Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Documentos relacionados
Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

SÈRIE: PLATÓ.101 TEXT:

MÚLTIPLES I DIVISORS

Polinomis i fraccions algèbriques

Districte Universitari de Catalunya

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

FEDÓN Platón SOBRE EL ALMA

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

TEMA 2: Múltiples i Divisors

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Centre d Ensenyament Online (CEO)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

h.itkur MD- Grafs 0-1/6

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

La Lluna, el nostre satèl lit

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

WINDOWS MAIL. Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic junt a la següent informació.

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández

Quadern de matemàtiques Decimals1

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

CREAR-SE UN COMPTE GMAIL

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

PRÀCTIQUES en EMPRESA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

MANUAL D ÚS EDITOR DE PROJECTES D ESCOLES + SOSTENIBLES

La rateta que escombrava l escaleta

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial

COM CALCULAR EL QUATIL D UNA REVISTA 1

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

Tecnologia Industrial II Criteris específics de correcció Model 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Districte Universitari de Catalunya

FITXA DE PROCÉS NUM.REVISIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ. 00 Versió original 23/09/2013

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013

Transcripción:

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2015 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics de lectura recollits en el programa oficial. A l alumnat se li ofereixen dues opcions (A i B); ha de triar una d elles i desenvoluparla. Cada opció es refereix a un dels cinc temes bàsics. La prova en cada opció és idèntica, ja que consta de dues parts: comentari de text i qüestionari. Comentari de text. Té un valor màxim de 7 punts, repartits d acord amb els següents criteris: - Resum i anàlisi de text en relació amb el conjunt de l obra (1) - Contextualització del text (1) - Tema del text (4) - Valoració crítica, projecció de les qüestions plantejades per l autor i la seva pertinència en l actualitat, antecedents i influències... (1) Qüestionari: Té un valor màxim de 3 punts. Consta de dos blocs. El primer bloc conté dues preguntes relatives a termes filosòfics de l obra estudiada que no estan presents en el fragment. El segon bloc conté dues preguntes relatives a termes filosòfics presents en el text comentat. II) EXAMEN Opció A «(Sócrates) Tornem, doncs, al que dèiem en l argument anterior. L essència mateixa, allò que diem que una cosa és en un procés de pregunta i resposta, serà quelcom que roman sempre igual a ella mateixa, o és ara d una manera, ara d una altra? L igual en si, el bell en si, cada cosa en si, allò que és, pot admetre el més mínim canvi? O bé cada una d aquestes realitats en si, tenint com té una única forma en si mateixa, ha de romandre idèntica a si mateixa i mai no podrà admetre de cap manera qualsevol mena d alteració? (Cebes) Necessàriament ha de ser així, Sòcrates digué Cebes, romandran idèntiques. I què direm de la multiplicitat de les coses, com ara homes, cavalls, vestits i coses semblants, que poden rebre la denominació d iguals, belles i totes les altres que hem dit? Per ventura romanen idèntiques, o bé, tot al contrari, ni són mai idèntiques a si mateixes, ni en relació amb les altres coses, sinó que es pot ben dir que no són mai idèntiques en res? És com dius digué Cebes : mai no romanen idèntiques. Ara bé, no és veritat que aquestes coses les pots tocar, veure o percebre pels altres sentits, mentre que les que romanen idèntiques no és possible captar-les amb res més que amb el raonament de la intel ligència, essent com són realitats invisibles que s escapen a la mirada? El que dius és totalment veritat féu ell. 1

Si vols, doncs digué, posem que hi ha dues classes de realitat, la visible i la invisible. Posem-ho. I que la invisible és sempre idèntica a si mateixa, i la visible no ho és mai. Posem també això. Plató: Fedó, 78d-79a Barcelona (1999), Edicions 62 Comentari de text (1) Resumisca i analitze el contingut del text relacionant-lo amb el conjunt del contingut de l obra estudiada (1 punt). (2) Vincule l obra amb el seu context històric i filosòfic (1 punt). (3) Quin és el tema del text? Quina tesis defèn l autor? Expose els arguments i assenyale els problemes que es plantegen (4 punts). (4) Oferisca una valoració crítica, tenint en compte el tractament que la tradició ha fet del tema i la seua projecció actual (1 punt). Qüestionari Bloc 1. Termes fora del text: 1.1. Explique la teoria de la reminiscència platònica (0,75 punts). 1.2. Definisca el dualisme antropològic platònic (0,75 punts). Bloc 2. Termes del text: 2.1. Què significa en el context del text l expressió l igual en si, el bell en si? (0,75 punts). 2.2. Què sentit té la divisió que es efectua en el text entre les entitats que pots tocar, veure o percebre pels altres sentits i les que són realitats invisibles que s escapen a la mirada? (0,75 punts). 2

Opció B «Però què és això? Amb què hem topat indeliberadament? Aquest fet radical d algú que veu i odia i vol un món i s hi mou i pateix per aquest món i s hi esforça és allò que des de sempre, en el vocabulari més humil i universal, s ha denominat la meua vida. Què és això? És senzillament que la realitat primordial, el fet de tots els fets, la dada per a l Univers, allò que m és donat és... la meua vida no el meu jo solament, no la meua consciència hermètica; aquestes coses són ja interpretacions, la interpretació idealista. M és donada la meua vida, i la meua vida és abans de res trobar-me jo en el món; i no així vagament, sinó en aquest món, en el d ara, i no així vagament en aquest teatre, sinó en aquest instant, fent el que hi estic fent, en aquest tros teatral del meu món vital, estic filosofant. S han acabat les abstraccions. Quan busque el fet indubtable no em trobe amb la cosa genèrica pensament, sinó amb això: jo que pense és el fet radical, jo que ara filosofe. Heus ací com la filosofia el primer que troba és el fet d algú que filosofa, que vol pensar l Univers i per a fer-ho busca alguna cosa indubtable. Però troba, fixem-nos-hi bé, no una teoria filosòfica, sinó el filòsof filosofant, és a dir, vivint ara l activitat de filosofar com després, aquest mateix filòsof, podrà anar vagant malenconiós pel carrer, ballant en un dancing o patint un còlic o estimant la bellesa transeünt. És a dir, troba l activitat de filosofar, de teoritzar com un acte i fet vital, com un detall de la seua vida i en la seua vida, en la seua vida enorme, alegre i trista, esperançada i paorosa. La primera cosa, doncs, que ha de fer la filosofia és definir aquesta dada, definir què és la meua vida, la nostra vida, la de cadascú. Viure és la manera de ser radical: tota altra cosa i manera de ser, jo la trobe en la meua vida, dins d ella, com a detall d ella i referit a ella. En ella tota la resta és i és el que siga per a ella, el que siga com a viscut. L equació més abstrusa de la matemàtica, el concepte més solemne i abstracte de la filosofia, l Univers mateix, Déu mateix són coses que trobe en la meua vida, són coses que visc. I el seu ésser radical i primari és, per tant, el de ser viscudes per mi, i no puc definir què són com a coses viscudes si no aclarisc què és viure». Traduït de José Ortega y Gasset, Qué es filosofía? Lliçó IX Madrid (2003), Revista de Occidente en Alianza, cursiva en l original Comentari de text (1) Resumisca i analitze el contingut del text relacionant-lo amb el conjunt del contingut de l obra estudiada (1 punt). (2) Vincule l obra amb el seu context històric i filosòfic (1 punt). (3) Quin és el tema del text? Quina tesi defensa l autor? Expose els arguments i assenyale els problemes que s hi plantegen (4 punts). (4) Oferisca una valoració crítica, tenint en compte el tractament que la tradició ha fet del tema i la projecció actual d aquest (1 punt). Qüestionari Bloc 1. Termes fora del text: 1.1. Com entén Ortega y Gasset el concepte de raó? (0,75 punts). 1.2. Què entén aquest filòsof per circumstància? (0,75 punts). Bloc 2. Termes del text: 2.1. Què significa en el text la interpretació idealista? (0,75 punts). 2.2. Com s ha d entendre en el text la meua vida? (0,75 punts). 3

Pruebas de Acceso para mayores de 25 y 45 años Convocatoria: 2015 Asignatura: FILOSOFÍA I) CARACTERÍSTICAS DE LA PRUEBA La prueba del examen se realizará a partir de las lecturas de los cinco textos básicos de lectura recogidos en el programa oficial. Al alumnado se le ofrecen dos opciones (A y B); ha de elegir una de ellas y desarrollarla. Cada opción se refiere a uno de los cinco temas básicos. La prueba en cada opción es idéntica, ya que consta de dos partes: comentario de texto y cuestionario. Comentario de texto. Tiene un valor máximo de 7 puntos, repartidos de acuerdo con los siguientes criterios: - Resumen y análisis de texto en relación con el conjunto de la obra (1) - Contextualización del texto (1) - Tema del texto (4) - Valoración crítica, proyección de las cuestiones planteadas por el autor y su pertinencia en la actualidad, antecedentes e influencias... (1) Cuestionario: Tiene un valor máximo de 3 puntos. Consta de dos bloques. El primer bloque contiene dos preguntas relativas a términos filosóficos de la obra estudiada que no están presentes en el fragmento. El segundo bloque contiene dos preguntas relativas a términos filosóficos presentes en el texto comentado. II) EXAMEN Opción A «(Sócrates) Vayamos pues, ahora dijo hacia lo que tratábamos en nuestro coloquio de antes. La entidad misma, de cuyo ser dábamos razón al preguntar y responder, acaso es siempre de igual modo en idéntica condición, o unas veces de una manera y otras de otra? Lo igual en sí, lo bello en sí, lo que cada cosa es en realidad, lo ente, admite alguna vez un cambio y de cualquier tipo? O lo que es siempre cada uno de los mismos entes, que es de aspecto único en sí mismo, se mantiene idéntico y en las mismas condiciones, y nunca en ninguna parte y de ningún modo acepta variación alguna? (Cebes) Es necesario dijo Cebes que se mantengan idénticos y en las mismas condiciones, Sócrates. Qué pasa con la multitud de cosas bellas, como por ejemplo personas o caballos o vestidos o cualquier otro género de cosas semejantes, o de cosas iguales, o de todas aquellas que son 4

homónimas con las de antes? Acaso se mantienen idénticas, o, todo lo contrario a aquéllas, ni son iguales a sí mismas, ni unas a otras nunca ni, en una palabra, de ningún modo son idénticas? Así son, a su vez dijo Cebes, estas cosas: jamás se presentan de igual modo. No es cierto que éstas puedes tocarlas y verlas y captarlas con los demás sentidos, mientras que a las que se mantienen idénticas no es posible captarlas jamás con ningún otro medio, sino con el razonamiento de la inteligencia, ya que tales entidades son invisibles y no son objeto de la mirada? Por completo dices verdad contestó. Admitiremos entonces, quieres? dijo, dos clases de seres, la una visible, la otra invisible. Admitámoslo también contestó. Y la invisible se mantiene siempre idéntica, en tanto que la visible jamás se mantiene en la misma forma? También eso dijo lo admitiremos». Platón: Fedón, 78c-79b Diálogos, Madrid (1986), Gredos Comentario de texto (1) Resuma y analice el contenido del texto relacionándolo con el conjunto del contenido de la obra estudiada (1 punto). (2) Vincule la obra con su contexto histórico y filosófico (1 punto). (3) Cuál es el tema del texto? Qué tesis defiende el autor? Exponga los argumentos y señale los problemas que se plantean (4 puntos). (4) Ofrezca una valoración crítica, teniendo en cuenta el tratamiento que la tradición ha hecho del tema y la proyección actual del mismo (1 punto). Cuestionario Bloque 1. Términos fuera del texto: 1.1 Explique la teoría de la reminiscencia platónica (0,75 puntos). 1.2 Defina el dualismo antropológico (0,75 puntos). Bloque 2. Términos del texto: 2.1 Qué significa en el contexto del texto la expresión lo igual en sí, lo bello en sí? (0,75 puntos). 2.2 Qué sentido tiene la división que se efectúa en el texto entre las entidades que puedes tocarlas y verlas y captarlas con los demás sentidos y las que son invisibles y no son objeto de la mirada? (0,75 puntos). 5

Opción B «Pero qué es esto? Con qué hemos topado indeliberadamente? Eso, ese hecho radical de alguien que ve y odia y quiere un mundo y en él se mueve y por él sufre y en él se esfuerza es lo que desde siempre se llama en el más humilde y universal vocabulario mi vida. Qué es esto? Es, sencillamente, que la realidad primordial, el hecho de todos los hechos, el dato para el Universo, lo que me es dado es... mi vida no mi yo solo, no mi conciencia hermética, estas cosas son ya interpretaciones, la interpretación idealista. Me es dada mi vida, y mi vida es ante todo un hallarme yo en el mundo; y no así vagamente, sino en este mundo, en el de ahora, y no así vagamente en este teatro, sino en este instante, haciendo lo que estoy haciendo en él, en este pedazo teatral de mi mundo vital estoy filosofando. Se acabaron las abstracciones. Al buscar el hecho indubitable no me encuentro con la cosa genérica pensamiento, sino con esto: yo que pienso es el hecho radical, yo que ahora filosofo. He aquí cómo la filosofía lo primero que encuentra es el hecho de alguien que filosofa, que quiere pensar el Universo y para ello busca algo indubitable. Pero encuentra, nótenlo bien, no una teoría filosófica, sino al filósofo filosofando, es decir, viviendo ahora la actividad de filosofar como luego, ese mismo filósofo, podrá encontrarse vagando melancólico por la calle, bailando en un dancing o sufriendo un cólico o amando la belleza transeúnte. Es decir, encuentra el filosofar, el teorizar como acto y hecho vital, como un detalle de su vida y en su vida, en su vida enorme, alegre y triste, esperanzada y pavorosa. Lo primero, pues, que ha de hacer la filosofía es definir ese dato, definir lo que es mi vida, nuestra vida, la de cada cual. Vivir es el modo de ser radical: toda otra cosa y modo de ser lo encuentro en mi vida, dentro de ella, como detalle de ella y referido a ella. En ella todo lo demás es y es lo que sea para ella, lo que sea como vivido. La ecuación más abstrusa de la matemática, el concepto más solemne y abstracto de la filosofía, el Universo mismo, Dios mismo son cosas que encuentro en mi vida, son cosas que vivo. Y su ser radical y primario es, por tanto, ese ser vividas por mí, y no puedo definir lo que son en cuanto vividas si no averiguo qué es vivir». José Ortega y Gasset, Qué es filosofía? Lección IX Madrid (2003), Revista de Occidente en Alianza, cursiva en el original Comentario de texto (1) Resuma y analice el contenido del texto relacionándolo con el conjunto del contenido de la obra estudiada (1 punto). (2) Vincule la obra con su contexto histórico y filosófico (1 punto). (3) Cuál es el tema del texto? Qué tesis defiende el autor? Exponga los argumentos y señale los problemas que se plantean (4 puntos). (4) Ofrezca una valoración crítica, teniendo en cuenta el tratamiento que la tradición ha hecho del tema y la proyección actual del mismo (1 punto). Cuestionario Bloque 1. Términos fuera del texto: 1.1. Cómo entiende Ortega y Gasset el concepto de razón? (0,75 puntos). 1.2. Qué entiende este filósofo por circunstancia? (0,75 puntos). Bloque 2. Términos del texto: 2.1. Qué significa en el texto la interpretación idealista? (0,75 puntos). 2.2. Cómo se ha de entender en el texto mi vida? (0,75 puntos). 6