GESTIÓ DE MASSES REGENERADES DE PI BLANC A LA SERRA DE MONTMELL

Transcripción

1 GESTIÓ DE MASSES REGENERADES DE PI BLANC A LA SERRA DE MONTMELL Joan Llagostera Serra Enginyer Tècnic Forestal José Valero Moreno Enginyer Tècnic Forestal Introducció La problemàtica que presentava la Serra del Montmell pels voltants dels anys 1976 i agreujat als posteriors, era que, per manca de rendibilitat forestal i agrícola, no existia gestió forestal per una banda i per l altra es van abandonar tots els conreus interns de la Serralada. A aquest panorama se li ha de sumar que en aquella època els mitjans d extinció eren molt precaris. Tot això provocava una situació que avui en dia s allarga: - Xarxa de camins agroforestals perduts o en mal estat que fan impossible el pas dels mitjans d extinció. - Manca de mercat de la fusta i llenya. - Nul la xarxa d infraestructures contra incendis (tallafocs i franges de baixa densitat vora camins i carreteres estratègiques). - Pèrdua del mosaic agroforestal al perdre s els conreus. - Pràcticament cap punt de càrrega d aigua pròxim. - Medis d extinció precaris. - Pèrdua de la ramaderia extensiva que redueixi la càrrega de combustible i mantingui les infraestructures. Tot això va ser el camp adobat perquè els incendis transformessin en pocs anys una serralada poblada totalment de pinedes adultes en el que tenim avui dia: - Poques pinedes i boscos adults. - Algunes clapes de pinedes joves en regeneració. - Moltes hectàrees de zones de matollars i roquissars amb poques possibilitats de recuperació a curt termini per la degradació del sol. El risc d incendi d aquestes contrades continua sent molt alt any rere any i l amenaça de contínues regressions provocades pel foc en la vegetació poden portar a aquests ecosistemes a situacions molt extremes. Aquest problema es veia agreujat pel fet que la propietat dels terrenys forestals està molt dividida entre ajuntaments i particulars i que aquests boscos ja no ofereixen cap possibilitat de rendibilitat econòmica. Tot plegat feia molt difícil enfocar una solució global per tot el massís. Trobar una solució a aquesta situació es plantejava molt complicada i en aquest article es pretén mostrar la solució presa des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de les propostes fetes per Joan Llagostera Serra, enginyer tècnic forestal de la comarca de l Alt Camp. Àmbit natural

2 La Serra de Montmell es troba localitzada a cavall entre la comarca de l Alt Camp i del Baix Penedès, inclosa dins la Serralada Prelitoral Catalana. Té una altitud variable entre els 400 i els 900 metres. L estació correspon a la muntanya mediterrània baixa, amb domini d alzinars i pinedes de pi blanc, tot i que la influència litoral dóna lloc a que en els llocs més humits i en exposició nord es puguin trobar pinasses, roures, freixes de fulla petita, oms, arboços... La vegetació natural seria la corresponent a l alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovincialis) amb un estrat arbori dominat per l alzina (Quercus ilex ssp. ilex) i un estrat arbustiu composat per llentiscle, ginestó, arboç, marfull, aladern, lligabosc... A l actualitat, i per efecte dels incendis i de l acció humana, el pi blanc és l espècie dominant amb matollars d argelaga, coscoll, llentiscle, romaní, farigola, aladern... El substrat del terreny està format per dolomies calcàries del juràssic a les cotes superiors i margues, gresos i lutites calcàries del triàsic superior a les cotes inferiors. Són terrenys de reacció bàsica. La precipitació mitjana anual està aproximadament entre 550 i 600 mil límetres, la temperatura mitjana és de ºC. La mitja de les temperatures màximes és de 33 ºC i la mitja de les temperatures mínimes és de -2,4 ºC El tipus de clima segons l Índex d humitat de Thornthwaite és -20 a 0 Sec subhumit (C1) Estat de la vegetació posterior als incendis. Formes de massa. Masses adultes de pi blanc amb presència d alzina (ocupen una superfície aproximada de hectàrees) Foto 1. Pinedes adultes de pi blanc. A algunes finques que no es van veure afectades pels incendis s hi pot veure un bosc de pi blanc evolucionat, amb una edat variable entre 70 i 150 anys, amb un sotabosc molt abundant i on l alzina comença a tenir molta presència. Aquestes masses, presentaven arbrats amb densitats mitjanes de l ordre de peus/ha, amb diàmetres mitjans de cm i alçades de 8-11 metres. En general no disposaven d infraestructures de prevenció d incendis. Tot i que les existències fustaneres d aquestes masses són considerables, pràcticament no tenen valor comercial, ja que la utilització de la fusta de pi blanc en aquestes comarques està quasi en desús, a causa de la mala qualitat per manca de gestió. El risc d incendis d aquestes zones era molt alt donat l estat en que es trobaven i també considerant les escasses, per no dir nul les, possibilitats de gestió per part de gestors particulars o d ajuntaments.

3 Masses de repoblat natural de pi blanc. Foto 2. Masses de repoblat de pi blanc procedents de regeneració natural posterior a incendi forestal. Es tracta de masses originades per regeneració natural posterior a l incendi de l any Presenten unes densitats entre els i els arbres/ha, acompanyades d un sotabosc de matollar sufocat pel regenerat, amb diàmetres normals inferiors als 5 cm i alçades mitjanes de 3-4 metres. Són veritables matollars de pineda regenerada. La superfície ocupada per aquestes masses és d unes hectàrees. El perill d incendi d aquestes masses és extrem i qualsevol intervenció de millora requeria unes inversions molt fortes, amb la qual cosa la seva gestió resultava totalment inviable per part de propietaris particulars i ajuntaments. Matollars Foto 3. Imatge dels matollars produïts a rel d incendis consecutius. Aquests matollars, originats per incendis repetitius de zones ja cremades l any 1976, presentaven unes escasses possibilitats de recuperació. El terra s ha anat degradant i perdent els horitzons superiors (A i B) amb més presència de nutrients, restant en molt llocs pràcticament la roca calcària mare. Els matollars estan ocupats principalment per romaní, coscoll, argelaga, bruguera, aladern... La superfície d aquest tipus de matollars, susceptibles de repoblació artificial, era superior a les hectàrees Anàlisis de la situació i solució plantejada. En aquesta zona hi havia una superfície superior a hectàrees amb un risc d incendi extrem, sense infraestructures de defensa considerables i amb una situació en quant a la propietat que, tot plegat, feia impossible aconseguir una solució sobre el problema plantejat. El cost de les operacions constituïa un fre a qualsevol iniciativa privada o local. Els possibles incentius que podrien ser els ajuts econòmics als propietaris per a realitzar els treballs era inviable, ja que els ajuts mai cobreixen el 100% de la inversió i no hi havia cap possibilitat d amortització de les despeses posteriors, perquè aquestes masses no ofereixen cap rendibilitat econòmica i amb una gestió finca a finca que no redueix massa el risc d incendi, amb tot el que això comporta. Davant d aquesta situació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant el treball de l enginyer tècnic forestal de la comarca, Joan Llagostera Serra, va oferir a tots els afectats (aproximadament 50) signar uns convenis mitjançant els quals el propietaris cedien la gestió de les seves finques durant 25 anys a l administració i aquesta podia fer els tractaments adients a la recuperació de les masses arbrades i de defensa davant possibles incendis forestals. Un cop transcorreguts aquests 25 anys el conveni es rescindeix i es retorna el vol a la propietat. És considera molt important aquesta gestió global sobre un territori que fa l Administració en tots els sentits i en el cas de les comarques de l Alt Camp i el Baix Penedès la superfície conveniada va arribar quasi bé a les hectàrees.

4 Actuacions proposades. Estratègia de prevenció d incendis Per les superfície conveniades es va elaborar un projecte de reforestació hidrològicforestal i millores silvícoles i d infraestructures en ha dins diferents convenis a les comarques de l Alt Camp i Baix Penedès. Dintre d aquest projecte es van plantejar els treballs que, de forma resumida, s especifiquen a continuació: 1. Tractament silvícoles (aclarides i estassades) a les masses adultes i repoblats de pi blanc. Disminució de la càrrega de combustible tot i respectant els valors de biodiversitat existents (1.214,83 ha afectades) Masses adultes. En aquestes masses es va fer una aclarida de posta en llum fins baixar la densitat a arbres/ha i sense estassada del sotabosc. Les alzines i roures que es barrejaven en aquestes masses eren respectats i afavorits en els treballs. A la foto 1 es mostra una imatge de l estat final d aquests treballs. Masses de repoblat. En aquestes masses es va fer una selecció d arbres fins deixar una densitat final aproximada de peus/ha sense estassada del sotabosc. A la foto 4 es pot veure una imatge de l estat final d aquestes masses un cop treballades. Foto 4. Estat final de les masses de repoblat després d haver estat aclarides i en aquest cas amb estassades al tractar-se d una franja de baixa càrrega de combustible vora camí 2. Reforestacions de les zones de matollar. Aquesta reforestació s ha practicat amb tres mitjans diferents, en funció del pendents i possibilitat d accés. Així, es va optar per fer la repoblació per feixes subsolades en zones amb pendent inferior al 30% (108,75 ha), per obertura mecanitzada de clots en pendents superior del 30% i no poder-se practicar les feixes (537,21 ha), i per obertura manual de clots en zones on no es podia mecanitzar (excés de pendent i/o presència abundant de regenerat natural per zones) (2 ha). La planta utilitzada ha estat de pi blanc, pinassa, alzina i roure, en un percentatge de 75 % de coníferes (pi blanc principalment) i 25 de frondoses. La densitat de plantació ha estat de plantes/ha amb 1-2 sabes segons cada espècie i en contenidors de 15 cm d alçada per coníferes i de 18 cm per frondoses, amb una secció mínima en boca de 22 cm 2. A la foto 5 es pot observar una planta de pi blanc plantada en clot i on es pot veure la qualitat del terreny. Foto 5. Pi blanc plantat mitjançant clot practicat amb retro-aranya. En la repoblació s ha intentat recuperar el bosc perdut, amb les espècies que hi havia abans dels incendis, reintroduint on encara era possible la pinassa, el pi rajolet, alzines i roures, i també serveres, arços, teixos, cirerers..., a fi i efecte de recuperar el bosc autòcton més evolucionat el més aviat possible. 3. Infraestructures de suport a les plantacions i masses existents.

5 Amb els elements que es descriuen a continuació s ha estructurat el territori en unitats més petites, defensables contra incendis i d una superfície aproximada hectàrees. 3.1 Xarxa de camins. S han recuperat camins ja existents i s han obert de nous, com a infraestructures bàsiques per a l elaboració dels treballs i com a suport davant d incendis. El volum total dels camins recuperats i oberts és de 129 km millorats i 47 km construïts de nous. Foto 6. Camí recuperat per execució de treballs i de suport en extinció d incendis. 3.2 Àrees de defensa (tallafocs) En les zones considerades estratègiques s han practicat nous tallafocs o s han ampliat d antics com a àrees de defensa davant incendis forestals. D alguns d aquests tallafocs s han pogut comprovar la seva eficiència davant el foc. La superfície tractada ha estat de 225 ha. Foto 7. Tallafoc antic recuperat. 3.3 Franges protectores al costat de camins. Per disminuir el risc d incendi en camins que poden ser transitats i per facilitar la possible lluita davant del foc per part dels bombers, als camins s han habilitat franges de baixa càrrega de combustible, d una amplada aproximada de 20 metres a banda i banda del camí, amb l arbrat adevesat sobre densitats al voltant de 400 arbres/ha, amb estassada total del sotabosc i amb tractament de les restes. La superfície creada de franges protectores ha estat de 279,33 hectàrees. Foto 8. Franja protectora de baixa càrrega de combustible. 3.4 Pastoreig per manteniment de les infraestructures de suport davant incendis forestal creades. Els tallafocs i les franges protectores al costat dels camins són pasturades amb ramats de cabres i ovelles. A l actualitat hi ha un ramat fix de 400 cabres. Els animals pasturen les zones obertes dels tallafocs i les franges, gràcies a un acord de col laboració entre el pastor i el Departament de Medi Ambient i Habitatge pel qual el primer rep un incentiu econòmic pel manteniment de les infraestructures. També les zones aclarides son pasturades. Tot i això, i per tal d assegurar i ampliar a tota la superfície aquest pastoreig és necessari construir corrals fixes, abeuradors, sembrar antics camps de conreus i adquirir pletes mòbils. Foto 9. Ramat de cabres de raça serrana andaluza, rasquera i blanca celtibérica.. Valoració econòmica dels treballs. Concreció per la Serra del Montmell. El global dels treballs realitzats finalment dins del projecte que agafa les comarques de l Alt Camp i Baix Penedès és de ,31 euros de cost d execució material. D aquests, els que han estat invertits concretament a la Serra del Montmell són els següents:

6 Concepte Unitats (ha o Preu unitari Cost parcial( ) km) ( ) Reforestacions + planta 277, , ,45 Tractaments silvícoles 321, , ,89 Tallafocs de 25 m. 66, , ,63 Franges de m vora camins 85, , ,99 Construcció de camins 20, , ,70 Conservació de camins 33,54 683, ,99 Altres concepte (Dir. Obra, Seg. i salut ,00 Total ,65 Conclusió Hi ha moltes zones a Catalunya on la combinació: Ecosistemes forestals - Possibilitats econòmiques - Risc d incendi fan inviable una iniciativa particular per la recuperació o el manteniment d aquestes zones. La intervenció de l administració en aquests casos està més que justificada a més de necessària. El risc d incendi és tant alt i evident, ja que focs continus es presenten any rere any en aquestes comarques, que resulta imprescindible l actuació humana, fins i tot sacrificant en alguns casos, i de forma només temporal, alguns paràmetres ecològics. Són molts els avantatges que aquests treballs incorporen en aquests territoris: Inversió econòmica directa Disminució de la càrrega de combustible a les forests. Reducció del temps en la recuperació de l estrat arbori. Regeneració de zones degradades. Generació d activitats tradicionals i fixació de la gent al territori de muntanya (treballadors forestals, empreses de maquinària, pastors... ) Facilitació dels treballs d extinció d incendis. Defensa passiva del bosc. Diversificació d ecosistemes. Etc. I molts els inconvenients que es podrien derivar en el cas de considerar la no intervenció. La foto 10 mostra aquesta alternativa: extensions de terreny cremats com el del darrer incendi ocorregut l any 2006, sobre zones ja cremades amb anterioritat varies vegades i que encara mostren l aspecte de la imatge, en la qual el matollar no mostra capacitat de recuperació després de 8 mesos, l erosió produïda ha estat molt alta i la pèrdua de la capa fèrtil del sòl fa impossible tornar-la a imaginar com a una arbreda adulta.

7 Foto 10. Incendi a la Serra del Montmell l any 2006