Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció

Documentos relacionados
1,94% de sucre 0,97% de glucosa

TEORIA I QÜESTIONARIS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

CREACIÓ I RESTAURACIÓ D'IMATGES DE CLONEZILLA EN UN PENDRIVE AUTORRANCABLE

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

PROVES D ACCÉS A CFGS

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

SOLUCIONARI Unitat 1

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Tecnologia industrial Sèrie 3

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

Interferències lingüístiques

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2005 QUÍMICA TEMA 4: ENERGÍA DE LAS REACCIONES QUÍMICAS

8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?

Activitat Cost Energètic

Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA

Tema 6. Energia. Treball i potència. (Correspondria al Tema 7 del vostre llibre de text pàg )

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

UNITAT 3. Forces i les lleis de Newton

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

Districte Universitari de Catalunya

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1

1r Introducció de dades personals / 1º Introducción de datos personales.

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun =

SEP INFORMA: gestión y control de las bajas por IT

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

Biologia Sèrie 1. Instruccions

Taller. DOMINI DE PILOTA - Josep Claret - Entrenador superior

QUÈ SÓN LES PILES? GRUP DE MEDIAMBIENT IES NA CAMEL LA - CEPA LLEVANT

AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat

PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA

1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN:

Servei d Atenció al Client. Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers

TFGs d oferta pública i concertats:

Informe Nota de Prensa: El Servei Meteorològic de Catalunya reduce complejidad y costes de su infraestructura gracias a Brain2Store y NetApp

TEMA 4: Equacions de primer grau

Seguretat informàtica

Sol licitud d autorització sanitària d establiments de MENJARS PREPARATS Solicitud de autorización sanitaria de establecimientos de COMIDAS PREPARADAS

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

TEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

e 2 esplais al quadrat

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

Sobre la caiguda lliure Dues noves ciències (Galileu, 1638, Discorsi intorno a due nuove scienze)

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA ( ) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

Dossier d Energia, Treball i Potència

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc.

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa Accions/ Participacions.

competència matemàtica

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Elche, 2 de diciembre de El rector, p. d. (R 767/07 de ), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell.

[ T ] atre. ALTRES CAPACITATS: El Taller de Teatre de l ONCE. més enllà de l escenari

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

MANUAL D EDUCACIÓ PER A UN SEXE MÉS SEGUR EN L ÀMBIT DE LES DROGODEPENDÈNCIES

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català

PER CONFIGURAR OUTLOOK 2003 PER A UNA ADREÇA DE GMAIL: Haz clic en Reenvío y correo POP, situado en el cuadro naranja Configuración.

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

2.7. Planificació de les necessitats de material (MRP)

6.2.- Reacciones de oxidación reducción

Avaluació a 3r d EP model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup.

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

Nous projectes als polígons

Unitat 10. Atzar i probabilitat

PROYECTO ELEVAPLATOS

Transcripción:

Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció BASILI MARTÍNEZ ESPINET INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter) RESUM Es presenta una experiència que estudia els factors que influeixen en la reacció d oxidació del sucre amb permanganat de potassi en medi àcid. S utilitzen sucre i xupa-xups i s estudien l efecte de la temperatura, la concentració, l estat físic i el grau de trituració sobre la velocitat de reacció. PARAULES CLAU Xupa-xup, oxidació, sucre, velocitat de reacció. OBJECTIUS L objectiu d aquest treball pràctic de laboratori és estudiar qualitativament els factors dels quals depèn la velocitat d una reacció. Els reactius són el sucre i el permanganat de potassi, dos productes habituals en els nostres laboratoris. La velocitat d aquesta reacció depèn de la temperatura, de la concentració dels reactius, del seu grau de divisió (el xupa-xup es presenta com una forma d aportar sucre amb un grau de divisió molt baix), del seu estat físic (el sucre es pot presentar en estat sòlid o dissolt) i de la presència de catalitzadors. Si utilitzem el permanganat com a reactiu limitant, al final de la reacció observem un canvi de color que ens permet mesurar el temps total de reacció i, d aquesta manera, valorar l efecte de les variables independents en la velocitat de reacció. Podem fer servir aquesta experiència tant a 3r com a 4t d ESO, cursos en els quals s explica el concepte velocitat de reacció i les variables que la determinen. També es pot fer servir al batxillerat variant el plantejament i el grau de complexitat. 83

L oxidació del sucre és una reacció exotèrmica en la qual s obtenen diòxid de carboni i aigua. És la reacció bàsica que té lloc en la respiració cel lular, encara que el mecanisme pel qual transcorre sigui diferent. REACTIUS Permanganat de potassi (0,0125 M). Es prepara dissolent en aigua destil lada la quantitat de 2 g de permanganat de potassi cristal litzat i diluint amb aigua destil lada fins a un volum d 1 L. Àcid sulfúric 1:5. Es dilueix un volum d àcid sulfúric (100 ml) en quatre volums d aigua destil lada (400 ml). Sucre, xupa-xups, aigua destil lada. MATERIAL Fogó elèctric. Cronòmetre. Provetes de 25 ml. Erlenmeyers de 200 ml. Vas de precipitats. Balança. FIGURA 1. Reactius i material necessaris. 84

DESENVOLUPAMENT DE L EXPERIÈNCIA En aquest treball descriurem els processos i les quantitats exactes de reactius utilitzats perquè la pràctica funcioni i se n puguin extreure les conclusions desitjades. Aquesta pràctica permet que els alumnes dissenyin un experiment del qual puguin treure conclusions. El sucre que farem servir és la sacarosa. La seva fórmula és C 12 H 22 O 11 i la seva estructura tridimensional es mostra a la figura 2. FIGURA 2. Estructura de la sacarosa. La reacció que té lloc és una reacció d oxidació-reducció, en la qual hi ha una transferència d electrons. És exotèrmica i presenta una energia d activació, la qual cosa fa que haguem d escalfar per iniciar la reacció. En la reacció, el sucre és el reductor, ja que s oxida, i el permanganat és l oxidant, ja que es redueix. Els protons que apareixen en l equació ajustada no varien el seu estat d oxidació. La reacció que té lloc és la següent: C12H22O11 + MnO4 - + H + Mn 2+ + CO2 + H2O L equació ajustada pel mètode de l ió electró és la següent: 5 C12H22O11 + 48 MnO4 - + 144 H + 48 Mn 2+ + 60 CO2 + 127 H2O Si observem els coeficients estequiomètrics, suposant que utilitzem àcid sulfúric (H 2 SO 4 ) i permanganat de potassi (KMnO 4 ), es necessiten 0,97 g de permanganat de potassi i 0,93 g d àcid sulfúric per reaccionar amb 0,22 g de sucre. 85

FIGURA 3. A les imatges podem observar l evolució del color en el temps de reacció. Plantejarem la reacció de manera que el reactiu limitant sigui el permanganat de potassi, que dóna un color violat fosc mentre hi és present. La mescla de reacció és incolora quan el permanganat s esgota. Per tal d investigar l efecte dels diferents factors, proposem realitzar les experiències següents: a)mefecte de la temperatura Prepararem dues mostres de reacció amb les mateixes quantitats de reactius. Escalfarem l una i l altra, no. Al final, compararem els temps que tarden a reaccionar. Mesurem, amb l ajuda d una proveta, 20 ml de la solució de permanganat de potassi, 20 ml de la solució d àcid sulfúric i 2 g de sucre. Introduïm aquestes mostres en un matràs Erlenmeyer Bomex i mesurem el temps que tarden a reaccionar a temperatura ambient. Repetim el procediment escalfant ara la mescla amb el fogó elèctric. b)mefecte de l estat físic dels reactius Preparem dues mostres de reacció idèntiques. En una d elles, introduïm el sucre en forma de sòlid, i a l altra, en forma de solució. Al final, comparem els temps que tarden a reaccionar. 86

Mesurem, amb l ajuda d una proveta, 20 ml de la solució de permanganat de potassi, 20 ml de la solució d àcid, 1 g de sucre i 10 ml d aigua. Posem aquestes mostres en un matràs Erlenmeyer. Simultàniament, preparem una mostra idèntica en la qual el sucre s ha dissolt prèviament. Les posem a escalfar totes dues al fogó elèctric i mesurem els temps que tarden a reaccionar cadascuna d elles. c)mefecte del grau de divisió dels reactius Preparem dues mostres de reacció idèntiques. En una d elles, utilitzem sucre en pols, i a l altra, sucre en forma de xupa-xup. Mesurem els temps que tarden a reaccionar. Mesurem, amb l ajuda d una proveta, 20 ml de la solució de permanganat de potassi, 10 ml de la solució d àcid, 1 g de sucre i 20 ml d aigua. Posem aquestes mostres en un matràs Erlenmeyer. Simultàniament, preparem una mostra idèntica, en la qual el sucre s introdueix en forma de xupa-xup. Les posem a escalfar totes dues al fogó elèctric i mesurem els temps que tarden a reaccionar cadascuna d elles. d)mefecte de la concentració dels reactius Preparem quatre mostres de reacció idèntiques, però usant solucions de sucre de diferent concentració: a la primera, posarem 0,5 g de sucre en 10 ml d aigua; a la segona, 1 g; a la tercera, 2 g, i a la quarta, 4 g. Mesurem, amb l ajuda d una proveta, 20 ml de la solució de permanganat de potassi i 20 ml de la solució d àcid. Les barregem i afegim la solució de sucre. Posem a escalfar simultàniament les quatre mostres i mesurem els temps que tarden a reaccionar. RESULTATS Es mesuren els temps que tarden a reaccionar completament les diferents mostres. Els resultats depenen de la intensitat amb la qual les escalfem. Escalfem de forma suau i progressiva per evitar accidents i per veure diferències de temps significatives entre les mostres: a) Efecte de la temperatura. La mostra que no s escalfa no reacciona en tota l hora que dura la pràctica; l altra tarda 185 s a reaccionar. b) Efecte de l estat físic dels reactius. L experiència en la qual s utilitza el sucre dissolt tarda 140 s a reaccionar, mentre que l altra tarda 192 s. 87

c) Efecte del grau de divisió dels reactius. La del xupa-xup tarda 210 s i la del sucre, 179 s. d) Efecte de la concentració. Les dades que obtenim es mostren a la taula 1. TAULA 1 Efecte de la concentració Concentració (g sucre/10 ml) 0,5 1 2 4 Temps (s) 180 165 155 148 FIGURA 4. A les imatges podem apreciar els canvis de color que van tenint lloc en la reacció. CONCLUSIONS Comparant els resultats de temps, es pot concloure el següent: a) La reacció presenta una energia d activació i la temperatura augmenta la velocitat de reacció. b) Els reactius dissolts reaccionen més ràpidament que els que estan en estat sòlid. c) Com més finament està dividit el reactiu, més ràpidament reacciona. d) Quan augmentem la concentració dels reactius, augmenta la velocitat de reacció. FITXES DE SEGURETAT Permanganat de potassi: http://educacio.gencat.cat/documents_publics/centres/seguretat/permanganatdepot ASSI_al.pdf Àcid sulfúric: http://educacio.gencat.cat/documents_publics/centres/seguretat/acidsulfuric_ac.pdf 88

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES MAHAN, B. (1988). Química. Mèxic: Fondo Educativo Interamericano. SANMARTÍ, N. (2002). Didáctica de las ciencias en la educación secundaria obligatoria. Madrid: Síntesis Educación. 89