PREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORRECTAL. Revisió de la Guia de pràctica clínica Dra. L. Aulet, Resident 3é any SEB Dra. B. Barragan,, Metge de família SEB

Documentos relacionados
S hereta el càncer de mama?

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells

PREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORECTAL

PREVENCIÓN DEL CÁNCER COLORECTAL

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA

Optimització/Gestió de les llistes d'espera en endoscòpia. Un problema de tots. Visió del metge d'atenció Primària

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

Col laboració AP i CHV per a millorar la disponibilitat de l especialista en digestiu:

COORDINACIÓ AP-RHB. Servei de Medicina Física i Rehabilitació

Tot allò que vostè voldria saber sobre......i mai no s ha atrevit a preguntar!

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Resumen de las recomendaciones

BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT DANIEL MARTÍNEZ L AGUNA MF CAP SANT MARTÍ. GDT OP CAMFIC. GREMPAL IDIAP JORDI GOL

1. Massa abdominal a l exploració física o massa rectal al tacte rectal


Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Atur a Terrassa (abril de 2010)

focuss focuss Prevención del cáncer colorrectal. Recomendaciones actuales y protocolos Prevención del cáncer colorrectal Objetivos

JORNADA DE VACUNES CAS : VACUNES EN LA DONA EMBARASSADA I EN L EDAT FÈRTIL. NATALIA ARESTÉ I LLUCH 24 d octubre de 2011

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Vanessa Martínez Garcia, Servei de Cardiología Atlhaia

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Introducción a la Colonoscopia para cirujanos

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Pantoprazole (no inclòs en guia)

El pla estratègic per la prevenció, control i tractament de les malalties digestives i hepàtiques a Catalunya

Cáncer. Cáncer Colorectal. Consultá sin miedo. Mejor prevenir a tiempo.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Varicel la i Herpes Zòster

PROTOCOL DE PRÀCTICA CLÍNICA DEL CÀNCER DE CÒLON I RECTE

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

El càncer de mama. es pot curar si s agafa a temps

RELACIÓ ENTRE ELS NIVELLS DE TSH PRE- QUIRÚRGICS I EL RESULTAT DE LA CITOLOGIA EN L ESTUDI DEL NÒDUL TIROÏDAL. ANÀLISI DE 249 CASOS

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

MÚLTIPLES I DIVISORS

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

El diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

GETH REUNIÃO CIENTÍFICA

CÁNCER DE COLON Y RECTO La importancia. de la detección precoz

Daniel Martínez

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Prevención del Cáncer de Colon. Dra. Carmen Gloria Yañez Unidad Gastroenterología Hospital del Trabajador de Concepción

TEMA 2: Múltiples i Divisors

PROGRAMA DE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT RÀPIDS DEL CÀNCER COLORECTAL (PDTR-CCR). Revisió dels criteris clínics d'inclusió febrer 2013

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

Enquesta Uro-Oncològica 2016

i millorem el teu MOVIMENT.

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Campanya de vacunació antigripal

Polinomis i fraccions algèbriques

Les infeccions de transmissió sexual. Infecció per. Tricomones Preguntes i respostes

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

TNM del càncer de pròstata: Visió de l Oncòleg Radioteràpic. F. Casas

PRÀCTIQUES en EMPRESA

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

PILDORAS EPIDEMIOLOGICAS

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

DIETA I TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA. Laura Roca Psicòloga Programa TCA CSM Gironès Girona,29 de Novembre 2012

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

Tractament HELICOBACTER PYLORI. Joan J. Cabré ABS Reus-1

Reprogramació postural de la FAIXA ABDOMINAL. Tècniques actives i manuals aplicades a la fisioteràpia.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Hàbits de Consum de la gent gran

Nòdul hepàtic. Avaluació clínica

Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial

Tema 1: TRIGONOMETRIA

PREVENCIÓN DEL CANCER COLORRECTAL. Natalia Calderón Aguirrezabala 15 de marzo 2011 R1 de MFyC

CRIBADO DEL CANCER COLORRECTAL. Cáncer de Colon. Perspectivas actuales Alicante,

Prevención del cáncer colorrectal. Educando a las mujeres y hombres para que se hagan las pruebas

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

PROGRAMA DE DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER DE CÒLON I RECTE

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Transcripción:

PREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORRECTAL Revisió de la Guia de pràctica clínica Dra. L. Aulet, Resident 3é any SEB Dra. B. Barragan,, Metge de família SEB

CAS CLÍNIC 1 Pacient de 38 anys d edat, que ve a la consulta a buscar la baixa laboral per síndrome gripal. No tenim història clínica prèvia i aprofitem per fer una anamnèsi,, ens diu que el seu pare es va morir als 54 anys d un càncer de colon. - Cal fer cribratge de neoplàsia de cólon? Si creus que la resposta és sí, digues com i amb quina freqüència. Si creus que la resposta és no; digues perquè.

CAS CLÍNIC 2 Dona de 63 anys d edat diagnosticada de colitis ulcerosa fa 8 anys, controlada amb tractament. Cal fer-li FCS com a cribratge de neoplàsia de cólon?

CAS CLÍNIC 3 Home de 52 anys d edat, fa 4 mesos se li va realitzar polipectomia endoscòpica per un adenoma de cólon. Quan i amb quina periodicitat cal repetir la FCS?

SÍMPOTMES O SIGNES DE SOSPITA DE CÀNCER COLORRECTAL Símptomes/signes amb un valor predictiu positiu alt: -Rectorràgia amb canvi del ritme deposicional (freqüència augmentada o menor consistència) -Rectorràgia sense símptomes anals (picor, cremor, dolor) -Massa abdominal o rectal palpable -Oclusió intestinal

SÍMPOTMES O SIGNES DE SOSPITA DE CÀNCER COLORRECTAL Símptomes/signes amb un valor predictiu positiu baix: -Rectorràgia amb símptomes anals (picor, cremor, dolor) -Canvi de ritme deposicional (menor freqüència o major consistència) -Dolor abdominal sense signes d obstrucció intestinal Hi ha patologies intestinals que afegeixen un risc

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR RISC BAIX: Pacients menors de 50 anys, sense factors de risc addicionals NOMÉS FAREM PREVENCIÓ PRIMÀRIA: - Dieta: - Rica en làctics (B) - Moderar el consum de carn (B) - No hi han dades respecte la fibra (continuar el consum) (B) - No es recomanen suplements vitamínics (C).

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR - Estil de vida (B) - Exercici físic, evitar el sobrepès, no fumar, moderar el consum d alcohol -Fàrmacs: (C) - No hi ha cap fàrmac que serveixi per prevenir el CCR

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR RISC MIG: Pacients de 50 o més anys d edat sense FR addicional. SANG OCULTA EN FEMTA: La detecció de SOF amb periodicitat anual o biennal és eficaç en el cribratge (A) La realització de la prova de SOF amb periodicitat anual augmenta la sensibilitat (A)

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR Sang oculta en femta cada any o 2 anys, i/o sigmoidoscòpia cada 5 anys, o FCS cada 10 anys Calen dues mostres de 3 deposicions consecutives i dieta restrictiva els tres dies previs, evitar carn vermella, carn crua, sang, embotits crus o semi crus i vitamina C.

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR -SIGMOIDOSCÒPIA: -És eficaç en el cribratge de CCR (B) -Interval recomanat ; 5 anys (A) -Quan detecta un carcinoma o un adenoma és recomanable fer una exploració completa del colon mitjançant colonoscòpia (A) -COMBINACIÓ SOF MÉS SIGMOIDOSCÒPIA: -No hi ha evidència de que la combinació de SOF i sigmoidoscòpia sigui més eficaç que cada una d elles per separat (C)

-COLONOSCÒPIA: -La colonoscòpia és eficaç en el cribratge del CCR (B) -L interval recomanat entre colonoscòpies és de 10 anys (GE) -COST-EFECTIVITAT: -El cribratge del CCR és cost-efectiu, amb independència de l estratègia empleada (A) -Es desconeix quina és l estratègia de cribratge més cost- efectiva (C). El cribratge de CCR,s hauria d oferir a tots els individus sense factors de risc adicionals a partir dels 50 anys d edat.

RECOMANACIONS SEGONS EL NIVELL DE RISC DE CCR RISC ALT: Individus amb factors de risc personal i/o familiar pel desenvolupament de CCR FR personal: adenoma o MII FR familiar: PAF, CCHNP,CCRF

RISC ALT, FACTORS DE RISC PERSONALS; Adenomes colorectals HISTÒRIA NATURAL DELS AC: - La majoria de CCR s inicien a partir d un adenoma i, no tots progressen a càncer, però se ls ha de considerar una lesió premaligne.. (A) - La displàsia d alt grau en els adenomes s associa al tamany de la lesió, a la proporció de component vellós i a l edat del pacient.. (A) ENDOSCÒPIA: -La FCS és el mètode d elecció pel diagnòstic de pòlips colorectals.. (A) - La polipectomia endoscòpica és el tractament d elecció dels adenomes colorectals (A)

RISC ALT, FACTORS DE RISC PERSONALS; Adenomes colorectals - En els pacients amb un adenoma colorectal amb anatomia patològica de carcinoma in situ, tractat mitjançant polipectomia endoscòpica,, la resecció endoscòpica ha de considerar-se se suficient (B). - La polipectomia endoscòpica,, pot considerar-se se suficient en els pacients amb un adenoma colorectal amb AP de carcinoma invasiu, sempre que no hi hagi invasió del marge de resecció, sigui un carcinoma ben diferenciat o moderadament diferenciat i no hi hagi invasió limfàtica o vascular. (B)

RISC ALT, FACTORS DE RISC PERSONALS; Adenomes colorectals - VIGILÀNCIA POST POLIPECTOMIA:Es fa mitjançant FCS (A) - Els pacient amb un adenoma colorectal amb carcinoma invasiu, als que se ls hi ha fet una polipectomia endoscòpica,han de ser reexaminats en un període de 3 mesos amb FCS i presa de biòpsia amb la finalitat de confirmar la resecció completa de la lesió.(b) - PREVENCIÓ DE LA RECURRÈNCIA: - No hi ha evidència científica de que una dieta rica amb fibra, baixa en grasses,suplements de calci, AAS, carotens o vitamina E evitin la recurrència.

RISC ALT, FACTORS DE RISC PERSONALS; Malaltia inflamatoria intestinal -Els pacients amb CU i malaltia de Crohn amb afectació colònica presenten un risc augmentat de desenvolupar un CCR. (A) - El risc de CCR en la MII augmenta amb la duració i extensió de la malaltia. - Algoritme de displàsia de la MII (evidència de grup d experts).

RISC ALT, FACTORS DE RISC PERSONALS; Malaltia inflamatoria intestinal ACTITUD EN LA DETECCIÓ DE DISPLÀSIA: -En els pacients que es detecta displàsia d alt grau sobre mucosa plana o displàsia de baix grau sobre mucosa plana multifocal,, està indicat fer una colectomia. (B) - QUIMIOPROFILAXIS DEL CCR: L administració de sulfasalacina,, pot ser útil en la prevenció del CCR en pacients amb MII (B) L administració de folats pot ser útil en la prevenció de CCR en pacients amb MII (C).

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: Poliposi adenomatosa familiar. També tenen risc augmentat de neoplàsies extracolòniques,, per exemple: Sdre.de Gardner (tm.de parts toves i osteomes) i Sdre.. de Turcot (Tm de SNS). ANÀLISIS GENÈTIC: L anàlisi del gen APC permet confirmar el diagnòstic de PAF i realitzar el dx presimptomàtic dels familiars a risc (A) L anàlisi genètic és cost efectiu, ja que afavoreix que el cribratge endoscòpic es faci únicament en aquells familiars portadors de mutacions.

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: Poliposi adenomatosa familiar ENDOSCÒPIA: S ha d oferir cribratge endoscòpic als individus amb risc de PAF. (B) El cribratge de la PAF consisteix en la realització d una sigmoidoscòpia anual a partir de la pubertat i fins els 30-35 35 anys d edat, i cada 5 anys fins els 50-60 anys d edat.(b) El cribratge de la PAF atenuada???

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: Poliposi adenomatosa familiar CRIBRATGE DE LES MANIFESTACIONS EXTRACOLÒNIQUES: Es recomana fer una endoscòpia gastroduodenal cada 3 anys a partir dels 30 anys, ja que tenen un risc augmentat de carcinoma duodenal o ampular.(b) CIRURGIA PROFILÀCTICA: Han de ser tractats quirúrgicament per evitar el desenvolupament precoç de CCR (B) La elecció de la tècnica quirúrgica, depèn de l edat de diagnòstic de la PAF i de la decisió del propi pacient (C).

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: Poliposi adenomatosa familiar VIGILÀNCIA POST RESECCIÓ: -Seguiments endoscòpics després de la colectomia, amb una periodicitat de 6-126 mesos,per aquells amb remenen rectal i de 3 a 5 anys els que porten reservori ileal.(c). QUIMIO PREVENCIÓ: -L administració d AINE,, únicament està acceptada com a teràpia adjuvant a la cirurgia en pacients amb pòlips residuals i mai com alternativa a aquesta. (B) -L administració d AINE no està justificada en la prevenció primària de la PAF en pacients portadors de mutacions en el gen APC.

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: CCR hereditari,, no associat a poliposi (sdre.de Lynch) Desenvolupament precoç de CCR, habitualment abans dels 50 anys, predomini a colon dret, i amb alta tendència a presentar neoplàsies sincròniques o metacròniques,, en el propi colon i recte o en altres òrgans. A la guia hi ha 2 taules de criteris, però el grau d evidència d aquests és de grup d experts.

RISC ALT, FACTORS DE RISC FAMILIARS: CCR familiar Cribratge del càncer colorectal familiar: Les persones amb una història familiar de CCR presenten un risc augmentat pel desenvolupament de CCR (A), No hi ha estudis prospectius que comparin una estratègia amb una altre, són recomanacions amb base totalment empírica