Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics
1. Idees antigues Des de molt antic, els grecs varen ser els primers en tenir curiositat per tot allò que els envoltava, de manera que es feien tot tipus de preguntes i se les intentaven respondre. Una d aquestes preguntes era tot allò que hi havia en el firmament. El firmament per a ells era allò que podien veure en el cel.
Des de sempre es varen interessar i intentaven fer figures amb els estels, de manera que així sorgiren les constel lacions, figures imaginàries que realitzen els estels segons com estan disposats al cel.
Per això començaren a formular unes teories: Teoria Geocèntrica: fou formulada per Ptolomeu i aquest afirmava que la Terra era el centre del firmament i que tots els astres, estrelles, estrelles mòbils (actualment són els planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), Sol i Lluna, giraven entorn de la Terra.
Teoria Heliocèntrica: fou formulada per Copèrnic i ell proposava que era el Sol el centre del firmament i que tot girava al seu voltant, però no va ser fins l any 1610 que Galileu va afirmar la seva teoria gràcies als estudis matemàtics i al seu telescopi.
2. Origen de l Univers i components Es pensa que l origen de tot l Univers és una gran explosió, Big Bang, la qual diu que tot prové d una gran bolla de foc que es caracteritzava perquè les seves partícules es movien molt ràpidament, de manera que augmentava la seva temperatura i en conseqüència el seu espai, fins que un dia explotà.
De manera que tot el seu material es dispersà pel firmament. D aquest material en sortiren els següents components: - Galàxies: són agrupacions de milions d estrelles que sorgeixen d un nucli, relativament gran, el qual està format per Hidrogen (H 2 ) i que d ell es formen la resta d estrelles de la galaxia.
Estrelles: són masses incandescents de gasos, generalment d H 2 on en el seu interior hi tenen lloc explosions nuclears. Ex Sol. Planetes: són restes de les explosions nuclears de cada una de les estrelles. Aquest material queda orbitant entorn de l estrella i es va refredant, formant així cada un dels planetes. Depenent de la Tª de refredament el planeta tindrà unes característiques o unes altres.
Generalment les estrelles que tenen planetes al seu voltant se ls anomena Sistema Solar. Satèl lits: són cossos que han quedat orbitant entorn del planeta. Es pensa que són restes del mateix planeta que s ha desprès a causa d un impacte de meteorit en el moment que el planeta s estava refredant. Ex: la Lluna
Asteroides: són restes de plasma expulsat pel Sol els quals es troben entre Júpiter i Mart i es pensa que són restes d un possible planeta que s hauria format però que a causa de la força de gravetat de Júpiter no va ser possible. N hi ha que tenen la seva òrbita que es creua amb l òrbita de la Terra, de manera que són molt perillosos ja que
poden xocar amb la Terra. Aquests asteroides s anomenen NEO s.
En el cas que les dimensions dels asteroides són reduïdes s anomenen Meteorits, els quals solen impactar a la Terra i quan travessen l atmosfera provoquen el que anomenam estrelles fugisseres.
Cometes: són roques formades per material sòlid i gasos que orbiten a la part més exterior del Sistema Solar, al que anomenam Cinturó de Kuiper. Els cometes es caracteritzen per tenir una coa, la qual és doble, ja que una és de pols i l altre és de gas. Quan fan el seu recorregut entorn del Sol la coa sempre està dirigida a favor del vent solar.
En el moment que l òrbita del cometa interacciona amb l òrbita de la Terra, les restes de pols que ha deixat el cometa provoca una gran formació d estrelles fugisseres, que les coneixem com la pluja d estrelles. Aquí a Mallorca se ls coneix com Les llàgrimes de St Llorenç i les Lleònides.
Aurores boreals: són una espècie de niguls de colors que s han format a conseqüència de la interacció de partícules interestel lars procedents del vent solar (reaccions nuclears de l interior del Sol).
Nebuloses: són niguls de gas i pols on en el seu nucli s hi van formant gran explosions nuclears de manera que donen lloc a noves estrelles, és a dir són niarons d estrelles
Supernoves: són estrelles velles i de gran tamany que quan explotin donaran lloc a estrelles més petites, com és el cas de Betelgeuse.
Enana Blanca: són estrelles velles i de petit tamany que quan explotin no donaran lloc a estrelles, com és el cas del nostre Sol.
3. El Sistema Solar Planetes interiors - Mercuri: Copiar pàg 12 i 13.
4. Personatges històrics