MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL

MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.0 INTRODUCCIÓ Pla general de 1996 El Pla general preveia pel Sorrall el desenvolupament d un sector de sòl urbanitzable programat a desenvolupar mitjançant un Pla Parcial i que contemplava executar en dos polígons: el primer per sistema de cooperació englobant els aprofitaments terciaris i un segon per sistema d expropiació per l obtenció dels sòls d equipament del que és ara l actual complex esportiu del Sorrall. El planejament derivat del Sorrall es va desenvolupar amb un Pla parcial que optà per un únic sector a executar pel sistema d expropiació, ja que l Ajuntament va arribar a un acord de compravenda dels terrenys fixats pel Pla general corresponents al polígon d expropiació que comprenia el lloc per ubicar el complex esportiu i els accessos. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 1

Pla Parcial del Sorrall, Aprovat definitivament el 22 març 2000 (planejament de referència actualment vigent) El Pla parcial del sòl urbanitzable programat El Sorrall es va aprovar definitivament el 22 de març de 2000, i des de llavors mai s ha previst la seva executivitat. Únicament, com s ha dit abans, s ha desenvolupat la part corresponent a l equipament destinat a Centre Esportiu Piscines El Sorrall. PP EL SORRALL L ordenació del Pla parcial es basava en concentrar la distribució d un aprofitament per serveis privats amb edificis en alçada entre la carretera d Argentona i la riera. La major part de superfície del sòl es destinava a dos equipaments esportius, un d ells el complex esportiu del Sorrall ja executat, i la resta per a espais lliures. A la carretera d Argentona es preveien 6 blocs de 4 plantes i dues torres de 12 plantes al nou carrer de connexió entre les dues rotondes de nova creació. La baixa dimensió de les plantes baixes i la major part del sostre situat en alçada feia que la implantació estigués bàsicament encaminada a l activitat comercial a les plantes baixes i al sector de les oficines, hoteler o similars en plantes altes. Aquesta activitat comercial tenia el sentit de dinamitzar aquest nou accés a la ciutat juntament amb els nous equipaments i zones verdes previstes. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 2

En aquest sentit, els usos previstos a la normativa del Pla Parcial són els comercials, els d oficines, l hoteler i els serveis terciaris privats, sent expressament incompatibles els usos industrials i els d habitatge. Es a dir el planejament aprovat contemplava un sector amb unes reserves de sòls públics importants de viari, espais lliures i nous equipaments municipals juntament amb un aprofitament privat de servei a la trama urbana consolidada, que en definitiva completaven el sòl urbà en aquest indret endreçant i creant una entrada i façana renovada a la ciutat des de la riera d Argentona. L instrument de gestió previst era el sistema d expropiació atesa la inviabilitat econòmica del planejament tal com determina el propi Pla Parcial en el seu estudi econòmic. Com es pot observar el desenvolupament urbanístic era deficitari preveient una despesa d implantació urbanística de 1.251.010.463 pts amb uns costos d urbanització comptabilitzats molt a la baixa i tenint en compte que en la gestió posterior no es veia clar que hagués demanda de mercat per la tipologia edificatòria ofertada, molt enfocada a les oficines, que feia difícil que es pogués recuperar els gairebé 1.000.000.000 pts de la venda d aquest sostre. Estudis urbanístics municipals per garantir la viabilitat del sector. Avanç de Pla de modificació puntual del PG de 7 novembre 2006 L empresa municipal PUMSA, com administració actuant, tracta de desenvolupar la gestió del Pla Parcial aprovat i, atesa la inviabilitat del planejament descrita en el punt precedent, desenvolupa diversos estudis urbanístics amb l objectiu de plantejar ordenacions que fossin viables. Aquests estudis urbanístics bàsicament consistien en un canvi de concepte del que establia el Pla General, al preveure la implantació d un teixit mixt introduint l habitatge MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 3

van culminar amb uns Estudis Preliminars d Avanç de Pla d ordenació de l àmbit del Sorrall, elaborats per l equip de l arquitecte Xavier Llistosella, i que s aprovaren pel Ple municipal del 7-11-2006. Aquest Avanç de Pla va ser la culminació d un procés de nombroses alternatives d ordenació efectuades amb anterioritat que per evolució proposen una implantació d un teixit mixt principalment residencial que no es concentra només a la banda del Sorrall sinó que s opta per efectuar un sector discontinu amb la peça d equipaments del camp de futbol de Cerdanyola situat al Camí del Mig. Aquesta implantació permetia una major integració al barri alliberant les zones d espais lliures dels garrofers i la pineda, reivindicades pels veïns. La meitat de la nova edificació residencial es situava per sobre de la carretera d Argentona i comportava el desplaçament de l actual traçat, la qual cosa també permetia resituar les instal lacions esportives de l àmbit del Camí del Mig. A l àmbit del Camí del Mig es preveia l altra meitat de les edificacions residencials amb espais lliures, un nou poliesportiu cobert i una peça terciària a on resituar l actual mercat de Cerdanyola. A nivell de paràmetres el sostre el sostre era molt més alt que l inicial previst pel PG, entre 58.000m2 i 68.000m2, però en aquest cas repartit en dos àmbits Aquest nova ordenació, de major abast, va topar en primer lloc amb la negativa veïnal de fer creixements residencials al barri del Sorral i,posteriorment a nivell econòmic, al coincidir amb la forta davallada del sector immobiliari que fa actualment inviable aquest desenvolupament. Efectivament, l ordenació no només havia de fer front a les fortes càrregues d urbanització sinó també al trasllat i execució de dos instal lacions esportives en substitució i/o millora de les existents on es contemplaven un nou poliesportiu, les noves instal lacions al Sorrall amb dos camps de futbol i un nou mercat. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 4

Pla Director Àrees Residencials Estratègiques, febrer 2008 (àmbit contemplat a l aprovació inicial i exclòs a la definitiva) Posteriorment la Generalitat, a l any 2008, aprova inicialment un Pla Director de les Àrees Residencials estratègiques amb l objectiu de desenvolupar sectors a on prioritzar la construcció d habitatge protegit. En aquest document es plantejava un ARE en Mataró coincidint amb l àmbit del Sorrall. Per aquest àmbit es plantejava un sostre de 82.653m2 destinat bàsicament a habitatge amb un número de vivendes estimats en 826, es a dir el doble d habitatges previst en l avanç aprovat al 2006 i tots a l àmbit del Sorrall. L Ajuntament va al legar contra aquest Pla Director entenent que era inviable ja que les condicions del territori (topogràfiques, d integració al barri, paisatgístiques, etc) no suportaven una implantació de tal magnitud. Les al legacions es van estimar i el Pla Director aprovat definitivament no va contemplar aquesta ARE Suspensió llicències i projectes a l àmbit per un any per revisar el planejament, 18 de juny 2013 Amb motiu, tant de donar una resposta al sector del Pla Parcial (que com s ha vist contemplava una forta despesa de l administració), com de donar resposta a la sol licitud d expropiació dels propietaris d una finca en gran part fora del sector i que correspon a sols urbans qualificats de zona verda (zona de la pineda i els garrofers), l Ajuntament planteja al juny del 2012 la suspensió de llicències i qualsevol projecte de gestió en aquest àmbit, a fi d estudiar el desenvolupament urbanístic d aquest sector. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 5

La proposta actual de modificació puntual del Pla general Aquesta nova proposta del planejament te com a punt de partida el reajust de les previsions inicials del Pla General per poder ordenar un territori en contacte amb el nucli urbà dotant-lo dels serveis públics i privats pel barri de Cerdanyola que actualment no disposa, que permetin completar la trama urbana de Mataró a la banda de la riera d Argentona, que no s ha pogut desenvolupar fins a data d avui, mitjançant la delimitació d un polígon d actuació urbanística viable econòmicament i de gestió per cooperació que engloba els sòls privats que inicialment es preveien obtenir per expropiació. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 6

1.1 PRELIMINAR L objecte de la redacció d aquest document, és iniciar el procés de Modificació Puntual del Pla General d Ordenació de Mataró a l àmbit del Sorrall. Es redacta a iniciativa del Servei d Urbanisme, Patrimoni, Medi Ambient i Habitatge de l Ajuntament de Mataró. Els treballs, per facilitar la presa de decisions, han estat desenvolupats en diferents fases treballades en intermitències en el transcurs del temps: La primera fase treballada als anys 2004 i 2006, que s ha explicat anteriorment, consisteix en uns Estudis Preliminars d Avanç de Pla d ordenació de l àmbit del Sorrall, elaborats per l equip de l arquitecte Xavier Llistosella, i que s aprovaren pel Ple municipal del 7-11-2006. La Proposta de l Avanç de Pla va ser el resultat de nombroses alternatives d ordenació plantejades, amb implantació de teixits mixtes residencials i terciaris, equipaments esportius i espais lliures generosos per lleure; debatudes socialment amb els afectats de l àmbit i les associacions de veïns emmarcats dins el procés de participació, però malgrat això la complexitat de la proposta i la dubtosa viabilitat econòmica i de recursos municipals, van entorpir la tramitació que no es va arribar a aprovar inicialment. De nou ens trobem en el punt de partida inicial, amb un territori de contacte amb el nucli urbà, on l ordenació permesa pel planejament vigent aprovat des de la primavera de l any 2000, no ha estat capaç d estimular la transformació urbanística d aquest sòl urbanitzable cap a un teixit terciari d edificació en alçada. La volumetria plantejada en l ordenació aprovada, la complexitat topogràfica del lloc i la gestió prevista per sistema d expropiació, ha propiciat una diagnosi pel sector, molt allunyada de la realitat actual del mercat i de les possibilitats de ser gestionat exclusivament pel sector públic. Per iniciativa municipal s obra una segona etapa, en la que s han engegat alternatives i propostes d ordenació pel Sorrall, condicionades a una realitat diferent i més adaptada al moment, per donar la possibilitat d implantar un teixit terciari, però de major ocupació en planta, i amb la intervenció privada pel seu desenvolupament. La nova estratègia és ambiciosa amb reptes, en quant és fidel servidora de les següents complexitats: El planejament vigent que s ha de modificar Els elements destacables del territori que s han de mantenir Els contactes amb la ciutat que s han de tractar La viabilitat econòmica que s ha de proporcionar MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 7

1.2 DESCRIPCIÓ I ESTAT ACTUAL DE L ÀMBIT L àmbit objecte de la present actuació es situa a la vora de ponent del nucli urbà de la ciutat, en el seu límit amb el municipi d Argentona i mitjançant la Riera del mateix nom. L àmbit de Modificació queda configurat pel marge dels terrenys urbans on s assenta el barri de Cerdanyola, les planes de sedimentació del marge esquerra de la llera de la riera que limiten amb el pas de l autovia Mataró-Granollers i l espai arbrat al peu del Turó de Cerdanyola. Aquest àmbit inclou 16.560 m2 interiors corresponent al terreny edificat de l equipament Centre Municipal Esportiu El Sorrall, que s integrarà posteriorment en la nova ordenació. La superfície de l àmbit objecte de modificació és de 233.505 m2. A l interior de l àmbit destaquem com elements de valor: A l extrem sud, el conjunt fortificat del segle XVI Torre de Can Palauet declarat Bé Cultural d Interès Nacional el 20 de juliol de 1976, que es troba sobre d un turonet elevat respecte a la cota de la riera. Els elements estructuradors del conreu i les espècies arbrades, pinedes i sobre tot la zona de garrofers, declarada d interès en el document elaborat per la Diputació de Barcelona, sobre la Conservació i Recuperació de la diversitat d hàbitats en l àmbit rural de Mataró, de gran valor ambiental, situada al peu del Turó de Cerdanyola. No menys rellevants, els itineraris per passejades i lleure tan apreciats pels veïns del barri; aquests camins rurals condueixen des de la zona més urbana fins la riera i fins el cim del Turó de Cerdanyola. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 8

Les vistes panoràmiques cap a la Serralada Litoral i Argentona que es poden apreciar des de tota la Ronda de Cerdanyola, com unitat paisatgística destacable. Destaquem com condicionants físics: El contacte urbà tan determinant de l edificació continua de la Ronda Bellavista i Ronda de Josep Tarradellas que configuren actualment la façana de ponent de la ciutat. El seu impacte mereix una atenció especial des del punt de vista paisatgístic i necessàriament s hauran de tenir en compte davant de qualsevol proposta d ordenació i intervenció. Des de la via perimetral urbana, és a dir, des de les Rondes de Cerdanyola, el relleu del terreny baixa lleugerament cap a la ribera de la riera d Argentona, més pronunciadament en la franja de contacte amb les rondes, creant un mirador cap a la riera, cap a Argentona i cap a la Serralada Litoral, tal com es veu en la imatge anterior. El pronunciat desnivell existent entre la cota més alta de la Ronda Bellavista (cota +98) a l extrem nord de l àmbit, fins el final de l àmbit a sud, a la Ronda Josep Tarradellas (cota +35). El complex esportiu municipal El Sorrall, en funcionament, accessible des de la Ronda Josep Tarradellas abans de la confluència amb la via principal de Cerdanyola, l avinguda Puig i Cadafalch. Centre de natació molt utilitzat que concentra piscina coberta i piscines descobertes i un parell de pistes de pàdel a l exterior. L edifici es serveix de la energia generada per la infraestructura del Tub Verd. Ocupa un espai de 38.680 m2 gestionat a través de concessió administrativa. El edifici i les instal lacions quedaran integrades a l entorn futur. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 9

Les infraestructures viàries existents com l autovia de Mataró-Granollers en el límit amb la riera d Argentona i la carretera d Argentona-Mataró, que travessa transversalment l àmbit des del límit amb el terme municipal d Argentona i en línia recta fins la confluència amb l avinguda Puig i Cadafalch i les Rondes. En l actualitat és poc utilitzada pel trànsit provinent d Argentona o Mataró, ja que és més freqüent i habitual circular per l alternativa de l autovia de Mataró-Granollers. A la cota baixa, alineat amb l autovia en contacte amb l àmbit, es disposa el marge esquerra de la Riera d Argentona. Els drenatges dels terrenys de l àmbit i desguassos d aigües pluvials del barri de Cerdanyola, es produeixen per aquest marge i es concentren a través de canalitzacions que travessen l autovia per sota i desemboquen a la riera. 1.3 JUSTIFICACIÓ, CONVENIÈNCIA I MARC JURÍDIC La necessitat i justificació de proposar noves solucions urbanístiques a tot aquest sector, ve determinat pel fet que el planejament vigent no resol de manera satisfactòria els nombrosos conflictes existents, propis d un sector límit de ciutat i amb una topografia molt complicada. Els objectius de la present modificació comportarà la modificació de paràmetres bàsics de qualificació urbanística, així com convertir en sòl urbà no consolidat, l àmbit del Pla parcial de sòl urbanitzable programat El Sorrall i per tant, d acord amb l art. 6.3 de les NN UU del Pla General vigent, aprovat definitivament el 12/12/1996, requereixen la tramitació d una Modificació Puntual del Pla General, amb el grau de precisió pròpia del pla. Aquesta modificació es regirà en tot moment per les disposicions del Text Refós de la Llei d Urbanisme de Catalunya Decret Legislatiu 1/2010 del 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, i les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la llei d urbanisme; i el Reglament de la Llei d Urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol. En allò no previst, s estarà al que disposa la pròpia normativa del Pla General Municipal d Ordenació, PGMO 96. D acord amb l article 96 del Text refós de la Llei d urbanisme DL 1/2010, les modificacions de Pla General es subjectaran a les mateixes disposicions enunciades per a la seva formació. En aquest sentit, el present document conté els Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament i, per tant, la proposta formulada s ha d entendre com una alternativa de planejament respecte a les determinacions actuals del Pla General. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 10

1.4 EL PLANEJAMENT VIGENT L àmbit de la modificació que es proposa queda grafiat al plànol I.3 Planejament Vigent i compren bàsicament el sòl urbanitzable del Pla parcial aprovat El Sorrall pendent d execució i altres sòls urbans que d acord al Pla general d ordenació de Mataró 1996, estan qualificats de sistemes d espais lliures urbans i periurbans o de vialitat (claus V, U i C). PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ S = 233.505 m2. El sector del Pla general 1996 delimitava un cordó de sòl per crear un vial de caràcter paisatgístic que travessés el futur parc de Cerdanyola. En el marc urbanístic actual, aquest vial no queda justificat per la incompatibilitat amb la topografia, però tampoc queda justificat des de la mobilitat del barri, ja que la Ronda Bellavista admet una capacitat de trànsit molt per sobre de l actual i de la futura, amb la incorporació dels nous usos en El Sorrall. El Pla general preveia pel Sorrall l execució amb dos polígons: el primer per sistema de cooperació englobant els aprofitaments terciaris i un segon per sistema d expropiació per l execució dels equipaments i urbanització del sòl públic. Els paràmetres del PG 1996 pel desenvolupament del sector de sòl urbanitzable programat El Sorrall, d acord a l art. 175 de les NU PG1996 són: MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 11

DETERMINACIONS PLA GENERAL D ORDENACIÓ 1996 PEL SORRALL ÀMBIT SECTOR 100 % V ESPAIS LLIURES 29 % E EQUIPAMENTS 27 % C VIALITAT 25 % RWESERVES SÒL PÚBLIC mínim 81 % Zona 6 TERCIARI 19 % SÒL PRIVAT màxim 19 % EDIFICABILITAT BRUTA EDIFICABILITAT NETA (*) Index aplicable sobre el polígon de cooperació (*) 0,25 m2st/m2s 1,30 m2st/m2s El planejament derivat del Sorrall es va desenvolupar amb un Pla parcial que optà per un únic sector a executar pel sistema d expropiació. PLA PARCIAL EL SORRALL El Pla parcial del sòl urbanitzable programat El Sorrall es va aprovar definitivament el 22 de març de 2000, i des de llavors mai s ha previst la seva executivitat. No obstant això, l equipament destinat a Centre Esportiu Piscines El Sorrall es va construir i es va urbanitzar el terreny de l entorn, per facilitar l accés al centre i a l àrea d aparcament, des de la Ronda Josep Tarradellas. L ordenació del Pla parcial es basava en concentrar la distribució d un aprofitament per serveis privats amb edificis en alçada a lo llarg de la carretera d Argentona, i disposar la resta de superfície del sòl per equipaments esportius i espais lliures, amb l instrument de gestió per sistema d expropiació atesa la fragilitat de la viabilitat econòmica del Pla. PP EL SORRALL ORDENACIÓ DEL PLA PARCIAL EL SORRALL Aprovació definitiva 2000 MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 12

Els estàndards de sòl i paràmetres d ordenació del Pla parcial aprovat es desglossen en el quadre a continuació. QUADRE CARACTERÍSTIQUES PP-EL SORRALL ESTÀNDARDS DEL SECTOR D'EXPROPIACIÓ 100 % 169.985 V ESPAIS LLIURES 32 % 54.481 E EQUIPAMENTS 30 % 51.130 C VIALITAT 23 % 38.861 SÒL PÚBLIC 85 % 144.472 Zona 6 TERCIARI 15 % 25.513 SÒL PRIVAT 15 % 25.513 EDIFICABILITAT BRUTA EDIFICABILITAT NETA SOSTRE MÀXIM 0,21 m2st/m2s 1,42 m2st/m2s 36.129 m2st La resta de sòls urbans inclosos en el àmbit de Modificació, queden ordenats pel Pla general 1996 amb la qualificació i superfícies del quadre següents: QUALIFICACIÓ RESTA DE SÒL DE L ÀMBIT DE MODIFICACIÓ SEGONS PG1996 SUPERFÍCIE FORA SECTOR 63.520 V ESPAIS LLIURES 43914 U VERD PERIURBÀ 14703 E EQUIPAMENT 576 C VIALITAT 4.327 SÒL PÚBLIC 63.520 Finalment el QUADRE RESUM dels paràmetres d ordenació del Planejament Vigent, establerts com punt de partida per proposar la present Modificació són els següents: MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 13

QUADRE RESUM PARÀMETRES PLANEJAMENT VIGENT SUPERFÍCIE ÀMBIT MODIFICACIÓ PLA PARCIAL EL SORRAL 214.727 SUPERFÍCIE SECTOR 169.985 Gestió prevista pel Pla parcial EXPROPIACIÓ ESTÀNDARDS DEL SECTOR D'EXPROPIACIÓ 100 % 169.985 V ESPAIS LLIURES 32 % 54.481 E EQUIPAMENTS 30 % 51.130 C VIALITAT 23 % 38.861 SÒL PÚBLIC 85 % 144.472 Zona 6 TERCIARI 15 % 25.513 SÒL PRIVAT 15 % 25.513 EDIFICABILITAT BRUTA EDIFICABILITAT NETA SOSTRE MÀXIM 0,21 m2st/m2s 1,42 m2st/m2s 36.129 m2st PLA GENERAL 1996 SUPERFÍCIE FORA SECTOR 63.520 V ESPAIS LLIURES 43.914 U VERD PERIURBÀ 14.703 E EQUIPAMENT 576 C VIALITAT 4.327 SÒL PÚBLIC 63.520 TOTAL RESERVES VIGENTS PER ZONES VERDES I EQUIPAMENT V+U ESPAIS LLIURES 113.098 E EQUIPAMENTS 51.706 En un altre ordre de coses, el sòl de l àmbit d aquest planejament objecte de Modificació està afectat per altres planejaments: El Pla Director de la Línia Orbital Ferroviària PD-LOF, el qual determina una reserva de sòl pel traçat del tren en túnel i per sota de la riera, delimitant una afectació denominada SAF que queda grafiada en el plànol a continuació: SAF RESERVA SÒL PD-LOF MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 14

El Pla especial del Catàleg del Patrimoni arquitectònic, protegeix el conjunt fortificat de la Torre de Can Palauet, amb protecció d edifici i entorn a més de la delimitació d una àrea de prevenció arqueològica. S acompanyen a continuació les fitxes corresponents del Pla especial del Patrimoni. FITXA VIL.LA RURAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 15

Ajuntament de Mataró FITXA TORRE CAN PALAUET MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL Àrea Serveis Territorials-Secció d Urbanisme Juny 2013 16

1.5 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT L àmbit de la Modificació puntual del Pla general d ordenació en El Sorrall comprén les finques incloses que es poden observar en el plànol adjunt. En el plànol es grafien amb color verd, les finques de titularitat municipal o de l empresa municipal PUMSA, que representen un percentatge de quasi del 30% de la superfície de l àmbit. FINQUES CADASTRALS INCLOSES DINS L ÀMBIT DE MODIFICACIÓ Els vials actuals de l àmbit que s hagin de reurbanitzar per la nova ordenació, seran inclosos dins la superfície de l àmbit d aprofitament a efectes reparcel.lables. En canvi les lleres de torrents o camins públics dibuixats en el Cadastre municipal, seran identificats com superfícies de Domini públic que no generaran aprofitament. La superfície d aprofitament del polígon, d acord a la delimitació en els plànols d ordenació d aquest document, a efectes reparcel.latori és de 162.381 m2, a la qual li serà aplicable l índex d edificabilitat bruta que fixi aquest planejament. S ha de fer constar, no obstant, que s han observat algunes diferències entre les superfícies cadastrals i les que es dedueixen de la darrera base cartogràfica municipal. Haurà de ser doncs un futur aixecament topogràfic més precís el que, en el marc de la gestió del sòl, determini les superfícies exactes del sòl aportat. En el quadre següent queda desglossada l estructura de la propietat de tot l àmbit. A cada parcel la consta la seva referència i superfície cadastral, la seva superfície de sòl afectada, mesurada sobre l última actualització de la base topogràfica. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 17

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ÀMBIT EL SORRAL Referència cadastral Titular Superfície cadastral Superfície dins l'àmbit 19971-18 BOMAR-92 sl/francisco Baeza Fernández 2.597,00 m2 2.598,54 m2 19971-19 BOMAR-92 sl/francisco Baeza Fernández 40.486,00 m2 40.744,56 m2 19971-20 AJUNTAMENT DE MATARÓ 23.943,00 m2 23.943,00 m2 19971-21 ILURO STAR D'ARA SLU 1.614,00 m2 1.614,14 m2 16911-03 CONSTRUCCIONES MARESME CAPITEL SL 148,00 m2 140,34 m2 16911-04 Montserrat Mauri Rodón 2.671,00 m2 2.616,32 m2 16911-05 CONSTRUCCIONES MARESME CAPITEL SL 93,00 m2 90,54 m2 16911-06 Juan Subirats Navarro 1.213,00 m2 1.206,03 m2 16911-07 CONSTRUCCIONS METÀL.LIQUES ROULAT SL 5.296,00 m2 5.413,84 m2 16911-08 CONSTRUCCIONES MARESME CAPITEL SL 9.625,00 m2 9.595,56 m2 16911-09 PROMOCIONS VILABLAREIX SL 6.816,00 m2 6.779,24 m2 16911-10 CONSTRUCCIONES MARESME CAPITEL SL 10.364,00 m2 10.360,22 m2 16911-11 COOPERATIVA AGRÍCOLA DEL LITORAL SCCL 2.187,00 m2 2.113,97 m2 16911-13 AJUNTAMENT DE MATARÓ 3.730,00 m2 3.761,89 m2 16911-14 AJUNTAMENT DE MATARÓ 18.870,00 m2 20.085,01 m2 16911-15 AJUNTAMENT DE MATARÓ 4.465,00 m2 4.583,85 m2 16911-16 Jaume Boter de Palau Ràfols 15.482,00 m2 15.753,20 m2 16911-18 NUSCAMPS SL/Ajuntament de Mataró 23.431,00 m2 23.388,13 m2 16911-19 PUMSA 6.437,00 m2 6.482,43 m2 16911-20 Jaume Boter de Palau Ràfols 18.351,00 m2 18.733,20 m2 16911-21 Emilia Barceló Mayans / ROTI MOVENT SL 23.335,00 m2 23.335,45 m2 18926-01 REPSOL Comercial de Productes Petroliferos, SA 2.010,00 m2 280,87 m2 18926-03 GRUP D'ARA, SA 341,00 m2 34,28 m2 Vials a reurbanitzar Domini públic 6.964,39 m2 2.886,00 m2 SUPERFÍCIE TOTAL DE L'ÀMBIT 233.505,00 m2 Les diferències que es produïssin entre les superfícies registrades en aquest document de planejament i les superfícies reals, sempre que es justifiquin adequadament amb aixecament topogràfic signat per tècnic competent, seran resoltes en el transcurs del tràmit del document, o be en el procediment del projecte de reparcel.lació. MODIFICACIÓ PLA GENERAL D ORDENACIÓ EL SORRALL 18