Tema 3. Estats Units. Universitat Pompeu Fabra

Transcripción

1 Tema 3. Estats Units Context: - Història: o 1776: Declaració d independència dels EEUU o 1787: Constitució Estabilitat constitucional degut a les bones condicions de sortida o : Guerra de Secessió. Guanya la unitat nacional i l abolició de l esclavitud - Cultura política: o Idea de nació abstracta, no basada en la llengua o institucions preexistents o Orgull nacional o Separació entre Estat i Església, però amb molta importància de la religió (cristianisme protestant però amb moltes altres branques del cristianisme). És un dels països on les persones donen més importància a la religió o Esperit de la missió o Llibertat, individualisme i laissez faire o Optimisme o Excepcionalisme o Raça / etnicitat: els EEUU són una societat d immigrants. La majoria són blancs. Cap Estat no està controlat per una majoria que no sigui blanca - Clivelles: o Nivell socioeconòmic Institucions: - Constitució: de 1787, antiga. S ha anat adaptant mitjançant 27 esmenes o Molt rígida. Canvi constitucional necessita 2/3 de les dues cambres i ¾ dels Estats o Feta per maximitzar els frens de poder 1

2 - Tribunal Constitucional: no n hi ha, però la Cort Suprema pot canviar la doctrina constitucional sense cap canvi a la Constitució. La Cort Suprema és en última instància qui interpreta la Constitució - Executiu: President o Cap d Estat, cap de govern o Molt poder o Té el seu personal propi no controlat pel Senat o Els ministres han de passar un control del Senat o Nombra als jutges, el Senat només els pot vetar o El Vicepresident és el seu substitut o Mandat de 4 anys amb possibilitat de reelecció - Legislatiu: bicameral simètric o Cambra de Representants (435 escons): població. Puerto Rico i Washington DC tenen veu sense vot Poder per als Estats més poblats Legislatura de 2 anys o Senat (100 escons, 2 per Estat): representa el territori. Puerto Rico i Washington no tenen representació Legislatura de 6 anys. Es renova 1/3 cada dos anys Poder per als Estats més petits 2

3 o Procés legislatiu: llarg i complex Ple Comitè Subcomitè Comitè Ple (les 2 cambres han d aprovar-lo) El President no hi té cap funció institucional, només pot vetar-lo. Si la llei aconsegueix el suport de 2/3 de les dues cambres, preval la decisió parlamentària - Judicial: cada Estat té el seu propi sistema jurídic. La Cort Suprema és la última instància en la jerarquia jurídica. Aquesta és sobirana, decideix els casos que vol tractar decisions polítiques o 9 membres escollits pel President i confirmats pel Senat. Càrrec vitalici - Relació entre poders: separació entre poders, checks and balances o Doble divisió de poders: Horitzontal: executiu, legislatiu i judicial Vertical: Estats i Federació o No hi ha moció contra l executiu ni dissolució del legislatiu Impeachment: quan el President comet un delicte criminal. Procés difícil i molt poc utilitzat - Organització territorial: Federalisme simètric i dual o Dual: si s assignen competències als Estats, s assignen en la seva totalitat. Paulatinament hi ha hagut un procés de centralització que ha fet perdre una mica d aquest federalisme dual o Puerto Rico té més autonomia, pot decidir si vol ser un Estat més (Referèndum de fa dues setmanes va sortir que sí) o Washington no és un Estat o 50 Estats amb les seves respectives Constitucions. Tenen governadors i alcaldes amb un règim similar al de les eleccions presidencials - Banc Central: Participació ciutadana: - Sistema electoral: o Cal registrat-se per votar desincentiva la participació electoral o Eleccions Presidencials: sistema indirecte 3

4 Primàries de cada partit mitjançant caucus, open primaries o closed primaries. A les primàries s escullen el nombre de delegats que té un Estat per al congrés del Partit Col legi electoral: 538 grans electors que finalment trien el president Districtes uninominals (duh) que en general apliquen la norma majoritària de first past the post : qui té més vots a aquell Estat s endú tots els seus electors (excepció: Maine) Swing States: Ohio, Colorado, Iowa, Nevada, New Hampshire, Virginia, Florida o Cambra de Representants: sistema majoritari de districtes uninominals. Acostuma a donar-se la reelecció dels candidats. Ús del gerrymandering. o Senat: sistema majoritari de districtes uninominals (cada Estat). Cada candidat busca la seva coalició d electors, no hi ha coalicions entre partits. - Partits polítics: sistema de partits particular. Partits desideologitzats, amb canvis d orientiació política. Partits caciquils, no de classe. Hi ha una desigual representació d interessos dins seu. Moltes diferències ideològiques segons l Estat, però línies generals: o Partit demòcrata: afavoreix l Estat del Benestar, progressista, rol regulador de l Estat o Partit republicà: conservadorisme social i liberalisme econòmic - Grups d interès: molta importància dels lobbys. Competència entre ells per influir - Referèndums: depèn de les Constitucions de cada Estat membre, però molts tenen importants sistemes de democràcia directa (a l Oest sobretot) fa que el lobbying sigui important - A nation of joiners : molt alt associacionisme, les associacions intenten influir en les campanyes electorals, també actuen com a lobbies 4

5 Resum: - Consensual o majoritària? Sistema mixt - Presidencialisme o parlamentarisme? Presidencialisme - Problemes / crítiques: o Crítiques de Linz al presidencialisme. Però Cheibub diu que el problema no és el presidencialisme per se, sinó el seu disseny constitucional amb desequilibris o Creació d una polarització del govern. Qui guanya s ho emporta tot. Zero sum game 5