L experiència de l Associació de propietaris i propietàries de finques rústiques de la Vall de Camprodon.

Transcripción

1 L experiència de l Associació de propietaris i propietàries de finques rústiques de la. 7 d octubre de 2017 Conservació dels prats de dall: estudis i experiències en el maneig a Catalunya. PATT SANT CLIMENT SESCEBES

2 6 municipis Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter Superfície: 293,26 km 2 Població (2016): habitants Font: IDESCAT Cens agrari (2009) SAU: ha (de les quals, ha són pastures permanents, i la resta, terres llaurades) Caps de bestiar per espècie Boví: Oví: Cabrum: 305 Equí: 794 Font: IDESCAT

3 Mancomunitat de la Municipis: Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter. Entre els seus objectius, destaca la promoció i la preservació del paisatge de la Vall de Camprodon i la cura per un desenvolupament ordenat i sostenible del territori. Carta del Paisatge de la Document estratègic per a la protecció i el desenvolupament del territori de la Vall al qual s ha arribat mitjançant un pacte col lectiu entre els diferents agents que el gestionen. El seu contingut expressa la voluntat compartida de treballar per al desplegament racional de les activitats econòmiques que s hi donen, tenint en compte la sostenibilitat de les iniciatives i el seu impacte sobre el paisatge, donant pautes per a la seva ordenació i plantejant accions específiques que, per si soles, han de conduir a la millora de l entorn. 10 Objectius de qualitat paisatgística de la Carta del Paisatge de la 16 Compromisos de la Carta del Paisatge de la

4 Objectius Mancomunitat de la Soy, E. coord. (2010) Estudi de recuperació de prats Camprodon. Mancomunitat de la. i pastures a la Vall de Caracterització del sector agro-ramader de la vall Establir criteris pel manteniment i/o recuperació de prats i pastures Identificar zones prioritàries on mantenir i/o recuperar pastures Quantificar de manera aproximada el potencial aprofitament de biomassa resultant de les zones identificades com a priòritàries a recuperar Plantejar pautes de gestió dels espais oberts Paràmetres d anàlisi: Criteris físics, Criteris agronòmics, Criteris socio-econòmics Criteris d exclusió 1. Pautes per a delimitar l àrea potencial de manteniment i/o recuperació de prats i pastures. 2. Cartografia. 3. Estratègies de gestió de les àrees prioritàries.

5 Mancomunitat de la Cartografia i conclusions Tenint en compte els criteris físics, agronòmics i socioeconòmics, valorant les dades obtingudes, les àrees a recuperar suposen un total de 2.645,92 ha. Es constata que el manteniment del mosaic agroforestal és un benefici per a tothom, degut a factors ecològics, socials, econòmics i paisatgístics.

6 Mancomunitat de la Programa de Desenvolupament Rural de la De desembre de 2008 a juliol de 2013, la Mancomunitat de la, en el marc de les convocatòries del Servei d Ocupació de Catalunya dels Programes de Desenvolupament Local, compta amb una plaça d AODL que desenvolupa el pla de treball definit per l estratègia de Desenvolupament Rural de la. De juliol de 2013 fins a l actualitat, la Mancomunitat de la incorpora la figura d un tècnic que continua desenvolupant el pla de treball definit per l estratègia de Desenvolupament Rural de la. Desenvolupament rural de la Suport a entitats representatives dels sectors econòmics estratègics de la vall Desenvolupament mediambiental sostenible Suport estructural a entitats per al seu desenvolupament i sostenibilitat Impuls estratègic en la capacitat d actuació de les entitats i de la seva repercussió sobre el territori Impulsar línies d actuació en el marc del desenvolupament medioambiental sostenible

7 Associació de propietaris de finques rústiques de la Associació fundada l any 2003, que té com a principals objectius: potenciar activitats socioeconòmiques diverses per tal de millorar la qualitat de vida en el món rural; mantenir la identitat cultural i la utilització racional i sostenible dels recursos naturals de la Vall de Camprodon; i defensar la propietat, els seus interessos, així com la iniciativa privada. Any 2009 Des de l any 2009, va entrar a formar part de les entitats del Programa de Desenvolupament Rural de la. Entitat compromisària de la Carta del Paisatge de la (signatura a setembre de 2009). Maig de 2011 El Projecte pilot per a la recuperació de pastures i la producció de biomassa forestal de l associació, resulta beneficiària de l ajut de l Obra Social de Catalunya Caixa (actual Fundació Catalunya-La Pedrera).

8 Projecte pilot de recuperació de pastures i de producció de biomassa forestal a la Promotors Gestió tècnica Col laboradors Objectiu, ubicació i durada Conèixer les millors tècniques disponibles per a la recuperació de pastures i per a la producció de biomassa forestal, així com avaluar la seva viabilitat tècnica, la idoneïtat de casdascuna de les actuacions i els costos dels treballs realitzats. Àmbit geogràfic: Inici / Finalització: Juny de 2011 / Tardor de Seguiment posterior (projecte viu). Eixos d acció Prova pilot en recuperació de pastures Objectiu: Avaluar les diferents actuacions possibles per a la recuperació de pastures envaïdes per vegetació arbustiva o arbòria, en funció de la tipologia de vegetació present a la parcel la i l orografia del terreny. Prova pilot en producció de biomassa Objectiu: Determinar els costos de producció de biomassa forestal en les parcel les i avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de les actuacions realitzades.

9 Recuperació de pastures a la Metodologia Proposta del projecte als socis de l entitat en assemblea extraordinària. Recull de confirmacions de participació en el projecte. Selecció de les parcel les d estudi, en base als socis que van confirmar la seva participació en el projecte. Reunió amb propietaris de la vall, de dins i fora l associació, per a recollir les seves pràctiques habituals i els resultats que obtenen. Estudi de les característiques de les parcel les, plantejament de les actuacions i programació de les mateixes. Execució de les actuacions: recull descriptiu i gràfic de les tasques realitzades. Seguiment de les actuacions de manteniment. Tancament de l actuació programada.

10 Recuperació de pastures a la La recuperació de pastures a la Descripció Parcel les: 15 Caracterització: presència d una problemàtica de degradació de la pastura per la presència de vegetació no desitjable, arbrada i/o arbustiva. Superfícies de les parcel les: entre 0,5 a 2 hectàrees. Actuacions: Primera actuació - Eliminació de vegetació amb mètodes mecànics i/o manuals. Segona actuació - Manteniment mitjançant l eliminació de vegetació amb mètodes mecànics i/o manuals, o bé amb fitosanitaris o altres mètodes. Tercera actuació Seguiment d actuacions de manteniment.

11 Recuperació de pastures a la Resultats Quantitatius: cost unitari de cada actuació, segons superfície ( /ha). Qualitatius: valoració dels resultats segons els tractaments realitzats i les tipologies de vegetació. TRACTAMENTS Romaguera Falguera Ginesta Arç Avellaner Bosc de pi roig Bosc mixt caducifoli Estassada 2.291,67 502, , ,43 Estassada + manteniment 360,00 Estassada + fitosanitari 5.511, ,58 Estassada + ressembra 609,76 Estassada + conreu + ressembra 2.779,49 Estassada + pastura intensiva 613,33 802,26 Estassada + tallada arreu 478,53 Estassada + tallada arreu + manteniment 6.300,00 Estassada + aclarida + cabres 4.480,00 Estassada + adevesament + pastura amb rucs 2.378,72 RESULTAT Dolent Acceptable Bo Molt Bo Valoració Amb totes les metodologies emprades s aconsegueix inicialment eliminar la vegetació arbustiva i/o arbòria que ha envaït la pastura. En aquelles actuacions en què inicialment es realitza un treball profund del sòl i la ressembra amb espècies pradenques, amb o sense cultius intercalats, els resultats són més bons. Els resultats milloren quan s inclouen en les actuacions un manteniment periòdic, ja sigui per mitjans mecànics o bé per pastura. No hi ha una relació clara entre cost i millors resultats.

12 Recuperació de pastures a la Conclusions La recuperació de la qualitat de la pastura només s aconsegueix si s evita que la pastura es degradi ràpidament amb l ocupació de nova vegetació no desitjada, però representa un cost elevat per a les explotacions ramaderes de zones de muntanya. La recuperació de pastures permet recuperar el potencial farratger de terrenys degradats i comporta una millora paisatgística i ambiental.

13 Producció de biomassa forestal a la La producció de biomassa forestal a la Descripció Parcel les: 5 Caracterització de les parcel les: diferents tipologia arbrada. Superfícies de les parcel les: entre 0,5 a 9,5 hectàrees. Actuacions: Obtenció d estella forestal primària, en cada cas.

14 Producció de biomassa forestal a la Resultats Quantitatius: cost unitari de cada actuació, segons superfície ( /ha). Qualitatius: valoració dels resultats segons els tractaments realitzats i les tipologies de vegetació. La producció de biomassa forestal Despeses Codi actuació Tipus de bosc Aprofitament Producte Tallada Estirar i desbrancar Trituració Transport Total B1 Avellaner Estassada Arbre sencer ,00 696, ,00 B2 Coníferes (pi) Fusta Restes 2.040, ,00 0, , ,00 B3 Coníferes (pi) Biomassa Arbre sencer 300,00 90,00 851,00 560, ,00 B4 Caducifolis Llenyes Restes , , ,00 840, ,00 B5 Caducifolis Biomassa Arbre sencer 1.020, , , , ,00 La producció de biomassa forestal Ingressos La producció de biomassa forestal Marge Brut CODI ACTUACIÓ SUPERFÍCIE (ha) ESTELLA PRODUÏDA (Tm) FUSTA (Tm) PRODUÏDA LLENYA PRODUÏDA (Tm) INGRÉS TOTAL ( ) INGRÉS UNITARI TOTAL ( /ha) RESULTAT( ) RESULTAT UNITARI ( /ha) B1 0,5 17,82 0,00 0, , ,60-317,70-635,40 B2 0,80 105,86 36,00 0, , , , ,13 B3 0,80 32,50 0,00 0, , ,63 311,50 389,38 B4 4,50 267,61 0,00 120, , , ,10-942,47 B5 9,50 760,00 0,00 0, , , ,00-418,95

15 Producció de biomassa forestal a la Valoració dels resultats La producció d estella forestal no pot ser avui l objectiu principal en aquest tipus de parcel les, però sí que pot esdevenir un objectiu secundari que permet aconseguir uns ingressos que compensen els costos de les actuacions.. La valoració del propietari o gestor de la finca ha estat positiva: en totes l objectiu principal ha estat diferent de la producció d estella (principalment, la recuperació de pastures). L aprofitament de la fusta que no s ha pogut comercialitzar en tots els casos com a llenya i fusta comercial, en alguns casos la biomassa s ha consumit en la mateixa explotació. En les actuacions s ha donat un alt aprofitament de restes (evitant la crema in situ). Conclusions La producció de biomassa forestal primària esdevé una eina complementària a la gestió forestal i a la recuperació de pastures amb la finalitat d obtenir uns ingressos complementaris per a compensar l alt cost que tenen aquest tipus d actuacions en zones de muntanya. Però, les dificultats d accedir a les finques i els majors costos per unitat de superfície derivats de l orografia fan que el resultat econòmic d aquestes actuacions sigui negatiu en la majoria dels casos, si bé la valoració dels propietaris és positiva perquè s ha aconseguit millorar el resultat de l actuació per a l objectiu principal plantejat.

16 Què fem dels boscos? En ple desenvolupament del Projecte pilot per a la recuperació de pastures i la producció de biomassa forestal des de l associació es va apostar per l elaboració de la proposta Què fem dels boscos a la Vall?, un pas endavant per incentivar la col laboració entre entitats del territori i la comunitat educativa. Eixos principals: la valorització del sector forestal i de les activitats silvícoles, la reflexió al voltant de l eficiència i l estalvi energètic, la identificació d energies renovables locals, la sensibilització forestal i la cohesió del teixit social, a partir de les veus de les entitats del sector forestal, les entitats gestores del territori, les famílies i l escola. Organització: en activitats prèvies, activitats de camp i activitats posteriors a l aula, que apropen el projecte pilot a l escola, de manera coral des del territori, amb una prosposta específica per a cada cicle d Educació Primària: Cicle Inicial Sentir el bosc Cicle Mitjà Recuperant pastures Cicle Superior Bosc, pastures i biomassa

17 Més enllà del projecte pilot Apropar els boscos a les aules Prenent com a eixos principals de treball la valorització del sector forestal i de les activitats silvícoles, la reflexió al voltant de l eficiència i l estalvi energètic, la identificació d energies renovables locals i la cohesió del teixit social, trobem les eines per apropar els boscos a les aules de manera coral des del territori.

18 Més enllà del projecte pilot Manteniment de les zones recuperades Mateniment i neteja amb rucs. Manteniment i neteja amb cabres. Manteniment i neteja amb vaques. Propietaris: gestors responsables del territori

19 Moltes gràcies Associació de propietaris i propietàries de finques rústiques de la C/ Sant Roc, 22 Hotel d entitats Camprodon Mancomunitat de la Àrea de desenvolupament rural, territori i paisatge Teresa Monje i Alegret Ae: desenvolupamentrural@valldecamprodon.org Telèfon