ALTASAR RAGON TRES ANYS DIFÍCILS DE GUERRA CIVIL

EDITAT PBL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ SOLER I PALET PATROCINAT PBR L'INSTITUT INDUSTRIAL DE TERRASSA

TERRASSA 1936-1939 TRES ANYS DIFÍCILS DE GUERRA CIVIL

BALTASAR RAGON TERRASSA 1936-1939 TRES ANYS DIFÍCILS DE GUERRA CIVIL Introducció, revisió i notes a càrrec del Dr. F. Torrella i Niubò ARTS GRÀFIQUES MARCET TERRASSA MCMLXXII

Dlpftiit Ugil: B 17.473-1972

PRÒLEG El Patronat de la Fundació Soler i Palet. dóna a la Uum una nova obra de temàtica terrassenca dintre de la ja important sèrie publicada al llarg dels últims anys, la projecció bibliogràfica de la qual, dintre t fora de la nostra ciutat, sent la natural satisfacció per estimar que ha contribuït en bona part al millor coneixement de la història de Terrassa. Avui, l'obra presentada és d'un autor ben conegut, a qui el Patronat rendeix homenatge merescut amb aquesta edició pòstuma: Baltasar Ragon i Petit (1885-1958). voluntarios escriptor de temes terrasencs. autor de nombrosos llibres i cronista oficial de Terrassa. Si l'autor és ben conegut, el tema està ple d'evocacions i de lliçons i estem segurs que atraurà l'interès d'amplis sectors i de diverses generacions: és la història dels anys terrassencs de la nostra guerra civil (1936-1939), contada senzillament, en forma d'efemèrides, estil que popularitzà en Baltasar Ragon. S'il.lustra i complementa a més. amb curioses fotografies de l'època. El llibre comença amb les efemèrides del primer de gener de l'any 1936 i acaba amb les de l'últim dia de gener de l'any 1939; aquest final, pràcticament, enllaça amb l'inici d'un altre llibre anterior dels editats per la nostra Fundació, el de "Tarrasa y los tarrasenses" (1939-1964) obra conjunta dels escriptors Castells, Palomares i Torrella; per altra part, altres obres i títols de Ragon fan referència a temps anteriors i posteriors als historials en aquestes pàgines.

Acordada pel Patronat aquesta edició d'enguany, es confià la introducció, revisió, notes, etc. que l'han completat, al secretari de la nostra Fundació, Dr. Torrella i Niubò, qui ha acomplert amb la major cura i delicadesa aquesta missió. Com en anteriors ocasions, el Patronat, ha buscat un patrocinador per aquest nou llibre i l'ha trobat amb la major predisposició, terrassenquisme i esperit de col.laboració en l'institut Industrial, recordant que l'aï.ludida entitat havia ja sufragat anteriorment alguna publicació de l'infatigable i fecund Baltasar Ragon. El Patronat de la Fundació Soler i Palet expressa, doncs, públicament, el seu agraïment a l'institut Industrial de Terrassa, per aquest servei cultural prestat a la ciutat. Volem finalment agrair també al senyor Manuel Tobeïla, tan sensible a allà que és terrassenc. la seva col.laboració en facilitar-nos algunes de les il.lustracions de l'obra, que completen, junt amb la fotografia gentilment cedida per la família Salvans, les procedents de l'arxiu fotogràfic dels fons de la Secció Local de la nostra Biblioteca, nodrida en bona part per la deixa del mateix Baltasar Ragon. El nostre regraciament també, a l'interès i cura mostrada per l'impressor de l'obra. Arts Gràfiques Marcet, i a tots els qui, d'alguna forma han prestat la seva col laboració a la tasca abans citada del nostre secretari. Sols ens resta confiar que aquesta obra atraurà Vinieres general de molts lectors terrassencs i no terrassencs i desitjar que ella s'uneixi a la ja notòria relació de títols publicats, que figura en les pàgines finals del llibre, i que sigui garantia de pròxims i nous títols dintre el camí de continuïtat que ens hem proposat amb l'ajuda de tots els qui senten i viuen la Terrassa secular. Terrassa. Festa del Llibre de 1972 EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ SOLER I PALET

BALTASAR RAGON I PETIT (39-X!-1885-25-Xü-1958)

INTRODUCCIÓ L'HOME No sols coneguérem i tractàrem personalment Baltasar Ragon, sinó que flns ens féu la distinció ell que merescudament fou Cronista de la Ciutat de sol.licítar-nos que prologuéssim un dels seus nombrosos llibres, sempre escrits amb gran amor, sobre la seva Terrassa. Tots el qui hem llegit pàgines seves, sabem quin era el seu estil, la seva manera peculiar de fer petita història de grans fets terrassencs; ell fou el creador de les quasi clàssiques "efemèrides terrassenques", petites notícies quant a la seva extensió, no quant a la seva importància presentades de forma rediüda, a vegades fins i tot telegràfica i potser una mica eixuta o malgirbada en la seva redacció; barrejant, moltes vegades, notícies de gran valor i categoria amb altres molt anecdòtiques i secundàries aparentment, però que dintre del context, com per exemple passa en aquest nou llibre seu inèdit, donen pinzellades àdhuc d'ironia, de malenconia o de plany, que serveixen per situar molt bé el judici del lector respecte als homes i als fets cabdals d'aquell moment o període. Poder dir també, amb tota la sinceritat que pressuposa el retre un homenatge postrer a un treballador incansable 1 gran terrassenc com fou Baltasar Ragon, que no sois el seu estil, sinó la seva humanitat, fou sempre ingènua, plena de bondat i voluntat constructiva, infantívola i a vegades no massa preocupada per l'escrupulosa exactitud d'alguns fets narrats o recopilats. És a dir, el nostre cronista era un home de cultura i formació autodidactes, que suplia amb escreix i intenció les seves deficiències estilístiques i sintàctiques, amb els seus mèrits espirituals i humans. Ès possible doncs que un nom, una dada, una noticia de les efemèrides de l'amic Ragon Ragon de la Galera,

com ell mateix signava, algunes vegades, amb intenció un xic bohèmia i un altre xic ancestral no siguin exactes, no coincideixin ben bé amb la realitat, hi hagi versions reiterades o diferents, però fonamentalment és que, amb variacions més o menys importants, l'essència del fet respon a la realitat, a l'ambient que breument, lacònicament, retrata en poques ratlles. Aquesta introducció a una obra flns ara inèdita de Baltasar Ragon, en la qual se'ns donen les efemèrides de tres anys de guerra civil espanyola vistos i viscuts en l'ambient terrassenc de l'època, pretén ésser, doncs, quelcom més que una simple presentació del llibre; voldríem que fos un petit assaig d'examen especialment dirigit a les diferents generacions en particular a les que visqueren aquells anys 1 a les joves que no els conegueren que esperem 1 desitgem puguin ésser els seus lectors. EL MISSATGE D'entrada direm, doncs, que aquest és un llibre "diferent", amb molta substància i poca palla. Descriu una època plena de contradiccions i es digui avui allò que es digui marcada per uns fets que, d'acord amb la més elemental llei històrica, segueixen imprimint caràcter i conseqüències als nostres dies. A fi de comptes, trenta anys i escaig no és tampoc un temps massa llarg com perquè s'esborri tot el que llavors es pensà, es digué i es féu, en i per la nostra ciutat i la nostra terra en ambdós bàndols contendents. Parla Baltasar Ragon, de fets punyents de guerra, odis, morts i misèria, fam i injustícies; aquests fets no poden deixar indiferent, com algú, amb to superficial o despectiu, ha volgut declarar o manifestar, posant-se segurament, molt al dia, en certa recent obra que recuu amb un repertori discutible, l'opinió dels qui no visqueren la nostra guerra civil (1). O és que nosaltres, supereivilitzats, hem sabut superar en pocs anys les diferències de la guerra, mentre la (1) Rafael Borràs: «Los que no hicimos la Sf^rra» - Serle documentos, 3. - d. Nauta. - Barcelona, 1S71. 10

nació nordamericana, encara arrossega una herència de discriminacions entre nordistes i sudistes i els països europeus veiem com no perdonen, i s'exalten quan localitzen amb tot el seu sensacionalisme algun dels caps de les repressions nazis? O és que ens podem quedar tan tranquils com diu un dels joves del citat llibre - perquè un Sant Pare declarà en un moment donat d'innecessària aquella guerra, recordada encara per molts terrassencs, quan al costat i en contradicció es podria recollir l'expressa qualificació de croada que la hi fou donada per un altre Sant Pare? Volem dir amb això, que el tema interessa perquè és viu, encar que certa joventut vulgui fossilitzar-lo 1 convertlr-lo en història sense emocions ni passions. Sense elles, reprimint-se encar que ho visqué com a protagonista i testimoni, ho exposa serenament. Baltasar Ragon i creiem que pot ésser una lliçó aprofitable si és que accepta lliçons per certa joventut que amb una dotzena de paraules més o menys tòpiques ja i amb bona fe o ingenuïtat, descobreix no sols "coses" semblants a aquelles dels anys de preguerra I guerra, sinó tan Iguals que ni els noms no han canviat massa... És evident, doncs, que la nostra guerra civil té més transcendència que, per exemple, les guerres carlistes o les de Cuba i Filipines i per això donem la importància deguda, no sols com a llibre d'història, sinó com a llibre-testimoni, a la senzillesa de les pàgines de Ragon que segueixen. Estem segurs que interessarà a tota persona, qualsevulla que sigui la seva edat, conscient i amb sentit de responsabilitat, i que l'obra constituirà un èxit i un punt de meditació en l'atrafegat però també molts cops superficial viure de la Terrassa dels nostres dies. EL Però parlem, doncs, una mica del contingut del llibre. LLIBRE En primer lloc, afanyem-nos a dir que la nostra revisió ha estat la mínima necessària per aclarir certes expressions o conceptes 1 fer algunes poques anotacions de peu de pà- 11

glna; hem conservat sempre l'estil directe i personal de l'autor, fins i tot respectant l'estranya paradoxa que un dels anys aparegui escrit en l'original en castellà i els altres en català, o també la barreja i contrast de notícies importants convivint amb curiositats o petits fets anecdòtics. En una paraula: l'autor no ha estat mixtiücat i és el Ragon planer, contradictori potser, gens acadèmic, però ple de curiositat, interès i amenitat, de tots els altres llibres seus; si en alguna cosa, aquest llibre supera aquells, és en el seu mateix batec vital d'interès pels fets que narra, Baltasar Ragon, descriu amb un senzill "llevar a la cuneta" o amb la referència a fosses de cadàvers, els nombrosos í tristos assassinats de terrassencs; entre ironies i tristeses, parla del drama de la manca de queviures i de la creixent fam: les cues, tot allò que es raciona o ven als mercats, la protecció dels horts o les expedicions en busca de menjar a pobles cada volta més llunyans i difícils; empleat de Banca, visqué molt directament els problemes monetaris i l'anarquia econòmica de l'època, les incautacions d'indústries i les curioses variants en el pagament de salaris, fins arribar a demanar-se que els jornals cobrats i no treballats, seria més còmode que es passessin a domicili; parla dels homes benemèrits que salvaren Sant Pere per l'art i la cultura i recull moltes referències dels afanys culturals mantinguts fins els tíltims temps conferències, concerts, exposicions a desgrat de la guerra; cita els "nuevos propietarios" d'una nova societat, els refugiats, les expedicions de ferits dels fronts de lluita i són particularment substanciosos alguns fragments d'articles de periòdics de l'època que recull i intercala entre les seves efemèrides. Les anècdotes són nombroses: des de robatoris de setmanals ila quantiosa xifra de cinc mij pessetes! flns a robatoris de menjar o d'un autobús; des de la destrucció de temples 1 prohibició de símbols religiosos àdhuc en el cementiri, fins a les primeres autoritzacions de misses amb assistència de soldats en les darreries de la guerra; parla de les "prospeccions" en busca de metalls preciosos, de construcció de cotxes blindats, de l'arribada dels trens de la "columna del sac" amb els expedicionaris buscadors de menjar per als seus, de les facècies d'alguns capitostos locals i de les vingudes d'altres forans, de moltes i sempre molt interessants i curioses coses. 12

El llibre comença amb els primers dies de l'any 1936, alliçonadors i ambientadors per comprendre el moment culminant dels dies 10 i 19 de juliol, ós a dir, aqviells en què s'inicià la guerra, en un clima de tensió general que és detectat per l'autor encertadament quan explica que els terrassencs, pendents de les noticies de les ràdios, no sefíl iien unes audicions publiques de sardanes. El fiançament de la revolta i les lluites internes dels vencedors, també és notícia, així com la creixent ancjolxa de la consciència de segura derrota que es va apoderant d'aquests en els últims mesos de l'any 1938. Raqon és, tanmateix, encara més lacíinic 1 breu en la majoria d'efemèrides d'aquest final de la guerra, que culmina amb l'entrada a Terrassa de les tropes nacionals el 26 de gener del 1939. Amb el final d'aquest mes de gener, fiançats ja a la ciutat els òrgans de govern nacionals, acaba aquesta culminant crònica de la ciutat, una de les obres capitals de qui en fou més tard cronista oficial. CLOENDA Baltasar Ragon fou sempre un home lliberal i comprensiu; allò que diu doncs en aquestes pàgines, té encara més valor de testimoni neutral, de narrador de fets sense massa adjectius ni expressions de judicis però amb tot el realisme descarnat que el lector sabrà evocar de nou si és persona madura o imaqinar si és jove i sobretot imbuït dels difícils i anhelats idealismes d'avui, més plens de drets que de deures i que potser li dificultaran la comprensió d'aquella dura i difícil època que no desitgem conèixer de forma semblant (2). No obstant, la crisi general d'autoritat que avui s'evidencia (família, societat, església, universitat, treball, etc.). (2) Un convincent exemple viscut recentment, ens confirma la desorientació volem creure que de bona fe i la Ignorància sobre aspectes de l'època narrada en aquest llibre, per part de certa joventut. A l'orranitzar en la Sala d'exposicions de la Biblioteca Soler 1 Palet una mostra de publicacions catalanes, un dels voluntariosos Joves que ajudaren a completar-la amb publicacions terrassenqucs, demanà amb Insistència presentar premsa de tendències dites de «dretes» de l'època de la guerra; en manlfcstar-il que no n'existiren durant aquell temps, amb certa suflclèncla I Ironia, no s'ho cregué 1 llavors demanft, almenys, uns exemplars dels fulls dominicals o parroquials d'aquells anys, per exposar 1 mostrar les llibertats democràtiques mantingudes malgrat la guerra (1). 13

queda també reflexada en aquesta obra, com a una de les causes de dissolució, decadència i derrota final deis qul protagonltzaren la història de Terrassa d'aquells difícils tres anys de guerra ctvil. Hem completat l'obra amb una selecció de fotografies de l'època, que creiem interessants, documentals I üns algunes molt poc conegudes; diverses d'elles procedeixen del propi arxiu que havia anat recollint el mateix autor I que fou llegat, a la seva mort, a la Fundació Soler i Palet. Acomplert tot allò que creiem que era necessari puntualitzar sobre l'obra que segueix, sols ens resta desitjar que el seu èxit alliçonador, evocador i documental, sigui el millor homenatge retut a títol pòstum a l'home bo, sincer I cordial que fou el nostre conciutadà Baltasar Ragen I Petit. Montserrat, març del 1972 Dr. F. TORRELLA i NIUBO 14

AÑO 1936 DU ENERO 1. Es inaugurado oficialmente el Pabellón Antituberculoso, construido en terrenos del Hospital de San Lázaro. 2. Inauguración del nuevo establecimiento de farmacia de don José María Gorina Pujol, en la calle del Norte n. 94 (actualmente calle de Calvo Sotelo). 3. El eminente geólogo don Pablo Vlla, da una conferencia en el Centro Excursionista, sobre el tema: «El Excursionismo y la Geografía». 4. Al salir del Banco Comercial de Tarrasa, es atracado un dependiente de la casa industrial José Rolg, el cual llevaba 5.000 pesetas para el semanal de dicíia casa. 5. El artista tarrasense Isidro Odena, inaugura una exposición de sus obras en el salón de los Amigos de las Artes. 5. Se celebra un partido de hockey entre el R.U. Alger y el Tarrasa, resultando vencedores los locales por 2 tantos a 0. 7. Los obreros del ramo de géneros de punto, que estaban en huelga desde el día 2 de Diciembre pasado, reanudan el trabajo. 15

Dfa ENERO 1936 10. El doctor M. Faura y Sans da una conferencia en el Centro Excursionista, sobre el tema «Las ciencias naturales en su progreso, han influido sobre ia consolidación de la personalidad integral de Cataluña». 10. Aparece un nuevo libro de poesía y humorismo original del escritor tarrasense don Valentín Alavedra, que lleva por título «Náufragos». 11. El Sindicato del Ramo de la Madera, inaugura un curso técnico sobre el tema: «La Wïaóera», el cual desarrollará el Profesor de la Escuela del Trabajo de la Generalidad, don Enrique Tarrago. 12. El termómetro marca 22 grados sobre cero. 13. Queda disuelto el Grupo Excursionista Nuria. 14. En la madrugada de hoy, se produce un incendio en una casa de la calle Bajo Plaza n. 13, donde existen unos almacenes de leña para una panadería, quedando destruido parte del 1." y 2. piso. 15. Después de una asamblea celebrada en el Cine Dorado, que duró desde las once y media de la mañana hasta tas cuatro de la madrugada, los obreros del género de punto acordaron volver a la huelga. 16. La Guardia Civil detiene a diez huelguistas por ejercer coacciones por las calles. 17. Llega a nuestra ciudad una secoión de Guardias de Asalto, a las órdenes de un Teniente. 16

Dfa ENERO 1936 17. El Director del Museo Arqueológico de Cataluña, don Pedro Bosch Gimpera, da una conferencia en el Centro Excursionista sobre el tema «Ampurias». 18. A última hora de la noche, un incendio destruye por completo el taller de carpintería de la calle de Torrella n. 54, propiedad de don Mauricio Picas Brosa. 19. Los Amigos de las Artes, celebra un homenaje al maestro compositor don Ramón Serrat, cooperando al mismo la Orquesta de Cuerda de la Escuela Municipal de Música. 19. E! Consejero de la Generalidad de Cataluña Sr. Bertrán y Güell visita el Pabellón Antituberculoso y edificio para Guardería del «Pla de l'ametliera». 20. A la edad de 68 años muere don Francisco Abad Moltó, profesor de una escuela particular y reputado periodista. 20. El periodista tarrasense don Domingo Domingo, da una conferencia en Radio Tarrasa sobre el tema «Esbozo general del periodismo tarrasense desde su origen hasta hoy». 21. Queda solucionada la huelga de los obreros de! género de punto, que empezó el día 15 del corriente. 21. En el Teatro Recreo, se celebra un mitin organizado por la C. N. T. - F. A. I. para tratar de la organización sindical y combatir la pena de muerte. 17

DU ENERO 1936 21. El Sindicato de la Industria Fabril y Textil, se reúne en el local del Coro de los Amigos para proceder a la aprobación del proyecto de Estatutos y su constitución. 22. Regresan a Sabadell los Guardias de Asalto que el día 17 vinieron a nuestra ciudad con motivo de la huelga del ramo de género de punto. 22. El abogado tarrasense don Alvaro Viñals, da una conferencia en Radio Tarrasa sobre el tema «Los hombres del periodismo gubernamental tarrasense hasta el 1930». 23. En unas oposiciones, obtiene el título de Ingeniero Municipal el compatricio don Luis Sapés. 23. Los artistas olotenses inauguran una exposición de sus obras en el salón de los Amigos de las Artes. 23. El periodista tarrasense don Francisco Biosca Torres, diserta en Radio Tarrasa sobre el tema «El periodismo regionalista en Tarrasa». 24. El geólogo y publicista don Gonzalo de Reparaz (hijo), da una conferencia en el Centro Excursionista sobre el tema «Castillos y ríos de Cataluña». 24. En el propio centro, se inaugura una exposición de fotografías de las iglesias de San Pedro. 24. E! redactor jefe de «L'Acció» don José Puig Arnaus, da una conferencia por Radio Tarrasa sobre el tema «El periodismo tarrasense liberal y republicano». 18

Día ENERO 1936 24. En el Teatro Alegría, se celebra un mitin organizado por el periódico «Suport» para hablar de la paz y contra la guerra. Hicieron uso de la palabra Luis Luque, en nombre de dicha publicación, de tipo rojo internacional; Ramón Mas, por los «rabassaires»; Hilario Arlandis por los comunistas; y José A. Trabal, por la «Esquerra Republicana de Catalunya». 25. Tiene lugar la reunión anual del Banco Comercial de Tarrasa para leer la Memoria y Balance, el cual acusa un beneficio líquido de 823.565'35 pesetas. 25. El periodista tarrasense don Joaquín Ventalló, da una conferencia en Radio Tarrasa sobre el tema «Posibilidades y futuro del periodismo local». 25. En una excursión a San Lorenzo del Munt, un grupo de 30 niños de un Colegio de Barcelona, se pierden por la montaña, y por la noche salen de Tarrasa un grupo de Guardias de Asalto para buscarles; los niños fueron hallados al día siguiente, por la mañana, en una cueva. 26. Por orden gubernativa, queda clausurado el Café Colón. 26. Queda nombrada la Junta y Consejo Directivo de la nueva entidad «Hot-Club». 26. El Conservatorio de Música dedica una sesión a Chopin. 29. Queda constituido en nuestra ciudad un Comité Pro-Catalanización, del cual forman parte un miembro de cada entidad cultural tarrasense interesada por la catalanización del comercio. 19

Dia ENERO 1936 30. A las diez y media de la noche, se produce un incendio, destruyendo un almacén-garaje de la calle Arquímedes número 129, propiedad de Antonio Torrella, de la Agencia de Transportes «El Rayo». 30. Por orden gubernativa, se procede a la reapertura del local de la C.N.T. de la Carretera de Moneada, que estaba cerrado desde los hechos anarquistas de diciembre de 1932. 31. En el Teatro Alegría, tiene lugar un mitin organizado por el P.O.U.M., en el cual toman parte Oltra y Picó, Maurín, Gorkin y Nin. 31. Organizado por ios Amigos de las Artes, con la cooperación de varias entidades tarrasenses, la Orquesta Filarmónica de Madrid, da un concierto en el cinema La Rambla. 31. El termómetro marca 18,6 grados sobre cero en el sol y 12 a la sombra. 20 FEBRERO 1936 1. Se produce un conflicto en la fábrica de géneros de punto «Vigués», por despedir el patrono a los obreros, abonándoles dos semanadas. 1. Aparece un periódico titulado «Unitat», ei cual parece es portavoz de las actividades que desarrollan las organizaciones democráticas y sindicales obreras de la localidad.

Dfa FEBRERO 1936 1. Se inaugura oficialmente ia Clínica Maternal, instalada en un edificio nuevo de la calle de la Unión. 2. El artista sabadellense Sales-Salat, inaugura una exposición de sus obras en Los Amigos de las Artes. 2. El equipo «Unió Atlètica Terrassenca», triunfa en la categoría de neófitos, Campeonato de Cataluña de campo-traviesa, organizado por la Federación Catalana de Atletismo. 2. El tarrasense don Juan Ubach Viñals, obtiene el gran premio de Canaricultura, Copa de la Generalidad, en el concurso pajaril celebrado en Barcelona. 2. La Federación de Cooperativas de Barcelona, celebra un acto de propaganda en la Cooperativa Popular de Consumo «Els Amics». 8. Al mediodía, unos desconocidos, revólver en mano, atracan a dos dependientes de la fábrica Humet Hermanos, cuando pasaban por la calle de ia Igualdad, llevando el semanal de la mencionada fábrica, cuya cantidad ascendía a 5.600 pesetas. 8. Por el comerciante de esta ciudad don Antonio Montserrat, es presentada una denuncia por estafa contra el Consejo Directivo del fallido Banco Catalán Hipotecario, en el Juzgado número 8 de Barcelona. 10. En el Teatro Alegría, se presenta por primera vez en Tarrasa una exhibición de «catch as catch can». 21

Día FEBRERO 1936 11. Los camareros, cocineros y similares, celebran una «diada» a beneficio de los afiliados en paro forzoso pertenecientes a la Sociedad de Camareros. 12. Al mediodía llega a esta ciudad, procedente de Barcelona, un coche blindado, en el interior del cual iban seis guardias de asalto y en otro vehículo ocho guardias más. Dos horas más tarde partieron después de una aparatosa presentación frente al Ayuntamiento. 12. Se hace cargo de la Comisaría de Policía de esta ciudad el Sr. Ladislao Franco Lorente, el cual desempeñaba este cargo hasta la fecha en Sabadell. 14. El Frente de Izquierdas de Cataluña, celebra un mitin electoral en el Teatro Alegría. 15. Se inaugura el nuevo establecimiento de farmacia del señor A. Costa Avellaneda, en la Carretera de Relllnás n. 41. 16. Se celebran las elecciones de Diputados a Cortes, de las cuales ha obtenido el triunfo por las izquierdas o sea por el Frente Popular, eí tarrasense don Domingo Palet y Barba. Las izquierdas obtienen un resultado de 13.000 votos y las derechas de 7.681. 17. Por disposición del Presidente de la Generalidad Sr. Moles, los regidores de la izquierda toman posesión del Ayuntamiento y es nombrado Alcalde interino don Domingo Armengol y Ballbé. (1). (1) Don Juan Moles no fue Presidente efectivo de la Generalidad, sino que ostentó el cargo de Gobernador General de Cataluña, en 1932, y en esta época del año 1936, ocupó provisionalmente aquel cargo en espera de la salida de la cárcel y toma de posesión del Presidente Companys y Consejeros victoriosos en las últimas elecciones. 22

D fa FEBRERO 1936 17. Por orden ministerial, los alguaciles del Juzgado Municipal e Instrucción, en vez de llevar una vara pequeña para poder acreditar su personalidad, desde hoy llevarán una placa debajo de la solapa y un carnet de identidad. 19. La Comisión de Gobierno Municipal acuerda la rotulación de las nuevas vías urbanas con los nombres siguientes: Rambla de Jaime Compte, M. González Alba, Avenida de Luis Sirval, Avenida del 6 de Octubre, Plaza de Luis Bello, Nuria, Mallorca, Montseny, Atenas, Mozart, Mateo Bardinas, Avenida del Parlamento, Rosellón, Soler Diffent, Sorolla, Aragón, Santiago Rusiñol. Avenida de Barcelona, Monistrol, Escultor Blay, Salud, Lérida, Consejo de Ciento, Tarragona, Gerona, Pompeyo Fabra, Provenza, Mistral, Avenida de las Glorias Catalanas, Escultor Armengol, Violinista Vellsoiá, Renacimiento, Ferrer Guardia, Bartolomé B. Cossío, Jacinto Barrau y Plaza del Siglo XX. 19. En la sesión municipal, se acordó respetar la distribución hecha por acuerdo del 2 de febrero de 1934, en la cual se dividen las funciones municipales en cuatro grupos: Administración Central, Finanzas, Cultura, Sanidad y Asistencia Social y Fomento de Intereses Materiales. También se acordó el rápido cese de todo el persona! municipal interino y temporero, nombrado con posterioridad al 6 de octubre de 1934. 23

Dfa FEBRERO 1936 21. El abogado don Eduardo Vidal Riba, da una conferencia en el Centro Excursionista sobre el tema «La historia y el excursionista». 22. El artista tarrasense don Tomás Viver, da una conferencia en Radio Tarrasa, sobre ei tema «El arte en la cultura de la mujer». 22. A las seis de la tarde llegan a esta ciudad los amnistiados que fueron encarcelados por los hechos del 6 de octubre de 1934: Samuel Morera, Valentín Puigdoménech, José Petchamé, Ramón Vilaplana, Luis Saló, José Salellas, Juan Mateu, Andrés García, f'edro Ciurana, José Arenillas, Miguel Carantela, Rafael Zapater, Vicente Font, Juan Seguí, Miguel Sabé y José Elias. Llegan en camiones y una gran multitud los recibe al final de la Rambla de Egara (actualmente Avenida del CaudilloJ y en manifestación son acompañados al Ayuntamiento donde se celebra una recepción. Samuel Morera, desde el balcón se dirige al pueblo y manifiesta: «Desde la Alcaldía os digo que haré cumplir inexorablemente la justicia pese a quien pese». Los discursos del Ayuntamiento fueron radiados por la emisora Radio Tarrasa. 22. Un grupo de individuos penetran en el local que el partido radical tenía instalado en la Avenida del 11 de septiembre (calle Mayor) y derribaron un retrato de Lerroux que había colgado en la pared y que presidía el salón de la entidad, quitando la bandera catalana que se había puesto en el balcón para celebrar la amnistía. 24

Dia FEBRERO 1936 22. El escultor tarrasense don Esteban Casanovas, expone sus obras en el salón Amigos de las Artes. 23. Una manifestación formada en la Casa del Pueblo, va al cementerio nuevo a depositar una corona y flores en las tumbas donde reposan los restos de José Paysán, Gaspar López y José López, muertos en los sucesos del 6 de octubre de 1934. 25. Son retiradas las columnas anunciadoras que había en la Plaza de la República (Plaza Mayor) entre las aceras y los jardines. 26. En ei curso del Pleno Municipal, se reintegran en sus respectivos cargos e! Alcalde Morera y los Concejales Petchamé. Mateu y Puigdoménech. Una vez reintegrados, el Alcalde dijo: «Yo lamento que hoy falten aquí las minorías. Después de la infinidad de cosas que han dicho, y de haberme acusado, creo que era un deber riguroso que viniesen a defender sus acusaciones». En aquel Pleno, se acordó nombrar una Comisión de Concejales que examine los acuerdos tomados por los gestores que durante diez y seis meses han gobernado, 28. El eminente arqueólogo A. Duran Sampere, da una conferencia en el Centro Excursionista sobre el tema «La tècnica de la història de l'art». 28. El doctor don Juan Paulís Pagas, publica la séptima edición de su obra «Puericultura elemental». 29. El artista tarrasense don Antonio Badrinas, expone unas acuarelas en la Sala Renard de la capital. 25

Día MARZO 1936 26 1. El Conservatorio de Música organiza una audición dedicada a Schumann. 1. El artista olotense P. Gussinyé, inaugura una exposición de sus obras en los Amigos de las Artes. 2. A primeras horas del día se desprende una enorme piedra de ia fachada del Teatro Principal, produciendo desperfectos en la acera. Esta es la tercera que se desprende de la mencionada fachada. 5. En el lugar denominado «Les Martines», es hallado un hombre muerto llamado Juan Solsona Ysalda, de 44 años de edad, con domicilio en la Carretera de Martorell, n. 90, Se comprobó que fue asesinado. 5. A las doce de la noche, se declara un incendio en un almacén de desperdicios de lana y seda que el industrial Ángel Puig Oliveras tiene instalado en la calle del Torrente n. 50. El fuego destruyó el tejado y gran cantidad de desperdicios y trapos. 6. El Centro Excursionista da una sesión de Cinema Amateur, organizado por los Amigos de las Artes. Por orden gubernativa se sanciona el periódico catóhco «Crónica Social» con 200 pesetas. 6. En Barcelona se celebra el juicio sobre la causa de asesinato del pastor Joaquín Baldó, ocurrido en Viladecabails, el día 21 de Julio del año pasado. 7. Radio Tarrasa empieza a radiar la revista «Ràdio Fèmina», nuevo suplemento de «L'Antena» su diario hablado.