Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona. Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

Sistemes d informació en salut de la Diputació de Barcelona Informes d indicadors de salut local Municipi de Manlleu, 2009

Nota dels autors i autora: S ha de destacar que, si bé les entitats proveïdores (Institut Nacional d Estadística, Servei Català de la Salut i Subdirecció General de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) van facilitar les bases de dades per a l elaboració de l informe, és responsabilitat dels autors i l autora la fiabilitat i exactitud de la informació proporcionada en la present publicació. de l edició: Diputació de Barcelona Juny de 2012 Autoria: Jesús Oliván Abejer, Carlos Arias Abad i Valeria Santoro Lamelas, Secció d Informació i Anàlisi de Salut Pública, Diputació de Barcelona Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Disseny: Enric Jardí, Meri Mateu Composició: Anglofort, SA Dipòsit legal: B. 24828-2012

Índex Presentació 5 Introducció 6 Resum de les dades més rellevants 10 Estructura de la població 10 Salut reproductiva 10 Mortalitat 12 Morbiditat atesa 13 Estructura de la població 17 Distribució de la població 17 Evolució de la població, període 2000-2009 17 Índex de dependència 20 Salut reproductiva 26 Distribució de naixements i interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) per embarassos segons l edat de la mare 26 Embarassos 26 Naixements 29 Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) 34 Mortalitat 43 Esperança de vida 43 Mortalitat relativa segons el sexe 43 Mortalitat segons causa 48 Mortalitat prematura i evitable 51 Mortalitat infantil 56 Morbiditat atesa 59 Hospitals d aguts 59 Atenció en salut mental 77 Atenció sociosanitària 81 Notes metodològiques i fonts d informació 94 Origen de les dades 94 Estructura de la població 94 Salut reproductiva 95 Mortalitat 97 Morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària (CMBD) 100 Taula de dades 107 Taules sobre l estructura poblacional 107 Taules de salut reproductiva 113 Taules de mortalitat 121 Taules de morbiditat 145 Bibliografia 176

Presentació Tinc la satisfacció de presentar-vos l Informe d indicadors de salut local de Manlleu, realitzat des del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona. Com sabeu, l increment de les competències i responsabilitats dels ajuntaments en matèria de salut pública fan cada vegada més necessari poder disposar d eines d informació que facilitin la priorització d actuacions i la presa de decisions. La construcció d aquestes eines de suport per als ajuntaments és una de les nostres prioritats i amb aquest nou instrument volem aportar-vos una informació rellevant i específica que de ben segur us ajudarà al desenvolupament de les vostres polítiques de salut pública. Els informes d indicadors formen part del sistema d informació en salut i us faciliten dades clau per analitzar l estat de salut del territori, i també per identificar possibles necessitats i desigualtats de salut al vostre municipi. Aquests indicadors donen a l equip de govern un coneixement molt més complet de l estat de salut de la seva població i us permetran prioritzar les vostres accions i aprovar polítiques de salut pública molt més ajustades i eficients. Xavier García Albiol Diputat delegat de Salut Pública i Consum 5

Introducció A Catalunya, com a la majoria dels països desenvolupats, es fa palès que la modificació dels estils de vida, unida als canvis demogràfics, socials i culturals, ha condicionat els patrons de malaltia i de mort. La identificació i el seguiment d aquests canvis és fonamental a l hora de desenvolupar polítiques eficaces de salut. Per al desenvolupament de les seves competències en matèria de salut, les corporacions locals necessiten dades de qualitat que permetin la presa de decisions, especialment davant de la manca actual de recursos municipals. Aquesta necessitat es fa ara més important a causa del paper rellevant de les administracions locals en matèria de salut pública, arran de l aprovació de la Llei de salut pública de Catalunya. Davant d aquest escenari, el Servei de Salut Pública de l Àrea d Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona va posar en marxa el Sistema d Informació en Salut amb l objectiu de constituir una eina que doni suport a la presa de decisions en matèria de salut pública local, i que gestioni i sistematitzi la informació disponible. El Sistema d Informació en Salut integra dues línies d actuació: la primera, analitzar informació d interès per al desenvolupament d indicadors d utilitat en l àmbit polític o tècnic, i la segona, promoure estudis que permetin detectar les necessitats, així com conèixer desigualtats en salut al territori. Actualment, el Sistema d Informació en Salut permet l elaboració dels indicadors de salut que es recullen en aquesta col lecció d Informes d indicadors de salut local, desagregats a escala de municipi per a aquells que tenen una població superior als 10.000 habitants. Les fonts de dades per al càlcul d indicadors s han obtingut de l Institut Nacional d Estadística (INE), del Servei Català de la Salut (CatSalut) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de la Subdirecció General de Promoció de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Les dades, per a la majoria de les bases, s han recollit des de l any 2000 fins a l any 2009. Els informes d indicadors de salut local recullen aquests indicadors i la seva distribució segons el sexe i l edat al territori, amb la finalitat de servir d eina per a la identificació de necessitats i la priorització d estratègies de salut pública en consonància amb les polítiques de salut que s estan portant a terme a Catalunya. Aquest informe d indicadors de salut té com a unitat d anàlisi el municipi de Manlleu i constitueix un document resum d aquests indicadors i de la seva evolució. Consta d un resum de les dades més rellevants, quatre capítols relatius a l anàlisi dels indicadors, un apartat de metodologia i fonts d informació, i, finalment, un annex amb les taules de dades. En el capítol primer s aborden els aspectes relatius a l estructura de la població, la seva distribució per edat, sexe i origen. Segueix el capítol relatiu a la salut reproductiva, els seus indicadors principals i la seva evolució. En aquest capítol es presenten indicadors de fecunditat, embarassos, natalitat i interrupció voluntària de l embaràs. Posteriorment, s aborden els indicadors de mortalitat, tant el concepte general de mortalitat i les seves especificacions segons el sexe i l edat, com també l esperança de vida, la mortalitat per causes específiques de mort, la mortalitat prematura i evitable, els anys potencials de vida perduts i la mortalitat infantil. 6

I, finalment, es tracta la morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària al territori, mitjançant indicadors d hospitals d aguts, dels recursos d atenció sociosanitària i de salut mental. En els dos annexos següents es descriuen la metodologia utilitzada i les fonts d informació, i es presenten les taules amb les dades més rellevants. 7

10 01 Resum MANLLEU.indd 10 19/07/12 09:02

Resum de les dades més rellevants 01 Resum MANLLEU.indd 11 19/07/12 09:02

Resum de les dades més rellevants Estructura de la població La situació de salut de la comunitat està associada a les característiques de la població que analitzem. Així, els indicadors de l estructura demogràfica són imprescindibles per a la interpretació dels indicadors de salut de la població; entre ells, uns dels elements essencials per interpretar els indicadors salut són el sexe i l edat. Les dades a destacar de l informe són: L any 2009 n hi havia 20.647 habitants (dels quals el 49,3% eren dones i el 50,7% homes), que implica un augment del 17,85% de la població respecte de l any 2000. S observa que nombre d habitants de nacionalitat espanyola va mantenir-se estable (32 habitants menys l any 2009 respecte de l any 2000) i que va incrementar el nombre d habitants d origen estranger (4.344 habitants més l any 2009 respecte de l any 2000). L increment de la població nascuda a l estranger s evidencia principalment en edats mitjanes amb una elevada acumulació en edats de 25 a 44 anys. Les dades referents a l edat de la població estrangera coincideixen amb estudis que indiquen que la població procedent d altres països actualment, sol ser caracteritzada per ser 16, 22 jove. La població estrangera l any 2009 representava un 21% del total d habitants. A Catalunya, en aquest any el 15,9% de la població empadronada tenia passaport estranger. 10 L any 2009, la nacionalitat més freqüent dins de la població nascuda fora d Espanya va ser la marroquina (2.681), seguida per l espanyola (348), la romanesa (263) i la ghanesa (217). Pel que fa a l índex d envelliment, tendeix a disminuir en el període 2000-2009. L any 2009 era de 89,3 persones majors de 64 anys per cada 100 de 0 a 14 anys. Les dades de Catalunya indiquen un índex de 106 persones majors de 64 anys per cada 100 de 0 a 14 anys. I Les dones en tot el període (2000-2009) mantenen un índex d envelliment superior als homes. Concretament, l any 2009 l índex d envelliment és de 73,2 homes majors de 64 anys per cada 100 menors de 15 anys i de 106,3 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. Finalment, la proporció existent del grup d edats de 85 anys i més respecte del grup d edats de 65 anys i més es va incrementar 3,7 punts l any 2009 respecte de l any 2000. Concretament, l any 2009 el 12,8% de la població que superava els 64 anys tenia més de 84 anys. II L augment de la població major de 84 anys es vincula amb l augment de l esperança de vida en els països desenvolupats, però té implicacions sobre la salut de la població (solitud, problemes alimentaris, caigudes, malalties cròniques i dependència) 38 i, per tant, implica la necessitat de recursos socials i sanitaris per fer front als nous reptes al territori. Salut reproductiva L any 2009 van néixer 273 nadons i 821 nadons en el trienni 2007-2009, que correspon a una taxa de natalitat de 13,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants. En el període estudiat (1998-2009), s observa un augment de la taxa bruta de natalitat. A Catalunya, la taxa bruta de natalitat l any 2009 era d 11,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants, lleugerament inferior a l any 2008. I. Index d envelliment per sexe a Catalunya: 87 homes i 127 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. 20 II. Les dades de Catalunya indiquen un índex de sobreenvelliment del 13%. 20 10

La taxa bruta de fecunditat en el trienni 2007-2009 era de 56,6 naixements vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil. Durant el període 1998-2009 la taxa augmenta. A Catalunya, la taxa bruta de fecunditat l any 2009 era de 46,5 naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil. 19 L any 2009 el 30,7% dels embarassos s acumula en edats de 30 a 34 anys (98 embarassos). Ara bé, en el quinquenni 2005-2009, s observa un augment del nombre d embarassos de joves de 12 a 17 anys i de dones d entre 15 i 20 anys. S ha de destacar que els embarassos en adolescents es vinculen amb l impacte que tenen els programes d educació per a la salut sexual i planificació de la reproducció, 30 ja que la majoria de les vegades, aquests embarassos no solen ser planificats i generen una reestructuració de les relacions familiars, socials, formatives o laborals de les persones implicades. I poden tenir com a conseqüències la generació de parelles inestables, conflictes psicològics, avortaments, dificultats en l accés al mercat laboral o a la formació. D altra banda, els embarassos de dones en edats avançades de fecunditat augmenten la probabilitat de riscs en mortalitat tardana del nadó, naixements prematurs, de baix pes 26 i malalties congènites en el nadó. En el període de 2000 a 2009 s observen diferències pel que fa a la freqüència de naixements en un grup d edat o un altre, en funció de la nacionalitat de la mare: Els últims 3 anys (2007 a 2009) hi van haver més naixements de mares de nacionalitat estrangera que espanyola. D una banda, es produeix una reducció d un 6,4% l any 2009 en relació amb l any 2004 del nombre de naixements de mares de nacionalitat espanyola. De l altra, va augmentar el percentatge de naixements de mares de nacionalitat estrangera, que va passar de representar el 27,7% l any 2000 al 51,6% l any 2009. A més, s observa una disminució del percentatge de naixements de mares de nacionalitat espanyola dels grups d edat de 20 a 29 anys i un augment de naixements en mares de 30 anys i més. Respecte al percentatge de naixements de mares de nacionalitat estrangera, es destaca un increment del percentatge de naixements de mares d edats de 25 a 29 anys i una disminució important del percentatge de naixements en mares del grup d edat de 20 a 24 anys. El grup d edat de mares més freqüent de nacionalitat espanyola va ser de 30 a 34 anys. Les dades d Espanya 23 indiquen que l edat en tenir fills o filles és de 30 a 34 anys; aquest fenomen es vincula a una gran varietat de factors, com són el valor de l estabilitat econòmica, la flexibilitat laboral, l accés a l habitatge, la informació i l accessibilitat de mètodes anticonceptius. Respecte a la taxa d interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE), les IVE van augmentar durant el període 1998-2009 (amb una taxa bruta d IVE que va passar de 4,5 IVE per cada 1.000 dones en edat fèrtil al trienni 1998-2000 a 9,9 IVE per cada 1.000 dones en edat fèrtil al trienni 2007-2009). Finalment, al quinquenni 2005-2009, el grup d edat amb una taxa més alta d IVE va ser el de joves de 20 a 24 anys, amb una taxa de 12,1 IVE per cada 1.000 dones, seguit del grup de 15 a 19 anys i de 30 a 34 anys, amb una taxa d IVE d 11,2 i 10,9 dones per cada 1.000, respectivament. L any 2009, a Catalunya, els grups d edat de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys presenten les taxes més elevades d IVE (amb 27,57 i 21,79 IVE per cada 1.000 dones, respectivament). 36 Finalment, al quinquenni 2005-2009, el 34,2% de les dones que van portar a terme una IVE ja ho havien fet amb anterioritat. Aquestes dones es van concentrar en els grups de 30 a 34 anys (31,7%) i de 25 a 29 (28,6%). 11

Mortalitat L esperança de vida en néixer al trienni 2007-2009 era de 81,4 anys (78,5 en els homes i 84,3 en les dones). Les dades de Catalunya indiquen que l esperança de vida en néixer de la població catalana l any 2009 era de 78,9 anys per als homes i 84,8 per a les dones). 35 Ara bé, viure més temps no implica viure millor; així, si bé les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, segons les dades generals de Catalunya, l esperança de vida en bona salut com 5, 11 la lliure de discapacitat són més elevades en els homes que en les dones. Durant el període 1998-2009 s observa un pic de mortalitat en el trienni 2001-2003; a partir d aquest moment, la taxa bruta de mortalitat en homes descendeix i en dones es manté estable. L increment de la taxa de mortalitat del trienni 2001-2003 es produeix especialment per l augment de les defuncions l any 2003. Aquest fenomen podria estar relacionat amb les dades trobades per l Institut Nacional d Estadística, que observa que l any 2003 la taxa bruta de mortalitat va augmentar respecte de l any 2002. L increment es va concentrar durant els mesos d estiu i va afectar principalment les persones de 70 anys o més. III Concretament, en el trienni 2007-2009 hi va haver una taxa bruta de 81,4 defuncions homes per cada 10.000 homes i 82,6 defuncions dones per cada 10.000 dones. Les taxes estandarditzades de mortalitat indiquen: Diferències segons sexe: en el trienni 2007-2009 hi van haver 166 defuncions en homes per cada 100 defuncions en dones. En el trienni 2007-2009, en relació amb el trienni 1998-2000, es va produir un descens de les 32, 35 taxes estandarditzades de mortalitat en homes i una estabilitat de la taxa en dones. Les causes principals de mortalitat en el trienni 2007-2009 van ser les neoplàsies i els carcinomes in situ (29,7%) i els trastorns de l aparell circulatori (26,7%) amb diferències en el seu pes segons sexe: en els homes la causa més freqüents van ser les neoplàsies i els carcinomes in situ (101 defuncions, 39,9%) i en les dones, els trastorns de l aparell circulatori (75 defuncions, 30,1%). Les dades són coincidents amb Catalunya. IV Com a motiu específic de mortalitat per a tota la població, es destaquen les malalties isquèmiques del cor i les malalties cerebrovasculars, amb mitjanes d edat de 77 i 82 anys, respectivament. En el quinquenni 2005-2009 hi van haver 2.660 anys potencials de vida perduts (APVP), dels quals el 36,9% s acumulen en edats de 40 a 49 anys. En el quinquenni 2005-2009 s observa un descens del 18,4% de l índex estandarditzat d APVP en homes i de 7,4% en dones. Ara bé, es troben diferències segons el sexe: 12 2,8 APVP en homes per cada 1 APVP en dones. En el quinquenni 2005-2009 hi va haver una taxa de 118,2 defuncions evitables per cada 100.000 habitants: 152,5 ME per cada 100.000 homes i 82,7 ME per cada 100.000 dones. III. Instituto Nacional de Estadística (2005): <http://www.ine.es/prensa/np393.pdf> IV. A Catalunya l any 2009, les principals causes de defunció van ser les malalties del sistema circulatori i els tumors (que suposen més de la meitat de defuncions). En els homes la causa més freqüent van ser els tumors (33,2%) i en les dones, les malalties circulatòries (32,9%) 35. 12

En el quinquenni 2005-2009, en relació amb l anterior: Pel que fa a la ME per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària, s observa un lleuger descens en homes i un augment en dones. La causa principal de defunció en ambdós sexes és la malaltia isquèmica del cor. Pel que fa a la ME per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials s observa un descens en dones i un lleuger increment en homes. En aquest cas, el motiu principal de defunció en homes és el tumor maligne de pulmó i en dones, la categoria «la resta de causes externes». Morbiditat atesa Les dades tractades en morbiditat es basen en el registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d altes hospitalàries i, per tant, es refereixen a la patologia atesa en centres hospitalaris. Hospital d aguts (any 2009) L any 2009, 2.105 persones van utilitzar els recursos d hospitals d aguts (el 10,2% de la població). El 56,25% del les persones eren dones (1.184 usuàries) i el 43,75% eren homes (921 usuaris). El 96,7% dels contactes l any 2009 en hospitals d aguts es van produir per tres recursos: hospitalitzacions convencionals (1.752 contactes, 67,0%), cirurgia major ambulatòria (515 contactes, 19,7%) i hospital de dia (259 contactes, 9,9%). Recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Els diagnòstics principals per a tota la població van ser les complicacions de l embaràs, part i puerperi (14,4%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (12,4%, 274 contactes), les malalties de l aparell digestiu (11,2%, 247 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (11,1%, 244 contactes). A Catalunya, l any 2009 els diagnòstics més freqüents van ser les malalties de l aparell circulatori (11,3%), les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (11,2%) i les malalties de l aparell digestiu (10,6%). 8 Els diagnòstics principals en dones van ser les complicacions de l embaràs, part i puerperi (26,1%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (10,9%, 132 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (10,3%, 125 contactes). En els homes els diagnòstics principals van ser les malalties de l aparell circulatori (el 14,3%, 142 contactes), les malalties de l aparell digestiu (13,7%, 136 contactes) i les malalties de l aparell respiratori (12,6%, 125 contactes). Recursos d hospital de dia Els diagnòstics principals en dones van ser les lesions i els emmetzinaments (19,1%, 26 contactes), els símptomes i signes mal definits (17,6%, 24 contactes) i les malalties de l aparell locomotor i el teixit connectiu (15,4%, 21 contactes). En els homes, els diagnòstics principals van ser les malalties de l aparell respiratori (14,9%, 17 contactes) i els símptomes i signes mal definits (14,9%, 17 contactes), seguits de les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (12,3%, 14 contactes). 13

Atenció en salut mental (trienni 2007-2009) V En el trienni 2007-2009 hi van haver 362 contactes d utilització de recursos en salut mental. Aquests contactes els van dur a terme 298 persones (144 homes i 154 dones). Els diagnòstics més freqüents en salut mental van ser: En dones, els trastorns orgànics i demència senil o presenil (38,5%, 70 contactes) amb una mitjana d edat de 82 anys. En homes, els trastorns orgànics i demència senil o presenil (26,7%, 48 contactes) i l esquizofrènia i els trastorns relacionats (21,1%, 38 contactes) amb mitjanes d edat de 80 i 30 anys, respectivament. Atenció sociosanitària (any 2009) L any 2009 hi va haver 522 episodis d utilització de recursos sociosanitaris, que corresponen a 391 persones, que representen un 1,9% de la població. El 44% eren homes (172 usuaris) i el 56%, dones (219 usuàries). Els diagnòstics principals van ser les lesions i els emmetzinaments (99 episodis 19,8%), els trastorns de l aparell circulatori (79 episodis, 15,8%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (69 episodis, 13,8%). A Catalunya, l any 2009 els principals motius diagnòstics van ser les neoplàsies, les malalties de l aparell circulatori i les lesions i els emmetzinaments. 8 Els diagnòstics principals dels episodis de dones van ser les lesions i els emmetzinaments (71 episodis, 27,0%), seguits dels trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 14,1%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (33 episodis, 12,5%) amb mitjanes d edat de 83, 82 i 78 anys, respectivament. Els diagnòstics principals dels episodis d homes van ser les els trastorns de l aparell circulatori (42 episodis, 17,7%), les neoplàsies i els carcinomes in situ (36 episodis, 15,2%) i les malalties de l aparell respiratori (35 episodis, 14,8%) amb mitjanes d edat de 80, 68 i 82 anys, respectivament. V. En l apartat d atenció en salut mental, s utilitza el trienni 2007-2009 per descriure els indicadors atès que la desagregació anual genera un nombre molt reduït de casos, la qual cosa afecta la seva estabilitat. 14

18 02 Poblacio MANLLEU.indd 18 19/07/12 09:02

Estructura de la població 02 Poblacio MANLLEU.indd 19 19/07/12 09:02

Estructura de la població El coneixement de les característiques de l estructura de la població del municipi és indispensable per poder comprendre n i interpretar-ne els indicadors de salut i, per tant, el seu estat de salut. Distribució de la població Distribució de la població segons el sexe i els grups d edat Les piràmides poblacionals presenten el nombre absolut d individus d una població segons el sexe i l edat. Ens proporcionen una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre el comportament dels indicadors de salut de la població, atesa la importància dels factors sexe i edat en la determinació de l estat de salut poblacional. Això ens permet valorar canvis en l estructura de la població i comportaments segons els grups d edat (mortalitat, migració, baixa natalitat, etc.). Figura 1. Piràmide poblacional de Manlleu, any 2009 Edat >85 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 Homes Dones 1.250 625 0 625 1.250 Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia La població a Manlleu l any 2009 era de 20.647 habitants, xifra que correspon a una densitat de 1.201,11 habitants per quilòmetre quadrat. La distribució per sexe era de 10.188 dones i de 10.459 homes. El grup d edat d entre 30 i 34 anys era el més nombrós, amb una població total de 1.828 habi tants (994 homes i 834 dones), seguit del grup de 25 a 29 anys (1.650 habitants: 863 ho mes i 787 dones) i el grup de 40 a 44 anys (1.609 habitants: 885 homes i 724 dones). Evolució de la població, període 2000-2009 Els indicadors sobre l evolució de la població ens permeten conèixer si aquesta ha crescut o decrescut i valorar l adequació dels recursos de salut existents. 17

Figura 2. Nombre d habitants per any Total 25.000 20.000 17.520 17.872 18.229 18.549 18.748 19.488 19.979 20.091 20.505 20.647 15.000 10.000 5.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia En el període estudiat (2000-2009), el nombre d habitants va augmentar el 17,85%; respecte de l any 2008, l any 2009 la població va augmentar un 0,69%. Distribució de la població segons el sexe, grups d edat i origen Un altre dels elements a tenir en compte en el coneixement de l estructura de la població en relació amb la salut és la distribució de persones procedents d altres països, atès que la incorporació de persones procedents d altres territoris implica considerar els recursos i coneixements sobre les necessitats específiques del col lectiu tant a nivell actual (malalties, percepcions de salut, l accés a recursos, etc.) com a nivell futur 22 (desarrelament sociocultural, xarxa social pròxima reduïda, etc.). Per aquest motiu, es presenta l evolució del nombre d habitants segons si han nascut a l estat espanyol o a l estranger i les piràmides poblacionals d inici i final del període, que ens permeten conèixer les edats dels habitants. Figura 3. Evolució del nombre d habitants nascuts a Espanya i nascuts a l estranger, període 2000-2009 Nascuts fora d Espanya Nascuts a Espanya 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia S observa un increment del percentatge d habitants d origen estranger: l any 2000 representaven un 6,8% del total de la població i l any 2009 representaven un 21,0% del total. 18

L any 2009, del total d habitants (20.647), 16.303 eren d origen espanyol i 4.344, d origen estranger. Figura 4. Piràmide poblacional segons l origen, any 2000 Homes nascuts a Espanya Homes nascuts a l estranger Dones nascudes a Espanya Edat >85 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 Dones nascudes a l estranger 1.250 625 0 625 1.250 Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia. Figura 5. Piràmide poblacional segons l origen, any 2009 Homes nascuts a Espanya Homes nascuts a l estranger Dones nascudes a Espanya Edat >85 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 Dones nascudes a l estranger 1.250 625 0 625 1.250 Habitants Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia 19

En el període 2000-2009, s observa que el nombre total d habitants nascuts a Espanya es manté estable: 32 persones menys. Ara bé, s evidencia un lleuger decreixement de la població en edats mitjanes (de 15 a 44 anys: 1.374 persones menys), que es veu compensat per un augment de persones d edats superiors a 49 anys. D altra banda, l increment de la quantitat d habitants nascuts a l estranger l any 2009 respecte de l any 2000 va ser de 1.354 dones més i de 1.805 homes més. Aquest increment s evidencia principalment en edats mitjanes, amb una elevada acumulació en edats de 25 a 44 anys (1.732 persones més). Nombre i distribució de les principals nacionalitats de la població nascuda fora d Espanya Les persones nascudes fora d Espanya no són un col lectiu homogeni. Al contrari, es troben diferències respecte als recursos que tenen, les percepcions sobre la salut-malaltia, les pràctiques sanitàries, els hàbits, els coneixements de l idioma, etc. El coneixement de la nacionalitat de les persones immigrades ens permet aproximar-nos al perfil de necessitats en salut més específic. Figura 6. Nacionalitat de les persones nascudes fora de l Estat espanyol, any 2009. N = 4.344 VI Nacionalitat 70% 60% 61,7 50% 40% 30% 20% 10% 0% 8,0 6,1 5,0 3,8 Marroc Espanya Rumania Ghana Colòmbia 2,6 Polònia 1,5 China 1,2 Equador 1,0 Argentina 0,9 Nigèria Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia Del total de persones nascudes fora d Espanya l any 2009, 4.344 (2.512 homes i 1.832 dones), les nacionalitats més freqüents van ser la marroquina (61,7%), l espanyola VII (8,0%), la romanesa (6,5%) i la ghanesa (5,0%). Índex de dependència Els índexs de dependència relacionen diferents grups d edat i permeten conèixer el pes de cada grup d edat de població. La informació de la seva evolució comporta el coneixement de canvis i tendències en la distribució de les edats de la població. VI. Total de contactes: 4.344; casos vàlids: 4.344; casos no informats: 0 VII. La nacionalitat espanyola per a nascuts fora d Espanya es pot aconseguir per diversos motius. Els més comuns són per tenir pare o mare espanyola i residència per un temps determinat, legal i continu. 20

Són indicadors que comparen grups d edat i permeten valorar junt amb altres indicadors, possibles estratègies d intervenció en grups d edat amb necessitats específiques. Taula 1. Nombre de persones segons grups d edat específics, any 2009 Sexe/Grups edat 0 a 14 15 a 64 65 i més Dona 1.762 6.553 1.873 Home 1.859 7.239 1.361 Total 3.621 13.792 3.234 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia Índex global de dependència Relaciona la població menor de 15 anys i major de 64 anys amb la població de 15 a 64 anys. Permet veure quants menors de 15 anys i majors de 64 anys hi ha per cada 100 subjectes de 15 a 64 anys. Figura 7. Evolució de l índex global* de dependència, període 2000-2009 Dones Total Homes 60% 50% 48,1 48,3 48,7 48,4 48,7 48,3 49,1 49,2 49,3 49,7 40% 30% 20% 10% 0% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 *Persones de 0 a 14 anys i de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia L any 2009 hi havia 44,5 homes i 55,5 dones de menys de 15 i de més de 64 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. En el període 2000-2009 s observa un lleuger increment en l índex de dependència en les dones (3,9 dones més de 0 a 14 anys i de 65 anys i més per cada 100 dones de 15 a 64 anys), mentre que en homes es manté estable. Índex de dependència juvenil Indica la relació de persones menors de 15 anys en comparació amb persones d entre 15 i 64 anys. Ens permeten veure quants menors de 15 anys hi ha per cada 100 subjectes de 15 a 64 anys. 21

Taula 2. Evolució de l índex de dependència juvenil, període 2000-2009 Any Dona % Home % Total % 2000 22,1 23,6 22,9 2001 22,0 23,2 22,6 2002 22,7 23,5 23,2 2003 22,9 23,0 23,0 2004 23,5 23,7 23,6 2005 24,3 24,1 24,2 2006 25,4 24,8 25,0 2007 26,1 24,7 25,3 2008 27,0 24,6 25,7 2009 26,9 25,7 26,3 *Persones de 0 a 14 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia L any 2009, per cada 100 homes d entre 15 i 64 anys hi havia 25,7 nens d entre 0 i 14 anys; i per cada 100 do nes d entre 15 i 64 anys hi havia 26,9 nenes d entre 0 i 14 anys. Durant els primers 5 anys del període 2000-2004, els homes presentaven un índex lleugerament superior a les dones, però a partir de l any 2005 la relació canvia: en els anys 2005-2009 l índex és lleugerament superior en dones. Índex d envelliment És un indicador vinculat al recanvi generacional: representa la relació de persones majors de 64 anys per cada 100 joves menors de 15 anys. Aquest indicador posa de manifest possibles canvis en les necessitats de recursos socials i de salut. Taula 3. Evolució de l índex d envelliment, període 2000-2009 Any Total % Home % Dona % 2000 110,1 89,0 133,6 2001 113,4 90,0 140,1 2002 110,3 86,9 137,0 2003 110,6 88,0 135,8 2004 106,6 84,7 130,8 2005 99,9 79,8 121,8 2006 96,2 77,0 117,1 2007 94,1 76,9 112,3 2008 91,6 76,0 107,6 2009 89,3 73,2 106,3 *Persones de 65 anys i més per cada 100 joves de 0 a 14 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia 22

L any 2009 hi havia 73,2 homes majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys i 106,3 dones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys. L índex d envelliment tendeix a disminuir en el període 2000-2009 (20,8 menys persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 15 anys: 15,8 menys en homes i 27,3 menys en dones). A més, en tot el període 2000-2009 l índex en dones és superior al d homes. Índex de sobreenvelliment Aquest indicador permet mesurar la composició del grup de més edat i és de gran utilitat per valorar la necessitat de recursos en persones en situació de dependència i llurs curadors i curadores: indica el percentatge de persones de 85 anys i més dins del grup de gent major de 64 anys. Figura 8. Evolució de l índex de sobreenvelliment*, període 2002-2009 Dona Total Home 18% 16% 14% 12% 12,8% 12,3% 10% 9,1% 9,3% 9,8% 10,2% 10,0% 10,4% 10,5% 11,0% 8% 6% 4% 2% 0% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 *Persones menors de 15 anys per 100 persones d entre 15 i 64 anys. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Padró municipal. Elaboració pròpia De la població de més de 64 anys, l any 2009, el 15,3% de les dones i el 9,5% dels homes superaven els 84 anys d edat. Al llarg de període 2000-2009, l índex tendeix a augmentar. A més, es troben diferències segons sexe: les dones presenten un índex de sobreenvelliment superior als homes. 23

03 Salut reproduc MANLLEU.indd 28 19/07/12 09:03

Salut reproductiva 03 Salut reproduc MANLLEU.indd 29 19/07/12 09:03

Salut reproductiva Els indicadors de salut reproductiva permeten fer una anàlisi descriptiva dels elements clau a l hora de desenvolupar actuacions de promoció de la salut en relació amb els comportaments sexuals i reproductius, la prevenció de malalties i la previsió de recursos assistencials en aquesta àrea. També permeten desenvolupar indicadors demogràfics juntament amb els registres de mortalitat. Distribució de naixements i interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) per embarassos segons edat de la mare El gràfic següent permet observar quants embarassos esdevenen en naixements i quants en interrupcions voluntàries de l embaràs. L agrupació per grups d edat correspon a embarassos en edats primerenques (menys de 20 anys), edats habituals (de 20 a 34 anys) i edats tardanes (35 anys i més). Hem de considerar que tal distinció no es pot desvincular del context social en el qual estem immersos. Així, en la nostra societat els embarassos en edats primerenques se solen vincular amb la manca de planificació familiar, a més tenen conseqüències en la quotidianitat del pare i en especial de la mare, que han de repensar el seu futur, la formació, les possibles dificultats en l accés al mercat laboral i les implicacions psicològiques que genera aquesta nova etapa. 30 Figura 9. Nombre i percentatge de naixements i IVE per embarassos segons grans grups d edat, any 2009 Embarassos 319 Menys de 20 anys 17 (5,3%) De 20 a 34 anys 249 (78,1%) Més de 35 anys 53 (16,6%) Naixements 9 (52,9%) IVE 8 (47,1%) Naixements 222 (89,2%) IVE 27 (10,8%) Naixements 42 (79,2%) IVE 11 (20,8%) Font: Institut Nacional d Estadística i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia L any 2009, l edat de 20 a 34 anys és el grup d edat amb major nombre de naixements (222). Embarassos Percentatge d embarassos en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat Indica com es distribueixen els embarassos per grups d edat. 26

Figura 10. Percentatge d embarassos en dones en edat fèrtil per grups d edat, any 2009. N = 319 Embarassos en dones 0 a 14 0,3% 15 a 19 5,0% 20 a 24 19,7% 25 a 29 27,6% 30 a 34 30,7% 35 a 39 12,9% 40 a 44 3,1% 45 i més 0,6% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Del total d embarassos l any 2009, 319, el major nombre d embarassos es troba en edats de 30 a 34 anys (30,7%, 98 embarassos), seguit per les edats de 25 a 29 anys (27,6%, 88 embarassos). Taxa bruta d embarassos És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones d entre 15 i 49 anys. Figura 11. Evolució de la taxa bruta d embarassos* en dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) Embarassos 70 60 50 47,8 51,8 60,0 65,2 40 30 20 10 0 1998-1999-2000 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia 27

Durant el període 1998-2009, la taxa bruta d embarassos va augmentar. Específicament, en el trienni 2007-2009 van haver-hi 65,2 embarassos per cada 1.000 dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). Taxa d embarassos en dones joves És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys. L indicador evidència l impacte de projectes d educació per a la salut sexual i planificació de la reproducció en el grup d adolescents, atès que aquests podrien ser no desitjats, implicant en molts casos conflictes psicològics i conseqüències relacionals i socials: interrupció de la formació, dificultats a l accés del mercat laboral i formació de parelles inestables. 22 Figura 12. Taxes brutes* d embarassos en dones de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys, quinquennis 2000-2004, 2005-2009 2000-2004 2005-2009 45 40 38,3 35 30 29,5 25 20 15 10 5 7,2 9,4 0 15 a 20 anys 12 a 17 anys *Taxes per 1.000 dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia En el quinquenni 2005-2009, hi van haver 27 embarassos de dones d entre 12 i 17 anys i 122 embarassos de dones d entre 15 i 20 anys, que representaven respectivament unes taxes de 9,4 i 38,3 embarassos per cada 1.000. En el quinquenni 2005-2009, s observa l augment del nombre d embarassos de joves de 12 a 17 anys (que passa de 20 embarassos al quinquenni 2000-2004 a 27 embarassos al quinquenni 2005-2009) i de dones d entre 15 i 20 anys (que passa de 98 embarassos al quinquenni 2000-2004 a 122 embarassos al quinquenni 2005-2009). Taxa d embarassos en dones majors de 34 anys És la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones de 35 anys i més. La detecció de casos i la tendència en el temps d embarassos de dones en edats avançades de fecunditat resulta d interès, atès que se solen vincular amb majors riscs en mortalitat fetal tardana, naixements prematurs i baix pes en néixer 26 i amb l augment de la probabilitat que el nadó neixi amb malalties congènites. 28

Figura 13. Evolució de la taxa d embarassos* en dones de 35 a 49 anys Embarassos 30 25 20 15 10 5 16,1 20,4 25,4 25,9 0 1998-1999-2000 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis Taxes per 1.000 dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Al període estudiat s observa un augment de la taxa bruta d embarassos en dones de 35 a 49 anys. En el trienni 2007-2009, hi van haver 165 embarassos en dones d entre 35 i 49 anys, que representen una taxa de 25,9 embarassos per cada 1.000. Naixements Taxa bruta de natalitat És la relació de nascuts vius registrats durant un any i la població total: representa el nombre de naixements per cada 1.000 habitants. Ara bé, en considerar en el denominador a tota la població de l any, té la limitació de no reflectir el nivell real de fecunditat perquè la estructura d edat de la població i el component del sexe poden afectar-la. Figura 14. Evolució de la taxa bruta* de natalitat Taxa bruta natalitat 16 14 12 10 8 6 4 2 0 13,3 13,4 11,3 11,7 1998-1999-2000 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 29

En el trienni 2007-2009, el nombre de nascuts vius era de 821, xifra que correspon a una taxa de natalitat de 13,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Al període estudiat (1998-2009), s observa un augment de la taxa bruta de natalitat. Taxa bruta de fecunditat És la relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edats d entre 15 i 49 anys. Figura 15. Evolució de la taxa bruta de fecunditat* (dones de 15 a 49 anys) Fecunditat 70 60 50 43,5 47,1 54,2 56,6 40 30 20 10 0 1998-1999-2000 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis *Taxes per 1.000 dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia La taxa bruta de fecunditat en el trienni 2007-2009 era de 56,6 naixements vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil. Durant el període 1998-2009 la taxa augmenta: en el trienni 2007-2009 en relació amb el trienni 1998-2000 la taxa presenta un augment de 13,2 naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil. Proporció de naixements per grups d edat i nacionalitat de les mares Tal com s observa en les figures precedents, hi va haver un augment del nombre de naixements. A continuació, s analitzen els naixements segons la nacionalitat de la mare i segons els grups d edat en el període 1998-2009. Aquests indicadors ens permeten valorar canvis en la tipologia de naixements al llarg del temps. 7 A la figura 16 s observa que la relació del nombre de naixements de mares de nacionalitat espanyola i estrangera s inverteix: als últims 3 anys van haver-hi més naixement de mares de nacionalitat estrangera que espanyola. 30

Figura 16. Nombre de naixements segons nacionalitat de la mare Espanya Estranger 180 157 150 159 160 154 160 141 141 140 141 131 140 117 120 141 132 100 86 119 113 72 80 54 59 62 60 40 20 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En relació amb la població de nacionalitat espanyola, als anys 2006 i 2007 es produeixen descensos del nombre de naixements (47 naixements menys l any 2007 respecte de l any 2005). En relació amb la població de nacionalitat estrangera, s observa un creixement fins l any 2008. L any 2009 van haver-hi 132 naixements de mares de nacionalitat estrangera, 9 naixements menys respecte de l any anterior. La distribució de naixements en dones de 15 a 49 anys diferenciada per grups específics d edat i per nacionalitat (espanyola o estrangera) proporciona elements importants per conèixer el comportament reproductiu de les dones: indiquen com es distribueix la natalitat segons l edat de la mare i nacionalitat. Figura 17. Percentatge de naixements per grups d edat en mares de nacionalitat espanyola, any 2000 (N = 141) i any 2009 (N = 132) 55 2000 2009 50 45 41,1% 42,4% 40 35 30 31,9% 28,0% 25 20 15 10 5 0 15,2% 12,1% 12,8% 7,6% 5,3% 0,7% 1,5% 1,4% 10 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 31

L any 2009, en relació amb l any 2000, en els naixements en mares de nacionalitat espanyola observem: Una disminució del percentatge de naixements en mares de grups d edat de 20 a 29 anys. Un augment de naixements de mares amb edats de 30 anys i més. Figura 18. Percentatge de naixements per grups d edat en mares de nacionalitat estrangera, any 2000 (N = 54) i any 2009 (N = 141) 2000 2009 55 50 48,1% 45 40 35 30 31,9% 30,5% 25 20 18,5% 20,4% 22,0% 15 10 5 3,7% 5,0% 7,4% 8,5% 1,9% 2,1% 0 10 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L any 2009, en relació amb l any 2000, en els naixements en mares de nacionalitat estrangeres es destaca: Una disminució important del percentatge del naixements en mares del grup d edat de 20 a 24 anys (que l any 2000 representava el 48,1% dels naixements i l any 2009, el 31,9%). Un increment del percentatge de naixements en mares de grups d edat de 25 a 29 anys (que l any 2000 representava el 18,5% dels naixements i l any 2009, el 30,5%). Percentatge de naixement múltiples Els naixements múltiples es consideren un dels principals factors de risc de la prematuritat i el baix pes en néixer. A més, l embaràs múltiple s associa amb una major possibilitats de complicacions en l embaràs per a la mare i el fetus, i amb l augment de la possibilitat de presentar morbiditat en el període neonatal. 29 L any 2009, el 96,3% dels naixements (263) van ser d un sol nadó per part, mentre que el 3,7% (10) van ser de 2 nadons per part. Al llarg del període 2000-2009, entre el 99,2% i 95,6% dels nadons que van néixer ho van fer en un part únic. 32

Percentatge de naixements segons el pes en néixer El pes en néixer és una de las variables més utilitzada per valorar les possibilitats de supervivència 17, 22 dels nounats, l aparició de morbiditat neonatal i infantil i el benestar infantil. 33 També s utilitza com a indicador de condicions de vida de la dona. Es considera baix pes en néixer si el nadó pesa menys de 2.500 grams, pes normal si pesa entre 2.500 i menys de 4.000 grams i alt pes si pesa més de 4.000 grams. Figura 19. Distribució de nadons segons el seu pes en el moment de néixer, any 2009. N = 258 VIII 7,0% 5,0% Pes normal Sobrepès Baix pes 88,0% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Tal i com es pot observar, l any 2009 el 88% (227) dels nascuts van néixer amb pes normal, el 7% (18), amb sobrepès i el 5% (13), amb baix pes. Naixements segons el seu període de gestació S analitza la distribució de naixements segons el període de gestació: prematurs (< 37 setmanes), a terme o normal (37 a 42 setmanes) i postterme (> 42 setmanes). Uns dels elements essencials a considerar d aquest indicador és el naixement prematur, atès que aquest no garanteix la maduració completa dels òrgans i funcions del nadó. 6 A més, poden portar associats causes de morbimortalitat tals com problemes respiratoris, complicacions maternes durant l embaràs, apnees, inestabilitat tèrmica i problemes en l alimentació. VIII. Total de casos: 273; casos vàlids: 258; no informats: 15. 33

Del total de naixements que informen sobre el període de gestació IX, l any 2009 el 95,4% (165) de naixements van ser dins del període de gestació normal (entre 37 i 42 setmanes) i el 4,6% (8) van ser prematurs (nascuts amb 37 setmanes o menys de gestació). Ara bé, durant el període 2000-2009, hi ha un pes important en dades perdudes per manca d informació en el registre (amb percentatges que oscil len entre el 36,6% i el 57,1%). Per aquest motiu, en la figura 24 s inclou en el càlcul dels percentatges de naixements per període de gestació la categoria de no informats. Figura 20. Percentatge de naixements segons el període de gestació 70 A terme (37-42) Prematur (<37) Postterme (>42) No informat 60 50 40 48,7% 48,1% 40,9% 51,4% 46,9% 41,9% 46,0% 54,2% 51,2% 60,4% 30 20 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) La informació sobre les interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) constitueix una de les estadístiques oficials i una de les fonts d informació més importants sobre la salut de les dones. Tal i com indica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l embaràs, la decisió de tenir fills o filles i el moment en qual tenir-los és un element essencial en l àmbit de l autodeterminació individual. Els poders públics han de generar condicions perquè aquesta decisió es realitzi de forma lliure i responsable, donant serveis d atenció sanitària, assessorament i informació a qui la necessiti. 25 Taxa bruta d IVE La taxa bruta d IVE és la relació entre el nombre d IVE realitzat en dones de 15 a 44 anys i el total de dones d aquest grup d edat. Atès que l IVE es vincula a situacions d embaràs no desitjat, pot tenir, a més, conseqüències psicològiques no desitjables. IX. Vàlids: 173; no informats: 100 34

Figura 21. Taxa bruta d IVE*, període 1998-2009 Taxa IVE 12 10 9,9 8 6 4,5 5,5 6,8 4 2 0 1998-1999-2000 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis * Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia En el període 1998-2009, s observa un augment del nombre d avortaments voluntaris. Concretament, en l últim trienni van haver-hi 122 IVE, que corresponen a una taxa bruta d IVE de 9,9 per 1.000 dones de 15 a 44 anys. Taxa d IVE en dones per grups d edat En la figura 22 es presenta la distribució de la taxa d IVE segons diferents grups d edat. Aquest indicador permet conèixer en quins grups d edat s acumulen la major part d IVE. Figura 22. Taxa específica d IVE per grups d edat trienni quinquenni 2005-2009 Taxa 0 a 14 0,1% 15 a 19 11,2% 20 a 24 12,1% 25 a 29 9,5% 30 a 34 10,9% 35 a 39 7,7% 40 a 44 2,6% 45 i més 0,0% 0 2 4 6 8 10 12 14 * Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia 35

La taxa d IVE més alta es dóna en el grup d edat de 20 a 24 anys, amb 12,1 IVE per cada 1.000 dones, seguit pel grup d edat de 15 a 19 anys i de 30 a 34 anys, amb 11,2 i 10,9 IVE per cada 1.000, respectivament. Figura 23. Taxes d IVE* específiques per grups d edats, quinquennis 2000-2004 i 2005-2009 14 0 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 i més 12 11,2 12,1 10,9 10 9,5 8 6 7,5 6,8 5,6 6,5 4,5 7,7 4 2 1,7 2,6 0,0 0,1 0 2004-2003-2002-2001-2000 2009-2008-2007-2006-2005 Quinquenis * Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia 0,0 Es destaca un augment de la taxa bruta d IVE en els tots grups d edat. Taxa d IVE en dones per grups joves És la relació entre el nombre d IVE i la població de dones en grups d edat primerencs de fertilitat: d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys. 36

Figura 24. Evolució de la taxa d IVE* per grups d'edat d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys, quinquennis 2000-2004 i 2005-2009 20 11-17 anys 18-25 anys 15 15,3 10 8,8 5 2,8 4,1 0 2004-2003-2002-2001-2000 2009-2008-2007-2006-2005 Quinquenis * Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. Elaboració pròpia El grup de dones d entre 18 i 25 anys presentava la taxa d IVE més alta dels grups d edat extrems calculats: 15,3 interrupcions voluntàries de l embaràs per cada 1.000 dones al quinquenni 2005-2009. En aquest quinquenni, el grup d edat d 11 a 17 anys la taxa bruta d IVE era de 4,1 IVE per cada 1.000. En ambdós grups d edat les taxes d IVE augmenten. Proporció d IVE de repetició en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat Es tracta de la proporció de dones que porten a terme interrupcions voluntàries de l embaràs que ja van realitzar altres IVE amb anterioritat o no. Aquest indicador denota possibles problemes en les estratègies de promoció de la salut reproductiva i sexual saludable i la reincidència en conductes sexuals sense preveure aspectes de planificació familiar. La distribució per edats de les IVE de dones que ja havien fet interrupcions voluntàries de l embaràs amb anterioritat, ens permet veure les edats on aquestes es produeixen amb major mesura, per tal de planificar accions d educació i promoció de la salut sexual i reproductiva. 37

Figura 25. Percentatge d IVE de repetició per grups d edat, quinquenni 2005-2009. N = 63 30 a 34 25 a 29 20 a 24 35 a 39 40 a 44 15 a 19 4,76% 3,17% 11,11% 31,75% 20,63% 28,57% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Del total d IVE durant el quinquenni 2005-2009 (184 casos), ja havien avortat amb anterioritat el 34,2% (63) de les dones que ho va fer aquell any. D aquest 34,2%, les majors proporcions d IVE de repetició la constitueixen els grups de 30 a 34 anys i de 25 a 29 anys, que representen un 31,7% i un 28,6% sobre el total d IVE de repetició, respectivament. Perfils de la dona que realitza una interrupció voluntària de l embaràs X A continuació, es presenten un conjunt d indicadors que descriuen trets d importància en el coneixement de la situació social i personal de la dona que realitza un IVE. Proporció de dones que van avortar segons el motiu Es tracta del percentatge d IVE classificats segons la causa que va justificar-la: risc fetal, salut materna (física o psíquica) o violació. La causa de salut materna es pot vincular amb motius de malestar psicosocial dels embarassos no desitjats i, per tant, embarassos que haurien de poder-se prevenir amb una estratègia adequada de salut sexual i reproductiva. Del total de les dones que van avortar al quinquenni 2005-2009, el 98,4% (181) van ser per motius de salut materna. Estat civil de la dona La distribució de les dones que realitzen IVE segons el seu estat civil, ens permet conèixer la situació estatalment reconeguda dels vincles de parella en la que es troba la dona que avorta voluntàriament. X. Total de casos:184; vàlids: 184; no informats: 0 38

Figura 26. Estat civil de la dona que avorta, any 2009. N = 184 Soltera Casada Separada Divorciada 5,4% 5,4% 29,9% 59,2% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia El 69,7% (62) de les dones que van avortar a l any 2009 estaven solteres. Distribució d IVE segons nivell d estudis i situació laboral de la dona Aquest indicadors ens permeten aproximar-nos a la situació socioeconòmica de la dona que realitza l avortament, conèixer el seu nivell educatiu i les circumstàncies de treball en el moment que realitza l IVE. Figura 27. Distribució d IVE segons el nivell educatiu de la dona, any 2009. N = 184 Segon grau, 1er cicle Primer grau Segon grau, 2on cicle Tercer grau, 1er cicle Sense estudis Tercer grau, 2on cicle Analfabeta 4,3% 2,7% 0,5% 5,4% 17,9% 40,2% 28,8% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia 39

Figura 28. Distribució d IVE segons situació laboral de la dona, any 2009. N = 184 Treballadora a sou Aturada/en busca 1er treball Feines de la llar Estudiant Empresària/professional sense personal 6,5% 1,1% 14,1% 16,8% 61,4% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia Informació sobre l ús d anticonceptius Es presenta la distribució sobre l existència de coneixement en les dones sobre l ús d anticonceptius en els últims 2 anys i, si l han rebut, el lloc on van rebre aquesta informació. El coneixement de mecanismes d anticoncepció és indispensable per garantir la salut sexual i reproductiva de la població. Atès que proporciona informació per evitar embarassos no desitjats i coneixent sobre quins d aquests serveixen per a la prevenció de malalties de transmissió sexual. L accés a la informació de forma equitativa i la presa de consciència sobre les implicacions de comportaments sexuals no segurs són elements clau per a la planificació d actuacions en salut reproductiva. Figura 29. Distribució d IVE segons l informació rebuda sobre mètodes anticonceptius, any 2009. N = 184 No Públic Privat Altres 6,5% 3,3% 57,6% 32,6% Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Elaboració pròpia El 57,6% (106) de les dones que van avortar en el trienni 2007-2009 expressen no haver rebut informació sobre l ús d anticonceptius en els últims 2 anys. El 32,6% (60) va rebre informació mitjançant organismes públics. 40

46 04 Mortalitat MANLLEU.indd 46 19/07/12 09:07

Mortalitat 04 Mortalitat MANLLEU.indd 47 19/07/12 09:07

Mortalitat Els indicadors de mortalitat són indispensables per quantificar els problemes de salut de la població. Se solen utilitzar per tal de conèixer els principals motius de defuncions de la població i per determinar prioritats i monitoritzar les actuacions en salut. Esperança de vida L esperança de vida és uns dels indicadors de salut de la població més comuns. Aquest índex indica la mitjana d edat hipotètica que viurà una persona nascuda en un moment donat si les condicions que afecten la mortalitat en néixer es mantenen al llarg del seu temps de vida. Un dels principals avantatges és que no es veu afectada pels efectes de l estructura d edats, cosa que permet comparar l esperança de vida en diferents poblacions o períodes de temps. Figura 30. Esperança de vida a Manlleu, període 1998-2009 Dones Total Homes 105 90 75 60 45 30 15 84,4 77,5 84,1 84,3 84,3 76,7 77,8 78,5 0 1998-2000 2001-2003 Any 2004-2006 2007-2009 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L esperança de vida en néixer per al total de la població al període 2007-2009 era de 81,4 (84,3 en dones i 78,5 en homes). Al període 1998-2009 s observa: L esperança de vida augmenta lleugerament en homes. L esperança de vida es manté estable en dones. Mortalitat relativa segons sexe Mortalitat proporcional per edat i sexe Es tracta de la relació de persones mortes segons si són homes o dones. Es presenta l evolució en 10 anys. 43

Figura 31. Proporció de defuncions segons sexe, període 2000-2009 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Dones 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Nombre de morts segons l edat i el sexe Taula 4. Nombre de defuncions segons el sexe i l any, període 2000-2009 Sexe 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Home 70 78 78 105 87 88 77 72 94 87 Dona 57 79 63 77 65 96 70 73 92 84 Total 127 157 141 182 152 184 147 145 186 171 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia L any 2009 van haver-hi 171 defuncions, de les quals el 50,9% van ser homes i el 49,1%, dones. 44

Figura 32. Nombre de defuncions segons l edat i el sexe, trienni 2007-2009 Dones Homes 140 120 100 85 96 118 80 60 40 20 0 61 41 19 10 10 17 22 3 3 4 6 1 1 2 2 0 a 14 15 a 24 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 65 a 74 75 a 84 85 i més Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia La figura 32 mostra el nombre de defuncions per grups d edat en el trienni 2007-2009. A mesura que augmenta l edat, també augmenta el nombre de defuncions. El total de defuncions en el trienni 2007-2009 és de 501, XI el 84,4% del qual es dóna en edats superiors a 64 anys. Així mateix, els homes presenten un nombre més elevat de defuncions en edats inferiors a 85 anys. Taxa bruta de mortalitat La taxa bruta de mortalitat és una mesura directa de mortalitat que indica el nombre de defuncions per 10.000 persones. És una forma de resum de la mortalitat senzilla i directa. Ara bé, no considera explícitament la composició de la població, atès que com més gran és el subgrup de la població, més pes té en la taxa. Per aquest motiu, la taxa bruta de mortalitat oculta la heterogeneïtat de les taxes de mortalitat i és influïda en els països occidentals per les poblacions en edats avançades, que presenten bona part de les defuncions. Figura 33. Evolució de la taxa bruta de mortalitat, període 1998-2009 Homes Total Dones 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 81,2 69,1 1998-1999-2000 *Taxes per 10.000 habitants. 94,2 Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 85,4 81,4 81,3 80,5 82,6 2001-2002-2003 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Triennis XI. Total de defuncions: 557; casos vàlids per sexe i edat: 553; casos perduts; 4 45

Durant el període 1998-2009 s observa un pic de mortalitat en el trienni 2001-2003; a partir d aquest moment, la taxa bruta de mortalitat en homes descendeix i en dones es manté estable. Concretament, en l últim trienni la taxa de mortalitat en homes era de 81,4 defuncions per cada 10.000 i en dones, de 82,6 defuncions per cada 10.000. Taxes específiques de mortalitat per edat segons sexe Les taxes de mortalitat segons el sexe i els grups d edat indiquen el nombre de defuncions en grups d edat específics agrupats per quinquennis XII i sexe per 100.000 persones. En fer referència a cadascun dels grups quinquennals d edat i seva mortalitat concreta, aquesta taxa és una mesura més precisa de mortalitat que la taxa bruta de mortalitat. Figura 34. Taxes* específiques de mortalitat en homes, quinquenis 2000-2004 i 2005-2009 2000-2004 2005-2009 250 200 191,5 170,3 150 100 65,0 56,3 50 0 0 4,4 0,5 0 0 0,4 0,8 1,0 1,8 0,5 2,1 1,6 4,5 4,4 9,0 6,1 25,0 20,0 0 1 a 4 5 a 14 15 a 24 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 65 a 74 75 a 84 85 i més *Taxes per 1.000 homes. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia XII. Llevat del grup de 0 a 4 anys, en què es divideix la mortalitat de persones de menys d un any i d 1 a 4 anys. 46

Figura 35. Taxes* específiques de mortalitat en dones, quinquennis 2000-2004 i 2005-2009 2000-2004 2005-2009 160 140 143,7 145,6 120 100 80 60 40 20 0 35,3 38,5 8,9 9,6 4,2 5,8 0,2 0,2 0,4 0,1 0,6 0,6 1,8 1,8 3,0 3,6 0 15 a 24 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 65 a 74 75 a 84 85 i més *Taxes per 1.000 dones. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En el quinquenni 2005-2009 respecte del trienni 2000-2004: En homes, s observa una lleugera disminució de les taxes de mortalitat en edats de 55 a 84 anys i un augment de la taxa de mortalitat en el grup de persones de 85 anys i més. En dones, es veuen taxes de mortalitat bastant estables (lleugerament superior en edats de més de 74 anys). Taxa estandarditzada de mortalitat segons sexe La taxa estandarditzada de mortalitat és la relació de persones mortes i la població, minimitzant la influència dels factors de l estructura de la població per edat. El control dels factors de l estructura d edats de la població permet la comparació de la taxa de mortalitat entre poblacions. S ha utilitzat el mètode directe d estandardització, que aplica a les taxes específiques per grups d edat de la població del municipi a una població estàndard o població de referència, en el nostre cas, la província de Barcelona. 47

Figura 36. Taxa* estandarditzada XIII de mortalitat Homes Total Dones 12 10 8,93 9,46 8,62 7,95 8 6 4 4,96 4,99 4,85 4,79 2 0 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009 Triennis *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En relació amb les taxes estandarditzades, segons any i sexe, es destaca: Diferències segons sexe: les dones presenten una taxa estandarditzada de mortalitat inferior als homes. A l últim trienni hi van haver 166 defuncions en homes per cada 100 defuncions en dones. Un descens del 11% de la taxa de mortalitat en homes (trienni 2007-2009 en relació amb el trienni 1998-2001). Estabilitat de la taxa de mortalitat en dones (trienni 2007-2009 en relació amb el trienni 1998-2001). Mortalitat segons la causa Mortalitat proporcional per grans grups de diagnòstics segons sexe En aquest apartat s analitzen les causes de mort segons la classificació de causes de mort de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) proposada per l Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta anàlisi ens permet valorar com es distribueixen les causes de mortalitat en la població, tant segons els 20 grans grups diagnòstics CIM-10 com per l agrupació de les 73 causes específiques del departament de Salut de Catalunya, que respecta els criteris de classificació de les malalties de la CIM-10 i recull els seus component de forma exhaustiva i amb categories excloents. XIII. RMC 2007-2009/1998-2001 Homes 0,89 Dones 0,97 Total 0,92 RMC Homes/Dones ( 2007-2009) 1,66 48

Figura 37. Taxes* específiques dels grans grups de causes de mortalitat més freqüents, trienni 2007-2009. Homes TEM Neoplàsies i carcinomes in situ 32,5 Transtorns de l aparell circulatori 19,0 Malalties de l aparell respiratori 9,0 Causes externes de morbilitat i mortalitat Transtorns mentals 3,9 5,8 *Taxes per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Figura 38. Taxes* especifiques dels grans grups de causes de mortalitat més freqüents, trienni 2007-2009. Dones TEM Transtorns de l aparell circulatori 24,9 Neoplàsies i carcinomes in situ 15,9 Malalties de l aparell respiratori 11,6 Malalties sistema nerviós i òrgnas dels sentits 7,3 Transtorns mentals 5,3 0 5 10 15 20 25 30 *Taxes per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Es destaquen al període 2007-2009 com a principal motiu de defunció les neoplàsies i els carcinomes in situ i els trastorns de l aparell circulatori. En homes van haver-hi 101 defuncions per neoplàsies i carcinomes in situ mitjana d edat: 71 anys i 59 defuncions per trastorns de l aparell circulatori mitjana d edat: 79 anys (taxes de 32,5 i 19,0 defuncions per cada 10.000 homes, respectivament). En dones van haver-hi 75 defuncions per trastorns de l aparell circulatori mitjana d edat: 84 anys i 48 defuncions per neoplàsies i carcinomes in situ mitjana d edat: 75 anys (taxes de 24,9 i 15,9 defuncions per cada 10.000 dones, respectivament). 49

Figura 39. Percentatge dels principals motius diagnòstics de mortalitat per al total de la població, trienni 2007-2009. N = 502 Defuncions TEM Malalties isquèmiques del cor 8,0% Malalties cerebrovasculars Resta malalties respiratòries Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó Resta de malalties del cor 6,6% 6,2% 5,8% 5,2% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Figura 40. Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per a dones, trienni 2007-2009. N = 249 Defuncions TEM Malalties isquèmiques del cor Resta malalties respiratòries 7,6% 7,6% Malalties cerebrovasculars 6,8% Resta de malalties del cor Insuficiència cardíaca 5,6% 6,0% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Figura 41. Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per a homes, trienni 2007-2009. N = 253 Defuncions TEM Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 9,9% Malalties isquèmiques del cor 8,3% Malalties cerebrovasculars 6,3% Tumor maligne de budell gros 5,1% Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 4,7% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% 11% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 50

Com a motiu específic de mortalitat, es destaquen les malalties isquèmiques del cor i les malalties cerebrovasculars, amb mitjanes d edat de 77 i 82 anys, respectivament. En els homes, el tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó representa el 9,9% (25 morts) i les malalties isquèmiques del cor representen el 8,3% (21 morts) del total de defuncions al trienni 2007-2009, amb mitjanes d edat de 71 i 74 anys respectivament. En dones, la causa principal de mortalitat en el trienni 2007-2009 van ser les malalties isquèmiques del cor i la categoria «la resta de malalties respiratòries», que representen cadascuna el 7,6% (19 morts cadascuna) de les defuncions, amb mitjanes d edat de 80 i 85 anys, respectivament. Mortalitat prematura i evitable Anys potencials de vida perduts (APVP) segons sexe Els APVP són una mesura d impacte relatiu de malalties i problemes de salut que fan referència a morts prematures (que ocorren abans d una edat determinada). Aquesta mesura considera l edat de mort de les persones i dóna més pes a les defuncions que ocorren en les edats mes joves. Els APVP són la suma dels anys que les persones que han mort haurien viscut si haguessin assolit el límit d edat previst. 28 En aquests anys es pren en consideració la mort d 1 a 70 anys. Taula 5. Distribució d APVP* per grups d edat segons el sexe, quinquenni 2005-2009 Dones Homes Total Edat APVP % APVP TAPVP APVP % APVP TAPVP APVP % APVP TAPVP 1 a 4 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 5 a 9 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 10 a 14 0 0,0 0,0 115 5,8 43,7 115 4,3 22,9 15 a 19 53 7,8 20,2 53 2,6 18,9 105 3,9 19,5 20 a 24 0 0,0 0,0 238 11,9 72,0 238 8,9 36,3 25 a 29 43 6,3 10,6 85 4,3 18,8 128 4,8 15,0 30 a 34 0 0,0 0,0 113 5,7 24,0 113 4,2 13,5 35 a 39 0 0,0 0,0 195 9,8 44,2 195 7,3 24,6 40 a 44 110 16,3 31,3 220 11,1 52,1 330 12,4 42,6 45 a 49 225 33,3 63,1 428 21,5 113,0 653 24,5 88,8 50 a 54 35 5,2 11,4 210 10,6 64,1 245 9,2 38,6 55 a 59 100 14,8 39,2 125 6,3 49,7 225 8,5 44,4 60 a 64 68 10,0 30,5 135 6,8 64,2 203 7,6 46,9 65 a 70 43 6,3 18,5 73 3,6 35,3 115 4,3 26,4 Total 675 100,0 16,1 1.988 100,0 43,4 2.663 100,0 30,4 *Índex APVP per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 51

Atès que poblacions amb APVP diferents si tenen una variació en nombre de poblacions poden donar un APVP semblants, a més del valor absolut (anys potencials de vida perduts), es calcula l índex d APVP, que és una mesura relativa que relaciona el nombre d APVP amb la població del grup d edat estudiat. En el quinquenni 2005-2009 hi van haver: 2.660 anys potencials de vida perduts (APVP), el 36,9% s acumulen en edats de 40 a 49 anys. 675 APVP en dones i 1.988 APVP en homes, que representen 16,1 APVP per cada 1.000 dones i 31,4 APVP per cada 1.000 homes de 1 a 70 anys. 2,7 APVP en homes per cada 1 APVP en dones. Figura 42. Evolució de la taxa* estandarditzada d APVP segons sexe 70 2000-2004 2005-2009 60 56,8 50 46,3 40 30 38,1 32,1 20 18,0 16,7 10 0 Dona Home Total *Taxa per 1.000 habitants. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia En el quinquenni 2005-2009 respecte del quinquenni 2000-2004 s observa un descens del 15,8% dels índexs estandarditzats d APVP per al total de la població. Ara bé, es troben diferències segons sexe: Disminució del 7,4% de l índex d APVP en dones Disminució del 18,4% de l índex d APVP en homes Diferències segons sexe: 2,8 APVP en homes per cada 1 APVP en dones Mortalitat evitable La mortalitat evitable fa referència a morts que es poden prevenir i tenen un diagnòstic o tractament d eficàcia comprovada científicament (Rutstein, 1976). 31 És a dir, són causes de mortalitat que es podrien evitar amb una actuació correcta del sistema sanitari. 18 Les malalties o causes externes evitables s engloben en 2 categories: 52

Causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials: «Malalties o causes externes per a les quals existeixen fonamentalment, intervenció de prevenció primària en l àmbit social educatiu, normatiu, etc., excloent la prevenció basada principalment en mesures medicoquirúrgiques o assistencials» (Gispert et al. 2006). Causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència sanitària: «Malalties o causes externes susceptibles d intervenció efectiva en l àmbit de la prevenció primària assistencial (vacunacions o tractaments preventius) i/o de la prevenció secundària (detecció precoç) i o del tractament» (Gispert et al 2006). Figura 43. Percentatge de mortalitat evitable per a ambdós sexes, anys 2005-2009. N = 119 Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària 48,7% 51,3% Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Al període 2005-2009 van haver-hi 119 defuncions per causes evitables, de les quals el 51,3% van ser per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials (61 defuncions) i l altre 48,7%, per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària (58 defuncions). Pel coneixement més específic dels motius que engloben les dues categories de mortalitat evitable presentades, es va realitzar la taxa de les principals causes de mort per a cadascuna de les 2 categories. Les taxes relacionen el nombre de defuncions per categoria específica amb la població segons si són homes o dones. Això ens permet conèixer els motius més freqüents de mortalitat evitable segons sexe, aprofundir sobre els elements principals que estan implicats en les morts evitables i dirigir les estratègies de planificació en salut pública. 53

Figura 44. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes, total de la població, període 2000-2004 i 2005-2009 80 2000-2004 2005-2009 60 64,9 60,6 61,6 57,6 45,6 40 20 0 Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Figura 45. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes, homes, període 2000-2004 i 2005-2009 2000-2004 2005-2009 120 100 93,7 95,8 80 70,5 71,9 60 56,7 40 20 0 Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia 54

Figura 46. Taxes* brutes de mortalitat evitable segons grans causes en dones, període 2000-2004 i 2005-2009 80 2000-2004 2005-2009 60 51,1 58,5 40 35,5 24,2 20 0 Susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística (INE). Elaboració pròpia Susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Al quinquenni 2005-2009: Hi va haver una taxa de 118,2 defuncions evitables per cada 100.000 habitants: 152,5 ME per cada 100.000 homes i 82,7 ME per cada 100.000 dones. Respecte a les causes de ME per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials: les dones presentaven una taxa de 24,2 ME per cada 100.000 dones i els homes 95,8 per cada 100.000 homes. Respecte a les causes de ME per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària: les dones presentaven una taxa de 58,5 ME per cada 100.000 dones i els homes 56,7 per cada 100.000 homes. Causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària Amb relació a les causes de ME susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària (ISAS) en el període 2005-2009, es destaca com a principal ME en ambdós sexes la malaltia isquèmica del cor, amb 15 defuncions en homes i 8 en dones. Causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Amb relació a les causes de ME susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials en el període 2005-2009, es destaca com a principal ME en homes, el tumor maligne de pulmó, amb 19 defuncions, i en dones, la categoria «la resta de causes externes», amb 8 defuncions. 55

Mortalitat Infantil Indiquen el nombre de defuncions en nens i nenes durant el seu primer any. La importància d aquests indicadors es basa en el coneixement que el primer any de vida és crític per a la supervivència dels subjectes, atès que una vegada superat aquest període les probabilitats de supervivència augmenten. L indicador de mortalitat infantil es vincula amb els condicionants socioeconòmics, les condicions de vida, l ambient i la qualitat del sistema sanitari: d una banda, el sanejament de l ambient, l habitatge digne, alimentació adequada, i de l altra, l accés a serveis sanitaris de qualitat tenen implicacions en el comportament de l indicador de mortalitat infantil. 1, 3 Així, el maneig del coneixement sobre la salut sexual i reproductiva, l atenció prenatal, en el part i postnatal, així com també els programes de vacunació i puericultura juntament amb la reducció de desigualtat en salut, la millora de la qualitat de vida i el desenvolupament social i econòmic de la societat són elements bàsics que fan que aquest indicador presenti taxes baixes. En el període 2000-2004 van haver-hi 2 defuncions de menors d un any (dones) i al quinquenni 2005-2009, 7 defuncions (3 homes i 4 dones) per complicacions del període perinatal. 56

05 Morbiditat atesa MANLLEU.indd 64 19/07/12 09:08

Morbiditat atesa 05 Morbiditat atesa MANLLEU.indd 65 19/07/12 09:08

Morbiditat atesa El conjunt mínim de dades (CMBD) és un registre sistemàtic de morbiditat i activitat assistencial 8 que resulta de molta utilitat per la planificació en salut perquè permet conèixer, entre d altres, la patologia atesa, la seva evolució i la distribució per recurs d atenció, per sexe i edat i per motius d alta. L anàlisi aquí presentada es basa en dades hospitalàries dels registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Específicament, es calculen indicadors referents a hospital d aguts (registre del CMBD-HA), hospitalització en la Xarxa de Salut Mental (registre del CMBD-SMH) i atenció sociosanitària (registre del CMBD-RSS). Cal destacar que les dades presentades en relació amb les taxes d hospitalització es refereixen a pacients. En la resta d indicadors es tracta de contactes o episodis: Es treballa amb contactes en el cas d hospital d aguts i hospitalització en la xarxa de Salut Mental. Aquest concepte fa referència a les vegades que una persona malalta accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix de la noció de pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica que pot acumular un conjunt de contactes. Es fa referència a episodis en l apartat d atenció sociosanitària, que és el nombre de vegades en un any que un/a pacient rep atenció continuada per una mateixa causa, en una mateixa unitat o per part d un mateix equip assistencial. A efectes del registre del CMBD, es reflecteix en les agregacions de totes les valoracions clíniques i funcionals del pacients portades a terme en un any. Hospitals d aguts L any 2009, 2.105 XIV persones van utilitzar els recursos d hospitals d aguts (el 10,2% de la població). El 56,25% del les persones eren dones (1.184 usuàries) i el 43,75% eren homes (921 usuaris). A continuació, es presenta la distribució de persones que van utilitzar els recursos d hospitals d aguts segons el nombre de vegades que hi van ser atesos. Figura 47. Nombre de contactes per persona, any 2009 Usuaris 2500 2000 1.751 1500 1000 500 0 254 71 16 9 3 1 1 2 3 4 5 6-10 més de 10 XIV. Total d usuaris/es: 2.105; vàlids segons sexe: 2.105; perduts: 0 59

Com podem observar la majoria de pacients han estat atesos/as una vegada a un hospital d aguts (83,2%) i el 1,4% dels subjectes van estar atesos 4 vegades o més. Es presenta la distribució de les vegades que les persones accedeixen a un hospital (contactes) XV segons els recursos utilitzats per tal de rebre assistència. Dins d hospital d aguts es destaquen els recursos d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia: L hospitalització convencional és l hospitalització que requereix ingrés de la persona en l hospital i que, per tant, genera estances. El temps mínim per considerar que una persona ha complert l estada és que passi la nit i esmorzi o sopi a l hospital. L hospitalització convencional és operativa tots els dies de l any i 24 hores al dia. Cirurgia major ambulatòria és la realització de procediments quirúrgics o diagnòstics de complexitat mitjana en persones que van i tornen al seu domicili el mateix dia que reben l atenció, desprès d un període d observació i control. Es considera, administrativament, que els pacients de CMA no utilitzen llits. 15 Hospital de dia XVI és un servei interdisciplinari, principalment sanitari, on el pacient amb afeccions físiques, psíquiques o trastorns mentals assisteix per rebre tractament i torna a casa seva. Figura 48. Distribució de contactes hospitalaris, segons recurs utilitzat per ambdós sexes, any 2009 Hospitalització convencional Cirurgia major ambulatòria Hospital de dia Altres 3,3% 9,9% 19,7% 67,0% XV. Contacte. Fa referència a les vegades que un malalt accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix del concepte de pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica, la qual pot acumular un conjunt de contactes. XVI. L activitat realitzada a l hospital de dia no és exhaustiva, atès que no tots els hospitals la notifiquen al CMBD-HA. 60

L any 2009, del total de contactes, 2.613, 1.195 (45,7%) van ser homes i 1.418 (54,3%), dones. En la figura 49 s observa que l any 2009 del total de contactes en hospitals d aguts, les hospitalitzacions convencionals (HC) constituïen el 67% (1.752), mentre que el 19,7% (515) eren per cirurgia major ambulatòria (CMA) i el 9,9% (259) representaven l hospital de dia (HdD). Taula 6. Distribució de contactes hospitalaris segons el recurs utilitzat, any 2009 Sexe Dona Home Total Tipus recurs Contactes % Contactes % Contactes % Hospitalització convencional 947 36,2 805 30,8 1.752 67,0 Cirurgia major ambulatòria 287 11,0 228 8,7 515 19,7 Hospital de dia 142 5,4 117 4,5 259 9,9 Altres* 42 1,6 45 1,7 87 3,3 Total 1.418 54,3 1.195 45,7 2.613 100,0 *Cirurgia menor ambulatòria i urgències. Hospitalització d aguts: recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Taxa d hospitalització Es presenta la relació entre el nombre de persones que van rebre hospitalització d aguts o cirurgia major ambulatòria per cada 100 habitants. Figura 49. Evolució de la taxa* d hospitalització en hospitalització convencional o cirurgia major ambulatòria Taxa recurs hospitalari 12 10 9,9% 9,4% 9,2% 8,7% 8,5% 9,5% 9,1% 8 6 4 2 0 2003 2004 2005 2006 Any 2007 2008 2009 *Taxa d'hospitalització: nombre de persones hospitalitzades per cada 100 habitants. Al llarg del període i fins a l any 2007 la taxa d hospitalització va disminuir (va passar de 9,9% a 8,6%), però els anys 2008 i 2009 aquesta taxa augmenta. L any 2009, el 9,1% de la població van utilitzar el recurs d hospitalització d aguts i/o cirurgia major ambulatòria. 61

L any 2009, 1.889 persones van utilitzar els recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria El 56,1% de les persones eren dones (1.060 usuàries) i el 43,9% eren homes (829 usuaris) Figura 50. Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Usuaris 2500 2000 1.611 1500 1000 500 0 211 49 10 5 3 1 2 3 4 5 6-10 Com podem observar la majoria de pacients han estat atesos/as una vegada en un hospital d aguts (85,3%) i el 1,0% dels subjectes van estar atesos 4 vegades o més. Distribució segons sexe dels recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria Percentatge de distribució de contactes segons si són homes o dones en recursos d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Ens permet conèixer si hi ha diferències en la utilització del cadascun dels recursos segons sexe i si ha hagut variabilitat en la distribució als anys estudiats. Les figures 51 i 52 representen les distribucions de contactes des de l any 2003 fins a l any 2009, segons el sexe dels usuaris, en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. En la figura 51 s observa que la proporció d homes i de dones que van utilitzar hospitals convencionals no va variar en els anys explorats i que van ser les dones les que van utilitzar amb una proporció lleugerament superior aquest recurs respecte dels homes. L any 2009, el percentatge de dones que utilitzaven hospitalització convencional és de 54,1% (947 contactes dones) i el d homes, el 45,9% (805 contactes homes). 62

Figura 51. Distribució de contactes en hospitals convencionals segons sexe Homes Dones 70 60 52,8% 53,3% 55,9% 54,6% 53,7% 54,3% 54,1% 50 40 30 20 10 47,1% 46,7% 44,1% 45,4% 46,3% 45,7% 45,9% 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 En la figura 52, llevat de l any 2003, veiem que les dones van utilitzar més recursos de cirurgia major ambulatòria que els homes. L any 2009 el percentatge de dones que van utilitzar cirurgia major ambulatòria va ser de 55,7% (287 contactes dones) i en homes, de 44,3% (228 contactes homes). Figura 52. Distribució de contactes en cirurgia major ambulatòria segons sexe Homes Dones 70 60 50 55,9% 54,4% 57,7% 53,9% 53,9% 55,3% 55,7% 40 30 20 10 44,1% 45,6% 46,1% 46,1% 44,7% 42,3% 44,3% 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 La piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria presenta el nombre absolut de contactes segons el sexe i l edat per a ambdós recursos. El motiu de l agrupació dels dos recursos segueix la idea proposada pel Servei Català de la Salut que els procediments de cirurgia major ambulatòria podrien necessitar l ingrés, segons la comorbiditat i la situació sociodemogràfica de la persona atesa. 8 La piràmide proporciona una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre la utilització dels recursos esmentats segon sexe i edat. 63

Figura 53. Piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Edat >85 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 Homes Dones 150 100 50 0 50 100 150 Font: Servei Català de Salut. Elaboració pròpia En dones es destaquen les edats d entre 25 i 34 anys, que van representar el 20,7% (255 contactes), i el grup d edat de 75 anys i més, que va representar el 26,4% dels contactes (326). En homes, el grup d edat d entre 65 i 84 anys va representar el 38,8% (401 contactes). Percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Aquesta classificació dels problemes de salut i procediments sanitaris permet recollir de forma homogènia les dades de salut per l obtenció d indicadors comuns útils per a la planificació sanitària. En aquest apartat s analitza la distribució del motiu pel qual la persona va ingressar a l hospital d aguts respecte dels diagnòstics dels contactes d hospital convencional i cirurgia major ambulatòria. Les figures 54 i 55 mostren set grans grups diagnòstics segons el sexe dels contactes, que expliquen el 78,3% dels motius d ingrés en homes i el 77,7% en el cas de les dones. 64

Figura 54. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en dones, any 2009. N = 1.213 XVII Dones Complicacions de l embaràs, part i puerperi 26,1% Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori 10,9% 10,3% 9,2% 7,4% 7,1% 6,8% 0 5 10 15 20 25 30 35 Figura 55. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en homes, any 2009. N = 992 XVIII Homes Trastorns de l aparell circulatori Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 14,3% 13,7% 12,6% 12,0% Neoplàsies i carcinomes in situ Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 8,7% 8,6% 8,5% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 En homes, el grup diagnòstic principal l any 2009 van ser les malalties de l aparell circulatori (el 14,3%, 142 contactes), les malalties de l aparell digestiu (13,7%, 136 contactes), i les malalties de l aparell respiratori (12,6%, 125 contactes). En dones, el principal diagnòstic hospitalari l any 2009 es vincula a les complicacions de l embaràs, part i puerperi (26,1%, 317 contactes), seguides per les malalties de l aparell circulatori (10,9%, 132 contactes) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (10,3%, 125 contactes). XVII. Total de contactes: 1.234; contactes vàlids: 1.213; codis V: 17; no informats: 4 XVIII. Total de contactes:1.033; contactes vàlids: 992; codis V: 35; no informats: 6 65

Mitjana d edat per motius d ingrés Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospital de dia, segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Figura 56. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en dones, any 2009 Dones Complicacions de l embaràs, part i puerperi 30 Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 69 73 Malalties de l aparell digestiu 56 Malalties de l aparell genitourinari 51 Neoplàsies i carcinomes in situ 61 Malalties de l aparell respiratori 58 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Figura 57. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en homes, any 2009 Homes Trastorns de l aparell circulatori 65 Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 54 56 67 Neoplàsies i carcinomes in situ 62 Lesions i emmetzinaments 53 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 0 10 20 30 40 50 60 70 80 50 Com es pot observar a la figura 56 i 57, les mitjanes d edat segons els principals motius d ingrés oscil len entre els 50 i els 73 anys en ambdós sexes (llevat dels ingressos vinculats a l embaràs part i puerperi, amb una mitjana d edat de 30 anys). 66

Evolució dels principals grups diagnòstics en contactes hospitalaris. En les figures 58 i 59 es presenten la freqüència i distribució dels grans grups diagnòstics dels contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Ens permeten veure, d una banda, el nombre específic de casos per any i diagnòstic, i de l altra, possibles variacions en el pes dels diagnòstics sobre el total de contactes al llarg del temps. Figura 58. Nombre de contactes dels principals grups diagnòstics d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria en dones (trienni 2004-2006 i 2007-2009) 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Complicacions de l embaràs, part i puerperi Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Trastorns de l aparell circulatori 412 377 325 363 859 953 Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 316 321 229 282 Malalties de l aparell genitourinari Malalties de l aparell respiratori Neoplàsies i carcinomes in situ 240 250 217 264 223 246 Lesions i emmetzinaments 213 204 Símptomes i signes mal definits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Afeccions en el període perinatal Malalties de la pell i teixit subcutani 97 101 69 44 53 52 32 43 Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Anomalies congènites 33 33 19 40 32 20 Trastorns mentals 7 21 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Les complicacions de l embaràs part i puerperi són les principals causes d ingrés en dones, amb 953 contactes al trienni 2007-2009 (augment de 94 contactes en aquest trienni respecte del trienni 2004-2006). En termes absoluts, també es destaca un augment en del nombre de contactes per malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu i per malalties de l aparell respiratori, amb 53 i 47 contactes més al trienni 2007-2009 respecte del trienni 2004-2006. 67

Figura 59. Distribució anual dels principals grups diagnòstics en contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria en homes (triennis 2004-2006 i 2007-2009) 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Trastorns de l aparell circulatori 433 469 Malalties de l aparell digestiu 447 446 Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Neoplàsies i carcinomes in situ 220 277 282 309 372 369 Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l'aparell genitourinari 252 239 214 252 224 222 Símptomes i signes mal definits 105 103 Afeccions en el període perinatal 69 69 Malalties de la pell i teixit subcutani 53 47 Anomalies congènites 43 41 Malalties infeccioses i parasitàries Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Trastorns mentals 42 37 34 35 10 33 21 20 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600 En el trienni 2007-2009, el diagnòstic més freqüent en homes van ser els trastorns de l aparell circulatori, amb 469 contactes al trienni 2007-2009, que van augmentar en 36 contactes respecte del trienni 2004-2006. En termes absoluts, els augments de contactes més importants es van donar en les neoplàsies i els carcinomes in situ, amb 62 contactes més al trienni 2007-2009 respecte del trienni anterior. Principals diagnòstics específics segons el sexe en hospital convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 Per tal de conèixer els diagnòstics específics de morbiditat atesa, es presenta el percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS 37 per al total de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. XIX XIX. La CCS també l utilitza el departament de salut per classificar diagnòstics i procediments específics. 68

Figura 60. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en homes, any 2009. N = 992 XX Contactes vàlids Cataractes 8,0% Hèrnia abdominal 5,2% Trastorns i dislocacions traumàtics d articulacions Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 3,8% 3,5% Malalties de vies biliars Bronquitis aguda Aterosclerosi coronària 2,5% 2,4% 2,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 Figura 61. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en dones, any 2009 XXI. N = 1.213 Contactes vàlids Cataractes Traumatisme de perineu i vulva durant el part 6,8% 6,7% Altres complicacions de l embaràs 4,2% Destret fetal i treballs del part anormals Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Malalties de vies biliars Embaràs prolongat 2,7% 2,7% 2,7% 2,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 L any 2009, com a categories diagnòstiques específiques en contactes d hospital convencional i, cirurgia major ambulatòria cal destacar per ambdós sexes les cataractes, que representaven el 8% dels contactes homes (79 contactes) i el 6,8% dels contactes dones (82 contactes). Els homes, el segon motiu diagnòstic més freqüent va ser l hèrnia abdominal (52 contactes, 5,2%) i en dones el traumatisme de perineu i vulva durant el part (81 contactes, 6,7%). XX. Total de contactes:1.033; contactes vàlids: 992; codis V: 35; no informats: 6 XXI. Total de contactes: 1.234; contactes vàlids: 1.213; codis V: 17; no informats: 4 69

Hospitalització d aguts: hospital de dia Figura 62. Nombre de contactes per persones en hospital de dia, any 2009 Usuaris 250 200 538 194 150 100 50 0 17 6 2 1 1 2 3 4 5 Com podem observar el 88,2% dels pacients (194) han estat atesos/es una vegada en un hospital de dia, i tan sols 9 pacients (el 4,09%) van ser atesos 3 vegades o més. Distribució segons sexe dels recursos d hospital de dia El percentatge de distribució de contactes segons si són homes o dones en recursos d hospital de dia ens permet conèixer si hi ha diferències en la utilització del cadascun dels recursos segons sexe i si ha hagut variabilitat en la distribució als anys estudiats. La figura 63 representa les distribucions de contactes als triennis 2004-2006 i 2007-2009, segons el sexe dels usuaris, en hospital de dia. Figura 63. Distribució de contactes en hospital de dia segons sexe Homes Dones 70 60 50 40 30 59,8% 40,2% 52,7% 47,3% 51,2% 48,8% 53,4% 53,1% 53,1% 46,6% 46,9% 46,9% 54,8% 45,2% 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 70

La proporció d homes i de dones que van utilitzar hospitals de dia va variar en els anys explorats: en els anys 2003, 2004 i 2006 els homes van utilitzar una proporció lleugerament superior d aquest recurs respecte de les dones; en la resta d anys, les dones van fer una utilització superior. La distribució per grups d edat proporciona una informació visual clara i ràpida fonamental per comprendre la utilització dels recursos d hospital de dia segons sexe i edat. Figura 64. Piràmide de contactes d hospital de dia, any 2009 Edat >85 75 a 84 65 a 74 55 a 64 45 a 54 35 a 44 25 a 34 15 a 24 0 a 14 Homes Dones 30 20 10 0 10 20 30 Font: Servei Català de Salut. Elaboració pròpia La figura 64 mostra la distribució de contactes per grups d edat l any 2009. S hi observa que la distribució de contactes per grups d edat en hospitals de dia va ser bastant homogènia, entre els quals els grups d edat de 75 a 84 anys i de 45 a 54 anys van ser els més freqüents: en dones, 26 contactes (18,3%) i 21 contactes (14,8%) respectivament, i en homes 18 contactes (15,4%) i 17 contactes (14,5%). Percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospital de dia La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Tal classificació dels problemes de salut i procediments sanitaris permet recollir de forma homogènia les dades de salut per l obtenció d indicadors comuns útils per a la planificació sanitària. En aquest apartat s analitza la distribució del motiu pel qual la persona va ingressar a l hospital d aguts respecte dels diagnòstics dels contactes d hospital de dia. 71

Les figures 65 i 66 mostren set grans grups diagnòstics segons el sexe dels contactes, que expliquen el 80,7% dels motius d ingrés en homes i el 85,3% en el cas de les dones. Figura 65. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en dones (en hospital de dia), any 2009. N = 136 XXII Contactes vàlids Lesions i emmetzinaments Símptomes i signes mal definits 17,6% 19,1% Malalties de l'aparell locomotor i teixit connectiu 15,4% Trastorns de l aparell circulatori 12,5% Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari 8,1% 7,4% Malalties de l aparell respiratori 5,1% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 Figura 66. Percentatge de contactes segons els grans grups diagnòstics en homes (en hospital de dia), any 2009. N = 114 XXIII Contactes vàlids Símptomes i signes mal definits Malalties de l aparell respiratori 14,9% 14,9% Malalties de l'aparell locomotor i teixit connectiu Lesions i emmetzinaments Malalties de l aparell digestiu 10,5% 11,4% 12,3% Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Trastorns mentals 7,9% 8,8% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 En homes, el grup diagnòstic principal l any 2009 van ser les malalties de l aparell respiratori (14,9%, 17 contactes) i els símptomes i signes mal definits (14,9%, 17 contactes), seguits de les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (12,3%, 14 contactes). XXII. Total de contactes:142; contactes vàlids: 136; codis V: 4; no informats: 2 XXIII. Total de contactes: 117; contactes vàlids: 114; codis V: 2; no informats: 1 72

En dones, els principals diagnòstics hospitalaris d hospitals de dia l any 2009 es vinculen a les lesions i els emmetzinaments (19,1%, 26 contactes), els símptomes i signes mal definits (17,6%, 24 contactes) i les malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu (15,4%, 21 contactes). Mitjana d edat per motius d ingrés Les figures 67 i 68 mostren les mitjanes d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospital de dia, segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Figura 67. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en dones (hospitals de dia), any 2009 Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 41 Símptomes i signes mal definits 45 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 63 Trastorns de l aparell circulatori 72 Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari 48 48 Malalties de l aparell respiratori 81 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Figura 68. Mitjana d edat dels contactes hospitalaris segons el motiu d ingrés en homes (hospitals de dia), any 2009 Edat mitjana Símptomes i signes mal definits 35 Malalties de l aparell respiratori Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 55 53 Lesions i emmetzinaments 40 Malalties de l aparell digestiu 50 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 78 Trastorns mentals 39 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 73

Principals diagnòstics específics segons el sexe en hospital de dia, any 2009 Per tal de conèixer els diagnòstics específics de morbiditat atesa es presenta el percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS 37 per al total de contactes d hospitals de dia. Figura 69. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en homes, any 2009 N = 114 XXIV Contactes vàlids Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena 12,3% Anèmies Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 6,1% 7,9% Bronquitis aguda Trastorns mentals relacionats amb l alcohol Disrítmies cardíaques Epilèpsia, convulsions 4,4% 4,4% 3,5% 3,5% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 Figura 70. Distribució de les deu principals categories diagnòstiques segons CCS en dones, any 2009. N = 136 XXV Contactes vàlids Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena 14,7% Infeccions de vies urinàries Disrítmies cardíaques 6,6% 6,6% Dolor abdominal Emmetzinament per agents psicotròpics Emmetzinament per altres medicaments i drogues Epilèpsia, convulsions 4,4% 4,4% 4,4% 4,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 XXIV. Total de contactes: 117; contactes vàlids: 114; codis V: 2; no informats: 1 XXV. Total de contactes: 142; contactes vàlids: 136; codis V: 4; no informats: 2 74

L any 2009, es destaquen com a categories diagnòstiques específiques més freqüents l espondilosi, els trastorns del disc intervertebral i altres mals d esquena (20 contactes dones i 14 contactes homes), seguits en dones per les infeccions de les vies urinàries (9 contactes) i les disrítmies cardíaques (9 contactes) i en homes per anèmies (9 contactes) i la malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi (7 contactes). Circumstància d alta en hospital d aguts Les taules 7, 8 i 9 presenten l evolució del nombre i percentatge de contactes segons la circumstància d alta per al conjunt de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia. L indicador per una part ens permet conèixer diferències per sexe i variació segons l evolució temporal en els motius d alta. L alta hospitalària fa referència a quan el metge defineix la sortida del pacient del servei assistencial, per derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o quan el pacient, sense l autorització del personal mèdic, planteja que vol sortir del centre; en aquest cas, el pacient signa un document d alta voluntària i es fa responsable de les conseqüències que se n poden derivar. XXVI Taula 7. Distribució de contactes segons la circumstància d alta per a ambdós sexes, anys 2003 a 2009 Motiu alta 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Domicili 2.433 2.249 2.281 2.189 2.138 2.334 2.257 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 94 97 105 102 143 187 159 66 67 41 51 63 67 49 Defunció 58 42 52 42 49 58 50 Alta voluntària 6 4 2 8 3 2 4 Altres 4 1 5 1 5 6 6 Total 2.661 2.460 2.486 2.393 2.401 2.654 2.525 Taula 8. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, anys 2003 a 2009 Motiu alta 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Domicili 1.217 1.199 1.255 1.183 1.162 1.291 1.245 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 57 50 59 51 83 106 83 34 26 17 26 20 27 19 Defunció 20 16 28 17 25 25 23 Altres 3 2 5 3 4 5 5 Total 1.331 1.293 1.364 1.280 1.294 1.454 1.375 XXVI. Hospital Germans Trias i Pujol. Disponible a: <http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/hospitalitzacio.htm> 75

Taula 9. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, anys 2003 a 2009 Motiu alta 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Domicili 1.213 1.050 1.026 1.006 976 1.043 1.012 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 37 47 46 51 60 81 76 32 41 24 25 43 40 30 Defunció 38 26 24 25 24 33 27 Altres 7 3 2 6 4 3 5 Total 1.327 1.167 1.122 1.113 1.107 1.200 1.150 En tots els anys analitzats, el nombre més elevat de contactes són de pacients que tornen al domicili una vegada reben el alta. L any 2009, el 89,4% de contactes tornen al domicili una vegada reben l alta (90,5% dels homes i 88% de les dones). Mitjana d edat dels contactes segons circumstància d alta Figura 71. Mitjana d edat dels contactes segons les circumstàncies d alta més freqüents en dones 2003 2009 Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 47 49 54 52 77 81 Defunció 81 78 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Figura 72. Mitjana d'edat dels contactes segons les circumstàncies d'alta més freqüents en homes 2003 2009 Domicili 45 42 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 71 78 Defunció 67 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 59 58 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 76

En les dones, es destaca un lleuger augment en la mitjana d edat per trasllat a un centre o serveis sociosanitaris (4 anys més) i per trasllat a domicili (2 anys més), i una disminució en la mitjana d edat trasllat a hospitals d aguts o monogràfics psiquiàtrics (2 anys menys) i defunció (3 anys menys). En els homes, es destaca un augment en la mitjana d edat per trasllat a un centre o serveis sociosanitaris i per trasllat a domicili (7 anys més cadascú), i una disminució en la mitjana d edat per defunció (11 anys menys). Atenció en salut mental L OMS defineix la salut mental com un estat de benestar que permet a l individu desenvolupar les seves capacitats, superar les tensions normals de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir a la seva comunitat. 27 El concepte de salut mental és complex i implica múltiples elements 14 que hi intervenen: factors biològics, demogràfics, ambientals, d aprenentatge, socials i econòmics, entre d altres. Amb l objectiu de descriure de forma més completa l activitat psiquiàtrica, es tracten els contactes de salut mental d hospitals de la xarxa de salut mental (CMBD-SMH) conjuntament amb els contactes produïts en hospitals generals al registre CMBD-HA. En el trienni 2007-2009 hi van haver 362 contactes d utilització de recursos en salut mental. Aquests contactes els van realitzar 298 persones (144 homes i 154 dones), que representen un 0,5% de la població. La piràmide de contactes de salut mental Figura 73. Percentatge de contactes en salut mental per sexe i edat, trienni 2007-2009. N = 362 Edat >85 75 a 84 65 a 74 55 a 64 45 a 54 35 a 44 25 a 34 15 a 24 0 a 4 Home Dona 70 52,5 35 17,5 0 17,5 35 52,5 70 En l àmbit general, del total de contactes al trienni 2007-2009, 362 contactes 180 homes (49,7%) i 182 dones (50,3%), XXVII el nombre més elevat de contactes s acumula en el grup d edat de 75 a 84 anys, que representa el 30,1% del total (65 contactes, 35,7%, de dones i 44 contactes, 24,4%, d homes). XXVII. Total de casos: 362; 249 contactes dels registre de CMBD-SS i CMBD-HA i 113 contactes del registre CMBD-SMH 77

Distribució de grups diagnòstics segons sexe i mitjana d edat, trienni 2007-2009 Les figures 74 i 75 permeten veure la distribució de diagnòstics en salut mental per sexe. L indicador fa possible la identificació de variacions en la tipologia de diagnòstics d utilització dels recursos segons sexe. Figura 74. Distribució dels contactes segons els principals grups diagnòstics de salut mental en dones (categories CCS), trienni 2007-2009. N = 182 Grups diagnòstics salut mental dones Trastorns orgànics i demència senil o presenil 7,9% 38,5% Altres afeccions mentals Trastorns afectius Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 9,3% 13,2% 17,0% Trastorns mentals relacionats amb l alcohol Altres psicosis 5,5% 4,4% 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Figura 75. Distribució dels contactes segons els principals grups diagnòstics en salut mental en homes (categories CCS), any 2009. N = 180 Grups diagnòstics salut mental homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 26,7% Esquizofrènia i trastorns relacionats 21,1% Trastorns mentals relacionats amb l'alcohol 17,8% Trastorns afectius 10,0% Altres afeccions mentals Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l'alcohol) 5,6% 5,0% 0 5 10 15 20 25 30 35 El diagnòstic més freqüent en salut mental en el trienni 2007-2009 va ser: En dones, els trastorns orgànics i la demència senil o presenil, amb 70 contactes (38,5%), seguits per la categoria «altres afeccions mentals», amb 31 contactes (17,0%). En homes, els trastorns orgànics i la demència senil o presenil i l esquizofrènia i els trastorns relacionats, amb 48 contactes (26,7%) i 38 contactes (21,1%), respectivament. 78

Diagnòstics al trienni 2007-2009 en relació amb el trienni 2004-2006: Les dones presentaven 182 contactes, 21 menys respecte del trienni 2004-2006; els homes, 180 contactes, 29 contactes més respecte del trienni 2004-2006. Es destaca: En dones, hi ha una disminució del nombre absolut de trastorns orgànics i demència senil o presenil (30 contactes menys). En homes, hi ha una disminució de 25 contactes per trastorns orgànics i demència senil o presenil i un augment de 28 contactes per esquizofrènia i trastorns relacionats. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés als hospitals de la xarxa de salut mental Figura 76. Mitjana d edat per als principals diagnòstics en salut mental, homes, trienni 2007-2009 Diagnòstics salut mental homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 80 Esquizofrènia i trastorns relacionats 30 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 51 Trastorns afectius 39 Altres afeccions mentals 59 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 54 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Figura 77. Mitjana d edat per als principals diagnòstics en salut mental, dones, trienni 2007-2009 Diagnòstics salut mental dones Trastorns orgànics i demència senil o presenil 82 Altres afeccions mentals 55 Trastorns afectius Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 63 63 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 43 Altres psicosis 58 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 79

Circumstància d alta en salut mental Figura 78. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, trienni 2007-2009. N = 147 XXVIII Domicili Trasllat a una residència social Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Alta voluntària Altres 2,7% 3,4% 2,7% 8,2% 83,0% Figura 79. Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, trienni 2007-2009. N = 160 XXIX Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Trasllat a una residència social Altres 5,6% 3,1% 3,8% 87,5% XXVIII. Total de contactes: 182; contactes vàlids: 147; no informats: 35 XXIX. Total de contactes: 180; contactes vàlids: 160; no informats: 20 80

En el trienni 2007-2009, el 85,3% XXX (262) dels contactes van tornar al domicili després de rebre l alta (87,5% en homes 140 contactes i 83,0% en dones 122 contactes ). Atenció sociosanitària Aquest tipus de recurs s orienta a l atenció de persones dependents i que requereixen ajut, vigilància o cura especial, com ara persones grans i malalts crònics amb dependència i persones en situació terminal. 34 Taxa d hospitalització La taxa d hospitalització és la relació de persones hospitalitzades per cada 100 habitants del municipi. Figura 80. Evolució de la taxa d utilització de recursos sociosanitaris Taxa recurs hospitalari 3,0 2,5 2,0 1,5 1,2% 1,6% 1,6% 1,4% 1,4% 2,2% 1,9% 1,0 0,5 0,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any S ha de notar que si bé l any 2009 hi van haver 522 contactes d utilització de recursos sociosanitaris, s identifiquen 391 persones XXXI a partir de la història clínica. El 44% eren homes (172 usuaris) i el 56%, dones (219 usuàries). A partir de l any 2008, la taxa d utilització de recursos sociosanitaris augmenta. L any 2009, un 1,9% de la població va fer ús dels recursos sociosanitaris. A continuació, es presenta la distribució de persones que van utilitzar els recursos sociosanitaris segons el nombre d episodis. XXX. Total de contactes: 362; contactes vàlids: 307; no informats: 55 XXXI. La identificació del pacient pel número d història clínica permet conèixer els pacients que han estat atesos més d una vegada al centre, però no si aquests han estat atesos en altres centres. Per aquest motiu, el nombre de pacients pot estar lleugerament sobrevalorat. 81

Figura 81. Distribució de persones que van utilitzar els recursos sociosanitaris segons el nombre d episodis, any 2009 Distribució de persones 400 300 298 200 100 0 64 20 9 1 2 3 4 L any 2009 el 6,2% (298 persones) va fer ús una vegada dels recursos sociosanitaris. Els centres sociosanitaris són recursos d internament amb personal i estructura dissenyats per atendre pacients sociosanitaris. Són centres específics per a aquesta funció o hospitals autoritzats tant per a internaments d aguts com sociosanitaris o psiquiàtrics. 13 Es classifiquen en: a) Recursos d hospitalització: 8 els pacients d aquests recursos reben atenció sociosanitària en règim d internament. b) Recursos d atenció domiciliària: es tracta d atenció en la residència de la persona malalta. c) Recursos d atenció ambulatòria: ofereixen recursos d atenció sociosanitària sense internament mitjançant hospitals de dia. La figura 82 mostra la piràmide d utilització de recursos sociosanitaris per grups d edat quinquennals de l any 2009. Aquesta piràmide proporciona una informació visual imprescindible per interpretar la utilització dels recursos sociosanitaris (CMBD-RSS) segons sexe i edat. Figura 82. Piràmide d episodis d utilització de recursos sociosanitaris, any 2009 XXXII Home Dona Edat >85 75 a 84 65 a 74 55 a 64 45 a 54 35 a 44 25 a 34 150 100 50 0 50 100 150 XXXII. Total d episodis: 522; episodis vàlids segons sexe: 521; episodis perduts: 1 82

El nombre d episodis s incrementa a mesura que augmenta l edat de les persones (figura 82). El grup d edat més freqüent per a ambdós sexes és el de 75 a 84 anys. En dones, les edats de 75 i més anys van representar el 81,8% (225 episodis) i en homes, el 73,2% (180 episodis). Figura 83. Nombre d episodis d utilització de recursos sociosanitaris en homes, anys 2003 a 2009 Recursos d atenció domiciliària Recursos d atenció ambulatòria Recursos hospitalització 300 243 247 200 184 136 144 138 145 100 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any Figura 84. Nombre d episodis d utilització de recursos sociosanitaris en dones, anys 2003 a 2009 Recursos d atenció domiciliària Recursos d atenció ambulatòria Recursos hospitalització 400 360 341 300 200 229 246 208 235 275 100 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any 83

En el període 2003-2009 s observa que en ambdós sexes els recursos d hospitalització van ser els més freqüents. En l any 2009, el 75,3% (207 episodis dones i 186 episodis homes) van utilitzar aquest recurs, seguit dels recursos d hospitalització ambulatòria, que representen l any 2009 el 18,2% de dones (45 episodis) i el 17,8% d homes (49 episodis). Les figures 85 i 86 desagreguen les categories de recursos d hospitalització, atenció domiciliària i atenció ambulatòria i mostren com es va distribuir la utilització de recursos en atenció sociosanitària específica de l any 2009. Els recursos més utilitzats per ambdós sexes van ser les unitats d hospitalització de llarga estada (192 episodis, 36,8%), les unitats d hospitalització per convalescència (115 episodis, 22,0%) i l hospital de dia sociosanitari (94 episodis, 18%). Figura 85. Freqüència d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any 2009. N = 247 Unitats d hospitalització de llarga estada Unitats d hospitalització per convalescència Hospital de dia sociosanitari Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria Equips d atenció domiciliària PADES Altres 4,9% 6,5% 10,5% 35,2% 18,2% 24,7% 84

Figura 86. Freqüència d utilització de recursos sociosanitaris en dones, any 2009. N = 275 Unitats d hospitalització de llarga estada Unitats d hospitalització per convalescència Hospital de dia sociosanitari Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria Equips d atenció domiciliària PADES Altres 6,9% 3,3% 14,2% 38,2% 17,8% 19,6% Distribució de grups diagnòstics segons el sexe i mitjana d edat. Any 2009 A continuació, per tal de conèixer els grans grups diagnòstics dels episodis que utilitzen recursos sociosanitaris, es presenta el percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC (Classificació internacional de malalties, 9a revisió, modificació clínica) i sexe. 85

Figura 87. Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM 9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones, any 2009. N = 263 XXXIII Grups diagnòstics CIM dones Lesions i emmetzinaments 27,0% Trastorns de l aparell circulatori 14,1% Neoplàsies i carcinomes in situ 12,5% Malalties de l aparell respiratori 10,3% Trastorns mentals Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 9,5% 9,5% Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 6,1% 0 5 10 15 20 25 30 35 Figura 88. Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM 9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any 2009. N=237 XXXIV Grups diagnòstics CIM dones Trastorns de l aparell circulatori 17,7% Neoplàsies i carcinomes in situ 15,2% Malalties de l aparell respiratori 14,8% Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 11,8% Lesions i emmetzinaments 11,8% Trastorns mentals 11,4% Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 4,6% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 XXXIII. Total d episodis: 275; episodis vàlids: 263; codis V: 10; no informats: 2 XXXIV. Total d episodis: 247; episodis vàlids: 237; codis V: 8; no informats: 2 86

Pel que fa a les dones, els diagnòstics d episodis més freqüents van ser les lesions i els emmetzinaments (71 episodis, 27,0%), seguits dels trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 14,1%) i les neoplàsies i els carcinomes in situ (33 episodis, 12,5%). Pel que fa als homes, es destaquen els trastorns de l aparell circulatori (42 episodis, 17,7%), les neoplàsies i els carcinomes in situ (36 episodis, 15,2%) i les malalties de l aparell respiratori (35 episodis, 14,8%). Figura 89. Nombre d episodis dels grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones, trienni 2004-2006 i 2007-2009 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Lesions i emmetzinaments Trastorns mentals Trastorns de l aparell circulatori Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Malalties de l aparell respiratori Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Neoplàsies i carcinomes in situ Símptomes i signes mal definits Malalties de l aparell digestiu Malalties de l aparell genitourinari Malalties de la pell i teixit subcutani Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Anomalies congènites Complicacions de l embaràs, part i puerperi 18 24 19 20 7 16 8 14 14 7 6 11 10 1 2 1 30 49 46 61 64 70 86 86 87 114 105 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 123 131 194 En el cas de les dones, es destaca (figura 89) un augment del nombre d episodis per lesions i emmetzinaments (63 episodis més, un 32,5% més al trienni 2007-2009 respecte del trienni 2004-2006), neoplàsies i carcinomes in situ (40 episodis, 57,1% més), malalties de l aparell respiratori (38 episodis, 43,7% més) i els trastorns de l aparell circulatori (37 episodis, 30% més) al trienni 2007-2009 respecte del trienni 2004-2006, així com una disminució en el nombre d episodis per malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (menys 25 episodis, que suposen una reducció del 41,0% dels episodis). 87

Figura 90. Nombre d episodis dels principals grups diagnòstics d utilització de recursos sociosanitaris en homes, trienni 2004-2006 i 2007-2009 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Trastorns de l aparell circulatori Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori 50 67 73 87 97 124 Trastorns mentals Lesions i emmetzinaments Malalties del sistema nerviòs i òrgans dels sentits Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 7 25 34 34 58 68 77 74 Malalties de l aparell digestiu 13 19 Malalties de l aparell genitourinari 11 18 10 Símptomes i signes mal definits 16 Malalties de la pell i teixit subcutani 9 9 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 4 5 Malalties de la sang i els òrgans 2 hematopoètics 4 Malalties infeccioses i parasitàries 1 3 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 En el cas dels homes, s observa un augment d episodis per trastorns de l aparell circulatori, per lesions i emmetzinaments, per malalties de l aparell respiratori i per malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (57, 40 i 37 i 34 episodis respectivament, que suposen un augment del 85,1%, 117%, el 74% i el 100%, respectivament, al trienni 2007-2009 respecte del trienni 2004-2006). Principals diagnòstics segons el sexe en utilització de recursos sociosanitaris, any 2009 Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques segons categories CCS 37 (Clinical Classifications Software) en episodis d hospitals de la xarxa sociosanitària CMBD-RSS). La distribució de diagnòstics en recursos sociosanitaris fa possible la identificació de variacions en la tipologia de diagnòstics d utilització dels recursos segons sexe. 88

Figura 91. Distribució de les cinc principals categories diagnòstiques en homes d episodis atesos, any 2009. N = 234 Grups diagnòstics CIM homes Trastorns orgànics i demència senil o presenil 12,8% Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Fractura de coll de fèmur (maluc) 7,3% 6,8% Malaltia cerebrovascular aguda 5,1% Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós Malalties de les vies biliars 2,6% 3,8% 3,4% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 Figura 92. Distribució de les cinc principals categories diagnòstiques en dones d episodis atesos, any 2009. N = 260 Grups diagnòstics CIM dones Fractura de coll de fèmur (maluc) 12,3% Trastorns orgànics i demència senil o presenil 10,4% Altres fractures 6,5% Malaltia cerebrovascular aguda 3,6% Fractura d extremitat inferior Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Bronquitis aguda 3,5% 3,1% 3,1% 0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0 17,5 Respecte als motius diagnòstics en els homes (fig. 91), cal destacar l acumulació de casos per trastorns orgànics i demència senil o presenil amb 30 episodis (12,8%), seguits de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi i la fractura de coll de fèmur (maluc), que suposen un 7,3% (17 episodis) i un 6,8% (16 episodis), respectivament, del total d episodis dels homes. 89

En el cas de les dones (fig. 92), cal destacar la freqüència de casos per fractura de coll de fèmur (maluc) i trastorns orgànics i demència senil o presenil, que suposen un 12,3% (32 episodis) i un 10,4% (27 episodis), respectivament, del total d episodis en dones. Mitjana d edat per principals grups diagnòstics Figura 93. Mitjana d edat per als principals grups diagnòstics d episodis en utilització de recursos sociosanitaris segons el sexe, any 2009 Dona Home Lesions i emmetzinaments Trastorns de l aparell circulatori Neoplàsies i carcinomes in situ Malalties de l aparell respiratori Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Trastorns mentals Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 68 83 76 82 80 78 74 76 79 79 78 73 84 82 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Les dones solen presentar una mitjana d edat superior als homes. La diferència més gran en mitjanes d edat es troba en els diagnòstics per neoplàsies i carcinomes in situ, amb una diferència de 10 anys (les dones tenen una mitjana d edat de 68 anys i els homes, de 78 anys). Circumstància d alta en utilització de serveis sociosanitaris L alta hospitalària es refereix la sortida del pacient del servei assistencial per diversos motius: derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. XXXV XXXV. Hospital Germans Trias i Pujol. Disponible a: http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/hospitalitzacio.htm 90

Figura 94. Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta en homes, any 2009. N = 197 Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Defunció Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Trasllat a una residència social 8,6% Altres* 3,6% 10,2% 41,6% 13,7% *Altres: Hospitalització domiciliària i alta voluntària. 22,3% Figura 95. Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta en dones, any 2009. N = 203 Domicili Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada Defunció Trasllat a una residència social Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric Altres* 6,9% 2,9% 8,4% 10,8% 47,8% 23,2% *Altres: Hospitalització domiciliària i alta voluntària. 91

100 06 Notes metodol MANLLEU.indd 100 19/07/12 09:11

Notes metodològiques i fonts d informació 06 Notes metodol MANLLEU.indd 101 19/07/12 09:11

Notes metodològiques i fonts d informació Els indicadors presentats són una selecció d indicadors estàndards, utilitzats de manera freqüent per a la realització d estudis i descripcions, que han de permetre fer una aproximació a l estat de salut d un municipi per tal d analitzar posteriorment possibles relacions amb altres elements que influeixen en la salut de les persones. El conjunt d indicadors presentats als informes de salut local de la Diputació de Barcelona es realitzen per a l any 2009 amb dades validades i fiables. A més, en molts dels indicadors presentats es fa una evolució temporal dels últims 10 anys per tal de conèixer com es comporta al llarg del temps. Totes les bases de dades tenen com a unitat d anàlisi el municipi i la seva població resident. Origen de les dades Per al càlcul d indicadors s utilitzen bases de dades sistemàtiques de diferents institucions: Institut Nacional d Estadística (INE): Padró municipal Natalitat i fecunditat Mortalitat Servei Català de la Salut (CatSalut), del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD): d hospitalització d aguts, sociosanitaris i psiquiàtrics Subdirecció General de Promoció de la Salut i Epidemiologia del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat: Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) Cal destacar que, si bé les entitats proveïdores faciliten les fonts d informació per a l elaboració dels informes, és responsabilitat dels autors i autores la fiabilitat i exactitud de tot tipus d informació producte de l explotació de les dades. Estructura de la població Es va utilitzar el padró municipal del període 2000-2009. La informació està categoritzada segons diferents variables del municipi. El padró es va utilitzar principalment per descriure l estructura poblacional, com a denominador per al càlcul de diferents indicadors i per a l estandardització per edat i sexe. El càlcul es va fer per al total de la població i sexe. Els principals indicadors van ser: Piràmides poblacionals per grups d edat quinquennals i sexe. La piràmide poblacional presenta el nombre absolut d individus d una població segons el sexe i l edat. Es fa el càlcul per a la població total i segons l origen. Distribució de la població d origen estranger sobre el total de la població per edat i sexe: expressa la relació entre la població d origen estranger i la nativa que hi ha al territori. Evolució de la població durant el període 2000-2009: nombre de persones residents al municipi per any. Es fa el càlcul per a la població total i segons l origen. 94

Densitat de població: correspon a la població de dret (residents al municipi) per quilòmetre quadrat i ens permet conèixer si la població d un territori viu agrupada o molt dispersa. S expressa en habitants per quilòmetre quadrat. Fórmula: Densitat de la població = població absoluta / superfície del territori (km 2 ). Nacionalitat de les persones nascudes fora de l Estat espanyol: nombre i percentatge de persones d origen estranger segons cada nacionalitat. Indicadors de dependència Índex global de dependència: té un significat econòmic, atès que relaciona la població inactiva o econòmicament dependent (menor de 15 anys i de 65 anys i més) amb la població potencialment activa (de 15 a 64 anys). Fórmula: IGdep = P t 14 + P t 65 100 P t 15 64 Índex de dependència juvenil: indica la relació de persones menors de 15 anys en comparació amb persones d entre 15 i 65 anys. Fórmula: IDjuv = P t 14 100 P t 15 64 Índex d envelliment: es tracta de la relació de persones de 65 anys i més en comparació amb joves menors de 15 anys. Fórmula: IEnv = P t 65 100 P t 14 Índex de sobreenvelliment: relació de persones de 85 anys respecte de les de 65 anys i més segons el sexe. Ens permet mesurar la composició del grup de més edat. Fórmula: ISenv = P t 85 100 P t 65 Salut reproductiva Els indicadors de salut reproductiva permeten fer una anàlisi descriptiva dels elements clau a l hora de desenvolupar actuacions de promoció de la salut en relació amb els comportaments sexuals i reproductius. Permeten desenvolupar indicadors demogràfics i, juntament amb els registres de mortalitat, veure l evolució de la població. Les dades per a l anàlisi s han obtingut de les bases de natalitat, fecunditat i d interrupcions voluntàries d embarassos. Embarassos Distribució d embarassos segons els grups d edat (menys de 20 anys, de 20 a 34 anys, 35 anys i més) i distribució de naixements i IVE segons el total d embarassos de cada grup d edat. Percentatge d embarassos segons els principals grups d edat: percentatge d embarassos en dones de grups d edat de 0 a 14 anys, de 15 a 19 anys, de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys, de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys, de 40 a 44 anys i de 45 anys i més. 95

Evolució de la taxa bruta d embarassos per any: la taxa bruta d embarassos és la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones d entre 15 i 49 anys. Fórmula: TBem = Nre. nascuts vius en un any + Nre. IVE en un any 1.000 Nre. de dones 15 a 49 anys mateix any Taxa d embarassos en grups d edat extrems: és la relació entre el nombre d embarassos i la població de dones en grups d edat extrems de fertilitat (primerencs i tardans). Es van calcular tres taxes d embarassos: de 12 a 17 anys, de 15 a 20 anys i de 35 a 49 anys. La fórmula de càlcul és la mateixa que la taxa bruta d embarassos, però considerant els embarassos i la població específica dels grups d edat. Naixements A l Estat espanyol es defineix el criteri de nascut viu el que estableix el Codi civil (article 30) i s aplica als fetus que tenen figura humana i que sobreviuen més de 24 hores. Taxa de natalitat: es tracta de la relació de naixements vius registrats durant un any i la població total a mig any. Fórmula: Tnat = Nre. nascuts vius en un any 1.000 Població total mateix any Taxa de fecunditat: és la relació entre el nombre de nascuts/ves vius/des per cada 1.000 dones en edats d entre 15 i 49 anys. Fórmula: Tfec = Nre. nascuts vius en un any 1.000 Nre. de dones 15 a 49 anys mateix any Nombre i percentatge de naixements segons nacionalitat de la mare (espanyola/estrangera). Distribució de naixements en dones de 15 a 49 anys: es va calcular el nombre i percentatge de naixements en dones de 15 a 49 anys per grups específics d edat i per nacionalitat (espanyola o estrangera). Distribució dels naixements múltiples: càlcul de la proporció de parts amb naixements d 1, 2 o 3 fills sobre el total de naixements en un any. Distribució de naixements segons el pes en néixer: càlcul de naixements amb pes inferior a 2.500 g, d entre 2.500 g i 4.000 g i de més de 4.000 g sobre el total de naixements en un any. Distribució de naixements segons el període de gestació: prematurs (< 37 setmanes), a terme o normal (37 a 42 setmanes) i post terme (> 42 setmanes). Interrupció voluntària de l embaràs (IVE) La informació sobre les interrupcions voluntàries de l embaràs (IVE) constitueix una de les estadístiques oficials i una de les fonts d informació més importants sobre la salut de les dones. A l Estat espanyol, l any 1985 es va regular per primera vegada la interrupció voluntària de l embaràs segons tres casos recollits en el Codi penal vigent (perill per a la vida o la salut de la dona embarassada, presumpció de defectes del fetus i violació). Es va establir l obligació de declarar, de manera anònima i confidencial, les interrupcions de l embaràs portades a terme als centres sanitaris. L any 2010, s aprova la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, sobre salut sexual i reproductiva i sobre 96

la interrupció voluntària de l embaràs, que reconeix el dret de la maternitat lliurement decidida sobre l embaràs de manera conscient i responsable. 24 Els principals indicadors d IVE utilitzats van ser: Taxa bruta d IVE: és la relació entre el nombre d interrupcions voluntàries de l embaràs de dones d entre 15 i 44 anys i la població de dones d entre 15 i 44 anys. Fórmula: TB IVE = Nre. IVE dones 15 a 44 1.000 Població dones 15 a 44 Taxa específica d IVE en grups d edat de menys de 15 anys, de 15 anys a 19 anys, de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys, de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys, de 40 a 44 anys i de 45 anys i més. Taxa d IVE específica per grups d edat joves: és la relació entre el nombre d IVE i la població de dones en grups d edat primerencs. Es van calcular les taxes d IVE segons els grups d edat de 12 a 17 anys i de 15 a 20 anys. El càlcul és com la taxa bruta d IVE, però segons els IVE i població per a cada grup d edat. Distribució de la repetició d IVE en dones de 15 a 49 anys i per grups d edat: es tracta de la proporció de dones que porten a terme interrupcions voluntàries de l embaràs i que ja van realitzar altres IVE amb anterioritat o no. Distribució de motius d avortament: proporció de dones que van avortar segons el motiu (risc fetal, salut materna o violació). Distribució d avortaments segons l estat civil de la dona: proporció de dones segons si eren solteres, casades, separades, divorciades o viudes. Distribució d IVE segons el nivell d estudis de la dona: proporció de dones segons el nivell d estudis acabats (sense estudis, primer grau, segon grau (1r cicle), segon grau (2n cicle), tercer grau (primer cicle), tercer grau (2n cicle), altres). Distribució d IVE segons la situació de la dona: proporció de si tenen una feina assalariada, està aturada o busca la primera feina, si realitzen tasques domèstiques, és estudiand o altres. Distribució d avortaments segons la informació que van rebre sobre mètodes anticonceptius en els últims 2 anys: proporció de dones que realitzen IVE segons si no van rebre informació o si la van rebre per serveis públics, privats o altres mitjans. Mortalitat Els registres de mortalitat constitueixen una de les fonts d informació tradicionalment més utilitzades en el camp sanitari, tant en la recerca i vigilància epidemiològica, com en la planificació sanitària i l avaluació d intervencions. Es tracta de dades referents a les defuncions, excloses les morts de menors de 24 hores i els nascuts morts o morts fetals. Els principals indicadors utilitzats van ser: Esperança de vida Mortalitat general Mortalitat per causes Mortalitat prematura i evitable Mortalitat infantil 97

Esperança de vida L esperança de vida és uns dels indicadors de salut de la població més comuns. Aquest índex indica la mitjana hipotètica d edat que viurà una persona nascuda en un moment donat si les condicions que afecten la mortalitat en néixer es mantinguessin al llarg del seu temps de vida. Les taules de vida es van calcular amb una població inicial de 100.000 habitants. Fórmules utilitzades: Mx = Taxa de mortalitat: Mx = dx Px Qx = Probabilitat de morir en un interval d edat: Px = Probabilitat de supervivència: Px = 1 Qx Qx = 2n Mx 2 + (n Mx) Dx = Nombre de morts en l interval d edat: Dx = Qx lx lx = Nombre de vius al començament de l interval (l 0 = 100.000): lx + n = lx Dx Lx = Nombre d anys viscuts en l interval d edat: Lx = n lx 1 Dx 2 Tx = Nombre d anys viscuts en aquell interval i en els intervals d edat següents: Tx = Ex = Esperança de vida: Ex = Tx lx i=x Lx Mortalitat general Els indicadors de mortalitat són indispensables per quantificar els problemes de salut de la població. Solen ser utilitzats per tal de conèixer els principals motius de defuncions de la població, i determinar prioritats i monitoritzar les actuacions en salut. 21 Mortalitat proporcional: es tracta de la relació de persones mortes segons l edat i el sexe. El càlcul es fa dividint el nombre de persones mortes que pertanyen a un grup d edat pel total de la població. Taxa bruta de mortalitat. Fórmula: TBM = Nre. defuncions mateix any 10.000 Població mateix any Taxa de mortalitat segons el sexe i els grups específics d edat. Taxa estandarditzada de mortalitat total i segons el sexe. S ha utilitzat el mètode directe d estandardització segons l estructura de la població de referència (província de Barcelona l any 2001) a l hora de fer comparable la mortalitat eliminat el factor edat i de sexe. Fórmula: T = j P ei m i i=j P P ei = Població de referència en el grup «i» d edat m i = Taxa de mortalitat en el grup «i» d edat de la població d estudi P = Total de la població de referència J = Nombre d intervals d edat 98

Mortalitat segons la causa. RMC = TxEs tan Municipi TxEs tan dporvbcn S analitzen les causes de mort segons la classificació de causes de mort de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) proposada per l Organització Mundial de la Salut (OMS). Nombre de defuncions i distribució per grans grups diagnòstics CIM-10. Taxes de mortalitat per grans grups diagnòstics del CIM-10. Fórmula: Tmort.Causes = Nre. defuncions segons Gran Grup CIE10 en un any 10.000 Població total mateix any Nombre de defuncions i distribució de les primeres deu causes de mortalitat (diagnòstics CIM-10 segons la llista D73 de causes de mort). Mortalitat prematura i evitable En aquest apartat es treballen els anys potencials de vida perduts (APVP) i la mortalitat evitable. Anys potencials de vida perduts. 28 Fórmula: L = Edat límit inferior establerta (1) L = Edat límit superior (70) I = Edat de mort dj = Nombre de defuncions a l edat L APVP = [(L i) d i ] i=l Índex d anys potencials de vida perduts. Fórmula: N = Població compresa entre 1 i 70 anys XXXVI. IAPVP = APVP 1.000 N Mortalitat evitable S analitza segons l agrupació proposada per Gispert et al. (2006) 4,18 com a mortalitat evitable per causes susceptibles d intervenció pels serveis d assistència sanitària i per causes susceptibles d intervenció per polítiques sanitàries intersectorials. Distribució de la mortalitat evitable: nombre i percentatge de defuncions segons el sexe i any. XXXVI. Generalment, s utilitzen els setanta anys com a límit. Tanmateix, atès l alt índex d esperança de vida a Catalunya, en les edicions següents de l informe s utilitzarà una edat límit més elevada. 99

Taxes brutes de mortalitat evitable. Fórmula: T.brutaMort.Ev = Nre. morts segons categoria ME en un any 100.000 Població total el mateix any Taxes específiques de mortalitat evitable per causes (causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials i causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència sanitària Gispert et al. 2006 ) segons el sexe. Fórmula: T.Específ.Mort.Ev = Nre. morts segons subcategoria ME en un any 100.000 Població total el mateix any Nombre de defuncions segons motiu diagnòstic específic (CIM-10 73D) de les causes susceptibles d intervenció de polítiques sanitàries intersectorials segons el sexe. Nombre de defuncions segons motiu diagnòstic específic (CIM-10 73D) de les causes susceptibles d intervenció de serveis d assistència segons el sexe. Mortalitat infantil Indiquen el nombre de defuncions en nens i nenes durant el seu primer any de vida. La importància d aquests indicadors es basa en el coneixement que el primer any de vida és crític per a la supervivència dels subjectes, atès que una vegada superat aquest període les probabilitats de supervivència augmenten. Morbiditat segons l activitat assistencial de la xarxa hospitalària (CMBD) El conjunt mínim de dades (CMBD) és un registre sistemàtic de morbiditat i activitat assistencial 8 que resulta molt útil per a la planificació en salut, ja que permet conèixer entre d altres, la patologia atesa, l evolució que té, la distribució per recurs d atenció, sexe i edat i els motius d alta. El càlcul d indicadors de morbiditat permet conèixer els principals diagnòstics de malaltia atesa i la seva distribució per recurs d atenció, sexe i edat del pacient. L anàlisi aquí presentada es basa en dades hospitalàries dels registres del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD). Específicament, es calculen indicadors referents a hospital d aguts (registre del CMBD-HA), hospitalització en la Xarxa de Salut Mental (registre del CMBD-SMH) i atenció sociosanitària (registre del CMBD-RSS). Dins d aquest bloc, s han de puntualitzar els conceptes de contacte, episodi, alta i grans grups diagnòstics. 1. Contacte: fa referència a les vegades que un malalt accedeix a un hospital per tal de rebre assistència. El concepte difereix del terme pacient, atès que aquest últim fa referència a una persona específica, que pot acumular un conjunt de contactes. 2. Episodi: nombre de vegades en un any que un pacient rep atenció continuada per una mateixa causa, en una mateixa unitat o per part d un mateix equip assistencial. A efectes del registre del CMBD, es reflecteix en les agregacions de totes les valoracions clíniques i funcionals del pacients portades a terme en un any. 3. Alta: moment en el qual els contactes deixen d utilitzar el servei en qüestió per derivació a un altre servei, per anar al domicili o per defunció. 100

4. Grans grups diagnòstics: fan referència a la classificació de malalties de la Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), que és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses 2,9 segons grups generals de morbiditat comuns i desagregats per diagnòstics específics. El CIM-9-MC consta de una gran quantitat de codis, al voltant de 14.000 codis de diagnòstics i 39.000 de processos. 5. Diagnòstics específics CCS: diagnòstics segons la classificació de malalties segons categories de Clinical Classifications Software (CCS), 37 de l Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ), del Govern dels Estats Units. Aquesta classificació és una categorització utilitzada per diverses entitats per analitzar dades de diagnòstics i processos. El CCS agrupa la gran varietat de codis diagnòstics i de procediment de la CIM-9-MC en un menor nombre de categories clínicament significatives per a la realització d estadístiques. Hospitals d aguts En el registre referit a hospital d aguts, s inclou l activitat assistencial de recursos d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria, hospital de dia XXXVII, cirurgia menor ambulatòria, hospitalització domiciliària i urgències. Els indicadors calculats van ser: Nombre i distribució de contactes hospitalaris segons el recurs utilitzat (hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria, hospital de dia, cirurgia menor ambulatòria, hospitalització domiciliària o urgències). Càlcul per al total de la població i segons el sexe. Taxa d hospitalització en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris HC i CMA 100 Població Nombre de persones que accedeixen als hospitals d aguts i nombre de contactes per persones. Agrupació de nombre de pacients XXXVIII segons els contactes que realitza en un any. Distribució de contactes segons el sexe en els principals recursos hospitalaris utilitzats (hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia) durant els anys al llarg del temps. Piràmide de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i piràmide de contactes d hospitals de dia. Presenta el nombre absolut de contactes segons el sexe i l edat per en ambós recursos, el motiu de l agrupació dels dos recursos segueix la idea proposada pel Servei Català de la Salut que els procediments de cirurgia major ambulatòria podrien necessitar l ingrés, segons la comorbiditat i la situació sociodemogràfica de la persona atesa. 8 Nombre i percentatge de diagnòstics segons els grans grups diagnòstics de la CIM-9-MC per a contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i per a contactes d hospitals de dia. La Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica (CIM-9-MC), és un sistema de categorització estandarditzat d entitats morboses. 9 Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons categories CCS (Clinical Classifications Software) per al total de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i d usuaris/es d hospital de dia. XXXVII. L activitat realitzada en hospital de dia no és exhaustiva, atès que no tots els hospitals la notifiquen al CMBD-HA. XXXVIII. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. 101

Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria i en hospital de dia segons els grans grups diagnòstics de CIM-9 MC. Fórmula: n X = Mitjana Xi = Edat de cada subjecte N = Suma de totes les N X = i=1 X i N Evolució del nombre i percentatge de contactes segons la circumstància d alta per al conjunt de contactes d hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia. L alta hospitalària es refereix a quan en què el metge defineix la sortida del pacient del servei assistencial, per derivació a altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d alta i segons el sexe en contactes d hospitalització convencional, hospital de dia i cirurgia major ambulatòria. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés, però considerant el motiu d alta. Salut mental Per al càlcul d indicadors en salut mental es treballen els contactes de salut mental d hospitals de la xarxa de salut mental (CMBD-SMH) XXXIX conjuntament amb els contactes produïts en hospitals generals al registre CMBD-HA. Es van calcular els indicadors següents: Taxa d utilització de recursos de salut mental. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris Població 100 Nombre de persones que accedeixen als hospitals d aguts i nombre de contactes per persones. El càlcul es realitza mitjançant l agrupació del nombre de pacients XL segons els contactes que realitza en un any. Nombre i percentatge contactes en salut mental segons els grups d edat quinquennals XLI i diferenciat segons el sexe dels pacients. Les dades resultants van permetre elaborar piràmides poblacionals que il lustren la distribució per edats. Distribució dels contactes segons diagnòstics segons el sexe. S utilitza la (CSS) Clinical Classifications Software per conèixer els diagnòstics en salut mental. Mitjana d edat dels contactes segons el motiu d ingrés (diagnòstics CCS) als hospitals de salut mental. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés en hospital d aguts, però aplicat a salut mental: X = n X i i=1 N XXXIX. El CMDB-SMH recull l activitat de la xarxa d hospitalització psiquiàtrica, hospitals monogràfics psiquiàtrics i altres hospitals que tenen llits d aquesta xarxa (Servei Català de la Salut, 2007). XL. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. XLI. Llevat del primer grup d edat, que agrupa edats d 1 a 4 anys. 102

Nombre i distribució de contactes segons la circumstància d alta per anys. Atenció sociosanitària Per a l anàlisi d aquest bloc, es recull informació del registre del conjunt mínim bàsic de dades dels recursos sociosanitaris (CMBD-RSS) que fa referència a activitats dels recursos sociosanitaris contractats pel CatSalut. Aquests recursos es diferencien segons si reben l atenció en règim d internament (recursos d hospitalització), si l atenció rebuda és en el lloc de residència del malalt o bé si l atenció rebuda és en hospitals de dia. En aquest cas, la unitat d anàlisi van ser les persones i els episodis (no els contactes). Els episodis poden: a) començar i acabar durant l any analitzat, XLII b) començar en anys anteriors i acabar durant l any analitzat o c) començar en anys anteriors o durant l any analitzat, però no acabar el 31 de desembre d aquell any. A continuació, es presenten els indicadors calculats: Taxa d hospitalització en recursos sociosanitaris. Fórmula: Txhospitalització = Usuaris Població 100 Nombre de persones que accedeixen a serveis sociosanitaris i nombre de contactes per persones. Agrupació de nombre de pacients XLIII segons els episodis que realitza en un any. Nombre i percentatge d episodis d utilització de recursos sociosanitaris segons els grups d edat quinquennals XLIV i diferenciat segons el sexe dels pacients. Les dades resultants van permetre elaborar piràmides poblacionals que il lustren la distribució per edats. Nombre i distribució d episodis d atenció sociosanitària segons els recursos utilitzats i sexe, classificats 8 per: recursos d hospitalització, recursos d atenció domiciliària i recursos d atenció ambulatòria. Nombre i distribució d episodis d atenció sociosanitària segons el recurs específic utilitzats segons el sexe (unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria; unitats d hospitalització per convalescència; unitats d hospitalització de llarga estada; unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives; unitats d hospitalització de cures pal liatives; unitats d hospitalització de mitja estada polivalent; unitats funcionals interdisciplinàries mixtes; unitats funcionals interdisciplinàries de demències; equips d atenció domiciliària PADES; equips de teràpia d observació directa ambulatòria ETODA i hospital de dia sociosanitari). Nombre absolut i percentatge d episodis segons els grans grups diagnòstics del CIM-9-MC (Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, modificació clínica) segons el sexe. XLII. En l informe presentat es treballen els anys 2005 i 2007. XLIII. La identificació del pacient pel número d història clínica permet identificar els pacients que han estat atesos una o més d una vegada segons el recurs utilitzat. Aquest indicador ens permet conèixer si hi ha reincidències en l ús del servei. XLIV. Llevat del primer grup d edat, que agrupa edats d 1 a 4 anys. 103

Mitjana d edat dels episodis segons el motiu d ingrés (grans grups diagnòstics de CIM-9-MC) segons el sexe. La fórmula és igual a la utilitzada en la mitjana d edat segons el motiu d ingrés en hospital d aguts, però aplicat al cas de recursos sociosanitaris: X = n X i i=1 N Percentatge de diagnòstics segons les causes específiques (desagregades) segons les categories del CCS (Clinical Classifications Software) per al total d episodis que fan utilització dels recursos sociosanitaris. Nombre d episodis i distribució segons la circumstància d alta i la seva evolució. L alta hospitalària es refereix la sortida del pacient del servei assistencial, per diversos motius: derivació a un altre servei, enviament al domicili, defunció o alta voluntària. 104

114 07 Taula de dades MANLLEU.indd 114 19/07/12 09:12

Taula de dades 07 Taula de dades MANLLEU.indd 115 19/07/12 09:12

Taula de dades Taules sobre l estructura poblacional Població per grups d edat quinquennals, any 2009 Sexe Dona Home Total Edat quinquennal Nre. % Nre. % Nre. % 0 a 4 683 3,3 692 3,4 1.375 6,7 5 a 9 574 2,8 602 2,9 1.176 5,7 10 a 14 505 2,4 565 2,7 1.070 5,2 15 a 19 523 2,5 562 2,7 1.085 5,3 20 a 24 616 3,0 602 2,9 1.218 5,9 25 a 29 787 3,8 863 4,2 1.650 8,0 30 a 34 834 4,0 994 4,8 1.828 8,9 35 a 39 676 3,3 872 4,2 1.548 7,5 40 a 44 724 3,5 885 4,3 1.609 7,8 45 a 49 705 3,4 758 3,7 1.463 7,1 50 a 54 678 3,3 711 3,4 1.389 6,7 55 a 59 535 2,6 552 2,7 1.087 5,3 60 a 64 475 2,3 440 2,1 915 4,4 65 a 69 352 1,7 353 1,7 705 3,4 70 a 74 436 2,1 327 1,6 763 3,7 75 a 79 446 2,2 313 1,5 759 3,7 80 a 84 353 1,7 239 1,2 592 2,9 85 i més 286 1,4 129 0,6 415 2,0 Total 10.188 49,3 10.459 50,7 20.647 100,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 107

Nombre d habitants i densitat de la població, període 2000-2009 Any Població total Km² Densitat 2000 17.520 17,19 1.019,20 2001 17.872 17,19 1.039,67 2002 18.229 17,19 1.060,44 2003 18.549 17,19 1.079,06 2004 18.748 17,19 1.090,63 2005 19.488 17,19 1.133,68 2006 19.979 17,19 1.162,25 2007 20.091 17,19 1.168,76 2008 20.505 17,19 1.192,84 2009 20.647 17,19 1.201,11 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre d habitants nascuts a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % 2000 17.520 16.335 93,2 1.185 6,8 2001 17.872 16.313 91,3 1.559 8,7 2002 18.229 16.258 89,2 1.971 10,8 2003 18.549 16.211 87,4 2.338 12,6 2004 18.748 16.160 86,2 2.588 13,8 2005 19.488 16.318 83,7 3.170 16,3 2006 19.979 16.347 81,8 3.632 18,2 2007 20.091 16.350 81,4 3.741 18,6 2008 20.505 16.324 79,6 4.181 20,4 2009 20.647 16.303 79,0 4.344 21,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 108

Nombre d homes nascuts a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % 2000 8.725 8.018 91,9 707 8,1 2001 9.018 8.015 88,9 1.003 11,1 2002 9.248 7.980 86,3 1.268 13,7 2003 9.440 7.964 84,4 1.476 15,6 2004 9.479 7.909 83,4 1.570 16,6 2005 9.887 7.981 80,7 1.906 19,3 2006 10.159 8.011 78,9 2.148 21,1 2007 10.199 7.993 78,4 2.206 21,6 2008 10.435 7.960 76,3 2.475 23,7 2009 10.459 7.947 76,0 2.512 24,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre de dones nascudes a Espanya o a l estranger Any Població Espanyola % Estrangera % 2000 8.795 8.317 94,6 478 5,4 2001 8.854 8.298 93,7 556 6,3 2002 8.981 8.278 92,2 703 7,8 2003 9.109 8.247 90,5 862 9,5 2004 9.269 8.251 89,0 1.018 11,0 2005 9.601 8.337 86,8 1.264 13,2 2006 9.820 8.336 84,9 1.484 15,1 2007 9.892 8.357 84,5 1.535 15,5 2008 10.070 8.364 83,1 1.706 16,9 2009 10.188 8.356 82,0 1.832 18,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 109

Nacionalitats de les persones nascudes fora d Espanya, any 2009 Nacionalitat Freqüència Percentatge Marroc 2681 62 Espanya 348 8 Romania 263 6 Ghana 217 5 Colòmbia 163 4 Polònia 111 3 Xina 67 2 Equador 52 1 Argentina 45 1 Nigèria 40 1 Mali 31 1 Bolívia 30 1 Ucraïna 25 1 Itàlia 22 1 Rússia 22 1 Brasil 19 0 França 19 0 Bulgària 18 0 Portugal 13 0 Perú 11 0 Veneçuela 11 0 Índia 10 0 Senegal 10 0 Cuba 9 0 Països Baixos 9 0 Paraguai 9 0 Regne Unit 9 0 República Dominicana 9 0 Alemanya 8 0 Xile 8 0 Guatemala 5 0 Uruguai 5 0 Bèlgica 4 0 Bielorússia 4 0 Guinea 4 0 Eslovàquia 4 0 Altres 29 1 Total 4.344 100 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 110

Índex de dependència global, dependència juvenil i dependència senil Any Sexe Població 0 a 14 Població 15 a 64 Població 65 Índex % global dependència Índex % dependència juvenil Índex % dependència senil Dona 1.281 5.802 1.712 51,6 22,1 29,5 2000 Home 1.426 6.030 1.269 44,7 23,6 21,0 Total 2.707 11.832 2.981 48,1 22,9 25,2 Dona 1.274 5.795 1.785 52,8 22,0 30,8 2001 Home 1.453 6.258 1.307 44,1 23,2 20,9 Total 2.727 12.053 3.092 48,3 22,6 25,7 Dona 1.327 5.836 1.818 53,9 22,7 31,2 2002 Home 1.512 6.422 1.314 44,0 23,5 20,5 Total 2.839 12.258 3.132 48,7 23,2 25,6 Dona 1.356 5.911 1.842 54,1 22,9 31,2 2003 Home 1.517 6.588 1.335 43,3 23,0 20,3 Total 2.873 12.499 3.177 48,4 23,0 25,4 Dona 1.411 6.013 1.845 54,1 23,5 30,7 2004 Home 1.561 6.596 1.322 43,7 23,7 20,0 Total 2.972 12.609 3.167 48,7 23,6 25,1 Dona 1.515 6.240 1.846 53,9 24,3 29,6 2005 Home 1.662 6.898 1.327 43,3 24,1 19,2 Total 3.177 13.138 3.173 48,3 24,2 24,2 Dona 1.606 6.333 1.881 55,1 25,4 29,7 2006 Home 1.749 7.063 1.347 43,8 24,8 19,1 Total 3.355 13.396 3.228 49,1 25,0 24,1 Dona 1.662 6.364 1.866 55,4 26,1 29,3 2007 Home 1.751 7.102 1.346 43,6 24,7 19,0 Total 3.413 13.466 3.212 49,2 25,3 23,9 Dona 1.744 6.450 1.876 56,1 27,0 29,1 2008 Home 1.791 7.282 1.362 43,3 24,6 18,7 Total 3.535 13.732 3.238 49,3 25,7 23,6 Dona 1.762 6.553 1.873 55,5 26,9 28,6 2009 Home 1.859 7.239 1.361 44,5 25,7 18,8 Total 3.621 13.792 3.234 49,7 26,3 23,4 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 111

Índex d envelliment i de sobreenvelliment Any Sexe Població 0 a 14 Població 65 Població 85 Índex % envelliment Índex % sobreenvelliment Dona 1.281 1.712 185 133,6 10,8 2000 Home 1.426 1.269 87 89,0 6,9 Total 2.707 2.981 272 110,1 9,1 Dona 1.274 1.785 194 140,1 10,9 2001 Home 1.453 1.307 93 90,0 7,1 Total 2.727 3.092 287 113,4 9,3 Dona 1.327 1.818 216 137,0 11,9 2002 Home 1.512 1.314 91 86,9 6,9 Total 2.839 3.132 307 110,3 9,8 Dona 1.356 1.842 227 135,8 12,3 2003 Home 1.517 1.335 97 88,0 7,3 Total 2.873 3.177 324 110,6 10,2 Dona 1.411 1.845 222 130,8 12,0 2004 Home 1.561 1.322 96 84,7 7,3 Total 2.972 3.167 318 106,6 10,0 Dona 1.515 1.846 229 121,8 12,4 2005 Home 1.662 1.327 102 79,8 7,7 Total 3.177 3.173 331 99,9 10,4 Dona 1.606 1.881 236 117,1 12,5 2006 Home 1.749 1.347 103 77,0 7,6 Total 3.355 3.228 339 96,2 10,5 Dona 1.662 1.866 241 112,3 12,9 2007 Home 1.751 1.346 111 76,9 8,2 Total 3.413 3.212 352 94,1 11,0 Dona 1.744 1.876 279 107,6 14,9 2008 Home 1.791 1.362 119 76,0 8,7 Total 3.535 3.238 398 91,6 12,3 Dona 1.762 1.873 286 106,3 15,3 2009 Home 1.859 1.361 129 73,2 9,5 Total 3.621 3.234 415 89,3 12,8 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia 112

Taules de salut reproductiva Nombre d embarassos, naixements i IVE per grups d edat, any 2009 Edat Embarassos Naixements IVE 0 a 14 1 0 1 15 a 19 16 9 7 20 a 24 63 55 8 25 a 29 88 80 8 30 a 34 98 87 11 35 a 39 41 32 9 40 a 44 10 8 2 45 i més 2 2 0 Total 319 273 46 Font: Institut Nacional d Estadística (INE) i Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Elaboració pròpia Evolució de la taxa bruta de fecunditat i embarassos, període 2000-2009 Any Població dones 15 a 49 Naixements Taxa bruta de fecunditat Embarassos Taxa bruta d embarassos 1998 4.475 199 44,5 219 48,9 1999 4.477 191 42,7 211 47,1 2000 4.511 195 43,2 213 47,2 2001 4.512 216 47,9 231 51,2 2002 4.535 203 44,8 232 51,2 2003 4.574 222 48,5 243 53,1 2004 4.626 245 53,0 268 57,9 2005 4.760 277 58,2 313 65,8 2006 4.854 250 51,5 274 56,4 2007 4.812 253 52,6 282 58,6 2008 4.822 295 61,2 344 71,3 2009 4.865 273 56,1 319 65,6 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 113

Embarassos en dones de 12 a 17 anys, quinquennis 2000-2004, 2005-2009 Població dones Embarassos Naixements % nascuts/ embarassos Taxa* natalitat Taxa* d embarassos 2000-2004 2.778 20 11 55,0 4,0 7,2 2005-2009 2.885 27 13 48,1 4,5 9,4 *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Embarassos en dones de 15 a 20 anys, quinquennis 2000-2004, 2005-2009 % nascuts/ Taxa* Població dones Embarassos Naixements Taxa* natalitat embarassos d embarassos 2000-2004 3.324 98 74 75,5 22,3 29,5 2005-2009 3.186 122 85 69,7 26,7 38,3 *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Embarassos en dones de 34 a 49 anys Població % nascuts/ Taxa específica Taxa* Any Embarassos Naixements dones embarassos natalitat d embarassos 1998-1999-2000 5.587 90 83 92,2 14,9 16,1 2001-2002-2003 5.885 120 106 88,3 18,0 20,4 2004-2005-2006 6.302 160 141 88,1 22,4 25,4 2007-2008-2009 6.363 165 141 85,5 22,2 25,9 *Taxes per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Naixements i taxa bruta de natalitat (total de la població) Any Població Naixements Taxa bruta natalitat 1998 17.172 199 11,6 1999 17.214 191 11,1 2000 17.520 195 11,1 2001 17.872 216 12,1 2002 18.229 203 11,1 2003 18.549 222 12,0 2004 18.748 245 13,1 2005 19.488 277 14,2 2006 19.979 250 12,5 2007 20.091 253 12,6 2008 20.505 295 14,4 2009 20.647 273 13,2 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 114

Naixements segons la nacionalitat de la mare Any Espanya Estranger 2000 141 54 2001 157 59 2002 141 62 2003 150 72 2004 159 86 2005 160 117 2006 131 119 2007 113 140 2008 141 154 2009 132 141 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Padró municipal. Elaboració pròpia Nombre i percentatge de naixements múltiples Part múltiple 1 2 3 Total Any Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 2000 191 97,9 4 2,1 0 0,0 195 100,0 2001 210 97,2 6 2,8 0 0,0 216 100,0 2002 195 96,1 8 3,9 0 0,0 203 100,0 2003 216 97,3 6 2,7 0 0,0 222 100,0 2004 237 96,7 8 3,3 0 0,0 245 100,0 2005 269 97,1 8 2,9 0 0,0 277 100,0 2006 244 97,6 6 2,4 0 0,0 250 100,0 2007 251 99,2 2 0,8 0 0,0 253 100,0 2008 282 95,6 10 3,4 3 1,0 295 100,0 2009 263 96,3 10 3,7 0 0,0 273 100,0 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 115

Distribució de nadons segons el seu pes en el moment de néixer Pes del nadó Pes normal No informat Any naixement Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 2000 165 84,6 9 4,6 2001 183 84,7 13 6,0 2002 171 84,2 14 6,9 2003 185 83,3 17 7,7 2004 195 79,6 19 7,8 2005 205 74,0 36 13,0 2006 169 67,6 63 25,2 2007 190 75,1 40 15,8 2008 226 76,6 35 11,9 2009 227 83,2 15 5,5 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Percentatge de naixements segons el període de gestació Setmanes gestació A terme No informat Any naixement Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 2000 95 48,7 94 48,2 2001 104 48,1 111 51,4 2002 83 40,9 116 57,1 2003 114 51,4 101 45,5 2004 114 46,5 124 50,6 2005 116 41,9 152 54,9 2006 115 46,0 126 50,4 2007 137 54,2 106 41,9 2008 151 51,2 120 40,7 2009 165 60,4 100 36,6 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 116

Baix pes Sobrepès Total Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 10 5,1 11 5,6 195 100,0 9 4,2 11 5,1 216 100,0 11 5,4 7 3,4 203 100,0 8 3,6 12 5,4 222 100,0 19 7,8 12 4,9 245 100,0 18 6,5 18 6,5 277 100,0 8 3,2 10 4,0 250 100,0 9 3,6 14 5,5 253 100,0 24 8,1 10 3,4 295 100,0 13 4,8 18 6,6 273 100,0 Prematur Postterme Total Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge Freqüència Percentatge 6 3,1 195 100,0 1 0,5 216 100,0 4 2,0 203 100,0 7 3,2 222 100,0 6 2,4 1 0,4 245 100,0 9 3,2 277 100,0 9 3,6 250 100,0 9 3,6 1 0,4 253 100,0 24 8,1 295 100,0 8 2,9 273 100,0 117

Taxa bruta d IVE*, període 2000-2009 Any Núm. IVE dones 15-44 Població dones 15-44 Taxa IVE 1998-1999-2000 58 11.821 4,9 2001-2002-2003 65 11.847 5,5 2004-2005-2006 83 12.157 6,8 2007-2008-2009 122 12.350 9,9 *Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Evolució de la taxa específica* d IVE per grups d edat, quinquennis 2000-2004 i 2005-2009 2000-2004 2005-2009 Grup d edat IVE Població Taxa IVE Població Taxa 0 a 14 0 6.649 0,0 1 8.289 0,1 15 a 19 20 2.669 7,5 29 2.596 11,2 20 a 24 24 3.514 6,8 39 3.235 12,1 25 a 29 19 3.401 5,6 38 4.003 9,5 30 a 34 22 3.367 6,5 40 3.665 10,9 35 a 39 15 3.330 4,5 27 3.528 7,7 40 a 44 6 3.490 1,7 9 3.518 2,6 45 i més 0 18.588 0,0 1 20.737 0,0 Total 106 45.008 2,4 184 49.571 3,7 *Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Evolució de la taxa d IVE* per grups d edat d 11 a 17 anys i de 18 a 25 anys, quinquennis 2000-2004 i 2005-2009 Any N. IVE 11-17 Població dones 11-17 Taxa 11-17 N. IVE 18-25 Població dones 18-25 Taxa 18-25 IVE-15-20 Dones 15-20 Taxa 15 a 20 2000-2004 9 3.200 2,8 48 5.470 8,8 24 3.324 7,2 2005-2009 14 3.384 4,1 78 5.099 15,3 37 3.186 11,6 *Taxes per 1.000. Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 118

IVE de repetició per grups d edat, quinquenni 2005-2009 Grups d edat No repetició IVE % No repetició Repetició IVE % Repetició IVE Total IVE Percentatge total 0 a 14 1 0,8 0 0,0 1 0,5 15 a 19 27 22,3 2 3,2 29 15,8 20 a 24 26 21,5 13 20,6 39 21,2 25 a 29 20 16,5 18 28,6 38 20,7 30 a 34 20 16,5 20 31,7 40 21,7 35 a 39 20 16,5 7 11,1 27 14,7 40 a 44 6 5,0 3 4,8 9 4,9 45 i més 1 0,8 0 0,0 1 0,5 Total 121 100,0 63 100,0 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons motiu, quinquenni 2005-2009 Motiu IVE Freqüència Percentatge total Salut materna 181 98,4 Risc fetal 3 1,6 Total 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons estat civil de la dona, quinquenni 2005-2009 Estat civil dona Freqüència Percentatge total Soltera 109 59,2 Casada 55 29,9 Separada 10 5,4 Divorciada 10 5,4 Total 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 119

Distribució d IVE segons el nivell educatiu de la dona, quinquenni 2005-2009 Estudis mare Freqüència Percentatge total Segon grau, 1r cicle 74 40,2 Primer grau 53 28,8 Segon grau, 2n cicle 33 17,9 Tercer grau, 1r cicle 10 5,4 Sense estudis 8 4,3 Tercer grau, 2n i 3r cicle 5 2,7 Analfabeta 1 0,5 Total 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons situació laboral de la dona, quinquenni 2005-2009 Situació laboral Freqüència Percentatge total Treballadora a sou 113 61,4 Aturada / busca la primera feina 31 16,8 Feines de la llar 26 14,1 Estudiant 12 6,5 Empresària/professional sense personal 2 1,1 Total 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Distribució d IVE segons la informació rebuda sobre mètodes anticonceptius, quinquenni 2005-2009 Rebre informació? Freqüència Percentatge total No 106 57,6 Públic 60 32,6 Privat 12 6,5 Altres 6 3,3 Total 184 100,0 Font: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 120

Taules de mortalitat Esperança de vida, trienni 1998-2000. Ambdós sexes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 1 559 0,0018 0,00179 0,99821 100.000 179 99.911 8.096.471 80,96 1 a 4 4 0 2.102 0,0000 0,00000 1,00000 99.821 0 399.285 7.996.561 80,11 5 a 14 10 0 5.423 0,0000 0,00000 1,00000 99.821 0 998.213 7.597.276 76,11 15 a 24 10 5 7.928 0,0006 0,00629 0,99371 99.821 628 995.075 6.599.063 66,11 25 a 34 10 5 8.144 0,0006 0,00612 0,99388 99.194 607 988.901 5.603.988 56,50 35 a 44 10 12 8.110 0,0015 0,01469 0,98531 98.587 1.448 978.626 4.615.087 46,81 45 a 54 10 15 6.196 0,0024 0,02392 0,97608 97.139 2.324 959.768 3.636.461 37,44 55 a 64 10 28 4.707 0,0059 0,05777 0,94223 94.815 5.477 920.764 2.676.693 28,23 65 a 74 10 75 5.261 0,0143 0,13307 0,86693 89.338 11.888 833.935 1.755.929 19,65 75 a 84 10 137 2.685 0,0510 0,40653 0,59347 77.449 31.485 617.067 921.994 11,90 85 i més 15 133 791 0,1681 1,11546 0,11546 45.964 51.271 304.927 304.927 6,63 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni 1998-2000 en dones Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 1 244 0,0041 0,00409 0,99591 100.000 409 99.796 8.437.469 84,37 1 a 4 4 0 1.034 0,0000 0,00000 1,00000 99.591 0 398.364 8.337.674 83,72 5 a 14 10 0 2.578 0,0000 0,00000 1,00000 99.591 0 995.910 7.939.310 79,72 15 a 24 10 0 3.980 0,0000 0,00000 1,00000 99.591 0 995.910 6.943.400 69,72 25 a 34 10 0 3.896 0,0000 0,00000 1,00000 99.591 0 995.910 5.947.490 59,72 35 a 44 10 5 3.945 0,0013 0,01259 0,98741 99.591 1.254 989.639 4.951.580 49,72 45 a 54 10 5 3.102 0,0016 0,01599 0,98401 98.337 1.572 975.505 3.961.941 40,29 55 a 64 10 7 2.375 0,0029 0,02905 0,97095 96.764 2.811 953.590 2.986.436 30,86 65 a 74 10 26 2.850 0,0091 0,08725 0,91275 93.954 8.197 898.551 2.032.846 21,64 75 a 84 10 54 1.622 0,0333 0,28541 0,71459 85.756 24.476 735.185 1.134.295 13,23 85 i més 15 94 541 0,1738 1,13162 0,13162 61.280 69.346 399.110 399.110 6,51 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 121

Esperança de vida, trienni 1998-2000 en homes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 0 315 0,0000 0,00000 1,00000 100.000 0 100.000 7.754.961 77,55 1 a 4 4 0 1.068 0,0000 0,00000 1,00000 100.000 0 400.000 7.654.961 76,55 5 a 14 10 0 2.845 0,0000 0,00000 1,00000 100.000 0 1.000.000 7.254.961 72,55 15 a 24 10 5 3.948 0,0013 0,01258 0,98742 100.000 1.258 993.708 6.254.961 62,55 25 a 34 10 5 4.248 0,0012 0,01170 0,98830 98.742 1.155 981.638 5.261.253 53,28 35 a 44 10 7 4.165 0,0017 0,01667 0,98333 97.586 1.626 967.729 4.279.615 43,85 45 a 54 10 10 3.094 0,0032 0,03181 0,96819 95.960 3.052 944.336 3.311.886 34,51 55 a 64 10 21 2.332 0,0090 0,08617 0,91383 92.908 8.006 889.045 2.367.551 25,48 65 a 74 10 49 2.411 0,0203 0,18449 0,81551 84.902 15.663 770.699 1.478.505 17,41 75 a 84 10 83 1.063 0,0781 0,56157 0,43843 69.238 38.882 497.972 707.807 10,22 85 i més 15 39 250 0,1560 1,07834 0,07834 30.356 32.734 209.835 209.835 6,91 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni 2007-2009. Ambdós sexes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 5 832 0,0060 0,00599 0,99401 100.000 599 99.700 8.136.934 81,37 1 a 4 4 0 3.144 0,0000 0,00000 1,00000 99.401 0 397.603 8.037.234 80,86 5 a 14 10 1 6.593 0,0002 0,00152 0,99848 99.401 151 993.255 7.639.630 76,86 15 a 24 10 5 7.000 0,0007 0,00712 0,99288 99.250 706 988.970 6.646.375 66,97 25 a 34 10 3 10.314 0,0003 0,00290 0,99710 98.544 286 984.007 5.657.405 57,41 35 a 44 10 12 9.465 0,0013 0,01260 0,98740 98.258 1.238 976.386 4.673.398 47,56 45 a 54 10 25 8.442 0,0030 0,02918 0,97082 97.020 2.831 956.041 3.697.012 38,11 55 a 64 10 27 5.769 0,0047 0,04573 0,95427 94.188 4.307 920.348 2.740.972 29,10 65 a 74 10 63 4.547 0,0139 0,12958 0,87042 89.881 11.646 840.578 1.820.624 20,26 75 a 84 10 181 3.972 0,0456 0,37113 0,62887 78.235 29.035 637.170 980.045 12,53 85 i més 15 179 1.165 0,1536 1,07079 0,07079 49.199 52.682 342.875 342.875 6,97 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 122

Esperança de vida, trienni 2007-2009 en dones Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 3 421 0,0071 0,00710 0,99290 100.000 710 99.645 8.430.255 84,30 1 a 4 4 0 1.600 0,0000 0,00000 1,00000 99.290 0 397.160 8.330.610 83,90 5 a 14 10 0 3.147 0,0000 0,00000 1,00000 99.290 0 992.899 7.933.451 79,90 15 a 24 10 1 3.431 0,0003 0,00291 0,99709 99.290 289 991.455 6.940.551 69,90 25 a 34 10 1 4.705 0,0002 0,00212 0,99788 99.001 210 988.959 5.949.097 60,09 35 a 44 10 2 4.214 0,0005 0,00473 0,99527 98.791 468 985.569 4.960.138 50,21 45 a 54 10 6 4.082 0,0015 0,01459 0,98541 98.323 1.435 976.057 3.974.569 40,42 55 a 64 10 10 2.935 0,0034 0,03350 0,96650 96.888 3.246 952.654 2.998.512 30,95 65 a 74 10 22 2.463 0,0089 0,08550 0,91450 93.643 8.007 896.391 2.045.858 21,85 75 a 84 10 85 2.346 0,0362 0,30675 0,69325 85.636 26.269 725.014 1.149.467 13,42 85 i més 15 118 806 0,1464 1,04672 0,04672 59.367 62.141 424.452 424.452 7,15 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Esperança de vida, trienni 2007-2009 en homes Edat Rec. Def. Pobl. TEM Qx Px lx Dx Lx Tx Ex 0 1 2 411 0,0049 0,00485 0,99515 100.000 485 99.757 7.846.973 78,47 1 a 4 4 0 1.544 0,0000 0,00000 1,00000 99.515 0 398.058 7.747.216 77,85 5 a 14 10 1 3.446 0,0003 0,00290 0,99710 99.515 288 993.704 7.349.157 73,85 15 a 24 10 4 3.569 0,0011 0,01115 0,98885 99.226 1.106 986.733 6.355.454 64,05 25 a 34 10 2 5.609 0,0004 0,00356 0,99644 98.120 349 979.457 5.368.721 54,72 35 a 44 10 10 5.251 0,0019 0,01886 0,98114 97.771 1.844 968.489 4.389.264 44,89 45 a 54 10 19 4.360 0,0044 0,04265 0,95735 95.927 4.091 938.811 3.420.776 35,66 55 a 64 10 17 2.834 0,0060 0,05824 0,94176 91.836 5.348 891.613 2.481.965 27,03 65 a 74 10 41 2.084 0,0197 0,17912 0,82088 86.487 15.491 787.414 1.590.351 18,39 75 a 84 10 96 1.626 0,0590 0,45584 0,54416 70.996 32.363 548.144 802.937 11,31 85 i més 15 61 359 0,1699 1,12064 0,12064 38.633 43.294 254.793 254.793 6,60 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 123

Defuncions per grups d edat, trienni 2007-2009 Sexe Freqüència Percentatge Edat Dones Homes Total* Dones Homes Total 0 a 14 3 3 6 50,0 50,0 100,0 15 a 24 1 4 5 20,0 80,0 100,0 25 a 34 1 2 3 33,3 66,7 100,0 35 a 44 2 10 12 16,7 83,3 100,0 45 a 54 6 19 25 24,0 76,0 100,0 55 a 64 10 17 27 37,0 63,0 100,0 65 a 74 22 41 63 34,9 65,1 100,0 75 a 84 85 96 181 47,0 53,0 100,0 85 i més 118 61 179 65,9 34,1 100,0 Total 248 253 501 49,5 50,5 100,0 *Total de casos: 502, casos vàlids: 501, casos perduts: 1 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Nombre de defuncions segons sexe, període 2000-2009 Sexe Dona Home Total 1998 71 79 150 1999 64 70 134 2000 57 70 127 2001 79 78 157 2002 63 78 141 2003 77 105 182 2004 65 87 152 2005 96 88 184 2006 70 77 147 2007 73 72 145 2008 92 94 186 2009 84 87 171 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 124

Taxes* brutes de mortalitat segons edat i sexe, triennis de 1998-2009 Sexe Dona Home Total Triennis Def. Pobl. TBMort. Def. Pobl. TBMor. Def. Pobl. TBMor. 1998-1999-2000 192 26.167 73,4 219 25.739 85,1 411 51.906 79,2 2001-2002-2003 219 26.944 81,3 261 27.706 94,2 480 54.650 87,8 2004-2005-2006 231 28.690 80,5 252 29.525 85,4 483 58.215 83,0 2007-2008-2009 249 30.150 82,6 253 31.093 81,4 502 61.243 82,0 *Taxes per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxes* específiques de mortalitat, trienni 2007-2009 Sexe Dona Home Total Edat Def. Pobl. TEM Def. Pobl. TEM Def. Pobl. TEM 0 3 421 71,3 2 411 48,7 5 832 60,1 1 a 4 0 1.600 0,0 0 1.544 0,0 0 3.144 0,0 5 a 14 0 3.147 0,0 1 3.446 2,9 1 6.593 1,5 15 a 24 1 3.431 2,9 4 3.569 11,2 5 7.000 7,1 25 a 34 1 4.705 2,1 2 5.609 3,6 3 10.314 2,9 35 a 44 2 4.214 4,7 10 5.251 19,0 12 9.465 12,7 45 a 54 6 4.082 14,7 19 4.360 43,6 25 8.442 29,6 55 a 64 10 2.935 34,1 17 2.834 60,0 27 5.769 46,8 65 a 74 22 2.463 89,3 41 2.084 196,7 63 4.547 138,6 75 a 84 85 2.346 362,3 96 1.626 590,4 181 3.972 455,7 85 i més 118 806 1.464,0 61 359 1.699,2 179 1.165 1.536,5 Total 248 30.150 82,3 253 31.093 81,4 501 61.243 81,8 *Taxes per 10.000 habitants. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 125

Taxes* específiques de mortalitat, trienni 2004-2006 Sexe Dona Home Total Edat Def Pobl TEM Def Pobl TEM Def Pobl. TEM 0 2 381 52,5 1 378 26,5 3 759 39,5 1 a 4 0 1.366 0,0 0 1.396 0,0 0 2.762 0,0 5 a 14 0 2.785 0,0 1 3.198 3,1 1 5.983 1,7 15 a 24 0 3.572 0,0 5 3.775 13,2 5 7.347 6,8 25 a 34 0 4.366 0,0 5 5.249 9,5 5 9.615 5,2 35 a 44 2 4.219 4,7 9 4.957 18,2 11 9.176 12,0 45 a 54 9 3.755 24,0 16 3.944 40,6 25 7.699 32,5 55 a 64 10 2.674 37,4 18 2.632 68,4 28 5.306 52,8 65 a 74 21 2.698 77,8 46 2.165 212,5 67 4.863 137,8 75 a 84 88 2.187 402,4 84 1.530 549,0 172 3.717 462,7 85 i més 96 687 1.397,4 66 301 2.192,7 162 988 1.639,7 Total 228 28.690 79,5 251 29.525 85,0 479 58.215 82,3 *Taxes per 10.000 habitants. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2007-2009 Total ambdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 5 832 6,0 41.147 263 6,39 247 702,17 1 a 4 0 3.144 0,0 168.736 52 0,31 0 171,23 5 a 14 1 6.593 0,2 612.154 118 0,19 93 47,20 15 a 24 5 7.000 0,7 788.422 723 0,92 563 36,65 25 a 34 3 10.314 0,3 700.418 1.043 1,49 204 41,25 35 a 44 12 9.465 1,3 634.731 1.085 1,71 805 45,52 45 a 54 25 8.442 3,0 542.224 1.881 3,47 1.606 53,28 55 a 64 27 5.769 4,7 530.013 4.481 8,45 2.481 54,51 65 a 74 63 4.547 13,9 376.895 8.000 21,23 5.222 76,66 75 a 84 181 3.972 45,6 205.637 12.279 59,71 9.371 140,50 85 i més 179 1.165 153,6 54.030 9.512 176,05 8.302 534,75 Total 501 61.243 8,2 4.654.407 39.437 8,47 28.892 6,21 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 126

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2007-2009 Homes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 2 411 4,9 41.147 263 6,39 200 899,18 1 a 4 0 1.544 0,0 168.736 52 0,31 0 219,27 5 a 14 1 3.446 0,3 612.154 118 0,19 178 60,44 15 a 24 4 3.569 1,1 788.422 723 0,92 884 46,93 25 a 34 2 5.609 0,4 700.418 1.043 1,49 250 52,82 35 a 44 10 5.251 1,9 634.731 1.085 1,71 1.209 58,29 45 a 54 19 4.360 4,4 542.224 1.881 3,47 2.363 68,24 55 a 64 17 2.834 6,0 530.013 4.481 8,45 3.179 69,81 65 a 74 41 2.084 19,7 376.895 8.000 21,23 7.415 98,17 75 a 84 96 1.626 59,0 205.637 12.279 59,71 12.141 179,92 85 i més 61 359 169,9 54.030 9.512 176,05 9.181 684,78 Total 253 31.093 8,1 4.654.407 39.437 8,47 36.999 7,95 *Taxa estandarditzada per 1.000 homes. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2007-2009 Dones Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 3 421 7,1 41.147 263 6,39 293 542,04 1 a 4 0 1.600 0,0 168.736 52 0,31 0 132,18 5 a 14 0 3.147 0,0 612.154 118 0,19 0 36,43 15 a 24 1 3.431 0,3 788.422 723 0,92 230 28,29 25 a 34 1 4.705 0,2 700.418 1.043 1,49 149 31,84 35 a 44 2 4.214 0,5 634.731 1.085 1,71 301 35,14 45 a 54 6 4.082 1,5 542.224 1.881 3,47 797 41,13 55 a 64 10 2.935 3,4 530.013 4.481 8,45 1.806 42,08 65 a 74 22 2.463 8,9 376.895 8.000 21,23 3.367 59,18 75 a 84 85 2.346 36,2 205.637 12.279 59,71 7.451 108,46 85 i més 118 806 146,4 54.030 9.512 176,05 7.910 412,79 Total 248 30.150 8,2 4.654.407 39.437 8,47 22.303 4,79 *Taxa estandarditzada per 1.000 dones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 127

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2004-2006 Total amdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 3 759 4,0 41.147 263 6,39 163 730,35 1 a 4 0 2.762 0,0 168.736 52 0,31 0 178,10 5 a 14 1 5.983 0,2 612.154 118 0,19 102 49,09 15 a 24 5 7.347 0,7 788.422 723 0,92 537 38,12 25 a 34 5 9.615 0,5 700.418 1.043 1,49 364 42,91 35 a 44 11 9.176 1,2 634.731 1.085 1,71 761 47,35 45 a 54 25 7.699 3,2 542.224 1.881 3,47 1.761 55,42 55 a 64 28 5.306 5,3 530.013 4.481 8,45 2.797 56,70 65 a 74 67 4.863 13,8 376.895 8.000 21,23 5.193 79,73 75 a 84 172 3.717 46,3 205.637 12.279 59,71 9.516 146,14 85 i més 162 988 164,0 54.030 9.512 176,05 8.859 556,20 Toal 479 58.215 8,2 4.654.407 39.437 8,47 30.052 6,46 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2004-2006 Homes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 1 378 2,6 41.147 263 6,39 109 975,37 1 a 4 0 1.396 0,0 168.736 52 0,31 0 237,85 5 a 14 1 3.198 0,3 612.154 118 0,19 191 65,56 15 a 24 5 3.775 1,3 788.422 723 0,92 1.044 50,90 25 a 34 5 5.249 1,0 700.418 1.043 1,49 667 57,30 35 a 44 9 4.957 1,8 634.731 1.085 1,71 1.152 63,23 45 a 54 16 3.944 4,1 542.224 1.881 3,47 2.200 74,02 55 a 64 18 2.632 6,8 530.013 4.481 8,45 3.625 75,72 65 a 74 46 2.165 21,2 376.895 8.000 21,23 8.008 106,48 75 a 84 84 1.530 54,9 205.637 12.279 59,71 11.290 195,17 85 i més 66 301 219,3 54.030 9.512 176,05 11.847 742,80 Total 251 29.525 8,5 4.654.407 39.437 8,47 40.133 8,62 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 128

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2004-2006 Dones Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 2 381 5,2 41.147 263 6,39 216 548,20 1 a 4 0 1.366 0,0 168.736 52 0,31 0 133,68 5 a 14 0 2.785 0,0 612.154 118 0,19 0 36,85 15 a 24 0 3.572 0,0 788.422 723 0,92 0 28,61 25 a 34 0 4.366 0,0 700.418 1.043 1,49 0 32,20 35 a 44 2 4.219 0,5 634.731 1.085 1,71 301 35,54 45 a 54 9 3.755 2,4 542.224 1.881 3,47 1.300 41,60 55 a 64 10 2.674 3,7 530.013 4.481 8,45 1.982 42,56 65 a 74 21 2.698 7,8 376.895 8.000 21,23 2.934 59,85 75 a 84 88 2.187 40,2 205.637 12.279 59,71 8.274 109,69 85 i més 96 687 139,7 54.030 9.512 176,05 7.550 417,48 Total 228 28.690 7,9 4.654.407 39.437 8,47 22.557 4,85 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2001-2003 Total amdós sexes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 1 608 1,6 41.147 263 6,39 68 791,54 1 a 4 1 2.405 0,4 168.736 52 0,31 70 193,02 5 a 14 0 5.426 0,0 612.154 118 0,19 0 53,20 15 a 24 1 7.642 0,1 788.422 723 0,92 103 41,31 25 a 34 10 8.896 1,1 700.418 1.043 1,49 787 46,50 35 a 44 11 8.728 1,3 634.731 1.085 1,71 800 51,31 45 a 54 22 6.764 3,3 542.224 1.881 3,47 1.764 60,07 55 a 64 31 4.780 6,5 530.013 4.481 8,45 3.437 61,45 65 a 74 96 5.215 18,4 376.895 8.000 21,23 6.938 86,41 75 a 84 160 3.268 49,0 205.637 12.279 59,71 10.068 158,38 85 i més 145 918 158,0 54.030 9.512 176,05 8.534 602,80 Total 478 54.650 8,7 4.654.407 39.437 8,47 32.569 7,00 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 129

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2001-2003 Homes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 0 313 0,0 41.147 263 6,39 0 1.070,35 1 a 4 1 1.331 0,8 168.736 52 0,31 127 261,01 5 a 14 0 2.838 0,0 612.154 118 0,19 0 71,95 15 a 24 0 3.951 0,0 788.422 723 0,92 0 55,86 25 a 34 7 4.851 1,4 700.418 1.043 1,49 1.011 62,88 35 a 44 9 4.617 1,9 634.731 1.085 1,71 1.237 69,39 45 a 54 18 3.458 5,2 542.224 1.881 3,47 2.822 81,22 55 a 64 24 2.391 10,0 530.013 4.481 8,45 5.320 83,10 65 a 74 67 2.345 28,6 376.895 8.000 21,23 10.768 116,85 75 a 84 85 1.330 63,9 205.637 12.279 59,71 13.142 214,17 85 i més 50 281 177,9 54.030 9.512 176,05 9.614 815,14 Total 261 27.706 9,4 4.654.407 39.437 8,47 44.042 9,46 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 2001-2003 Dones Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 1 295 3,4 41.147 263 6,39 139 564,19 1 a 4 0 1.074 0,0 168.736 52 0,31 0 137,58 5 a 14 0 2.588 0,0 612.154 118 0,19 0 37,92 15 a 24 1 3.691 0,3 788.422 723 0,92 214 29,44 25 a 34 3 4.045 0,7 700.418 1.043 1,49 519 33,14 35 a 44 2 4.111 0,5 634.731 1.085 1,71 309 36,57 45 a 54 4 3.306 1,2 542.224 1.881 3,47 656 42,81 55 a 64 7 2.389 2,9 530.013 4.481 8,45 1.553 43,80 65 a 74 29 2.870 10,1 376.895 8.000 21,23 3.808 61,59 75 a 84 75 1.938 38,7 205.637 12.279 59,71 7.958 112,89 85 i més 95 637 149,1 54.030 9.512 176,05 8.058 429,66 Total 217 26.944 8,1 4.654.407 39.437 8,47 23.215 4,99 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 130

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 1998-2000 Total Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 1 559 1,8 41.147 263 6,39 74 762,04 1 a 4 0 2.102 0,0 168.736 52 0,31 0 185,83 5 a 14 0 5.423 0,0 612.154 118 0,19 0 51,22 15 a 24 5 7.928 0,6 788.422 723 0,92 497 39,77 25 a 34 5 8.144 0,6 700.418 1.043 1,49 430 44,77 35 a 44 12 8.110 1,5 634.731 1.085 1,71 939 49,40 45 a 54 15 6.196 2,4 542.224 1.881 3,47 1.313 57,83 55 a 64 28 4.707 5,9 530.013 4.481 8,45 3.153 59,16 65 a 74 75 5.261 14,3 376.895 8.000 21,23 5.373 83,19 75 a 84 137 2.685 51,0 205.637 12.279 59,71 10.492 152,48 85 i més 133 791 168,1 54.030 9.512 176,05 9.085 580,34 Total 411 51.906 7,9 4.654.407 39.437 8,47 31.356 6,74 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 1998-2000 Homes Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 0 315 0,0 41.147 263 6,39 0 1.010,03 1 a 4 0 1.068 0,0 168.736 52 0,31 0 246,30 5 a 14 0 2.845 0,0 612.154 118 0,19 0 67,89 15 a 24 5 3.948 1,3 788.422 723 0,92 999 52,71 25 a 34 5 4.248 1,2 700.418 1.043 1,49 824 59,34 35 a 44 7 4.165 1,7 634.731 1.085 1,71 1.067 65,48 45 a 54 10 3.094 3,2 542.224 1.881 3,47 1.753 76,65 55 a 64 21 2.332 9,0 530.013 4.481 8,45 4.773 78,41 65 a 74 49 2.411 20,3 376.895 8.000 21,23 7.660 110,27 75 a 84 83 1.063 78,1 205.637 12.279 59,71 16.056 202,10 85 i més 39 250 156,0 54.030 9.512 176,05 8.429 769,20 Total 219 25.739 8,5 4.654.407 39.437 8,47 41.560 8,93 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 131

Taxa estandarditzada de mortalitat, trienni 1998-2000 Dones Edat Defuncions Població TEM Bna. 1991 Def. 1991 TEM. 1991 Def. sta TME 0 1 244 4,1 41.147 263 6,39 169 560,95 1 a 4 0 1.034 0,0 168.736 52 0,31 0 136,79 5 a 14 0 2.578 0,0 612.154 118 0,19 0 37,71 15 a 24 0 3.980 0,0 788.422 723 0,92 0 29,28 25 a 34 0 3.896 0,0 700.418 1.043 1,49 0 32,95 35 a 44 5 3.945 1,3 634.731 1.085 1,71 804 36,36 45 a 54 5 3.102 1,6 542.224 1.881 3,47 874 42,57 55 a 64 7 2.375 2,9 530.013 4.481 8,45 1.562 43,55 65 a 74 26 2.850 9,1 376.895 8.000 21,23 3.438 61,24 75 a 84 54 1.622 33,3 205.637 12.279 59,71 6.846 112,24 85 i més 94 541 173,8 54.030 9.512 176,05 9.388 427,20 Total 192 26.167 7,3 4.654.407 39.437 8,47 23.082 4,96 *Taxa estandarditzada per 1.000 persones. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) ambdós sexes, trienni 2007-2009 Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Neoplàsies i carcinomes in situ 149 29,7 29,7 72 61.243 24,3 Trastorns de l aparell circulatori 134 26,7 56,4 82 61.243 21,9 Malalties de l aparell respiratori 63 12,5 68,9 84 61.243 10,3 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 31 6,2 75,1 78 61.243 5,1 Trastorns mentals 28 5,6 80,7 84 61.243 4,6 Causes externes de morbiditat i mortalitat 24 4,8 85,5 58 61.243 3,9 Malalties de l aparell digestiu 19 3,8 89,2 79 61.243 3,1 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 12 2,4 91,6 81 61.243 2,0 Malalties de l aparell genitourinari 10 2,0 93,6 85 61.243 1,6 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 10 2,0 95,6 88 61.243 1,6 Malalties infeccioses i parasitàries 5 1,0 96,6 80 61.243 0,8 Símptomes i signes mal definits 5 1,0 97,6 78 61.243 0,8 Afeccions en el període perinatal 4 0,8 98,4-26 61.243 0,7 Anomalies congènites 3 0,6 99,0 15 61.243 0,5 Malalties de la sang i òrgans hematopoètics 2 0,4 99,4 45 61.243 0,3 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,2 99,6 88 61.243 0,2 No informat 2 0,4 100,0 83 61.243 0,3 Total 502 100,0 76 61.243 82,0 *Taxa per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 132

Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) dones, trienni 2007-2009 Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Trastorns de l aparell circulatori 75 30,1 30,1 84 30.150 24,9 Neoplàsies i carcinomes in situ 48 19,3 49,4 75 30.150 15,9 Malalties de l aparell respiratori 35 14,1 63,5 86 30.150 11,6 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 22 8,8 72,3 79 30.150 7,3 Trastorns mentals 16 6,4 78,7 84 30.150 5,3 Malalties de l aparell digestiu 13 5,2 83,9 82 30.150 4,3 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 8 3,2 87,1 89 30.150 2,7 Causes externes de morbiditat i mortalitat 6 2,4 89,6 75 30.150 2,0 Malalties de l aparell genitourinari 6 2,4 92,0 87 30.150 2,0 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 5 2,0 94,0 88 30.150 1,7 Afeccions en el període perinatal 4 1,6 95,6 30.150 1,3 Malalties infeccioses i parasitàries 4 1,6 97,2 86 30.150 1,3 Malalties de la sang i òrgans hematopoètics 2 0,8 98,0 45 30.150 0,7 Símptomes i signes mal definits 2 0,8 98,8 94 30.150 0,7 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,4 99,2 88 30.150 0,3 Anomalies congènites 1 0,4 99,6 46 30.150 0,3 No informat 1 0,4 100,0 91 30.150 0,3 Total 249 100,0 80 30.150 82,6 *Taxa per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 133

Nombre de casos, percentatge, taxes específiques de mortalitat per causes (CIM 10) homes, trienni 2007-2009 Grans grups Defuncions % % acumulat Edat mitjana Població TEM Neoplàsies i carcinomes in situ 101 39,9 39,9 71 31.093 32,5 Trastorns de l aparell circulatori 59 23,3 63,2 79 31.093 19,0 Malalties de l aparell respiratori 28 11,1 74,3 82 31.093 9,0 Causes externes de morbiditat i mortalitat 18 7,1 81,4 52 31.093 5,8 Trastorns mentals 12 4,7 86,2 85 31.093 3,9 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 9 3,6 89,7 74 31.093 2,9 7 2,8 92,5 75 31.093 2,3 Malalties de l aparell digestiu 6 2,4 94,9 72 31.093 1,9 Malalties de l aparell genitourinari 4 1,6 96,4 83 31.093 1,3 Símptomes i signes mal definits 3 1,2 97,6 68 31.093 1,0 Anomalies congènites 2 0,8 98,4 0 31.093 0,6 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 2 0,8 99,2 81 31.093 0,6 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,4 99,6 57 31.093 0,3 No informat 1 0,4 100,0 75 31.093 0,3 Total 253 100,0 73 31.093 81,4 *Taxa per 10.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 134

Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per al total de la població trienni 2007-2009 73 grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Malalties isquèmiques del cor 40 8,0 8,0 77 61.243 65,3 Malalties cerebrovasculars 33 6,6 14,5 82 61.243 53,9 Resta malalties respiratòries 31 6,2 20,7 84 61.243 50,6 Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 29 5,8 26,5 73 61.243 47,4 Resta de malalties del cor 26 5,2 31,7 80 61.243 42,5 Demència senil, vascular i demència no especificada 24 4,8 36,5 87 61.243 39,2 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 22 4,4 40,8 84 61.243 35,9 Insuficiència cardíaca 19 3,8 44,6 88 61.243 31,0 Malaltia d Alzheimer 16 3,2 47,8 83 61.243 26,1 Tumor maligne de budell gros 16 3,2 51,0 70 61.243 26,1 Malalties del sistema nerviós, malalties de l ull i malalties de l oïda i apòfisi mastoides 15 3,0 54,0 72 61.243 24,5 Resta de tumors malignes de localització especificada 12 2,4 56,4 77 61.243 19,6 Tumor maligne d estómac 10 2,0 58,4 75 61.243 16,3 Tumor maligne de l encèfal 10 2,0 60,4 59 61.243 16,3 Diabetis 10 2,0 62,4 81 61.243 16,3 Resta malalties de l aparell digestiu 10 2,0 64,3 87 61.243 16,3 Malalties osteomusculars i teixit connectiu 10 2,0 66,3 88 61.243 16,3 Pneumònies i broncopneumònies 9 1,8 68,1 84 61.243 14,7 Malalties del ronyó i les vies urinàries 9 1,8 69,9 85 61.243 14,7 Tumor maligne de fetge 9 1,8 71,7 68 61.243 14,7 Cirrosi i altres malalties del fetge 9 1,8 73,5 69 61.243 14,7 Tumor maligne de bufeta urinària 8 1,6 75,1 82 61.243 13,1 Malalties hipertensives 8 1,6 76,7 85 61.243 13,1 Tumor maligne de mama 7 1,4 78,1 63 61.243 11,4 Accidents de trànsit de vehicles a motor 7 1,4 79,5 33 61.243 11,4 Tumors in situ, d evolució incerta i naturalesa no especificada 7 1,4 80,9 81 61.243 11,4 Tumors malignes secundaris i de localització no especificada 7 1,4 82,3 67 61.243 11,4 Resta de causes externes 6 1,2 83,5 83 61.243 9,8 Suïcidis i autolesions 6 1,2 84,7 55 61.243 9,8 Resta de malalties dels vasos sanguinis i de l aparell circulatori 6 1,2 85,9 88 61.243 9,8 Tumor maligne de pàncrees 6 1,2 87,1 73 61.243 9,8 Malalties mal definides i no classificables en altres grups 5 1,0 88,0 78 61.243 8,2 Limfoma 5 1,0 89,0 78 61.243 8,2 Altres 53 10,6 99,6 61.243 86,5 No informat 2 0,4 100,0 83 61.243 3,3 Total 502 100,0 76 61.243 819,7 *Taxa per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 135

Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per homes, trienni 2007-2009 73 grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Tumor maligne de tràquea, bronquis i pulmó 25 9,9 9,9 71 31.093 80,4 Malalties isquèmiques del cor 21 8,3 18,2 74 31.093 67,5 Malalties cerebrovasculars 16 6,3 24,5 79 31.093 51,5 Tumor maligne de budell gros 13 5,1 29,6 72 31.093 41,8 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 12 4,7 34,4 82 31.093 38,6 Resta malalties respiratòries 12 4,7 39,1 82 31.093 38,6 Demència senil, vascular i demència no especificada 11 4,3 43,5 86 31.093 35,4 Resta de malalties del cor 11 4,3 47,8 81 31.093 35,4 Resta de tumors malignes de localització especificada 10 4,0 51,8 79 31.093 32,2 Tumor maligne d estómac 8 3,2 54,9 74 31.093 25,7 Diabetis 6 2,4 57,3 77 31.093 19,3 Accidents de trànsit de vehicles a motor 6 2,4 59,7 30 31.093 19,3 Tumor maligne de bufeta urinària 6 2,4 62,1 82 31.093 19,3 Tumor maligne de l encèfal 6 2,4 64,4 51 31.093 19,3 Insuficiència cardíaca 5 2,0 66,4 86 31.093 16,1 Malaltia d Alzheimer 5 2,0 68,4 83 31.093 16,1 Suïcidis i autolesions 5 2,0 70,4 51 31.093 16,1 Altres 74 29,2 99,6 31.093 238,0 No informat 1 0,4 100,0 75 31.093 3,2 Total 253 100,0 73 31.093 813,7 *Taxa per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 136

Percentatge de les principals motius diagnòstics de mortalitat per dones, trienni 2007-2009 73 grups diagnòstics Defs. % % acum. Edat mitj. Pobl. TEM Malalties isquèmiques del cor 19 7,6 7,6 80 30.150 63,0 Resta malalties respiratòries 19 7,6 15,3 85 30.150 63,0 Malalties cerebrovasculars 17 6,8 22,1 86 30.150 56,4 Resta de malalties del cor 15 6,0 28,1 80 30.150 49,8 Insuficiència cardíaca 14 5,6 33,7 89 30.150 46,4 Demència senil, vascular i demència no especificada 13 5,2 39,0 88 30.150 43,1 Malaltia d Alzheimer 11 4,4 43,4 83 30.150 36,5 Malalties del sistema nerviós, malalties de l ull i malalties de l oïda i apòfisi mastoides 11 4,4 47,8 75 30.150 36,5 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 10 4,0 51,8 85 30.150 33,2 Resta malalties de l aparell digestiu 8 3,2 55,0 87 30.150 26,5 Malalties osteomusculars i teixit connectiu 8 3,2 58,2 89 30.150 26,5 Tumor maligne de mama 7 2,8 61,0 63 30.150 23,2 Malalties hipertensives 6 2,4 63,5 88 30.150 19,9 Tumor maligne de fetge 5 2,0 65,5 76 30.150 16,6 Malalties del ronyó i les vies urinàries 5 2,0 67,5 86 30.150 16,6 Pneumònies i broncopneumònies 5 2,0 69,5 89 30.150 16,6 Cirrosi i altres malalties del fetge 5 2,0 71,5 73 30.150 16,6 Altres 70 28,1 99,6 30.150 232,2 No informat 1 0,4 100,0 91 30.150 3,3 Total 249 100,0 80 30.150 825,9 *Taxa per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 137

Anys potencials de vida perduts, ambdós sexes, quinquenni 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67,5 0 0 0,0 5.059 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 0,0 5.655 0,0 10 a 14 12,5 57,5 2 115 4,3 5.018 22,9 15 a 19 17,5 52,5 2 105 3,9 5.372 19,5 20 a 24 22,5 47,5 5 238 8,9 6.535 36,3 25 a 29 27,5 42,5 3 128 4,8 8.517 15,0 30 a 34 32,5 37,5 3 113 4,2 8.348 13,5 35 a 39 37,5 32,5 6 195 7,3 7.937 24,6 40 a 44 42,5 27,5 12 330 12,4 7.739 42,6 45 a 49 47,5 22,5 29 653 24,5 7.352 88,8 50 a 54 52,5 17,5 14 245 9,2 6.343 38,6 55 a 59 57,5 12,5 18 225 8,5 5.064 44,4 60 a 64 62,5 7,5 27 203 7,6 4.317 46,9 65 a 70 67,5 2,5 46 115 4,3 4.352 26,4 Total 167 2.663 100,0 87.608 30,4 Índex per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Anys potencials de vida perduts, dones, quinquenni 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67,5 0 0 0,0 2.562 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 0,0 2.653 0,0 10 a 14 12,5 57,5 0 0 0,0 2.385 0,0 15 a 19 17,5 52,5 1 53 7,8 2.596 20,2 20 a 24 22,5 47,5 0 0 0,0 3.235 0,0 25 a 29 27,5 42,5 1 43 6,3 4.003 10,6 30 a 34 32,5 37,5 0 0 0,0 3.665 0,0 35 a 39 37,5 32,5 0 0 0,0 3.528 0,0 40 a 44 42,5 27,5 4 110 16,3 3.518 31,3 45 a 49 47,5 22,5 10 225 33,3 3.568 63,1 50 a 54 52,5 17,5 2 35 5,2 3.066 11,4 55 a 59 57,5 12,5 8 100 14,8 2.548 39,2 60 a 64 62,5 7,5 9 68 10,0 2.213 30,5 65 a 70 67,5 2,5 17 43 6,3 2.301 18,5 Total 52 675 100,0 41.841 16,1 Índex per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 138

Anys potencials de vida perduts, homes, quinquenni 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Defuncions APVP % APVP Població TAPVP 1 a 4 2,5 67,5 0 0 0,0 2.497 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 0,0 3.002 0,0 10 a 14 12,5 57,5 2 115 5,8 2.633 43,7 15 a 19 17,5 52,5 1 53 2,6 2.776 18,9 20 a 24 22,5 47,5 5 238 11,9 3.300 72,0 25 a 29 27,5 42,5 2 85 4,3 4.514 18,8 30 a 34 32,5 37,5 3 113 5,7 4.683 24,0 35 a 39 37,5 32,5 6 195 9,8 4.409 44,2 40 a 44 42,5 27,5 8 220 11,1 4.221 52,1 45 a 49 47,5 22,5 19 428 21,5 3.784 113,0 50 a 54 52,5 17,5 12 210 10,6 3.277 64,1 55 a 59 57,5 12,5 10 125 6,3 2.516 49,7 60 a 64 62,5 7,5 18 135 6,8 2.104 64,2 65 a 70 67,5 2,5 29 73 3,6 2.051 35,3 Total 115 1.988 100,0 45.767 43,4 Índex per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Total de la població Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 0 0 5.059 0,0 168.736 52 3.510 20,8 0 0,0 5 a 0 0 70,0 0 0 5.655 0,0 0 0 0-0 - 10 a 14 12,5 57,5 2 115 5.018 22,9 352.035 57 3.278 9,3 8.068 22,9 15 a 19 17,5 52,5 2 105 5.372 19,5 406.270 289 15.173 37,3 7.941 19,5 20 a 24 22,5 47,5 5 238 6.535 36,3 382.152 434 20.615 53,9 13.888 36,3 25 a 29 27,5 42,5 3 128 8.517 15,0 360.018 558 23.715 65,9 5.389 15,0 30 a 34 32,5 37,5 3 113 8.348 13,5 340.400 485 18.188 53,4 4.587 13,5 35 a 39 37,5 32,5 6 195 7.937 24,6 317.183 450 14.625 46,1 7.793 24,6 40 a 44 42,5 27,5 12 330 7.739 42,6 317.548 635 17.463 55,0 13.541 42,6 45 a 49 47,5 22,5 29 653 7.352 88,8 288.600 809 18.203 63,1 25.614 88,8 50 a 54 52,5 17,5 14 245 6.343 38,6 253.624 1.072 18.760 74,0 9.796 38,6 55 a 59 57,5 12,5 18 225 5.064 44,4 276.318 1.864 23.300 84,3 12.277 44,4 60 a 64 62,5 7,5 27 203 4.317 46,9 253.695 2.617 19.628 77,4 11.900 46,9 65 a 70 67,5 2,5 46 115 4.352 26,4 256.652 4.486 11.215 43,7 6.782 26,4 Total 167 2.663 87.608 30,4 3.973.231 13.808 207.670 52,3 127.576 32,1 Índex i Taxa per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 139

APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, 2000-2004 Edat PMI Dif. PMI Total de la població Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 1 68 3.995 16,9 168.736 52 3.510 20,8 2.851 16,9 5 a 9 0 70,0 0 0 4.472 0,0 0 0 0-0 - 10 a 14 12,5 57,5 0 0 4.647 0,0 352.035 57 3.278 9,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52,5 2 105 5.464 19,2 406.270 289 15.173 37,3 7.807 19,2 20 a 24 22,5 47,5 4 190 7.247 26,2 382.152 434 20.615 53,9 10.019 26,2 25 a 29 27,5 42,5 8 340 7.448 45,6 360.018 558 23.715 65,9 16.435 45,6 30 a 34 32,5 37,5 9 338 7.267 46,4 340.400 485 18.188 53,4 15.809 46,4 35 a 39 37,5 32,5 12 390 7.293 53,5 317.183 450 14.625 46,1 16.962 53,5 40 a 44 42,5 27,5 8 220 7.145 30,8 317.548 635 17.463 55,0 9.778 30,8 45 a 49 47,5 22,5 12 270 6.224 43,4 288.600 809 18.203 63,1 12.520 43,4 50 a 54 52,5 17,5 24 420 5.111 82,2 253.624 1.072 18.760 74,0 20.842 82,2 55 a 59 57,5 12,5 17 213 4.382 48,5 276.318 1.864 23.300 84,3 13.400 48,5 60 a 64 62,5 7,5 31 233 3.670 63,4 253.695 2.617 19.628 77,4 16.072 63,4 65 a 70 67,5 2,5 73 183 5.232 34,9 256.652 4.486 11.215 43,7 8.952 34,9 Total 201 2.968 79.597 37,3 3.973.231 13.808 207.670 52,3 151.446 38,1 Índex i Taxa per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Dones Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 0 0 2.562 0,0 168.736 52 3.510 20,8 0 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 2.653 0,0 0 0 0-0 - 10 a 14 12,5 57,5 0 0 2.385 0,0 352.035 57 3.278 9,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52,5 1 53 2.596 20,2 406.270 289 15.173 37,3 8.216 20,2 20 a 24 22,5 47,5 0 0 3.235 0,0 382.152 434 20.615 53,9 0 0,0 25 a 29 27,5 42,5 1 43 4.003 10,6 360.018 558 23.715 65,9 3.822 10,6 30 a 34 32,5 37,5 0 0 3.665 0,0 340.400 485 18.188 53,4 0 0,0 35 a 39 37,5 32,5 0 0 3.528 0,0 317.183 450 14.625 46,1 0 0,0 40 a 44 42,5 27,5 4 110 3.518 31,3 317.548 635 17.463 55,0 9.929 31,3 45 a 49 47,5 22,5 10 225 3.568 63,1 288.600 809 18.203 63,1 18.199 63,1 50 a 54 52,5 17,5 2 35 3.066 11,4 253.624 1.072 18.760 74,0 2.895 11,4 55 a 59 57,5 12,5 8 100 2.548 39,2 276.318 1.864 23.300 84,3 10.845 39,2 60 a 64 62,5 7,5 9 68 2.213 30,5 253.695 2.617 19.628 77,4 7.738 30,5 65 a 70 67,5 2,5 17 43 2.301 18,5 256.652 4.486 11.215 43,7 4.740 18,5 Total 52 675 41.841 16,1 3.973.231 13.808 207.670 52,3 66.385 16,7 Índex i Taxa per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 140

APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, 2000-2004 Edat PMI Dif. PMI Dones Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 0 0 1.830 0,0 168.736 52 3.510 20,8 0 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 2.157 0,0 0 0 0-0 - 10 a 14 12,5 57,5 0 0 2.183 0,0 352.035 57 3.278 9,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52,5 1 53 2.669 19,7 406.270 289 15.173 37,3 7.991 19,7 20 a 24 22,5 47,5 0 0 3.514 0,0 382.152 434 20.615 53,9 0 0,0 25 a 29 27,5 42,5 2 85 3.401 25,0 360.018 558 23.715 65,9 8.998 25,0 30 a 34 32,5 37,5 1 38 3.367 11,1 340.400 485 18.188 53,4 3.791 11,1 35 a 39 37,5 32,5 2 65 3.330 19,5 317.183 450 14.625 46,1 6.191 19,5 40 a 44 42,5 27,5 2 55 3.490 15,8 317.548 635 17.463 55,0 5.004 15,8 45 a 49 47,5 22,5 2 45 2.987 15,1 288.600 809 18.203 63,1 4.348 15,1 50 a 54 52,5 17,5 8 140 2.568 54,5 253.624 1.072 18.760 74,0 13.827 54,5 55 a 59 57,5 12,5 7 88 2.197 39,8 276.318 1.864 23.300 84,3 11.005 39,8 60 a 64 62,5 7,5 5 38 1.834 20,4 253.695 2.617 19.628 77,4 5.187 20,4 65 a 70 67,5 2,5 24 60 2.871 20,9 256.652 4.486 11.215 43,7 5.364 20,9 Total 54 665 38.398 17,3 3.973.231 13.808 207.670 52,3 71.707 18,0 Índex i Taxa per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia APVP, índex d APVP i taxa estandarditzada d APVP, 2005-2009 Edat PMI Dif. PMI Homes Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 0 0 2.497 0,0 168.736 52 3.510 20,8 0 0,0 5 a 9 0 70,0 0 0 3.002 0,0 0 0 0-0 - 10 a 14 12,5 57,5 2 115 2.633 43,7 352.035 57 3.278 9,3 15.376 43,7 15 a 19 17,5 52,5 1 53 2.776 18,9 406.270 289 15.173 37,3 7.683 18,9 20 a 24 22,5 47,5 5 238 3.300 72,0 382.152 434 20.615 53,9 27.503 72,0 25 a 29 27,5 42,5 2 85 4.514 18,8 360.018 558 23.715 65,9 6.779 18,8 30 a 34 32,5 37,5 3 113 4.683 24,0 340.400 485 18.188 53,4 8.177 24,0 35 a 39 37,5 32,5 6 195 4.409 44,2 317.183 450 14.625 46,1 14.028 44,2 40 a 44 42,5 27,5 8 220 4.221 52,1 317.548 635 17.463 55,0 16.551 52,1 45 a 49 47,5 22,5 19 428 3.784 113,0 288.600 809 18.203 63,1 32.605 113,0 50 a 54 52,5 17,5 12 210 3.277 64,1 253.624 1.072 18.760 74,0 16.253 64,1 55 a 59 57,5 12,5 10 125 2.516 49,7 276.318 1.864 23.300 84,3 13.728 49,7 60 a 64 62,5 7,5 18 135 2.104 64,2 253.695 2.617 19.628 77,4 16.278 64,2 65 a 70 67,5 2,5 29 73 2.051 35,3 256.652 4.486 11.215 43,7 9.072 35,3 Total 115 1.988 45.767 43,4 3.973.231 13.808 207.670 52,3 184.034 46,3 Índex i Taxa per 1.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 141

PVP, índex d APVP i taxa* estandarditzada d APVP, 2000-2004 Edat PMI Dif. PMI Homes Def. APVP Pobl. TAPVP Bcn. 1991 Def. 1991 APVP. 1991 TAPVP. 1991 APVP. sta TAPVPE st 1 a 4 2,5 67,5 1 68 2.165 31,2 168.736 52 3.510 20,8 5.261 31,2 5 a 9 0 70,0 0 0 2.315 0,0 0 0 0 0-10 a 14 12,5 57,5 0 0 2.464 0,0 352.035 57 3.278 9,3 0 0,0 15 a 19 17,5 52,5 1 53 2.795 18,8 406.270 289 15.173 37,3 7.631 18,8 20 a 24 22,5 47,5 4 190 3.733 50,9 382.152 434 20.615 53,9 19.451 50,9 25 a 29 27,5 42,5 6 255 4.047 63,0 360.018 558 23.715 65,9 22.685 63,0 30 a 34 32,5 37,5 8 300 3.900 76,9 340.400 485 18.188 53,4 26.185 76,9 35 a 39 37,5 32,5 10 325 3.963 82,0 317.183 450 14.625 46,1 26.012 82,0 40 a 44 42,5 27,5 6 165 3.655 45,1 317.548 635 17.463 55,0 14.335 45,1 45 a 49 47,5 22,5 10 225 3.237 69,5 288.600 809 18.203 63,1 20.060 69,5 50 a 54 52,5 17,5 16 280 2.543 110,1 253.624 1.072 18.760 74,0 27.926 110,1 55 a 59 57,5 12,5 10 125 2.185 57,2 276.318 1.864 23.300 84,3 15.808 57,2 60 a 64 62,5 7,5 26 195 1.836 106,2 253.695 2.617 19.628 77,4 26.945 106,2 65 a 70 67,5 2,5 49 123 2.361 51,9 256.652 4.486 11.215 43,7 13.316 51,9 Total 147 2.303 41.199 55,9 3.973.231 13.808 207.670 52,3 225.613 56,8 Índex i Taxa per 1.000 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període 2005-2009 Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials 61 100.710 60,6 51,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 58 100.710 57,6 48,7 Total 119 100.710 118,2 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període 2000-2004 Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials 59 90.918 64,9 51,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 56 90.918 61,6 48,7 Total 115 90.918 126,5 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 142

Mortalitat evitable període 2005-2009 (homes) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 49 51.139 95,8 62,8 29 51.139 56,7 37,2 Total 78 51.139 152,5 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període 2000-2004 (homes) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials 43 45.910 93,7 56,6 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 33 45.910 71,9 43,4 Total 76 45.910 165,5 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període 2005-2009 (dones) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials 12 49.571 24,2 29,3 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 29 49.571 58,5 70,7 Total 41 49.571 82,7 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Mortalitat evitable període 2000-2004 (dones) Mortalitat evitable Defuncions Població Taxa* Percentatge Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària 23 45.008 51,1 59,0 Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials 16 45.008 35,5 41,0 Total 39 45.008 86,7 100,0 *Taxes per 100.000. Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 143

Nombre de defuncions de ME per causes, període 2005-2009 Causes mortalitat evitable Dona Home Total Tumor maligne pulmó (0-74a) 1 19 20 Resta causes externes (totes) 8 12 20 Susceptibles intervenció per polítiques sanitàries intersectorials Accidents vehicles de motor (totes) 2 8 10 Suïcidis (totes) 1 7 8 Malaltia alcohòlica del fetge (15-74a) 0 1 1 Homicidis (totes) 0 1 1 Sida i infecció VIH (totes) 0 1 1 Total 12 49 61 Malaltia isquèmica del cor (35-74a) 8 15 23 Malaltia cerebrovascular (0-74a) 4 7 11 Tumor maligne mama femenina (0-74a) 6 0 6 Causes perinatals (totes) 4 0 4 Susceptibles intervenció pels serveis d assistència sanitària Tumor maligne coll úter (15-74a) 2 0 2 Malaltia reumàtica crònica del cor (0-74a) 2 0 2 Malaltia respiratòria aguda, pneumònia i influença (0-74a) Incidents adversos mèdics i quirúrgics (totes) Tumor maligne cos i part no especificada úter (15-74a) 0 2 2 1 1 2 2 0 2 Diabetis mellitus (0-49a) 0 1 1 Anomalies congènites cardiovasculars (0-74a) 0 1 1 Hipertensió arterial (0-74a) 0 1 1 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia Tumor maligne pell (0-74a) 0 1 1 Total 29 29 58 Mortalitat infantil, 2000-2004, 2005-2009 2000-2004 2005-2009 Home 0 3 Dona 2 4 Total 2 7 Font: Institut Nacional d Estadística. INE. Elaboració pròpia 144

Taules de morbiditat Nombre de contactes per persones, any 2009 Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 1.751 67,0 1.751 67,0 2 254 19,4 508 86,5 3 71 8,2 213 94,6 4 16 2,4 64 97,1 5 9 1,7 45 98,8 6-10 3 0,7 18 99,5 més de 10 1 0,5 14 100,0 Total 2.105 100,0 2.613 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 1.007 71,0 1.007 71,0 2 132 18,6 264 89,6 3 36 7,6 108 97,2 4 7 2,0 28 99,2 5 1 0,4 5 99,6 6-10 1 0,4 6 100,0 més de 10 29 12,6 607 100,0 Total 1.184 100,0 1.418 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 744 62,3 744 62,3 2 122 20,4 244 82,7 3 35 8,8 105 91,5 4 9 3,0 36 94,5 5 8 3,3 40 97,8 6-10 2 1,0 12 98,8 més de 10 1 1,2 14 100,0 Total 921 100,0 1.195 100,0 145

Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (ambdós sexes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 1.611 71,1 1.611 71,1 2 211 18,6 422 89,7 3 49 6,5 147 96,2 4 10 1,8 40 97,9 5 5 1,1 25 99,0 6-10 3 1,0 22 100,0 Total 1.889 100,0 2.267 100,0 Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 920 74,6 920 74,6 2 111 18,0 222 92,5 3 24 5,8 72 98,4 4 5 1,6 20 100,0 Total 1.060 100,0 1.234 100,0 Nombre de contactes per persones en hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 691 66,9 691 66,9 2 100 19,4 200 86,3 3 25 7,3 75 93,5 4 5 1,9 20 95,5 5 5 2,4 25 97,9 6-10 3 2,1 22 100,0 Total 829 100,0 1.033 100,0 146

Distribució de contactes en cirurgia major ambulatòria segons sexe, any 2009 Sexe Dona Home Total Dona Home Total Any Freqüència Percentatge 2003 124 157 281 44,1 55,9 100,0 2004 180 151 331 54,4 45,6 100,0 2005 195 167 362 53,9 46,1 100,0 2006 213 182 395 53,9 46,1 100,0 2007 223 180 403 55,3 44,7 100,0 2008 261 191 452 57,7 42,3 100,0 2009 287 228 515 55,7 44,3 100,0 Distribució de contactes en hospitalització convencional segons sexe, any 2009 Sexe Dona Home Total Dona Home Total Any Freqüència Percentatge 2003 1.049 935 1.984 52,9 47,1 100,0 2004 945 828 1.773 53,3 46,7 100,0 2005 983 777 1.760 55,9 44,1 100,0 2006 925 768 1.693 54,6 45,4 100,0 2007 925 799 1.724 53,7 46,3 100,0 2008 1.032 867 1.899 54,3 45,7 100,0 2009 947 805 1.752 54,1 45,9 100,0 147

Contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons sexe i edat, any 2009 Sexe Dona Home Total Edat N % N % N % 0 a 4 40 3,2 67 6,5 107 4,7 5 a 9 13 1,1 25 2,4 38 1,7 10 a 14 12 1,0 17 1,6 29 1,3 15 a 19 21 1,7 18 1,7 39 1,7 20 a 24 73 5,9 23 2,2 96 4,2 25 a 29 120 9,7 32 3,1 152 6,7 30 a 34 135 10,9 41 4,0 176 7,8 35 a 39 76 6,2 49 4,7 125 5,5 40 a 44 59 4,8 35 3,4 94 4,1 45 a 49 43 3,5 61 5,9 104 4,6 50 a 54 57 4,6 68 6,6 125 5,5 55 a 59 53 4,3 64 6,2 117 5,2 60 a 64 66 5,3 71 6,9 137 6,0 65 a 69 57 4,6 90 8,7 147 6,5 70 a 74 83 6,7 90 8,7 173 7,6 75 a 79 122 9,9 116 11,2 238 10,5 80 a 84 107 8,7 105 10,2 212 9,4 85 i més 97 7,9 61 5,9 158 7,0 Total 1.234 100,0 1.033 100,0 2.267 100,0 148

Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en ambdós sexes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Complicacions de l embaràs, part i puerperi Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana 317 14,0 317 14,4 304 14,8 30 Trastorns de l aparell circulatori 274 12,1 274 12,4 242 11,8 69 Malalties de l aparell digestiu 247 10,9 247 11,2 226 11,0 55 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 244 10,8 244 11,1 210 10,2 68 Malalties de l aparell respiratori 207 9,1 207 9,4 174 8,5 57 Neoplàsies i carcinomes in situ 172 7,6 172 7,8 153 7,5 61 Malalties de l aparell genitourinari Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 168 7,4 168 7,6 148 7,2 54 158 7,0 158 7,2 153 7,5 54 Lesions i emmetzinaments 153 6,7 153 6,9 143 7,0 59 Símptomes i signes mal definits 70 3,1 70 3,2 68 3,3 57 Codis V 52 2,3 0 0,0 41 2,0 42 Malalties de la pell i teixit subcutani Afeccions en el període perinatal Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties infeccioses i parasitàries Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 38 1,7 38 1,7 35 1,7 43 35 1,5 35 1,6 35 1,7 0 35 1,5 35 1,6 34 1,7 48 28 1,2 28 1,3 28 1,4 45 26 1,1 26 1,2 22 1,1 55 Anomalies congènites 22 1,0 22 1,0 19 0,9 14 Trastorns mentals 11 0,5 11 0,5 8 0,4 40 No informat 10 0,4 0 0,0 10 0,5 40 Total 2.267 100,0 2.205 100,0 2.053 100,0 53 149

Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en dones, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Complicacions de l embaràs, part i puerperi Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana 317 25,7 317 26,1 304 27,0 30 Trastorns de l aparell circulatori 132 10,7 132 10,9 114 10,1 73 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 125 10,1 125 10,3 107 9,5 69 Malalties de l aparell digestiu 111 9,0 111 9,2 98 8,7 56 Malalties de l aparell genitourinari 90 7,3 90 7,4 78 6,9 51 Neoplàsies i carcinomes in situ 86 7,0 86 7,1 76 6,8 61 Malalties de l aparell respiratori 82 6,6 82 6,8 74 6,6 58 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 74 6,0 74 6,1 72 6,4 58 Lesions i emmetzinaments 68 5,5 68 5,6 61 5,4 67 Símptomes i signes mal definits Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la pell i teixit subcutani 34 2,8 34 2,8 34 3,0 52 21 1,7 21 1,7 20 1,8 51 19 1,5 19 1,6 18 1,6 40 Codis V 17 1,4 0 0,0 16 1,4 53 Afeccions en el període perinatal Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties infeccioses i parasitàries 16 1,3 16 1,3 16 1,4 0 14 1,1 14 1,2 12 1,1 67 12 1,0 12 1,0 12 1,1 49 Trastorns mentals 8 0,6 8 0,7 5 0,4 33 Anomalies congènites 4 0,3 4 0,3 4 0,4 31 No informat 4 0,3 0 0,0 4 0,4 53 Total 1.234 100,0 1.213 100,0 1.125 100,0 52 150

Percentatge de contactes d hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria segons els grans grups diagnòstics en homes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Trastorns de l aparell circulatori 142 13,7 142 14,3 128 13,8 65 Malalties de l aparell digestiu 136 13,2 136 13,7 128 13,8 54 Malalties de l aparell respiratori 125 12,1 125 12,6 100 10,8 56 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 119 11,5 119 12,0 103 11,1 67 Neoplàsies i carcinomes in situ 86 8,3 86 8,7 77 8,3 62 Lesions i emmetzinaments 85 8,2 85 8,6 82 8,8 53 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu Malalties de l aparell genitourinari Símptomes i signes mal definits 84 8,1 84 8,5 81 8,7 50 78 7,6 78 7,9 70 7,5 57 36 3,5 36 3,6 34 3,7 61 Codis V 35 3,4 0 0,0 25 2,7 37 Afeccions en el període perinatal Malalties de la pell i teixit subcutani 19 1,8 19 1,9 19 2,0 0 19 1,8 19 1,9 17 1,8 45 Anomalies congènites 18 1,7 18 1,8 15 1,6 10 Malalties infeccioses i parasitàries Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 16 1,5 16 1,6 16 1,7 42 14 1,4 14 1,4 14 1,5 44 12 1,2 12 1,2 10 1,1 40 Trastorns mentals 3 0,3 3 0,3 3 0,3 57 No informat 6 0,6 0 0,0 6 0,6 31 Total 1.033 100,0 992 100,0 928 100,0 55 151

Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en homes, any 2009 (hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Cataractes 79 8,0 79 8,0 73 68 Hèrnia abdominal 52 5,2 52 5,2 56 50 Trastorns i dislocacions traumàtics d articulacions 38 3,8 38 3,8 40 36 Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 35 3,5 35 3,5 75 24 Malalties de vies biliars 25 2,5 25 2,5 67 24 Bronquitis aguda 24 2,4 24 2,4 43 18 Aterosclerosi coronària 24 2,4 24 2,4 68 22 Malaltia cerebrovascular aguda 22 2,2 22 2,2 71 21 Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) 20 2,0 20 2,0 56 19 Altres malalties de teixit connectiu 19 1,9 19 1,9 58 19 Hiperplàsia de pròstata 19 1,9 19 1,9 71 18 Fallida, insuficiència o aturada respiratòria (adults) 18 1,8 18 1,8 66 16 Disrítmies cardíaques 17 1,7 17 1,7 73 14 Amigdalitis aguda i crònica 14 1,4 14 1,4 13 14 Càlculs de vies urinàries 14 1,4 14 1,4 63 13 Infart agut de miocardi 14 1,4 14 1,4 68 13 Neoplàsia maligna de bufeta 13 1,3 13 1,3 71 11 Altres trastorns d ull 12 1,2 12 1,2 54 11 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 12 1,2 12 1,2 70 10 Osteoartritis 12 1,2 12 1,2 73 12 Complicacions de procediments quirúrgics o d atenció mèdica 12 1,2 12 1,2 57 12 Apendicitis i altres afeccions apendiculars 12 1,2 12 1,2 27 12 Infeccions de vies urinàries 12 1,2 12 1,2 47 12 Fractura d extremitat superior 11 1,1 11 1,1 31 11 Infeccions de la pell i el teixit subcutani 11 1,1 11 1,1 36 10 Altres neoplàsies benignes 11 1,1 11 1,1 64 10 Trastorns pancreàtics (no diabètics) 11 1,1 11 1,1 52 10 Complicacions de dispositiu, implant o empelt 11 1,1 11 1,1 71 10 Venes varicoses d extremitat inferior 11 1,1 11 1,1 52 11 Gestació curta, baix pes néixer, retard creixement fetal 10 1,0 10 1,0 0 10 Altres 397 40,0 397 40,0 380 Total 992 100,0 992 100,0 56 921 152

Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en dones, any 2009 (hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Cataractes 82 6,8 82 6,8 74 71 Traumatisme de perineu i vulva durant el part 81 6,7 81 6,7 30 81 Altres complicacions de l embaràs 51 4,2 51 4,2 30 51 Destret fetal i treballs del part anormals 33 2,7 33 2,7 28 33 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 33 2,7 33 2,7 78 28 Malalties de vies biliars 33 2,7 33 2,7 57 27 Embaràs prolongat 29 2,4 29 2,4 27 29 Venes varicoses d extremitat inferior 27 2,2 27 2,2 58 27 Deformitats de peu adquirides 24 2,0 24 2,0 56 23 Infeccions de vies urinàries 23 1,9 23 1,9 44 23 Hèrnia abdominal 23 1,9 23 1,9 57 23 Osteoartritis 22 1,8 22 1,8 69 22 Altres trastorns del sistema nerviós 22 1,8 22 1,8 59 20 Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) 21 1,7 21 1,7 58 21 Embaràs i/o part normal 20 1,6 20 1,6 26 20 Bronquitis aguda 19 1,6 19 1,6 59 17 Altres trastorns genitals femenins 19 1,6 19 1,6 53 18 Altr compli part i puerperi que afecten maneig mare 18 1,5 18 1,5 31 18 Fractura de coll de fèmur (maluc) 17 1,4 17 1,4 85 17 Neoplàsia maligna de mama 17 1,4 17 1,4 64 14 Altres neoplàsies benignes 15 1,2 15 1,2 42 14 Complicacions de dispositiu, implant o empelt 14 1,2 14 1,2 61 12 Disrítmies cardíaques 14 1,2 14 1,2 79 12 Mala posició i mala presentació del fetus 13 1,1 13 1,1 31 13 Desproporció fetopelviana, obstrucció 13 1,1 13 1,1 33 13 Secció de cesària prèvia 12 1,0 12 1,0 30 12 Malaltia cerebrovascular aguda 12 1,0 12 1,0 76 11 Aterosclerosi coronària 12 1,0 12 1,0 78 11 Càlculs de vies urinàries 12 1,0 12 1,0 54 10 Altres 482 39,7 482 39,7 452 Total 1.213 100,0 1213 100,0 52 1.143 153

Hospital de dia Nombre de contactes per persones, any 2009 Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat 1 194 194 74,9 74,9 2 17 34 13,1 88,0 3 6 18 6,9 95,0 4 2 8 3,1 98,1 5 1 5 1,9 100,0 Total 220 259 100,0 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (dones) Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat 1 105 105 73,9 73,9 2 13 26 18,3 92,3 3 2 6 4,2 96,5 5 1 5 3,5 100,0 Total 121 142 100,0 100,0 Nombre de contactes per persones, any 2009 (homes) Reincidència Usuaris Contactes % % Acumulat 1 89 89 76,1 76,1 2 4 8 6,8 82,9 3 4 12 10,3 93,2 4 2 8 6,8 100,0 Total 99 117 100,0 100,0 154

Contactes d hospital de dia segons sexe i edat, any 2009 Sexe Dona Home Total Grups edat Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 0 a 14 10 7,0 4 13 11,1 3 23 8,9 4 15 a 24 7 4,9 21 11 9,4 19 18 6,9 20 25 a 34 20 14,1 30 10 8,5 31 30 11,6 31 35 a 44 17 12,0 39 15 12,8 41 32 12,4 40 45 a 54 21 14,8 49 17 14,5 51 38 14,7 50 55 a 64 11 7,7 61 11 9,4 59 22 8,5 60 65 a 74 18 12,7 69 11 9,4 70 29 11,2 69 75 a 84 26 18,3 79 18 15,4 80 44 17,0 79 85 i més 12 8,5 87 11 9,4 88 23 8,9 87 Total 142 100,0 53 117 100,0 50 259 100,0 52 Nombre i percentatge de contactes d hospital de dia segons els grans grups diagnòstics CIM-9-MC en dones, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 26 18,3 26 19,1 24 18,8 41 Símptomes i signes mal definits 24 16,9 24 17,6 24 18,8 45 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 21 14,8 21 15,4 13 10,2 63 Trastorns de l aparell circulatori 17 12,0 17 12,5 17 13,3 72 Malalties de l aparell digestiu 11 7,7 11 8,1 11 8,6 48 Malalties de l aparell genitourinari 10 7,0 10 7,4 9 7,0 48 Malalties de l aparell respiratori 7 4,9 7 5,1 6 4,7 81 Trastorns mentals 6 4,2 6 4,4 5 3,9 50 Complicacions de l embaràs, part i puerperi 4 2,8 4 2,9 4 3,1 32 Codis V 4 2,8 0 0,0 3 2,3 33 Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 3 2,1 3 2,2 3 2,3 63 Malalties infeccioses i parasitàries 3 2,1 3 2,2 3 2,3 25 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 3 2,1 3 2,2 3 2,3 80 Neoplàsies i carcinomes in situ 1 0,7 1 0,7 1 0,8 79 No informat 2 1,4 0 0,0 2 1,6 36 Total 142 100,0 136 100,0 128 100,0 53 155

Nombre i percentatge de contactes d hospital de dia segons els grans grups diagnòstics CIM-9-MC en homes, any 2009 Gran grup diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes vàlids % vàlid Usuaris % Edat mitjana Símptomes i signes mal definits 17 14,5 17 14,9 17 16,7 35 Malalties de l aparell respiratori 17 14,5 17 14,9 17 16,7 55 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 14 12,0 14 12,3 7 6,9 53 Lesions i emmetzinaments 13 11,1 13 11,4 13 12,7 40 Malalties de l aparell digestiu 12 10,3 12 10,5 12 11,8 50 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 10 8,5 10 8,8 7 6,9 78 Trastorns mentals 9 7,7 9 7,9 4 3,9 39 Trastorns de l aparell circulatori 8 6,8 8 7,0 8 7,8 69 Malalties de l aparell genitourinari 4 3,4 4 3,5 4 3,9 42 Anomalies congènites 2 1,7 2 1,8 2 2,0 27 Codis V 2 1,7 0 0,0 2 2,0 50 Malalties de la pell i teixit subcutani 2 1,7 2 1,8 2 2,0 70 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits 2 1,7 2 1,8 2 2,0 74 1 0,9 1 0,9 1 1,0 34 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,9 1 0,9 1 1,0 15 Afeccions en el període perinatal 1 0,9 1 0,9 1 1,0 0 Neoplàsies i carcinomes in situ 1 0,9 1 0,9 1 1,0 81 No informat 1 0,9 0 0,0 1 1,0 47 Total 117 100,0 114 100,0 102 100,0 50 156

Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en dones, any 2009 Categories diagnòstiques Contactes % Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 20 14,7 20 14,7 64 12 Infeccions de vies urinàries 9 6,6 9 6,6 46 8 Disrítmies cardíaques 9 6,6 9 6,6 70 9 Dolor abdominal 6 4,4 6 4,4 33 6 Emmetzinament per agents psicotròpics 6 4,4 6 4,4 38 6 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 6 4,4 6 4,4 36 6 Epilèpsia, convulsions 6 4,4 6 4,4 32 5 Gastroenteritis no infecciosa 5 3,7 5 3,7 28 5 Avortament espontani 4 2,9 4 2,9 32 4 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Emmetzinament per substàncies no medicinals 4 2,9 4 2,9 84 4 3 2,2 3 2,2 31 3 Altres trastorns del sistema nerviós 3 2,2 3 2,2 51 3 Anèmies 3 2,2 3 2,2 80 3 Infeccions víriques 3 2,2 3 2,2 25 3 Dolor toràcic inespecificat 3 2,2 3 2,2 70 3 Altres malalties respiratòries de vies baixes Altres lesions i afeccions degudes a causes externes Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 3 2,2 3 2,2 80 3 3 2,2 3 2,2 37 3 2 1,5 2 1,5 38 1 Lesió intracranial 2 1,5 2 1,5 71 2 Nàusea i vòmit 2 1,5 2 1,5 22 2 Altres trastorns gastrointestinals 2 1,5 2 1,5 78 2 Isquèmia cerebral transitòria 2 1,5 2 1,5 73 2 Asma 2 1,5 2 1,5 77 1 Lesió superficial, contusió 2 1,5 2 1,5 86 2 Afeccions anals i rectals 2 1,5 2 1,5 38 2 Altres 24 17,6 24 17,6 24 Total 136 100,0 136 100,0 54 124 157

Distribució de les categories diagnòstiques específiques segons CCS en homes, any 2009 Categories diagnòstiques Contactes % Espondilosi, tras. disc intervertebral i alt. mal esquena Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 14 12,3 14 12,3 53 7 Anèmies 9 7,9 9 7,9 86 6 Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 7 6,1 7 6,1 74 7 Bronquitis aguda 5 4,4 5 4,4 38 5 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 5 4,4 5 4,4 51 2 Disrítmies cardíaques 4 3,5 4 3,5 63 4 Epilèpsia, convulsions 4 3,5 4 3,5 18 4 Gastroenteritis no infecciosa 4 3,5 4 3,5 46 4 Trastorns preadults 3 2,6 3 2,6 18 1 Lesió intracranial 3 2,6 3 2,6 54 3 Emmetzinament per agents psicotròpics 3 2,6 3 2,6 33 3 Dolor abdominal 3 2,6 3 2,6 26 3 Afeccions anals i rectals 3 2,6 3 2,6 40 3 Altres trastorns gastrointestinals 2 1,8 2 1,8 69 2 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 2 1,8 2 1,8 80 2 Lesió superficial, contusió 2 1,8 2 1,8 53 2 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 2 1,8 2 1,8 27 2 Altres trastorns del sistema nerviós 2 1,8 2 1,8 54 2 Infeccions de vies urinàries 2 1,8 2 1,8 29 2 Dolor toràcic inespecificat 2 1,8 2 1,8 57 2 Febre d origen desconegut 2 1,8 2 1,8 0 2 Diabetis mellitus amb complicacions 2 2 2 2 74 2 Infeccions de la pell i el teixit subcutani 2 2 2 2 70 2 Altres 27 24 27 24 27 Total 114 100,0 114 100,0 50 99 158

Distribució de contactes segons la circumstància d alta en ambdós sexes, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 2.257 89,4 2.257 89,4 51 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 159 6,3 159 6,3 80 Defunció 50 2,0 50 2,0 72 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 49 1,9 49 1,9 56 Trasllat a una residència social 5 0,2 5 0,2 76 Alta voluntària 4 0,2 4 0,2 28 Hospitalització domiciliaria 1 0,0 1 0,0 12 No informat 1 0,0 0 0,0 80 Total 2.526 100,0 2.525 100,0 53 Distribució de contactes segons la circumstància d alta en dones, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes % vàlid vàlids Edat mitjana Domicili 1.245 90,5 1.245 90,5 49 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 83 6,0 83 6,0 81 Defunció 23 1,7 23 1,7 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 19 1,4 19 1,4 52 Alta voluntària 3 0,2 3 0,2 37 Hospitalització domiciliaria 1 0,1 1 0,1 12 No informat 1 0,1 0 0,0 80 Trasllat a una residència social 1 0,1 1 0,1 83 Total 1.376 100,0 1.375 100,0 52 Distribució de contactes segons la circumstància d alta en homes, any 2009 (cirurgia major ambulatòria, hospitalització convencional i hospital de dia) Motiu alta Contactes % Contactes % vàlid vàlids Edat mitjana Domicili 1.012 88,0 1.012 88,0 52 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 76 6,6 76 6,6 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 30 2,6 30 2,6 58 Defunció 27 2,3 27 2,3 67 Trasllat a una residència social 4 0,3 4 0,3 74 Alta voluntària 1 0,1 1 0,1 3 Total 1.150 100,0 11.50 100,0 54 159

Salut mental Contactes en salut mental, període 2003-2009 Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM 2003 86 14,5 63 31 13,0 41 117 2004 84 14,1 68 26 10,9 40 110 2005 116 19,5 72 33 13,9 41 149 2006 60 10,1 70 35 14,7 41 95 2007 81 13,6 69 40 16,8 40 121 2008 90 15,1 66 33 13,9 46 123 2009 78 13,1 67 40 16,8 39 118 Total 595 100,0 68 238 100,0 41 833 Contactes en salut mental, període 2003-2009 (dones) Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM 2003 56 16,3 69 21 17,8 41 77 2004 42 12,2 74 19 16,1 43 61 2005 66 19,2 74 17 14,4 39 83 2006 35 10,2 72 24 20,3 40 59 2007 47 13,7 73 11 9,3 47 58 2008 59 17,2 72 16 13,6 51 75 2009 39 11,3 65 10 8,5 48 49 Total 344 100,0 71 118 100,0 43 462 Contactes en salut mental, període 2003-2009 (homes) Any Contactes- SM-HA-SS % Edat mitjana Contactes- CMBD-SM % Edat mitjana Total contactes SM 2003 30 12,0 52 10 8,3 41 40 2004 42 16,7 62 7 5,8 31 49 2005 50 19,9 70 16 13,3 42 66 2006 25 10,0 66 11 9,2 43 36 2007 34 13,5 63 29 24,2 38 63 2008 31 12,4 55 17 14,2 42 48 2009 39 15,5 68 30 25,0 36 69 Total 251 100,0 63 120 100,0 39 371 160

Diagnòstics CCS, trienni 2007-2009 (tota la població) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil 118 32,6 81 Esquizofrènia i trastorns relacionats 43 11,9 31 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 42 11,6 49 Trastorns afectius 42 11,6 53 Altres afeccions mentals 41 11,3 56 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 24 6,6 55 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 15 4,1 48 Altres psicosis 10 2,8 56 Trastorns preadults 10 2,8 38 Emmetzinament per agents psicotròpics 8 2,2 47 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 3 0,8 45 Emmetzinament per substàncies no medicinals 2 0,6 46 Altres 4 1,1 58 Total 362 100,0 59 Diagnòstics CCS, trienni 2007-2009 (dones) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil 70 38,5 82 Altres afeccions mentals 31 17,0 55 Trastorns afectius 24 13,2 63 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 17 9,3 63 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 10 5,5 43 Altres psicosis 8 4,4 58 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 6 3,3 40 Esquizofrènia i trastorns relacionats 5 2,7 45 Emmetzinament per agents psicotròpics 4 2,2 48 Trastorns preadults 4 4 0 Total 182 100,0 66 Diagnòstics CCS, trienni 2007-2009 (homes) Categories diagnòstiques Contactes % Edat mitjana Trastorns orgànics i demència senil o presenil 48 26,7 80 Esquizofrènia i trastorns relacionats 38 21,1 30 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 32 17,8 51 Trastorns afectius 18 10,0 39 Altres afeccions mentals 10 5,6 59 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 9 5,0 54 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 7 3,9 34 Trastorns preadults 6 3,3 18 Emmetzinament per agents psicotròpics 4 2,2 47 Altres psicosis 2 1,1 49 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 2 1,1 43 Altres 3 0,0 0 Total 180 100,0 52 161

Diagnòstics CCS, trienni 2004-2006 i 2007-2009 (dones) Categories diagnòstiques 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Trastorns orgànics i demència senil o presenil 100 70 Altres afeccions mentals 17 31 Trastorns afectius 35 24 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 11 17 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 9 10 Altres psicosis 5 8 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 4 6 Esquizofrènia i trastorns relacionats 6 5 Emmetzinament per agents psicotròpics 7 4 Trastorns preadults 0 4 Ferides obertes d extremitats 4 1 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 1 1 Emmetzinament per substàncies no medicinals 0 1 Malaltia de Parkinson 2 0 Retard mental 1 0 No codificat 1 0 Total 203 182 Diagnòstics CCS, trienni 2004-2006 i 2007-2009 (homes) Categories diagnòstiques 2004-2005-2006 2007-2008-2009 Trastorns orgànics i demència senil o presenil 73 48 Esquizofrènia i trastorns relacionats 10 38 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 21 32 Trastorns afectius 12 18 Altres afeccions mentals 12 10 Trastorns mentals relacionats amb drogues (exclou l alcohol) 5 9 Ansietat i trastorns de la personalitat, somàtics i dissociatius 3 7 Trastorns preadults 4 6 Emmetzinament per agents psicotròpics 3 4 Altres psicosis 7 2 Emmetzinament per altres medicaments i drogues 0 2 Malaltia de Parkinson 0 1 Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 0 1 Ferides obertes de cap, coll i tronc 0 1 Emmetzinament per substàncies no medicinals 0 1 Retard mental 1 0 Total 151 180 162

Circumstància d alta en salut mental, trienni 2007-2009 (total de la població) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 262 72,4 262 85,3 53 No informat 55 15,2 0 0,0 79 Trasllat a una residència social 17 4,7 17 5,5 74 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 14 3,9 14 4,6 74 Defunció 5 1,4 5 1,6 82 Alta voluntària 5 1,4 5 1,6 59 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 4 1,1 4 1,3 50 Total 362 100,0 307 100,0 59 Circumstància d alta en salut mental, trienni 2007-2009 (dones) Contactes Motiu alta Contactes % vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 122 67,0 122 83,0 60 No informat 35 19,2 0 0,0 79 Trasllat a una residència social 12 6,6 12 8,2 78 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 5 2,7 5 3,4 79 Alta voluntària 4 2,2 4 2,7 65 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 2 1,1 2 1,4 61 Defunció 2 1,1 2 1,4 82 Total 182 100,0 147 100,0 66 Circumstància d alta en salut mental, trienni 2007-2009 (homes) Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 140 77,8 140 87,5 46 No informat 20 11,1 0 0,0 80 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 9 5,0 9 5,6 72 Trasllat a una residència social 5 2,8 5 3,1 64 Defunció 3 1,7 3 1,9 83 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 2 1,1 2 1,3 39 Alta voluntària 1 0,6 1 0,6 36 Total 180 100,0 160 100,0 52 163

Recursos d atenció sociosanitària Evolució de la taxa* d utilització de recursos sociosanitaris Any Usuaris Població % Taxa de recurs hospitalari Contactes Edat mitjana 2003 221 18.549 1,2 544 78 2004 294 18.748 1,6 365 79 2005 306 19.488 1,6 390 78 2006 275 19.979 1,4 346 79 2007 274 20.091 1,4 380 79 2008 450 20.505 2,2 584 79 2009 391 20.647 1,9 522 79 *Taxes per 1.000. Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, total de la població) Reincidència Usuaris % Episodis % Acumulat 1 298 57,1 298 57,1 2 64 24,5 128 81,6 3 20 11,5 60 93,1 4 9 6,9 36 100,0 Total 391 100,0 522 100,0 Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, dones) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 176 64,0 176 64,0 2 32 23,3 64 87,3 3 9 9,8 27 97,1 4 2 2,9 8 100,0 Total 219 100,0 275 100,0 Nombre d episodis per persones, any 2009 (recursos sociosanitaris, homes) Reincidència Usuaris % Contactes % Acumulat 1 122 49,4 122 49,4 2 32 25,9 64 75,3 3 11 13,4 33 88,7 4 7 11,3 28 100,0 Total 172 100,0 247 100,0 164

Piràmide de contactes, 2009 Sexe Dona Home Total Grups edat Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 25 a 34 1 0,2 33 1 0,2 33 2 0,4 33 35 a 44 4 0,8 42 4 0,8 42 45 a 54 6 1,2 50 9 1,7 50 15 2,9 50 55 a 64 16 3,1 59 16 3,1 61 32 6,1 60 65 a 74 27 5,2 72 36 6,9 72 63 12,1 72 75 a 84 120 23,0 80 115 22,1 80 235 45,1 80 85 i més 105 20,2 88 65 12,5 88 170 32,6 88 Total 275 52,8 80 246 47,2 78 521 100,0 79 Distribució d episodis segons recurs utilitzat per ambdós sexes, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada 192 36,8 81 Unitats d hospitalització per convalescència 115 22,0 78 Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 65 12,5 81 Recursos hospitalització Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 12 2,3 78 Unitats d hospitalització de cures pal liatives 8 1,5 76 Unitats funcionals interdisciplinàries mixtes 1 0,2 37 Total 393 75,3 80 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 94 18,0 78 Total 94 18,0 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 35 6,7 74 Total 35 6,7 74 Total 522 100,0 79 165

Distribució d episodis segons recurs utilitzat per dones, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada 105 38,2 82 Unitats d hospitalització per convalescència 54 19,6 79 Recursos hospitalització Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 39 14,2 81 Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 7 2,5 82 Unitats d hospitalització de cures pal liatives 2 0,7 83 Total 207 75,3 81 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 49 17,8 78 Total 49 17,8 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 19 6,9 76 Total 19 6,9 76 Total 275 100,0 80 Distribució d episodis segons recurs utilitzat per homes, any 2009 Recurs sociosanitari Tipus recurs Contactes % Edat mitjana Unitats d hospitalització de llarga estada 87 35,2 79 Unitats d hospitalització per convalescència 61 24,7 77 Unitats funcionals interdisciplinàries de geriatria 26 10,5 80 Recursos hospitalització Unitats d hospitalització de cures pal liatives 6 2,4 73 Unitats funcionals interdisciplinàries de cures pal liatives 5 2,0 71 Unitats funcionals interdisciplinàries mixtes 1 0,4 37 Total 186 75,3 78 Recursos d atenció ambulatòria Hospital de dia sociosanitari 45 18,2 78 Total 45 18,2 78 Recursos d atenció domiciliària Equips d atenció domiciliària PADES 16 6,5 71 Total 16 6,5 71 Total 247 100,0 78 166

Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per ambdós sexes, període 2003-2009 Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats 2003 444 78 22 544 2004 255 76 34 365 2005 235 113 42 390 2006 230 73 41 2 346 2007 275 105 380 2008 478 87 19 584 2009 393 94 35 522 Total Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per a dones, període 2003-2009 Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats 2003 292 58 10 360 2004 168 41 20 229 2005 164 68 14 246 2006 146 45 16 1 208 2007 175 60 235 2008 289 49 3 341 2009 207 49 19 275 Total Distribució d episodis, segons el recurs utilitzat per a homes, període 2003-2009 Any Recursos d hospitalització Recursos d atenció ambulatòria Recursos d atenció domiciliària No informats 2003 152 20 12 184 2004 87 35 14 136 2005 71 45 28 144 2006 84 28 25 1 138 2007 100 45 145 2008 189 38 16 243 2009 186 45 16 247 Total 167

Episodis atesos per grup d edat i sexe, any 2009 Grups edat Contactes % Dona Home Total Edat mitjana Contactes % Edat mitjana Contactes % Edat mitjana 25 a 34 1 0,4 33 1 0,4 33 2 0,4 33 35 a 44 4 1,6 42 4 0,8 42 45 a 54 6 2,2 50 9 3,7 50 15 2,9 50 55 a 64 16 5,8 59 16 6,5 61 32 6,1 60 65 a 74 27 9,8 72 36 14,6 72 63 12,1 72 75 a 84 120 43,6 80 115 46,7 80 235 45,1 80 85 i més 105 38,2 88 65 26,4 88 170 32,6 88 Total 275 100,0 80 246 100,0 78 521 100,0 79 Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en tota la població, any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 99 19,0 99 19,8 81 18,1 81 Trastorns de l aparell circulatori 79 15,1 79 15,8 69 15,4 81 Neoplàsies i carcinomes in situ 69 13,2 69 13,8 59 13,2 73 Malalties de l aparell respiratori 62 11,9 62 12,4 54 12,1 83 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 53 10,2 53 10,6 41 9,2 75 Trastorns mentals 52 10,0 52 10,4 45 10,1 79 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 27 5,2 27 5,4 25 5,6 76 Codis V 18 3,4 0 0,0 16 3,6 78 Malalties de l aparell digestiu 15 2,9 15 3,0 14 3,1 79 Malalties de l aparell genitourinari 13 2,5 13 2,6 11 2,5 83 Símptomes i signes mal definits 12 2,3 12 2,4 10 2,2 79 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 5 1,0 5 1,0 4 0,9 81 5 1,0 5 1,0 5 1,1 82 Malalties de la pell i teixit subcutani 5 1,0 5 1,0 5 1,1 88 Malalties infeccioses i parasitàries 4 0,8 4 0,8 4 0,9 84 No informat 4 0,8 0 0,0 4 0,9 82 Total 522 100,0 500 100,0 447 100,0 79 168

Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en homes, any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Trastorns de l aparell circulatori 42 17,0 42 17,7 36 17,9 80 Neoplàsies i carcinomes in situ 36 14,6 36 15,2 30 14,9 68 Malalties de l aparell respiratori 35 14,2 35 14,8 27 13,4 82 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits 28 11,3 28 11,8 20 10,0 76 Lesions i emmetzinaments 28 11,3 28 11,8 21 10,4 76 Trastorns mentals 27 10,9 27 11,4 22 10,9 79 Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 11 4,5 11 4,6 10 5,0 73 Malalties de l aparell digestiu 10 4,0 10 4,2 10 5,0 82 Codis V 8 3,2 0 0,0 6 3,0 76 Símptomes i signes mal definits 7 2,8 7 3,0 6 3,0 80 Malalties de l aparell genitourinari 6 2,4 6 2,5 5 2,5 87 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 3 1,2 3 1,3 2 1,0 82 2 0,8 2 0,8 2 1,0 80 Malalties de la pell i teixit subcutani 1 0,4 1 0,4 1 0,5 88 Malalties infeccioses i parasitàries 1 0,4 1 0,4 1 0,5 93 No informat 2 0,8 0 0,0 2 1,0 86 Total 247 100,0 237 100,0 201 100,0 78 169

Distribució dels principals grans grups diagnòstics CIM-9-MC d utilització de recursos sociosanitaris en dones. Any 2009 Gran Grup Diagnòstic (CIE-9-MC) Contactes % Contactes % vàlid Usuaris % vàlids Edat mitjana Lesions i emmetzinaments 71 25,8 71 27,0 60 24,4 83 Trastorns de l aparell circulatori 37 13,5 37 14,1 33 13,4 82 Neoplàsies i carcinomes in situ 33 12,0 33 12,5 29 11,8 78 Malalties de l aparell respiratori 27 9,8 27 10,3 27 11,0 84 Trastorns mentals 25 9,1 25 9,5 23 9,3 79 Malalties del sistema nerviós i òrgans dels sentits Malalties de l aparell locomotor i teixit connectiu 25 9,1 25 9,5 21 8,5 74 16 5,8 16 6,1 15 6,1 78 Codis V 10 3,6 0 0,0 10 4,1 80 Malalties de l aparell genitourinari 7 2,5 7 2,7 6 2,4 80 Símptomes i signes mal definits 5 1,8 5 1,9 4 1,6 76 Malalties de l aparell digestiu 5 1,8 5 1,9 4 1,6 74 Malalties de la pell i teixit subcutani 4 1,5 4 1,5 4 1,6 88 Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques i trastorns immunitat 3 1,1 3 1,1 3 1,2 84 Malalties infeccioses i parasitàries 3 1,1 3 1,1 3 1,2 81 Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics 2 0,7 2 0,8 2 0,8 80 No informat 2 0,7 0 0,0 2 0,8 79 Total 275 100,0 263 100,0 246 100,0 80 170

Distribució de les categories diagnòstiques segons CCS en dones d episodis atesos, any 2009 (exclòs codis V: 10) Categories diagnòstiques Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris Fractura de coll de fèmur (maluc) 32 12,2 32 12,3 86 28 Trastorns orgànics i demència senil o presenil 27 10,3 27 10,4 82 25 Altres fractures 17 6,5 17 6,5 81 14 Malaltia cerebrovascular aguda 10 3,8 10 3,8 79 10 Fractura d extremitat inferior 9 3,4 9 3,5 80 8 Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 8 3,0 8 3,1 86 8 Bronquitis aguda 8 3,0 8 3,1 83 8 Osteoartritis 7 2,7 7 2,7 72 7 Fractura d extremitat superior 6 2,3 6 2,3 81 5 Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 6 2,3 6 2,3 85 6 Neoplàsia maligna de còlon 6 2,3 6 2,3 77 5 Altres afeccions mentals 6 2,3 6 2,3 75 5 Infeccions de vies urinàries 5 1,9 5 1,9 79 4 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva Efectes tardans de malaltia cerebrovascular Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 5 1,9 5 1,9 83 5 5 1,9 5 1,9 76 5 4 1,5 4 1,5 74 3 Disrítmies cardíaques 4 1,5 4 1,5 87 2 Fallida, insuficiència o aturada respiratòria (adults) 4 1,5 4 1,5 90 4 Lesió superficial, contusió 3 1,1 3 1,2 84 2 Altres trastorns no traumàtics d articulacions 3 1,1 3 1,2 85 3 Hipertensió essencial 3 1,1 3 1,2 85 3 Trastorns afectius 3 1,1 3 1,2 73 3 Aterosclerosi coronària 3 1,1 3 1,2 92 3 Tuberculosi 3 1,1 3 1,2 81 3 Neoplàsia maligna de mama 3 1,1 3 1,2 73 3 Neoplàsia maligna de pàncrees 3 1,1 3 1,2 79 3 Úlcera crònica de pell 3 1,1 3 1,2 89 3 Altres 64 24,3 64 24,6 58 No codificat 3 1,1 0 0,0 75 3 Total 263 100,0 260 100,0 239 171

Distribució de les categories diagnòstiques segons CCS en homes d episodis atesos, any 2009 (exclòs codis V: 8) Categories diagnòstiques Contactes % Trastorns orgànics i demència senil o presenil Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Usuaris 30 12,7 30 12,8 81 23 17 7,2 17 7,3 82 12 Fractura de coll de fèmur (maluc) 16 6,8 16 6,8 80 12 Malaltia cerebrovascular aguda 12 5,1 12 5,1 79 12 Pneumònia (excloent-ne per tuberculosi i MTS) Altres afeccions hereditàries i degeneratives sist. nerviós 9 3,8 9 3,8 82 9 8 3,4 8 3,4 68 4 Malalties de vies biliars 6 2,5 6 2,6 82 6 Osteoartritis 6 2,5 6 2,6 73 5 Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 5 2,1 5 2,1 73 5 Neoplàsia maligna de pròstata 5 2,1 5 2,1 76 4 Disrítmies cardíaques 5 2,1 5 2,1 82 5 Efectes tardans de malaltia cerebrovascular Pneumònia per aspiració d aliments o vòmits 5 2,1 5 2,1 76 5 5 2,1 5 2,1 83 4 Neoplàsia maligna d estómac 5 2,1 5 2,1 77 4 Neoplàsia maligna de cap i coll 4 1,7 4 1,7 46 2 Infeccions de vies urinàries 4 1,7 4 1,7 88 4 Lesió superficial, contusió 4 1,7 4 1,7 75 3 Malaltia de Parkinson 4 1,7 4 1,7 83 4 Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 4 1,7 4 1,7 83 3 Neoplàsia maligna de bufeta 4 1,7 4 1,7 80 3 Lesió intracranial 3 1,3 3 1,3 63 3 Altres trastorns del sistema nerviós 3 1,3 3 1,3 77 3 Trastorns mentals relacionats amb l alcohol 3 1,3 3 1,3 69 2 Altres malalties de teixit connectiu 3 1,3 3 1,3 76 3 Anèmies 3 1,3 3 1,3 82 2 Altres malalties de les venes i limfàtiques 3 1,3 3 1,3 82 1 Altres 58 24,5 58 24,8 57 No codificat 3 1,3 0 0,0 82 3 Total 237 100,0 234 100,0 78 203 172

Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta principals en dones, any 2009 Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 97 35,3 97 47,8 80 No informat 72 26,2 0 0,0 80 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 47 17,1 47 23,2 81 Defunció 22 8,0 22 10,8 83 Trasllat a una residència social 17 6,2 17 8,4 82 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 14 5,1 14 6,9 83 Hospitalització domiciliaria 5 1,8 5 2,5 74 Alta voluntària 1 0,4 1 0,5 59 Total 275 100,0 203 100,0 80 Distribució d episodis segons les circumstàncies d alta principals en homes, any 2009 Motiu alta Contactes % Contactes vàlids % vàlid Edat mitjana Domicili 82 33,2 82 41,6 77 No informat 50 20,2 0 0,0 78 Trasllat a un centre o servei sociosanitari de mitjana o llarga durada 44 17,8 44 22,3 77 Defunció 27 10,9 27 13,7 78 Trasllat a hospital d aguts o monogràfic psiquiàtric 20 8,1 20 10,2 76 Trasllat a una residència social 17 6,9 17 8,6 80 Hospitalització domiciliària 6 2,4 6 3,0 80 Alta voluntària 1 0,4 1 0,5 72 Total 247 100,0 197 100,0 78 173

184 08 Bibliogr MANLLEU.indd 184 19/07/12 08:29

Bibliografia 08 Bibliogr MANLLEU.indd 185 19/07/12 08:29