La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

Documentos relacionados
Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

LA PREHISTÒRIA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

Projecte: La Prehistòria

Tema 4 (III) : La Prehistòria

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Introducció als nombres enters

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. segle anys segle anys

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Taules de Contingut automàtiques

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això?

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA

Tema 8: Les forces i les màquines

BLOC 2 La prehistòria

Unitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

1 Copia aquesta taula i completa-la: 2 Escriu en el teu quadern el nombre corresponent a les caselles marcades. Unitat 1. La taula dels nombres.

avaluació diagnòstica educació primària

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Introducció a l energia

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

PREPARACIÓ - La fitxa P4- núm. 1B s ha de treballar prèviament.

En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes?

Bunyols. 1. Llegeix amb atenció aquest poema, del llibre Bon profit, perquè després hauràs de respondre unes preguntes de comprensió:

TEMA 2: Múltiples i Divisors

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Fa molts i molts anys, els dracs van existir. Eren bèsties ferotges, amb una pell molt dura i resistent, plena d escates per protegir-se dels seus

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.

El relleu peninsular. La Meseta Central

De l ou a la poma (1)

EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Unitat 2 ELS NOMBRES ENTERS. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 1. LA TEMPERATURA UNITAT 2 ELS NOMBRES ENTERS

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R

UNITAT UNIFICAR ESTILS

La dansa. Aquest quadre es titula La dansa. Quines diferències observes entre les persones que hi apareixen? H. Matisse, La dansa (1910).

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Títol: Les fraccions (pàgina 1 de 17)

Fem un correu electrónic!! ( )

Taller de creació de videojocs amb Scratch

La Lluna, el nostre satèl lit

Tema 1 El procés tecnològic Ampliació de la unitat

NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A:

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabrieu dir que és, tot això?

QUADERN DE L ALUMNE (segon cicle)

Vides compartides: amb quina et quedes?

Els nombres naturals

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

2 d i 3 u 7 d i 2 u. 1 d i 7 u. 9 d i 9 u. 6 d i 5 u. 5 d i 4 u. 1. Escriu el signe correcte >, < o =. 2. Escriu el nombre que correspon a cada núvol:

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

MÚLTIPLES I DIVISORS

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Tema 5: Els ecosistemes

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

LA CIÈNCIA I LA SALUD

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

PROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

TEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Què és l origami? El pas a pas. La tècnica del plegatge. Els estampats. El vaixell de paper

TEMA 4 : Matrius i Determinants

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut El Palau. Nivell: 1r ESO. Matèria: Matemàtiques. Nom:

Transcripción:

La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria (des de l inici fins al 3000 ac); l Edat Antiga (del 3000 ac al 476 dc); l Edat Mitjana (del 476 al 1492 dc); l Edat Moderna (del 1492 al 1789); l Edat Contemporània (des del 1789 fins avui). Per representar el pas del temps se sol utilitzar l eix cronològic o línia del temps. Consisteix a fer una línia separada per segments. Segments iguals corresponen a períodes de temps iguals. Els anys de la història es compten des del naixement de Jesucrist. És l any 1. Els anys anteriors es compten com si fossin negatius, a l inrevés. Si un fet ha passat abans del naixement de Jesucrist posem l abreviació ac, que vol dir abans de Crist. Si el fet ha passat després de Crist, posem l abreviació dc (després de Crist). Les unitats de mesura més habituals per comptar els anys de la història són el segle (100 anys) i el mil lenni (1.000 anys). Per numerar els segles s utilitzen els nombres romans. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

Llegeix: En història, el recompte d anys es fa a partir del naixement d un personatge històric: Jesucrist. El recompte del temps també es pot fer en segles. Cada segle són 100 anys. Normalment, els segles es numeren amb xifres romanes. Col loca sobre la línia del temps cada un dels anys de naixement que hi ha en el quadre següent. Marca cada any amb una fletxa: 1850 1600 50 125 570 780 1450 1230 1110 2012 Llegeix: Quan parlem del temps d abans del naixement de Jesucrist diem, per exemple, que tal fet va succeir l any 50 abans de Jesucrist. És a dir, fem un compte enrere. Normalment, els anys o els segles d abans de Jesucrist s indiquen escrivint-los d aquesta manera: l any 50 ac, l any 830 ac, el segle II ac, el segle VI ac, etc. Pinta de color vermell el tram de la línia del temps d abans de Jesucrist i de color blau el tram de la línia del temps de després del naixement de Jesucrist: Assenyala sobre la línia del temps els anys de naixement d aquests personatges: August: any 205 ac Clàudia: any 150 Elena: any 340 Paris: any 100 ac Eugeni: any 240 Eulàlia: any 390 ac Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 2

Observa la línia del temps i pinta cada un dels trams del color indicat: rosa prehistòria blau edat antiga verd clar edat mitjana vermell edat moderna verd fosc edat contemporània Escriu, en cada cas, els segles que comprèn cada una de les cinc edats de la història: prehistòria: des de l inici de la humanitat fins al segle edat antiga: des del segle fins edat mitjana: des del segle fins al segle edat moderna: des del segle fins al segle edat contemporània: des del segle fins a l actualitat. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 3

La Prehistòria La Prehistòria és l etapa que va des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura l any 3000 ac, a l Antic Egipte. A la península Ibèrica, la Prehistòria arriba fins a l any 700 ac. A partir d aquest any, ja tenim notícies escrites sobre els habitants del nostre territori. La Prehistòria es divideix en dos gran períodes: l Edat de la Pedra i l Edat dels Metalls. L Edat de la Pedra, que és la més llarga, es divideix en Paleolític i Neolític. Paleolític vol dir pedra antiga. Se li va posar aquest nom perquè les eines de pedra dels primers humans eren tallades. Neolític vol dir pedra nova. Alguns estris de pedra a partir de l any 9000 ac eren polits. QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA MÉS IMPORTANT ENTRE LES DUES EINES DE PEDRA? L Edat dels Metalls L últim període de la Prehistòria és conegut com l Edat dels Metalls. Apareixen les primeres destrals i punyals de coure. Ben aviat els homes van aprendre a elaborar estris de bronze. El bronze és la fosa dels minerals de coure i d estany. Després es van començar a utilitzar els primers estris de ferro. Durant l Edat dels Metalls es van fer les primeres grans construccions que s han conservat fins avui. S anomenen megàlits, que vol dir grans pedres. Els principals megàlits són el menhirs i els dòlmens. Menhir de Palaus (Alt Empordà) Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 4

Observa les vinyetes: FA MÉS D UN MILIÓ D ANYS Llegeix els textos i escriu cada text sota la vinyeta corresponent: Mataven els animals amb llances de fusta que duien una punta de pedra tallada a l extrem. Aquests primers caçadors eren nòmades, es a dir, es desplaçaven d un lloc a un altre seguint les grans bandades d animals. Els primers grups humans es dedicaven a la caça. La caça era feina dels homes. Les dones i els nens collien fruits silvestres, ous d ocells i arrels. Més endavant, la invenció de l arc va facilitar la caça dels animals. Capturaven, principalment, grans mamífers, com mamuts, bous salvatges i cérvols. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 5

Observa les vinyetes: FA UNS DEU MIL ANYS Llegeix els textos i escriu cada text sota la vinyeta corresponent: Els primers cultius van ser de cereals, com el blat, l ordi, la civada i el sègol, i també de llegums. Alguns grups humans van començar a criar animals. Així i tot, els primers agricultors i ramaders van continuar practicant la caça i la recol lecció per assegurar-se l alimentació. Els primers ramats de cria van ser d ovelles i de cabres. La pràctica de l agricultura i de la ramaderia va fer que alguns grups deixessin de ser nòmades. Van néixer els primers poblats. Alhora es van començar a conrear algunes plantes. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 6

Al llarg de la Prehistòria, el ser humà va experimentar una important evolució, tant en els sistemes d obtenció dels aliments, com en l elaboració d estris i objectes, en les formes d organitzar-se i en els tipus d habitatges. Indica a quina etapa corresponen aquests estris: Edat dels Metalls Edat de la Pedra Completa correctament: pedres tallades coure ossos bronze banyes d animals ferro A l Edat de Pedra el ser humà feia objectes amb...,... i.... A l Edat dels Metalls es van descobrir materials més fàcils de treballar: el..., el... i el.... Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 7

Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 8