CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA

Documentos relacionados
Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

L HORA DE LA GRAMÀTICA

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

Morfosintaxi. Les preposicions. a amb de en per per a Preposicions tòniques: dalt, damunt, darrere, davant, dessota, dins, dintre, sobre sota, vora.

Morfologia dels pronoms febles

MÚLTIPLES I DIVISORS

Preposicions i conjuncions. Hi ha casos, però, en què podem introduir el CD amb la preposició a:

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.

Unitat 4. Què vas fer ahir?

Apunts. N1 B1 Unitat 4 A quina hora passa el tren?

Una visió general del tema...

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

S + V + O V + S + O S + O + V

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

Encreuada. El serveix per mesurar el pas del temps. La busca més gran assenyala els, i la busca més petita assenyala les.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

La Lluna, el nostre satèl lit

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català

l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS

Complements del verb. 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent. Departament de llengua catalana Institut Torreforta

Hàbits de Consum de la gent gran

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

4. SUBORDINADES ADVERBIALS

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Hàbits de Consum de la gent gran

Com funcionen les bicicletes?

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

Pautes de correcció en català

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Prova de nivell Bàsic 3

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

El verb: temps i mode

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

El determinat o definit que serveix principalment per a denotar que el nom ja és conegut (per exemple:joan va portar el cotxe).

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

LLEGENDA DE LA MARANYOTA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

TEMA 2: Múltiples i Divisors

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013

Interferències lingüístiques

Repetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs directe.

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

JEURE, TREURE, NÉIXER

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

GUIA AUTOMATRÍCULA

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

3. Oració subordinada substantiva: concepte i tipus

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Els adverbis solen indicar el temps, el lloc i el mode en què es fa l acció verbal.

Curs 1r d ESO juny 2013

adir-se amb amenaçar amb avenir-se amb comptar amb conformar-se amb fer-se amb...

La Terra, el planeta on vivim

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font:

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Centre d Ensenyament Online (CEO)

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

Català. Oració composta: visió global. Prova feta pública

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

CREAR-SE UN COMPTE GMAIL

Tema 5: El sistema solar i l univers

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

UNITAT 2. CIUTATS I GENT

La rateta que escombrava l escaleta

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

I al desplegable podrem escollir entre la configuració del fons i l estil de la presentació

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

Polinomis i fraccions algèbriques

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

Gramàtica 3. Els pronoms febles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Transcripción:

Preposicions febles Usos A. Introdueix excepcionalment un complement directe en els casos següents: a) Quan el CD és un pronom personal fort: A ell, el recordo. b) Davant dels pronoms tots (persones), tothom, ningú. En aquests casos, però, també es pot ometre la preposició a. Sempre s escolta a tothom. Sempre s escolta tothom. c) Quan hi ha un verb sobreentès. EN. Davant d un infinitiu amb valor temporal: En arribar (=Quan va arribar), van anar de seguida al cinema.. Per expressar lloc físic, davant d article indeterminat, adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals: Hem quedat en un restaurant del centre del poble. Hem quedat en algun restaurant prop d aquí.. Per expressar temps amb un sentit de duració: Jo admiro la Carme i tu a la Maria. d) En oracions recíproques. S insultaven l un a l altre.. Introdueix un complement indirecte: T acabaré aquest disseny en vint dies.. Introdueix el complement del nom o de l adjectiu: És llicenciada en filologia catalana. Ha comprat un regal a la seva néta.. Davant d un topònim: He arribat a Calonge ben aviat.. Per expressar lloc físic, davant d article determinat i de l interrogatiu quin, quina: Hem quedat al restaurant de la cantonada. Desconeixen a quin país va anar a parar.

Període del dia o de l any (al matí, a mitja tarda, al vespre, a l estiu, a la tardor...): Avui al vespre em quedaré a casa.. Segles: La decadència va començar al segle XVI. Atenció!: L any 2011 serà recordat pel terratrèmol del Japó. Consell pràctic: Per distingir el CD del CI i, per tant, saber quan hem de posar la preposició a o no, es poden fer servir dos mètodes: 1) passar l oració d activa a passiva; 2) substituir el complement per un pronom feble de la 3a persona del singular (el, l, la CD o li CI ). He visitat el meu veí o He visitat al meu veí? 1) Si passem l oració activa a passiva, el resultat és el següent: El meu veí ha estat visitat per mi. Com que la transformació és possible i la frase té sentit, sabem que el complement NO ha de portar preposició. 2) Si substituïm el complement del verb (el meu veí) per un pronom (L he visitat), en fem servir un de complement directe. Així, doncs, la frase correcta és He visitat el meu veí.

AMB. Expressa mitjà: DE. Introdueix el complement del nom: Hi anirem amb cotxe. Nota: En aquest cas, també seria correcte fer servir la preposició en Hi anirem en cotxe.. Expressa instrument: Li agrada escriure amb ploma. Se sent molta pudor de cremat. Aquesta camisa de quadres és molt bonica.. Quan hi ha un nom sobreentès i expressem un sentit partitiu: Tinc una llibreta blava i una de vermella.. Indica acompanyament:. Introdueix circumstancials de lloc: Anirà a Barcelona amb la seva cosina. He menjat un plat de pollastre amb samfaina boníssim.. Indica contacte: Una taula es tocava amb l altra.. Indica manera: Arribarà de Barcelona amb tren.. Pot introduir, en contextos formals, el subjecte o el complement directe d un verb principal, quan és infinitiu (acordar, aconsellar, assajar, cercar, decidir, deliberar, desdenyar, desitjar, dignarse, esperar, exigir, jurar, oferir...): Escriu amb la mà esquerra. M ha aconsellat de fer-me la roba jo mateixa. Nota: En aquest cas, també seria correcte M ha aconsellat fer-me la roba jo mateixa.. Introdueix adjectius qualificatius atributs del pronom feble en: Si necessites orxata, te n portaré de bona.

Preposicions tòniques FINS Davant dels adverbis i de la conjunció que: Fins demà! No t'aixequis de la taula fins que no t'ho hagis acabat tot. FINS A Conté la idea de "direcció cap a un lloc": Me'n vaig fins a l'estanc i torno. Conté la idea de "transcurs de temps (o d'una successió) cap a un terme": Fins a la tarda no arribarà la comanda que espereu..davant d una oració d infinitiu: No va descansar fins a tenir-ho tot acabat. Consell pràctic: Una expressió que es construeix sempre amb la preposició a també manté la preposició quan s hi anteposa la preposició fins i, paral lelament, si l expressió es construeix sense la preposició a en altres casos, aquesta preposició tampoc no apareix darrere fins. Hem quedat demà! Fins demà! Me n vaig a l estanc i torno. Me n vaig fins a l estanc i torno. A la tarda arribarà la comanda que espereu. Fins a la tarda no arribarà la comanda que espereu. CAP Davant dels adverbis: Anirem cap allà! CAP A Expressa la direcció d'un moviment: Anàvem de dret cap a les roques. Expressa una referència aproximada (espacial o temporal): Cap a la banda de ponent fa més fred. (Referència espacial.) Cap a les vuit del vespre ja és fosc. (Referència temporal.) Consell pràctic: Es pot aplicar la mateixa recomanació pràctica que s ha explicat en relació amb les preposicions fins i fins a.

1. Col loqueu cap i cap a / fins i fins a segons convingui: 1. No ens veurem nit o demà. 2. Aquesta botiga estarà tancada des de l'11 31 d'agost. 3. No es va calmar que el va veure arribar. 4. Van córrer plegats aquell pujol. 5. Et va bé les nou del vespre? 6. M'han fet un contracte temporal, des de l'abril setembre. 7. Estudiaré aprendre'm tot el temari. 8. Havent sopat, se'n va anar aquella reunió. 9. Per presentar la sol licitud, no hi ha temps la setmana entrant. VERBS PREPOSICIONALS CANVI DE PREPOSICIÓ (VERBS PREP. QUE REGEIXEN EN/AMB) CAIGUDA DE PREPOSICIÓ DAVANT LA CONJUNCIÓ QUE Pensa en tu. Té interès en això. Pensa a / de venir. Té interès a aprendre. Pensa que has de venir. Té interès que aprenguis a llegir. Vés amb compte amb la brutícia. Estan acostumades a la feina dura. Parla de política amb la seva família. Vés amb compte de/a no embrutar-te. Vés amb compte que no t embrutis. Estan acostumades que arribi tard a sopar. Parla que la seva família està molt lligada a la política local.

2. Esmeneu quan calgui: 1. La investigació de presumptes corrupcions afecta al sector econòmic. 2. El lladre va donar el botí a la dona del policia. 3. El noi va assassinar al fill del moliner. 4. El Barça va guanyar el Betis. 5. La policia va trobar al segrestat ahir a la matinada. 6. Vam saludar a la seva dona. 7. La crisi política no causa cap mal als teus interessos. 8. Ell estimava la Maria. 10. Ell estava agraït a la Maria. 11. Això, ja ho pots portar a l'amo. 12. El pagès va orientar als turistes. 13. Has telefonat a la teva dona? 14. Conec al director. 15. Crec que podré escriure al meu marit. 16. Ahir vaig visitar al senyor Pere. 17. Crec que podré convèncer al meu marit. 18. S'ha d'avisar als conductors que circulin amb precaució. 3. Ompliu els buits, si cal, amb la preposició corresponent. 1. Pensa venir-hi demà. 2. L'oposició insisteix exigir la reducció de la despesa pública. 3. Després de la lectura dels fets, es va procedir la votació. 4. La secretària l'ha convençut que no se'n vagi abans de dinar. 5. Ha dit la recepcionista que no el molestin durant tot el matí. 6. Molta gent ha criticat el president que hagi substituït l'entrenador. 7. El jutge ha cridat en Joan declarar.

Bibliografia consultada: Herrero, P; Valle, M. Llengua catalana. Material didàctic per a cursos de nivell C, Escola d Administració Pública de Catalunya, 2001 Fernàndez, A. Una experiència de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Departament de Governació. Direcció General d Administració Local, 1993 Gramaticard. Regles de gramàtica catalana. Castellnou Edicions, 2006 Abril, J. Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, Edicions 62, 1997 Paloma, D. ; Rico, A. Diccionari de dubtes del català, Edicions 62, 1998