Tema 5: Flexió formes diferents en els lexemes
recomanacions bibliogràfiques Llegiu la secció 1.5. de la gramàtica d Abelard Saragossà.
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
quantes paraules? He vist xiquets que regalaven caramels a un xiquet que reia. Cantaré una cançó que cantava ma mare. Un gos preciós i una gossa preciosa. A les tres Joan dormia i Pere cantava. Nosaltres volem molts dàtils, tu vols molta aigua.
què estudia la flexió? Els canvis en la forma dels lexemes produïts per: l expressió sintètica: noms+nombre; verb+temps (; noms i adjectius+cas;...) els sistemes de classificació: gènere (noms); conjugació (verbs) la concordança (els modificadors copien característiques dels nuclis: adjectius amb noms, verbs amb noms)
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
el nombre en els noms arbre, arbres; rosa, roses; temps, temps Amb els noms expressem una idea de quantitat. Aquesta idea de quantitat és el nombre. En el nostre cas té dos valors: singular i plural.
singular, forma bàsica La forma bàsica dels noms és el singular. Sol coincidir prou amb el radical: gat, disc, llapis, peu; llibr-e, taul-a, camí(n) Apareixen en singular els noms comptables quan ens referim a una unitat. Tinc un cotxe fantàstic. Apareixen en singular els noms incomptables en general. He dut aigua en abundància. Fa molt de vent.
plural, forma secundària En general, el plural es forma afegint una s al radical (no al singular): gats, discs, peus, llibres, taules, camins, llapis Apareixen en plural els noms comptables quan ens referim a més d una unitat: M han xafat els peus. Apareixen en plural els noms incomptables quan ens referim a classes: Les aigües medicinals són bones. Prepara m una mescla de dos farines.
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
els canvis i el temps La manera de saber si una entitat canvia o perdura és comparar-la en dos moments diferents. És normal que els verbs (mots amb què expressem els canvis o permanències) s associen estretament amb les idees de temps.
nocions associades amb el temps present, passat, futur absolut, relatiu indicatiu, subjuntiu, imperatiu Vaig anar a la festa. Quan hi vaig arribar, cantava Pere, i em van dir que cantara una cançó. Els vaig dir que cantaria si m oferien un got d aigua.
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
el gènere És un sistema de classificació, segons el qual els noms són masculins o femenins. El gènere no és el sexe, tot i que s hi basa remotament: Masculí es sol relacionar amb mascle, i femení amb femella. Però això només és cert en un subconjunt dels essers sexuats.
exemples de gènere i sexe Home, cavall, gos, gat, lleó, rabosot Dona, egua, gossa, gata, lleona, rabosa Elefant, falcó, gripau, mosquit Balena, mona, granota, mosca Goril la, profeta Libido
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
la semàntica de les conjugacions botar, botre/ botir consumar, consumir renyar, renyir obrar / obrir parar / parir podar / poder volar / voler
quina és la utilitat de les conjugacions? No aporten res a la semàntica dels verbs. No aporten res a la comunicació. Són una inutilitat comunicativa. Cal saber (de memòria) a quina conjugació pertany cada verb. És un greu entrebanc en l aprenentatge de llengües 2es.
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
què és la concordança? El reflex d una relació sintàctica preexistent. El modificador porta marques el valor de les quals coincideix amb valors presents en el nucli. L adjectiu apareix en el mateix gènere i nombre que el nom a què modifica. El verb apareix en el mateix nombre i persona que el subjecte a què modifica.
exemples de concordança N-A caramel bo / coca bona café calent / sopa calenta perfum exquisit / colònia exquisida secretari discret / secretària discreta nét sol lícit / néta sol lícita home intel ligent / dona intel ligent xic amable / xica amable
exemples de concordança N-V Els teus gossos tenen molt bona salut. Miquel, tu saps massa coses. Jo he dit que Ø 1pl ho farem bé.
índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i les conjugacions 5.4. La concordança
quadre-resum sistemes classificatoris expressió sintètica tica concordança conjugació gènere temps nombre gènere nombre persona N X X A X X V X X X X