LA NARRACIÓ
DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història = trama (fets) Discurs = forma com es presenta la trama
TÈCNIQUES NARRATIVES TENSIÓ NARRATIVA CLÍMAX CONSISTEIX EN L EVOLUCIL EVOLUCIÓ DE L INTERL INTERÉS ARGUMENTAL ÉS S EL PUNT MÉS M S INTERESSANT DE L ARGUMENTL
PUNT DE VISTA
PUNT DE VISTA FOCALITZACIÓ: : ANGLE DE VISIÓ DES DEL QUAL TRANSCORRE LA NARRACIÓ, EL PUNT ON SE SITUA EL NARRADOR PER CONTAR LA HISTÒRIA. FOCALITZACIÓ EXTERNA (PUNT DE VISTA EXTERIOR) FOCALITZACIÓ INTERNA (PUNT DE VISTA INTERIOR = PERSONATGE)
PUNT DE VISTA FOCALITZACIÓ INTERNA: FIXA IMMÒBIL. RECAU SEMPRE EN EL MATEIX PERSONATGE. VARIABLE MÒBIL. RECAU SOBRE DIVERSOS PERSONATGES.
NARRADOR O VEU NARRATIVA
NARRADOR O VEU NARRATIVA ÉS S EL MITJANCER ENTRE L AUTOR L I EL LECTOR EN L ACTE L DE COMUNICACIÓ LITERÀRIA. RIA. L AUTOR CONTA EL RELAT A TRAVÉS D UNA VEU
NARRADOR O VEU NARRATIVA NARRADOR EXTERN NO COINCIDEIX AMB CAP PERSONATGE DE LA HISTÒRIA. TAMBÉ REP EL NOM DE NARRADOR HETERODIEGÈTIC. TIC. TIPUS: OMNISCIENT OMNIPRESENT OBSERVADOR EDITOR
NARRADOR OMNISCIENT ÉS S UN NARRADOR QUE TÉT UNA VISIÓ ÀMPLIA I PANORÀMICA, COM SI FOS UNA MENT SUPERIOR. CONEIX EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR, ELS SENTIMENTS I ELS PENSAMENTS DE TOTS ELS SEUS PERSONATGES. CONTROLA I DOMINA TANT LES ACCIONS COM LA RESTA D INFORMACIÓ.
NARRADOR OMNIPRESENT - OBSERVADOR DÓNA INFORMACIÓ NOMÉS S A PARTIR DEL QUE VEU I SENT. NO POT REPRODUIR PENSAMENTS DELS PERSONATGES SI ELS PERSONATGES NO HO DIUEN DIRECTAMENT EN PRESÈNCIA SEUA.
NARRADOR - EDITOR EXPLICA UNS FETS QUE HA TROBAT ESCRITS EN UN HIPOTÈTIC TIC MANUSCRIT O DOCUMENT PERDUT. PERMET L AUTOR L DE CONTINUAR GAUDINT DE LA SEUA OMNISCIÈNCIA NCIA SENSE QUE SE L ACUSE L DE MANIPULADOR
NARRADOR O VEU NARRATIVA NARRADOR INTERN ESDEVÉ UN PROTAGONISTA O PERSONATGE DE LA HISTÒRIA. TAMBÉ REP EL NOM DE NARRADOR HOMODIEGÈTIC. PREDOMINA LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA I S ACOSTUMEN S A INTERPRETAR ELS FETS DE MANERA SUBJECTIVA.
NARRADOR O VEU NARRATIVA NARRADOR INTERN TIPUS: NARRADOR PROTAGOSNISTA NARRADOR TESTIMONI
NARRADOR PROTAGONISTA NARRADOR EN PRIMERA PERSONA ON EL PROTAGONISTA APAREIX COM A RESPONSABLE DE LA SEUA PRÒPIA HISTÒRIA. POT APARÈIXER LA TÈCNICA T DEL MONÒLEG INTERIOR (ES CREA LA ILLUSI LUSIÓ QUE UN PERSONATGE EXPRESSA EL SEU PENSAMENT D UNA D MANERA DIRECTA)
NARRADOR TESTIMONI PERSONATGE SECUNDARI QUE ACTUA COM A OBSERVADOR. ÚS S DE LA PRIMERA PERSONA I INTERPRETACIÓ SUBJECTIVA DELS FETS.
AUTOR REAL AUTOR MODEL NARRADOR NARRATARI LECTOR MODEL LECTOR REAL
PERSONATGES
PERSONATGES SEGONS LA IMPORTÀNCIA I LA PRESÈNCIA EN ELS FETS, ELS PERSONATGES PODEN SER: PRINCIPALS SECUNDARIS COMPARSA
PERSONATGES PRINCIPALS SÓN N ELS QUE INTERVENEN EN L ACCIL ACCIÓ AMB MÉS M S INTENSITAT I TENEN UNA INFLUÈNCIA NCIA DECISIVA EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA HISTÒRIA I EN EL DESENLLAÇ. PROTAGONISTA: PORTA A TERME L ACCIL ACCIÓ PRINCIPAL. SOVINT TÉT UN ADVERSARI (ANTAGONISTA), QUE TÉT LES CARACTERÍSTIQUES OPOSADES.
PERSONATGES SECUNDARIS INTERVENEN POC EN EL TRANSCURS DE LA NARRACIÓ,, O BÉB HO FAN AMB CERTA INTENSITAT, PERÒ EN POCS EPISODIS.
PERSONATGES COMPARSA PERSONATGES ANOMENATS. TENEN LA FUNCIÓ DE DONAR CREDIBILITAT I CREAR VERSEMBLANÇA. A.
PERSONATGES SEGONS L EVOLUCIÓ PSICOLÒGICA SEGONS LA SEUA CARACTERITZACIÓ, ELS PERSONATGES PODEN SER: PLANS REDONS
PERSONATGES PLANS TENEN UNA CARACTERITZACIÓ ESQUEMÀTICA. QUEDEN DEFINITS AMB UN SOL TRAÇ,, I ES MANTENEN INVARIABLES EN TOTA L OBRA L O EXPERIMENTEN POCS CANVIS.
PERSONATGES REDONS ESTAN DEFINITS AMB MOLTS TRETS I AMB MOLTA COMPLEXITAT PSICOLÒGICA. EVOLUCIONEN AL LLARG DE LA NARRACIÓ,, I SÓN S N DENSOS I VARIABLES.
TEMPS
TEMPS LA HISTÒRIA SE SITUA EN UN TEMPS DETERMINAT, QUE POT SER PASSAT, PRESENT O FUTUR. CAL DIFERENCIAR ENTRE: TEMPS NARRATIU TEMPS DEL DISCURS TEMPS HISTÒRIC TEMPS DE LA HISTÒRIA
TEMPS ORDRE COM ES PRESENTEN ELS FETS DURADA ESPAI TEMPORAL DELS FETS
ORDRE DELS FETS Ordre cronològic lineal (eix sincrònic) El temps del discurs es presenta de la mateixa manera que apareix a la història. Ordre asincrònic (eix anacrònic) Alteracions en la presentació dels fets. Poden ser de dos tipus: RETROSPECCIONS ( (flashback) ANTICIPACIONS ( (flashforward)
RETROSPECCIONS Permeten recuperar passatges anteriors al moment que s ests està narrant. Poden ser: Internes Externes
ANTICIPACIONS Permeten avançar ar un fet que es produirà posteriorment en el relat. Poden ser: Internes Externes
DURADA Temps destinat a contar uns fets. El narrador pot optar per diferents opcions a l hora de narrar una història. Aquestes poden ser: Escena Pausa Resum Ellipsi lipsi Anàlisi
ESCENA Coincidència ncia entre temps de la història i temps del discurs. PAUSA L acció s atura. Seria el cas de les descripcions de paisatges, els comentaris del narrador, etc. RESUM Acceleració de la història. Presentar en poques línies l gran quantitat d esdeveniments. ELLIPSI LIPSI Es deixen sense contar esdeveniments de la història. ANÀLISI Equival a narrar amb molta mena de detalls un moment breu de la història.
GRÀCIES