Tasca 1.- RIQUESA I POBRESA AL MÓN

Documentos relacionados
Unitat 5: NORD-SUD: Un món desigual. David Fernández de Arriba

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

Atur a Terrassa (abril de 2010)

TASCA 2.- LA POBLACIÓ

Un bàsquet per l'educació i la salut a Kolda. SENEGAL

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Tasca 2.- QUÈ SÓN ELS ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH)?

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni

Tema 2: L economia europea

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

La protecció social a Catalunya M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Variació població. Població

FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Tasca 1.- EL PLANETA TERRA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

Unitat 3 CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS

CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

COMITÈ EXECUTIU - 23 de maig de Indicadors de mobilitat i conjuntura

Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat

OBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INFRAESTRUCTURES

Xifres de Catalunya

La salut a Barcelona 2010

Xifres de Catalunya

PIMES I MULTINACIONALS

El sector terciari: els serveis.

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

S hereta el càncer de mama?

Catalunya i Espanya en xifres

CANVIA DE SABATES ESTAT DE LA QÜESTIÓ A LA UNIÓ EUROPEA RESULTATS GLOBALS (20 PAÏSOS) Harald Blaha / Tanja Fink

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Inici de curs

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya

Cambra de Comerç de Girona 14 de juliol de 2016

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...

LA INVERSIÓ SOCIAL EN INFÀNCIA A CATALUNYA: ALGUNS REPTES DE PRESENT I DE FUTUR

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL

Més de 1000 milions d'habitants:... Entre 500 i 1000 milions d'habitants: Entre 100 i 500 milions d'habitants:

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

Enquesta Uro-Oncològica 2016

UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS. Montse Alsius

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

OFICINA DEL CITE A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Què és? Som el que mengem

El cost de la vida per a les persones inframileuristes

Xifres de Catalunya

L escenari actual versus futur a venir del mercat laboral

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral

Tasca 7.- EL TURISME

OFICINA DEL CITE A RUBÍ DADES ESTADÍSTIQUES

C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA

Tema 5: El sistema solar i l univers

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2015

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

LA GENT GRAN A LA CIUTAT DE BARCELONA. DADES DEMOGRÀFIQUES

ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL. l àmbit social

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Barcelona compta amb establiments actius

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

Model Predictiu d'activitat Gripal

Aplicació de la taxa de l euro per recepta. Barcelona, 18 de juny de 2012

Resultats de l estudi EuroRAP

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

El diagrama de Swan 26 abril 2017

Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf. 1r. trimestre de 2006

OFICINA DEL CITE A VILANOVA I LA GELTRÚ

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

El relleu peninsular. La Meseta Central

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia

04/05/2017. Institut Bonanova de FP Sanitària

Campanya de vacunació antigripal

OFICINA DEL CITE A IGUALADA

DADES DEL FERROCARRIL AL CAMP DE TARRAGONA

OFICINA DEL CITE A RUBÍ

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

Transcripción:

TEMA 4: DESENVOLUPAMENT I SUBDESENVOLUPAMENT Tasca 1.- RIQUESA I POBRESA AL MÓN La riquesa al món està molt mal repartida. Dels 7.000 milions d habitants que hi a al planeta, més de la meitat viuen amb greus mancances i una elevada proporció no tenen cobertes les necessitats més elementals de subsistència, com l alimentació, la sanitat o l educació. Contràriament, una minoria de població viu en l opulència i té molts més recursos del que necessita. 1.- EL MÓN DESENVOLUPAT La Terra es divideix entre països rics i pobres; els primers integren el que es denomina el món desenvolupat o primer món, i la majoria es troben situats a l hemisferi nord. Per això a vegades se ls anomena països del nord. La població d aquests països representa només el 20% del total mundial, però gaudeix de més del 80% de la riquesa. sobrepassa els setanta anys. La població del món desenvolupat en general està ben alimentada, té cobertes les necessitats sanitàries i culturals i gaudeix d uns nivells de consum i benestar social alts. A més, l esperança de vida Moltes malalties i epidèmies com la malària i altres, han desaparegut dels països desenvolupats; la proporció de metges és elevada i les despeses dedicades a la investigació sanitària són importants. Els infants estan escolaritzats adequadament. L ensenyament obligatori és fins els setze anys, però l oferta educativa continua al llarg de tota la vida: ROMA. Plaça Espanya 1

formació professional, accés a la universitat, etc. Com a conseqüència, la taxa d analfabetisme és molt baixa, gairebé nul.la La majoria d estats desenvolupats gaudeixen d un govern democràtic i la pau i l exercici dels drets humans estan garantits per l estat. 2.- EL MÓN SUBDESENVOLUPAT Nins d Argentina Els països pobres formen el que es coneix com món subdesenvolupat. La majoria estan situats al sud del tròpic de Càncer, i per això se ls coneix també com a països del sud. També se ls designa sovint com a tercer món. Tots ells presenten carències en major o menor grau, en alimentació, sanitat, educació. Sovint, la població no té accés a l aigua potable. Hi ha mancança d hospitals i metges. La població infantil no està adequadament escolaritzada i com a conseqüència, hi ha un elevat nivell d analfabetisme. La xarxa de comunicacions (carreteres, aeroports, ferrocarril...) és molt pobra o gairebé inexistent. La fam i desnutrició estan molt esteses. Als casos més greus hi ha una elevada mortalitat per causa de la fam, sobretot mortalitat infantil. Les epidèmies, com la malària, el còl.lera, la lepra..., que estan gairebé eradicades als estats rics, continuen fent estralls entre la població. La mortalitat i sobretot la mortalitat infantil és molt elevada. L esperança de vida és reduïda, sovint fins els cinquanta anys. Massa sovint, els estats pobres estan dominats per governs corruptes, règims dictatorials, etc. Els Drets Humans sovint són inexistents i a vegades hi ha conflictes bèl.lics i guerres civils. 2

3.- S ESTÀ SUPERANT LA POBRESA AL MÓN? Les diferències de riquesa entre estats desenvolupats i subdesenvolupats, en comptes de reduir-se, s estan incrementant; com a conseqüència, la fam i els conflictes bèl.lics al món estan augmentant de manera alarmant. La crisi econòmica ha fet que es reduïssin les ajudes dels estats dels primer món, a través dels programes de desenvolupament. També, sobretot a causa de la crisi, està augmentant també la proporció de pobres en els mateixos estats rics, en el que es coneix com a quart món Alguns indicadors de l augment de pobresa: -Els 122 estats subdesenvolupats del Sud concentren el 85% de la població mundial, però la seva participació en la riquesa és inferior al 20%. com el 57% més pobre en conjunt. -L 1% dels habitants més rics de la terra guanyen tant -Hi ha 1.800 milions de persones que viuen amb menys d un dòlar al dia, és a dir, sota la línia d extrema pobresa. -La pobresa absoluta ha disminuït a Xina i Índia, però ha augmentat a Àfrica subsahriana, Àsia i Amèrica Llatina. Un 60% dels treballadors de l Àfrica subsahriana i un 40% d Àsia viu en extrema pobresa. -A Amèrica Llatina uns 68 milions de persones viuen amb menys d un dòlar al dia, mentre que 184 milions de persones viuen amb menys de dos dòlars al dia. La pobresa s estén sobre un 34% de la població. Contràriament, la inversió exterior va augmentar un 36% el 2012, fins arribar a 126.000 milions de dòlars. Els estats que reben més inversió són Brasil, Mèxic, Xile, Colòmbia i Perú. També en el món desenvolupat hi ha pobresa. Sovint, la qualitat de vida no es correspon amb el nivell de riquesa. PROGRESSOS DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS L esperança de vida mitjana és superior als 75 anys MALS DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS Un de cada tres adults fuma Hi ha més d un metge per cada 1000 persones ESPERANÇA DE VIDA I SALUT Quasi cinc de cada mil habitants resulten greument ferides en accidents de tràfic Tota la població té dret a serveis mèdics públics S han registrat més de 500.000 casos de sida 3

Més del 25% de la població estudia a la universitat. Hi ha més de 80 científics i tècnics per cada 1000 hab. EDUCACIÓ 1/3 de la població no ha acabat l educació secundària. Per cada 100 mestres hi ha 97 soldats El nivell d ingressos mitjà ha augmentat més de quatre vegades en els últims trenta anys INGRESSOS I OCUPACIÓ La taxa d atur i la taxa d atur juvenil estan patint un gran creixement El nombre de dones que treballen en els sectors secundari i terciari augmenta progressivament DONES El salari de les dones és només el 2/3 del dels homes. Gairebé una de cada dues persones té televisor i una de cada tres llegeix un diari Prop del 60% de la població disposa d instal.lacions pel tractament de l aigua A.- CONCEPTES RELACIONS SOCIALS MEDI AMBIENT ACTIVITATS La violència de gènere cada any provoca un elevat nombre de víctimes entre les dones. Anualment s emeten a l aire 50 kg de contaminants per cada 100 persones - Relaciona els sinònims amb que es designen els països pobres - Relaciona els sinònims amb que es designen els països rics - Quart món B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 1.- Explica quina és la tendència actual de la pobresa en el món. Està disminuint o augmentant? 2.- Completa el gràfic PRIMER MÓN TERCER MÓN ALIMENTACIÓ SANITAT EDUCACIÓ EPIDÈMIES ESPERANÇA DE VIDA DRETS HUMANS 4

3.- Porta una notícia d actualitat sobre la pobresa al món i comenta-la breument (S ha de dur la notícia impresa, amb imatges i les idees principals que expressa) C.- TREBALL AMB GRÀFICS 4.- Representa gràficament en el gràfic de sectors la distribució de la riquesa al món i fes un comentari del gràfic POBLACIÓ DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA AL MÓN POBLACIÓ RIQUESA RICS 1 40 POBRES 69 3 CLASSE MITJANA 30 57 RIQUESA D.- COMENTARI D IMATGES 5.- Compara i comenta les imatges de dues ciutats, una del món subdesenvolupat i una desenvolupat. Senyala les diferències. Quina ciutat és més atractiva per viure? EL SALVADOR DUBAI 5