PERE A. SALVÀ TOMÀS UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CICLE DE CONFERÈNCIES 30 ANYS D INESE PALMA,18 de novembre 2010
QUANS SOM? Les Illes Balears registraren segons el Padró de Població del 1 de gener de 2010 una població de 1.105.184 habitants. La distribució dels 1.095.426 habitants empadronats en les Illes Balears en el 2009 fou: Mallorca: 862.397 habitants ( 78,73%). Menorca: 93.915 habitants (8,57%) Eivissa: 129.562 habitants ( 11,83%) Formentera: 9.552 habitants (0,87%)
COM HEM CRESCUT? Gran increment de la població entre 1996 i 2010. El Creixement Absolut entre ambdues dates fou de 344.805 persones ( el 31,20% del total de la població empadronada).
AMB QUI HEM CRESCUT? El creixement vegetatiu o natural (naixementsdefuncions) fou de 40.494 habitants, que sols representen el 11,74% del creixement. El saldo migratori, per tant fou : 304.311 personas. Això indica que el 88,26% del crecimiento del creixement de la població es deu a l aportació de la immigració.
COM SOM DEMOGRÀFICAMENT?. LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DEL 2010. En els darrers anys la distribució de la població per sexes ha canviat a les Illes Balears. Del constant domini de les dones s ha passat a un petit predomini dels homes, fet que cal relacionar amb la intensificació de l arribada de migrants que ha incrementat bàsicament la presència dels homes. En el 2010 la distribució fou del 50,24% d homes i 49,76% de dones.
Per grans grups d edats la piràmide població de les Illes ens mostra un clar domini dels adults entre els 15 i els 64 anys que representen el 70,90%. El seu nombre de 783.536 persones representa un dels reptes de futur per la competència en el mercat laboral. Els joves (menors de 15 anys) encara superen els majors de 65 i més anys. Amb un total de 167.246 persones representen el 15,13 dels habitants empadronats a Balears en el 2010. 154.402 persones grans tenien 65 i més anys, xifra que representava el 13,97%. Aquest col lectiu disminueix el seu pes pel increment dels joves (més naixements) i per la significativa arribada de nouvinguts.
COM ÉS EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS? La mítica dada de la màxima generació de nascuts a les Balears corresponent al 1974 fou superada en el 2008.Però en el 2009 es torna a registra una tendència cap a la seva reducció. L anterior remuntada representa la manifestació del increment del nombre de naixements que es registra des del 1997, després d una constant pèrdua dels seus nombres a partir del 1975. Dos fets incideixen: La incidència de les importants generacions nascuts en el boom de la natalitat de finals dels 60 s i primera meitat dels 70 s. L aportació dels nouvinguts que representa la immigració dels estrangers.
QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? La situació sociodemogràfica que trobam a l actualitat presenta una sèrie de trets que ens poden apropar a una visió dels hipotètics reptes de futur. Entre ells destacam: La continuació del increment de persones majors. Aquest amb progressiu increment de l esperança de vida que retarda la mort a edats cada vegada més velles. Una nova redistribució territorial de la població, conseqüència dels canvis comportamentals en relació a la preferència del hàbitat. La continuació i reviscolança dels fluxos immigratoris, bàsicament d estrangers. Les implicacions dels canvis socials sobre la societat de les Illes Balears.
Des de la perspectiva geodemogràfica aquests canvis apareixen lligats a importants transformacions socials: La progressiva desaparició de la família extensa i la seva substitució per la família nuclear. Del món rural (tradicionalment basat en la forma de família de tipus extens o troncal) a la societat urbana (família nuclear composta per pares i fills). Creixement de les famílies sense fills (nius sense estrenar). Increment de les llars monoparentals. Noves formes de llars. Els canvis del paper de la dona. Cap a la parella biactiva.
L ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS Importants canvis a les estructures per sexes i edats a les illes Balears en els darrers decennis. Un dels més importants és el notable increment de les persones majors de 65 i més anys que al mateix temps han vist augmentat el seu pes relatiu sobre el total de la població. En el 2010 el nombre de persones de 65 i més anys arriba a les 154.402 persones majors. Increment significatiu des dels 80 s del passat segle XX a causa del decreixement de persones de menys de 15 anys per la reducció dels naixements i a la vegada pel increment de majors de 65 i més anys que cal relacionar lo amb l allargament de l esperança de vida
La segona característica destacable és el progressiu increment dels més vells dels vells que comprèn les edats de 75 i més anys. El descens de la mortalitat a les edats superiors, l allargament de la vida i l augment de la esperança de vida són les principals causes del seu considerable augment en els darrers 25 anys. Entre 1981 i 2010 els majors de 75 i més anys es dupliquen arribant a 73.502 persones, el que representa el 47,60 dels majors. L envelliment de la població balear presenta endemés desequilibris entre sexes, essent un dels seus trets característics la progressiva feminització de la vellesa.
El pes del col lectiu de les dones de 65 i més anys s incrementa conforme s avança en l edat. En el 2010 la proporció de dones de 65 i més anys fluctua a l entorn del 56.15%, mentre que en els grups de 75 i més anys arriba al 60,89%. El resultat és el sobreenvelliment femení. Això implica la soledat de la dona a les edats grans. És la figura de la dona vella, sola i amb pocs recursos econòmics. Les Illes Balears també presenten una desigual distribució territorial del envelliment ja que l actual localització és en part conseqüència dels impactes de la natalitat i la mortalitat i els moviments migratoris que incidiren de manera important a l espai rural dels anys 50 s i 60 s del segle XX. Per tant són aquests municipis el que sofreixen el major grau d envelliment. La esperança de vida al néixer a les Illes Balears en el 2005 era de 80,44 anys, però hi ha diferències entre sexes, ja que els homes sols gaudeixen de 77,39 anys mentre que les dones arriben als 83,53 anys.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA EN LAS ISLAS BALEARES any Nº estrangers 1996 32.102 1998 38.098 1999 45.017 2000 54.729 2001 73.614 2002 99.744 2003 126.505 2004 131.423 2005 156.270 2006 167.751 2007 190.170 2008 223.036 2009 237.562 2010 241.704 EVOLUCIÓ DEL PES DELS ESTRANGERS SOBRE LA POBLACIÓ TOTAL DE LES ILLES BALEARS any %Estrangers/Població 1996 4,22 1998 4,78 1999 5,48 2000 6,47 2001 8,37 2002 10,87 2003 13,35 2004 13,76 2005 15,89 2006 16,76 2007 18,45 2008 20,79 2009 21,69 2010 21,87
LA INMIGRACIÓ DE ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS: D UN MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA FLORIDA A UN NOU MODEL TIPUS NOVA CALIFÒRNIA. EL MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA FLORIDA. El model migratori tipus Nova Florida es basa en un model de consum residencial compost per a residents d edats madures i velles. Integrat bàsicament per retirats i/o pre jubilats que cerquen espais residencials en el sunbelt o cinturó del sol amb motivacions d oci i/o descans. És un model migratori residencial basat en el consum i no en la producció. En funció de les seves edats i del seu origen conformen majoritàriament la Migració Internacional de Retirats (MIR), si bé també comença a ser significativa la presència d espanyols.
EL PAS CAP UN NOU MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA CALIFÒRNIA El model migratori tipus Nova Florida deixa pas a la dècada dels anys 90 del passat segle XX a un nou model migratori que denominam Nova Califòrnia que representa la superació del anterior model definit pel consum residencial, passant a un model on predomina la producció. Aquest nou model migratori representa l atracció que exerceix sobre la mobilitat humana els territoris caracteritzats por haver se convertit en espais d alto creixement econòmic, increment de l ocupació així com per un alt dinamisme en les inversions, variables que total o parcialment gaudien fins recentment les Illes Balears en el seu trànsit cap l establiment d un nou concepte del turisme considerat com una industria de serveis avançats.
Els mencionats factors varen sobre el consum, els serveis complementaris i la construcció, i provocaren una alta demanda d ocupacions i/o professions qualificades tant a nivell de tècnics com executius i empresaris al mateix temps que conformaren a les Illes Balears com un territori amb importants dèficits de ma d obra el que va implicar l oferta de ocupacions menys qualificades. Tot això ha implicat una reducció del pes de la immigració residencial (consum) a causa del increment d una immigració laboral que ha presentat fins aleshores tant una mobilitat humana procedent de països industrialment avantatjats (amb més qualificació) com de països en desenvolupament (immigració econòmica laboral).
A l actualitat el model immigratori de les Balears es pot sintetitzar a través d un model que es basa en una en una sèrie de jocs de dualitats de diferent significació econòmica i social: Por les direccions dels fluxos: Flux Nord Sud i Sud Nord o Est Ouest. Rics i pobres. Por les diferents motivacions per a migrar : Fluxos immigratoris residencials i fluxos immigratoris laborals. Migrants regularitzats i no regularitzats. La situació es més greu en els sense papers. Un indocumentat és un mort civil, persones que no són ciutadanes sinó usuaris de serveis. Por la tipologia d ocupacions en les que treballen: Migració qualificada i migració menys qualificada. Por la situació front a la població resident a les Illes Balears: situació de complementarietat (migrants que treballen en aquelles ocupacions que rebutgen els residents situació de competència.
Àrea de procedència Nº estrangers % sobre total EUROPA 132.414 54,78 UNIÓ EUROPEA 27 126.698 52,42 RESTA D EUROPA 5.716 2,36 ÀFRICA 35.725 14,78 AMÈRICA 64.763 26,79 ÀSIA 8.588 3,55 OCEANIA 208 0,09 APÀTRIDES 6 0,01 TOTAL ESTRANGERS A BALEARS 2010 241.704 100,00
NACIONALITAT NºESTRANJERS %TOTA L 1. ALEMANYA 35.934 14,87 2. MARROC 23.815 9,85 3. REIGNE UNIT 23.433 9,69 4. ITÀLIA 16.766 6,94 5. EQUADOR 13.127 5,43 6. ROMANIA 12.581 5,21 7. ARGENTINA 10.872 4,50 8. COLÒMBIA 10.202 4,22 9. BULGÀRIA 9.082 3,76 10. FRANÇA 8.602 3,56 NACIONALITAT NºESTRANGERS %TOTAL 11. BOLIVIA 7.008 2,90 12. URUGUAI 4.428 1,83 13. XINA 4.285 1,77 14. POLÒNIA 4.175 1,73 15. BRASIL 4.154 1,71 16. SENEGAL 3.787 1,57 17. NIGÈRIA 3.325 1,36 18. PAÏSOS BAJOS 3.174 1,31 19. PORTUGAL 2.746 1,14 20. PARAGUAI 2.695 1,12
QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I EL MÓN LABORAL. HI HAURÀ FEINA PER TOTHOM? La població suposada segons càlculs personal seria pel 2011 de 1.120.187 persones i de 1.179.640 persones pel 2016. Però el que és més significatiu es la potencialitat de la població en edats laborals entre els 16 i 64 anys. Això implica un col lectiu de 785.658 persones en el 2011 i de 816.834 en el 2016. Aquest fet implicaria una necessitat d uns 700.000 llocs de treball per donar ocupació a aquesta població.
Heu podrem fer? Com heu farem? Hi haurà retorns? Haurem de repartir els llocs de treball? Pensam que els escenaris de l activitat econòmica actual possiblement siguin insuficients per donar resposta: No hi haurà un increment important dels llocs lligats amb el turisme. Difícilment es podrà retornar al màxim dels llocs perduts per la construcció. Però hi ha segments lligats als trets demogràfics que possibiliten nous nínxols d ocupació: La cura de persones majors. Serveis especialitzats per a les persones majors (infermeria, medicina,...) Processos d innovació tecnològica. Noves necessitat lligades a la biactivitat de les parelles.
EL REPTE DE SUPERAR LA SITUACIÓ I EL PERILL DE SORGIMENT DE COL LECTIUS AMB PERFILS DE RISC D EXCLUSIÓ SOCIAL. EXCLUSIÓ SENSE CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES LABORAL Context familiar Edat No accés a la protecció social (1) Famílies amb fills, amb els dos adults en atur o precarietat (2) Joves aturats o en precari procedents del fracàs escolar FORMATIVA (4) Població analfabeta (5) Nins immigrants desescolaritzats (nins del carrers) ÈTNICA I DE CIUTADANIA (6) Immigrants irregulars. (7) Refugiats i demandants d asil. (8) Població gitana (3) Aturats de llarga duració sense cobertura DE GÈNERE (9) Dones immigrants (10) Dones sotmeses a violència domèstica. (11) Dones soles (monopareentalitat) joves i de rendes baixes (12) Dones majors soles (13) Persones (normalment dones) lligades a la cura de dependents
EXCLUSIÓ SOCIOSANITÀRIA SENSE CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES (14) Persones amb minusvalideses. (15) Drogodependents ESPACIAL I HABITAT (17) Habitants de barris marginals i zones rurals EXCLUSIÓ SENSE deprimides CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES PENAL ALTRES (19) Presos i ex presos. AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES Context familiar Edat No accés a la protecció social (16) Gent major depenent i amb pocs ingressos (12) Col lectius sense sostre. AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES Context familiar Edat No accés a la protecció social (20) Nins en famílies pobres i desestructurades