alliberada per l'obcrtura platonica per tal de sotmetre a examen la visio heideggeriana de Nietzsche com a metafisic; la icctura roseniana ens mostra quc Nietzsche cs molt platonic en cl scout genui (no heideggeria) de I'express16, tot i quc la seva doctrina positiva per tal de defcnsar la vida noble rcsulta set- inconscicnt. La hipotcsi socratica es superior. Pero, en tot cas, veient que la centralitat do la filosofia no es i'esser sing que haig de fer per viure be, Rosen permet vcure Nietzsche (i I lcidegger matrix!), cn allo que to de millor, dins la tradicid gcnuinamcnt platonica, corn a constant de totes Ics cpoques historiqucs. El recorregut cornplet del llibre deslliura aixi la filosofia de la historic; I'acci6 al capdavall es d'obertura tot guanvant un espai respirable per a la filosofia. '1'enina ja, doncs, una primera visid sinoptica del Ilibre. En el que segueix, em conformarc amb donar not breu vis16 de la primera part del llibre (<<Platonisrn»), i em limitarc a indicar el scntit de la investigacid realitzada en la segona part (-Reversed Platonism-); acabare amb una doblc consideracio, encara mes breu, de la filosofia de Rosen en la seva confrontac16 amb i'historicisme dominant, i de per que l'obra aqui ressenvada es vol, tal coin indica el see subtitol, <<A reversal of I icidegger>> <<Platonism- (pags ) cs divideix en tres capitols, -1. Platonism is Aristotelianism, (pags. 1-45), <<2. Socrates' Hypothesis- (pags ), i <3. Presence ans Absence, (pags ). Fn el primer capitol s'cxposa i es discuteix la caracteritzacio heideggeriana del platonisme, tot mostrant que cal Ilegir millor Plato; aquesta lectura mes curosa del text platonic cs el quc fa Rosen al segon capitol, on examina la hipotcsi socratica do les idees des de la seva genest tal corn cs explicada per Socrates matrix en el Fedo. Entengui's be aquesta manera de procedir: com que Heideggcr ha nucleat l'ensenvament platonic en I'anomenada,teoria do Ics idees-, primer rat vemc de quina niancra trobem aqucsta prctcsa «tcoria» en la lletra platonica mateixa. Puix quc dialoguem amb I icidegger, aquest es un pas necessari; nomes despres -corregint Heideggcr- podrern considerar I'ensenvament platonic com un tot, indicant el seu vcrtader eix; aixo es cl quc Rosen fa al capitol 3. La primera part de l'obra, doncs, ens eleva des de la doxa heideggeriana -esdevinguda avui canonicaen rclac16 a I'ensenvamcnt platonic, vers la veritat d'aquest enscnvament. Com vcurem, la filosofia platonica no es metafisica en el sentit de Heidegger; no es ccrt que Plat6 hagi dcsatcs cl joc d'absencia/prescncia del quc sc'ns d6na en determinar I'Esser com a prescncia, no es cert, doncs, quc la seva filosofia sigui cl primer moment de la Geschichte de l'esscr; pet-6 Ilavors la questio de l'esscr no ha esta ben plantejada per Heideggcr! El replantejamcnt rosenia, de caracter platonic, ens permctra, a la segona part del Ilibre, d'aclarir la situacio actual de la filosofia en salvar els elements platonics del pensament de Nietzsche i Heide ggcr respects I'historicisme peculiar quc aquest scgon ha imposat sobre la comprensio do la filosofia. Vcicm primer quin es cl rccorregut do la primera part del llibre: <<El platonisme cs aristotelisne» comen4a amb una consideracio de la caracteritzaci6 heideggeriana de la idea platonica. Per Heidegger, I'ensenvament platonic es la tcoria do les idees. Les idees donen aixo: Ir) coin a determinacions, obliden el scntit de ('Esser com a sorgiment o joc d'ocultament/ desocultament; 2n) fent reina la idea de Be, doncn una concepci6 utilitarista dc I'Esscr; 3r) pensades des del paradigma de l'artcsa, substitucixen I'emergcncia dc l'esscr per no paradigma produccionista; i 4t) en tant que prototipus de les categories aristoteliques, inauguren la metafisica com a cicncia dc lesser en tant quc csser. Acomplerta la metafisiea, avui caldria deixar enrera el discurs sobre els ens per donar compte do l'esser, en un nou comencament; aixi ho expressa Heideggcr en una frase citada per Rosen:,Ia filosofia es el preguntar extra-ordinari sobre ('extra-ordinari»; 237

7 [)U I\ quc I'I,,Cl L ait.it pel, 1 (=1'ordinari), donar comptc de I'Lsscr demana una forma de preguntar i do parlar extra-ordinaria. Hi hauria, en suma, una donacio originaria -prcplatonica- do l'il:sser com a physis, respectc de la qual la tcoria produccionista do!'esser defensada per Plato, que determina I'Esser en la idea, scria un dcsviament; un dcsviamcnt que fa cane fins completar-se amb Nietzsche. Aqucsta lcctura do Plato, Heidegger la fa sobre uns pots textos aillats, basicament de La Republica. Sobre la lectura d'aquests mateixos fragments, i corregint la lcctura de Heidegger, Rosen mostra convintcentment tot aixo: I r) en Plato no hi ha una doctrina produccionista de!'esser (cl que si hi ha es una doctrina de la vida corn a practico-productiva); 2n) les idces platoniqucs no son prototipus de les categories aristoteliqucs do 1'6sser en tans que csscr; 3r) el tot do!'ensenvament platonic no esta doncs nucleat en la,tcoria de!es idces»; 4t) certarnent to rao Heidegger en dir que l'esscr es ocultat pets cssers, Pero, contra Iieidegger, also no fa que Imperil do provar d'oricnar-nos per 1'Escr, sing quc, just al contrari, fa que hagucm d'oricntar-nos sempre pels cssers; i 5e) certament 1'accessibilitat dels cssers a la humanitat cs una cosa bona, i en aquest sentit util, per(') aixo no ha tic ser conf6s amb l'utilitarisme que ho redueix tot a tccnica o produccio corn a domini. No cs possible refer aquf cis arguments de Rosen. Limitcnrnos a apuntar que (entrc moltes altres mancances, coin ara desatendre el context en quc aparcixen Its argumentacions del Socrates platonic), la lcctura de Heidegger fa -de forma 11 licita- un tot homogcni amb elements que la lletra platonica separa expltcitament. En aquest tot homogeni, es d6na aquesta identitat: physis=techne=pdiesis=logos=idea=morphe (aristotclica), en que la nocio central (de l'cxegesi heideggcriana) cs la de logos. Pero Socrates distingeix de forma cxplicita entre physis 1 techne, precisament en un dels fragments en quc Heidegger basa la seva cxegesi (el fragment de la Republica sobre la idea de llit!). De fet, la idcntitat entre la idea platonica i la tai w,i a11>1a1tc1ila 1a111pac HO cs Jclcil sable, perque la forma (moiphc) del que sc'ns dona canvia, 1 en canvi ho idcntifiquem com el mateix gracies a la idea. iii ha, doncs, en Ilcidegger, una confusio do Plat() amb Aristutil: alto quc Heidegger anomena,pl; tonisme,, scria mcs aviat una mena d'«aristotelisme,, (i encara si fern una detcrminada lcctura d'aristbtil), en el sentit que en Aristutil sf que hi ha (d'alguna manera) la pretensio d'un discurs cientific sobre 1'6sser, i.e. d'allo que Heidegger anomena «metafisica». En Plato aquesta intencio es del tot absent. La niala lcctura hcidcggcriana es pudria recollir aixo Heidegger no ha gist be que el tot de l'ensenyament platonic inclou una doctrina d'eros que fa explicitament impossible una ciencia de 1'esser en tant que esser o rnetaftsica en cl sentit de Heidegger. En aixo, Heidegger i Plato estan d'acord. El desacord vindria de la resposta que donen a aqucsta impossibilitat. Per Heidegger, cal un discurs -ordinari o extra-ordinaripot donar comptc de!'esser evitant cis ens. L'acord initial entrc Heideg"cr i Plato cn rclac16 a Ia qucstiu de ]'Esser (un acord ignorat per Heidegger a causa de la seva mala lcctura del text platonic), ens enfronta doncs directament amb el problerna filosbfic essential: quc sc'ns dona? Rosen fa una primera aproximacio al problema atenent als trots essentials do Its idees, la unitat i la idcntitat. Tractant aixo, fa alhora dues coses: Ia) acaba do mostrar la insuficiencia do la lcctura heideggeriana de Plat(); i 2a) examina cl problerna de tons en relac16 a la possibilitat o no de la metafisica. Repetimho: si cal admetre amb 1 ieidegger que el discurs antic no dona compte tic I'Esser, cal igualment reconcixer contra Heidegger que no hi ha mcs discurs quc Pantie. L'acces a l'esser cs en^a del discurs, en!'ambit de I'expericncia de cada dia; vist des del problema dc la unitat i la identitat, la qucsti6 cs aqucsta: la unitat esta pressuposada cn tota visio i en tota paraula, de manera quc no hi pot haver demostracio o tractament discursiu de la unitat;!es coses se'ns donen com a unitats, la unitat pertanv a la do- 238

8 I'. J,<Ir, 1 l I<II;;CI!, I, 1>CI- t,111i, Il(^ l'] do Cap Ill,lllCr r a posada per la dlanala o pcnsamcnt discursiu. La unitat esta donada en la noesis, rcceptivament, no en la dianoia, la idea, doncs, no cs produida, sino rebuda : la noesis no produeix, sing que proporciona I'aspecte (idea) original a la dianoia, la qual manufactura un cikos. Ara, amb aixo tenim desnentides al matcix temps dues confusions hcideggerianes : primer, no cs ccrt quc en Plato hi hagi una doctrina produccionista de l'esser ; i segos, Plato ncga la possibilitat do donar un tractament discursiu del tot ( entrc altres raons, la unitat s'escapa a aqucst tractament ), i ncga doncs la possibilitat de la metafisica en el sentit de Heideggcr, de mancra quc tampoc cs certa la visio heideggeriana de la filosofia platonica; la qual cosa equival a dir que no se soste el tot de la visio heideggeriana de la historia de la filosofia! No cal seguir a partir d'aquf tota la investigacio roseni a na. Indiquem-ne les fites basiqucs: A -La hipotesi de Socrates» Rosen cxanlina la teoria de Ics idees tal corn aparcix cn el Fcdo. Puix quc el tractament hcideggeria de la,teoria» cs insuficient, cal cstudiar - nc cl sentit genuinament platonic. La trig del text ve donada pcl fet que "en cl Fedo, Socrates explica la connexio entrc la `hipotesi' ( 100a2) do les Idees i la concepcio tonamental de la filosofia com a orientacio de vida» (pag.46 ). El quc, sobrc una acuradfssima lectura del text platonic, mostra Cl tot del capitol, cs quc no es l'ontologia el que rnotiva el gir vers les idees sing la necessitat de fer que la theoria sigui compatible amb la nostra intencio defer el millor, de viure una vida bona. El problenla de Fedo cs quin tipus dc vida cs el millor ; la hipotesi de les idces ve exigida per l a intencio prcteorica de viure una vida digna de ser viscuda. -La intencici de fer cl millor -escriu Rosen- cs una caractcrfstica fonamental do la vida de cada dia, de la vida preteorica. Si conlcnccm amb una analisi ontologica de l'estructura de la intel ligibilitat, mai no arribarem a 1'exist6ncia humana tal coin cs realment viscuda. D'acord.unb Socrates, pet-6, si conen- CCln.lnlh I'C.^pIc i<) didria Jc la intcn- Cionalitat humana, quc no cs tcnomenoogica, per dir-ho aixi, sino oricntada vers el que cs millor mes que no pas cap cl que es pitjor, arribarem a la hipotesi dc Ics idces i per aqucst cami prescrvarenl cl tot de la vida humana» (ibid.). La forca de la hipotesi no cs doncs formal sind «cxistcncial»; cl punt dc partida es la nostra habilitat (en la vida do cada dia) per a distingir el clue 6s millor del quc cs pitjor, cl bo del dolent. Per motius clue no m'cs possible de dctallar (Rosen si que ho ta), cal suposar les idees per donar comptc d'aqucsta habilitat. I cal advertir quc la caractcritzacio platonica de ics idces no es pot dir que sigui facil: la lectura de Rosen mostra la compiexitat d'aqucsta caractcritzacio, i desmenteix alguns topics, com ara el de la duplicitat do coons. No recollirc aquf aqucsta entrctinguda discussio tecnica. Digucm nomcs alguns trets essencials (la justificacio dels quals el lector podra trobar en l'obra resscnyada): Ics idees no son discursivcs, sing quc es donen en la noesis, i no son per taut objecte d'una ontologia; la idea es, en la caracteritzacio platonica, el terme mig que fa do Pont en la comunitat entre csscr i pcnsamcnt; obvianlent, la hipotesi de Ics idees no es demostrable, perque constitueix precisament la base de tota dernostracio; repetini-ho: la for4a dc la hipotesi es existencial, no formal. Des d'aqucst punt de vista, cl criteri fonamental d'una filosofia platonica seria aqucst: les hipotesis filosofiqucs -metafisiqucs, si es vol- han d'il-luminar la vida de cada dia, ens han de permetre una millor oricntacio en aquesta vida, i aixo fa que tota hipotesi quc destrueixi aqucsta expericncia prcteorica o que la redueixi a mera 11-lusio, hagi de ser rebutjada com a pcrjudicial per a la vida, o mes precisament, hagi do scr rebutjada com a contradictoria amb allo que sc'ns dona a la vida de cada dia. Pero si aixo cs un criteri, que es doncs la filosofia? A,Prescncia i absencia>> Rosen comcn4a admctent, amb Heideggcr, que la filosofia cs cl desig de pensar el tot. El tot, das Ganze, per a Heideggcr alto do quc s'ocupa cl f116- sot, cs el joc de prescncia i abscncia que 239

9 defincix la totalit.u del^ r,sers, pen ell mateix no es cap esser. Ara be: aquest ds (mds o menvs) cl scntit que tcnen Ics expressions to holon i (alguncs vegadcs) to pan en els diiiiegs platonics! En aixo, doncs, Heidegger no dissenteix sin6 quc consenteix amb la postura platbnica. Es pot objectar que en Plato la filosofia ds I'amor per les idees; fins i tot Si ho admetessini -argumenta Rosen-, caldria afegir quc, per be que les idees son plenament visibles en si mateixes, no ho son per a nosaltres: donat quc Ies recollim o les vcicm en Ies imatgcs que Ies reflecteixen, podem dir de forma ben exacta que les idees son tambd absents. La filosofia, repetini-ho, s'ocupa del tot; pcro el tot, tal com is entes per Plato' i tal com queda reflectit en els sous dialogs, es prescncia i absentia (no la deterrninaci6 de la prescncia en la idea, tal coin Ilcidegger err6niament fa dir a Plato). I aixo, en dos sentits: primer, perquc Ies idecs mateixes son presents/absents; i segon, perquc, suposant que hi hagi idea d'anima (i els textos platonics sovint fan indications en sentit contrari), no pot ser entesa pei logos en el sentit de pcnsament discursiu. Si atenem at scgon punt, vcurem quina ds la correccio roseniana -platonica- de la forma heideggeriana de preguntar (atenem doncs, no ja a I'Esser, sin6 a la forma de preguntar que pregunta per 1'Esser): I'anima, en tant quc erotica, esta continuament canviant el seu aspecte, morint i rcneixent; no ds una idea sing un procds d'emergencia i desaparici6, un fildsof pcrpetu que ds tambe un xerraire, un entabanador i un sofista (El Convit 203d). La filosofia no es i probablement no pot ser nomds l'intcnt dc respondre a la questio Que es l'esser? Es tambe, i primer de tot, l'intent de respondre a la questio Qui i que soc Jo? (pag. 98). La J)losofia es de fet una orientacio de vida, no la pura contemplacid de les idees; la vida no es una idea, i el tot tampoc. D'aquesta manera resitua Rosen la pregunta heideggeriana dins el tot de la investigacio filos6fica; i aquesta resituacid es guanva atencnt precisament al tot interrogat per la filosofia. La filosolia es ('intent de guanvar una Aisi6,1 1101)tici tut; perm Cl pcnsanunt sin6ptic td el scu origen en la coprescncia del mon i jo mateix, en la trobada amb Ies roses que se'm manifesten. No nomds les costs, sinci que jo mateix stir present/absent per a mi mateix. La fixaci6 del preguntar filosofic en la questio de 1'Esser obscurcix I'altra pregunta filosbfica, segurament primera, quc pot oriental- el tractament adequat de la quest16 ontologica, a saber: que calfer? I-:I cas es quc la resistencia de les roses als meus desitjos, pensaments i esperances tal corn ho vise en la vida de calla dia, em forca a fer front a aquestes resistdncies, i en alguns casos duu a l'elaborac16 de complicades doctrines filosofiques. La coprescncia, doncs, no significa en absolut que jo construeixi el mon en pensar-lo, sin6 nomds que no puc pensar el mon sense pensar-me a nil mateix; des d'aquest punt de vista, hem de dir que la vida humana es perspectiva. Les doctrines filos6fiques son flavors necessaries per tal d'aclarir les foscors de la vida ordinaria o diaria; pert cap doctrina est<i ben construsda Si /a que la vida diaria sigui inintel-ligihle o si soste que es una rnera il lusio. -Al mateix temps -afegeix Rosen-, no hi ha cap doctrina o definici6 del que constitueix la vida diaria jl'intent de la fenomenologia husserliana do descriure Ies estructures de la vida de cada dia esta aixi condemnat at fracas]. Sempre hi haura desacords sobre cl que cal explicar i cl que no. Aquesta es la rao per la qual un ha de ser savi abans de poder ser filosof> (pag. 122). La vida de cada dia ds l'origen de tot esfor4 teorie; coin a tal origen, no pot ser teoritzada sin6 que es la font d'on brolla tota teoria. Obviament, I'esforc tedric neix de la decepc16 de Ics intuicions de la vida diaria; pei-6 la deccpcio se supera prenent una pcrspcetiva que millori la visici de la vida de cada dia -una perspectiva sindptica-, no pas tancant els ulls davant a116 clue se'ns resisteix. La diferencia entre coin les roses sembicn ser i coin son realmcnt es d6na en I'experiencia de cada dia mateixa: el mon ds cognoscible d'entrada; si comprenem Ics distincions d'aquest tipus ds perquc sorgeixen de 1'horit76 240

10 . it clbilitat La cida de cada dia cs una unitat de teoria i practica, del veure-hi i el / cr. Igual que en cada dialeg Plato dona compte del tot d'una escena sense tematitzar el caracter d'escena de la tal escena, sense assajar cap teoria de la dramatica -Plato calla i,mira» coin des de fora 1'escena presentada en cada diale Rosen fa una apcl lac16 a 1'expcricncia do la vida de cada dia corn a mesura del discurs, coin alto que ens dona el scntit del que horn diu o fa. EI filosof no pot remetre at fora d'aqucsta expericncia perque no hi ha res m6s clue aquesta expericncia ; Pero el que si pot fer, el que ha de fer coin a filosof, es considerar aital expericncia des d'una visi6 sinoptica. En la vida do cada dia sour savis perque la vida de cada dia es 1'ambit de Ics ccrtcscs ; la deccpci6 de la vida de cada dia vc del desajust entre el que fem i el que diem, cl que se'ns dona considerat coin un tot no es un plc homogeni, sin6 que es dona en un Joe de distancies i tnediacions que cal remirar quan ens maregem ; Pero aixb que cal mirar ( sinbpticament ) es el que se'ns dona en la vida de cada dia. Aixi Its costs, Rosen ja ha separat Plato de la prccomprensio heideggeriana. Ara be, la figura de Platci aixi separat quedari aclarida nomes si indiquem l'eix del scu ensenvanient. Contra Hcidegger, no es cert que cn Plato hi hagi una tesi produccionista que en el seu desplegament reduiria el pensament a la construcci6 ; el collapse de pensament i imaginacio es entcramcnt no-platonic, i el motiu es que aquest collapse reduiria la via de cada dia a mera il lusio, i faria aixi impossible el desig platonic de dcfcnsar la filosofia corn a vida superior. Per acabar d'explicar I'especificitat platbnica, Rosen compara Plato amb Aristb til. Hem dit que la vida de cada dia es la unitat de teoria i activitat. Per a Aristutil, ('activitat que es to a si mateixa coin a fi, es la praxis, i I'activitat clue to una altra cosa que clla mateixa coin a fl la poiesis; la politica i I ' etica tenen en Aristbtil una naturalesa practica: puix que ('home es politic per naturalesa, el fl de I'acci6 politica cs ella mateixa. La vida superior to floc en Ia polls. Doves be: Plat(') niai no presenta cls essers humans coin a essent per naturalesa politics. La vida bona no ens es donada, i no creix en el jardc de la naturalesa. Puc haver nascut amb intcl ligcncia, per excmplc, pero no he nascut amb modcracio i amb l'habilitat d'actuar en el moment adequat; semblantment, la capacitat d'experimentar plaer es natural, pero la capacitat de limitar-me als plaers nobles, no. En Plato no trobcm la virtut practica en cl scntit d'arist6til; 1'6nica virtut filosofica es la savicsa o la filosofia mateixa (totes les altres, inclosa la justicia, son virtuts <dcrnoniques>> o politiques). 0 en altres termes: Plato distingeix cntre Punic que es divi o donat per naturalesa, a saber, la filosofia, i la vida dcmonica o no-filosofica. La vida politica es aixi fruit d'una activitat practico-productiva, no merament practica. Nomes la filosofia es la visio sinoptica que s'ho mira tot coin des de fora, tal coin per exemple indica Socrates a Glauco a La Republica 445c1ss. Aquf Socrates ha conduit el scu companv a un observatori, a una talaia, a una perspective, que es mcs cnlla del be I del trial, per tal d'observar el tipus cl'excel-lcncla clue hi ha. <Aquesta es la pcrspectiva gcnu'inament filosofica, a saber, la perspectiva sinoptica del filosof o "dialectic",, (peg. 132). Per a Plato, exactamcnt igual que per a Nietzsche, I'home es ('animal encarano-construct. Si cntcnem aixo, des d'aquesta perspectiva platbnica -filosofica- que hens guanvat -i que aqui he caracteritzat succintament, sense pretcndre haver rccollit la forfa do I'argumentacio roseniana-, podem mirar des de la talaia cl resultat del recorregut que el llibre ha fet en aquesta priinera part seva: Heidegger to rao en identificar la metafisica amb la immersio en el tot, pero s'equivoca en identificar la rnetafisica platonica coin una ininiersio clue atcn principalrnent, gaircbc exclusivament, al pensament en sentcncies proposicionals de Ies propictats de 1'esser en tant que esser. -La metafisica platonica -conclou Rosen- es primerament ('intent de pensar el tot en el sentit d'intentar trobar-se a casa en ell- 241

11 (pa_ 132); «cl tut cs on cns trobent; cl que hi fern es fer us del quc ens dona i adaptar-nos a allb que ens treu, en la incessant i indivisible harmonia de presencia i absencia, per tal do realitzar la tasca de construir una vida» (pag. 133). El clue se'ns dona no ho construim pas nosaltres, no cs un producte de la nostra imaginacio o del nostrc pensament; pert el que se'ns dona se'ns dona en un Joe sense fl de presencia i absencia, i aixo situa la vida hurnana davant de resistencies i davant de si mateixa com a problcma. La tcoria no pot oblidar aquest ambit prctcoric do la vida dc cada dia, perquc sorgeix precisament d'ell com a csforc dc rcajustar o reorientar la vida quan aqucsta ha estat pcrtorbada per allo que ens trcu el clue se'ns dona. L'home no fabrica el mon pero fabrica una vida: l'eix de I'enscnvament platonic, alto que es la constant de la condi- 66 humana en totes les epoques, cs aqucsta tasca perenne -perenne com a tal tasca i no corn a resposta universalment valida, puix no es resol en un discurs sino en una vida concreta- a que ens dcixa oberts la filosofia platonica; es aquesta tasca a que, contra el tancament de lcs precomprensions ambientals de la filosofia com a metafisica, ens vol reobrir l'obra de Rosen com a accio filosofica. Diguem alguna cosa -amb molta rues brevetat- sobre com s'acaba de rcalitzar aquesta obcrtura: IV. La lectura de Plato ens ha obert una pcrspectiva sota la Hum de la qual hem pogut pensar la naturalesa de la filosofia. Amb aqucst aclariment (diguem) no historicista, podem veure millor la situacio do la filosofia a l'actualitat. Aquesta situacio -deiem- esta marcada per la influencia del Nietzsche heideggeria. La tasca fcta a la primcra part del llibre ens ha preparat per a fer una lectura d'aqucsta obra. L'obra es dificil, i la lectura que en fa Rosen es Varga i esforcada, i segueix diversos fils argumentatius tot teixint una xarxa de resultats quc prcparen la conclusio -o sigui l'obertura final-. En comencar el darrcr capitol de l'obra, I'autor ens diu aixo: «Prefercixo no donar una Ilista sumaria do tests establertes o defensadcs. I el- diva SCI ],I uivialivar un,t roves tlgacio Varga i complexa. Ofereixo en floc d'aix6 en aquesta seccio una extcnsa observacio que se segueix del contingut de les pagines precedents i que preparen el cane per a una considcracio final d'un text heideggeria crucial, un que ha cstat triat com a apropiat per a una conclusio» (pag. 291). Scria doves una frivolitat per part meva provar de resumir aquestes darrcres 180 pagines del llibre. En floe d'aixi>, cm limitare a destacar dues d'entre les nwltes lucides observacions que trobem en aquesta segona part de l'obra: Primera: 1'autoqualificaci6 dc la filosofia nietzscheana corn a «platonisme invertit>>, que serveix a Hcidegger per a assenyalar que Nietzsche continua essent «platonic», cs poc adequada; per be clue, d'una manera difcrcnt a la pretesa per Hcidegger, cs ccrt que Nietzsche es molt,platonic- en el sentit genui (revelat en la primcra part de l'obra) de I'cxpressio. I segona: la doctrina positiva platonica e's superior (coin a hipotesi) a les de Nietzsche o Hcidegger, no perquc pugui ser dernostrada formalment (cosa que Plato mateix mostra que cs impossible), sino perquc es la que defensa millor la vida millor, o sigui, la filosofia. Conformem-nos amb comentar succintament aquests dos aclariments. Rosen comen4a aquesta segona part del llibre indicant que la interpretacio heideggeriana de Nietzsche pot ser entesa com 1'intent d'explicar el sentit intern dc I'autoqualificacio de la filosofia nietzscheana com a platonisme invert it, en tant que rebutja Ics idces i afirma la vida en ii-lusi6 [Schein[ com a fl. Puix que no hi ha idces, la veritat s'ha de subordinar a fart -o sigui a la creaci6, a la poiesis- i no a I'inrcvcs. Ara be, tal com ja hem vist, la situacio en Plato es mes complicada: per a Plato el proces de la vida es practico-productiu i no simplement la pura recerca de la veritat pel cami de les idces. El trajecte fet pel llibre fins aqui ens permet, doncs, pensar millor la naturalesa del pensament nietzschea: Segons Hcidegger, la >,invcrsio» tindria un caracter metafisic: la subordina- 242

12 cio platonica de l'esdevenir a I'esscr sc ria eapc;nada en la subordinacio nietz cheana de 1'esscr a I'esdevenir. Aquesta seria la darrera expressio del,platonisme» o de la mctafisica, pcrquc 1'esser eontinuaria detcrininat -coin a csdevcnir- en la doctrina de I'etcrn retorn. Contra aqucsta lectura -que ja tcnim dcsmentida pel quc fa a Plato-, Rosen mostra quc la difercncia entre Plato i Nietzsche es politica i no mctafisica:,,aquesta difercncia no is metcafisica pcrquc arrcla en l'acord pcl quc fa a la tasca del filosof coin a seguidor d'apol.lo o coin un quc vcu la totalitat do la historic humana des d'una perspectiva sinoptica [hiperbolica, tal coin diu Nieetrsche citant Pfndarl "Ines enlla del be i del mal" (pag. 139). Nietzsche es platonic pcrquc conccp la filosofia coin a visici sinoptica, i pcrquc aquesta visio sinoptica prcten il luminar la naturalesa de la vida noble -filosofica- per tal de defensar-la contra la decadencia temporal. Des d'aquest punt de vista, no hi ha cap inversio. A116 que essencialment distingeix un autor de I'altrc es la mancra coin responen davant aqucsta tendencia temporal. No val a dir que la distincid radica en el fet quc per a Nietzsche, coin que no hi ha comprensio pretcorica uniforms i coherent do cada dia, cal defensar una doctrina perspectivista; ja hem vist que aquest perspectivisme es genuinament platonic! Platonicamcnt no hi ha cicncia o tcoria do la vida do cada dia, pcrquc aquesta vida es cl tons des d'on sorgcix tota cicncia i tota teoria. Plato, coin Nietzsche, reconeix la naturalesa perspectiva do la naturalcsa humana; cl que passa es quc tree conclusions difcrents a partir d'aqucst reconcixement. 'l'ot i negar les idees, Nietzsche cone Plato defensa la vida noble respecte a la vida innoble. La giiestio es aleshores si la seva doctrina positiva es compatible amb el reconeixernent d'aquesta babilitat per a distingir el noble del baix, o si, en canvi, el fa impossible. Ilcus aqui la base platonica per a I'cspcculacio ontologica: la visibilitat del que es rnillor i del que es pitjor en I'activitat humana -quc trobem de forma obvia en la retorica aristocratica nietzschcana! -quc mss amunt hem qualificat d'<esistcncialty per a distingir entre hipotesis millors o pitiors. Insistim quc aqucsta visibilitat -que vivirn en la vida do cada dia- es el limit de I'especulacio: tota hipotesi filosofica que faci invisible la distincio apuntada, ha de ser rebutjada. Si algu defensa coin a millor l'afirmacio del pcrspectivisme radical -o sigui del relativisme-, I'unic que podem fer es conversar-hi per tal de confrontar el que diu amb el quc fa, o el quc din amb el que expcrimentein, o el quc diu amb la seva prctcnsio quc el quc diu es millor quc cl que die jo, etc., i per tal igualment d'avaluar la cohcrencia interim d'aixo que diu. En breu: Punic quc podem fer cs situar aquest discurs en I'horitzo do la visibilitat do la vida do cada dia; no hi ha refutacio purament formal possible. I aquest cs Cl motiu pel qual Plato escriu dialcgs: els or/gens no estan subjectes a demostracio precisament perquc ells origin en la demostracio; en senor els discursos dels promulgadors del perspectivisme radical,,vciem' de que parlen; aquest es el primer pas per a la refutacio del perspectivisme radical. En Plato coin en Nietzsche, doncs, la filosofia es un ft en si matcixa perquc tc per objecte la defensa de la filosofia coin a tipus de vida superior. Naturaiment aixo to consequcncics politiqucs, pero la filosofia no es per ella mateixa politica. l:accio politica del filosof aniria dirigida a mantcnir una situacio en clue la filosofia coin a vida superior tingui cabuda. Des d'aquest punt de vista, tampoc la filosofia nictzscheana es essencialment metafisica en cl sentit de Heidegger: «I'atribucio hcideggertana a Nietzsche d'una doctrina nietaffsica fonarnental... pertorba cl significat de la conccpcio practico-politica quc to Nietzsche de la naturalesa i la funcio del filosof» (pag. 138); en veritat ' 1'adhesid a I'ctcrn rctorn no esta articulada sobre un tractament metafisic de I'Esscr, sing sobre la prctcnsio d'haver entes la surna de tots cls estadis do les possibilitats historiques humanes» (pag. 139). Sense que aquf ens sigui possible do recollir la pcrsuasiva argumcntacio roseniana pel que fa a aixo, diguem que la distancia quc separa Nietzsche de 243

13 Plata queda cons incenuncnt acl.u ida en aquests tcrmcs: «Rebutjant Ics idces platbniques, Nietzsche allibcra la func16 peached-productive del fildsof do tot constrenviment metaffsic; peril en retenir la concepcio platonica de la visici sindptica del fildsof respcctc de la naturalesa humana, Nietzsche prescrva la tesi clau del platonismc» (ibid.). En suina, doves, el «platonismc invcrtit» resulta scr platonismc a scques: la filosofia -corn cl nihilisme- es una possibilitat de la vida humana que, almcnvs en tant que possibilitat, perviu coin una constant de la vida humana mateixa. V. El llibre es diu -La q6est16 do 1'Esser>>. Fn acabar el Ilibre aqucsta questio ha estat contestada i (re)situada en el tot que ds la vida filosdfica coin a vida noble. L'altre pol cn la gama do possibilitats humanes es el nihilisme, igual quc la filosofia una possibilitat pcrenne de la condicio humana. Contemporiniament, des de Nietzsche, el nihilista ds cxplfcitament asscnvalat coin 1'enemic de la filosofia. La filosofia do Nietzsche es vol supcradora del nihilism; la de Hcidegger tambe. Per a Rosen, in Inn in 1'altre acabcn de recixir. Pel que fa a Nietzsche, la hipotesi metaffsica de I'etern retorn i la preemincncia del caos no pot explicar do cap mancra la nostra habilitat per a distingir el millor del pitjor, ni deixa Iloc per a la construcci6 d'una vida bona; conscient d'aixd, Nietzsche prova de neutralitzar el perill de nihilisme passiu inherent a la seva doctrina mitjancant la doctrina de la creaci6 de superhomes; ara be: «1'intent do crear el supcrhoinc -adverteix Rosen- resulta massa frcqucntment en la producc16 d'intel.icctual i idedlegs. I aquests rnestres de la retdrica vulgar scmprc triomfaran sobre cl fildsof en ('arena publica. La veritat de la histbria [tal coin en certa mancra podetn aprendre dc la dccisi6 platbnica do fcr public el scu fracas a Siracussal es quc hour no pot crear intencionadament un superhome: Napolc6 va neixer, no va ser construit» (peg. 290). Pel quc fa a Heidegger, segons ell el nihilisme radica en l'oblit de I'Esscr: si els essers humans no recordcn quc l'esscr es ocult, llavors s'alienen de la seva propia hum,mit.tt i esdccenen maquines; la histbria do la mctttisica es aixi 1'acompliment del nihilisme, perqu& es la histbria do l'oblit dc I'Esser. Coin a fildsofs inclds en sentit platonic, o sigui coin aquells que defensein la vida humanament millor-, segons Hcidcgger ens pertocaria -explica Rosendc recordar la veritat do 1'Esscr, o sigui l'esscr, no a partir do la nostra visici del fenomen tal coin aparcix, sind a partir de la revista, de la recol lecc16 apropiada, de les epoques o donacions que constitucixen la histbria de 1'Esser>' (pig. 312). Acabada la metafisica, es I'hora d'un nou comcncamcnt, d'una nova donac16; peed ds I'Esscr quc es d6- na: cl fildsof nomds pot esperar en una actitud de Celassenbeit o serenitat coin a llihertat i distincia rcspcctc del m6n nihilista de la tccnica. Notern peed dues coses: primera aquest «relaxament» ds compatible amb qualsevol accio polfttca, i no it-lumina Bens, dories, la nostra capacitat de distingir el bo del dolent en la vida de cada dia; i segona, aquesta espera es prbpiament una espcra per nores. Ancm per ordre: Coin I ieidegger, Rosen soste que quan cls homes no poden distingir-se a si matcixos de ics maquines la filosofia ha mort. Ara be, la rah no ds quc d'aqucsta mancra s'hagin oblidat de ('Esser, sin6 que el quc lcs maquines facin o pcnsin no td cap importancia, excepte en la mesura que sun utilitzades per homes amb fins humans. La humanitat que prescrva Hcidcgger can en el nihilisme perque no permet distingir en la vida de cada dia (poseur per cas) el conformisme resignat de I'activisme anarquista. La rah ds que ens aboca al pores: Segons el matcix Hcidcgger, la histbria do 1'Lsscr «passa no-res». L'Esscr es No-res. Si passes alguna cosa, scria alguna cosy determinada, un ens; hero Hcidcgger veu la prcgunta per I'Lsser quc s'oricnta als ens coin a metaffsica, coin a oblit de l'esser. El nou comencainent demana un preguntar «extra-ordinari». I certarnent hem d'admctre amb Heidegger -diu Rosen- l'ocultament de IT'sscr pcls ens. Ara be, cl cas ds que res no es manifesta fora dels ens, i, per 244

14 1x111, r1(1111's 1(' accts a 1'J:sser -a ]'Esser, no a I'"Esser de ]'existent" com a un csscr rebaixat- a traves dels ens! -Malgrat l'afirmaci6 continua de Heideggcr que la interrogacid do I'Esscr il lumina la nostra expericncia dcls ens, jo tree que el cert es just el contrari. Com roes meditem sobre ]'Esser, menys veiem els ens" (pag. 314; la cursiva es meva). "Si posposcm I'assumpci6 activa de les nostres responsabilitats polftiqucs sobre el fonament quc estem esperant [«rclaxadament"] I'aclarjinent del sentit, la veritat o el topos de I'E.sser, Ilavors estem esperant (literalrnent) per no-res» (pag. 287; la cursiva cs meva). «D'altra Banda -escriu Rosen-, com mes inspeccionem els ens, mes claredat obtindrenl sobre ('Esser. Aquesta claredat pot ser analftica i pot scr mftica. Pero cs claredat sobre I'Esscr, no sobre algun constructe inferior anomenat 1"`Esser de ]'existent". Aixb es aixf perque no In ha cap diferencia entre ('Esser dels ens (coin a distint de I'ens en tant que ens ) i 1'Esser>> (ibid.; la cursiva es meva). Hcus aquf cl reversal of Heidegger operat per Rosen. Amb aquesta inversi6, Ileidegger -i Nietzschepot set- vist coin a propiamcnt platonic (en un sentit no heideggeria do I'expressi6), tot corregint els efectes nihilistes del scu historicisme peculiar: En efecte, amb aquesta inversio de Heideggcr Rosen deslliga la filosofia de la historia -de la historia de ('Esser o del quc sigui- perque recupera la metafisica coin a intent de comprendre les implications de la nostra capacitat defer allo que creiern que es millor. «Potser -diu Rosen- entre aquestes irnplicacions hi ha la necessitat de considerar I'esser en tans quc csser. Pero flies important que aixo cs el lloe de tal investigacio dins la totalitat de!'cxistcncia humana 1 aixf do la meva cxistcncia, perque 1"`existcncia humana" no existeix excepte corn a dcrivat de la teva cxistcncia o de la meva. I no hi ha cap altrc nu>n a quc pogucm aspirar coin a metafisics, sing nomes una millor vcrsid d'aquest" (pag. 315). Aquesta aspiracid, que sorgeix de l'experiencia diaria, radica la filosofia, no en cap cercle hermeneutic, sind en el cercle de ]a vida de cada dia. Puix quc aquesta vida resistcix tots els intents de reduir- la a una estructura eterna o a un product( dcrivat de la voluntat de poder, o sigui, corn quc aquesta vida no es resol en res intemporal fora d'ella matcixa, es ella quc roman en totes ics cpoques com a condicib i coin a ambit do Ics possibilitats do Phonic. La filosofia, com a possibilitat mes alta, es per aquest mateix motiu intemporal. Veiem, per acabar, per quc aquesta afirmacid no es contradictoria amb l'afinnaci6 quc -en contra del quc vol Heideggcr- la historia de la filosofia no to final: VI. El perspectivismc rosenia quc tanmateix no can en el relativisme perque radica en ]'expericncia de la vida de cada dia -atenent especialment a l'habilitat dcls homes per a distingir cl bo del dolent-, hem vist rcpetidament que to un caracter platonic. Ara be, aixo no vol dir que la renovacid roseniana del platonisme consistcixi en 1'assumpci6 dogmatica d'unes quantes tesis referents al sensible i a les idees. Ja hem vist en quin sentit aquestes tests -coin a tals tests- no son ni tan cols platoniqucs. Ara ens interessa mes de destacar de quina manera cl platonisme de Rosen es en veritat una dcfensa de la filosofia: -La renovaci6 del platonisme -escriu Rosen- no ha de ser entesa corn una restituci6 irreflexiva d'alguna vella ortodoxia; la renovacid del platonisme es equivalent a la renovaci6 de la filosofia, no perque cl platonisme sigui identic a totes les hipotesis filosofiques, sind perque es ]'intent de donar comptc del tot" (pag. 179)3. Dc fet, el reconcixement dcls limits de I'especulacid ontologica (seguint cl critcri explicat tries amunt, i que trobem de multiples for- 3. Rosen afegeix:,en aquesta mesura, podem estar d'acord amb Heideggcr: si la filosofia es pensar el tot, llavors la historia de la filosofia occidental cs platonisme. (;intent de Heidegger de distingir el pensamcnt del tot del pensamcnt do I'origen no cs aleshores filosofia sing teologia; o encara, is I'intent do reemplacar el tdgos amb aigun nou tipus de pensamcnt quc es conformi amb It naturalesa no-ontica de I'origen. La giicstio cs si lira1 pensamcnt cs possible, i si ho cs, si cs desitjable» ( pag. 179 ). Per Rosen, un tal pensamcnt no es possible; i tunpoc no cs desitjable, perqub mena al nihilisme, i aixi tantbe a la destruccio de la filosofia. 245

15 Ines en cls dialci;s platonics), o Cl rcconeixemcnt de la impossibilitat de donar compte de tot en un discurs tancat, fa que la filosofia -tal corn I'entcn Rosen seguint Plato- no tingui trial la darrcra paraula: el proces per regular les opinions rehudes <es realitza en la vida diaria, do la qual do fct no hi ha escapatoria. Realitzem cl proces de regulacio tot intentant explicar la totalitat de la nostra experiencia d'una manera comprensiva i coherent. Aquest intent constitueix la historia de la filosofia occidental: la recerca d'hipotesis pel cami del logos. La historia de la filosofia, contra el que vol Heidegger, no acaba mai perque no hi ha cap manera per a determinar d'una forma concloent quina hipotesi es la millor» (pag. 178). La tasca realitzada pel Ilibre, l'acc16 acomplcrta, no es Ilavors I'cstabliment de tests incommovibles, sing la desfixacio respecte de tests que es volen d'aquest tipus per tal d'obrir els ulls a l'origen d'on brolla tota test. No hi ha tests concloents; pcro At ha dc millors i de pitjors. Les de la doxosofia avui dominant ha do ser combatudes perque mcnen al nihilisme, i aixi, a la negacio de la nostra capacitat per a distingir el millor del pitjor. La conclusio del llibre es, doncs, «una invitacio a un nou comcn4ament<< (pig. 291), pcrquc cn veritat -no hi ha darrcra paraula en filosofia» (pig. 300). L'obertura platonica de 1'horitzd de visibilitat cs propiament aixo, una obertura. Nomes qui creu que es pot donar compte discursivarnent de tot cau en la il lusio dc la possibilitat que la filosofia acahi; precisament pcrquc el quc se'ns dona se'ns cscapa, Plato -i Rosen arnb Plato- no ho creu. La filosofia cs Ines aviat una orientacio de vida, la qua], corn tota oricntacio de vida, pot ser viscuda nomes individualmcnt; aixo, corn a possibilitat humana perenne, no t6 clones historia; la historia de la filosofia es la reconstruccio de 1'esperit del platonisme, un esperit que ha de reneixer ell matrix en cada generacio, corn un Drell de foe que reneix de les cendres de la rcfutacio» (pag. ix). The Question of Being e's en vcritat una esforgada exhortacio, una vigorosa i polemics arein per a la tilosnli.t. (,on a tal, es on llibre plenarnent reeixit. No, obviament, perque totes Ics lectures, totes les tests, i totes les observacions fetes per Rosen siguin assumibles sense reflexio; sino precisament pcrquc no poden ser assurnides sense reflexio. EI lector del llibre ha de girar cis ulls on cop i un altre very la propia expericncia i vet's la propia habilitat per a distingir el ccrt del fals i el bo del dolent, per tal de fer cami cn la Icctura; pcro aqucst movimcnt de vida en la reflexio es el que Rosen preten alliberar! La dialectica platonica en que et situa la lletra roseniana fa que nomes puguis dissentir amb aquesta o aquella test consentint -almcnvs de fet- amb la test forta del llibre. No estic segur d'haver estat prou competent en l'intent de recollir aqucst movimcnt dialectic. Scguramcnt aqucsta ressenva que ara due a la seva conclusio cs en molts aspectcs una mala copia do l'original, un fantasme en el sentit platonic d'una imatge que no respecta Ics proporcions do 1'original. Rccollir en poques linics el resultat d'investigacions dctalladissimcs comporta el pcrill de la simplificacio. Si, malgrat aixo -o potser precisament per aixo-, la resscnva mou a la Icctura do l'original, la copia haura participat cn tot cas de la seva forca cxhortativa. Acabcm ja, anib una darrcra obscrvacio. El llibre s'autoqualifica corn a inacabat -o coin a obertura acabada- perque la filosofia no to una ultima paraula. Quan la filosofia ha estat tancada per doctrines que ofcguen la villa, l'obertura roseniana pot set- tanmateix, altre cop, la primera paraula de la filosofia.,altre cop des del comencament» -diu sovint Socrates als dialegs platonics; «pcro el comencamcnt cs cl tot,' (pag. 291)! L'obra del filosof Stanley Rosen Cs aixi un esforc de radicacio del pensament en la situacio, que pren la forma d'una dessedimentacio conceptual oricntada a la reconstruccio (platonica) de la nostra herencia filosofica. The Question of Being es un moment reeixit d'aqucsta tasca de dessedimentacio. Es doncs, lens dubte, un gran ]librc do filosofia. Xavier Ibanez i Puig 246