La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,

Documentos relacionados
El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

L equilibri entre l eficiència energètica i l ordenació ambiental de l enllumenament exterior a Catalunya

Aplicació del Decret 190/2015 de protecció del medi natural nocturn

Aplicació de la legislació a Catalunya: Llei 6/2001 i Decret 190/2015 d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció del medi nocturn

Aplicacions i millora d eficiència amb el LED PC_Ambre Col legi Oficial d Enginyers Industrials de Catalunya 04/02/2016

Prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya

PLA D ADEQUACIÓ MUNICIPAL D ENLLUMENAT PÚBLIC

Exemples. Exemples d aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequació

L Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya desenvolupa una tecnologia per a mesurar la contaminació lumínica des de l aire

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

Taller 2: Els Rodals; la relaciódel sòl no urbanitzable amb la ciutat Data: Dijous 03 d octubre de 2013 Lloc: EscolaParc de les Aigües -Figueres

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

L Ordenació ambiental de la il luminació exterior per a la protecció del medi nocturn. Prevenció de la contaminació lluminosa

Pla Director d Il luminació de Barcelona

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

LA QUALITAT DE L AIRE

Pla d Acció per l Energia Sostenible del municipi de Parets del Vallès

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LOGO LLEI PCAA. Xavier Nicolau, Cap de l OGAU de Barcelona

LLEI DE BARRIS A SANT MARTÍ DE TOUS (LLEI 2/2004, DE 4 DE JUNY)

JUNY Ajuntament de de Palau-solit. solità solità i i Plegamans. Palau-solit. solità i Plegamans INFORMACIÓ

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

principals i aplicació

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

CIUTAT DE PALMA PLA DIRECTOR D IL.LUMINACIÓ

L experiència de Sant Cugat en la redacció del PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Gemma López Cap de Secció de Qualitat i Planificació Ambiental

PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.

LLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE. Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

INFORME MESURES LUMINOTÈCNIQUES

REVISIÓ DEL POUM DE SALLENT PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JORNADA INTRODUCTÒRIA

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA. LUMÍNICA.

Eines de projecte i gestió per a la minimització de la Contaminació Lumínica. Jordina Oller

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

MUNICIPIS. St. Jaume de Frontanyà Les Llosses. Borredà La Quar. Lluçà Sagàs. Sta. Maria de Merlès Puig-reig. Gaià

energètica en les darreres actuacions en l enllumenat l la ciutat de Girona.

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

MANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions!

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Estratègia del Medi Atmosfèric Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 18 d octubre del 2017

Curs bàsic de la tècnica de l'espectacle adreçat a gestors d'espais escènics.

Back to the Bike L estratègia Urbana de la Bici de Sant Boi de Llobregat

Missió de Biblioteques de Barcelona

CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC SESSIÓ CONSTITUTIVA

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A SOL LICITAR UN PERMÍS D ACTIVITATS

Verificació i control d activitats comunicades

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Jornades de la Diputació de Barcelona. Turisme i Litoral: Cost / Oportunitat de la nova Llei de Costes

ORDENACIÓ DE L ESPAI I L ACCÉS A ESTACIONS D AUTOBUSOS

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs

Sistema de Gestió de la Qualitat

Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Cerdanya Inventari d'urbanitzacions. Classificació MUC. Sòl urbà consolidat. Sòl urbà no consolidat. Sòl urbanitzable delimitat

PLA D ACTUACIÓ URBANA 27 (ENTRE EL PASSEIG DE LA MUNTANYA I LA VIA DEL TREN) RODA DE PREMSA SALA DE PLENS GRANOLLERS, 6 DE MARÇ DE 2017

Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès

Reserva de la Biosfera Terres de l Ebre. Perspectives de la Reserva de la Biosfera

DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

Avantatges i inconvenients de diferents fonts de llum en entorns protegits

Nou Reglament d instal lacions de protecció contra incendis (RIPCI) Aspectes destacats

Projecte d anàlisi i millora de processos

Informació complementària

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

Eines per al reconeixement del turisme sostenible: EMAS, Ecolabel i Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Barcelona, 7 d abril de 2011

la connexió entre l urbanisme i la Salut

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

Mantenir la personalitat del municipi: Garantir la sostenibilitat del municipi:

SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017

Pla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori.

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica. Maite Majó i Torrent,

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

SOAP. Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció. 4 d octubre de 2016

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA

ESTACIÓ DE CUBELLES Remodelació i millora de l accessibilitat

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

Planejament vigent (m² sostre edificable)

Disseny per al reciclatge. producte reciclat producte reciclable

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

ELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS

Experiències singulars

PLA DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES DE MANLLEU: PROGRAMA OCI SALUDABLE

TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció

Comissió territorial de gestió integrada per a l accés a serveis i prestacions d atenció a la situació de dependència (CASSDEP) del Ripollès.

MOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Transcripción:

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya

Situació general dels medis naturals nocturns

Situació general dels medis naturals nocturns

Distintius per a la protecció del medi nocturn Fundació Starlight: Destinació turística o Reserva Generalitat Catalunya: Punt de referència o Espai de cel nocturn de qualitat Dark Sky Association http://nocturna.carlosserrano.org/

Marc normatiu general. Lumínica Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 190/2015, de 27 d agost, de desplegament de la Llei 6/2001. 3

Línes de desplegament de la normativa Sensibilitat de la zona Tecnologia aplicable Necessitats de servei Projecte i control Prevenció, informació, i divulgació 3

ZONES D ESPECIAL PROTECCIÓ Zones E1 Espais d interès natural (PEIN), Xarxa natura 2000, les platges, les costes i les ribes d aigües continentals no integrades en nuclis urbans o industrials. Zones E2 Zones E3 Zones E4 ECNQ Sòl no urbanitzable fora de les zones E1 i les que aprova el departament a proposta de l'ajuntament. Àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o urbanitzable i àrees que sent no urbanitzables tenen un ús intensiu durant la nit per l alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d oci. A proposta de l ajuntament. Àrees en sòl urbà d ús intensiu durant la nit per l alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d oci. A proposta de l ajuntament. La distància mínima entre zones E4 i E1 és de 2 km. Espais amb un Cel Nocturn de Qualitat: Foment de la divulgació, protecció i turisme ambiental. Punt de referència Punt de referència: Zones que per les seves característiques d entorn i qualitat ambiental, són d especial protecció i especialment sensibles.

Medi Natural Nocturn Ecosistema Cúpula celest 3

Font contaminant 3

Medi Natural Nocturn. Font : (Nixon 2015) 3

Medi Natural Nocturn. Cúpula celest Gran ciutat (Sant Francisco) Zona rural Cel natural (Goblin Valley State Park in Utah.) 3

Medi Natural Nocturn. Cúpula celest 3

Medi Natural Nocturn. Cúpula celest 3

Medi Natural Nocturn. Ecosistema Font : (Dacke, Braid et al 2013) Font : (Montevecchi 1999) Font : (Rich and Longcore 2006) Font : (ETIBETAS 2006) 3

Medi Natural Nocturn. Ecosistema Font : (Gaston, Duffy et al, 2013) NECESSITATS DE FOSCOR TOTAL. Nivells per sota del de la Lluna per molts éssers. 3

Criteris per una il luminació sotenible Minimització de la contaminació lumínica Fer servir lluminàries de reduït Flux cap al Hemisfèric Superior Fer servir llum amb poc o nul espectre blau si no és NECESSARI Restringir-se als nivells reglamentaris i NECESSARIS Fer un ús Intel ligent en el temps. 3

Minimització de la contaminació lumínica. Flux cap al cel FLUX CAP A L ENTORN INADEQUAT: Flux directe al cel Flux reflectit

Minimització de la contaminació lumínica. Espectre Diferents tipus de vissió de diversos éssers vius (Perkin, Hölker et al, 2011)

Minimització de la contaminació lumínica. Espectre MÉS AFECTACIÓ A ÉSSERS VIUS EN EL COLORS BLAUS (colors freds).

Repercussions de la contaminació lumínica. CEL NOCTURN Afectació a llargues distàncies. Més impacte de la llum amb component blava

Minimització de la contaminació lumínica. Espectre EMISSIONS EN ONA CURTA Longituds d ona curta: Menys contaminant Longituds d ona llarga: Més contaminant

Minimització de la contaminació lumínica. Intensitat. INTENSITAT DE LA LLUM Llum excessiva Llum innecessària

Distintius per a la protecció del medi nocturn Avaluació de la qualitat: compliment d uns estàndards NECESSITATS GENERALS PER A ESDEVENIR PUNT DE REFERÈNCIA: Coneixement de les fonts contaminants Compromís del territori Pla d actuacions i millora: sobre les instal lacions, activitats de sensibilització ambiental, activitats turístiques, etc.

Avaluació del cel nocturn al PN Mesures extensives en territori Realitzades 2016 Mesures de llarga durada i d avaluació de l impacte Pendents 2017

Implicacions de la protecció Prevenció de la contaminació lumínica: Coneixement de les principals fonts contaminants Adequació de tot l enllumenat exterior dins de la zona protegida (Parc Natural). Les làmpades han de ser de vapor de sodi o LED PC-ambre Els llums han de tenir un flux d hemisferi superior inferior a l 1% Cal aprovar un Pla de prevenció de la contaminació lumínica del PN i de TOTS els municipis implicats en el projecte Declaració zona E1 de tot el termes municipals dels municipis implicats. Això suposa:: Adequació del tipus de làmpada tipus vapor de sodi o LED PC-ambre per instal lacions existents en 4 anys. PRESCRIPCIONS E1 per a instal lacions noves. 26

Avantatges derivades de la protecció

Implicacions. Tipus de làmpada Banyoles LED ambre 40W Saldes LED ambre 28 Tibidabo VSAP 70W

Decret 190/2015. Nou Mapa de protecció envers la contaminació lumínica Proposta normativa: adequa la zonificació al Decret 190/2015, s actualitza al planejament urbanístic i a la delimitació actual dels espais naturals protegits. No contempla la resolució del Punt de referència del Montsant. Proposta proteccionista: considera com a zona de màxima protecció (E1) els municipis que formen part del Parc Natural. Es contempla el nou Punt de referència del Montsant. http://sig.gencat.cat/visors/proposta_pcl.html

Decret 190/2015. Mapa de protecció de la contaminació lumínica 2007 Entorn del Parc Nacional (Zones E1, E2, E3)

Decret 190/2015. Mapa de protecció de la contaminació lumínica 2007 Entorn del Punt de Referència Montsec (Zones E1) La zonificació E1 garanteix la preservació i millora de la qualitat del Medi natural nocturn

Gràcies per la vostra atenció spcall.tes@gencat.cat mediambient.gencat.cat/contaminacioluminica mediambient.gencat.cat/