L experiència amb vehicles elèctrics: de les proves pilot a les noves licitacions

Documentos relacionados
Jornada tècnica Motocicleta Elèctrica

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Pla d Acció per l Energia Sostenible del municipi de Parets del Vallès

Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016

Projecte Bicing Elèctric

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L AIRE A SANTA COLOMA DE GRAMENET (PAMQA)

La construcció sostenible d edificis

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Eines per al reconeixement del turisme sostenible: EMAS, Ecolabel i Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Barcelona, 7 d abril de 2011

Nou Pla d Acció AL 21

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Què és Live? Qué es Live?

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

Instal lacions solars fotovoltaiques

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Programa de lloguer assequible de l Institut Català del Sòl Nou impuls del Govern a la promoció d habitatges

Rodalies de Catalunya impulsa la renovació i el manteniment integral de la flota de trens

Tècniques de cerca efectiva

El Govern aprova el Pla d acció per al desplegament d infraestructura dels vehicles elèctrics a Catalunya

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

Implantació de sistemes d aigües grises

El tramvia arriba a Badalona

La incorporació de GNC als vehicles d inspecció de l EMA-AMB.

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

L ús eficient de l energia a la llar

Manlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera

Hàbitat Urbà Medi Ambient i Serveis Urbans EL MALBARATAMENT ALIMENTARI EN EL MARC DEL PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS DE BARCELONA

Treball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI. Entitats sense ànim de lucre 2015

L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ORDENACIÓ DE L ESPAI I L ACCÉS A ESTACIONS D AUTOBUSOS

DISTRICTE GRÀCIA IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

Pla d Infraestructures del transport de Catalunya

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

Metodologia de la intervenció social

Nom de l'acció Àrea Intervenció (I) Àrea d'intervenció Mecanisme d'acció Origen de l'acció responsable d'implementació.

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

ECREE L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS

Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

CONSTRUCCIÓ CONNECTADA Construcció sostenible i intel ligent

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Generalitat de Catalunya Departament d Economia i Coneixement Comissió Central de Subministraments

Data 16 de juliol de Data aprovació Comitè Executiu 05 de juliol de 2010

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

La comptabilitat energètica: gestió i control energètic municipal

Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017

DISTRICTE HORTA - GUINARDÓ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

PLA D ACCIÓ B+S. Associació de Comerciants Xavier Nogués

BARCELONA EXPERIÈNCIES E-MOTO

Hàbits de Consum de la gent gran

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

Badia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

AVALUACIÓ AMBIENTAL I SOCIAL

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

Programa de bicicletes per a la policia local

BOUPV Butlletí Oficial de la Universitat Politècnica de València 02/2014

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Qualitat de l aire i mobilitat elèctrica i sostenible

Hàbits de Consum de la gent gran

Barcelona, 20 de maig de 2010

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

DISTRICTE EIXAMPLE IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Llei de la promoció de l autonomia personal i d atenció a la dependència(lapad), programa unificat d ajudes (PUA) i programa Viure en família

La transició energètica és inevitable. Hi posem el fre o l accelerador?

BS Rènting Introducció al rènting en les Administracions Públiques Xavier García G. de Villaumbrosia Director Administracions Públiques Banc Sabadell

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

CATÀLEG DE SERVEIS D ASSISTÈNCIA DEL SAM ASSISTÈNCIA TÈCNICA

Transcripción:

L experiència amb vehicles elèctrics: de les proves pilot a les noves licitacions Salvador Pérez Riera Cap del CDEA - Agència Local d Energia i Canvi Climàtic Servei Ajuntament de Terrassa Barcelona, 3 de març de 2011

70 km 2 de territori 214.000 habitants 84.000 habitatges 130.000 vehicles a motor 155 litres d aigua per habitant i dia 1,04 kg de residus per habitant i dia, dels que reciclem un 33% 773 milions de kwh d energia elèctrica 719 milions de kwh de gas canalitzat 1 milió de tones equivalents de CO 2 anuals

Què cal tenir en compte? Terrassa és pionera en tots els aspectes relacionats amb el foment de les energies renovables, l estalvi i la eficiència. * Es va posar en marxa una de les primeres Agències Locals d Energia a Catalunya (1999). * Es va aprovar una Ordenança Solar (2002). * Es van posar en marxa línies d ajuts a particulars (2001). * Es van posar en marxa instal lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques en tots els àmbits municipals i ciutadans (equipaments esportius l any 1998). * Es van posar en marxa calderes de Biomassa a diferents equipaments municipals (2007). * Es va posar en marxa un Pla de Millores Ambientals en edificis municipals (any 2006). I ara ja hem començat a fer una aposta ferma per la mobilitat elèctrica i altres sistemes, i ha començat una actuació compromesa per l ambientalització integral (compra verda, plecs, convenis ).

Com arribem a la situació actual? El primer document que recull aspectes relacionats amb la mobilitat elèctrica és en el marc de l estratègia cap a la sostenibilitat: l Agenda 21 Terrassa l any 1992. I no serà fins l aprovació del Pla d Acció Ambiental l any 2002 dins l acció d incentivar la reducció de la capacitat contaminant dels vehicles, que diu: L Ajuntament de Terrassa incentivarà l ús de vehicles poc contaminants i/o alternatius (vehicles elèctrics, ús de biocombustibles.) en els diferents serveis municipals. En una primera fase, l Àrea de Medi Ambient disposarà de vehicles elèctrics per als desplaçaments urbans dels serveis (visites, inspecció.).

Donant compliment a l acció exposada diferents serveis adquireixen diferents vehicles de format i ús diferent: - Medi Ambient..1 vehicle - Funerària..4 vehicles - Jardineria Parc 3 vehicles i 1 moto. - Serveis Generals 1 moto

PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE de TERRASSA PAES Terrassa s adhereix al Pacte d Alcaldes i el desembre de 2009 aprova el PAES. Aquest Pla concreta molt més en les seves accions allò que havia plantejat el Pla d Acció Ambiental en quan als aspectes de mobilitat elèctrica, a més d establir compromisos i resultats concrets. Cal tenir en compte que l Agenda 21 ha d iniciar la seva revisió i orientació, i el PAES serà l instrument fonamental i estratègic dels propers anys i que veurem com es complementen els dos processos.

MESURES DEL PAES MOBILITAT ELECTRICA Codi Títol Reducció 2.1 1 Substitució dels vehicles de la flota municipal per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions. 43 2.2 1 Substitució dels vehicles del transport públic, recollida de residus i altres vehicles pesants, per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions. 439 4.2 1 Implementació de les mesures previstes al Pla director de mobilitat (2005-2011). No quant 4.2 2 Substitució del 25% (uns 30.000) de la flota de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions. 42.817 4.2 3 Revisió del pla de mobilitat amb criteris de reducció de les emissions de CO 2. 27.360

MESURES MOBILITAT ELECTRICA 2010-2011 Codi 2.1 1 Títol Substitució dels vehicles de la flota municipal per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions. 135.000 euros per renovació de flota amb criteris d eficiència energètica i reducció d emissions 4.2 2 Substitució del 25% (uns 30.000) de la flota de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions. Bonificacions impost sobre vehicles de tracció mecànica 2 punts de recàrrega de vehicles elèctrics per 3 motos i 2 cotxes

ADQUISICIÓ DE VE Subvenció sol licitada al DMAH Servei Policia Municipal Mobilitat Medi Ambient Manteniment Urbà Neteja viària Total Vehicle Motocicleta elèctrica Bicicleta elèctrica Bicicleta elèctrica Transport de material Transport de material Unitats 4 1 1 1 1 8 84.000 euros d inversió En estudi adquirir fins a un total de 16 vehicles elèctrics, si es compte amb la subvenció sol licitada i amb altres ajuts del PLAN MOVELE del Ministeri d Indústria

Motocicletes elèctriques adaptades pel servei de Policia Municipal Velocitat màxima: 100 km/h Acceleració: 0 50 km/h en 4 segons Autonomia: 50km-100km* Potencia Màxima: 20 kw a 3000 rpm Bateria: Ion lití 60 Ah Temps recàrrega al 100 %: 4 hores Marca: Batery

Vehicles lleugers destinats a transport de material amb bolquet Velocitat màxima: 40 km/h Acceleració: 0 50 km/h en 40 segons Autonomia: 100km Potencia Màxima: 12 kw a 3000 rpm Bateria: Plom obert 225 Ah Temps recàrrega al 100 %: 8 hores Marca: Golia

Bicicleta elèctrica Sistema de Potencia Intel ligent Motor elèctric de 250W/36V Velocitat màxima de 25Km/h Bateria de Liti 36V-10Ah Sistema de pedalada assistida Bateria per 35/50 Km / carga 4-6 hores Marca: Monty

Criteris ambientals aplicats en els Plecs de Clàusules Administratives - 4 Motocicletes per a la Policia Municipal * Altres millores tècniques i ambientals i d equipament dels vehicles fins a 10 punts * Millora ambiental de la tecnologia de la bateria, fins a 10 punts. - 2 vehicles transport de material * Millora ambiental de la tecnologia de la bateria, fins a 20 punts * Altres millores tècniques i ambientals i d equipament dels vehicles, fins a 20 punts. - 2 bicicletes * Altres millores tècniques i ambientals, fins a 15 punts * Millora ambiental de la tecnologia de la bateria i d equipament dels vehicles, fins a 10 punts.

BONIFICACIONS IVTM Concepte Vehicles que no disposant-ne, incorporin catalitzador per gasolina sense plom Retirin o substitueixin aire condicionat amb CFC per un altre que no utilitzi CFC Vehicles de motor a biogàs, gas natural, metà, metanol o hidrogen Vehicles híbrids Vehicles elèctrics Vehicles adaptats al consum de combustibles derivats exclusivament d olis vegetals Vehicles que utilitzin habitualment biocombustibles Bonificació 75% 75% 75% 75% 75% 75% 10 30% Durada 2 anys 2 anys 4 anys 10 anys 10 anys 5 anys -

SERVEI DE RECÀRREGA DE VE Inaugurat el 27 d abril de 2010 1er punt de recàrrega de motos a la via pública

3 motos 2 cotxes Pressupost: 22.000 euros

Com ha anat aquesta experiència fins ara? En quan als vehicles operatius fins ara, dels serveis de Funerària i Jardineria Parc Vallparadís, l experiència i resultats son bons, encara que poc significatius. En quan a trobar proveïdors per les noves adquisicions, cap problema ni tècnica, ni ambiental. És més, alguns proveïdors són locals. A nivell municipal, l aprovació del PAES com a element transversal, ha facilitat les necessitats per adquirir aquests vehicles en la renovació de flotes i la necessitat d assolir els objectius marcats. Tampoc incorpora costos afegits. I com ja passa en d altres experiències en aquests moments, els serveis de compra i contractació i Medi Ambient treballen conjuntament en la elaboració i definició dels Plecs. En quan als punts de recàrrega existents (sis mesos funcionament), encara no han estat utilitzats per cap usuari.

ALTRES POSSIBLES MESURES DE FUTUR Títol Punts de recàrrega en aparcaments públics: Plaça del Progrés, Plaça 1er de maig Descomptes en aparcaments públics de rotació, tant soterrats com en superfície Promoció dels punts de recàrrega en aparcaments privats: edificis residencials, centres comercials, centres d oci, etc. Serveis de lloguer de vehicles elèctrics Repartiment de mercaderies en centre urbans

Conclusions (1): - Estem en una fase inicial, per tant, encara no tenim dades objectives. - En quan a proveïdors no hi ha problemes i encara en tindrem menys, ja que totes les marques de vehicles ja estan treballant tant en la millora dels vehicles com de les bateries. Cal disposar de models més convencionals, més capacitat i més autonomia. - En quan als punts de recàrrega, creiem que la tendència serà ubicar-los en àmbits privats, aparcaments públics i privats, grans superfícies - Caldrà un cop superada la fase de prova pilot, fer i aprovar una normativa per a gestionar els punts de recàrrega.

Conclusions (2): - Cal establir un sistema similar a tots els municipis que disposin de punts de recàrrega, que permeti a qualsevol ciutadà de fora del municipi utilitzar-lo. I també cal establir mitjans d informació per a donar-los a conèixer. - Fins ara els primers vehicles elèctrics han estat per a determinats serveis, cal fer un pas més per a observar els canvis importants: flotes als serveis de recollida de residus, transport públic i Policia Municipal. - I cal veure com evoluciona el mercat privat, a quin ritme i acceptació. - En quan a d altres actuacions de compra verda, ja hem començat amb tot un seguit d accions a més de la compra de vehicles elèctrics, com: ambientalització de plecs per compra de material (paper reciclat i altres materials d oficina), en contractes de serveis i obres, en festes i actes, en convenis i subvencions.

Conclusions (3): I estem treballant en una proposta integral d ambientalització municipal,que s ha de debatre i aprovar des dels àmbits tècnics i polítics. - Cal fer entendre i transformar els valors ambientals en termes econòmics als àmbits corresponents, el cost estalviat en despesa, i la necessitat d inversió i amortització a mig termini. Economia-austeritat i Medi Ambient han de ser aliats i no enemics, sobretot en aquests moments, la crisi és una oportunitat. * L austeritat és una actitud ètica, no una acció conjuntural. * L ambientalització és part d aquesta actitud ètica.

Moltes gràcies

Ajuntament de Terrassa Servei de CDEA-Agència Local d Energia i Canvi Climàtic de Terrassa Ca Pantà, 30; 08221 Terrassa Tel. 93 739 70 00 www.mediambient.terrassa.cat