Diàleg: Els espais en desús: problemàtica o oportunitat?

Transcripción

1 Diàleg: Els espais en desús: problemàtica o oportunitat? Presenta i modera: Oriol Estela, cap de l'oficina Tècnica d'estratègies per al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona Veure tota la informació disponible en el portal "Usos temporals dels espais buits" fruit del treball de 18 centres gestors de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA Participen: Laia Torras, cap de Participació d'hàbitat Urbà de l'ajuntament de Barcelona Veure experiència Pla buits de Barcelona Jordi Pont, regidor d'urbanisme i Mobilitat de l'ajuntament d'igualada Veure experiències: Micronegocis Experiència REC.0 al barri del Rec Betlem Parés, coordinadora de l'àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l'ajuntament de Manlleu Veure experiència Manlleu Galeria d Art, un projecte que ha permès convertir 10 espais comercials en venda o lloguer en 10 sales galeries efímeres locals-comercials-buits-en-una-mostra-dart-als-aparadors.htm Begoña Galdámez, Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'ajuntament de Manresa Veure projecte 'Buits Urbans', una iniciativa que permetrà la posada a disposició de les entitats i associacions sense ànim de lucre solars municipals en desús perquè desenvolupin projectes socials oticia= Diàleg: Temes clau de l activació d espais buits Els buits urbans i el marc normatiu, Salvi Pagès de Deloitte Veure resum a l'annex 1 Presentació del concurs Coboi Innova: Noves idees pels espais buits Francisco Gutiérrez, director de l'àrea de Governança i Ciutadania Ajuntament de Sant Boi Veure presentació a l'annex 2 + info:

2 JORNADA SOBRE L ACTIVACIÓ TEMPORAL DELS ESPAIS BUITS COBOI INNOVA, Cal Ninyo (C/Major43) Sant Boi de Llobregat 5 de març de Col laboració amb Diputació per la compleció i revisió de la guia per a la utilització dels espais urbans: a. Enriquidora b. Treball d equip amb juristes i tècnics c. Objectiu clar, essent rigorosos amb el marc normatiu, fixar una guia per a permetre els usos en espais buits per facilitar la seva autorització pels ens locals amb la premissa clara de la pro activitat d. Passo a parlar del marc normatiu urbanístic aplicable actualment a Catalunya per acte seguit, i tal i com ja es va posar de manifest en el document de reflexions finals de la guia, posar de manifest els principals handicaps amb els quals ens trobem per a la seva autorització 2. 3 Punts crítics per a l autorització dels usos provisionals a. La norma urbanística es refereix únicament a 2 SUPÒSITS: Sòls compresos en sectors de planejament derivat i polígons d actuació mentre no s hagi iniciat el corresponent procediment de reparcel lació o destinats a sistemes urbanístics mentre no es produeixi l ocupació directa o expropiació per l execució de l actuació. i. SÒL PENDENT DE TRANSFORMAR (NO EDIFICAR) O CEDIR. ii. En aquests sòls es poden portar a terme les següents actuacions: a) L emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies o de béns mobles. b) La prestació de serveis particulars als ciutadans. c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades. d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. e) L exhibició d anuncis publicitaris mitjançant panells. f) En les construccions i les instal lacions preexistents en sòl urbà, els usos admesos en la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. Si aquestes construccions i instal lacions estan en situació de fora d ordenació, l autorització pertinent d usos i obres provisionals se subjecta a les determinacions d aquest article amb les limitacions que estableix l article 108. iii. En tot cas les obres que es permetran únicament seran les estrictament necessàries per portar a terme els usos provisionals i les vinculades a les activitats econòmiques preexistents. PER TANT, D ACORD AMB LA NORMA, EN CAS DE SÒL PRIVAT, ES POT FER SI ESTÀ PENDENT DE TRANSFORMAR-SE URBANÍSTICAMENT O BÉ DE CEDIR-SE A L ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I PER A UNS USOS MOLT CONCRETS.

3 Respecte als sistemes ja adquirits per l Administració Pública es poden ocupar temporalment per raó de l execució d obres o la prestació de serveis públics i, de forma temporal o esporàdica, per instal lar mercats ambulants o desenvolupar activitats d oci, esportives, recreatives culturals, aparcaments públics i similars. PER TANT, D UNA LECTURA ESTRICTA, i) ELS USOS PROVISIONALS EN ELS SÒLS PRIVATS NO PENDENTS DE CESSIÓ I NO PENDENTS DE TRANSFORMACIÓ MITJANÇANT PROJECTE DE REPARCEL LACIÓ, NO PODEN SER OBJECTE D USOS PROVISIONALS, i ii) ELS USOS PERMESOS ESTAN DETERMINATS PER LA NORMA. b. El codi tècnic de l edificació, la normativa sectorial, d activitats, mediambiental i d accessibilitat entre altres no discrimina entre usos definitius i provisionals, establint els mateixos requisits, la qual cosa provoca la inviabilitat econòmica en molts casos. c. El procediment per a la seva autorització és el següent: i. Sol licitud amb memòria descriptiva i justificativa, acceptació cessament i compromís d advertència. ii. Informació pública de la sol licitud i informe vinculant de la CTU. iii. Resolució s ha d emetre en el termini de 2 mesos. iv. Eficàcia condicionada a que el titular de la llicència en doni constància al RP i a la constitució de garantia per l import de la restitució. El procediment és possiblement massa garantista, lent i costós i tracta per igual a tots els usos provisionals. 3. Què es pot davant de l actual situació? a. Nou règim dels usos temporals a la nova Llei de Territori que ampliï els supòsits d usos temporals i exigeixi requisits diferents en funció de la naturalesa de l ús o obra provisional. b. Preveure en els nous POUMS o modificacions dels mateixos els usos temporals amb més marge i aclarint què es troba en tot cas prohibit. c. Flexibilització dels requisits en la demés normativa sectorial i d activitats. d. Fermesa política per assumir els riscos derivats de la seva autorització (possible responsabilitat patrimonial pels danys produïts i per la possible anul lació de la llicència), interpretació finalista de la normativa i recerca imaginativa per trobar solucions (compensació de crèdits, p.e. deixar terrenys a canvi de no pagar l IBI).

4

5

6

7

8

9

10