CRITERIS TÈCNICS DE DISSENY DE LABORATORIS

Documentos relacionados
CRITERIS ERGONÒMICS PER DISSENYAR ESPAIS D OFICINA

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:

NORMATIVA URBANISTICA DE REFERENCIA

Incendi! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos!

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

B DADES GENERALS / DATOS GENERALES

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

ANNEX II: NORMATIVA TÈCNICA (paràmetres de revisió per als projectes tècnics amb consideració d obra menor segons la OROM)

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Normativa per a la instal lació d un Bar-Restaurant

EXPEDIENT D UNA ACTIVITAT INNÒCUA

XARXA FERROVIÀRIA I PROJECTES PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PEL SUBMINISTRAMENT I MUNTATGE D UN SISTEMA DE PESATGE FERROVIARI A MANRESA

ZONA D EMMAGATZEMATGE DE PRODUCTES LÍQUIDS

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

La façana doble fulla, esquemes generals de façanes

P5: Risc d'incendi. Objectius. Descripció. Conceptes bàsics

SENSORS DE PROXIMITAT

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

EXERCICIS TEMA 6. EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N.

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012


RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

Documentació, certificats i rètols dels que ha de disposar un local de concurrència pública/comercial alimentari.

TARIFES (ANY 2014) TREBALLS

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

Taula de manteniments i inspeccions obligatoris

El futur centre cívic casal de joves

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

NORMES DE SEGURETAT I HIGIENE

REGULACIÓ DE L ÚS DE LA ZONA D ESCALADA DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Recomanacions per a la confecció de taules i relacions tabulades en els textos a publicar en el BOPB

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

En funció de la talla de parcel.la, de la intensitat d'edificació i del tipus edificatori, s'estableixen sis categories.

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

BASES REGULADORES DE L OCUPACIÓ TEMPORAL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL, PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI BARRA DE BAR DURANT LA FESTA MAJOR 2017.

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

ANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES. PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVICI DE SUBMINISTRAMENT DE CONTENIDORS I MAQUINÀRIA PER A ZONES VERDES

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

INS ANDREU NIN CURS VOLEIBOL. Figura 1: Forma i dimensions del terreny de joc de voleibol.

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Treball amb pantalles

L annex està separat en dues parts ben diferenciades;

Interfície elèctrica PluG per a grans escales

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Comunicació i premsa

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

Revisant la taula periòdica

Primera.- Objecte del contracte

Data 16 de juliol de Data aprovació Comitè Executiu 05 de juliol de 2010

INSTRUCCIÓ TÈCNICA COMPLEMENTÀRIA

Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta

La matèria: els estats físics

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?


Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

Dossier de recuperació

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

Escola Anoia PRÀCTICA 1

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER AL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT D ENERGIA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ DE L AJUNTAMENT DE...

Ajuntament de Vilafranca del Penedès DADES GENERALS

ANNEX I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS EN ESTABLIMENTS INDUSTRIALS R.D. 2267/2004

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Informació prèvia a la instal lació d un rètol i/o tendal en un establiment

espais Ajuntament de Barcelona Institut de de Cultura

ASPECTES A CONSIDERAR DE LA QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR EN HOSPITALS AREAS DE RISC

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

Secció 4a Zona de desenvolupament urbà, intensitat 2, (20 b)

CTE Paràmetres del DB SU per donar compliment a les

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA

Marc urbanístic: Pla Especial del Port Aprovació definitiva: 25 de maig 2007, després d una ampli procés participatiu Desenvolupament: cal la redacció

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

ORDENANÇA MUNICIPAL SOBRE LLICÈNCIES D APARCAMENTS

Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

Manual de muntatge de la placa IMAGINA

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Transcripción:

DIMENSIONS MÍNIMES Superfície mínima de treball per persona (amb mobiliari i equips auxiliars) Tot i que no hi ha cap normativa laboral que ho indiqui, aquest mínim es pot interpretar a partir del Codi Tècnic d Edificació, CTE-2006, que indica en laboratoris situats en centres docents, una densitat màxima d ocupació d 1 persona per cada 5 m 2. Tot i així, la superfície adequada del laboratori depèn del tipus de tasca a realitzar. La Nota Tècnica de Prevenció (NTP) 550/2000 recomana que sigui > 10 m 2 /persona. Superfície lliure per persona Alçada mínima Terra Finestres Portes 2 m 2 (RD 486/1997) Es tracta de la superfície mínima de moviment. 3 m (RD 486/1997) Sostre de material d elevada resistència mecànica i pintat o recobert per superfícies fàcilment rentables i del tipus incombustible (M0) NTP 550/2000. Projectat per una sobrecàrrega d ús 400 kg/m 2. En cas de necessitar armaris de seguretat per productes químics, és important que els seu pes per m 2 no sobrepassi la sobrecàrrega màxima prevista. Si fos així, es pot fer una bancada de formigó per uniformitzar càrregues. El mateix passa amb equipament específic especialment pesat. El revestiment variarà en relació als productes químics i tipus d activitat a realitzar. Marc de material difícilment combustible Practicables per permetre renovar l aire Les situades en planta baixa no poden obrir cap a fora Que la part inferior no sigui de vaivé si es preveuen taules de treball al davant Alçada entre 2 i 2,2 m. Amplada 90 cm (1 sola fulla) i 120 cm (doble fulla) Vidre de seguretat 40 x 23 cm, situat a l alçada dels ulls Dispositius que permetin la seva obertura des de dins Portes RF segons el risc intrínsec d incendi del laboratori Colors de sostre, paret, terra i mobiliari Preferentment blanc o crema UBICACIÓ NTP 550/2000 (Exemple d edifici amb més de 3 plantes) Planta baixa Avantatges: Fàcil evacuació del personal Fàcil eliminació de residus Fàcil aprovisionament Inconvenients: Llargs i costosos sistemes d extracció Les corrents d aire propaguen el fum i foc a les plantes superiors Difícil evacuació de les plantes superiors si es produeix un incendi Avantatges: Planta intermèdia o alta Sistema d extracció econòmic Lenta propagació del foc en l edifici Inconvenients: Difícil aprovisionament Evacuació difícil del personal del laboratori en casos d emergència Major perill de contaminació Fuites incontrolades a plantes inferiors Problemes de transport, emmagatzematge i ús de botelles de gasos

CLIMATITZACIÓ / VENTILACIÓ (NTP 551/2000) Les condicions ambientals no han de constituir una font d incomoditat o molèstia per als usuaris. Sistema de ventilació independent de la resta de l edifici per permetre una adequada ventilació del laboratori i evitar la difusió de l aire contaminat. Disposar d obertures cap a l exterior (finestres o balcons). Temperatura recomanable Humitat relativa recomanable Renovació d aire 17-27 ºC treballs sedentaris (RD 486/97) 30-70% (RD 486/97) 50 m 3 aire net / persona i hora QUALITAT ACÚSTICA Nivell de soroll produït per la velocitat de l aire en els conductes i al travessar les reixes i els difusors 45 dba (Reglament d instal lacions tèrmiques als edificis) Nivell de soroll continu equivalent 55 dba (Recomanacions de la Guia Tècnica del RD 488/1997) INSTAL LACIÓ ELÈCTRICA Quadres elèctrics tancats i en bon estat. Canalització dels cables front factors mecànics, químics i tèrmics. Les preses de corrent damunt de taules de treball disposaran de tapa de protecció front vessaments i esquitxos. Nombre suficient de preses de corrent per no haver d utilitzar cables allargadors ni lladres. Planificar les necessitats reals i previsions futures del nombre de preses de corrent necessàries i la seva ubicació. En zones on poden haver-hi vapors o líquids inflamables, la instal lació elèctrica ha de ser protegida. LLOC DE TREBALL Es poden alternar posicions de peu o assegut: (NTP 551/2000) Posició de peu Pla de treball a una alçada de 95 cm (entre 5 i 10 cm per sota del colze) Posició assegut Amb la mateixa alçada del pla de treball, es recomana cadira amb respatller, reposapeus i amb espai suficient per a col locar els peus sota del pla de treball.

Distàncies i abastos adequats per posició asseguda A Zona d activitat 70 cm B Amplada taula 60 cm C Abast assegut 100 cm D Alçada taula 75 90 cm E Abast assegut 110 cm Dona Home Cadira Amplada entre 40 i 45 cm Profunditat entre 38 i 42 cm Proveïda amb 5 potes Regulable en alçada Impermeabilitat i incombustibilitat Distàncies òptimes per al treball damunt d una taula INSTAL LACIÓ DE GASOS A PRESSIÓ Preveure una caseta de gasos ubicada a l exterior amb instal lació fixa. EMMAGATZEMATGE PRODUCTES QUÍMICS Minimitzar la quantitat de substàncies químiques presents al propi laboratori. Quan sigui necessari disposar de productes perillosos es guardaran en armaris especials agrupats per tipus de risc. Disposar d una zona específica adequada per l emmagatzematge. Àrees fixes convenientment senyalitzades. Els magatzems de productes compliran el RD 379/2001, sobre emmagatzematge de productes químics i concretament les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) segons el tipus de producte emmagatzemat. També ho complirà l emmagatzematge de gasos tècnics, que disposen d una Instrucció Tècnica específica. Les principals prescripcions tècniques d aquests magatzems són: Estructura, parets de tancament i sostre d elevada resistència al foc Portes també RF Sistema de drenatge i control de possibles vessaments Instal lació elèctrica protegida Bona ventilació Mitjans de detecció i protecció contra incendis Senyalització En cas de necessitar prestatgeries metàl liques connectades equipotencialment a terra.

INSTAL LACIONS DE PROTECCIÓ Les sortides dels sistemes d extracció localitzada s han de preveure des de l origen per poder fer recorreguts rectes amb la mínima pèrdua de càrrega possible. Instal lar rentaulls i dutxes d emergència amb els corresponents desguassos ACCESSIBILITAT PER PERSONES USUÀRIES DE CADIRA DE RODES (CTE SUA 9) Mobiliari accessible Alçada 0,85 m Amplada del pla de treball 0,80 m Espai lliure inferior (per permetre l apropament d una cadira de rodes): Alçada 70 cm Amplada 80 cm Profunditat 50 cm PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS (ÚS DOCENT) CTE-2006 Extintors Boques d incendi Equipades Eficàcia: 21A 113B Ubicació: A 15 m de recorregut en cada planta, com a màxim, des de tot origen d evacuació. (En general extintors de pols. Extintors de CO2 com a reforç en les instal lacions elèctriques). En llocs fàcilment visibles i accessibles. Propers als punts on hi hagi major probabilitat d originar-se un incendi, a ser possible a prop de les sortides d evacuació. Col locats de manera que la part superior de l extintor quedi, com a màxim a 1,70 m sobre el terra. Per superfície construïda > 2.000 m 2. Tipus: BIE 25 mm En zones de risc alt (per combustibles sòlids). Tipus: BIE 45 mm Les BIE de 25 mm són més simples d utilitzar i les BIE de 45 mm tenen més capacitat extintora. Ubicació: La separació màxima entre cada BIE serà de 50 m. La distància des de qualsevol punt del local protegit fins a la BIE més propera no haurà d excedir de 25 m. Sistema d Alarma Per superfície construïda > 1.000 m 2 Ubicació dels polsadors: Es troben situats en les vies d evacuació i al costat de les portes de sortida i als accessos a les escales. La distància màxima des de tot punt ocupable fins a un polsador ha de ser menor a 25 metres. L alçada de col locació s ha de trobar entre 1,2 i 1,5 metres. Detecció d incendi Superfície construïda > 2.000 m 2. Detectors d incendi en zones de risc alt Superfície construïda > 5.000 m 2. Detectors d incendi en tot l edifici En funció del paràmetre a detectar, es disposa de: Detectors tèrmics Detectors de fum Detectors de flama S escull el tipus de detectors a utilitzar en funció del tipus de recinte o zona a protegir (espai obert o tancat, més o menys diàfan, alçada, etc.), el tipus de combustible present i les possibles interferències (pols, fum, calor, etc.).

Sempre hidrants per altura d evacuació descendent > 28 m o altura d evacuació ascendent > 6 m Hidrants exteriors Superfície construïda entre 5.000 m 2 i 10.000 m 2 1 hidrant Superfície construïda > 1 hidrant més per cada 10.000 m 2 10.000 m 2 addicionals o fracció Ubicació: L hidrant en via pública ha d estar a menys de 100 m de la façana accessible Senyalització de les instal lacions manuals de protecció contra incendis Les instal lacions de protecció contra incendis d utilització manual s han de senyalitzar amb les següents condicions: Senyalització d acord amb la norma UNE 23033-1 Han de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament de l enllumenat normal Queden fixades en la taula següent les dimensions dels senyals en funció de la distància d observació: Distància d observació Dimensions dels senyals d 10 m 210 x 210 mm 10 < d 20 m 420 x 420 mm 20 < d 30 m 594 x 594 mm SENYALITZACIÓ DELS ELEMENTS D EVACUACIÓ Criteris de senyalització: Les sortides en recintes amb una superfície > 50 m 2 han de disposar d un senyal amb el rètol SORTIDA. Tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d emergència es senyalitzarà amb el rètol SORTIDA D EMERGÈNCIA. En els RECORREGUTS D EVACUACIÓ es disposaran senyals indicatius de direcció: Sempre que des de l origen de l evacuació no es percebin clarament les sortides o els seus senyals indicatius. Davant tota sortida d un recinte amb ocupació > 100 persones que accedeixin lateralment a un passadís. En els punts dels recorreguts d evacuació en els quals existeixin alternatives que puguin portar a confusió. Els recorreguts d evacuació, juntament amb les portes que no siguin de sortida i que puguin portar a confusió en la seva evacuació, han de disposar de senyal amb el rètol sense sortida en un lloc fàcilment visible però, en cap cas, sobre les portes. Els senyals s han de situar de manera coherent amb l assignació d ocupants que es pretén fer cap a cadascuna de les sortides, segons el càlcul de l ocupació establert. Característiques dels senyals: Els senyals han de ser visibles, fins i tot, en el cas de fallada del subministrament de l enllumenat normal. Quan es tracti de senyalització fotoluminescent les seves característiques d emissió llumínica han de complir el que s estableix a la Norma UNE 23035. Ubicació dels senyals: L'alçada del cantó inferior dels senyals estarà preferentment a 2-2,5 m del terra.

Tamany dels senyals d acord amb la distància d observació SENYALS 10 m 20 m 30 m 297 x 105 mm 420 x 148 mm 594 x 210 mm 402 x 105 mm 568 x 148 mm 804 x 210 mm 297 x 148 mm 420 x 210 mm 594 x 297 mm 445 x 148 mm 630 x 210 mm 891 x 297 mm NÚMERO DE SORTIDES DE PLANTA I LONGITUD DELS RECORREGUTS D EVACUACIÓ Es permet una única sortida quan: Ocupació < 100 persones Ocupació < 50 persones i es salva una alçada d evacuació ascendent 2 m Recorregut d evacuació és < 25 m en general, o > 50 m quan l ocupació sigui < 25 persones i la sortida comuniqui directament amb un espai exterior segur PORTES SITUADES EN RECORREGUTS D EVACUACIÓ S obriran en el sentit de l evacuació tota porta de sortida: Prevista pel pas de més de 100 persones. Prevista pel pas de més de 50 ocupants del recinte o espai en el que estigui situada. Els edificis o establiments han de garantir, en funció de la seva ocupació, el nombre mínim de façanes accessibles següent: FAÇANES ACCESSIBLES Ocupació (persones) Nombre mínim de façanes accessibles Fins a 1.500 1 De 1.501 a 2.500 2 De 2.501 a 3.500 3 Més de 3.500 Totes les façanes han de ser accessibles INSTRUCCIÓ TÈCNICA COMPLEMENTÀRIA. Nombre de façanes accessibles. SP 121:2012