MEMÒRIA D'EXECUCIÓ ESTRUCTURA. Ajuntament de Mataró

Transcripción

1 Ajuntament de Mataró MEMÒRIA D'EXECUCIÓ ESTRUCTURA

2 1. SISTEMES CONSTRUCTIUS. ESPECIFICACIONS 1.1. CONDICIONAMENT DEL TERRENY El projecte objecte de la següent memòria es troba al Camí Ral el Ravalet cantonada carrer Jordi Joan en el terme municipal de Mataró, província de Barcelona. Es tracta d un solar pla on actualment es situen les dues nous de la l antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà. El projecte de rehabilitació i ampliació es duu a terme a la nau curta. S'hauran de fer moviments de terres amb una retroexcavadora per fer: - l esbrossada del terreny - l excavació del terreny per arribar a la cota del soterrani - l excavació de rases, recalçats de la fonamentació existent i pous representats en el plànol de fonaments corresponent - l excavació per a la construcció dels murs pantalla FONAMENTS, RECALÇATS, MURS DE CONTENCIÓ, PANTALLES FONAMENTACIÓ. En el disseny i dimensionat de la fonamentació s han tingut en consideració les recomanacions de l estudi geotècnic elaborat en el solar corresponent a la present intervenció. L estudi va ser realitzat per l empresa Scq, Servei, Control, Qualitat S.L. i el corresponent informe (amb número d expedient A1875) es va emetre el passat desembre de 2009 per part del geòleg Òscar Rejas Martínez. L informe reconeix tres nivells de materials que incideixen en els criteris de fonamentació: NIVELL R: Estrat superficial format per materials de rebliment antròpic de composició predominantment sorrenca, amb proporcions molt variables de matriu argilo-llimosa i restes ceràmiques. Segons els diferents mostreigs realitzats aquest nivell s estén fins a una fondària aproximada que varia entre 0,9 i 4,0 m. NIVELL Q1: Sorra llimosa i/o molt llimosa amb graves fines de sauló de manera molt dispersa. Aquest estrat no s ha detectat en totes les prospeccions i apareix per sota del nivell R fins a una fondària que varia entre 2,10 i 2,40m Aquest unitat consisteix el ferm de recolzament de la fonamentació dels pilars interiors de l edifici existent. NIVELL Q2: Nivell format per una alternança de capes de sorres netes i sorres poc llimoses amb graves fines de sauló de manera molt dispersa. Aquest estrat apareix sota el nivell R o sota el nivell Q2 a una cota d inici que varia entre 2,30 i 4,80m i s estén fins a la cota màxima assolida per la campanya de prospeccions a 15,00m. 2

3 Aquesta unitat consisteix el ferm de recolzament de la fonamentació perimetral de l edifici existent i es aquest el nivell que es considera com a ferm de la nova construcció. A continuació s adjunta un dels talls geològics aportat pel mateix assaig: El canvi d ús que es dóna en el projecte, adequació de la fàbrica tèxtil a museu, suposa un augment de càrrega i per aquest motiu s han fet unes cales a la nau per a saber la tipologia i dimensions dels elements de fonamentació existents i la tensió admissible del terreny de les quals es conclou que l edifici es recolza sobre sabates aïllades pels pilars i sabates corregudes per als murs perimetrals. Seguint les recomanacions de l estudi geotècnic es valida la fonamentació correguda de les façanes portants per al nou estat de càrregues però no per a la fonamentació dels pilars interiors essent necessari realitzar un recalç perimetral de 40cm a totes les sabates aïllades sota pilars. Les tensions considerades en el càlcul per a la comprovació de la fonamentació correguda i la fonamentció aïllada existens són respectivament: 3

4 Donades les característiques del terreny i de la nova construcció es dissenya una fonamentació profunda que es formalitza mitjançant murs pantalla de formigó armat que delimiten el perímetre de la planta soterrani dels quals arrenquen els pilars de la nova estructura. Aquestes pantalles tenen un gruix de 45 cm i una profunditat de metres, encastant-se 7.20m al nivell Q2. Seguint les recomancions de l assaig geotècnic les resistències considerades en el càlcul són les següents: 4

5 Un punt singular pel que fa a l excavació del soterrani es troba en el límit d aquest amb la fonamentació de la façana tester de la nau. Caldrà executar l excavació per dames tant per a executar el nou mur de contenció, que llinda amb la finca veïna, com el recalçat de la fonamentació existent de l edifici (ja que el projecte d arquitectura preveu baixar la cota del soterrani una mica per sota del punt on s ha suposat arrenca els fonaments existents). En qualsevol cas mai es podrà fer un element de fonamentació sobre material de reblert o terreny que no ofereixi les suficients garanties de ser òptim CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS. ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT. Acer: Límit elàstic: 500 N/mm 2 Tipus d acer: B-500 S / B-500 T (Graelles metàl liques) Control de l acer: Normal Formigó: HA-25 / B / 20 / IIa (EHE-08) Vida útil de l estructura: 50 anys. Resistència característica als 28 dies = 25 N/mm 2 Resistència característica als 7 dies = 16,25 N/mm 2 Ciment: CEM II/A-D 42,5 R Àrids: Classe: Rodats Additius: Grandària màxima: 20 mm. No s admetran sense l autorització expressa de la Direcció Facultativa. Es recomana la utilització de fluidificants. Dosificació per metre cúbic: ( A establir per la planta elaboradora) Relació màxima aigua / ciment 0,60 Contingut mínim de ciment 275 Kg/m 3 Docilitat: Consistència tova. Assentament en Con d Abrams: 6-9 cm. Compactació: Per vibrat normal. Control del formigó: Normal. Nombre de lots de provetes per assaig: Un lot. Nombre de provetes per cada lot: Sis unitats. Freqüència d assajos: Cada unitat de formigonat. Tipus de provetes: Cilíndriques de Ø 15 cm. h = 30cm. Edat de trencament: 2 unitats a 7 dies 2 unitats a 28 dies 2 unitats a reserva Assaig sistemàtic del Con d Abrams: Tolerància ± 1 cm. Obertures de fissura Wmax = 0,3 mm. Impermeabilitat, segons UNE-EN no procedeix. Recobriment: 30 mm (Excepte indicació expressa als plànols d estructura) Formigó: HM-20 / P / 20 /I (Pous i Recalçat) (Segons article 39 EHE-99) Resistència característica als 28 dies = 20 N/mm 2 Resistència característica als 7 dies = 13 N/mm 2 5

6 Ciment: Àrids: Additius: CEM II/A-D 42,5 R(SR) Classe: Rodats Grandària màxima: 20 mm. No s admetran sense l autorització expressa de la Direcció Facultativa. Es recomana la utilització de fluidificants. Dosificació per metre cúbic: ( A establir per la planta elaboradora) Relació màxima aigua / ciment 0,65 Contingut mínim de ciment 200 Kg/m 3 Docilitat: Consistència plàstica. Assentament en Con d Abrams: 3-5 cm. Compactació: Per vibrat mecànic. Control del formigó: Normal. Nombre de sèries de provetes per assaig: Una sèrie. Nombre de provetes per sèrie: Sis unitats. Freqüència d assajos: Cada unitat de formigonat. Tipus de provetes: Cilíndriques de Ø 15 cm. h = 30cm. Edat de trencament: 1 unitats a 7 dies 3 unitats a 28 dies 2 unitats a reserva Assaig sistemàtic del Con d Abrams: Tolerància ± 1 cm. Recobriment: 35 mm. (Excepte indicació expressa als plànols d estructura) 6

7 1.3. ESTRUCTURA TIPOLOGIA ESTRUCTURAL. La present memòria documenta tècnicament el projecte d estructura de la rehabilitació i ampliació de la fase I (la nau curta) de la Fàbrica del Patrimoni Arquitectònic Municipal Can Marfà. L edifici actual té planta rectangular amb unes mides aproximades de 15 per 53 metres i consta de planta baixa, dos plantes pis i sotacoberta. Els elements verticals de l estructura de la nau es resolen amb una línia central de pilars metàl lics de fossa a l interior paral lela als costats llargs de la nau i murs de càrrega perimetrals d obra de fàbrica de 30cm de gruix amb matxons de 60x30cm situats a intervals regulars de 3.11m. Els sostres de les plantes baixa, primera i segona es resolen mitjançant jàsseres metàl liques tipus IPN que es recolzen en les façanes perimetrals i en el pilar central i voltes tabicades de 3 o 2 fulles segons els cas. La coberta a dos aigües es formalitza amb encavallades de fusta disposades a intervals regulars de 3,11 metres, seguint el mateix esquema que les plantes inferiors. La nova funcionalitat donat que es presenta un canvi d ús de l edifici a museu provocarà una sèrie de canvis en la geometria dels elements estructurals que es resoldran amb intervencions de reforç. A més a més, en el tester oest es durà a terme una petita ampliació de l edifici que acollirà la nova entrada del museu i per tant el nou nucli de comunicacions. A continuació s enumeren les intervencions a realitzar a l edifici existent i se n detallen els aspectes més significatius. 7

8 REFORÇ DEL FORJATS EXISTENT: Degut al nou ús de l edifici i al compliment de la normativa vigent s ha previst el reforç dels forjats existents. Aquest es resol de dues maneres. La primera i més generalitzada consisteix a disposar una capa de compressió armada, de 5cm de gruix, connectada amb les biguetes metàl liques i a les façanes perimetrals mitjançant els connectors corresponents. Aquesta solució correspon a tots els forjats existents. El segon tipus de reforç es dur a terme únicament en el sostre planta segona per tal de millorar les seves condicions tensionals i de deformabilitat i consisteix en reforçar totes les jàsseres metàl liques tipus IPN-300 mitjançant la col locació de mig perfil IPN-240 per tal d augmentar la inèrcia i el mòdul resistent de la jàssera. REFORÇ DELS PILARS METÀL LICS EXISTENTS DE FOSA: Els pilars existents de fosa es conserven bé i no presenten patologies o danys aparents. De tota manera tots ells s han de reforçar degut al nivell de càrregues a què estan sotmesos. El reforç plantejat consisteix en injectar morter d alta resistència (100 N/mm 2 ) sense retracció a l interior de la secció tubular dels pilars, generant un nucli central resistent de formigó. Malgrat que les condicions de guerxament empitjoren amb aquesta intervenció (el radi de gir de la secció disminueix i, per tant l esveltesa augmenta) l increment de secció resistent aconsegueix esmorteir aquest efecte i garantir la capacitat portant del pilar. Pendent de confirmar en obra la tensió de ruptura i els límit elàstic de la fosa. EXECUCIÓ DE NOVES OBERTURES A LA FAÇANA: Es realitzaran un conjunt d estintolaments dels murs de perimetrals existents, en la zona on la nova construcció envolta la nau existent. Per a l obertura d aquests forats s ha estimat oportú dissenyar dues solucions diferents segons sigui el cas. La primera solució correspon a les grans obertures que es duran a terme en el tester oest, pel qual s ha dissenyat un pòrtic de perfils metàl.lics que es desenvolupa en 3 alçades i es formalitza en dos pilars de secció 2HEB-140 reforçats en la planta baixa amb platines laterals i jàsseres metal.licques formalitzades amb dos perfils tipus UPN- 350 per a les dues primeres plantes i UPN-400 a la planta superior que es recolzen en els pilars i en el que queda de façana. La segona solució consisteix en l estintolament tipus que es formalitza amb dos perfils UPN col locats a banda i banda del mur. Els procés constructiu de les dues solucions es detalla als plànols d estructura. L especificació de la UPN utilitzar a cada obertura depèn de la càrrega que suporta cada dintell així com de la llum del mateix i ve especificada als plànols de planta d estructura. EXECUCIÒ DE LA NOVA ESCALA: Actualment a la torreta del tester est es troba l escala amb la qual s accedeix a les dues plantes superiors de l edifici i al sotacoberta. En el projecte es conserva la torreta com a nucli de comunicacions en cas d incendi però amb la normativa actual de seguretat l escala existent no compleix els requeriments i s ha d enderrocar i construir una nova escala. Aquesta es formalitza amb una llosa de formigó armat de 15cm de gruix armada amb una graella de 1Ø8c/15 a ambdues cares els replans de la qual es recolzaran a la paret d obra de fàbrica existent. SOLERA DE FORMIGÓ. El terra de la nau es resol amb una solera de formigó armat de 20cm de gruix disposada a sobre del corresponent emmacat de graves prèvia compactació del terreny tal i com s indica en els plànols d estructura corresponent. 8

9 L ampliació de la nau es formalitza amb un volum amb L que es situa al voltant del tester oest i que es destina exclusivament a nucli de comunicacions vertical. La nova construcció consta de planta baixa, dos plantes pis i planta soterrani i allotja l escala principal de l edifici que es situa al davant del tester i l ascensor, amb el seu corresponent vestíbul que es situa al lateral del tester, formalitzant-se d aquesta manera l esmentada L. A continuació es detallen aquells aspectes més significatius que defineixen l estructura de l edifici A. ESCALA. Part de l ampliació consisteix en realitzar un nova escala que comunica les quatre plantes. La nova escala es formalitza en el seu primer recorregut des del soterrani fins a la planta baixa mitjançant una llosa de formigó armat de 20 cm de gruix que es recolza en la llosa de supressió en el punt de l arrencada, en els murs pantalla i trasdossat de formigó i en el nou forjat del sostre soterrani en la seva arribada. Els dos recorreguts següents, de planta baixa a planta 1ª i de planta 1ª a planta 2ª es resolen mitjançant una llosa de 30cm de gruix de formigó armat que es recolza en les lloses dels sostres corresponents en els punts d arribada i arrencada i en el mur de formigó armat que la separa de l ascensor tal i com s indica el plànol d estructura corresponents. SOSTRES: SOTERRANI, PLANTA BAIXA, PRIMERA i SEGONA. Aquestes plantes es resolen mitjançant lloses de formigó armat de cantell entre els 15 i els 30cm de gruix variable segons sigui la situació de cada planta armades amb graelles bàsiques ambdues cares. Aquestes lloses es recolzen en murs de formigó armat perimetrals de e=30cm, o 45cm en el cas de les pantalles, pilars metàl lics tipus 2UPN i en la façana d obra de fàbrica existent o dintell metàl lic corresponent, tal i com s indica en els plànols d estructura corresponents. La tria d aquesta solució estructural respon a les següents consideracions: - És una solució econòmica que no requereix personal excessivament especialitzat, i que es pot considerar com una tipologia habitual. - És adequada per a les llums existents en el projecte així com per les càrregues i sobrecàrregues del programa funcional ESTAT DE CÀRREGUES. INTERVENCIÓ REFORÇ SOSTRES Pl BAIXA i Pl. 1ª Volta de triple fulla 10 cm. Jàssera: Metàl lica Pes propi: 5,25 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 5,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 12,75 kn/m 2 9

10 INTERVENCIÓ REFORÇ SOSTRES Pl 2ª Volta de doble fulla 7 cm. Jàssera: Metàl lica Pes propi: 5,25 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 3,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,00 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 10,25 kn/m 2 AMPLIACIÓ SOSTRE SOTERRANI INTERIOR Llosa massissa de formigó armat 20 cm. Pes propi: 5,00 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 5,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 12,00 kn/m 2 AMPLIACIÓ SOSTRE SOTERRANI EXTERIOR Llosa massissa de formigó armat 20 cm. Pes propi: 5,00 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 5,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: 0,40 kn/m 2 TOTAL 12,90 kn/m 2 AMPLIACIÓ NIVELL INTERMIG INTERIOR Llosa massissa de formigó armat 30 cm. Pes propi: 7,50 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 2,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,00 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 11,50 kn/m 2 AMPLIACIÓ NIVELL INTERMIG EXTERIOR Llosa massissa de formigó armat 30 cm. Pes propi: 7,50 kn/m 2 10

11 Sobrecàrrega d ús: 2,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: 0,40 kn/m 2 TOTAL 12,40 kn/m 2 AMPLIACIÓ SOSTRE Pl. BAIXA i Pl. 1ª Llosa massissa de formigó armat 15 cm. Pes propi: 3,75 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 5,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 11,25 kn/m 2 AMPLIACIÓ SOSTRE Pl. 2ª Llosa massissa de formigó armat 15 cm. Pes propi: 3,75 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 3,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 9,25 kn/m 2 AMPLIACIÓ COBERTA Llosa massissa de formigó armat 30 cm. Pes propi: 7,50kN/m 2 Sobrecàrrega d ús: 1,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: 0,40 kn/m 2 TOTAL 11,40 kn/m 2 AMPLIACIÓ PASSERA MANTENIMENT Tipus d acer: S275-JR Corretges: Articulades Pes propi: 0.50 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 1.00 kn/m 2 Càrregues permanents: 1.00 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: 0.40 kn/m 2 TOTAL 2.90 kn/m 2 11

12 NOVA ESCALA PRINCIPAL (1r recorregut) Llosa massissa de formigó armat 20 cm. Pes propi: 5,00 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 4,00 kn/m 2 Càrregues permanents: 2,25 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 11,75 kn/m 2 NOVA ESCALA PRINCIPAL (reste de recorreguts) Llosa massissa de formigó armat 30 cm. Pes propi: 7,50 kn/m Sobrecàrrega d ús: 4,00 kn/m Càrregues permanents: 2,25 kn/m Sobrecàrrega de neu: -- kn/m TOTAL 13,75 kn/m 2 NOVA ESCALA EMERCÈNCIA Llosa massissa de formigó armat 15 cm. Pes propi: 3,75 kn/m Sobrecàrrega d ús: 4,00 kn/m Càrregues permanents: 2,25 kn/m Sobrecàrrega de neu: -- kn/m TOTAL 10,00 kn/m 2 NOVA ESCALA MANTENIMENT Tipus d acer: S275-JR Corretges: Articulades Pes propi: 0.50 kn/m 2 Sobrecàrrega d ús: 4.00 kn/m 2 Càrregues permanents: 0.50 kn/m 2 Sobrecàrrega de neu: -- kn/m 2 TOTAL 5.00 kn/m 2 Es disposaran engraellats, amb caràcter obligatori, en els sostres, en la capa de compressió, ME 30x30 Ø 6 B-500T 5x CÀRREGUES LINIALS CONSIDERADES Com a carregues lineals verticals s han considerat : 12

13 2 kn/m d ús per a les baranes i balcons 1 kn/m de pes propi de les baranes 9 kn/m de pes propi de façana massissa 2 kn/m de pes propi de façana vidriada Com a carregues lineals horitzontals s han considerat : 1,6 kn/m d ús per a les baranes i balcons CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS. ESTRUCTURA METÀL LICA. Les peces d estructura metàl lica es realitzaran amb acer del tipus S275-JR. Límit elàstic: 275 N/mm 2 Mòdul de deformació: 214 kn/mm 2 ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT. Acer: Límit elàstic: 500 N/mm 2 Tipus d acer: B-500 S / B-500 T (Graelles metàl liques) Control de l acer: Normal Formigó: HA-25 / B / 20 / IIa (EHE-08) Vida útil de l estructura: 50 anys. Resistència característica als 28 dies = 25 N/mm 2 Resistència característica als 7 dies = 16,25 N/mm 2 Ciment: CEM II/A-D 42,5 R Àrids: Classe: Rodats Additius: Grandària màxima: 20 mm. No s admetran sense l autorització expressa de la Direcció Facultativa. Es recomana la utilització de fluidificants. Dosificació per metre cúbic: ( A establir per la planta elaboradora) Relació màxima aigua / ciment 0,60 Contingut mínim de ciment 275 Kg/m 3 Docilitat: Consistència tova. Assentament en Con d Abrams: 6-9 cm. Compactació: Per vibrat normal. Control del formigó: Normal. Nombre de lots de provetes per assaig: Un lot. Nombre de provetes per cada lot: Sis unitats. Freqüència d assajos: Cada unitat de formigonat. Tipus de provetes: Cilíndriques de Ø 15 cm. h = 30cm. Edat de trencament: 2 unitats a 7 dies 2 unitats a 28 dies 2 unitats a reserva 13

14 Assaig sistemàtic del Con d Abrams: Tolerància ± 1 cm. Obertures de fissura Wmax = 0,3 mm. Impermeabilitat, segons UNE-EN no procedeix. Recobriment: 30 mm (Excepte indicació expressa als plànols d estructura) Facultativa. La modificació d una d aquestes dades haurà d ésser aprovada per la Direcció COEFICIENTS DE SEGURETAT ADOPTATS. Nivell de control de l estructura: Normal ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT. - Sobre les accions: Coeficient de majoració accions permanents 1,35 Coeficient de majoració acciones variables 1,50 - Sobre el formigó: - Coeficient de minoració persistent o transitori 1,50 - Coeficient de minoració accidental 1,30 - Sobre l acer (Ø): - Coeficient de minoració persistent o transitori de 1,15 - Coeficient de minoració accidental 1,00 - Pilars: Coeficient de seguretat addicional d un 10% ESTRUCTURA METÀL LICA. - Coeficient de majoració de les accions: 1,50 en elements en els que no hi han empentes del vent. 1,33 en elements en els que hi han empentes del vent. - Coeficient de minoració del material: 1,05 relatius a la plastificació del material 1,05 relatius als fenòmens d inestabilitat 1,25 relatius a la resistència última del material o secció, i la resistència dels mitjans d unió ESTRUCTURA DE FUSTA. - Coeficients de minoració: Estats límits últims = 1,30 Estats límits servei = 1,00 - Coeficient de majoració d accions: Permanents = 1,35 Variables = 1,50 Factor de duració de la càrrega = 0,60 Facultativa. La modificació d una d aquestes dades haurà d ésser aprovada per la Direcció 14

15 HIPÒTESIS DE CÀLCUL. HIPÒTESIS ELEMENTALS G: Accions permanents (pes propi i càrregues permanents) P: Pretesat Q: Accions variables (sobrecàrregues d ús, neu i vent (, )) A d : Acció accidental (sisme) HIPÒTESIS COMBINADES EN ESTAT LÍMIT ÚLTIM Situació permanent o transitòria: γ G + γ P + γ Q + G, j k, j P Q,1 k,1 γ Q, i ψ 0, i j 1 i> 1 Situació extraordinària: γ G + γ P + A + γ G, j k, j P d Q,1 ψ 1,1 Qk,1 + γ Q, i ψ 2, i j 1 i> 1 Situació sísmica: G + P + A + ψ k, j d 2, i j 1 i> 1 HIPÒTESIS COMBINADES EN ESTAT LÍMIT DE SERVEI Q k, i Combinació d accions característica: G + P + Q + ψ Q k, j k,1 0, i j 1 i> 1 k, i Combinació d accions freqüent: G + P + ψ Q + ψ Q k, j 1,1 k,1 2, i j 1 i> 1 k, i Combinació d accions quasi permanent: G + P + ψ Q k, j 2, i j 1 i 1 k, i Q k, i Q k, i FORMIGÓ: ACERS CONFORMATS: ACERS LAMINATS: DESPLAÇAMENTS: TENSIÓ DEL TERRENY: EHE-CTE, Control de l execució normal, categoria d ús A (zones residencials), neu per altitud inferior o igual a 1000 m C.T.E. DB SE-AE, C.T.E. DB SE-A, categoria d ús A (zones residencials), neu per altitud inferior o igual a 1000 m C.T.E. DB SE-AE, C.T.E. DB SE-A, categoria d ús A (zones residencials), neu per altitud inferior o igual a 1000 m Accions característiques Accions característiques 15

16 ACCIÓ DE LA NEU Segons CTE DB SE-AE Zona climàtica d hivern: 2 Altitud <200m Sobrecàrrega de neu en un terreny horitzontal: 0.4 KN/m ACCIÓ DEL VENT. Segons CTE DB SE-AE Es realitza l anàlisi dels efectes de segon ordre. Valor per multiplicar els desplaçaments 1.00 Coeficients de Càrregues +X:1,00 X:1,00 +Y:1,00 Y:1,00 Zona eòlica: C Grau d aspror: IV. Zona urbana, industrial o forestal. La pressió del vent es calcula a partir de la pressió estàtica q e que actua en la direcció perpendicular a la superfície exposada. Aquesta pressió s obté, segons els criteris del Codi Tècnic de l Edificació DB SE-AE, en funció de la geometria de l edifici, la zona eòlica i el grau d aspror seleccionats, i l alçada sobre el terreny del punt considerat: q = q c c e b e p q b : Pressió dinàmica del vent = 0,5 kn/m 2 c : Coeficient d exposició, determinat en funció del grau d aspror de l entorn i l alçada e sobre el terreny del punt considerat. c : Coeficient eòlic o de pressió, determinat en funció de l esveltesa de l edifici en el p pla paral lel al vent. Viento X Viento Y q b (Tn/m²) esbeltez c p (presión) c p (succión) esbeltez c p (presión) c p (succión) Anchos de banda Ancho de banda Y Ancho de banda X Plantas (m) (m) En todas las plantas

17 Cargas de viento Planta Viento X Viento Y (t) (t) COB_ SP1_ REP 3_ SPB_ REP_ SPSOT_ ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES. Segons l article del CTE SE-AE, donat que l edificació de nova construcció té una longitud igual o menor a 40 metres, no s introdueixen en l estructura els efectes produïts per l acció tèrmica, ni els reològics ACCIONS SÍSMIQUES. Segons NCSE-2002 Es realitza l'anàlisi dels efectes de 2on ordre Valor per a multiplicar els desplaçaments 1.00 Acció sísmica segons X Acció sísmica segons Y Província: BARCELONA Terme: Mataró Coeficient de contribució: K=1.00 Vida útil: 50 anys Acceleració sísmica bàsica: a b /g = 0.04 Acceleració sísmica càlcul: a c = Coeficient de sòl: c = 1.45 Part de sobrecàrrega a considerar: 0.50 Esmorteïment: 5 % Ductilitat de l'estructura: 2.00 Ductilitat baixa Criteri d'armat a aplicar per ductilitat: Cap Nombre de modes: ASSENTAMENTS ADMISSIBLES I LÍMITS DE DEFORMACIÓ ASSENTAMENTS ADMISSIBLES DE FONAMENTACIÓ 17

18 D acord amb la norma CTE SE-C, article 2.4.3, i en funció del tipus de terreny, tipus i característiques de l edifici, es considera acceptable un assentament màxim admissible de 2,5cm LÍMITS DE DEFORMACIÓ DE L ESTRUCTURA Segons el que ve exposat a l article de la norma CTE SE, s han verificat a l estructura les fletxes dels diferents elements. S ha verificat tan el desaplom local com el total d acord amb el que ve exposat a l article de la citada norma. FORMIGÓ ARMAT Per al càlcul de les fletxes en els elements flectats, bigues i forjats, es tindran en compte tant les deformacions instantànies com les diferides, calculant les inèrcies equivalents d acord amb el que ve indicat a la norma. Per el càlcul de les fletxes s ha tingut en compte tant el procés constructiu, com les condicions ambientals, edat de posada en càrrega, d acord a unes condicions habituals de la pràctica constructiva a l edificació convencional. Per tant, a partir d aquests suposats s estimen els coeficients de fluència pertinents per a la determinació de la fletxa activa, suma de las fletxes instantànies més les diferides produïdes amb posterioritat a la construcció dels envans. En els elements de formigó armat s estableixen els següents límits: Fletxes actives màximes relatives i absolutes per elements de Formigó Armat i Acer Estructura no solidària amb Estructura solidària amb altres elements altres elements Elements flexibles Elements rígids BIGUES I LLOSES Relativa: f /L<1/350 Relativa: f /L<1/350 Relativa: f /L<1/300 FORJATS Relativa: f /L<1/350 Relativa: f /L<1/350 Relativa: f /L<1/300 Fletxes totals màximes relatives per elements de Formigó Armat i Acer Estructura no solidària amb Estructura solidària amb altres elements altres elements Elements flexibles Elements rígids BIGUES, LLOSES I FORJATS Relativa: f /L<1/300 Relativa: f /L<1/300 Relativa: f /L<1/300 Desplaçament horitzontal Local Total 18

19 Desaplom relatiu a l alçada entre plantes: f /h<1/250 Desaplom relatiu a l alçada total de l edifici: f /H<1/ RESISTÈNCIA AL FOC ESTABILITAT AL FOC EXIGIBLE ALS ELEMENTS ESTRUCTURALS Justificació. Ús de l edifici: Administratiu (Alçada màxima evacuació H<15m) Públic (Alçada màxima evacuació H<15m) Soterranis: Si Segons CTE-BD SI (taula 3.1): R 90 sobre rasant R 120 en nivells de soterrani RESISTÈNCIA AL FOC DELS DIFERENTS ELEMENTS ESTRUCTURALS Sobre rasant: Murs: R 90 (b 16cm, rec.=25mm) Lloses massisses: REI 90 (h 10cm, rec.=30mm) Sota rasant (soterranis): Murs: R 120 (b 18cm, rec.=35mm) Lloses massisses: REI 120 (h 12cm, rec.=35mm) Els requeriments finals de l estructura dependran de la tramitació de l expedient d activitats corresponent. ELEMENTS D ACER A tots els elements d acer se ls aplicarà la protecció contra el foc apropiada per a garantir l estabilitat al foc necessària en cada cas. Els requeriments finals de l estructura dependran de la tramitació de l expedient d activitats corresponent. 19

20 BASES DE CÀLCUL. Les seccions de formigó es calculen considerant el període plàstic del diagrama tensió-deformació, amb distribució parabòlica-rectangular, seguint la teoria dels dominis de deformació, en el càlcul a trencament. Els pilars de formigó es calculen pels àbacs de roseta, seguint la teoria de la flexocompressió esviada. Els elements metàl lics es calculen elàsticament PROGRAMES EMPRATS NOM DEL PROGRAMA: CYPECAD VERSIÓ I DATA: Versió c. Novembre 2008 Llicència EMPRESA DISTRIBUÏDORA: CYPE Ingenieros, S.A TIPUS D ANÀLISIS EFECTUADES PELS PROGRAMES CYPECAD DESCRIPCIÓ DELS PROBLEMES A RESOLDRE. CYPECAD ha estat concebut per a realitzar el càlcul i dimensionat d estructures de formigó armat i metàl liques dissenyades amb forjats unidireccionals, reticulars i lloses massisses per a edificis sotmesos a accions verticals i horitzontals. Les jàsseres de forjats poden ser de formigó i metàl liques. Els suports poden ser pilars de formigó armat, metàl lics, pantalles de formigó armat, murs de formigó armat amb o sense empentes horitzontals i murs de fàbrica. La fonamentació pot ser fixa (per sabates o encepats) o flotant (mitjançant jàsseres i lloses de fonamentació). DESCRIPCIÓ DE L ANÀLISI EFECTUADA PEL PROGRAMA L anàlisi de les sol licitacions es realitza mitjançant un càlcul espaial en 3D, per mètodes matricials de rigidesa, amb tots els elements que defineixen l estructura: pilars, pantalles de formigó armat, murs, jàsseres i forjats. S estableix la compatibilitat de deformacions en tots els nusos, considerant 6 graus de llibertat i es crea la hipòtesi d indeformabilitat del pla a cada planta, per a simular el comportament rígid del forjat, impedint els desplaçaments relatius entre nusos del mateix 20

21 diafragma rígid. Per tant, cada planta només podrà girar i desplaçar-se en el seu conjunt (3 graus de llibertat) La consideració de diafragma rígid per a cada zona independent d una planta es manté malgrat s introdueixin jàsseres i no forjats en plantes. Quan en una mateixa planta existeixin zones independents, es considerarà cadascuna d aquestes com una part diferent de cara a la indeformabilitat d aquesta zona, i no es tindrà en compte en el seu conjunt. Per tant, les plantes es comportaran com a plans indeformables independents. Un pilar no connectat es considera zona independent Per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic (excepte quan es considerin accions dinàmiques per sisme, en aquest cas es fa servir l anàlisi modal espectral) i se suposa un comportament lineal dels materials i, per tant, un càlcul de primer ordre, de cara a l obtenció de desplaçaments i esforços. 21