L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs

Documentos relacionados
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Índex de figures i taules

Estadística econòmica. Els serveis i activitats complementaris en les escoles públiques de Catalunya. Curs

El transport públic guanya quota al cotxe privat

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

Càlcul de les prestacions

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic)

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

PARLA3 El teu futur parla idiomes

Semipresencial o combinada

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Hàbits de Consum de la gent gran

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

LES PERSONES QUE FAN LA URV

Graduï s. Ara en secundària

Música. Guia informativa

Inici curs escolar Barcelona

INFORME TRIMESTRAL núm. 52, 4t trimestre de

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

Curs març de 2015

Seguretat informàtica

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

GICS (Grup de Gestió d Informació. Gestors de cites: Què són? Què fan? Què podem fer més?

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

MANUAL DE LA QUALITAT

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

DOSSIER de la FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA

Producte Interior Brut per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu ( ) (Versió Corregida) 1 Data de publicació: dijous 6 d agost del 2015


Estadística de la Població de Barcelona

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN PSICOLOGIA (CURS )

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO


Primero. Primer Reconéixer les accions formatives proposades en les modificacions

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

PROGRAMACIÓ DEL CENTRE D INFORMACIÓ JUVENIL. - Programa Garantia Juvenil dirigit a la busca d ocupació per a jóvens de anys.

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

ELS SALARIS MITJANS A BARCELONA 2014

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia

DESCRIPCIÓ DEL LLOC DE TREBALL

Preguntes més freqüents

GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

La salut a Barcelona 2010

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

Informe Econòmic. Cava. Aquest document és propietat d Escura Consulting, quedant prohibida la seva divulgació total o parcial.

Ponència de sòl no urbanitzable

Tema 5: Els ecosistemes

La nupcialitat a Catalunya l any Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

,!7I 4D9-dgcecf! LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT I LA TECNOLOGIA

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SOL LICITUD D INSCRIPCIÓ

El finançament de les universitats públiques a Catalunya,

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Projeccions de la població a Catalunya

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

impacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental

Pel Departament d Educació: El senyor Jordi Roca i Armengol, director general de Centres Educatius.

Enquesta de salut de Catalunya Informe dels principals resultats

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

1 Com es representa el territori?

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

Transcripción:

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 13 / abril del 2013 www.idescat.cat L ensenyament privat reglat a Catalunya. Les idees clau Genera uns ingressos de 2.602 milions d euros, dóna ocupació a més de 57.000 persones i servei a uns 550.000 alumnes. L Administració pública aporta més de la meitat dels ingressos corrents dels centres d ensenyament privat no universitari, mentre que a les universitats privades aquest percentatge és del 14%. La despesa de personal representa la major part de les despeses dels centres. El cost mitjà anual per alumne és de 4.404 euros anuals. El nivell educatiu amb un cost superior per alumne és el de l educació especial amb 15.575 euros. El cost mitjà del personal docent oscil la entre els 14.902 euros anuals de l educació infantil a les llars d infants i els 44.468 de l educació secundària. Les quotes dels alumnes per serveis educatius de l ensenyament no universitari creixen gairebé un 50% en cinc anys. Els serveis de menjador, transport i residència de l ensenyament privat no universitari suposen un cost total de més de 200 milions d euros. El 42% dels alumnes utilitzen el servei de menjador. Les dones representen el 71% del professorat en el conjunt del sector, i són pràcticament el 100% a les llars d infants. aa Bc Dd ee ff gg hh ii jj kk ll mm nn oo pp qq rr ss tt uu vv xx yy zz 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 π L Enquesta de finançament i despesa de l ensenyament privat. L Enquesta de finançament i despesa de l ensenyament privat proporciona informació sobre l estructura de despesa i finançament del sector de l ensenyament privat reglat a Catalunya. S obtenen també dades sobre l estructura, activitat, costos i ingressos dels diferents nivells d ensenyament i els serveis complementaris dels centres docents privats. Les dades recollides serveixen igualment per complir els requeriments estadístics de diversos organismes internacionals (Unesco, OCDE, Unió Europea). Es tracta d una operació d enquesta censal excepte en el cas de les llars d infants que l Idescat realitza cada cinc anys en conveni amb l INE.

2 Dossiers Idescat L ensenyament privat reglat a Catalunya. L ensenyament privat reglat genera uns ingressos de 2.602 milions d euros, dóna ocupació a més de 57.000 persones i servei a uns 550.000 alumnes Els centres privats que imparteixen ensenyaments reglats a Catalunya generen uns ingressos corrents de 2.602 milions d euros durant el curs 2009-2010. En un sector en què predominen les entitats sense afany de lucre, aquesta és la millor magnitud per descriure el valor de la producció del sector. El 80% d aquests ingressos han estat generats per l ensenyament no universitari, mentre que les universitats generen el 15% i les llars d infants el 5% restant. En aquest sector treballen més de 57.000 persones, un 78% de les quals corresponen a personal docent i de direcció. Nombre de personal remunerat segons categoria professional. 9% 13% 78% Direcció i docent Menjador, transport i residència Administració, serveis generals i altres Uns 550.000 alumnes estudien en centres d ensenyament privat reglat a Catalunya durant el curs 2009-2010. Un 28% d aquests cursen estudis primaris, mentre que un altre 20% realitzen els estudis obligatoris de secundària. Els alumnes de centres d educació especial són 3.936. Alumnes de l ensenyament privat reglat per nivells educatius. 1% 5% 6% 19% 20% 21% 28% Infantil Primària Ensenyament secundari obligatori (ESO) Batxillerat Ensenyament professional Altres ensenyaments específics Ensenyaments universitaris Nombre d alumnes per nivells educatius de l ensenyament privat reglat. Nivells educatius Alumnes Infantil 1r cicle 37.747 Infantil 2n cicle 79.234 Primària 154.170 Ensenyament secundari obligatori (ESO) 111.846 Batxillerat 31.289 Ensenyament professional grau mitjà 11.634 Ensenyament professional grau superior 13.616 Educació especial específica 3.936 Educació d adults específica 2.368 Grau de 1r i 2n cicle 78.699 Màster i doctorat 6.013 Estudis superiors no homologats 19.441 Total 549.993

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Dossiers Idescat 3 L Administració pública aporta més de la meitat dels ingressos corrents dels centres d ensenyament privat no universitari, mentre que a les universitats privades aquest percentatge és del 14% El 73% de les unitats (aules) destinades als ensenyaments no universitaris han estat concertades per la Generalitat de Catalunya. Aquest percentatge supera el 90% si ens fixem en l educació infantil de 2n cicle, en la primària o la secundària obligatòria. Per aquest motiu, s explica que el finançament públic signifiqui el 55% dels ingressos totals dels centres privats no universitaris que imparteixen ensenyaments reglats, mentre que a l ensenyament universitari que rep subvencions, però no concertacions i les llars d infants només signifiqui un 14% i un 10%, respectivament. És precisament en aquests dos darrers casos en què es presenta una major participació de les quotes dels alumnes en el total del finançament. Grau de concertació per nivells educatius. % d unitats concertades Nivells educatius Unitats concertades Unitats no concertades Total unitats sobre el total Infantil 1r cicle 0 2.739 2.739 0,0% Infantil 2n cicle 2.929 314 3.243 90,3% Primària 5.809 449 6.258 92,8% Ensenyament secundari obligatori (ESO) 3.747 384 4.131 90,7% Batxillerat 392 794 1.186 33,1% Ensenyament professional grau mitjà 345 231 576 59,9% Ensenyament professional grau superior 354 264 618 57,3% Educació especial específica 461 27 488 94,5% Educació d adults específica 0 99 99 0,0% Total 14.037 5.301 19.338 72,6% Distribució dels ingressos corrents per tipus de centre. Milers d euros Quotes dels alumnes Concertacions Aportacions privades, Quotes dels alumnes de serveis i subvencions associacions, Total ingressos de serveis educatius complementaris públiques i altres ingressos corrents Llars d infants 84.262 28.376 13.050 6.715 132.403 primari 32.850 15.067 89.336 4.096 141.349 secundari 126.988 68.571 409.552 17.114 622.225 secundari i batxillerat 394.102 175.003 565.957 69.052 1.204.114 professional 22.999 1.038 16.515 5.202 45.754 Centres d educació especial 3.455 3.028 58.975 3.126 68.584 Centres de formació d adults 1.147 0 346 660 2.153 Centres universitaris 300.360 4.198 55.484 25.335 385.377 Total ingressos 966.163 295.281 1.209.215 131.300 2.601.959 Llars d infants primari secundari secundari i batxillerat professional Centres d educació especial Centres de formació d adults Centres universitaris 0 20 40 60 80 100 % Quotes dels alumnes de serveis educatius Quotes dels alumnes de serveis complementaris Concertacions i subvencions públiques Aportacions privades, associacions i altres ingressos

4 Dossiers Idescat L ensenyament privat reglat a Catalunya. La despesa de personal representa la major part de les despeses dels centres La despesa de personal suposa una part majoritària del total de despeses dels centres, situada entre un 60% i un 80%, amb l excepció de l educació especial en què aquesta proporció arriba a superar el 85%. Concretament, les despeses corrents més elevades són les despeses de personal docent, que se situen en una proporció mitjana del 62% sobre el total dintre de l ensenyament privat reglat, seguit de les despeses generals amb un 15% del total. Aquest percentatge de despeses generals augmenta per a les universitats fins a un 34%. Distribució de les despeses corrents per tipus de centre. Milers d euros Personal Béns i serveis Personal no docent Béns i serveis Serveis Total Personal i altres despeses per activitats complementaris Despeses despeses docent de personal educatives i altres generals corrents Llars d infants 65.905 14.041 5.920 9.908 24.063 119.837 primari 93.419 11.157 3.981 12.139 15.335 136.031 secundari 417.105 47.667 14.917 51.409 62.011 593.109 secundari i batxillerat 734.180 108.660 34.051 124.764 130.909 1.132.564 professional 23.532 4.740 2.904 648 9.455 41.279 Centres d educació especial 43.063 13.912 595 4.208 4.849 66.627 Centres de formació d adults 861 240 468 20 455 2.044 Centres universitaris 132.605 71.649 17.069 7.139 117.101 345.562 Total despeses 1.510.670 272.066 79.905 210.235 364.178 2.437.053 Llars d infants primari secundari secundari i batxillerat professional Centres d educació especial Centres de formació d adults Centres universitaris 0 20 40 60 80 100 % Personal docent Personal no docent i altres despeses de personal Béns i serveis per activitats educatives Serveis complementaris i altres Despeses generals

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Dossiers Idescat 5 El cost mitjà anual per alumne és de 4.404 euros anuals. El nivell educatiu amb un cost superior per alumne és el de l educació especial amb 15.575 euros Des d una perspectiva econòmica, el cost per alumne és un indicador molt significatiu. A la taula adjunta es presenten els valors d aquest concepte que ens proporciona l enquesta per als diferents nivells educatius. El cost mitjà per alumne de l ensenyament privat no universitari i llars d infants és de 4.404 euros anuals durant el curs 2009-2010. Si analitzem els costos pels diferents nivells destaca la xifra corresponent a l educació especial, situada en 15.575 euros, seguida per la dels estudis de batxillerat, situada en 5.013 euros. No es difonen resultats per a l ensenyament universitari perquè la intensitat i la durada dels estudis d aquest nivell són molt heterogènies. En el transcurs dels cinc anys que separen aquesta enquesta de l anterior realitzada per al curs 2004-2005, els costos per alumne als centres no universitaris excloses les llars d infants s han incrementat en un 21%, és a dir, han passat de 3.676 euros de mitjana a 4.436 euros. Cost anual mitjà per alumne per nivells educatius. Euros Infantil 1r cicle 4.036 Infantil 2n cicle 3.756 Primària 4.270 Ensenyament secundari obligatori (ESO) 4.611 Batxillerat 5.013 Ensenyament professional grau mitjà 4.831 Ensenyament professional grau superior 4.449 Educació d adults específica 15.575 Ensenyament d adults 2.396 Total 4.404 Si observem els diferents nivells educatius es pot veure com aquest augment del cost per alumne es trasllada a tots ells, excepte en el cas de l educació professional, en què s ha produït una lleugera disminució. Cost per alumne per nivell educatiu. Cursos 2004-2005, 2009-2010 Euros 18.000 Curs 2004-2005 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 Infantil Primària Ensenyament secundari obligatori (ESO) Batxillerat Ensenyament professional grau mitjà Ensenyament professional grau superior Educació especial

6 Dossiers Idescat L ensenyament privat reglat a Catalunya. El cost mitjà del personal docent oscil la entre els 14.902 euros anuals de l educació infantil a les llars d infants i els 44.468 de l educació secundària El cost anual d un professor a dedicació plena costa una mitjana de 38.212 euros per al conjunt de les llars d infants i els centres d ensenyament no universitari. Aquesta xifra amaga, però, grans diferències segons el nivell educatiu en què treballa cada docent. Així, l enquesta ens indica que els professionals de les llars d infants són els que presenten el cost anual més baix, situat en 14.902 euros. Els costos del personal docent van creixent a mesura que imparteixen classes en nivells superiors, encara que no proporcionalment. Els docents que atenen els alumnes de fins a 6 anys a les escoles de primària presenten un cost que supera amb escreix el doble de l anterior, i el màxim el trobem en els professors que s ocupen de l alumnat d ESO i de batxillerat, situat en 44.468 euros. Les quantitats assignades a l ensenyament professional i a l educació especial són una mica més baixes. L educació d adults presenta el segon cost més baix després de les llars d infants amb 27.214 euros. Cost mitjà anual del professorat per nivells educatius. Curs 2009-2010 Euros Infantil en llars d infants 14.902 Infantil en centres de primària 35.234 Primària 42.370 Secundària (ESO i batxillerat) 44.468 Ensenyament professional 42.312 Educació especial específica 40.645 Educació d adults específica 27.214 Total 38.212 Les quotes dels alumnes per serveis educatius de l ensenyament no universitari creixen gairebé un 50% en cinc anys La quantitat mitjana per alumne que les famílies paguen als centres en concepte de quotes educatives creix un 48% des del curs 2004-2005 fins al curs 2009-2010 en l ensenyament no universitari, un 19% a les llars d infants i un 45% en els estudis universitaris oficials. Així, les llars d infants passen d una quota mitjana per alumne de 2.207 euros al curs 2004-2005 a 2.635 euros al curs 2009-2010. Els centres d ensenyament no universitari passen de 948 euros per alumne a 1.405 euros i les universitats de 2.194 euros a 3.172 euros. En aquest darrer grup, els 3.172 euros anuals que les universitats ingressen de mitjana signifiquen el 90% del cost total. Quotes de serveis educatius per alumne i tipus de centre Euros 3.500 Curs 2004-2005 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Llars d infants Ensenyament no universitari Ensenyament universitari (estudis oficials)

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Dossiers Idescat 7 Els serveis de menjador, transport i residència de l ensenyament privat no universitari suposen un cost total de més de 200 milions d euros. El 42% dels alumnes utilitzen el servei de menjador Els serveis complementaris juguen un paper molt significatiu a les llars d infants i els centres d ensenyament no universitari, tant pel que fa a l activitat com a l economia. Així, els serveis de menjador, transport escolar i residència representen una despesa global de gairebé 208 milions d euros durant el curs 2009-2010, mentre que els ingressos generats per les quotes abonades pels alumnes superen els 290 milions d euros. Dins d aquests serveis destaca el servei de menjador, que és utilitzat per uns 189.000 alumnes. Un 97% de les llars d infants, així com un 83% dels centres no universitaris ofereixen aquest servei als seus alumnes. El servei complementari de residència té una presència molt reduïda als centres. Serveis de menjador i transport a l ensenyament privat no universitari. Centres que en disposen Usuaris Nombre % Nombre % Menjador Llars d infants 564 96,9 18.116 56,6 Ensenyament no universitari 676 82,9 170.716 41,2 Total 1.240 88,8 188.832 42,4 Transport Llars d infants 14 2,4 350 1,1 Ensenyament no universitari 102 12,5 13.746 3,3 Total 116 8,3 14.096 3,2 Les dones representen el 71% del professorat en el conjunt del sector, i són pràcticament el 100% a les llars d infants Els resultats de l enquesta permeten veure l alt grau de feminització de l ensenyament, que és molt elevat a les llars d infants (96% de dones) i que disminueix a mesura que augmenta l edat dels alumnes. Els nivells específics d ensenyament especial i d adults també mantenen aquest grau elevat de feminització amb un 76% de mitjana, percentatge equivalent al nivell de primària. Les dones representen de mitjana el 71% del personal docent que exerceix en els centres privats d ensenyament reglat. Professors remunerats per nivells educatius i sexe. Altres ensenyaments específics Ensenyaments universitaris Ensenyament professional Batxillerat Secundària Primària Infantil 0 20 40 60 80 100 % Dones Homes El conjunt de centres recollits a l enquesta ocupa més de 51.000 docents a Catalunya durant el curs 2009-2010, si hi comptabilitzem els professionals que exerceixen la seva tasca docent als centres universitaris en règim de treballadors autònoms. El 64% dels professors de l ensenyament privat reglat pertanyen als nivells d infantil, primària i secundària, i les seves hores constitueixen gairebé el 80% del total d hores impartides. Les xifres corresponents a la universitat poden ser confuses per la dedicació variable dels seus professors: els docents universitaris representen un 20% del total de professors de tots els nivells educatius, però si ho analitzem per hores de treball, aquests docents només representen el 6% (dintre de les hores de treball s inclouen tant les hores lectives com les complementàries i extres). Professors i hores docents per nivells educatius. 2% 20% 21% 3% 5% 7% 6% 28% Infantil Primària Ensenyament secundari obligatori (ESO) 6% Batxillerat 8% 23% 22% Ensenyament professional 20% 29% Altres ensenyaments específics Professors Hores docents Ensenyaments universitaris

8 Dossiers Idescat L ensenyament privat reglat a Catalunya. www.idescat.cat Per a més informació: http://www.idescat.cat/cat/societat/educacio/efdep.html Glossari Ensenyament reglat. Ensenyament homologat contingut en els programes oficials. Educació especial específica. Educació dirigida a alumnes amb deficiències cognitives severes, a causa de les quals es troben discapacitats per cursar nivells d ensenyament reglats. Educació d adults específica. Educació de caràcter formal dirigida a adults que no és equivalent a cap dels nivells de règim general, com ara la preparació de proves d accés a la universitat per a majors de 25 anys, cicles de grau mitjà i superior i aules taller. Quotes dels alumnes. Parts de pagament que es realitzen als centres d ensenyament en concepte d inscripció dels alumnes per tal que rebin una formació educativa (quotes d ensenyament), per serveis complementaris com menjador, residència o transport (quotes de serveis complementaris) o altres conceptes. Concertacions o concerts educatius. Transferències que realitza l administració autonòmica als centres d ensenyament privat. Inclou el pagament delegat, que són els sous i salaris pagats directament per l Administració al personal concertat i contractat pel centre, les cotitzacions per quota patronal a la Seguretat Social i els complements de funcionament. Cost mitjà anual per alumne. Quocient format pel total de costos de personal (incloent-hi salaris estimats de tasques no remunerades), els costos en béns i serveis dels centres i les amortitzacions, partit pel total d alumnes. Cost mitjà anual per professor. Quocient format pel total de costos de personal (incloent-hi salaris estimats de tasques no remunerades), partit pel total de professors. Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Via Laietana, 58. 08003 Barcelona http://www.idescat.cat ISSN: 2013-3898 Dipòsit legal: B-15.929-2009