Annex. Models d escrits Model l Aldea

Documentos relacionados
CATÀLEG DE CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLEIDA. 22 de setembre de 2017

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANA DE BANYOLES (SECTOR NP1) A L ÀMBIT DEL PARC MANEL SADERRA

MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI

Procediment d auditoria interna de Qualitat

Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès

INTRODUCCIÓ DEL CONCEPTE DE ROMPUDA

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

ORDENANÇA REGULADORA DELS USOS DE LES PLANTES BAIXES EN LES URBANITZACIONS RESIDENCIALS A TORDERA

REVISIÓ DEL POUM DE SALLENT PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JORNADA INTRODUCTÒRIA

ANNEX. Estudi d impacte i integració paisatgística. Enginyer Industrial: JOAQUIM VILÀ BRAMON. Núm. de col legiat: I

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció

Modificació Puntual de les NNSS. Usos en el casc antic i en l edifici de la biblioteca

MPGO Ampliació centre docent C. Damià Campeny cantonada C. Sant Agustí EMPLAÇAMENT

MEMÒRIA DESCRIPTIVA PLA DE MILLORA URBANA PER L ORDENACIÓ DE VOLUMS C/MAS FIGUERES-CAMÍ VELL DE FORNELLS GIRONA. Girona, a Novembre del 2.

DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ

EDICTE de 2 de març de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Lleida referent al municipi d Alguaire.

Mantenir la personalitat del municipi: Garantir la sostenibilitat del municipi:

DOCUMENT COMPRENSIU. 3a exposició al públic Document comprensiu 1

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

AJUNTAMENT DE CUNIT. PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

Informació complementària

AJUNTAMENT DE L ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

SOAP. Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció. 4 d octubre de 2016

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 1.1 ANTECEDENTS

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

DERECHO Y POLÍTICAS AMBIENTALES EN CANARIAS (pp. 2-4)

ANNEX NORMATIU VIII. FITXES DELS SECTORS DE PLANS DE MILLORA URBANA

Normes d ordenació territorial

Taller 2: Els Rodals; la relaciódel sòl no urbanitzable amb la ciutat Data: Dijous 03 d octubre de 2013 Lloc: EscolaParc de les Aigües -Figueres

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

MODIFICACIÓ PUNTUAL NUMERO 12 DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL DE VILAMALLA REDIFICIÓ DELS USOS CULTURAL I ASSOCIATIU

Tarragona, 19 de juliol de SÍLVIA CAIRE GARCIA Secretària de la Comissió Territorial d Urbanisme de Tarragona

GUIA PER A L ELABORACIÓ DELS PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS DELS CÀMPINGS EXISTENTS AMB RISC D INUNDACIÓ.

Programes d HPO i mesures connexes i complementàries

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

EDICTE d 1 d abril de 2008, sobre un acord de la Subcomissió d Urbanisme del municipi de Barcelona referent al Municipi de Barcelona.

EDICTE de 24 de maig de 2011, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona referent al municipi de Bescanó.

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

LLICÈNCIES AMBIENTALS MUNICIPALS

INFORME MEMÒRIA DE L ÀREA D INTERVENCIÓ I DISCIPLINA URBANÍSTIQUES I ACTIVITATS

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ

Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà

PLA DE MILLORA URBANA SERRA&MOTA. PROMOTOR :SERRA&MOTA S.A. MUNICIPI : GIRONA

CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC SESSIÓ CONSTITUTIVA

ORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE L ARBOÇ

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL PPU-5 DE CAN VERNEDES I CA N AULEDA PER INCORPORAR PARCIALMENT L ÚS RECREATIU A LA PARCEL LA H1

principals i aplicació

Procés per a la gestió de l orientació professional

DOGC DISPOSICIONS

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

INUNDABILITAT I ESPAIS FLUVIALS. Jornada Confluència d usos al bosc de ribera 19 d octubre de 2016

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

Normes d ordenació territorial

CUA 1 COMISSIÓ D URBANISME D ARAN. Sessió 27 abril

Consultoria Cultura 2016

L oficina d atenció a la víctima (OAV)

Projecte d Ordre d avaluació d ESO

NORMA 7.19: PROTOCOL DE VAGA D ALUMNES. Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius.

APLICATIU DE GESTIÓ D INFORMACIÓ D ACTIVITATS (GIA) Oficina d Activitats i Urbanisme

DECRET. Identificació de l'expedient: Exp. Gest. Núm. 758/2018

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha resolt, en data 31 de juliol de 2015, l assumpte que s indica a continuació:

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.O.U. DE ROQUETES. Creació de nova clau 4e.1 i regulació d'altres aspectes normatius de la clau 4e.

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

NORMATIVA CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS. Article 1. Àmbit d aplicació. Article 2. Determinacions del Pla especial

ANNEX IX. FITXES DELS SECTORS URBANITZABLES DELIMITATS

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE PONTÓS PAU 6. CARRER NOU T.M. DE PONTÓS

MODIFICACIÓ PUNTUAL NUMERO 18 DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL DE VILAMALLA REDEFINICIÓ DELS USOS RECREATIUS

Nou marc d ordenació turística de Catalunya. Barcelona, 14 de juliol de 2015

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

JUNY Ajuntament de de Palau-solit. solità solità i i Plegamans. Palau-solit. solità i Plegamans INFORMACIÓ

AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018

PROJECTE DE LLEI DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC. Andorra la Vella, 30 d agost de 2017

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

OPERACIONS JURÍDIQUES COMPLEMENTÀRIES DEL TEXT REFÓS DEL PROJECTE DE REPARCEL.LACIÓ DEL POLÍGON D ACTUACIÓ ÚNIC DELIMITAT AL PLA PARCIAL D ORDENACIÓ

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2.4 TAXA D ACTIVITATS I D'INTERVENCIO INTEGRAL DE L'ADMINISTRACIO AMBIENTAL

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (I) PLA DE MILLORA URBANA NÚM.9 LA BLANCA SUBUR.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

P.E.U.M.B. MODIFICACIÓ _ Pla Especial Urbanístic Mas Bach _ _R a ú l O l i v a A r q u i t e c t o /5_

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

ACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009

ORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE BANYOLES

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6

Transcripción:

Informació 157 Annex. Models d escrits Model l Aldea

Informació 158

Informació 159

Informació 160 Model l Aldea que demana que el Pla territorial no incorpori l ampliació del polígon industrial Catalunya sud al terme municipal de l Aldea, ja que al seu parer el Pla territorial es revisa per permetre la instal lació d una foneria Al legants: 184 veïns de l Aldea Consideració: El Pla territorial reconeix l interès estratègic d aquest àmbit d acord amb la localització, connectivitat i topografia, i el preserva de possibles transformacions que poden tenir altres possibilitats d ubicació, i estableix que aquest tipus de sòl només pot ser objecte d actuacions d urbanització, o en general de transformació, mitjançant el procediment que estableix l article 1.14, en el cas d actuacions d interès territorial estratègic no previstes pel Pla. Cal afegir que les possibles afectacions de tipus mediambiental de qualsevol actuació de transformació d aquest sòl han de ser avaluades en el procediment d avaluació ambiental corresponent a la tramitació de l instrument urbanístic que desenvolupi l actuació, com també en el procediment d autorització de l activitat, que han d establir les condicions per a la seva implantació, com també les mesures correctores i de seguiment previstes. El Pla territorial no fa referència enlloc a cap foneria. Els usos concrets que podran ubicar-se a les àrees d activitats econòmiques a desenvolupar en el futur els haurà de determinar el planejament urbanístic.

Model Deltebre 1 Informació 161

Informació 162

Model Deltebre 3 Informació 163

Informació 164

Model Deltebre 4 Informació 165

Informació 166

Informació 167 Model Deltebre 1 Al legants: 741 veïns de Deltebre Model Deltebre 3 Al legants: 753 veïns de Deltebre Model Deltebre 4 Al legants: 48 veïns de Deltebre Consideració: En relació amb la demanda que no s ampliï el sòl de protecció especial més enllà d allò que determina la normativa sectorial, d acord amb el que estableix el Pla territorial general de Catalunya, el Pla territorial de les Terres de l Ebre reconeix i incorpora com a sòl no urbanitzable de protecció especial els espais protegits per la legislació sectorial (parcs naturals, reserves naturals, espais d interès natural,...). i també protegeix de la urbanització diversos àmbits per motiu dels valors naturals o agraris, alhora que n estableix condicions per a la transformació, mitjançant la inclusió en el sòl no urbanitzable de protecció especial. No obstant això, el règim de protecció pot ser més restrictiu en el cas dels espais protegits per la legislació sectorial, atès que, al règim de protecció del Pla, cal afegir-li l específic propi. En relació amb la demanda sobre canviar la categoria de sòl de protecció territorial per la de sòl de protecció preventiva al terme municipal, cal dir que les determinacions que estableix el Pla per al sòl no urbanitzable de protecció territorial d interès agrari i/o paisatgístic tenen l objectiu de preservar-lo d aquelles transformacions que en poden malmetre els valors agraris o paisatgístics. En coherència amb aquest objectiu, el Pla estableix que el sòl no urbanitzable de protecció territorial d interès agrari o paisatgístic ha de mantenir majoritàriament la condició d espai no urbanitzat i estableix, també, unes condicions per a la implantació de noves edificacions, sens perjudici de les determinacions de la legislació urbanística vigent a Catalunya. Aquestes condicions han de contribuir a l assoliment de la sostenibilitat econòmica dels usos del territori, tot garantint la continuïtat de l activitat agrària amb la preservació del sòl de la urbanització i establint les condicions per tal de garantir la correcta integració paisatgística i inserció territorial de les noves edificacions per tal de preservar els valors paisatgístics. De la mateixa manera, el Pla no exclou les instal lacions ni centres de turisme rural i, d acord amb el què estableix la disposició addicional primera, apartat 2, de les Normes d ordenació territorial, manté les precisions sobre el contingut del Pla director de coordinació del delta de l Ebre fetes pel Pla territorial aprovat en 2001, que estableix que les localitzacions dels centres de serveis turístics previstes pel Pla director es poden modificar, sempre que el nombre de centres de serveis turístics del municipi es mantingui, la funcionalitat territorial del nou emplaçament equivalgui a la de l antic i hi hagi garanties de compatibilitat ambiental. D una altra banda, el Pla reconeix a Deltebre el paper de polaritat subcomarcal deltaica i li assenyala una estratègia específica de desenvolupament de nucli deltaic, per tal que els creixements que es proposin en el pla d ordenació urbanística municipal, justificats a partir del paper territorial que li reconeix el Pla, es basin en la morfologia i en la integració entre la part consolidada del nucli i el paisatge circumdant. El Pla estableix entre les finalitats generals que el desenvolupament sigui sostenible i respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya, entre els que hi figura el criteri de vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.

Informació 168 En aquest sentit, el Pla determina que el planejament urbanístic ha d establir mesures per tal que els creixements en extensió es produeixin de manera gradual i contínua respecte de l assentament existent (articles 1.4 i 3.16.5 de les Normes d ordenació territorial). No obstant tot l esmentat, el Pla especifica que la línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i les àrees urbanes en les quals el Pla defineix estratègies que permeten una extensió de l ocupació urbana, podrà variar com a resultat del planejament urbanístic que determini l abast de l extensió i el traçat detallat d aquesta línia (articles 2.4.2 i 2.9.5 de les Normes d ordenació territorial). A més, el Text refós del Pla afegeix un nou paràgraf a l article esmentat, que explicita que, als nuclis completament envoltats per sòl no urbanitzable de protecció especial i/o de protecció territorial d una subcategoria diferent de la de sòl de potencial interès estratègic, el planejament urbanístic pot detreure d aquest sòl no urbanitzable de protecció l extensió que, d acord amb l estratègia de desenvolupament urbà assenyalada pel Pla, convingui classificar com a sòl urbà o urbanitzable, segons el cas. Per tant, d acord amb les consideracions anteriors, no cal modificar completament la delimitació del sòl no urbanitzable de protecció territorial d interès agrari i/o paisatgístic al terme municipal de Deltebre i els creixements que, d acord amb l estratègia de desenvolupament urbà assenyalada pel Pla, es puguin proposar a les zones contigües i a les zones interiors d aquest nucli resulten admissibles. En tot cas, són d aplicació les disposicions de la legislació urbanística vigent (Text refós de la Llei d urbanisme de Catalunya i el Reglament corresponent) i les determinacions sectorials en matèria d inundabilitat (Planificació de l espai fluvial).

Model Deltebre 2 Informació 169

Informació 170

Informació 171 Model Deltebre 2 Al legants: 780 veïns de Deltebre Consideració: En relació amb redefinir el concepte d'àrea especialitzada amb estratègia específica per tal de permetre el desenvolupament de les zones de creixement de Riumar d'acord amb la legislació sectorial i territorial vigent: el Pla entén que Riumar és una urbanització amb teixits exclusivament residencials, diferenciada i separada de la capital municipal i, per tant, no es pot entendre ni com a nucli històric ni com a extensió d aquest; és per això que se la considera com el que és: àrea especialitzada d ús residencial. Amb l assenyalament de l'estratègia específica d àrea especialitzada, el Pla fa una crida d atenció davant les eventuals conseqüències del canvi climàtic i les dinàmiques deltaiques sobre aquestes àrees, cosa per la qual estableix la necessitat d articular les mesures adequades per tal de minimitzar-ne els efectes. Quant a la proposta que s elimini la inclusió del port de Deltebre dins la categoria de sòl de protecció especial i se substitueixi per la de protecció preventiva per permetre n l ampliació, el Text refós del Pla incorpora al sòl no urbanitzable de protecció preventiva l àmbit del Pla especial del port de Deltebre, d acord amb la delimitació que en fa el Pla de ports.

Informació 172