ANNEX 8 MOVIMENT DE TERRES

ANNEX 8 MOVIMENT DE TERRES Annex 8.-Moviment de terres

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIU...1 2. TIPOLOGIA DELS MATERIALS A EMPRAR A OBRA...1 2.1. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EXCAVATS... 1 2.2. OBTENCIÓ DELS MATERIALS... 2 2.3. COEFICIENTS DE PAS I D ESPONJAMENT... 2 3. OBERTURA D UN NOU PRÉSTEC...3 4. INVENTARI DE PEDRERES, PLANTES DE FORMIGÓ I CIMENT I ABOCADORS...3 4.1. PEDRERES I GRAVERES...3 4.2. PLANTES DE FORMIGÓ...4 4.3. PLANTES DE FABRICACIÓ DE CIMENT... 4 4.4. PLANTES D AGLOMERAT ASFÀLTIC... 4 4.5. ABOCADORS...5 5. TALUSSOS...5 6. COMPENSACIÓ DE LES ESPLANACIONS...5 6.1. GENERALITATS... 5 6.2. MÈTODE OPERATIU... 6 6.3. DIAGRAMA DE MASSES... 6 6.4. RESUM D AMIDAMENTS DE TERRES... 6 7. EXPLICACIÓ DE LES TAULES...25 Apèndixs Apèndix 1.-Diagrama de masses Apèndix 2.-Resum de llistats d amidaments (PDF) Annex 8.-Moviment de terres Pàg.I

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIU El present annex té per objecte establir la classificació dels materials de les excavacions previstes pel tronc de la carretera objecte d-aquest Estudi Informatui, i de les interseccions, carreteres i camins reposats, atenent als resultats de la campanya de reconeixements geotècnics i la resta d informació extreta dels annexos número 4 Geologia i Geotècnia i número 5 Procedència de materials. Partint dels resultats obtinguts s efectua un estudi sobre compensació de terres (representat en un diagrama de masses) a partir de les recomanacions de l ús de materials per a la construcció de terraplens, indicant els préstecs i abocadors de possible utilització en base a la informació extreta de l Annex abans esmentat. 2. TIPOLOGIA DELS MATERIALS A EMPRAR A OBRA Els materials que es necessitaran per a construir les obres projectades en el present estudi són les següents: - Sòls de diferents qualitats per a poder executar terraplens i esplanades: Les propietats i característiques d aquests sòls hauran de coincidir amb els relacionats amb el PG-3 i en la instrucció de carreteres 6.1 IC sobre seccions de ferms. - Materials per a pedraplens i reblerts todo-uno, segons la definició del PG-3. - Materials per a reblerts localitzats i espatllers de reblerts todo-uno i pedraplens segons l especificat al PG-3. - Tot-u artificials per a bases i subbases de ferms i paviments - Sòls de la qualitat adequada segons PG-3 per a sòl-ciment - Àrids per a formigons - Àrids per a aglomerats asfàltics - Calç i ciment per a estabilitzar sòls i fer sòl-ciment - Ciment per a formigons. - Betum asfàltic per a aglomerat asfàltic De tots aquests materials es poden obtenir de les obres que s estan projectant els següent: - Sòls per a terraplens i esplanada - Materials per a pedraplens i reblerts todo-uno - Materials per a reblerts localitzats i espatllers - Tot-u artificials per a bases i subbases de ferms i paviments - Sòls per a sòl-ciment - Àrid calcari per a formigons i aglomerats asfàltics. No obstant, el projecte considera que el formigó i les capes de ferm, pel volum d obra, vindran de central de fabricació aliena i que per tant, no caldrà preveure el volum d aquests materials per a estimar l aprofitament del material excavat o l obertura de préstecs. En el present estudi informatiu es donen ubicacions de les plantes de fabricació de formigó, aglomerat asfàltic i sòl-ciment, més propers a les obres per tal d estimar els recorreguts, la distància i el temps de transport del formigó i sòl-ciment. Aquesta dada és important per a determinar la fórmula (additius) del formigó a emprar a l obra. 2.1. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EXCAVATS En l apartat de caracterització geotècnica dels materials s han esmentat, per a cada unitat geotècnica, l aprofitament de cada un dels materials en cas de ser excavats i l esplanada que resulta en desmunt. A continuació es resumiran aquestes propietats: - Unitat geotècnica X: en cas de ser excavada s aconsella la seva retirada a abocador controlar. Si es sospita la presència de contaminants, s hauran de fer les anàlisis corresponents i traslladar-ho a abocador de residus especials.. - Unitat geotècnica TV: es tracta de la terra vegetal. Aquesta s ha de retirar i aplegar per a la seva posterior utilització en agricultura, jardineria i per a restauració de talussos i altres zones afectades per les obres. Abans de ser utilitzada caldrà analitzar el seu contingut en matèria orgànica i nutrients per estimar la necessitar d aplicació d esmenes orgàniques. S aprofitarà al 100% no necessitant zones d abocador. - Unitat geotècnica A: Aquests sòls poden ser classificats, seguint el PG-3, com a sòls tolerables podent ser usats com a fonament i nucli de terraplè sense restriccions. - Unitat geotècnica B: Aquests sòls han estat definits en el rang comprès entre sòls tolerables i sòls marginals. Aquesta classificació última ve donada en algun cas per la seva granulometria i en altres per la seva plasticitat. Una barreja adequada dels sòls que configuren aquesta unitat pot decantar la plasticitat cap a nivells de sòls tolerables. De tota manera els assajos d expansivitat, col lapse, guixos i sals solubles han donat resultats que no li confereixen restriccions d utilització. Una sola mostra ha donat contingut en matèria orgànica superior al 2% (2,1%), límit per a ser usat com a sòl tolerable. Els assajos de compactació i d índex CBR al 95% del próctor (modificat o normal, depenent del cas) els fan aptes per a ser usats a l obra. Per això, tot i tenir mostres que poden donar sòls marginals, sembla factible el seu ús en el nucli dels terraplens. - Unitat geotècnica C: Aquests materials, amb els assajos realitzats, poden ser considerats aptes com a material de pedraplè o reblert tot-u segons l especificat en el PG-3, encara que poden haver dubtes raonables de què podrien, estudiades en més detall, ser classificades com a roques marginals. Aquests materials hauran de ser matxucats i garbellats abans de la seva posada en obra fins a obtenir la mida adequada de les seves partícules. Els valors extrems es situen entre 26,2 i 25,4 kn/m 3 de densitat i entre 0,8 i 0,4 % d humitat. - Unitat geotècnica D: Com ja s ha comentat en l apartat d estabilitat dels materials, aquests poden ser emprats previ matxucat i garbellat de la roca com a materials de pedraplè, reblert tot-u, àrid per a formigó i aglomerat asfàltic i graves per a tot-u (zahorra) per a bases i subbases. Annex 8.-Moviment de terres Pàg.1

A continuació es resumeix, en forma de quadre, la seva utilització: Unitat geotècnica Utilització dels materials excavats X TV A B C D Usos en terraplè Capes granulars Àrids Fonament X X X X Nucli X X X X Coronació Espatller X X X X Reblert localitzat Tot-u artificial X Sòl ciment Grava ciment X Observacions Només es poden utiitzar sòls adequats o seleccionats Presumiblement apte prèvia trituració i garbellat. S haurà d assajar abans del seu ús Presumiblement apte prèvia trituració i garbellat. S haurà d assajar abans del seu ús Aglomerat X Àrid calcari Formigó X Àrid calcari, no apte per a trànsit Taula 1: Utilització dels materials excavats Pel que fa a l excavabilitat dels materials enumerats anteriorment, i seguint el descrit a l annex número 4 de Geologia i Geotècnia, es dedueixen les següents propietats per a cada tipus de terreny: Unitat geotècnica TV, X, A i B: Fàcilment excavables amb maquinària convencional, excavadores. Unitat geotècnica C: Excavable amb mitjans mecànics convencionals de potència mitjana amb un ús del martell trencador estimat en un 30%. Unitat geotècnica D: Escarificables amb dificultat, necessitant la utilització de retroexcavadora pesada de 250 a 350 kw de potència i amb pesos de 35 a 55 t. 2.2. OBTENCIÓ DELS MATERIALS A la zona del projecte es poden obtenir tots els materials necessaris per a realitzar l obra excepte els àrids granítics per a les capes de trànsit i els sòls seleccionats o adequats per a l execució de reblerts localitzats. Aquests materials hauran de provenir de graveres o pedreres. 2.3. COEFICIENTS DE PAS I D ESPONJAMENT Per obtenir el volum de material que s excavarà caldrà conèixer el seu coeficient de pas. El coeficient de pas és el factor pel qual s ha de multiplicar el volum que ocupa l excavació per a determinar el volum de material que es necessitarà en el seu destí. En definitiva es tracta de trobar una relació entre la densitat del material in situ, i la densitat d aquest material al seu destí (final o intermedi). El coeficient d esponjament és el coeficient de pas des de l excavació fins a la zona d aplec. És el factor pel qual cal multiplicar el volum excavat per a determinar les necessitats de zones d aplec o el nombre de camions que caldrà per a fer el seu transport fins a la zona d aplec o d abocament. En aquest coeficient de pas cal considerar el pes que tindrà l aplec per a determinar la densitat del material aplegat o a la caixa del camió. Sempre es produeix una certa compactació. El coeficient de pas fins a destí final, es calcula relacionant la densitat del material in situ i la densitat del material que tindrà en el seu destí final. El destí final del material pot ser un terraplè o bé un abocador. La densitat que tindrà el material en destí depèn de si és en terraplè o en abocador. Les exigències de compactació en un o altre cas són ben diferents. En el primer cas dependrà de la zona del terraplè. En fonamentació o nucli de terraplè serà suficient amb el 95% de la densitat màxima obtinguda de l assaig Próctor modificat. En coronació pot arribar a ser del 98 o del 100 % del Próctor modificat. Es suposa que la compactació que s arriba en abocador pot arribar a ser del 80% de la densitat màxima de l assaig Próctor modificat. El coeficient de pas pels diferents materials serà el quocient entre la densitat seca del material en els seu estat natural i la densitat de compactació. Densitats (kn/m 3 ) Coeficient de pas ( s/ c) Unitats geotècniques X TV A B C D s - - 18 17 23,3 (3) 25,7 (3) PM - - 19,5 (3) 17,5 (3) 22,8 (6) 23,7 (4) Fonament i nucli de terraplè - - 0.97 1,02 1,07 1,14 c = 0,95 PM Coronació de terraplè c = 1 PM - - 0,92 0,97 1.02 1,1 Rebuig (abocador) c = 0,80 PM 1,0 (1) - 1,15 1,21 1,27 1,35 Terra vegetal - 0,9 (1) - - - - Coeficient d esponjament Observacions c = 0,70 PM 1,2 (1) 1,15 (2) 1,31 1,38 1,60 (2) 1,75 (5) (1) Valors estimats (2) Valors obtinguts de la bibliografia (3) Valors assajats (4) Valors obtingut d assajos de tot-u calcari en pedreres (5) Valor obtingut de la bibliografia coincident amb la hipòtesi de treball (6) Valor estimat a partir de l esponjament obtingut de la bibliografia Taula 2: Coeficients de pas i esponjament El factor d esponjament, que és l augment de volum que experimenta el material al ser excavat, s obté de relacionar la densitat del material en estat natural amb la densitat Annex 8.-Moviment de terres Pàg.2

d aquest material solt. Aplicant aquest factor al volum de material excavat obtindrem la producció d excavació, la qual cosa permetrà dimensionar adequadament els mitjans de transport i aplec necessaris per executar l obra. La densitat del material solt s obté de l experiència d obra. A la bibliografia hi ha publicats llistats de factors d esponjament (també anomenats índex d esponjament) i de densitats de materials solts per a diversos tipus de formacions, encara que no sempre és fàcil la correlació amb els materials que s obtenen de cada obra en particular. Es pot considerar que el 70% de la densitat màxima obtinguda de l assaig Próctor modificat és la compactació que el material assoleix pel seu propi pes a l aplec o durant el transport. 3. OBERTURA D UN NOU PRÉSTEC Com es pot veure a l apartat número 7 d aquest annex, en les dues alternatives estudiades, la traça esdevé deficitària pel que fa a les terres. Tal i com exigeix el Plec de prescripcions per a l assistència tècnica a la redacció d Estudis Informatius de GISA,...amb independència dels jaciments i pedreres inventariades, es localitzaran i caracteritzaran geològicament parcel les capaces de suministrar almenys el doble de volum de materials necessaris per a reblerts deduïts del diagrama de massa... És per això que s ha determinat un préstec, que permeti la obtenció del material necessari per ús en terraplè. Aquest préstec s ha triat atenent als següents condicionants: - CRITERIS AMBIENTALS: - Zona que no queda dintre de cap tipus de restricció ambiental. - Proximitat a zona habitada - USOS DEL SOL: - Us principal dels immobles de natura rústica - Característiques fisiogràfica de la parcel la per a la futura restauració (no tingui grans desnivells, ni inclinació). - FUNCIONALITAT: - Proximitat de la traça - Parcel la o grup de parcel les que tinguin la superfície suficient - Idoneïtat dels materials Tal i com s ha comentat en la caracterització de materials, els materials aptes per a realitzar terraplens són els de la unitat geotècnica A. Malauradament no existeixen prop de la traça materials suficients sense restriccions ambientals que satisfacin a priori les característiques d aquests materials. Els materials de la unitat geotècnica B, s han classificat segons PG-3 com a tolerables i marginals. Com ja s ha dit, els sòls marginals, poden ser utilitzats amb restriccions de posta en obra i a criteri de la direcció d obra. No obstant, en el cas de donar sòls tolerables no cal aplicar cap restricció per a ser usats com a nucli de terraplè. Aquests materials existeixen al llarg de tota la traça. Atenent als paràmetres abans esmentats s ha optat per un grup de parcel les del municipi d Ivorra, situades a la vora de l obra a executar, al paratge de la Masia d Hostalets, i part d elles afectades per les obres. En concret pertanyen al polígon cadastral 004 i són les parcel les: 109, 110, 112, 113, 114, 116, 117, 118, 119, 122, 123, 124 i 125. En l apèndix 2 de l annex número 5 Procedència de materials es recullen les fitxes cadastrals de cada una de les parcel les i la seva situació geogràfica. En aquest mateix annex es recull la campanya de camp efectuada en aquesta zona i els resultats dels assaigs de laboratori efectuats sobre les mostres extretes. Així mateix, al punt 4.1 d aquest mateix annex es troba la justificació del volum que es pot extreure del nou préstec, el qual és molt superior al que es demanda en totes les alternatives proposades. 4. INVENTARI DE PEDRERES, PLANTES DE FORMIGÓ I CIMENT I ABOCADORS 4.1. PEDRERES I GRAVERES S han considerat 3 pedreres i 1 gravera situades a les proximitats de la traça amb capacitat suficient per a fornir de materials l obra projectada, aquestes explotacions són les següents: - Sot Comas: explotació de calcàries al terme municipal d Ivorra i a 1200 m al sud de la localitat de Vicfred. - Tossal Gros: explotació de calcàries al terme municipal d Ivorra i a uns 3200 m al nord de la traça. - Talteüll: Gravera situada al terme de Massoteres, a uns 5,7 km al nord de Guissona. - Neus: explotació de calcàries situada prop de Conill, a uns 400 m al final de la traça, al sud de la C-25. - Conill 04: explotació de calcàries situada prop de Conill a uns 400 m al final de la traça al sud de la C-25. Totes aquestes explotacions es troben en actiu i en restauració integrada o sense iniciar per la qual cosa poden ser considerades també com a destí dels materials, si hi haguessin, excedentaris. A l apèndix 6 de l anex número 5 Procedència de materials es recull una fitxa d aquestes explotacions. Annex 8.-Moviment de terres Pàg.3

4.2. PLANTES DE FORMIGÓ A continuació es relacionen les plantes de formigó properes a les obres, amb indicació de la seva adreça, telèfon i distància al centre de l obra que s ha pres com a tal la població de Vicfred, i el temps aproximat emprat en el trajecte. - Beton Catalan Adreça: Carretera de Montblanc, Km 7.5. Tàrrega. Telèfon: 973 31 12 99 Distància a Vicfred: 31,6 km Temps aproximat: 33 minuts - Formigons i àrids (Àrids del Solsonès) Adreça: Polígon industrial c/ K. Cervera Telèfon: 973 53 14 26 Distància a Vicfred: 19,6 km Temps aproximat: 24 minuts - Garrofé, S.A. Adreça:Anglesola Telèfon: 973 60 08 98 Distància a Vicfred: 35,7 km Temps aproximat: 32 minuts - Guissona Ribalta i Fills Adreça: Sortida de la Font del Pi. Guissona Telèfons: 973 47 01 38 / 973 55 08 40 Distància a Vicfred: 6,1 km Temps aproximat 8 minuts - Àrids del Solsonès Adreça: Ctra BV 1033, PK 30, 08280 Calaf Telèfon: 93 872 74 99 Distància a Vicfred: 19,6 km Temps aproximat: 26 minuts - Grup Uniland Adreça. Carretera D Ivars d Uregell, km2. Bellpuig Telèfon: 973 32 02 24 Distància a Vicfred: 42,8 km Temps aproximats: 38 minuts - Àrids del Solsonès Ctra. Solsona-Torà Pk 1,100, 25280, Solsona Telèfon: 93 872 74 99 Distància a Vicfred: 39 km Temps aproximat: 38 minuts 4.3. PLANTES DE FABRICACIÓ DE CIMENT Les plantes de fabricació de ciment es troben a distàncies considerables de la zona d obres. Tot i que no és un producte que condicioni la viabilitat de l obra, ni evidentment, les obres poden fabricar ciment en planta pròpia per la complexitat del procés industrial. Com a exemple es citen dues de les plantes més properes a l obra a distàncies superiors a 100 km. - Uniland Adreça: Pla de l estació s/n. 08730. Santa Margarida i els Monjos Telèfon: 93 818 62 22 Distància a Vicfred: 144 km Temps aproximat: 1 h i 22 minuts - Ciments Lafarge Asland Carretera C-17, km 3. Montcada i Reixac Telèfon: 93 575 10 30 Distància a Vicfred: 100 km Temps aproximat: 1 h i 15 minuts 4.4. PLANTES D AGLOMERAT ASFÀLTIC La distància de les plantes d aglomerat asfàltic no constitueix un factor limitant alhora de construir una carretera, ja que, sovint, es pot equipar una planta mòbil a peu d obra. No obstant es relacionen, a continuació, una sèrie d instal lacions fixes d aglomerat asfàltic - Pavigar Carretera de Corbins, C-12, km 155.3 25138 Torrelameu (Lleida) Telèfon: 973 05 01 88 / 973 29 09 93 Distància a Vicfred: 81 km Temps aproximat: 1 h 5 minuts - Benito Arnó Carretera de Balaguer km 15.3 25120 Alfarràs (Lleida) Telèfon: 973 761 484 Distància a Vicfred: 98 km Temps aproximat 1H 20 minuts - Firtec Pedro i Pons, 9-11 6a planta, Barcelona Telèfon: 93 280 02 76 Plantes a Ripollet i Torredembarra Distància a Vicfred: 97 km Temps aproximat: 1h 22 minuts Annex 8.-Moviment de terres Pàg.4

- Aficsa Ctra. Nacional 340 km 1149 Vila-seca Telèfon: 977 39 42 95 Distància a Vicfred: 102 km Temps aproximat: 1h 40 minuts 4.5. ABOCADORS El destí dels materials excavats excedentaris o que no es puguin aprofitar degut a la seva qualitat, es portaran preferentment a la restauració dels préstecs i de les pedreres de la comarca, relacionades, en l apartat corresponent. A més, també, si es tracta de materials artificials, com ara formigó, asfalt, runes de diverses procedències, etc., hauran de portarse a abocadors controlats de runes de la construcció. Els més propers es relacionen a continuació. - Dipòsit controlat de Cervera - Dipòsit controlat d Igualada - Planta de reciclatge de Pujalt. 5. TALUSSOS Es disposa de sis fitxes d inventari de talussos de la carretera C-25 (Eix Transversal), incloses a l apèndix corresponent de l annex número 4 Geologia i Geotècnia. Aquests talussos han estat excavats en materials de la formació geotècnica C, és a dir, roques toves, margues, gresos i argil lites, amb indicis d alteració avançada al ser exposades als agents atmosfèrics i de la unitat geotècnica D, bancs de calcàries, molt fracturada i amb estrats de potència centimètrica. Les unitats geològiques considerades són la POmc i la POmg. Els pendents d aquests talussos són, en la majoria dels cassos, superiors al 3H/2V (uns 33º). L angle mínim que s ha trobat és el de 30º i el de màxim pendent de 65º. Les patologies que presenten aquests talussos són de caiguda de blocs. Al trobar pendents elevats en formacions on alternen els bancs de calcària més competent (unitat geotècnica D), amb nivells margosos i lutítics, unitat geotècnica C, que s alteren amb més facilitat, es produeixen descalçament i bolcada de blocs. Les calcàries es troben diaclasades en estrats centimètrics subhoritzontals. La mida dels blocs es variable i va des de pocs centímetres fins a varis metres cúbics (s ha inventariat un bloc de 3,5 m 3 ). No s ha trobat aigua, ni humitat en cap dels talussos, per la qual cosa la pressió d aigua al seu interior només deu donar puntualment, en períodes de pluges. És important, pels senyals observats, l efecte erosiu en aquests períodes sobre les roques toves. En un dels talussos inventariats s ha establert una estació geomecànica a la zona de la unitat geotècnica D, predomini de nivells calcaris, sent classificat el massís rocós com de classe mitjana, segons l índex RMR. Segons l índex Q de Barton, s ha classificat com de molt dolent. Les mesures correctores aplicades consisteixen en bermes, cunetes i revegetació del talús. No obstant la inclinació elevada d aquests no evita el despreniment de blocs. Des del punt de vista ambiental i per a facilitar la revegetació de talussos, els talussos màxims que es consideren són els 3H/2V, la qual cosa, i a la vista del comportament d aquests talussos es considera una bona mesura. Si bé l estabilitat global del talús no es veu compromesa en la seva verticalització (1H/2V), s ha d evitar la caiguda de blocs. En conclusió, es veu factible, per a controlar el risc de caiguda de blocs, les següents mesures en talussos: - Inclinació: 3H/2V - Bermes a mig talús en aquells d alçades importants - Cunetes en capçalera del talús per conduir aigua - Cunetes de guarda al peu de talús - Revegetació per evitar erosió de margues i argil lites. 6. COMPENSACIÓ DE LES ESPLANACIONS 6.1. GENERALITATS Pel càlcul de les compensacions de terres i la seva representació gràfica es parteix del concepte de balanç entre desmunt i terraplè del tronc. Amb aquesta consideració s obté un diagrama on es representa la diferència de volums acumulats de desmunt i terraplè. El projecte s ha dividit en tres trams, on tant el primer com el segon es tracta bàsicament d una millora de les actuals carreteres LV-3201, la carretera de Vicfred a la Masia d Hostalets, i el camí d Hostalets d Ivorra, i el tercer es defineix com la connexió amb l Eix Transversal (C-25). ROTONDA INICIAL ROTONDA FINAL PK INICIAL PK FINAL LONGITUD (m) LONGITUD TOTAL (m) TRAM 1 Rotonda existent 2.1 1+000 3+490,637 2.490,64 2.490,64 2.1 2.2 1+000 3+424,016 2.424,02 TRAM 2 2.2 2.3 3+424,017 4+253,778 829,76 2.3 2.4 4+253,779 6+227,547 1.973,77 2.4 2.5 6+227,548 9+538,334 3.310,79 TRAM 3. Solució 2.5 3.1 1+000 3+151,818 2.151,82 A 3.1 3.2 3+151,818 3+268,122 116,30 TRAM 3. Solució 2.5 3.3 1+000 3+151,818 2.151,82 B 3.3 3.4 3+151,818 3+339,749 187,93 Taula 3: Definició dels Trams 8.538,33 2.268,12 2.339,75 Annex 8.-Moviment de terres Pàg.5

6.2. MÈTODE OPERATIU Del segon apartat del present annex es dedueixen les següents consideracions: La terra vegetal no forma part del present estudi de compensacions. Tampoc forma part de l estudi el material per a sòl ciment del ferm ni el sòl seleccionat ni els sòls estabilitzats de la coronació d esplanada. Pel càlcul de les compensacions, tant transversals com longitudinals de les terres del tram estudiat i la seva representació gràfica es parteix del concepte de balanç entre desmunt i terraplè del tronc i dels ramals i els camins localitzats totes les terres al centre de cada tram. Pel material que es pugui utilitzar en terraplè procedent dels desmunts s han considerat els coeficients de pas esmentats a l apartat nº2 del present annex. Pel material que es transportarà a abocador s han considerat els coeficients de pas a l apartat nº2 del present annex. La terra vegetal excedentària després d hidrosembrar els talussos no es durà a abocador. Amb aquestes consideracions inicials s han obtingut els llistats corresponents als volums acumulats de terres. El diagrama resultant reflexa en un gràfic la resta d aquests valors als que multiplica pel coeficient corresponent. 6.3. DIAGRAMA DE MASSES Amb tot això i com a resultat dels llistats anteriors s obté el diagrama amb els volums acumulats totals per a cada tram definit i que es presenta a l apèndix nº1. A aquest diagrama s han representat els elements significatius d aportació o sobrant amb la quantitat i ubicació. 6.4. RESUM D AMIDAMENTS DE TERRES A continuació es presenta el quadre resum del moviment de terres de tots els elements de traçat que conformen l Estudi. Aquest ha estat obtingut com a resultat de les dades procedents dels llistats auxiliars del moviment de terres. Els volums de terres extrets que es representen als llistats es corresponen amb el volum que ocupa el material a l actualitat, prèvia excavació del mateix. Per a solventar la diferència de volum que presenta el material a l actualitat i el que presentarà a l executar l obra, s han definit els coeficients de pas i esponjament que ja s ha comentat a l apartat 2 del present annex. A continuació es presenta unes taules que resumeixen els amidaments. Els càlculs fins a l obtenció dels volums acumulats es realitzen internament amb el programa ISPOL versió 10.04 als que, partint de les àrees de desmunt i terraplè de cadascun dels perfils dels elements, es realitza una primera compensació transversal punt per punt donat el resultat també transversal a transversal sense més que considerar la diferència entre el desmunt i el terraplè. A continuació el programa calcula el volum intermedi entre perfils i els va acumulant fins a obtenir el llistat complet dels volums acumulats. El mètode de càlcul utilitzat pot esquematitzar-se per tant als següents passos: a) Recuperació a intervals iguals de 20 m dels volums intermitjos de terres del tronc obtinguts mitjançant el programa de disseny i càlcul ISPOL segons ja s ha esmentat. b) Acumulació dels valors dels volums obtinguts resultants del pas anterior cada 20 m i els llistats dels quals es presenten als amidaments auxiliars d aquest projecte. c) Aplicació dels coeficients anteriorment esmentats i compensació transversal de les terres del tronc interval a interval. Representació en un diagrama de masses del resultat obtingut. Els amidaments presentats es cubiquen cada 20 m. Annex 8.-Moviment de terres Pàg.6

RESUM D AMIDAMENTS DE TERRES PER TRAMS Annex 8.-Moviment de terres Pàg.7

TRAM 1 Annex 8.-Moviment de terres Pàg.9

DESMUNT DESMUNT EXCAVACIÓ TERRAPLÈ TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ TERRAPLÈ MECANITZAT NO UTIL SANEJAMENT DE TÚNEL MECANITZAT TOTAL MÀXIM DE PRÉSTEC DE L'OBRA DESMUNT a b c t d (c+d)*1,1 (c+da+b)*1,1-t e (c+d)*1,1-e (a+c)*1,1 TRAM 1 Tronc Principal (Eix 2) 9.806,40 8.224,10 9.046,51-1.740,53 9.046,51 10.787,04 TOTALS... 9.806,40 8.224,10 9.046,51-1.740,53 0,00 9.046,51 10.787,04 SANEJAMENT ( + 10% ) = 0 TERRAPLÈ MECANITZAT = 8.224 DESMUNT NO UTIL ( + 10% ) = 0 SANEJAMENT = 0 SOBRANT DE TERRAPLÈ = 1.741 DESMUNT MECANITZAT = 9.806 TOTAL ABOCADOR = 1.741 DESMUNT NO UTIL = 0 EXCAVACIÓ DE TÚNEL = 0 TOTAL TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ D'OBRA TOTAL DESMUNT 10% CARTOGRAFIA (DEL PRÉSTEC, SENSE EXC. TÚNEL) = -158 9.047-1.741 9.047 10.787 0 TÚNEL Annex 8.-Moviment de terres Pàg.11

TRAM 2 Annex 8.-Moviment de terres Pàg.13

DESMUNT DESMUNT EXCAVACIÓ TERRAPLÈ TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ TERRAPLÈ MECANITZAT NO UTIL SANEJAMENT DE TÚNEL MECANITZAT TOTAL MÀXIM DE PRÉSTEC DE L'OBRA DESMUNT a b c t d (c+d)*1,1 (c+d-a+b)*1,1-t e (c+d)*1,1-e (a+c)*1,1 TRAM 2 Rotonda 2.1 (Eix 3) 713,70 2.452,00 2.697,20 1.912,13 2.697,20 785,07 Tronc Principal (Eix 4) 13.237,70 15.977,50 17.575,25 3.013,78 17.575,25 14.561,47 Rotonda 2.2 (Eix 5) 1.050,20 27,40 30,14-1.125,08 30,14 1.155,22 Tronc Principal (Eix 6) 1.332,30 63.265,80 69.592,38 68.126,85 68.126,85 1.465,53 1.465,53 Rotonda 2.3 (Eix 7) 826,80 613,90 675,29-234,19 675,29 909,48 Tronc Principal (Eix 8) 12.249,40 5.863,70 6.450,07-7.024,27 6.450,07 13.474,34 Rotonda 2.4 (Eix 9) 799,80 1.959,40 2.155,34 1.275,56 2.155,34 879,78 Tronc Principal (Eix 10) 24.515,40 47.176,40 51.894,04 24.927,10 24.927,10 26.966,94 26.966,94 Rotonda 2.5 (Eix 11) 6.755,70 7.431,27 7.431,27 3.052,61 4.378,66 Reposició Ctra. LV-3201 (2). (Eix 44) 1.585,70 1.194,10 1.313,51-430,76 1.313,51 1.744,27 Reposició Ctra. Vicfred (1). (Eix 45) 1.362,90 117,20 128,92-1.370,27 128,92 1.499,19 Reposició Ctra. Vicfred (2). (Eix 46) 1.302,70-1.432,97 1.432,97 Reposició Ctra. LV-3003 (1). (Eix 47) 1.315,50 26.091,70 28.700,87 27.253,82 27.253,82 1.447,05 1.447,05 Reposició Ctra. LV-3003 (2). (Eix 48) 986,40 1.045,60 1.150,16 65,12 1.150,16 1.085,04 Reposició Camí d'hostalets d'ivorra. (Eix 49) 52,50 12.382,40 13.620,64 13.562,89 13.562,89 57,75 57,75 Reposició Camí (1). (Eix 50) 42,20 926,10 1.018,71 972,29 1.018,71 46,42 TOTALS... 61.373,20 185.848,90 204.433,79 136.923,27 136.923,27 67.510,52 67.510,52 SANEJAMENT ( + 10% ) = 0 TERRAPLÈ MECANITZAT = 185.849 DESMUNT NO UTIL ( + 10% ) = 0 SANEJAMENT = 0 SOBRANT DE TERRAPLÈ = 0 DESMUNT MECANITZAT = 61.373 TOTAL ABOCADOR = 0 DESMUNT NO UTIL = 0 EXCAVACIÓ DE TÚNEL = 0 TOTAL TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ D'OBRA TOTAL DESMUNT 10% CARTOGRAFIA (DEL PRÉSTEC, SENSE EXC. TÚNEL) = 12.448 204.434 136.923 67.511 67.511 0 TÚNEL Annex 8.-Moviment de terres Pàg.15

TRAM 3. SOLUCIÓ A Annex 8.-Moviment de terres Pàg.17

DESMUNT DESMUNT EXCAVACIÓ TERRAPLÈ TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ TERRAPLÈ MECANITZAT NO UTIL SANEJAMENT DE TÚNEL MECANITZAT TOTAL MÀXIM DE PRÉSTEC DE L'OBRA DESMUNT a b c t d (c+d)*1,1 (c+d-a+b)*1,1-t e (c+d)*1,1-e (a+c)*1,1 TRAM 3. Solució A Tronc Principal (Eix 18) 28.609,60 10.558,30 11.614,13-19.856,43 11.614,13 31.470,56 Rotonda 3.1 (Eix 19) 5.852,50-6.437,75 6.437,75 Tronc Principal (Eix 20) 1.789,80 2,80 3,08-1.965,70 3,08 1.968,78 Rotonda 3.2 (Eix 21) 4.311,60-4.742,76 4.742,76 Ramal de Sortida (Eix 30) 24.062,70 33.930,90 37.323,99 10.855,02 37.323,99 26.468,97 Ramal d'entrada (Eix 31) 32.981,80 76.397,80 84.037,58 47.757,60 84.037,58 36.279,98 Reposició Ctra. (Eix 52) 15.576,80-17.134,48 17.134,48 Reposició Camí (2). (Eix 53) 960,80-1.056,88 1.056,88 Reposició Camí (3). (Eix 54) 1.124,50-1.236,95 1.236,95 Reposició Camí (4). (Eix 55) 696,30-765,93 765,93 Reposició Camí (5). (Eix 56) 1.234,60 270,50 297,55-1.060,51 297,55 1.358,06 Reposició Camí (6). (Eix 57) 9.634,30 2.004,70 2.205,17-8.392,56 2.205,17 10.597,73 TOTALS... 126.835,30 123.165,00 135.481,50-4.037,33 0,00 135.481,50 139.518,83 SANEJAMENT ( + 10% ) = 0 TERRAPLÈ MECANITZAT = 123.165 DESMUNT NO UTIL ( + 10% ) = 0 SANEJAMENT = 0 SOBRANT DE TERRAPLÈ = 4.037 DESMUNT MECANITZAT = 126.835 TOTAL ABOCADOR = 4.037 DESMUNT NO UTIL = 0 EXCAVACIÓ DE TÚNEL = 0 TOTAL TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ D'OBRA TOTAL DESMUNT 10% CARTOGRAFIA (DEL PRÉSTEC, SENSE EXC. TÚNEL) = -367 135.482-4.037 135.482 139.519 0 TÚNEL Annex 8.-Moviment de terres Pàg.19

TRAM 3. SOLUCIÓ B Annex 8.-Moviment de terres Pàg.21

DESMUNT DESMUNT EXCAVACIÓ TERRAPLÈ TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ TERRAPLÈ MECANITZAT NO UTIL SANEJAMENT DE TÚNEL MECANITZAT TOTAL MÀXIM DE PRÉSTEC DE L'OBRA DESMUNT a b c t d (c+d)*1,1 (c+d-a+b)*1,1-t e (c+d)*1,1-e (a+c)*1,1 TRAM 3. Solució B Tronc Principal (Eix 204) 26.400,70 10.560,10 11.616,11-17.424,66 11.616,11 29.040,77 Rotonda 3.3 (Eix 205) 1.615,60 2,70 2,97-1.774,19 2,97 1.777,16 Tronc Principal (Eix 206) 1.251,40 665,80 732,38-644,16 732,38 1.376,54 Rotonda 3.4 (Eix 207) 5.092,80-5.602,08 5.602,08 Ramal de Sortida (Eix 208) 18.587,30 34.910,90 38.401,99 17.955,96 38.401,99 20.446,03 Ramal d'entrada (Eix 209) 19.042,90 99.367,70 109.304,47 88.357,28 54.177,09 55.127,38 20.947,19 Reposició Ctra. (Eix 210) 13.221,70-14.543,87 14.543,87 Reposició Camí (2). (Eix 211) 222,30 1,00 1,10-243,43 1,10 244,53 Reposició Camí (3). (Eix 212) 1.416,90 7,90 8,69-1.549,90 8,69 1.558,59 Reposició Camí (4). (Eix 213) 826,40 7,50 8,25-900,79 8,25 909,04 Reposició Camí (5). (Eix 56) 1.234,60 270,50 297,55-1.060,51 297,55 1.358,06 Reposició Camí (6). (Eix 57) 9.634,30 2.004,70 2.205,17-8.392,56 2.205,17 10.597,73 TOTALS... 98.546,90 147.798,80 162.578,68 54.177,09 54.177,09 108.401,59 108.401,59 SANEJAMENT ( + 10% ) = 0 TERRAPLÈ MECANITZAT = 147.799 DESMUNT NO UTIL ( + 10% ) = 0 SANEJAMENT = 0 SOBRANT DE TERRAPLÈ = 0 DESMUNT MECANITZAT = 98.547 TOTAL ABOCADOR = 0 DESMUNT NO UTIL = 0 EXCAVACIÓ DE TÚNEL = 0 TOTAL TERRAPLÈ PRÉSTEC TERRAPLÈ D'OBRA TOTAL DESMUNT 10% CARTOGRAFIA (DEL PRÉSTEC, SENSE EXC. TÚNEL) = 4.925 162.579 54.177 108.402 108.402 0 TÚNEL Annex 8.-Moviment de terres Pàg.23

7. EXPLICACIÓ DE LES TAULES Dels llistats que s adjunten a l apèndix 2 Resum de llistats d amidaments s extreuen els diferents volums per a cada unitat de terres. Cal recordar que, pel que fa als sòls estabilitzat tipus 3 i seleccionat tipus 2 s empraran per a la formació d esplanada tant del tronc com de la reposició de les carreteres. El sòl estabilitzat tipus 3 s emprarà per la coronació d esplanada de les reposicions de camins. Així mateix, el tot-u artificial formarà part del paquet de ferm d aquestes reposicions. A continuació s adjunta una taula per trams amb el resum dels volums resultants per a cada unitat de terra. SÒL SEL.-2 SÒL EST.-3 TERRAPLÈ TERRA VEGETAL DESMUNT TOT-U ARTIFICIAL TRAM 1 13.909,20 8.299,50 9.047,00 5.901,00 10.787,00 2.008,40 TRAM 2 60.478,70 34.742,80 204.434,00 28.543,60 67.511,00 7.630,40 TRAM 3. Solució A TRAM 3. Solució B TOTALS TRAMS 21.053,00 13.979,10 135.482,00 17.775,70 139.519,00 5.034,60 21.451,90 13.571,90 162.579,00 15.881,00 108.402,00 4.778,70 116.892,80 70.593,30 511.542,00 68.101,30 326.219,00 19.452,10 Taula 4: Resum de volums per trams A continuació es mostra la taula de resum de volums per a cadascuna de les alternatives proposades. Alternativa 1 (Tram 1 + Tram 2 + Tram 3A) Alternativa 2 (Tram 1 + Tram 2 + Tram 3B) SÒL SEL.-2 SÒL EST.-3 TERRAPLÈ TERRA VEGETAL DESMUNT TOT-U ARTIFICIAL 95.440,90 57.021,40 348.963,00 52.220,30 217.817,00 14.673,40 95.839,80 56.614,20 376.060,00 50.325,60 186.700,00 14.417,50 Taula 5: Resum de volums per Alternatives Pel que fa a la terra vegetal, el volum mesurat a través del programa Ispol, per a cada alternativa, és el mostrat a la taula anterior, i són els que s amidaran en els pressupostos. Com que tot aquest material serà reutilitzat per revegetar els talussos, restauració de pedreres i préstecs, etc..., s haurà d aplicar el coeficient de pas descrit a l apartat núm. 2 del present annex, que alhora està extret de l annex núm. 4 Geologia i Geotècnia, el qual és de 0,9. Amb això, el volum disponible de terra vegetal per a la seva reutilització resulta: Volum de terra vegetal aplicant coef. Pas Alternativa 1 46.998,27 Alternativa 2 45.293,04 Taula 6: Volum de terra vegetal per Alternatives Tal i com s indica a les conclusions presentades a l annex núm. 5 Procedència de materials, tot el material excavat de la traça és apte per a la formació de fonament i nucli de terraplè. El volum presentat a les taules 5 i 6 s haurà d aplicar el coeficient de pas definit a l annex anteriorment citat. En aquest es donen uns valors per a cada tipus d unitat geotècnica. S ha realitzat una mitja d aquests coeficients que és el que s aplicarà per tal de realitzar el balanç de terres. Aquest valor resulta 1,05. Com es pot comprovar en la taula resum de volums de terres, en totes les alternatives proposades hi ha dèficit de terres. Per tal de tenir el volum que serà necessari aportar, bé de préstecs localitzats prop de la traça o de canteres actives també properes, s aplicarà el coeficient de pas en el terreny desmuntat. Amb aquestes consideracions, el volum de terres deficitari per a cadascuna de les alternatives resulta: Volum de desmunt aplicant coeficient de pas Volum de terraplè necessari Volum de terres a aportar Alternativa 1 228.707,85 348.963,00 120.255,15 Alternativa 2 196.035,00 376.060,00 180.025,00 Taula 7: Balanç de terres per Alternatives Pel que fa a la formació d esplanada, el volum necessari per la formació de la mateixa serà la suma dels volums dels sols estabilitzat i seleccionat. Dels volums que s adjunten a continuació, s aplicarà el coeficient de pas indicat a la taula 2 adjuntada al punt 2.3 d aquest annex, el qual és de 1,0. Volum de terres per a coronació d'esplanada Alternativa 1 152.462,30 Alternativa 2 152.454,00 Taula 8: Volum de terres per a coronació d esplanada per Alternatives A l annex número 5 Procedència de materials, s ha determinat un préstec del qual s extraurà el volum deficitari per al nucli del terraplè, ja que atenent a la taula adjuntada anteriorment, totes les alternatives resulten deficitàries. Aquest préstec es troba situat al municipi d Ivorra, just al costat de la carretera L-3003, a les Masies d Hostalets. Dels assaigs que s han realitzat per tal de caracteritzar els materials que s extrauran, s ha Annex 8.-Moviment de terres Pàg.25

comprovat que seran aptes per nucli de terraplè, però no per a coronació d esplanada (sòl seleccionat 2 i sòl estabilitzat 3). Per tant, el volum de terres necessari per assolir les capes de coronació d esplanada hauran de provenir d alguna cantera que disposi d aquests materials. El mateix passarà amb el tot-u artificial que es precisa al llarg de la traça de la carretera, on a la taula 5 s adjunta per a cada alternativa proposada. A continuació s adjunta una taula resum amb els volums necessaris d aportació per a fonament i nucli de terraplè, el qual podrà provenir del préstec estudiat i descrit anteriorment. Volum de terres a aportar Alternativa 1 120.255,15 Alternativa 2 180.025,00 Annex 8.-Moviment de terres Pàg.26

APÈNDIX 1 DIAGRAMA DE MASSES Annex 8.-Moviment de terres Ap1 Pàg 1

IBERINSA IBERICA DE ESTUDIOS E INGENIERÍA, S.A.

APÈNDIX 2 RESUM DE LLISTATS D AMIDAMENTS (PDF) Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.1

TRAM 1 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.3

Istram 10.04 08/11/10 16:36:19 3616 pagina 1 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 1000.000 SÒL_SEL_2 5.711 0.00 0.0 SÒL_EST_3 3.427 0.00 0.0 FERM 4.035 0.00 0.0 VEGETAL 2.287 0.00 0.0 DESMUNT 9.641 0.00 0.0 1020.000 SÒL_SEL_2 5.961 119.17 119.2 SÒL_EST_3 3.576 71.40 71.4 FERM 4.202 83.27 83.3 VEGETAL 2.387 47.71 47.7 DESMUNT 8.852 172.84 172.8 1040.000 SÒL_SEL_2 6.024 121.69 240.9 SÒL_EST_3 3.614 72.99 144.4 FERM 4.231 84.57 167.8 VEGETAL 1.360 43.46 91.2 DESMUNT 6.620 141.55 314.4 1060.000 SÒL_SEL_2 6.229 121.00 361.9 SÒL_EST_3 3.727 72.55 216.9 FERM 4.241 84.54 252.4 VEGETAL 1.433 27.32 118.5 DESMUNT 5.933 133.96 448.3 1080.000 SÒL_SEL_2 5.939 120.12 482.0 SÒL_EST_3 3.563 72.02 289.0 FERM 4.162 83.60 336.0 VEGETAL 1.706 33.43 151.9 DESMUNT 9.702 191.23 639.6 1100.000 SÒL_SEL_2 5.955 119.47 601.4 SÒL_EST_3 3.573 71.68 360.6 FERM 4.164 83.30 419.3 VEGETAL 1.435 31.93 183.8 DESMUNT 7.247 164.49 804.1 1120.000 SÒL_SEL_2 5.985 119.24 720.7 SÒL_EST_3 3.591 71.54 432.2 FERM 4.167 83.73 503.0 VEGETAL 1.617 28.21 212.1 DESMUNT 7.150 137.53 941.6 1140.000 SÒL_SEL_2 5.981 119.47 840.2 SÒL_EST_3 3.589 71.68 503.9 FERM 4.206 83.52 586.5 VEGETAL 1.301 29.36 241.4 DESMUNT 5.268 126.41 1068.0 1160.000 SÒL_SEL_2 6.065 121.38 961.5 SÒL_EST_3 3.639 72.82 576.7 FERM 4.235 84.60 671.2 VEGETAL 1.331 26.66 268.1 DESMUNT 4.579 94.78 1162.8 1180.000 SÒL_SEL_2 5.992 120.07 1081.6 SÒL_EST_3 3.595 72.04 648.7 FERM 4.219 84.36 755.5 VEGETAL 1.305 26.20 294.3 DESMUNT 4.717 94.39 1257.2 1200.000 SÒL_SEL_2 6.170 120.88 1202.5 SÒL_EST_3 3.700 72.52 721.2 FERM 4.240 84.43 839.9 VEGETAL 1.352 37.29 331.6 DESMUNT 4.641 108.44 1365.6 1220.000 SÒL_SEL_2 6.281 123.93 1326.4 SÒL_EST_3 3.752 74.23 795.5 FERM 4.240 84.81 924.7 VEGETAL 1.542 28.52 360.1 DESMUNT 4.504 97.91 1463.5 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.5

Istram 10.04 08/11/10 16:36:19 3616 pagina 2 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 1240.000 SÒL_SEL_2 6.215 125.65 1452.1 SÒL_EST_3 3.714 74.94 870.4 FERM 4.240 84.81 1009.5 VEGETAL 1.778 33.32 393.4 DESMUNT 5.433 95.12 1558.6 1260.000 SÒL_SEL_2 6.526 125.78 1577.9 SÒL_EST_3 3.784 74.30 944.7 FERM 4.240 84.62 1094.2 VEGETAL 2.149 38.96 432.4 DESMUNT 3.556 109.12 1667.8 1280.000 SÒL_SEL_2 6.764 133.77 1711.6 SÒL_EST_3 3.813 76.10 1020.8 TERRAPLÈ 1.055 5.50 5.6 FERM 4.240 84.81 1179.0 VEGETAL 2.683 48.21 480.6 DESMUNT 0.658 34.08 1701.8 1300.000 SÒL_SEL_2 6.103 132.35 1844.0 SÒL_EST_3 3.660 75.49 1096.3 TERRAPLÈ 0.000 60.83 66.4 FERM 4.235 84.78 1263.8 VEGETAL 2.443 55.07 535.6 DESMUNT 7.115 39.88 1741.7 1320.000 SÒL_SEL_2 6.754 130.57 1974.5 SÒL_EST_3 3.813 75.48 1171.8 TERRAPLÈ 0.001 0.02 66.4 FERM 4.240 84.78 1348.5 VEGETAL 2.719 52.38 588.0 DESMUNT 1.549 71.85 1813.6 1340.000 SÒL_SEL_2 6.901 135.42 2110.0 SÒL_EST_3 3.808 76.18 1248.0 TERRAPLÈ 1.333 9.01 75.5 FERM 4.208 84.56 1433.1 VEGETAL 2.879 55.37 643.4 DESMUNT 0.202 22.81 1836.4 1360.000 SÒL_SEL_2 6.807 138.16 2248.1 SÒL_EST_3 3.807 76.14 1324.1 TERRAPLÈ 2.136 81.15 156.6 FERM 4.192 83.92 1517.0 VEGETAL 2.864 59.14 702.5 DESMUNT 0.813 5.07 1841.4 1380.000 SÒL_SEL_2 6.945 138.38 2386.5 SÒL_EST_3 3.807 76.13 1400.2 TERRAPLÈ 4.915 85.42 242.0 FERM 4.192 83.85 1600.9 VEGETAL 2.987 59.22 761.8 DESMUNT 0.000 4.06 1845.5 1400.000 SÒL_SEL_2 6.951 139.08 2525.6 SÒL_EST_3 3.807 76.13 1476.4 TERRAPLÈ 5.700 95.59 337.6 FERM 4.192 83.85 1684.7 VEGETAL 3.018 59.90 821.7 1420.000 SÒL_SEL_2 6.925 138.90 2664.5 SÒL_EST_3 3.807 76.13 1552.5 TERRAPLÈ 1.897 69.76 407.4 FERM 4.192 83.85 1768.6 VEGETAL 2.866 58.65 880.3 DESMUNT 0.005 0.02 1845.5 1440.000 SÒL_SEL_2 6.866 138.26 2802.7 SÒL_EST_3 3.807 76.13 1628.6 TERRAPLÈ 0.478 28.49 435.9 FERM 4.192 83.85 1852.4 VEGETAL 2.794 56.87 937.2 DESMUNT 0.304 1.54 1847.1 1460.000 SÒL_SEL_2 6.615 136.06 2938.8 SÒL_EST_3 3.790 76.05 1704.7 TERRAPLÈ 0.000 3.90 439.8 FERM 4.192 83.85 1936.3 VEGETAL 2.517 54.43 991.6 DESMUNT 4.653 25.87 1872.9 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.6

Istram 10.04 08/11/10 16:36:19 3616 pagina 3 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 1480.000 SÒL_SEL_2 6.489 132.73 3071.5 SÒL_EST_3 3.724 75.62 1780.3 TERRAPLÈ 0.011 0.68 440.4 FERM 4.192 83.85 2020.1 VEGETAL 1.925 45.10 1036.7 DESMUNT 4.401 59.55 1932.5 1500.000 SÒL_SEL_2 6.400 129.42 3201.0 SÒL_EST_3 3.701 74.55 1854.8 TERRAPLÈ 0.000 0.13 440.6 FERM 4.185 83.81 2103.9 VEGETAL 1.792 35.85 1072.6 DESMUNT 4.949 68.53 2001.0 1520.000 SÒL_SEL_2 6.415 129.48 3330.4 SÒL_EST_3 3.730 74.92 1929.8 FERM 4.192 83.81 2187.7 VEGETAL 2.139 39.83 1112.4 DESMUNT 6.106 79.94 2081.0 1540.000 SÒL_SEL_2 6.548 130.22 3460.7 SÒL_EST_3 3.806 75.69 2005.5 FERM 4.192 83.85 2271.6 VEGETAL 2.543 47.12 1159.5 DESMUNT 3.427 78.03 2159.0 1560.000 SÒL_SEL_2 6.651 132.19 3592.8 SÒL_EST_3 3.803 76.10 2081.6 TERRAPLÈ 0.001 0.02 440.6 FERM 4.192 83.85 2355.4 VEGETAL 2.675 52.62 1212.1 DESMUNT 2.449 57.43 2216.4 1580.000 SÒL_SEL_2 6.746 134.06 3726.9 SÒL_EST_3 3.806 76.10 2157.7 TERRAPLÈ 0.576 3.52 444.1 FERM 4.192 83.85 2439.3 VEGETAL 2.756 54.29 1266.4 DESMUNT 1.230 34.91 2251.3 1600.000 SÒL_SEL_2 6.730 134.93 3861.8 SÒL_EST_3 3.804 76.11 2233.8 TERRAPLÈ 0.799 20.35 464.5 FERM 4.192 83.85 2523.1 VEGETAL 2.784 55.71 1322.1 DESMUNT 1.322 22.39 2273.7 1620.000 SÒL_SEL_2 6.796 134.73 3996.6 SÒL_EST_3 3.807 76.07 2309.8 TERRAPLÈ 0.024 10.83 475.3 FERM 4.192 83.85 2607.0 VEGETAL 2.759 55.22 1377.4 DESMUNT 1.390 27.85 2301.6 1640.000 SÒL_SEL_2 6.544 130.67 4127.2 SÒL_EST_3 3.791 75.75 2385.6 TERRAPLÈ 0.001 0.13 475.4 FERM 4.192 83.85 2690.8 VEGETAL 2.624 52.52 1429.9 DESMUNT 4.073 82.79 2384.4 1660.000 SÒL_SEL_2 6.241 128.79 4256.0 SÒL_EST_3 3.707 74.94 2460.5 TERRAPLÈ 0.001 0.02 475.5 FERM 4.189 83.83 2774.7 VEGETAL 2.499 51.71 1481.6 DESMUNT 6.995 96.80 2481.2 1680.000 SÒL_SEL_2 5.643 121.27 4377.3 SÒL_EST_3 3.386 71.83 2532.4 TERRAPLÈ 0.000 0.01 475.5 FERM 3.988 82.27 2856.9 VEGETAL 2.259 48.55 1530.1 DESMUNT 10.083 169.56 2650.7 1700.000 SÒL_SEL_2 5.908 117.31 4494.6 SÒL_EST_3 3.545 70.39 2602.8 FERM 4.111 81.76 2938.7 VEGETAL 2.333 47.36 1577.5 DESMUNT 11.673 214.76 2865.5 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.7

Istram 10.04 08/11/10 16:36:19 3616 pagina 4 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 1720.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.97 4612.6 SÒL_EST_3 3.537 70.78 2673.5 FERM 4.065 81.52 3020.2 VEGETAL 2.487 50.28 1627.8 DESMUNT 20.689 381.31 3246.8 1740.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 4730.5 SÒL_EST_3 3.537 70.74 2744.3 FERM 4.065 81.29 3101.5 VEGETAL 2.214 47.13 1674.9 DESMUNT 20.358 408.52 3655.3 1760.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 4848.4 SÒL_EST_3 3.538 70.74 2815.0 FERM 4.067 81.30 3182.8 VEGETAL 2.622 43.28 1718.2 DESMUNT 23.833 425.21 4080.5 1780.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 4966.3 SÒL_EST_3 3.537 70.74 2885.8 FERM 4.089 81.56 3264.4 VEGETAL 2.642 53.40 1771.6 DESMUNT 28.313 526.15 4606.7 1800.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 5084.2 SÒL_EST_3 3.537 70.74 2956.5 FERM 4.108 81.98 3346.4 VEGETAL 2.482 51.83 1823.4 DESMUNT 28.041 589.45 5196.1 1820.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 5202.1 SÒL_EST_3 3.537 70.74 3027.2 FERM 4.116 82.24 3428.6 VEGETAL 2.376 49.92 1873.3 DESMUNT 23.652 555.17 5751.3 1840.000 SÒL_SEL_2 5.895 117.90 5320.0 SÒL_EST_3 3.537 70.74 3098.0 FERM 4.123 82.38 3511.0 VEGETAL 1.943 44.51 1917.9 DESMUNT 18.302 430.98 6182.3 1860.000 SÒL_SEL_2 6.394 121.52 5441.5 SÒL_EST_3 3.688 72.17 3170.1 FERM 4.206 83.66 3594.6 VEGETAL 1.951 38.25 1956.1 DESMUNT 10.881 301.57 6483.8 1880.000 SÒL_SEL_2 6.457 128.82 5570.3 SÒL_EST_3 3.689 73.76 3243.9 TERRAPLÈ 2.120 18.24 493.7 FERM 4.214 84.20 3678.8 VEGETAL 2.104 40.65 1996.8 DESMUNT 5.700 161.42 6645.3 1900.000 SÒL_SEL_2 6.459 129.16 5699.5 SÒL_EST_3 3.690 73.78 3317.7 TERRAPLÈ 5.391 77.59 571.3 FERM 4.222 84.37 3763.2 VEGETAL 2.381 45.23 2042.0 DESMUNT 2.566 79.51 6724.8 1920.000 SÒL_SEL_2 6.479 129.28 5828.8 SÒL_EST_3 3.702 73.85 3391.5 TERRAPLÈ 5.902 135.50 706.8 FERM 4.272 84.71 3847.9 VEGETAL 2.497 49.38 2091.4 DESMUNT 1.791 43.00 6767.8 1940.000 SÒL_SEL_2 6.594 130.70 5959.5 SÒL_EST_3 3.770 74.70 3466.2 TERRAPLÈ 3.994 97.38 804.2 FERM 4.286 85.62 3933.5 VEGETAL 2.388 48.34 2139.7 DESMUNT 1.346 28.35 6796.1 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.8

Istram 10.04 08/11/10 16:36:19 3616 pagina 5 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 1960.000 SÒL_SEL_2 6.402 130.45 6089.9 SÒL_EST_3 3.793 75.73 3542.0 TERRAPLÈ 0.000 19.98 824.2 FERM 4.286 85.71 4019.2 VEGETAL 2.023 43.11 2182.8 DESMUNT 6.275 65.24 6861.4 1980.000 SÒL_SEL_2 6.686 131.04 6221.0 SÒL_EST_3 3.818 76.10 3618.1 TERRAPLÈ 0.001 0.01 824.2 FERM 4.282 85.69 4104.9 VEGETAL 2.110 41.39 2224.2 DESMUNT 1.547 76.75 6938.1 2000.000 SÒL_SEL_2 6.758 134.68 6355.6 SÒL_EST_3 3.819 76.38 3694.4 TERRAPLÈ 0.319 8.36 832.5 FERM 4.273 85.54 4190.5 VEGETAL 2.217 43.40 2267.6 DESMUNT 1.928 25.98 6964.1 2020.000 SÒL_SEL_2 6.738 135.02 6490.7 SÒL_EST_3 3.815 76.35 3770.8 TERRAPLÈ 1.046 13.82 846.4 FERM 4.264 85.37 4275.9 VEGETAL 2.295 45.16 2312.8 DESMUNT 0.814 21.50 6985.6 2040.000 SÒL_SEL_2 6.687 134.22 6624.9 SÒL_EST_3 3.810 76.24 3847.0 TERRAPLÈ 0.054 7.18 853.5 FERM 4.255 85.20 4361.1 VEGETAL 2.261 45.44 2358.2 DESMUNT 1.430 28.64 7014.2 2060.000 SÒL_SEL_2 6.623 132.45 6757.3 SÒL_EST_3 3.809 76.17 3923.2 TERRAPLÈ 0.001 0.28 853.8 FERM 4.247 85.02 4446.1 VEGETAL 2.232 44.58 2402.8 DESMUNT 2.290 63.13 7077.4 2080.000 SÒL_SEL_2 6.840 134.85 6892.2 SÒL_EST_3 3.812 76.23 3999.4 TERRAPLÈ 0.717 4.55 858.4 FERM 4.235 84.84 4530.9 VEGETAL 2.313 45.56 2448.4 DESMUNT 0.330 21.98 7099.3 2100.000 SÒL_SEL_2 6.894 136.83 7029.0 SÒL_EST_3 3.809 76.21 4075.6 TERRAPLÈ 0.401 5.59 864.0 FERM 4.210 84.45 4615.4 VEGETAL 2.245 44.98 2493.3 DESMUNT 0.000 10.22 7109.6 2120.000 SÒL_SEL_2 6.856 134.90 7163.9 SÒL_EST_3 3.807 75.94 4151.6 TERRAPLÈ 0.201 3.06 867.0 FERM 4.194 84.01 4699.4 VEGETAL 2.175 42.93 2536.3 DESMUNT 0.430 39.47 7149.0 2140.000 SÒL_SEL_2 6.677 88.37 7252.3 SÒL_EST_3 3.797 60.35 4211.9 TERRAPLÈ 0.071 1.58 868.6 FERM 4.198 83.78 4783.1 VEGETAL 2.089 41.28 2577.6 DESMUNT 2.943 19.25 7168.3 2160.000 SÒL_SEL_2 2.432 67.35 7319.6 SÒL_EST_3 2.885 45.38 4257.3 TERRAPLÈ 0.404 4.72 873.3 FERM 4.198 83.39 4866.5 VEGETAL 2.036 40.70 2618.2 DESMUNT 0.352 26.65 7194.9 2180.000 SÒL_SEL_2 1.908 82.02 7401.7 SÒL_EST_3 1.039 56.92 4314.2 TERRAPLÈ 0.855 12.44 885.8 FERM 4.147 83.78 4950.3 VEGETAL 2.130 41.81 2660.1 DESMUNT 0.793 31.34 7226.3 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.9

Istram 10.04 08/11/10 16:36:20 3616 pagina 6 EJE: 2: Eix Tronc Principal. Tram 1. 2200.000 SÒL_SEL_2 2.009 57.67 7459.3 SÒL_EST_3 1.092 43.26 4357.5 TERRAPLÈ 1.159 16.27 902.0 FERM 4.152 83.58 5033.9 VEGETAL 2.435 44.20 2704.3 DESMUNT 3.360 37.25 7263.5 2220.000 SÒL_SEL_2 3.435 44.06 7503.4 SÒL_EST_3 2.607 29.47 4387.0 TERRAPLÈ 0.261 8.81 910.8 FERM 4.156 83.08 5117.0 VEGETAL 2.257 47.66 2751.9 DESMUNT 1.558 37.81 7301.3 2240.000 SÒL_SEL_2 1.360 38.33 7541.7 SÒL_EST_3 1.330 26.80 4413.8 TERRAPLÈ 0.296 6.14 917.0 FERM 4.157 83.14 5200.1 VEGETAL 2.393 48.57 2800.5 DESMUNT 0.781 39.69 7341.0 2260.000 SÒL_SEL_2 1.835 55.83 7597.6 SÒL_EST_3 0.990 41.01 4454.8 TERRAPLÈ 0.484 7.32 924.3 FERM 4.157 83.55 5283.7 VEGETAL 2.434 46.61 2847.1 DESMUNT 2.259 33.81 7374.8 2280.000 SÒL_SEL_2 4.734 54.45 7652.0 SÒL_EST_3 3.296 40.54 4495.3 TERRAPLÈ 0.122 6.50 930.8 FERM 4.210 83.41 5367.1 VEGETAL 2.023 43.67 2890.8 DESMUNT 1.761 25.57 7400.4 2300.000 SÒL_SEL_2 2.999 63.93 7715.9 SÒL_EST_3 2.541 43.27 4538.6 TERRAPLÈ 0.019 2.40 933.2 FERM 4.157 83.41 5450.5 VEGETAL 1.873 40.72 2931.5 DESMUNT 0.756 27.87 7428.3 2320.000 SÒL_SEL_2 2.906 87.43 7803.4 SÒL_EST_3 1.763 58.29 4596.9 TERRAPLÈ 0.005 0.38 933.6 FERM 4.152 83.72 5534.2 VEGETAL 1.905 37.80 2969.3 DESMUNT 1.032 29.17 7457.5 2340.000 SÒL_SEL_2 6.675 88.35 7891.7 SÒL_EST_3 3.808 60.07 4656.9 TERRAPLÈ 0.013 0.12 933.7 FERM 4.206 83.83 5618.0 VEGETAL 2.065 38.91 3008.2 DESMUNT 1.627 28.38 7485.8 2360.000 SÒL_SEL_2 5.265 76.06 7967.8 SÒL_EST_3 3.652 51.88 4708.8 TERRAPLÈ 0.001 0.11 933.8 FERM 4.198 83.43 5701.5 VEGETAL 2.115 41.12 3049.3 DESMUNT 2.974 24.68 7510.5 2380.000 SÒL_SEL_2 1.463 99.26 8067.0 SÒL_EST_3 2.370 67.98 4776.8 TERRAPLÈ 0.001 0.01 933.8 FERM 4.188 83.87 5785.3 VEGETAL 2.172 43.39 3092.7 DESMUNT 0.261 44.71 7555.2 2400.000 SÒL_SEL_2 1.058 79.02 8146.0 SÒL_EST_3 1.108 55.37 4832.2 TERRAPLÈ 0.001 0.01 933.8 FERM 4.192 83.82 5869.2 VEGETAL 2.250 44.93 3137.6 DESMUNT 0.227 34.71 7589.9 2420.000 SÒL_SEL_2 6.671 59.59 8205.6 SÒL_EST_3 3.806 58.22 4890.4 TERRAPLÈ 0.000 0.02 933.9 FERM 4.192 83.85 5953.0 VEGETAL 2.384 46.27 3183.9 DESMUNT 2.457 25.04 7615.0 Annex 8.-Moviment de terres Ap2 Pàg.10