VISITA A CASTELLÓ: LA VILA

Transcripción

1 VISITA A CASTELLÓ: LA VILA CASTELLÓ A FINALS DEL SEGLE XIV 1

2 CASTELLÓ EN EL SEGLE XVII EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PLANA ALTA El punto de partida es el crecimiento demográfico de Castelló de la Plana, (...) el cual, a pesar de su ritmo ralentizado durante el último tercio del siglo XVIII, no podía sino forzar el propio desarrollo urbanístico de la villa. Un desarrollo plasmado en las postrimerías del siglo, concretamente entre los años 1792 y 1801, de la mano del que fuera gobernador Don Antonio Bermúdez de Castro, mediante dos fases: por un lado, el establecimiento de casas en la antigua muralla que rodeaba el casco urbano y, por otra parte, el establecimiento de casas en la recién construida Plaza Nueva o del Rey, a partir de la pared propia del Gremio de los Sogueros. 2 1 En BERNAT I MARTÍ, J.S.,Evolución de la población , Historia de Castellón, vol 2, Prensa valenciana, Castellón, 1992.) 2 BARRERA AYMERICH, M. I ESTEBAN CASTILLO, T., 1803 Demografia, familia y economia a finales del Antiguo Régimen en Castelló de la Plana,Excmo. Ayuntamiento de Castellón de la Plana, 1998, pag 119). 2

3 ITINERARI 10 h. Exida de l institut, cap a la plaça de la Muralla, comentar la data de construcció i les circumstàncies i situar-se després en la Plaça Maria Agustina per veure el traçat de la Sèquia Major i les muralles Medievals h. Des de la Diputació, baixar per veure la muralla del segle XVII, aquella que es va destruir el Sobre els panels recordar la ubicació de la muralla carlista h. Inici del recorregut pel carrer Cavaller algunes coses a destacar són: Les aules de Gramàtica; l Escola de xiiquetes fundada per Na Isabel Ferrer; la casona que va servir de museu provincial i, on es van signar les normes de Castelló; la Llotja del cànem que es pot visitar. A partir d ací ja s entra en la Plaça Major o Plaça Vella amb: la catedral, el fadrí i l edifici de l ajuntament. 11 h. Pujar pel carrer de Sabaters, continuar pel carrer d Enmig fins el carrer Moreria. Enfilar el carrer d Amunt, assenyalar l església de Sant Nicolau perquè sembla que va haver una sinagoga. Després baixar pel carrer Colon abans però, assenyalar allò que va ser a principis del segle XIX la Plaça Nova construïda a partir de l eliminació de la muralla en el sector oest de la població h. Baixa pel carrer Colon, seguir pel carrer d Enmig, i tornar a entrar en la placa Major i, pel carreró del pes de la Farina, arribar a la Casa dels Orfens casa pairal del Bisbe Climent-. La zona ens permet veure el C/Caçadors i el de Pescadors. Eixir a la plaça Cardona Vices i observar la casa de la marquesa que en realitat era la mansió dels barons de la Pobla Tornesa. Eixir al carrer del Governador Bermudez de Castro, -recordar que sota la seua governació es van fer les reformes per a que la ciutat sortira de les muralles i, es van donar les instruccions per embellir la zona. Fora del recinte ja s havia començat a construir el 1792 la Casa del Bisbe h/12 h. Visita a la Casa del Bisbe. Quan s acabe la visita tornar a l institut i si dona temps fer-ho travessant el claustre del Conservatori. 3

4 1.- LA MURALLA: mireu la figura anterior. 2.- CARRER DE CAVALLERS: mireu el planol. 3.- CASA ENSENYANÇA : era una casa típica senyorial dels segles XVI-XVII encara que més tard havia estat transformada. Na Isabel Ferrer i Giner, il lustre dama castellonenca donà aquest casal el 1780, constituint-hi una escola d ensenyament gratuïta per a xiquetes (Guia d Arquitectura de Castelló). 4.- MUSEU PROVINCIAL: és un antic palau del segle XVIII. Malgrat les transformacions sofertes permet encara endevinar la disposició de les cases nobles del Castelló dels segles XVII i XVIII: façana rectangular, sense cap tipus de decoració, amb balcons a les dues plantes el mirador es va construir durant la primera dècada del segle XX- i porta amb llinda de grans dimensions, també compta amb bancals plans (Guia d Arquitectura de Castelló). Al fons hi ha un pati. 5.- LLOTJA: Edifici de principis del segle XVII en el qual destaquen les arcades sobre columnes i l escut de la ciutat. Va ser dedicat a llotja i magatzem del cànem, últim pis es del segle XIX. 6.- CASA DEL BARÓ DE LA POBLA: És un edifici del primer terç del segle XVIII (segurament sobre edificis anteriors) i un exemple dels palaus o casals que hi havia a la vila i que eren adornats amb els blasons o escuts de les diferents famílies nobles que vivien a la ciutat. En aquest cas els de la família dels Vallés. 7.- CASA DELS ÒRFES: Edifici de la segona meitat del segle XVIII, era l antiga casa pairal del bisbe Josep Climent Avinent ( ) que convertiria en hospici i col.legi d orfes ( O tu seas vecino o extranjero/ sabrás al contemplar este edificio/ que es por gracia del Rey Carlos III/ de huérfana niñez Real Hospicio...) 8.- CARRERÓ DEL PES DE LA FARINA: Pot ser el carreró més típic i singular de Castelló està situat en l antiga parròquia de Santa Maria, cor de la vila, al costat del carrer principal, tot establint comunicació en angle recte entre el carrer Major i la plaça anomenada aleshores (segle XIV) del Carbó. El traçat i origen responen indubtablement a la disposició de les velles construccions del Castelló Medieval. Evidentment, no sembla molt provable que aquest estret pas nasquera amb la dignitat de carrer, sinó més aviat la preexistència d un altre ús acabà per convertir aquella travessa en una via de trànsit urbà. Aquest ús anterior s ha suposat que podria ser ben bé el pas d una sèquia (...). El carreró apareix ja definit al segle XVI, amb la denominació carreronet o carreró del pes de la farina, denominació que li ve de l existència, al cantó del carreró ala plaça, de la llotgeta del mustafaç (Guia d Arquitectura de Castelló). 9.- SANTA MARIA: Sta. Maria serà durant sis segles l única parròquia de la ciutat, ales hores era un temple gòtic. Va ser enderrocada en 1936 i ara sols queden, integrades en la nova construcció, alguns elements com les portes EL FADRÍ: La torre es va començar a construir en 1440 però no s acabaran fins l any 1604, el templet de dalt és de L AJUNTAMENT: L edifici fou començat a finals del segle XVII però després a sofert diverses remodelacions CARRER DE SABATERS: mirar planol SANT MIQUEL: El 20 de maig de 1679 els confrares de la Confraria de llauradors de Sant Miquel sol liciten del consell la cessió de los patis anomenats dels Gascons per a construir una capella en honra y gloria de l arcàngel Sant Miquel SANT NICOLAU I EL PANY EST DE LA MURALLA: L església està assentada a l esquena de les muralles, sobre el solar que anteriorment ocupava la mesquita. Sembla que a partir de l any 1536 el lloc ja era un punt de culte cristià. Durant el segle XVI es fan obres de remodelació. Del segle XVII és el retaule. El temple actual és del segle XVIII i principis del XIX CARRER MORERIES: 4

5 16.- SAN AGUSTÍ: L església de Sant Agustí pertanyia a un antic convent del segle XIV que ara ja no existeix. Dels segle XIV/XV ja no queda res i, l església és un edifici barroc de mitjans del segle XVII CASA DEL BISBE : és un edifici que es comença a construir a finals del segle XVIII SANT VICENT: Encara que la façana és de finals del segle XIX, el conjunt és més antic: el convent que hi havia de 1579; el claustre de 1648; l església i la torre dels segles XVII i XVIII. BIBLIOGRAFIA BALBAS, J.A., El libro de la provincia de Castellón, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, Castelló, BARRERA AYMERICH, M. I ESTEBAN CASTILLO, T., 1803 Demografia, familia y economia a finales del Antiguo Régimen en Castelló de la Plana, Excmo. Ayuntamiento de Castellón de la Plana, BENEDITO, J., LLOREN OTERO, J., MELCHOR MONERRAT, J.M., La excavación arqueològica de la plaza de las aulas. Història y arqueologia en la ciudad de Castellón, Ajuntament de Castelló, Castelló, BERNAT I MARTÍ, J.S., Evolución de la población , Historia de Castellón, vol 2, Prensa valenciana, Castellón, 1992.) DIVERSOS AUTORS, Guia d arquitectura Castelló, Diputació de Castelló, Castelló, FABRA GALOFRE, M.L., La ciudad de Castellón de la Plana, Castelló, GIMENO MICHAVILA, V., Del Castellón viejo, Castellón de la Plana, Edició facsimil de la Caixa d Estalvis de Castelló, Castelló, GIMENO SANFELIU, M.J., La casa enseñanza Isabel Ferrer, Estudis Castellonencs, nº3, Castelló, 1986, pàgs LLISTAR ESCRIG, A., Història de Castellón, Imprenta de Franciso Vives y Compa. Valencia 1887 (Edició Facsimil de 1987, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, Castelló). MELCHOR MONSERRAT, J.M. i BENEDITO NUEZ, j., La muralla liberal en Castellón, Ajuntament de Castelló, Castelló, MUNDINA, B., Historia, Geografia y Estadística de la provincia de Castellón, Barcelona, SANCHEZ ADELL, J., "Evolución urbana de Castellón en el siglo XVIII" en Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al segle XVIII, Diputació de Castelló, Castelló, 1993, pàgs TRAVER TOMÁS, V., Antigüedades de Castellón de la Plana, Ajuntament de Castelló, Castelló, 5