PROJECTE GRANSACTIUS RESUM

Documentos relacionados
II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Dossier Programa Persones Cuidadores

Jornada: Habitatge i gent gran LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES

Procés per a la gestió de l orientació professional

Metodologia de la intervenció social

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

NOM DE LA BONA PRÀCTICA: BIBILOTECA PER A TOTS ELS PÚBLICS: VISITES PER A COLLECTIUS ESPECIALS

TAULA RODONA Trajectòria i compromís de les entitats del tercer sector a dia d avui. Reptes de futur.

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Pla per a la Inclusió Social

PROGRAMA D ARRANJAMENT D HABITATGES DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

PLA DE VOLUNTARIAT DE L ASSOCIACIÓ SALUT I FAMÍLIA

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

Programa d Acolliment Familiar. Ministeri d Afers Socials, Justícia i Interior Andorra la Vella, 6 de juny del 2017

CURS D INTRODUCCIÓ AL VOLUNTARIAT

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Model català d atenció integrada social i sanitària

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez

validació 1 Febrer 2016 TS sanitaris D. EAP C Qualitat ABS Febrer 2016 Març 2019

Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Què és l Estratègia de Seguretat i Salut Laboral?

Programa My LIFE. Centre de Capacitació Barcelona

IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016

ESPAIS SIMULTANIS. Bones pràctiques en pro de la inclusió social

INTRODUCCIÓ. Des del 2006 la Fundació forma part de la Xarxa d habitatges d inclusió, què actualment depèn de l agència de l habitatge de Catalunya.

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

RADARS PER A LES PERSONES GRANS DEL BARRI DE SANT ANDREU

DADES GENERALS. Fitxa completa* Zona Bages i Berguedà. Any d inici Nombre d habitants Vallès Occidenal II

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

ELS ACORDS EDUQUEN Jornada d intercanvi d experiències

Procediment d auditoria interna de Qualitat

RADARS PER A LES PERSONES GRANS DE GUINARDÓ I BAIX GUINARDÓ

Activitats de Primavera

Observatori de Govern Local

Programa complementari de foment de l ocupació i de suport a la integració social

-PUNT DE VOLUNTARIAT COMARCAL-

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

PRESENTACIÓ dels PROJECTES PARTICIPATIUS

JOVES PROMOTORS DE SALUT. AJUNTAMENT DE TARRAGONA Salut, Joventut, Serveis Socials i Centres Cívics

La gestió dialogada dels conflictes a les comunitats de veïns: una actuació saludable

Alimentació i nutrició familiar

Pla estratègic

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

Compromís social 2016

PRÀCTIQUES EXTERNES EN ELS CENTRES, ESTRUCTURES O SERVEIS DE LA URV

Projecte d Acció Comunitària RADARS PERSONES GRANS, GRANS PERSONES. LA SAGRERA, NAVAS i EL CONGRÉS- INDIANS

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

Un dret de totes i tots Marcela Torres Àmbit Prevenció

CSMA La Seu d'urgell - UP 859

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

CIRCUITS DE SALUT: CAMINA I FES SALUT

la cohesió social va per barris

LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL

Programació d una acció formativa

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

EFICIENCIA I GESTIÓ ESPORTIVA

DADES PROGRAMA DE LA DONA 2014

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura

AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018

El Balanç del Bé Comú del Districte Horta-Guinardó Desembre 2016

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PERSONES

La Plataforma. Consorci de Serveis a les Persones La Plataforma

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

Informe d activitats Annexos. Informe anual 05 FSG Catalunya 3

Pla d Atenció Integral per a la Gent Gran TU ETS IMPORTANT

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

QUI SOM PROJECTES ÍNDEX MISSIÓ, VISIÓ I VALORS ORGANITZACIÓ CONTACTE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA COL LABORADORS

Aula virtual. Treball

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA PERSONA FORMADORA. Activitat Formació de Formadors

INFORME FINAL D AVALUACIÓ DEL DISSENY DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

RESOLDRE LAS NECESSITATS TANT SOCIALS COM LABORALS DEL COL LECTIU.

L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

Logística d aprovisionament

Transcripción:

PROJECTE GRANSACTIUS RESUM La Federació Catalana de Voluntariat Social té per missió la promoció i el reconeixement del voluntariat social com agent protagonista de l'acció entre els més desafavorits amb dues línies d'actuació prioritàries: la sensibilització i el foment de la xarxa d'entidats. Dintre de la sensibilització i del treball en xarxa, l objectiu general del projecte GransActius és la promoció de l'envelliment actiu a través del voluntariat sènior i l atenció a les persones afectades per algun tipus de malaltia crònica, discapacitació o bé que es trobin en situació de dependència. El projecte fomenta la promoció del voluntariat sènior de qualitat com a forma de promoció de l autonomia personal. De tal manera que aquest obtingui els recursos adequats i de qualitat per a l atenció de persones en situació dependència. Pretén potenciar els valors de justícia social, participació comunitària amb el agents del territori, acció voluntaria, complementarietat, i treball en xarxa transformadora.

PROJECTE GRANSACTIUS OBJECTIUS DEL PROJECTE L objectiu general del projecte és la promoció de l'envelliment actiu a través del voluntariat sènior i l atenció a les persones afectades per algun tipus de malaltia crònica, discapacitació o bé estan en situació de dependència amb la implicació i participació dels agents socials del territori. Per aconseguir aquest objectiu general, es plantegen els següents objectius específics: - Promoure l'envelliment actiu a través del voluntariat atenent les necessitats, permetent a les persones grans mantenir-se en actiu i afavorint processos de generativitat. - Donar suport a les realitats de solitud amb què es troben persones afectades de malalties cròniques, d alguna discapacitació o bé en situació de dependència. Metodològicament es vol arribar a fomentar els processos relacionals entre els agents socials i els propis dels usuaris potenciant-los les seves capacitats. JUSTIFICACIÓ El projecte fomenta la promoció del voluntariat sènior de qualitat com a forma de promoció de l autonomia personal. De tal manera que aquest obtingui els recursos adequats i de qualitat per a l atenció de persones en situació dependència. A Catalunya hi ha moltes persones en situació de dependència tant en domicili com en centres residencials. Els familiars de les mateixes han de fer front a hores de dedicació que molt sovint els genera una sensació d ofec. Cuidar una persona dependent significa un major desgast físic i psicològic que pot portar episodis d'ansietat, estrès, mals de cap i fins i tot imatges de depressió en els familiars cuidadors. A més de dificultats per compaginar la vida professional amb els constants acompanyaments per qüestions mèdiques de la persona depenent que té al seu càrrec. Ser aclaparat pel problema és el sentiment més freqüent que solen experimentar els cuidadors. Per això, el voluntariat dirigit a aquest tipus de població facilita als familiars uns espais de distensió i atenció a les seves pròpies necessitats. D altra banda, en aquests moments, a Catalunya també es disposa d un col lectiu extraordinari de gent gran amb unes capacitats magnífiques per desplegar. Amb el projecte es proposa mantenir en actiu persones grans com a aposta per a la promoció de l autonomia i així retardar al màxim una possible situació de dependència. En la nostra societat, ser productius i útil és una font important de l'aprovació social, l'autoestima i identitat. Per aquest motiu, els treballs no remunerats, posteriors a la teoria de l'activitat, poden substituir el pagament en conseqüència. El voluntariat també pot reduir la sensació de pèrdua de poder que sovint acompanyen la transició a la jubilació. És a dir, la pràctica del voluntariat pot conduir a més beneficis per a gent gran que per a qualsevol altre grup d'edat. En aquest sentit comptem amb estudis sobre la practica del voluntariat en gent 2

gran i que donen a conèixer els beneficis que aquesta pràctica comporta en aquesta població. El projecte es va iniciar l'any 2012, gràcies al suport de la Secretaria de Família de la Generalitat de Catalunya. En concret es van obrir 2 territoris en el 2012 i 3 més en el que portem de 2013, dels quals 2 estan completament consolidats. DESCRIPCIÓ I METODOLOGIA DEL PROJECTE El projecte en te la següent metodologia i línia d actuació per part de la FCVS. GransActius : Implementació de zones amb una tutorització personalitzada per part dels professionals tècnics de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) durant tot el procés de formació dels diferents grups de voluntaris, on la FCVS realitza la recerca, formació, selecció del voluntaris. Una vegada creat el grup, acompanya en la implementació i proporciona el recolzament tècnic als professionals de cada Àrea Bàsica de Salut (ABS), per tal que passat aquests mesos puguin gestionar el projecte de forma autònoma. Tutorització personalitzada El projecte es desenvoluparà en 3 localitats catalanes, Barcelona, Igualada i Martorell, per donar resposta a les necessitats en referència a la població en situació de dependència amb algun tipus d afecció crònica o bé en situació de dependència i alhora poder comptar amb el suport dels diferents agents de la comunitat. Així doncs, es vincularà a la dinàmica del Pla de Desenvolupament Comunitari de la zona o bé a l interior dels espais de coordinació entre els Serveis Socials i les ABS. Es realitzaran diverses campanyes de voluntariat sènior. A Barcelona als barris El Besòs, Bon Pastor, Baró de Viver, Casc Antic i una última zona per donar servei al Centre d Urgències d Atenció Primaria (CUAP) Manso: Sant Antoni, Via Roma, Universitat, Poble Sec. La campanya pretén convocar entre 5 i 15 voluntaris sènior per zona (segons necessitats de cada zona), per donar servei d acompanyament d entre 100 i 300 persones amb alguna afecció crònica o bé en situació de dependència, segons les necessitats de la zona. Proposta en l àmbit d actuació Barcelona Besòs Barcelona Bon Pastor i Baró de Viver Barcelona Casc Antic Barcelona CUAP Manso: Poble Sec, Sant Antoni, Universitat i Via Roma. Anoia Igualada Baix Llobregat Martorell Aquests 6 territoris es plantegen com a proposta inicial orientativa que respon a una tria feta que abasta diferents realitats territorials, unes més urbanes i altres més rurals i amb 3

diferents realitats sociològiques. Algunes d aquestes zones han estat suggerides pel Departament de Benestar Social i Família com a més oportuna com a experiència pilot. S ha prioritzat cadascun d aquests territoris, atès que en cadascun d ells disposa d un Pla de Desenvolupament Comunitari que exigeix una anàlisi més propera de les necessitats de la zona. Districte de Sant Martí: Barri Besòs Maresme (Barcelona) En el Barri de Besòs - Maresme viuen 23.998 habitants dels 1.638.103 de Barcelona. Dels quals 4.417 són majors de 65 anys, o sigui un 18.4% de la població segons dades del 2011. Uns 1.029 d aquesta població major de 65 anys viuen sols. Gaudeixen d una Renda Familiar del 51 8%. El programa es desplegaria en el sí dels Planes de Desenvolupament Comunitari de la zona (Associació Enxarxa). El Bon Pastor Baró de Viver / ABS BON PASTOR Els barris del Bon Pastor (BP) i Baró de Viver (BV), pertanyen a districte de Sant Andreu, amb una població total de 15.717 (13.374 BP + 2.343 BV), situats a la zona nord est de la ciutat. Compta amb un 16% BP i 16 9% BV de persones majors de 65 anys. En xifres absolutes sumen un total de 2.541 (2145 BP i 396 BV). Segon dades oficials 601 persones majors de 65 anys viuen actualment sols a casa. La renda familiar aquets barris és del 55,5% al Bon Pastor i del 38,4% a Baró de Viver. Les dades estan actualitzats en el 2011. El barri compta Pla de desenvolupament del barri del Bon Pastor - Baró de Viver. Poble Sec, Sant Antoni, Universitat i Av. Roma / CAP Manso La població dels barris del Poble Sec, Sant Antoni, Antiga Esquerra de l Eixample i Nova Esquerra de l Eixample suma un total de 179.304 habitants, dels quals aproximadament el 75% ( 134.500 h.) son usuaris del CAP Manso. La població d aquests barris es de les mes envellides de la ciutat, la població major de 65 anys a Poble Sec es del 18 46%, Sant Antoni el 23%, i del 22% tant a la Antiga i Nova Esquerra de l Eixample. En el projecte es compta amb la col laboració d entitats com Xarxantoni i el Pla Comunitari del Poble Sec amb amplia experiència en temes de voluntariat i treball en xarxa. Igualada Igualada, capital de la comarca de l Anoia, te una població de 39.198 habitants, dels quals 6.820 són persones majors de 65 anys, representen el 17,3% de total de la població. La renda familiar és de la població: 98,7%. Les dades es troben actualitzats en el 2012. El projecte compta amb la col laboració amb la Fundació Cultural Atlas, entitat referent en el voluntariat a la comarca de l Anoia. 4

Martorell Martorell a la comarca del Baix Llobregat, te una població de 28.070 habitants, de les quals 3.984 són persones majors de 65 anys, els quals representen el 14 19% total de la població. La renda familiar de la població de Martorell es de: 86,1%. Les dades es troben actualitzats en el 2012. El municipi compta amb l entitat Xarxa de Voluntariat Social de Martorell. Actors que hi intervenen En aquesta proposta intervenen els agents de la comunitat representats a l interior dels Plans d Acció Comunitària: serveis socials, ABS, entitats socials, associacions de veïns, casals de gent gran, totes elles amb voluntat de donar un servei acurat i ajustat a les necessitats de la població de cada zona. Per això sempre es comptarà amb l equip interdisciplinari que faci la valoració: treballador social, infermera o gestora dels casos del centre d Atenció Primaria (CAP) i treballador social del Serveis Socials locals. Actualment el projecte està implementat a tres zones de la ciutat de Barcelona, amb una gran afluència d usuaris i que de forma progressiva s incrementa gràcies a la difusió que es realitza per tots els professionals de cada ABS, Serveis Socials, Casals de Gent Gran, farmàcies i el Sistema d Autonomia i Atenció a la Dependència (SAD). Pla de formació El Pla de Formació es realitzarà a cada zona als professionals implicats de les Àrees Bàsiques de Salut (treballadors socials, direcció...), serveis socials i pla de desenvolupament comunitari. Aquest pla contempla els següents aspectes: Introducció al Voluntariat: Carta del voluntariat Drets i Deures Models de gestió del voluntariat (voluntariat d'una entitat externa o propis generats conjuntament amb altres agents del territori) Pautes per a la intervenció amb un equip de voluntariat (captació, entrevista, selecció, formació, coordinació, motivació, seguiment) Recerca de recursos en el territori Elements claus en la redacció del pla de voluntariat Difusió del projecte: Professionals/Usuaris dependents ACTIVITATS DEL PROJECTE I CALENDARI D ACTUACIONS GransActius Campanya de sensibilització, difusió i promoció del voluntariat en l àmbit de la gent gran en situació de dependència 5

Cursos de formació de voluntariat sènior a Barcelona (8h) Selecció de voluntaris Selecció de les persones beneficiaries de l acció voluntària Grans actius, l acció Jornada Grans actius (8h) Maig 2014 DESTINATARIS DEL PROJECTE Descripció i característiques del col lectiu al que va dirigit el projecte Es tracta d un projecte dirigit a persones de totes les edats, però de manera especial es dirigeix a les persones majors de 55 anys, d aquesta manera es fomenta l envelliment actiu, i a persones amb cert grau de dependència. D una banda, pretén mantenir en actiu a persones que han finalitzat la seva etapa laboral i han d omplir aquesta nova etapa d activitats, ocupacions i responsabilitats. Per un altre, alleugem als familiars de les persones que es atendran, donant-los un respir en la seva responsabilitat. I finalment, s acompanyen persones en situació de dependència. El que es pretén és atendre persones, amb algun índex de dependència i, preferentment, amb poc suport familiar i/o social. La FCVS aborda aquest projecte com a resultat del treball en xarxa amb les entitats federades que treballen amb gent gran. Tanmateix, es vol fer constar la priorització dels 3 últims anys de tots els programes comunitaris desenvolupats amb i des dels municipis (Plans de Desenvolupament Comunitari). Tipus de beneficiaris directes: Persones amb dependència de qualsevol edat, prioritzant les persones amb poc o cap suport familiar. Nº de beneficiaris directes: Entre les 50 i les 300 persones a cada zona (depenent de la població i les seves característiques), un total de 700 persones. Justificació del nombre de beneficiaris directes És aquesta una xifra viable que permet donar passos cap a endavant respecte a l enfortiment dels llaços entre persones i entitats dins de la comunitat. Nº de beneficiaris indirectes Va des de les 150 a les 800 persones per zona on es faci l implementació del projecte, 1.600 persones seran les beneficiades de forma indirecta. Justificació del nombre de beneficiaris indirectes 6

Com ja s ha indicat, aquest projecte fomenta el voluntariat per atendre a les persones en situació de dependència. Però queda clar que són els seus familiars els que queden beneficiats, en la mesura que poden tenir un respir en les seves responsabilitats. També el professionals en la mida que moltes de les visites que fins el moment havien de ser domiciliaries, amb l ajuda dels voluntaris moltes persones poden desplaçar-se al CAP. De la mateixa manera, com l acció voluntària va a favor de la qualitat de vida dels futurs voluntaris, revertirà en la relació amb els seus familiars, de les persones amb dependència i en definitiva, en la salut del col lectiu. Les persones majors també seran protagonistes com a voluntaris. En el projecte contempla implicar 50 voluntaris sènior, en relació amb les persones destinataries del projecte, s estimen en unes 750 persones en situació de dependència. Pel que fà als professionals que hi participaràn són uns 20 en total en totes les zones. Els voluntaris seran persones majors de 55 anys. El perfil dels destinataris són persones en situació de dependència o afectades per algun tipus de cronicitat. Pel que fa al perfil dels professionals es tracta de treballadors socials o altres professionals de referència en el territori. RECURSOS HUMANS I MATERIALS Per a dur a terme el projecte s ha estimat que seran necessaris els següents recursos humans: Personal assalariat, 6 en total: - 1 coordinador de projecte - 1 treballador social - 3 tècnics de territori - 1 tècnic en comunicació Personal voluntari: - 50, entre 5 i 15 a cada ABS, segons les necessitats de la població atesa. En relació amb els equipaments tècnics, la difusió es farà fonamentalment de manera virtual, amb la qual cosa caldrà el manteniment de la xarxa informàtica amb la qual ja compta la FCVS. S editaràn pòsters i flyers i es prepararà material gràfic de difusió, dossier de formació per als voluntaris, dossier de formació per als professionals i dossier per a la Jornada. Per a la coordinació de les entitats participants i per a la formació es faran servir els locals propis dels quals disposa la FCVS, les seus del Serveis Socials, equipaments municipals i de les ABS. 7

PRESSUPOST CONCEPTE APORTACIÓ FCVS ALTRES APORTACIONS IMPORT SOL LICITAT TOTAL Personal tècnic i docent 5.389,18 8.210,82 13.600 27.200 Material de difusió 377,31 422,69 700 1.500 Material per a la formació 496,30 603,70 500 1.600 Professionals i serveis externs 1.587,00 2.113,00 3.500 7.200 Dietes i desplaçaments 575,46 724,54 1.200 2.500 TOTAL 8.425,25 12.074,75 19.500 40.000 Desglossament de les altres aportacions Ajuntament de Barcelona 1.000 Diputació de Barcelona 1.074,75 Departament de Benestar Social i Família Generalitat de Catalunya 5.000 Departament de Salut Generalitat de Catalunya 5.000 RESULTATS ESPERATS TOTAL 12.074,75 Es detallen a continuació els resultats esperats vinculat amb els indicadors objectius verificables desenvolupats. - Fomentar el voluntariat sènior. Per a això s espera aconseguir 50 voluntaris per al projecte. - Dotar de qualitat l acció de voluntariat sènior. Un grup d uns 150 voluntaris passarà per un procés de formació. Posteriorment es passarà a la selecció de 75 que compleixin els mínims requerits per a una acció de qualitat. Els 75 voluntaris participaran en una enquesta de satisfacció. - Enfortir les xarxes socials locals que tracten amb gent gran. El grup de treball dels Planes de Desenvolupament Comunitaris designarà a 75 usuaris per a cadascuna de les localitats (Barcelona - Besòs, Barcelona Bon Pastor- Baró de Viver, Igualada i Martorell) a partir dels criteris. Cadascun dels integrants del grup respondrà a una enquesta de satisfacció. - Acompanyar persones amb algun grau de dependència. 75 persones amb algun 8

grau de dependència seran ateses per persones voluntàries. Cadascuna d elles respondrà a un qüestionari de satisfacció. - Donar un respir als familiars dels majors amb algun grau de dependència 2 familiars de cadascuna de les persones ateses (o sigui, un total de 150 persones) respondran un qüestionari de satisfacció. - Enfortir els llaços socials dels voluntaris. 2 familiars de cadascun dels voluntaris respondran un qüestionari de satisfacció amb Indicadors d objectius verificables. AVALUACIÓ Seguiment i avaluació previstos per al projecte: - Es realitzaran enquestes de satisfacció entre els voluntaris, els beneficiaris, els familiars dels voluntaris i els familiars dels beneficiaris en els moments finals del projecte. - Hi haurà una reunió mensual entre els diferents agents implicats: Voluntaris, coordinadors de voluntariat, responsables de serveis socials presents en els Planes de Desenvolupament Comunitari locals, com a mecanisme d autoavaluació. Aquest seguiment comptarà amb suport documental en totes les seves fases. Criteris de selecció i mecanismes de derivació o captació dels beneficiaris: la selecció dels usuaris vindrà determinada pels criteris de priorització del grup de treball de Majors del Pla de Desenvolupament Comunitari de cadascun dels tres territoris. 9