1 Guia Pràctica de Responsabilitat Social Empresarial
2
RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL 3 El medi ambient, el desenvolupament econòmic i el benestar social no haurien d entendre s separadament. Cal combinar-los de manera que resultin compatibles, per millorar d una manera efectiva la sostenibilitat del benestar social sense comprometre el medi ambient de les generacions futures, per tal d avançar cap a un model de desenvolupament econòmic sostenible més adaptat a l entorn.
4
5 COMPROMISOS
29 COMPROMISOS 1. Aspectes generals de l organització 6 àmbit econòmic àmbit ambiental 2. Ús de recursos locals 3. Gestió empresarial 4. Sistemes de gestió 5. Màrqueting responsable 6. Noves tecnologies de la informació 7. Innovació 8. Política ambiental 9. Gestió de l aigua 10. Residus 11. Contaminació acústica 12. Contaminació lumínica 13. Gestió de l energia 14. Contaminació del sòl 15. Contaminació de l aire 16. Integració ambiental dels treballadors i les treballadores 17. Innovació ambiental 18. Integració de l entorn 19. Conservació de l entorn
àmbit social 20. Grups d interès 21. Condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores 22. Participació de les persones treballadores 23. Igualtat d oportunitats 24. Formació de les persones treballadores 25. Comunitat 26. Cooperació interempresarial 27. Satisfacció del col lectiu client 28. Empreses proveïdores 29. Competència 7
1 Aspectes generals de l organització 8 Quan volem implantar bones pràctiques a les empreses, abans de tot hem de saber quina empresa tenim o volem tenir, és per això que començarem per saber en quina organització ens movem abans de passar a descriure tots els seus aspectes de responsabilitat.
Quina mena d empresa és: On s ubica? Personalitat física o jurídica? Quants socis té? 9 Com es diu? Quants treballadors té? Quines són les seves despeses, ingressos, beneficis...? En definitiva, com és aquesta organització?
10
11 Eines que engloben múltiples facetes per millorar els resultats de les empreses i que aquestes siguin sostenibles. àmbit econòmic
2 En Ús de recursos locals el camp de l empresa s entén els recursos econòmics com a béns que s utilitzen com a factors de producció per a obtenir-ne d altres, si a més a més hi afegim la paraula locals aquests haurien de ser de l entorn de l empresa. 12 UTILITZANT RECURSOS DEL TERRITORI: MATERIALS HUMANS EN ELS PROCESSOS DE: PRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ COMERCIALITZACIÓ
Què podem fer? 13 L organització ha d afavorir l economia autòctona i els productes locals: Fomentant la contractació de proveïdors locals. Fomentant la contractació de persones residents al territori. Fomentant la compra de productes i matèries primeres del territori. Com ho podem fer? PROVEÏDORS Incorporar un procés que permeti detectar amb una periodicitat determinada el percentatge de compres produïdes al territori. Crear un criteri de rendibilitat per avaluar el cost econòmic que representa l adquisició de béns i serveis del territori, i determinar el marge que es pot assumir per aquest concepte. PERSONAL Establir un índex que destaqui el percentatge de treballadors residents al territori sobre el total de la plantilla. CLIENTS Establir un índex que ens permeti comparar les vendes al territori amb el total de vendes.
3 Gestió Gestió empresarial empresarial és un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar, preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos econòmics i organitzatius. 14 ANALITZAR QUANTITATIVAMENT ELS RESULTATS I LA SEVA EVOLUCIÓ PLANIFICAR ESTRATÈGICAMENT A CURT I A LLARG TERMINI
Què podem fer? L organització ha de gestionar l activitat amb fórmules i criteris de gestió avançats: Formalitzant un Pla Estratègic de l organització que inclogui la RSE. Definint processos de planificació i gestió de l empresa. Utilitzant un sistema de gestió pressupostària que permeti obtenir informació puntual de la marxa econòmica de l organització. 15 Com ho podem fer? Analitzant els resultats econòmics de l organització amb indicadors concrets: - Ràtio de productivitat - Volum d endeutament - Previsions de vendes - Previsions de costos - Etc. Disposant d un pla estratègic formalitzat amb els indicadors de seguiment temporals i possibles modificacions en cas de desviacions. Coneixent les empreses de la competència i identificant-ne els seus punts forts, els seus punts febles i els factors que les diferencien.
4 Els Sistemes de gestió Sistemes de Gestió Empresarial es refereixen al conjunt d aplicacions que s utilitzen a les empreses per realitzar cada un dels passos de l administració d aquesta, des de la producció, passant per la logística, fins al lliurament del producte al punt de venda... 16
Què podem fer? L organització ha d establir mecanismes que li permetin assegurar la qualitat i la millora contínua en tots els àmbits de la seva activitat: Definint i implantant un sistema de gestió de qualitat Incorporant la RSE en els processos del sistema de gestió 17 Com ho podem fer? Identificant i definint els processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis. Definint els resultats esperats i els indicadors de seguiment i control. Avaluant les diferents activitats de l organització i la relació amb els grups d interès més rellevants.
5 El Màrqueting responsable màrqueting responsable és un conjunt de tècniques i mètodes on les empreses no només tracten de satisfer les necessitats dels seus consumidors, sinó que també persegueixen objectius desitjables per a la societat en conjunt, com iniciatives mediambientals, de justícia social, culturals, etc. 18 RELACIÓ AMB COMPETÈNCIA CONSUM RESPONSABLE CONSUMIDORS PRODUCTE SEGUR
Què podem fer? L organització adaptarà la seva oferta a les demandes -expectatives i exigències- de la seva clientela. Paral lelament, les accions de promoció i venda de l organització es realitzaran d acord amb criteris de màrqueting responsable. És a dir, garantint que les informacions siguin transparents, específiques, precises i de confiança, promovent l ús responsable i segur dels productes, evitant tècniques de venda no ètiques i respectant la privacitat dels consumidors i consumidores. Com ho podem fer? 19 Crear un òrgan d avaluació o una sistemàtica que permeti analitzar i avaluar les accions comercials i els continguts de la informació, en termes de coherència amb els valors de l organització i garantir així, una acció comercial responsable. Implantar un codi ètic, a través del qual es plasmin els valors, normes, pautes o directrius que l organització ha de tenir, per tal d establir les formes de relació amb el seu públic d interès. Definir un codi de conducta com a eina de comunicació que reflecteixi el compromís de l organització amb els seus valors més importants. Realitzar accions de promoció sobre l ús responsable i segur dels productes. Incorporar un apartat de RSE en el Pla de màrqueting de l organització. Adaptar les accions de màrqueting realitzades d acord amb els criteris de transparència, confiança, responsabilitat, coherència i respecte.
6 Les Noves tecnologies (NTIC) Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació són el conjunt d eines relacionades amb la transmissió, el processament i l emmagatzematge digitalitzat d informació, així com el conjunt de processos i productes derivats de les noves eines (software i hardware). 20 ÚS RECURSOS DISPONIBLES MATERIALS HUMANS EN ELS PROCESSOS DE: L EMPRESA
Què podem fer? L organització utilitzarà, sempre que sigui possible, les noves tecnologies de la informació i el coneixement (NTIC) per a la gestió de la seva activitat. Com ho podem fer? 21 RECURSOS MATERIALS Incorporar un procés que permeti detectar amb una periodicitat determinada el percentatge d inversions en NTIC. Crear un criteri de rendibilitat per avaluar el cost econòmic que representa l adquisició de béns NTIC, i determinar el marge que es pot assumir per aquest concepte. Analitzar les necessitats de l organització en temes de noves tecnologies i dissenyar un pla de millora. Crear una pàgina web per donar a conèixer l empresa i els productes i/o serveis que ofereix. PERSONAL Establir un índex que destaqui el percentatge de treballadors que utilitzen les NTIC del total de la plantilla. Fomentar l ús del correu electrònic i la missatgeria instantània en les comunicacions de l organització. Formar els treballadors que ho necessitin, en l ús de les NTIC.
7 Innovació Innovació és generar o trobar idees, seleccionar-les, implementar-les i comercialitzar-les. La investigació i el desenvolupament, la competència, els seminaris, els clients i cada empleat de l empresa és un potencial proveïdor de noves idees generant les entrades per al procés de la innovació. 22 SELECCIÓ GENERACIÓ IDEES IMPLEMENTACIÓ COMERCIALITZACIÓ
Què podem fer? L organització destinarà recursos i capacitat directiva a innovar la seva activitat. Com ho podem fer? 23 GENERACIÓ I SELECCIÓ D IDEES Crear un equip d innovació encarregat d aprovar i desenvolupar les propostes innovadores. Crear un premi d innovació a nivell intern de l organització per fomentar el desenvolupament de nous productes. Emprar tècniques de creativitat per a l obtenció de noves idees, com brainstorming, pensament lateral, els 6 barrets del pensament, etc. IMPLEMENTACIÓ, SEGUIMENT I CONTROL Traçar una llista de fites a assolir en el camí cap a la implementació de la idea, ja que són bons punts per determinar si s ha de continuar o no amb la idea o si és millor modificar-la. Crear un pla d acció, on es descriu cada pas a donar, quant de temps portarà cada pas i el què es vol aconseguir en cada un. Establir un índex que permeti comparar els recursos destinats a innovació amb el total de la inversió de l organització. Crear un procés que permeti detectar d una manera simple i eficient el percentatge de nous productes o serveis oferts al mercat. Definir un sistema que permeti valorar la facturació provinent dels diversos processos innovadors. Valorar la possibilitat de participar en les concentracions geogràfiques d empreses i institucions interconnectades en un camp concret (Clústers industrials).
24
25 Eines per implantar bones pràctiques a l organització, per tal de promoure i aplicar sistemes de treball ambientalment correctes i sostenibles. àmbit ambiental
8 La Política ambiental política ambiental és el document principal per a comunicar l estratègia i les prioritats ambientals de l empresa. Tota empresa que segueix uns valors ambientals, que treballa activament en la minimització de la contaminació i participa en la protecció del medi ambient, compta amb una política ambiental pròpia. SGA El sistema de gestió mediambiental (SGMA) és el marc que segueix l empresa per assolir i mantenir un cert comportament mediambiental, d acord amb aquells objectius fixats en la política ambiental de l empresa. 26 POLÍTICA AMBIENTAL REVISIÓ PLANIFICACIÓ CONTROL ACCIÓ CORRECTORA IMPLANTACIÓ SGMA
Què podem fer? L organització establirà un compromís explícit (estratègia) amb el medi ambient, en el qual es reflecteixi la seva intenció de respectar-lo en el disseny, producció i distribució dels seus productes i serveis, i la voluntat d anar més enllà del que estableix la normativa vigent. Com ho podem fer? 27 Fixar objectius de millora i programes de desenvolupament a partir de la identificació i avaluació d aspectes ambientals de l activitat. La política ambiental de l organització ha de garantir uns principis bàsics, com són: - Ha de ser apropiada a la naturalesa, magnitud i impactes mediambientals de les seves activitats, productes o serveis. - Ha d incloure un compromís de millora contínua i de prevenció de la contaminació. - Ha d incloure un compromís per complir amb la legislació i reglamentació ambiental aplicable i amb altres requisits que subscrigui l organització. - Ha de proporcionar un marc per establir i revisar els objectius i metes mediambientals. - La política ha d estar documentada, implantada, mantinguda al dia i s ha comunicat a tots els treballadors. - Ha d estar a disposició del públic. - Col locar-la a l entrada, col locar-la al tauler d anuncis, penjar-la a la pàgina web - Aprovada per la direcció. Establir objectius mediambientals mesurables, utilitzant com a referència la política de qualitat i els impactes ambientals que generi l activitat. Disposar d un registre legislatiu ambiental propi Elaborar una base de dades de control i seguiment d indicadors.
9 L aigua Gestió de l aigua és vida, un recurs natural renovable, però no il limitat. El creixement de la població i el desenvolupament de les activitats econòmiques generen una pressió sobre el medi que modifica el cicle natural de l aigua. 28 AIREJADORS Els airejadors són uns petits dispositius que s instal len a la sortida d aigua de les aixetes, que permeten reduir la quantitat d aigua per minut, entre 30-50% a l habitual, sense minvar-ne la pressió. És una eina amb un cost de preu baix, i fàcilment instal lable. CISTERNA DE DOBLE DESCÀRREGA Les cisternes de wàter de descàrrega doble permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna, reduint de 3 a 9 litres segons l ús. També n hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària.
Què podem fer? L organització adoptarà mecanismes que afavoreixin un ús responsable de tot el cicle de l aigua i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar resultats i fixar-se objectius de millora a mitjà termini. 29 Com ho podem fer? Establir una sistemàtica de registre de consum d aigua de l activitat. Realitzar una auditoria d aigües de les instal lacions. Elaborar i implantar un pla d estalvi d aigua (per exemple, tancar bé les aixetes i arreglar les que degotin; instal lar dosificadors al wàter i reguladors de cabal a les aixetes; en els processos productius, instal lar circuits de reutilització d aigües grises, recollida de les aigües pluvials). Tindrem en compte el consum d aigua tant per al funcionament directe de l activitat (indústria làctia, paperera, etc.), com per al consum indirecte: sanitaris i neteja. La reducció del consum d aigua implica una reducció en la generació d aigües residuals i un important estalvi en el pagament del cànon de l aigua.
10 El Residus residu es defineix com a qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre s. La Comunitat Europea, mitjançant les seves directrius, estableix que, per a una gestió adequada dels residus que garanteixi la protecció del medi ambient, cal fomentar el desenvolupament de les anomenades 4R. 30 REDUIR Evitar la producció de residus i la seva nocivitat, la qual cosa requereix un canvi en les pautes de producció i consum. RECICLAR Consisteix a tornar a utilitzar un producte ja utilitzat, així s allarga la vida dels productes i es contribueix a disminuir la quantitat de residus. REUTILITZAR Determinats materials continguts en els residus poden utilitzar-se com a matèria primera per a la indústria, l agricultura i altres usos. RESPONSABILITZAR Cal que cada ciutadà tingui el compromís i la Responsabilitat de gestionar correctament els seus residus
Què podem fer? L organització afavorirà en el si de la seva activitat les 4R: reducció, reciclatge, la reutilització de materials i la responsabilitat. Com ho podem fer? 31 REDUIR Evitar els productes d usar i llençar. Prioritzar la compra de productes a l engròs en comptes dels envasos individuals. Minimitzar els d embalatges. REUTILITZAR Facilitar els sistemes de dipòsit, devolució i retorn dels envasos (per exemple ampolles de vidre). RECICLAR Separar per a reciclar els residus generats en el procés productiu i a les oficines, despatxos, menjadors. Disposar de contenidors específics i senyalitzats adequadament per a la recollida selectiva, a partir dels circuits interns de gestió definits. Fomentar el reciclatge de residus, a través de la compra/venda de subproductes. Elaborar un registre de seguiment de la gestió dels residus. Fer anàlisis del Cicle de Vida (ACV) dels productes produïts, des del seu disseny fins al seu tractament final. RESPONSABILITZAR Afavorir l ús de productes biodegradables. Afavorir el consum responsable.
11 Es Contaminació acústica considera contaminació acústica, el conjunt de sorolls que produeixen un impacte sobre l ambient i sobre la salut de les persones. 32 SO Sensació produïda a l òrgan auditiu pel moviment vibratori dels cossos, transmès per un medi elàstic. SOROLL Fenomen acústic que produeix una sensació auditiva desagradable (OMS). Els límits d emissió i d immissió es troben fixats per les ordenances municipals però quan el soroll pot arribar a ser una molèstia per als veïns, si la nostra activitat és contigua a un habitatge, ha de ser analitzat. És important actuar sobre el focus del soroll: revisar el muntatge evitant fregaments i vibracions o instal lant amortidors de vibracions i posteriorment actuar sobre els aïllaments acústics de les instal lacions.
33 Què podem fer? L organització vetllarà per reduir la contaminació acústica de la seva activitat fins a límits sensiblement inferiors als que estableix la normativa vigent i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar resultats i fixar-se objectius de millora a mitjà termini. Com ho podem fer? Adequar les activitats sorolloses als horaris de treball (adaptar els horaris de càrrega i descàrrega per tal de no molestar els veïns, etc.) Elaborar una sonometria de les instal lacions, i avançar en la disminució de la contaminació acústica. Aïllar a través d envans o zones tancades la maquinària productiva que generi més soroll, instal lar mecanismes que evitin la propagació del soroll per via sòlida a través de les estructures.
12 Es Contaminació lumínica considera contaminació lluminosa, l emissió de llum procedent de la il luminació artificial, causant l augment de brillantor del cel nocturn. 34 EFECTES Quins efectes pot tenir l augment de llum artificial? Consumir inútilment energia i recursos naturals, i malbaratar els diners Alterar el medi i la fauna Alterar les persones i la seva salut Impedir la visió natural del cel a la nit Les instal lacions i els aparells d il luminació exterior han de complir un seguit de requisits, de manera que prevegin la contaminació lluminosa i afavoreixin l estalvi i l aprofitament de l energia.
35 Què podem fer? L organització vetllarà per reduir la contaminació lumínica de la seva activitat i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar resultats i fixar-se objectius de millora a mitjà termini. Com ho podem fer? Instal lar llums amb flux de llum que no sobrepassin el pla horitzontal. Apantallar els llums exteriors per dirigir el flux de llum a la zona a il luminar. Substituir les làmpades de bola sense pantalla totalment opaca i reflectora. Dissenyar un bon pla de manteniment de les instal lacions. Reduir la potència instal lada per aconseguir allargar la vida de les instal lacions.
13 Una Gestió de l energia font d energia és un recurs natural, així com la tecnologia associada a explotar-la, per ferne diferents usos. Es troben diferents tipus d energia com: energia elèctrica, hidràulica, solar, eòlica, nuclear, entre moltes d altres. 36 ENERGIES RENOVABLES En un model energètic sostenible és prioritari avançar en el camí del foment de les energies renovables de manera sincronitzada amb una estratègia d estalvi i eficiència energètica ja que aquests àmbits són complementaris.
Què podem fer? 37 L organització adoptarà mecanismes que afavoreixen l estalvi energètic en el si de l activitat i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar i fixar-se objectius de millora a mitjà termini. Com ho podem fer? Substituïu les bombetes d incandescència per les de baix consum, que gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més! Utilitzeu electrodomèstics de baix consum, que són els de la classe energètica A. La calefacció i l aire condicionat gasten molta energia, feu-ne un ús moderat. Eviteu l ús de les piles o feu-ne servir de recarregables. Elaborar una base de dades de control i seguiment d indicadors i de consum. Realitzar una auditoria energètica de les instal lacions. Instal lar sistemes d energia renovables per generar energia pròpia (plaques fotovoltaiques, etc.) Elaborar un pla de mobilitat i afavorir i fomentar l ús del transport públic en els desplaçaments. Usar vehicles de baix consum. Crear un decàleg de bones pràctiques en eficiència i estalvi energètic en les instal lacions.
14 Un Contaminació del sol sòl contaminat és el sòl, el subsòl o les restes d edificació que, a causa d activitats humanes, contenen contaminants en concentracions superiors a les que els són pròpies i comporten un risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals. 38 COM ES PRODUEIX? 1. Mala gestió de residus. 2. Males pràctiques en instal lacions industrials. 3. Accidents en el transport, emmagatzematge i manipulació de productes químics. QUINS PROBLEMES SUPOSA? Perill toxicològic per a la salut humana. Perills ecotoxicològics (absorció per les arrels, ingestió d aigua, terra o ferratge contaminats, etc.) Perill de contaminació d altres compartiments ambientals a protegir. Perills físics, com explosió o foc, corrosió d estructures o efectes en les propietats mecàniques del sòl.
Què podem fer? L organització establirà, si és d aplicació, mecanismes per evitar la contaminació i l erosió del sòl on es desenvolupa l activitat. Implantarà mesures de control i prevenció i tendirà a la minimització o substitució dels materials potencialment contaminants. Com ho podem fer? Implantar mesures de prevenció d abocaments de substàncies perilloses per al medi ambient durant el seu emmagatzematge i ús (ús d una pavimentació específica per a la zona de magatzems, etc.) Fer recerca i analitzar les opcions possibles per substituir substàncies potencialment contaminants per altres productes de similars característiques de menor impacte. 39 CAUSES 1. Emmagatzematge incorrecte. 2. Abocaments incontrolats de residus. 3. Runa industrial. 4. Bidons soterrats. 5. Accidents transport mercaderies. 6. Fuites en tancs o operacions deficients. 7. Abocaments incontrolats d aigües residuals. 8. Ús incorrecte de pesticides i/o adobs. 9. Clavegueram antic en mal estat. 10. Antics enterraments de residus. 11. Deposició de contaminants atmosfèrics. EFECTES 1. Contaminació aigües superficials. 2. Contaminació aigües subterrànies. 3. Contaminació sediments del riu. 4. Evaporació compostos volàtils. 5. Contaminació de l aire interior d habitatges. 6. Utilització aigua contaminada per abastament. 7. Ingestió de terra contaminada. 8. Perills en excavacions. 9. Contaminació d hortalisses i animals de granja per utilització d aigües subterrànies. BONES PRÀCTIQUES 1. Dipòsit controlat de residus. 2. Indústries amb mesures de prevenció i protecció adequades. 3. Xarxes noves de clavegueram. 4. Depuradora d aigües residuals. 5. Bassa d emmagatzematge de purins.
15 La Contaminació de l aire contaminació atmosfèrica originada per l activitat humana està causada principalment per les emissions que generen els processos industrials, les combustions i l ús de certs mitjans de transport. Així doncs aquest problema està molt relacionat amb el consum energètic i la mobilitat. 40 Qualsevol empresa i organització, en la mesura que desenvolupa la seva activitat, genera contaminants. Per tal d evitar transferir el problema de la contaminació atmosfèrica a un altre medi, cal recórrer a les millors tècniques disponibles que tractin el problema de la contaminació en origen, desenvolupant processos tècnicament més eficaços en l aprofitament de les matèries primeres i els recursos energètics consumits.
Què podem fer? Un cop detectats els focus contaminants de l activitat i la seva rellevància, a través d una diagnosi ambiental i una autodeclaració d emissions, l organització pot establir els mecanismes pertinents per minimitzar l emissió de contaminants a l atmosfera i establirà indicadors de mesura que li permetin analitzar i fixar-se objectiius de millora a mitjà temini. Com ho podem fer? 41 Realitzar una auditoria de CO 2 o memòria d emissions per identificar i quantificar les emissions de gasos d efecte hivernacle generats per l organització. Dissenyar i implantar una estratègia de lluita contra el canvi climàtic. Compensar les emissions de CO 2 generades per l organització a través del finançament de projectes sostenibles. Fomentar l ús de combustibles de baix poder contaminant. Aplicar solucions tecnològiques en determinades indústries productives. Definició i implantació de mesures correctores: utilització de filtres per a l eliminació de partícules a les emissions industrials; sistemes de recollida mecànica de partícules a través de ciclons; ús d electrofiltres; rentadors per eliminar partícules sòlides; tractaments d absorció amb filtres de carboni; absorció de gasos, postcombustió, etc. Beneficis Els principals beneficis derivats de la implementació de polítiques de reducció de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica són: 1. Millora la qualitat de vida. 2. Reducció dels costos relacionats amb el consum d energia i/o matèries primeres. 3. Producció més neta. 4. Acompliment de les exigències per obtenir certificacions. 5. Millora de la imatge corporativa. 6. Anticipació a nous escenaris. 7. Foment de la innovació. 8. Major competitivitat.
16 Integració ambiental dels treballadors i les treballadores Són aquelles activitats realitzades per l organització, tant de caire formatiu com informatiu, amb l objectiu de fomentar la millora i el respecte ambiental entre el personal de l organització. 42
43 Què podem fer? L organització fomentarà la participació, informació i formació dels treballadors i les treballadores en els processos de millora ambiental de l activitat. Com ho podem fer? Elaborar un llibret de bones pràctiques ambientals genèriques i difondre l entre totes les persones de l organització (aigua, energia, residus, contaminació, consum responsable, minimització d impactes de l activitat, etc.) Realitzar campanyes de sensibilització ambiental dirigides als treballadors. Planificar i dur a terme una formació relacionada amb el medi ambient específica per a cada lloc de treball, que doni com a resultat la participació de les persones en els processos de millora ambiental de l activitat. Fomentar la participació dels treballadors en el disseny de la política ambiental de l organització.
17 La Innovació ambiental finalitat de la innovació ambiental és la d innovar per resoldre problemàtiques i aconseguir reptes ambientals en els processos i productes de les organitzacions. 44 PROCESSOS GESTIÓ AMBIENTAL I+D AMBIENTAL PRODUCTES
Què podem fer? Fomentar l aplicació i implementació de tècniques d innovació ambiental en el si de l activitat, tant pel que fa al disseny i construcció de noves infraestructures, com en la utilització de noves tecnologies o productes associats a la producció. 45 Com ho podem fer? Preveure l ús de components no nocius, ni tòxics o de difícil gestió en la construcció de noves instal lacions de cara a un futur i preveure n el possible desmantellament. Reducció de l impacte ambiental de les matèries primeres a utilitzar, per exemple, tenint en compte el seu origen. Fer un seguiment del comportament ambiental dels proveïdors i en el cas que es detectin irregularitats, intentar treballar-hi conjuntament per pal liar-les. Implementar mesures per a la reducció i estalvi dels consums energètics. Incorporar noves tecnologies per minimitzar l impacte ambiental de l organització.
18 L organització Integració de l entorn adoptarà les mesures necessàries per integrar la seva activitat en el seu entorn natural més immediat i per evitar qualsevol impacte paisatgístic sobre el territori. En el cas d espais naturals protegits contribuirà al manteniment dels espais propers a través d una participació activa en la seva conservació. Es comprometrà especialment a preservar les riqueses naturals i culturals (arquitectòniques) destacables de la seva propietat. 46
47 Què podem fer? Definir un decàleg de criteris d integració paisatgística per a futures instal lacions o remodelacions (respectant els colors i les formes de l entorn o plantant la mateixa vegetació). Com ho podem fer? Respectar l arquitectura tradicional en la construcció de noves edificacions. Instal lació de pantalles vegetals.
19 L organització Conservació de l entorn contribuirà al manteniment dels espais naturals protegits propers a través d una participació activa en la seva conservació. 48
49 Què podem fer? Establir un compromís especial en la preservació de les riqueses naturals i culturals (arquitectòniques) destacables de la seva propietat i del seu entorn més proper. Com ho podem fer? Existència d un document descriptiu on l organització presenti les actuacions executades per conservar, recuperar i donar a conèixer riqueses naturals, culturals i arquitectòniques de la seva propietat, com per exemple: rehabilitació d edificis, organització de visites... Establir un conveni de col laboració amb una entitat local per a la preservació activa d un espai natural. Posar en marxa projectes per a la conservació dels valors naturals i culturals de l espai natural protegit.
50
51 Us facilitem idees, propostes, solucions per millorar tant el funcionament intern de la vostra empresa com la seva implicació en la societat. àmbit social
20 Els Grups d interès grups d interès (stakeholders) d una organització són tots aquells àmbits amb els quals aquesta interactua, és a dir, totes aquelles persones, entitats que estan relacionades amb l empresa i la societat. ÀMBIT INTERN PERSONAL SOCIS ACCIONISTES 52 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ORGANITZACIÓ CLIENTS ÀMBIT EXTERN COMPETÈNCIA INTEGRACIÓ AMB L ENTORN PROVEÏDORS COOPERACIÓ INTEREMPRESARIAL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC AUTÒCTON DESENVOLUPAMENT SOCIOCULTURAL
Què podem fer? Identificar els nostres grups d interès i mantenir un marc de interrelació amb ells per satisfer les seves demandes i necessitats. Establir un diàleg permanent i transparent amb tots ells. Establir mecanismes de valoració i satisfacció de tots els grups d interès. 53 Com ho podem fer? Crear mecanismes de comunicació entre els membres de l organització, com reunions periòdiques, avaluacions del seu grau de satisfacció. Crear un departament d atenció al client, amb formularis de suggeriments, reclamacions, avaluació del seu grau de satisfacció. Participar i col laborar en les activitats del propi territori, en les activitats socials, culturals, esportives, etc., per integrar l empresa com a membre actiu de la societat.
21 Les Condicions sociolaborals condicions sociolaborals estan formades per totes aquelles polítiques de recursos humans que incideixen directament en el clima laboral i el benestar dels treballadors d una organització que incloguin directament la motivació intrínseca, la fidelització (retenció de talents) i el nivell de rendiment laboral dels treballadors/es. 54 ÚS DEL TEMPS I DE L ESPAI Consisteix a optimitzar els horaris i l espai físic dels treballadors/es en vista a millorar el seu rendiment laboral i personal mitjançant la flexibilitat i l adaptació del treball a les necessitats de l empresa i a les circumstàncies del personal laboral. CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL I FAMILIAR Consisteix en una sèrie de serveis oferts per l empresa per obtenir temps personal i millorar la qualitat de vida dels seus treballadors/es. BENEFICIS EXTRASALARIALS Consisteixen en una sèrie de suports econòmics o la consecució de preus avantatjosos en determinats productes per als treballadors/es.
Què podem fer? L organització garantirà un clima laboral òptim basat en el diàleg social i en la implementació de mesures que assegurin unes condicions sociolaborals adequades. Com ho podem fer? Desenvolupar una política de RRHH que inclogui aquests factors com a eixos transversals. 55 MESURES PER A L OPTIMITZACIÓ DEL TEMPS I L ESPAI Modalitats de contractació flexible. Flexibilitat d horaris. Adaptació de la jornada laboral, reorganització d horaris. Permisos remunerats, permisos i excedències no remunerades. Flexibilitat d espai, teletreball. Ampliació de permisos paternals i maternals legals i altres permisos legals APLICACIÓ DE BENEFICIS EXTRASALARIALS Oferta d assegurances metges, plans de pensions, plans de jubilació. Dietes de menjar, transport, escolarització. Complements a les compensacions de la seguretat social: maternitat, paternitat, malalties comunes... Suport en l atenció a persones dependents: tiquet guarderies, centres de dia, intercanvi d hores laborals per cura de persones... MESURES PER A LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL Serveis per a l atenció i l educació de menors a les instal lacions de l empresa. Serveis per a la cura i l educació dels menors. Serveis per a la cura de persones dependents. Serveis per a la salut de les persones treballadores. Serveis alimentaris, cistella de la compra, menjador, cuina d ús lliure... Serveis per a l exercici físic, serveis per al descans i la cultura. Serveis domèstics, serveis de transport. Centralització de la informació sobre serveis existents en l entorn empresarial.
22 Participació de les persones treballadores Les relacions laborals han de contemplar dues premisses: estar fundades en el respecte i en el diàleg social i basar-se en relacions de qualitat i d entesa entre les diferents forces socials de l empresa, la direcció, la propietat i els treballadors/es. 56 PARTICIPACIÓ Consisteix en la forma de relació existent en les empreses per la qual qualsevol tipus d iniciativa, opinió o model d actuació troba una via organitzativa per a una possible assimilació a les rutines organitzatives. Estructuralment i organitzativament parlant calen a més d altres estils de direcció, una major desjerarquització així com organigrames més plans.
Què podem fer? 57 L organització ha d implementar mecanismes de comunicació i participació del personal per informar i valorar les decisions que afecten tant a qüestions d organització interna com de funcionament, evolució i polítiques de recursos humans Com ho podem fer? PARTICIPACIÓ Involucrar els/les treballadors/es en la redacció i avaluació del Pla estratègic i operatiu de l organització. Celebrar sessions informatives sobre l evolució de l empresa, plans de futur. Crear mecanismes de recollida de l opinió dels treballadors/es i suggeriments respecte a l organització i el seu funcionament. Realitzar enquestes de satisfacció entre el personal laboral. Possibilitar la participació dels treballadors/es en la presa de decisions de l organització i del seu funcionament. COMUNICACIÓ Definir canals de comunicació bidireccional entre els/les treballadors/es i els òrgans de govern. Establir espais per a la comunicació de notícies d interès (panells, correu electrònic). Editar un butlletí intern de notícies sobre l organització.
23 La Igualtat d oportunitats igualtat de tracte i d oportunitats és una forma de justícia social basada en el fet que tots els membres de l empresa tinguin els mateixos drets i oportunitats independentment del sexe, raça, edat, orientació sexual, creences religioses o discapacitats... 58 POLÍTICA DE RRHH Consisteix en el desenvolupament d una política d Igualtat com a eix estratègic i transversal de tots els departaments i accions de l empresa. COMUNICACIÓ I IMATGE Es basa en la utilització adequada dels canals de comunicació i màrqueting empresarials d acords als criteris ètics de no discriminació i foment de la igualtat d oportunitats. GESTIÓ DE LA DIVERSITAT És la valoració positiva de l enriquiment que suposa la diversitat cultural, de gènere i de condicions en l empresa com a eina per a la generació de coneixement i experiències. ACTITUDS SEXISTES És tota conducta que atempta contra la dignitat d una persona a partir de la creació d un ambient d intimidació, de coacció, hostil o ofensiu.
Què podem fer? Implantar normatives i protocols que assegurin la igualtat d oportunitats i condicions a la plantilla de treballadors/es. Evitar l ús i la tolerància d actituds sexistes i discriminatòries dins l empresa i entre el personal laboral. Com ho podem fer? 59 POLÍTICA DE RRHH Crear una Comissió d Igualtat dins del comitè d empresa. Crear protocols de bones pràctiques per a la selecció del personal, la retribució i el desenvolupament professional que evitin la discriminació de col lectius vulnerables. Analitzar la representativitat dels treballadors/es en la presa de decisions segons l enfocament de gènere i diversitat cultural. Implantar mesures actives per a la protecció de la maternitat/paternitat. COMUNICACIÓ I IMATGE Evitar l ús incorrecte i generalitzat del masculí genèric. Impartir tallers als treballadors sobre l ús no sexista del llenguatge. Disposar de manuals o guies per a l ús no sexista del llenguatge en l àmbit empresarial. Actualització de la terminologia usada en els documents administratius de l empresa. Evitar l exposició i utilització d imatges discriminatòries o sexistes a les instal lacions i al material de comunicació i màrqueting de l empresa. GESTIÓ DE LA DIVERSITAT Crear espais d intercanvi cultural, tallers, xerrades, activitats lúdiques... Fomentar la contractació de col lectius culturals en risc d exclusió laboral. Adaptar l àmbit laboral a les necessitats especials de les persones amb discapacitats. ACTITUDS SEXISTES Protocol d actuació per evitar situacions d assetjament i activitats sexistes. Tallers de sensibilització grupal. Existència d un protocol de denúncia.
24 El Formació desenvolupament de la formació tant interna com externa dels treballadors/es produeix una millora del rendiment laboral i la seva fidelització. Així es crea una plantilla més motivada i implicada amb la seva activitat i millorant les condicions per al desenvolupament del treball. 60 INTERNA RENDIBILITAT LABORAL FORMACIÓ EXTERNA DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL FIDELITZACIÓ DEL PERSONAL MILLORA CAPITAL HUMÀ
Què podem fer? L empresa ha de promoure la formació dels treballadors mitjançant la posada en marxa d una política de formació individualitzada que permeti dissenyar plans formatius i de desenvolupament professional a llarg termini. Com ho podem fer? 61 FORMACIÓ Elaborar plans de formació individuals o per sectors de producció adaptats als diferents perfils dels treballadors/es. Elaborar una memòria anual de formació en què es reflecteixi la informació relacionada amb aquest concepte i la inversió realitzada per l entitat. Permetre la realització d activitats formatives dins de l horari laboral. Augmentar els permisos o el temps lliure per a la formació dels treballadors/es. Suport temporal i econòmic per al desenvolupament de plans de carrera al personal. Signatura de convenis amb institucions educatives. Oferta de beques i reemborsament de les despeses de formació. Foment de la formació en línia: plataformes e-learning. Inclusió de les persones en excedència o en permís en els programes formatius de l empresa Inclusió en xarxes i entitats de desenvolupament local: plans de formació conjunta per sectors de producció. DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL Creació d un servei d orientació personal i professional. Servei de suport psicològic. Formació en habilitats laborals i socials. Adaptació de la situació professional a les necessitats derivades de les accions formatives en què els/les treballadors/es estiguin implicats/es. Creació d una borsa d hores d estudi a reemborsar a l empresa.
25 Les Comunitat organitzacions han d establir un equilibri amb l entorn on operen adquirint compromisos per al desenvolupament social i cultural de la zona anant més enllà de les pròpies obligacions de justificar la seva actuació respecte a les regles o les normatives establertes. CONFLUÈNCIA PER AL BENESTAR COMÚ I EL DESENVOLUPAMENT 62 PODER POLÍTIC GOVERN PODER ECONÒMIC EMPRESES PODER SOCIAL ORGANITZACIONS CÍVIQUES / CIUTADANES FISCALITAT VIGILÀNCIA SOCIAL CONTROL POLÍTIC BENESTAR COL LECTIU GOVERNABILITAT SOSTENIBILITAT ESTAT SOCIAL I DE DRET CONTROL SOCIAL COOPERACIÓ / MERCAT / RELACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
Què podem fer? L organització establirà compromisos amb la comunitat i programarà anualment accions de suport al desenvolupament social i cultural de la comarca. Com ho podem fer? Definir i desenvolupar un pla de patrocini i acció social de l organització que no es limiti únicament a l àmbit econòmic sinó que inclogui un altre tipus d accions com voluntariat, prestació de talent i infraestructures, etc. 63 PROGRAMES CORPORATIUS Patrocini o lideratge de projectes o iniciatives socials. Suport a la formació i ocupació directa de persones desfavorides i alumnes en pràctiques. Realització de compres a empreses d inserció, centres de treball, botigues de comerç just i empreses sostenibles. Realització d inversions amb criteris d inversió socialment responsable. Suport al desenvolupament de la banca ètica. Activitat de mecenatge i suport a entitats sense ànim de lucre locals. Posada en marxa de plans de voluntariat corporatiu. PROGRAMES DE COL LABORACIÓ AMB ESAL Realització de donacions o cessió de materials i infraestructures. Accions d enriquiment mutu, intercanvi d experiències professionals i capital humà. Donació de productes gratuïtament o a preus especials. Realització de servei a col lectius desfavorits. Suport directe a projectes socials, culturals i mediambientals. PROGRAMES EN COL LABORACIÓ AMB LES PERSONES DE L EMPRESA Finançament conjunt de projectes. Foment del voluntariat entre el personal de l organització: cursos de formació, accions sensibilització, tauler informatiu sobre acció social... Suport a la gestió d una borsa de voluntariat intern. Organització d activitats de voluntariat amb el personal: donació de sang, voluntariat lingüístic, aportació d un dia de treball, creació de projectes propis d intervenció.
26 Determina Cooperació interempresarial el grau de participació de l organització amb els altres actors locals i l organització tendirà a reforçar la seva col laboració i integrar-se en el teixit associatiu del seu sector i de la societat. 64
Què podem fer? Formar part i participar en els grups associatius del seu sector. Participar activament en aquestes associacions per tal d afavorir polítiques de promoció, formació i treball conjunt. Establir mecanismes per fomentar la cooperació interempresarial. 65 Com ho podem fer? Formar part del gremi, associació del sector, i participar activament com a membres de la junta. Establir vincles de cooperació amb altres empreses, per a la millor promoció del productes i serveis del territori. Establir convenis de col laboració amb una altra organització per unificar dos serveis complementaris i oferir un servei integral. Crear una central de compres col lectiva mitjançant l agrupació amb altres organitzacions que requereixin productes similars per tal d optimitzar estructura i recursos. Participar en les taules sectorials, gremials, associacions, col legis professionals, etc... per definir les línies de treball i el desenvolupament conjunt del sector.
27 Determina Satisfacció del col lectiu client la relació entre l organització i els seus clients, és a dir, tots aquells que accedeixen al producte o servei per mitjà d una transacció financera. 66
Què podem fer? Garantir el compliment dels contractes i compromisos que s adquireixen amb la clientela. L organització ha d implementar mecanismes que assegurin a la clientela la fiabilitat i qualitat dels productes i serveis que ofereix. Mantenir la confidencialitat de les dades de la clientela. Establir mecanismes perquè els clients puguin manifestar les seves queixes, opinions i suggeriments. Eliminar qualsevol tipus de barrera que pugui discriminar els clients. Com ho podem fer? 67 Establir una sistemàtica per avaluar periòdicament el grau de satisfacció dels clients per detectar els punts a millorar i potenciar els aspectes més valorats. Establir una sistemàtica que permeti conèixer el nombre de clients fidelitzats. Crear un punt d atenció a la clientela. Per registrar queixes, suggeriments i poder donar resposta o informació a les necessitats dels clients. Proporcionar un bon servei postvenda i vies per al subministrament de recanvis o manteniment del servei. Avaluar periòdicament el nombre i motiu de les reclamacions, així com les solucions adoptades. Proporcionar informació certa, clara i completa sobre els productes i/o serveis. Mantenir el contacte amb els clients a través de la tramesa de correus electrònics, butlletins de notícies, ofertes, etc... Donar informació a l usuari sobre bones pràctiques ambientals en general i relacionades amb el producte i/o servei ofert. Convidar els clients a conèixer l organització. Organitzant jornades de portes obertes, visites guiades. Premiar la fidelitat dels clients amb descomptes. Identificar les noves tipologies de clients i dissenyar activitats per captar-los.
28 Són Empreses proveïdores totes aquelles organitzacions que es dediquen a proveir diferents productes necessaris per al funcionament a una altra organització,que compra o contracta, un producte o servei. 68
Què podem fer? L organització establirà una política de compres que valori i prioritzi la responsabilitat de les seves empreses i proveïdores pel que fa als aspectes socials. Establir criteris de selecció de proveïdors que responguin als valors socials i mediambientals de la vostra empresa i requerir-los el mateix compromís. Assegurar pràctiques ètiques amb els proveïdors, establint un codi de conducta per evitar pràctiques abusives en les relacions comercials i/o serveis. Establir criteris d avaluació dels proveïdors. Establir un sistema de contractació de les empreses proveïdores introduint requeriments ambientals i socials en les seves clàusules. 69 Com ho podem fer? Comunicar als proveïdors i empreses contractades els compromisos adoptats en matèria de RSE a través d una carta formal, la pàgina web, la memòria de sostenibilitat, etc... Establir un sistema de contractació de les empreses proveïdores introduint requeriments ambientals i socials a les clàusules. Definir un protocol de criteris de compra sostenible per a l adquisició de nous productes i materials. Avaluar periòdicament les empreses proveïdores. Detectar i comunicar a les empreses proveïdores les no conformitats detectades. Convidar als proveïdors a conèixer l organització. Donar suport als proveïdors locals sempre que compleixin els requisits que hagueu fixat per establir relacions. Fomentar la creació de relacions i acords estables i duradors que beneficiïn ambdues parts. Fomentar el comerç just.
29 La Competència competència d una organització són tots aquells agents econòmics que ofereixen al mercat productes o serveis, del mateix sector o dirigit als mateixos clients. 70
Què podem fer? 71 L organització evitarà qualsevol pràctica deslleial cap a la seva competència. Establir els principis que guiaran a l organització envers la competència. Tenir coneixement dels competidors existents, quina importància tenen dins el mercat, quines són les claus del seu èxit o fracàs, quins són els seus punts forts i febles i saber els aspectes que ens diferencien. Participar activament amb la competència en les associacions del sector per tal d afavorir polítiques de promoció, formació i treball conjunt per millorar el producte i/o servei. Establir mecanismes per fomentar la cooperació interempresarial. Com ho podem fer? Establir un sistema d avaluació i observació de les actuacions deslleials per part de l organització en aquest àmbit, com a mesura de prevenció de conductes contràries a la lliure competència. Definir els principis que guiaran l actuació de l organització envers la competència. Incorporar els principis de lliure competència al codi ètic de l organització.
72