DE SA COLÒNIA DE SANT PERE A ES CALÓ I VARIANT DE SA CANOVA Durada 3:30 h, 12 km. Itinerari d anada i tornada no senyalitzat però sense pèrdua possible. La variant de Sa Canova pren 2 hores més De la carretera d Alcúdia-Can Picafort-Artá, sortim per la desviació que, cap al mar, ens du a sa Colònia de Sant Pere. Inici: Pel Passeig de la Mar de sa Colònia, amb grans tamarells i pel davant d un niu de metralladores, sortim en direcció E, per la cala de s Estret. En 1 km deixem la carretera davant la Punta de cas Taverner per seguir pel primer corriol ran de mar i arribem a s Arenalet de Son Colom o des Ermitans. Aviat arribem al Caló des Corb Marí, on continuem ran de mar o bé prenem la carretera al llarg de uns 200 m fins arribar al Caló s Cans.
Caló s Cans: Antic port del poblat talaiòtic de Can Pa-amb-oli, en un turonet uns 300 m a l interior. Hi ha quatre escars, amb rampes per varar les barques, i un niu de metrelladores de la guerra civil. Pel costat del segon escar surt un corriol que ens du a la zona dels Canons i a la petita platja des Maressos, amb restes d una cantera i curioses formacions d arenisques. El dolmen de s'aigua Dolça: Al darrera de la platja pel costat E, és un dels més antics de Mallorca, datat entre els anys 1750-1650 a. C. És un lloc d enterraments secundaris, i s hi trobaren els ossos de 20 persones que s havien enterrat abans a un altre lloc. Seguint el camí arribem a l urbanització de Betlem. Seguim ran de
mar fins que hem de pujar pel carrer que du al bar-restaurant Casablanca, amb una petita cala (cala Mata) al darrera. Després, al final de l asfalt, trobem una bifurcació. Pel camí de l esquerra podem devallar a la platgeta de Na Clara. La pista de la dreta és la que en 3 km ens du al Caló de Betlem. Sempre hem de seguir aquesta pista principal, que inicialment va de pujada. En el nostre camí, més endavant veiem a la nostra dreta els penyassegats de la talaia Freda (562 m, el punt més alt de les muntanyes d Artà), el Puig de sa Tudossa (436 m) i, al final, la talaia Moreia (432 m), formant el Cap de Ferrutx. Un corriol devalla a les platges des Barrancar i poc després podem veure les restes d un forn de calç. Des d aquest punt tenim excel lents vistes sobre la costa. La toponímia recorda aquí el vell marí, foca mediterrània freqüent l any 1930: Vells Marins Alts, Vells Marins Baixos, estret dels Vells Marins, cova del Vells Marins. Aquesta zona seria apta per la seva reitroducció. Actualment només en queden uns 500 exemplars. Es Caló: Hi arribem passant pel davant d unes antigues casetes de carabiners restaurades, amb un pou.
És un portet natural amb un petit dic, rodejat d un pinar. Després desfem el camí fins a la Colònia de Sant Pere. Variant de Sa Canova: Es tracta de visitar una de les darreres grans platges verges de Mallorca, amb un sistema dunar singular i una zona humida amb fauna i flora destacades. En una campanya organitzada per salvar-la de la urbanització, hi participaren artistes como Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Xavier Mariscal, José Manuel Broto i José María Sicilia. Sortim a peu des del port de la Colònia de Sant Pere cap a ponent
per la carretera litoral de s Estanyol, nucli situat a 2 km de distancia per seguir aviat pels camins prop del mar. Al llarg de l itinerari ens acompanyen els tamarells i el fonoll marí. Trobem sa caleta Tonó i, seguim pel corriol que va ran de costa per sa Punta Llarga de s Estanyol i arribem a la Punta de s Estanyol i al torrent del mateix nom. Passem el torrent i arribem a la Punta de sa Barraca i a la platja de sa Canova, de 1,8 km. Al fons, prop de Son Serra de Marina, es veuen dos construccions d us militar en forma d obelisc. S Entrada és el primer tram de platja, usualment gran quantitat de posidònia acumulada. Al fons hi ha la gran zona dunar de la marina de sa Canova.
Arribem en gairebé una hora de camí fins la zona humida del torrent de Na Borges i a Son Serra de Marina. Després desfem el camí fins a la Colònia de Sant Pere.