DADES ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS MUNICIPALS DE L ANY novembre 2014

Documentos relacionados
Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Mesures d estalvi d aigua

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo?

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

La nupcialitat a Catalunya l any Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

Seguretat informàtica

TEORIA I QÜESTIONARIS

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

Herramientas de Prevención y. los residuos urbanos

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Resultados de los exámenes de inglés de la Universidad de Cambridge

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

TAXA PER L'OCUPACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL AMB TAULES I CADIRES AMB FINALITAT LUCRATIVA.

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

RECOLLIDA DE PILES USADES A MUTXAMEL

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Ponència de sòl no urbanitzable

1 municipio de habitantes en la primera corona metropolitana.

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

Resultados de los exámenes de inglés de la Universidad de Cambridge


Activitat Cost Energètic

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

LES REGLES DE VALORACIÓ DE LES RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Districte Universitari de Catalunya

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun =

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Context tecnològic del nou Transport Sanitari Barcelona, 18 de novembre de 2014

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

Creixement mitjà anual del PIB ,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

2º Seminario sobre compostaje doméstico y comunitario

Dades ambientals metropolitanes

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE BARCELONA

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa Accions/ Participacions.

El preu de l aigua a Catalunya Informe anual del preu de l aigua.

Nous projectes als polígons

TFGs d oferta pública i concertats:

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

CRITERIS DE CORRECCIÓ. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

I. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Tecnología para un mundo más accesible Tecnologia per a un món més accessible. ThyssenKrupp Elevadores

Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

Biologia Sèrie 1. Instruccions

competència matemàtica

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

VALORIZACIÓN DE PURINES PARA UNA AGRICULTURA SOSTENIBLE

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

Semblança. Teorema de Tales

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Missió de Biblioteques de Barcelona

MI DOSSIER EL MEU DOSSIER O MEU DOSSIER NIRE DOSIERRA MY DOSSIER MON DOSSIER

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Documentación en un Sistema de la Calidad. Gestión de personal e instalaciones

VA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES

Transcripción:

DADES ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS MUNICIPALS DE L ANY 2013 novembre 2014

GLOSSARI Generació de residus municipals: quantitat de residus municipals produïts en tones. S entén com el sumatori de la recollida selectiva bruta, i la gestió a sistemes finalistes. Generació per càpita: quantitat de residus municipals produïts per habitant i dia. Recollida selectiva bruta: residus municipals aportats als sistemes públics de recollida (contenidors, porta a porta, deixalleries, botigues,...), incloent els impropis, és a dir, aquells residus que no corresponen a la fracció residual objecte de recollida. Recollida selectiva neta: residus municipals recollits sense considerar els impropis presents a cada fracció objecte de recollida. Destí Reciclatge DREC: residus municipals destinats i lliurats a processos de valorització material, incloent residus separats en origen i recollits selectivament, materials valoritzables sortits de plantes de triatge i de plantes de tractament de residus municipals i lliurats a processos de valorització. Aquest indicador té la finalitat d'avaluar quines quantitats de residus municipals realment arriben a plantes de reciclatge.

L any 2013 la recollida selectiva bruta dels residus municipals arriba fins al 37,96 % La generació de residus per habitant baixa i es situa en 1,30 kg/hab./dia RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB) FRACCIÓ RESTA RESIDUS MUNICIPALS 2013 COMPARATIVA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS 2012/2013 (valors disponibles a 08 de juliol 2014) Dades en tones 2013 2012 VARIACIÓ HABITANTS 7.553.650 7.570.908-0,23% TOTAL TOTAL % TOTAL/RM AUTOCOMPOSTATGE 5.857,20 5105,8 FRACCIÓ ORGÀNICA 373.827,85 384.136,28 10,42% -2,68% PODA 102.208,58 99.503,81 2,85% 2,72% PAPER i CARTRÓ 262.427,50 318.210,75 7,31% -17,53% VIDRE 158.240,87 169.222,16 4,41% -6,49% ENVASOS LLEUGERS 127.574,39 135.378,01 3,55% -5,76% VOLUMINOSOS+FUSTA 161.536,39 164.782,28 4,50% -1,97% RAEES 17.786,28 20.047,24 0,50% -11,28% FERRALLA 5.337,78 6.255,79 0,15% -14,67% OLIS VEGETALS 1.168,42 1.152,87 0,03% 1,35% TÈXTIL 5.876,55 6.656,75 0,16% -11,72% RUNES 117.796,64 123.314,15 3,28% -4,47% REPQ 2.170,73 1.992,48 0,06% 8,95% ALTRES RECOLLIDES SELECTIVES 20.006,66 24.931,19 0,56% -19,75% TOTAL RSB 1.361.815,86 1.460.689,55 37,95% -6,77% % RSB/RM 37,95% 39,10% A TMB DE LA RESTA 1.167.562,43 1.129.135,86 32,53% 3,40% A DIPÒSIT CONTROLAT (DC) 823.905,52 883.912,45 22,96% -6,79% A INCINERACIÓ (INC) 235.352,27 262.300,87 6,56% -10,27% Subtotal DC + INC 1.059.257,79 1.146.213,32 29,52% -7,59% TOTAL FRACCIÓ RESTA 2.226.820,22 2.275.349,18 62,05% -2,13% GENERAC % FR TOTAL/RM 62,05% 60,90% TOTAL RM 3.588.636,08 3.736.038,73-3,95% RATI (kg/hab*dia) 1,30 1,35-3,73% 3

EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS 2013 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A 2013 s han generat 3.588.822 tones de residus municipals. Respecte l any 2012, la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 3,94 %. Durant el mateix període la població ha disminuït un 0,23%. 4

EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ PER CÀPITA DE RESIDUS MUNICIPALS 2013 LA PREVENCIÓ DE RESIDUS El rati de generació per càpita de residus per persona i dia a 2013 continua davallant i es situa a 1,30 kg/hab./dia. 5

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL 2013 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL L any 2013 a Catalunya s han recollit selectivament 1.361.816 tones de residus, un6,77% menys que a l any 2012. L índex de recollida selectiva bruta es situa en el 37,96% del total de residus generats, que suposa una disminució de 1,1 punts respecte a l any anterior. L any 2013 s han recollit selectivament el 37,96% dels residus generats 6

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA 2013 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA A l any 2013 a recollida selectiva bruta de la matèria orgànica (restes de menjar i restes vegetals de mida petita), servei prestat per 738 municipis va ascendir a 373.828 tones, un 2,7 % menys respecte a 2012. 428 municipis realitzen l auto-compostatge, tant individual com comunitari. Considerant el nombre i la capacitat dels compostadors es calcula que a l any 2013 es van gestionar d aquesta manera 5.857 t de matèria orgànica, un 15% més que a l any 2012. En total 379.685 tones de matèria orgànica van rebre tractament biològic, un 2,46% menys que a 2012. Bona part d aquesta reducció ha es deu a la prevenció de malbaratament alimentari. 7

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA 2013 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA DEL PAPER I CARTRÓ La recollida selectiva del paper i cartró ha disminuït un 17,53 % respecte de l any anterior. S han recollit 262.427 tones. 8

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA 2013 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA DEL VIDRE La quantitat total de vidre recollit l any 2013 és de 158.240 tones, dada que suposa respecte de l any anterior una disminució del 6,49 %. 9

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA 2013 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA DELS ENVASOS LLEUGERS La recollida selectiva bruta d envasos lleugers ha disminuït un 5,76 % respecte de l any anterior. S han recollit 127.574 tones. 10

LES PRINCIPALS FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLIDES SELECTIVAMENT A 2013 LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLIDES SELECTIVAMENT A l any 2013 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins i tot es constaten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus voluminosos. Aquesta tendència és pot atribuir, per una banda a una retracció del consum, i per l altra a furts de materials valuosos que es produeixen sobre tot a les grans ciutats. 11

LES PRINCIPALS FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLIDES SELECTIVAMENT A 2013 LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLIDES SELECTIVAMENT En relació amb la generació total de residus municipals, que ha disminuït un 3,94%, la recollida selectiva disminueix un 6,77%. Es fa notar la sostracció dels materials de valor dels diversos fluxos de residus i la disminució de l activitat econòmica.

EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 2013 DESTÍ PRIMARI L any 2013 es van gestionar 2.227.006 tones de fracció resta, un 2,1 % menys que l any anterior. La gestió de la fracció resta segueix la tendència de disminució de les entrades a dipòsit controlat com a destí primari. Mentre a l any 2012 el 49,6 % de la fracció resta es destinava al tractament mecànic-biològic, a l any 2013 ja ha estat del 52,4 %. 13

EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ FINAL DELS RESIDUS MUNICIPALS 2013 DESTÍ FINAL A les plantes de tractament finalista han entrat un total de 2.117.625 tones de fracció resta i rebuig de tractaments. D aquest total, 635.255 tones, el 30%, s han destinat a plantes d incineració i 1.482.370 tones, el 70%, a dipòsits controlats. 1.059.257 tones, el 50%, corresponen a fracció resta sense tractament previ (destí primari). 936.045 tones, el 44,2 % corresponen a rebuig de plantes de tractament de residus municipals, i 122.323 tones, el 5,8 %, són residus procedència de deixalleries, neteges viàries, de platges, etc. 14

EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 2013 LA GESTIÓ DELS RESIDUS La generació de residus municipals ha disminuït el 3,94 %. En termes absoluts la fracció resta (aquells residus que no es recullen selectivament) habaixatun2,12%,ilarecollidaselectivaun 6,77 %. No obstant això, la recollida selectiva bruta representa el 37,96 % dels residus municipals totals, una disminució de 1,1 punts respecte al rati de l any 2012 (39,05 %). 15

RECOLLIDA SELECTIVA NETA 2013 L any 2013 cada ciutadà ha lliurat als sistemes de recollida selectiva 49,5 kg de fracció orgànica (FORM), 34,7 kg de paper/cartró, 21,0 kg de vidre, i 16,9 kg d envasos lleugers. Del total recollit de cada fracció, la recollida selectiva neta (descomptant els impropis) ha estat del 86% per la FORM, el 94% pel paper i cartró, el 98% pel vidre i el 71% pels envasos. % IMPROPIS (mitjana ponderada a Catalunya a 2013) FORM: 14,2% PAPER i CARTRÓ: 6,0% VIDRE: 2,0% ENVASOS LLEUGERS: 28,7%

RECOLLIDA SELECTIVA NETA (RSN): LA RECOLLIDA SELECTIVA NETA 2013 La RSN es calcula restant del total de la recollida selectiva bruta de la fracció orgànica (FORM), del vidre, del paper i dels envasos lleugers, els impropis (aquells residus que no corresponen a la fracció residual objecte de recollida). Per a les altres fraccions recollides selectivament es calcula la recollida selectiva neta tenint en compte la informació disponible segons el destí primari sigui valorització o disposició final. En base el que s ha exposat, la mitjana de recollida selectiva neta de Catalunya es situa en el 30,5 %, mentre que la recollida selectiva bruta ha estat del 37,96 %. El càlcul de la RSN 2013 per comarca, es basa en la informació dels impropis de la FORM i ENVASOS LLEUGERS específics de cada comarca i municipi, i per a la resta de fraccions recollides selectivament i a nivell de comarca s ha aplicat la dada mitjana de Catalunya. RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA (RSB): Recopilació de dades facilitades pels ens locals responsables de les recollides i/o ens locals titulars de plantes i/o operadors privats. % IMPROPIS (mitjana ponderada a Catalunya a 2013) FORM: 14,2% (es disposa de dades d impropis per comarca i municipi) PAPER i CARTRÓ: 6,0% VIDRE: 2,0% ENVASOS LLEUGERS: 27,73% (es disposa de dades d impropis per comarca i municipi)

COMPARATIVA DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS AMB EUROPA La generació de residus varia considerablement d un país a un altre. A nivell europeu les dades de generació van des de 668 kg/hab./any a menys de 400 kg/hab./any. Les variacions reflecteixen diferencies de pautes de consum i diferents tipus de gestió dels residus municipals, residus que es caracteritzen per tenir una composició diversa i complexa. A Catalunya, la generació de residus municipals a 2013 s ha situat en 475 kg/hab./any, valor molt similar a la mitjana europea de 2012 (492 kg/hab./any). kg/hab.any 600 Generació de residus municipals per càpita (kg/hab/any) 500 400 300 200 100 Catalunya Espanya Unió Europea 27 0 2010 2011 2012 2013

COMPARATIVA DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS Les diferències entre països en la gestió dels residus municipals s'identifiquen a partir de les quantitats de residus municipals gestionats mitjançant dipòsit, incineració, reciclatge i mitjançant el tractament biològic dels residus orgànics. La normativa europea estableix la jerarquia de gestió per a tendir a disminuir la disposició final dels residus. El tractament biològic dels residus orgànics, juntament amb el reciclatge constitueix la valorització material. kg/hab.any 600,0 Residus municipals depositats, incinerats i reciclats (kg/hab/any) 500,0 Reciclatge 400,0 300,0 200,0 Tractament biològic de residus orgànics (les dades d'espanya poden correspondre a compostatge gris de residus no recollits selectivament) Incineració 100,0 Dipòsit 0,0 Catalunya 2012 Catalunya 2013 Espanya 2012 Europa 27 2012 * Reciclatge material (no inclou el reciclatge de la FORM que es comptabilitza en el tractament biològic)

EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ I GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIAPALS A LA UNIÓ EUROPEA Generació de residus municipals UE 2012 i Catalunya 2012 i 2013 Generació per càpita (kg/hab./any)

EL NOU INDICADOR Destí RECiclatge DREC

Indicador DREC Arrel dels treballs desenvolupats en el marc del Projecte INTERREG IVC Regions for Recycling s'ha calculat per primera vegada l'indicador Destí RECiclatge DREC Finalitat: avaluar les quantitats de residus municipals que realment arriben a plantes de reciclatge.

Definició DREC DREC = Destí RECiclatge material DREC inclou: DREC NO inclou: Recollida selectiva de fluxos d un sol material (per ex. Vidre) Sortides de plantes de triatge Sortides de TMB destinades a reciclatge Runes Sortides de processos d'incineració (escòries, metalls...) Reutilització (materials no considerats residus)

Exemples de DREC DREC de materials subjectes a Recollida Selectiva: El vidre i el paper són materials que es separen en origen i es destinen a processos de valorització material. Els envasos lleugers són una barreja de materials que necessiten un procés de triatge previ a la valorització. Recollida Paper Vidre Envasos lleugers Triatge Envasos plàstic Paper/ cartró Envasos metall Rebuig triatge Destí Valorització material Valorització material Valorització material Disposicó final Valorització material Valorització material Disposició final DREC DREC DREC DREC DREC

Exemples de DREC DREC de la Fracció Resta: També es tenen en compte els materials recuperables que surten dels processos de garbellat de plantes de tractament TMB. Recollida Fracció Resta Sortides planta TMB CDR Vidre Metall Plàstic Destí Valorització energètica Vidre a val. Material Vidre a disp.final Metall a val. Material Plàstic a val. Material Plàstic a disp. final DREC DREC DREC MOE MOE a rebliment Rebuig MOE a dipòsit contr. Rebuig a dispos. final

DREC de Residus Municipals de Catalunya 2013

DREC per tipus de residu i punt de separació DREC de Residus Municipals de Catalunya 2013

DREC per tipus de residu i punt de separació DREC de Residus Municipals de Catalunya 2013

DREC de Residus Municipals de Catalunya 2013 DREC de Catalunya El DREC de Catalunya ha estat el 32,45% dels residus municipals

DREC a Catalunya i altres Regions R4R Dades de Catalunya 2013 en comparació amb dades 2012 d altres socis R4R, DREC total en kg/hab./any: Catalunya: 154,16 Flandes (BE): 284,53 Ile-de-France (FR): 103,09 Limerick (IR): 102,30 Estíria (AT): 265,17 L any 2013 a Catalunya el 83,9 % del DREC total es va separar en origen, el 8,4 % són sortides de plantes de triatge i el 7,7 % surt de plantes TMB