Planificació de l espai fluvial a la conca de la Muga ÍNDEX

Transcripción

1 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ CARACTERÍSTIQUES GENERALS El clima a la conca de la Muga Gènesi de les tempestes Estacions meteorològiques seleccionades VARIABLES CLIMATOLÒGIQUES DE L'ESTUDI Temperatura Oscil lació tèrmica Precipitació Distribució estacional de la precipitació Evapotranspiració potencial Dèficit hídric Altres variables d'estudi Vent ÍNDEXS I CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES Índex d'humitat de Thornthwaite Diagrames bioclimàtics Classificació agroclimàtica de J. Papadakis BIBLIOGRAFIA A.02. Climatologia 1

2 1 INTRODUCCIÓ La climatologia és la ciència que estudia els factors que produeixen els diferents climes, els seus elements, la seva distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius. Per a una determinada zona es poden establir un conjunt de paràmetres meteorològics que caracteritzen el seu règim climàtic a partir de sèries de dades històriques. A continuació es presenta una síntesi de les principals variables i índexs climàtics de les estacions meteorològiques situades a la conca de la Muga. 2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2.1 EL CLIMA A LA CONCA DE LA MUGA Els tipus de clima es distribueix en funció de l'altitud, la latitud i la distància a la costa. L absència de serralades litorals facilita que la influència marítima tingui presència des de les parts més baixes de la conca fins a les zones més elevades, amb petites variacions tèrmiques i pluviomètriques. Per això, el clima mediterrani predomina a la conca de la Muga amb diferents característiques en funció de la situació: Clima mediterrani litoral. La temperatura mitjana anual és la més elevada de tota la conca (14-16ºC) i les precipitacions són les més baixes ( mm). Es diferencien 2 períodes d'estiatge: un a l'hivern i el segon i més pronunciat a l'estiu. El règim pluviomètric es caracteritza per ser del tipus Tardor Primavera Hivern Estiu (TPHE). Clima mediterrani de mitja muntanya. La capçalera de la Muga té un clima mediterrani de mitja muntanya plujosa, on la influència marítima és menor. La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 12-14ºC, amb precipitacions mitjanes anuals entre mm. El règim pluviomètric és del tipus Primavera-Tardor-Hivern-Estiu (PTHE). 01.A.02. Climatologia 2

3 Clima mediterrani d'alta muntanya. Existeix una petita franja de territori a les parts més elevades de la conca on hi ha un clima mediterrani d'alta muntanya i les precipitacions es mantenen regulars i abundants, amb mitjanes anuals entre 900 i 1250 mm. La temperatura mitjana anual (11-13ºC) és inferior a les dels altres climes presents a la conca i el règim pluviomètric del tipus Estiu-Primavera- Tardor-Hivern (EPTH). D aquestes situacions sinòptiques, la que produeix precipitacions més importants al territori català és la situació sinòptica d advecció de l est (o de llevant) amb gota freda. A nivell de les vessants catalanes, aquest fenomen acostuma a venir determinat per una zona d'altes pressions situada a l'europa continental o al Golf de Vizcaya i una baixa (en altura) a les Illes Balears o al nord de l'àfrica. La circulació d'aire en superfície és en direcció est-nord-est, on predomina el vent de llevant. 2.2 GÈNESI DE LES TEMPESTES A la Península Ibèrica, es poden definir 16 situacions sinòptiques que representin les diferents situacions meteorològiques, tal i com es pot observar a la següent figura: Aquest vent prové de centreuropa, amb temperatures baixes. Quan arriba a la zona mediterrània provoca un ràpid ascens de la massa d'aire calenta del mediterrani topant-se amb una bossa d aire fred en altura, de manera que es condensa la humitat, produint-se precipitacions amb certa intensitat en la zona de contacte entre masses d aire. Aquestes situacions solen durar poques hores, però produeixen precipitacions abundants, sobretot a la franja litoral i Prelitoral. Figura 1.- Resum de les diferents situacions sinòptiques a la Península Ibèrica. Font: Martín Vide, J. (1981). Los mapas del Tiempo. Figura 2.- Situació sinòptica de llevant. Font: Novoa, M. (1981). Precipitaciones extremas en la cuenca del Pirineo Oriental. Causas, efectos y previsión. 01.A.02. Climatologia 3

4 Altres situacions sinòptiques que produeixen precipitacions malgrat no tant importants són: Situació sinòptica del nord-est: caracteritzada per un centre d altes pressions entre les illes britàniques i el mar Bàltic i un centre de baixes pressions als voltants de la península itàlica, generen un flux de vents freds continentals que produeixen precipitacions a la península ibèrica. Depenent de si aquest flux es devia passant abans pel golf de Lleó, girant de nord-est a est, la situació pluviomètrica pot esdevenir crítica. Situació sinòptica d advecció de l est (o de llevant): de similars característiques al cas exposat anteriorment, sense existir una bossa d aire fred (gota freda) en alçada que acceleri la condensació de la humitat. Situació sinòptica d advecció del sud-oest, Situació sinòptica de tipus tàlveg i Situació sinòptica de gota freda del sud-oest: de fluxos humits, de vegades inestables, tenen cert risc de precipitació important, però no tan continua com les resultants de la situació sinòptica d advecció de llevant. 3 VARIABLES CLIMATOLÒGIQUES DE L'ESTUDI 3.1 TEMPERATURA El règim de temperatures d'una zona és un dels valors meteorològics més importants per tal de comprendre la seva climatologia. En general, el règim tèrmic de la conca de la Muga té poques oscil lacions. La temperatura es manté suau a l'hivern, amb la mitjana de les mínimes per sobre de 0ºC. A l'estiu és elevada, fruit de la influència del clima mediterrani, amb temperatures mitjanes de les màximes al voltant dels 30 ºC a les estacions de mitja muntanya. A la següent figura es pot observar com la temperatura mitjana anual és màxima a la part més propera a la línea de costa, mentre que disminueix amb la distància terra endins així com amb l alçada. 2.3 ESTACIONS METEOROLÒGIQUES SELECCIONADES Per a il lustrar les característiques del clima de la conca de la Muga s'han seleccionat 7 estacions meteorològiques pertanyents a 2 xarxes diferents: Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i "Instituto Nacional de Meteorología" (INM). Nom estació pluviomètrica Organisme Any inicial Any final Coordenades UTM DARNIUS INM FIGUERES INM CASTELLO D'EMPURIES INM ESPOLLA LES ALBERES INM CABANES D'EMPORDÀ SMC ESPOLLA SMC CASTELLÓ D'EMPÚRIES SMC SANT PERE PESCADOR SMC Taula 1.- Estacions meteorològiques de referència. Font: elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 4

5 ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE CABANES: Figura 4.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a Cabanes. Font: elaboració pròpia Figura 3.- Temperatura mitjana a la conca de la Muga. Font: Atlas Climàtic de Catalunya ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES: Com es pot veure a continuació s'ha calculat la mitjana de les temperatures mensuals a partir de les dades de les estacions meteorològiques pertanyents al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i s'ha comparat aquest valor amb la mitjana de les mínimes i de les màximes per tal d'obtenir una estimació de l'amplitud tèrmica. Figura 5.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Castelló d'empúries. Font: elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 5

6 ESTACIÓ METEOROLÒGICA D'ESPOLLA: 3.2 OSCIL LACIÓ TÈRMICA La variació diària entre la temperatura mínima i màxima a la conca de la Muga és relativament baixa, com a conseqüència de la influència del Mediterrani. Existeix una franja central al nord-oest de Figueres on la oscil lació tèrmica és màxima, situant-se entre 17 i 18ºC. Es tracta de la zona de la plana de l'empordà més allunyada de la costa, al peu de la serralada pre-pirinenca. Tant a la franja costanera com a la part més elevada de la conca l'amplitud tèrmica és lleugerament inferior (14-15ºC). Figura 6.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a l'espolla. Font: elaboració pròpia ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE SANT PERE PESCADOR: Figura 8.- Amplitud tèrmica a la conca de la Muga. Font: Atlas Climàtic de Catalunya Figura 7.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Sant Pere Pescador. Font: elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 6

7 3.3 PRECIPITACIÓ La precipitació mitjana anual s'incrementa a mesura que disminueix la influència del mar, variant segons el tipus de clima. Així, a les capçaleres dels cursos fluvials, amb clima mediterrani d'alta muntanya, plou uns 1200 mm anuals. A la franja litoral, corresponent a la regió climàtica mediterrània litoral, aquesta quantitat es redueix fins als 600 mm. S'ha calculat la precipitació mitjana mensual i la mitjana de tota la sèrie d'anys disponibles a les estacions de l'inm, ja que tenen les sèries de dades més llargues. Aquestes són: Espolla, Darnius, Castelló d'empúries i Figueres. Figura 9.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Espolla les Alberes. Font: Elaboració pròpia Figura 10.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Espolla les Alberes: període Font: elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 7

8 Figura 11.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Darnius. Font: Elaboració pròpia. Figura 13.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Figueres. Font: elaboració pròpia Figura 12.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Darnius: període Font: elaboració pròpia Figura 14.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Figueres: període Font: Elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 8

9 Figura 15.- Precipitació mitjana mensual a l estació meteorològica de l INM a Castelló d'empúries. Font: elaboració pròpia Figura 17.- Precipitació mitjana anual per a cada estació meteorològica. Font: elaboració pròpia A la figura 17 es pot observar la diferència en la precipitació mitjana anual en funció de la situació de l'estació. A Darnius és on plou més, mentre que a Figueres és l indret on es detecten els valors més similars a la franja de la costa. Figura 16.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Castelló d'empúries. Font: elaboració pròpia 01.A.02. Climatologia 9

10 Figura 18.- Precipitació mitjana. Font: Atlas Climàtic de Catalunya Figura 19.- Règim pluviomètric estacional. Font: Atlas Climàtic de Catalunya DISTRIBUCIÓ ESTACIONAL DE LA PRECIPITACIÓ 3.4 EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL La precipitació total anual es distribueix de forma diferent al llarg de l'any, principalment degut a la influència del relleu i del mar. Mentre a la zona més planera i propera a la línea de costa té un règim pluviomètric en el que l estació de màxima precipitació és la tardor, a les parts més muntanyoses i de menor influència marina el major volum de precipitació es dóna a la primavera. Excepcionalment, hi ha una petita regió a la capçalera de La Muga on el major volum de precipitació a l estiu. Pel que fa a les èpoques de menors precipitacions, aquestes són l estiu o l hivern, depenent de la regió. L'evapotranspiració potencial (en endavant, ETP) es correspon amb la quantitat d'aigua evaporada i transpirada per la coberta vegetal en cas que no existeixi limitacions en la disponibilitat d aigua per a les plantes. A més de la coberta vegetal, l ETP depèn de la radiació solar, de la humitat atmosfèrica i del règim de vents de la zona. Gairebé la totalitat de la conca de la Muga se situa a la regió d'etp Mesotèrmica II (B'2), amb un interval de 712 a 855 mm anuals potencialment evapotranspirats. La capçalera de la Muga es troba a la regió Mesotèrmica I (B'1), amb un volum d'aigua transpirat i evaporat per la vegetació entre 572 i 712 mm anuals. 01.A.02. Climatologia 10

11 Figura 20.- Plànol d evapotranspiració potencial. Font: Atlas Climàtic de Catalunya Figura 21.- Dèficit hídric. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 3.5 DÈFICIT HÍDRIC A partir de les precipitacions mitjanes anuals i de la ETP es pot estimar el dèficit hídric de la vegetació, que actua com una limitació pel seu creixement. Cal tenir en compte que el dèficit hídric es calcula per a un any, però les necessitats hídriques de la vegetació no van lligades a la disponibilitat d'aigua. Així la demanda d'aigua és màxima a l'estiu i mínima a l'hivern, mentre que la disponibilitat varia segons la zona. Les necessitats hídriques de la vegetació són majors a prop de la costa ja que és on es reuneixen les pitjors condicions: règim tèrmic elevat, exposició als vents, poca precipitació i molta radiació solar. Aquest fet provoca que hi hagi un dèficit hídric aproximat entre 200 i 300 mm anuals en tota la regió compresa entre Figueres i el mar. A major distància del mar i a major altitud, el dèficit hídric disminueix, sent mínim (inferior a 100 mm) aigua amunt de l embassament de Boadella, on la precipitació és més abundant. 01.A.02. Climatologia 11

12 3.6 ALTRES VARIABLES D'ESTUDI 4 ÍNDEXS I CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES VENT 4.1 ÍNDEX D'HUMITAT DE THORNTHWAITE El règim de vents general de la conca de la Muga està influenciat per l orografia i afecta al comportament local. Així, a la zona de l'empordà hi ha una marcada dominància pel vent del nord (tramuntana), amb velocitat major que les brises. Aquest vent s origina a partir d una depressió al centre d Europa i un anticicló a la zona de l Atlàntic nord. El vent passa a través dels Pirineus, entre les valls que estan encarades al Golf de Lleó. Aquestes situacions són més freqüents en els mesos d hivern. L'índex d'humitat de Thornthwaite expressa el tipus de clima segons la precipitació, temperatura i evapotranspiració potencial, de manera que permet obtenir una idea de la humitat del clima a la zona estudiada i fer comparacions amb d altres. La plana de l Alt Empordà es caracteritza per tenir un règim de vents locals de tipus marinada-terral en situacions d estabilitat atmosfèrica. La marinada (o Garbí) va del mar cap a terra, amb component Est, i es nota durant el dia. D altra banda, el terral és un vent que va de terra a mar, durant la nit. Aquest fenomen es deu a les diferències d'absorció tèrmica entre l'aigua i la terra, i al diferencial d'escalfament i refredament entre el dia i la nit. Cal destacar que les situacions de calma són infreqüents, i que les velocitats mitjanes del vent sempre són superiors a 1 m/s. Com a exemple s'han calculat les velocitats mitjanes del vent i la direcció predominant a l'estació meteorològica de Cabanes durant l'any 2005, amb els següents resultats: Vel. Mitjana [m/s] Direcció dominant Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des N N NE- NW E E E NW-N NW-N NW N-S NW-N NW Taula 2.- Velocitat mitjana del vent i direcció dominant a l'estació de Cabanes, any Font: elaboració pròpia a partir de les dades del SMC. Figura 22.- Índex d'humitat de Thornthwaite. Font: Atles Climàtic de Catalunya La part de la conca més propera al litoral té un clima del tipus sec-subhumit o subhumit, degut a la limitació hídrica existent i a les elevades temperatures estivals. Per contra, a les capçaleres dels rius hi ha una tendència humida, podent arribar fins a tipologies de clima humit III o IV. 01.A.02. Climatologia 12

13 4.2 DIAGRAMES BIOCLIMÀTICS Les limitacions per al creixement de la vegetació són: A partir de les dades en un mateix punt de pluviometria, temperatura, evapotranspiració potencial i el tipus de vegetació de la zona es poden calcular els diagrames bioclimàtics. Aquests són uns gràfics que expressen les limitacions climatològiques per al desenvolupament de la vegetació. Per a calcular-los es considera que les temperatures inferiors a 7ºC provoquen una aturada en el creixement de la vegetació, igual que la falta d'aigua o les temperatures excessivament elevades. Els diagrames bioclimàtics es calculen per a 4 hipòtesis de partença: Període amb intensitat bioclimàtica freda: part del mes de gener Període amb intensitat bioclimàtica seca (dèficit hídric): concentrat els mesos de juny i juliol Període amb intensitat bioclimàtica condicionada (recuperació després del període sec): part del mes de juliol i l'agost, sobretot en les hipòtesis on l'escolament és del 30%. Període amb intensitat bioclimàtica lliure (sense restriccions per a la vegetació): de febrer a mitjans del mes d'abril i d'octubre a desembre. Hipòtesi 1 CR = 0 mm, W = 0% Hipòtesi 2 CR = 100 mm, W = 0 % Hipòtesi 3 CR = 0 mm, W = 30 % Hipòtesi 4 CR = 100 mm, W = 30% CR: Capacitat de retenció del sòl. W: escolament superficial. Taula 3.- Hipòtesis de càlcul dels diagrames bioclimàtics. Font: Montero de Burgos, J.L., González J.L. (1983). Diagramas Bioclimáticos. 4.3 CLASSIFICACIÓ AGROCLIMÀTICA DE J. PAPADAKIS La classificació de Papadakis es basa en l'ecologia dels conreus, ordenats segons els requisits tèrmics d'hivern i estiu i la resistència a les gelades i la sequera. Es calculen a partir del règim tèrmic i del règim d'humitat, per tal d'obtenir el tipus de clima o "ecoclima" al que pertany. Així, per exemple, a l'estació de Figueres s'obtenen els següents resultats: Segons les variables enregistrades a l'estació meteorològica de Figueres, es pot considerar que la major part de la conca de la Muga se situa en la zona agroclimàtica II, amb un tipus de clima "mediterrani continental temperat", caracteritzada per: Tipus d'hivern Tipus d'estiu Règim tèrmic Règim d'humitat Civada càlid Arròs Continental temperat càlid Mediterrani sec Taula 4.- Classificació agroclimàtica de J. Papadakis a Figueres. Font: De León, A. (1989). Caracterización Agroclimática de la província de Gerona. Figura 23.- Diagrames Bioclimàtics a l'estació de Figueres. 01.A.02. Climatologia 13

14 5 BIBLIOGRAFIA NOVOA RODRIGUEZ, M. (1981). Precipitaciones extremas en la cuenca del Pirineo Oriental. Causas, efectos y previsión. Madrid. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo. Dirección General de Obras Hidráulicas. MONTERO DE BURGOS, J.L., GONZÁLEZ J.L. (1983). Diagramas Bioclimáticos. Madrid. Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. DE LEÓN, A. (1989). Caracterización Agroclimática de la província de Gerona. Madrid. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Dirección General de la Producción Agraria. LLASAT BOTIJA, Mª C. (1997). Meteorologia agrícola i forestal a Catalunya. Conceptes, estacions i estadístiques. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament d'agricultura, Ramaderia i Pesca. MARTIN VIDE, J. (2005). Los mapas del tiempo. Editorial Davinci. PÀGINES WEB Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Xarxa Agrometeorològica de Catalunya [en línia]. [Consultat: 20 febrer 2006]. Disponible a Internet: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2005, 9 de març). Departament de Medi Ambient i Habitatge [en línia]. [Consultat: 20 gener 2006]. Disponible a Internet: 01.A.02. Climatologia 14

15 ÍNDEX DE TAULES Taula 1.- Estacions meteorològiques de referència. Font: elaboració pròpia 4 Taula 2.- Velocitat mitjana del vent i direcció dominant a l'estació de Cabanes, any Taula 3.- Hipòtesis de càlcul dels diagrames bioclimàtics. 13 Taula 4.- Classificació agroclimàtica de J. Papadakis a Figueres. 13 ÍNDEX DE FIGURES Figura 1.- Resum de les diferents situacions sinòptiques a la Península Ibèrica. 3 Figura 2.- Situació sinòptica de llevant. 3 Figura 3.- Temperatura mitjana a la conca de la Muga. 5 Figura 4.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a Cabanes. 5 Figura 5.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Castelló d'empúries. 5 Figura 6.- Temperatura mitjana mensual a l'estació meteorològica del SMC a l'espolla. 6 Figura 7.- Temperatura mitjana mensual a l'estació del SMC a Sant Pere Pescador. 6 Figura 8.- Amplitud tèrmica a la conca de la Muga. 6 Figura 9.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Espolla 7 Figura 10.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Espolla 7 Figura 11.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Darnius. 8 Figura 12.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Darnius 8 Figura 13.- Precipitació mitjana mensual a l'estació meteorològica de l INM a Figueres. 8 Figura 14.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Figueres 8 Figura 15.- Precipitació mitjana mensual a l estació meteorològica de l INM a Castelló d'e. 9 Figura 16.- Precipitació mitjana anual a l'estació meteorològica de l INM a Castelló d'e. 9 Figura 17.- Precipitació mitjana anual per a cada estació meteorològica. 9 Figura 18.- Precipitació mitjana. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 10 Figura 19.- Règim pluviomètric estacional. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 10 Figura 20.- Plànol d evapotranspiració potencial. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 11 Figura 21.- Dèficit hídric. Font: Atlas Climàtic de Catalunya 11 Figura 22.- Índex d'humitat de Thornthwaite. Font: Atles Climàtic de Catalunya 12 Figura 23.- Diagrames Bioclimàtics a l'estació de Figueres A.02. Climatologia 15