Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Documentos relacionados
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

INFORME PRESTACIONS FONS GARANTIA SALARIAL 2009

Evolució de l activitat econòmica a la demarcació de Terrassa. Activitats en el 2005

Atur a Terrassa (abril de 2010)

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives Gener 2016

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Enquesta ADEPG de Clima Empresarial

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Estudi d impacte econòmic de Girona Temps de Flors 2012

Tema 2: L economia europea

Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

índex PRESENTACIÓ MERCAT DE TREBALL

INDICADORS BÀSICS. Taula 1. Número de treballadors afiliats a la Seguretat Social a 31 de desembre per sectors econòmics

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

Anàlisi dels costos de la sinistralitat laboral relacionada amb el trànsit a Catalunya

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

INFORME TRIMESTRAL SOCIOLABORAL DEL MARESME

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Al Treball en Transport Públic

LES DADES DEL TURISME A GIRONA

MEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 2016

NOTA INFORMATIVA EN RELACIÓ A LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCÍÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf. 1r. trimestre de 2006

NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017

MÚLTIPLES I DIVISORS

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

BALANÇ DE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS DE L ANY 2011 CATALUNYA

Hospital Clínic. Desenvolupament model carrera Grup 2

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

UPD Graella d indicadors del Turisme Ciutat de Girona. Tercer Trimestre 2010

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Característiques generals dels polígons

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

El tramvia arriba a Badalona

Metodologia de la intervenció social

Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011

SITUACIÓ LABORAL DE LES INDÚSTRIES TÈXTILS AL MARESME

Enquesta Uro-Oncològica 2016

4. La dona emprenedora

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

XARXA d oficines del CITE a la PROVÍNCIA de GIRONA

bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015

El teu esforç compta!

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

Gestió de Recursos Humans

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Càlcul de les prestacions

El cost de la vida per a les persones inframileuristes

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs

Els centres de serveis socials a Catalunya. 2014

Des del Servei d Estudis i Planificació de l Ajuntament de Mataró volem donar les

Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de gener del 2017

1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.

Instruccions per a l ús del Portal d Informació Econòmica i de Serveis Locals

II. Tipologia de treballador autònom

Transcripción:

NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria General

Durant el tercer trimestre de 2006 no s han treballat una mitjana de 112,5 hores per treballador a Catalunya, la major part d elles com a conseqüència de vacances, dies festius i ponts. Cal tenir en compte que només 0,4 hores del total corresponen a absentisme no justificat. En comparació amb l any passat, s ha produït un increment de les hores no treballades (5 més per treballador), però l absentisme no justificat s ha mantingut constant. L'Enquesta de conjuntura laboral 1 (ECL), que elabora el Ministeri de Treball i Afers Socials, analitza, entre d altres, els diferents components de la jornada laboral dels treballadors i les seves característiques. En aquest sentit, l'enquesta quantifica les hores no treballades durant el trimestre per treballador, segons la motivació o la causa que les origina, agrupant-les en dos grans grups: per causa de vacances, dies festius i ponts no recuperables i, per causes ocasionals. Entre les causes ocasionals es distingeixen diferents raons: incapacitat temporal i maternitat, permisos remunerats, expedients de regulació d'ocupació, conflictivitat laboral, activitats de representació sindical, absentisme no justificat, formació i altres motius. El nombre d hores no treballades durant el tercer trimestre de 2006 ha estat de 112,5 per treballador. Segons la causa, el 87% de les hores no s ha treballat per vacances i dies festius (98 h) i la resta per causes ocasionals (14,5 h). Si ens centrem en aquest últim grup, el principal motiu d absentisme és la incapacitat temporal i maternitat (12,3 h), seguida dels permisos remunerats (0,9) i de l absentisme no justificat (0,4 h). Hores no treballades per treballador segons la causa III trimestre Var. abs. 2003 2004 2005 2006 04/03 05/04 06/05 TOTAL ABSENTISME 111,2 108,1 107,5 112,5-3,1-0,6 5,0 Vacances, festius i ponts no recuperables 98,9 94,9 94,0 98,0-4,0-0,9 4,0 Total causes ocasionals 12,3 13,2 13,5 14,5 0,9 0,3 1,0 Incapacitat temporal i maternitat 10,1 10,9 11,5 12,3 0,8 0,6 0,8 Permisos remunerats 1,0 0,9 0,9 0,9-0,1 0,0 0,0 Expedients regulació d'ocupació 0,1 0,2 0,0 0,0 0,1-0,2 0,0 Conflictivitat laboral 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,1 Activitats de representació sindical 0,3 0,3 0,3 0,3 0,0 0,0 0,0 Absentisme no justificat 0,5 0,4 0,4 0,4-0,1 0,0 0,0 Formació 0,2 0,3 0,2 0,3 0,1-0,1 0,1 Altres motius 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0 Font: Explotació específica per a Catalunya de l' Enquesta de Conjuntura Laboral (Ministeri de Treball i Afers Socials) 1 L'ECL és una investigació per mostreig dirigida cada trimestre a unes 12.000 empreses de tot el territori nacional excloent Ceuta i Melilla. Sectorialment s exclou el sector agrari, l'administració pública, els organismes extraterritorials i les organitzacions religioses. El nombre d empreses investigades a Catalunya és aproximadament 1.900. 1

Respecte del tercer trimestre de 2005, s ha incrementat el nombre d hores no treballades (5 més), tant per vacances i dies festius (4 més) com aquelles que responen a causes ocasionals (1 més). Concretament, centrant-nos en les causes ocasionals, han augmentat les hores no treballades per incapacitat temporal i maternitat (0,8 més), per conflictivitat laboral (0,1 més) i per formació (0,1 més); pel que fa a l absentisme no justificat, no ha variat, igual que la resta de causes ocasionals. Hores no treballades per treballador. QUADRE RESUM III trimestre Var. Abs. 2003 2004 2005 2006 04/03 05/04 06/05 TOTAL ABSENTISME 111,2 108,1 107,5 112,5-3,1-0,6 5,0 Segons el tipus de jornada A temps complet 120,8 118,3 118,2 123,5-2,5-0,1 5,3 A temps parcial 53,8 51,6 49,6 53,5-2,2-2,0 3,9 Segons el sector d'activitat Indústria 133,1 128,1 129,8 135,8-5,0 1,7 6,0 Construcció 104,9 104,2 97,7 104,9-0,7-6,5 7,2 Serveis 103,4 101,1 101,4 106,2-2,3 0,3 4,8 Entre 1 i 10 treballdors 103,8 105,4 105,3 110,8 1,6-0,1 5,5 Entre 11 i 50 treballadors 114,3 109,9 108,6 117,0-4,4-1,3 8,4 Entre 51 i 250 treballadors 121,5 119,7 115,8 120,7-1,8-3,9 4,9 Més de 250 treballadors 105,9 98,3 101,4 102,0-7,6 3,1 0,6 Font: Explotació específica per a Catalunya de l' Enquesta de Conjuntura Laboral (Ministeri de Treball i Afers Socials) I. Segons el tipus de jornada Les persones que treballen a temps complet han perdut 123,5 hores de treball el tercer trimestre de 2006 i les que ho fan a temps parcial, 53,5. Tot i això, no es pot determinar quin dels dos col lectius està més afectat per l absentisme laboral, ja que es desconeix el nombre total d hores que haurien d haver realitzat en el seu horari habitual. El que sí es pot veure és quina ha estat l evolució interanual segons el tipus de jornada. En tots dos casos s ha produït un increment de l absentisme laboral: els treballadors a jornada completa han perdut 5,3 hores més que l any passat i els treballadors a temps parcial, 3,9 més. 2

Hores no treballades per treballador segons el tipus de jornada 130 110 90 70 50 30 III trim. 2003 III trim. 2004 III trim. 2005 III trim 2006 A temps complet A temps parcial Font: Elaboració pròpia a partir de l ECL (MTAS) II. Segons el sector econòmic La indústria és l activitat econòmica amb un major absentisme laboral (135,8 hores no treballades per treballador), seguida dels serveis i la construcció, on no s ha treballat un nombre d hores similar (106,2 i 104,9, respectivament). En relació a l absentisme no justificat, cal dir que la indústria és el sector on es deixen de treballar més hores sense justificació (0,7 h). A la construcció i els serveis aquest tipus d absentisme representa 0,4 hores per treballador i trimestre, en ambdós casos. 140 130 120 110 100 90 Hores no treballades per treballador segons el sector econòmic 80 III trim. 2003 III trim. 2004 III trim. 2005 III trim 2006 Indústria Construcció Serveis Font: Elaboració pròpia a partir de l ECL (MTAS) 3

L augment interanual de les hores no treballades s ha estès als tres sectors econòmics considerats per l enquesta. La construcció, sector on l any 2005 es va produir un fort descens de l absentisme laboral (6,5 hores menys), és el que actualment registra l increment més important (7,2 hores més). III. Els centres de treball amb més de 250 treballadors són els que tenen un menor nivell d absentisme laboral, amb 102 hores no treballades per treballador. Fins els 250 treballadors, s observa que a mesura que augmenta la dimensió de l empresa s incrementa també el grau d absentisme laboral; així doncs, als centres d entre 1 i 10 treballadors s han comptabilitzat un total de 110,8 hores no treballades; als d entre 11 i 50, 117, i als d entre 51 i 250, 120,7. Segons la motivació, l absentisme per causes ocasionals té un major pes en les empreses de grans dimensions (les d entre 51 i 250 treballadors i de més de 250); a més, cal tenir en compte que en aquest tipus d empreses és on es perden més hores per absentisme no justificat (0,6 i 0,7 hores, respectivament). 130 Hores no treballades per treballador segons la grandària del centre 120 110 100 90 80 III trim. 2003 III trim. 2004 III trim. 2005 III trim 2006 Entre 1 i 10 treballdors Entre 51 i 250 treballadors Entre 11 i 50 treballadors Més de 250 treballadors Font: Elaboració pròpia a partir de l ECL (MTAS) Pel que fa a l evolució interanual, l absentisme laboral ha augmentat en tots els centres amb menys de 250 treballadors (és a dir, a les PIMES), especialment en aquells d entre 11 i 50 treballadors (8,4 hores més). En els centres amb més de 250 treballadors les hores no treballades s han mantingut pràcticament estables (no s arriba a 1 hora més). L any 2005, pel contrari, només va augmentar l absentisme laboral en les empreses amb més de 250 treballadors. 4

ANNEX: Hores no treballades per treballador. Explotació Específica per a Catalunya de l Enquesta de Conjuntura Laboral. Hores no treballades per treballador segons la causa. III trimestre de 2006 Vacances Total Incapacitat Expedient Activitats de TOTAL festius i causes Permisos Absentisme temporal i regulació Conflictivitat repres ponts no ocasionals remunerats no justificat maternitat d'ocupació laboral sindical recuperables Formació Altres motius TOTAL ABSENTISME 112,5 98 14,5 12,3 0,9 0,0 0,1 0,3 0,4 0,3 0,1 Segons el tipus de jornada A temps complet 123,5 107,4 16,1 13,7 1,0 0,0 0,1 0,3 0,5 0,4 0,1 A temps parcial 53,5 47,8 5,7 4,9 0,3 0,0 0,0 0,1 0,2 0,1 0,1 Segons el sector d'activitat Indústria 135,8 118,3 17,5 13,8 1,7 0,0 0,0 0,6 0,7 0,3 0,3 Construcció 104,9 95,0 9,9 8,9 0,3 0,0 0,2 0,0 0,4 0,1 0,0 Serveis 106,2 92,0 14,2 12,3 0,8 0,0 0,1 0,3 0,4 0,4 0,1 Entre 1 i 10 treballdors 110,8 102,7 8,1 7,8 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,2 0,0 Entre 11 i 50 treballadors 117,0 105,7 11,4 10,2 0,3 0,0 0,0 0,0 0,4 0,4 0,0 Entre 51 i 250 treballadors 120,7 103,3 17,3 14,4 1,2 0,0 0,2 0,4 0,6 0,4 0,2 Més de 250 treballadors 102,0 80,2 21,8 17,3 2,2 0,0 0,0 0,8 0,7 0,4 0,3 Variacions interanuals (III trim 06/ III trim 05) Vacances Total Incapacitat Expedient TOTAL festius i causes Permisos Act de repres Absentisme temporal i regulació Conflictivitat ponts no ocasionals remunerats sindical no justificat maternitat d'ocupació laboral recuperables Formació Altres motius TOTAL ABSENTISME 5,0 4,0 1,0 0,8 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,1 0,0 Segons el tipus de jornada A temps complet 5,3 4,3 1,0 0,9 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,1-0,1 A temps parcial 3,9 3,2 0,7 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 Segons el sector d'activitat Indústria 6,0 5,8 0,1-0,1 0,1 0,0 0,0 0,1 0,1-0,1 0,1 Construcció 7,2 7,4-0,2-0,4 0,1 0,0 0,2 0,0-0,1 0,0 0,0 Serveis 4,8 3,4 1,4 1,3 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,2 0,0 Entre 1 i 10 treballdors 5,5 4,2 1,3 1,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Entre 11 i 50 treballadors 8,4 8,2 0,4 0,3-0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3-0,1 Entre 51 i 250 treballadors 4,9 3,4 1,4 1,1-0,1 0,0 0,2 0,0 0,1 0,1 0,1 Més de 250 treballadors 0,6-0,1 0,7 0,7 0,2 0,0-0,1 0,0 0,0 0,0-0,1 Font: Explotació específica per a Catalunya de l' Enquesta de Conjuntura Laboral (Ministeri de Treball i Afers Socials) 5