El valor de l'empresa social

Documentos relacionados
Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social

FIARE BANCA ETICA. El nostre interès canvia el món. Barcelona 31/01/2018. Artur de las Heras Comissió Etico-Social

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Els serveis públics i l acció comunitària

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

Seminari IMPULS A L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L'Hospitalet de Llobregat 1a edició

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona

Criteris avaluació. Part teòrica:

ACCIONS PER LA SOSTENIBILITAT

L empresa com a sistema

Digitalització i Sector Públic

Tema 2: L economia europea

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

Empresa i iniciativa emprenedora

EMPRESES I ENTITATS AMB VALORS

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )

La identificació de competències a MC MUTUAL

apip Associació per a la Promoció i la Inserció Professional

Finances Ètiques i Aprenentatge Servei

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

Evolució històrica i models de think tanks a Catalunya. El cas de les fundacions dels partits polítics. Tesi Doctoral de Francesc Ponsa i Herrera

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

Coop57. Una experiència de serveis financers ètics, socials i solidaris

Vides compartides: amb quina et quedes?

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-

Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

LOPD I LSSI-CE QUÈ NECESSITO PER NO ARRISCAR AMB EL MEU E-COMMERCE?

Protecció de dades personals en el sector sanitari i social

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Banca Ètica Estratègia de Fundació Un Sol Món. El microcrèdit persegueix que totes les persones desenvolupin el seu autèntic potencial.

T.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa

PERSONES TREBALLADORES / SÒCIES Generem una ocupació estable i igualitària

Observatori del Tercer Sector: Un centre de recerca sobre el tercer sector

Empresa i iniciativa emprenedora

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

Salvador Gabarró President

QUÈ ÉS L ABSENTISME? GESTIÓ DE L ABSENTISME

El contingut de cada taller estarà format per un o varis mòduls els quals es detallen a continuació, amb la durada que s indica:

CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CATALUNYA CENTRAL METODOLOGIA LEADER

ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

G R E U G E S C O R N E L L À. les persones. El defensor de SÍNDIC

El Balanç del Bé Comú del Districte Horta-Guinardó Desembre 2016

Campanyes d estalvi d aigua en l àmbit municipal. Experiències a Torredembarra

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

hola Hola hola hola Els Pactes de Socis Com evitar el futur conflicte entre socis Direcció Marta Lagarda Ruiz

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Observatoris socioeconòmics locals 20 anys fent Xarxa

Itinerari en Direcció de Recursos Humans i Desenvolupament del Talent a les organitzacions de salut

Seminari d actualització. Governança i gestió del sistema públic local de serveis socials

PLA DE VOLUNTARIAT DE L ASSOCIACIÓ SALUT I FAMÍLIA

Fets rellevants de l informe econòmic financer dels centres hospitalaris d atenció especialitzada Any Central de Balanços

OBJECTIUS DEL PRESSUPOST

Indicadors sobre Desigualtat

Pla estratègic

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

Cost efectiu vs Cost real

EMPRESAS AMB COMPROMIS SOCIAL

És el control del risc cardiovascular important en les estratègies de salut de la Generalitat?

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

INICIA: per la Creació d Empreses té per objectiu promoure la creació de més i millors empreses a través del suport a les persones emprenedores.

LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT

Bases del programa zero waste

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

1. Los Polígonos Industriales en Cataluña. 3. Problemáticas en el ámbito de los polígonos industriales

Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat

Unitat VII: La direcció de la producció

Seguiment de la Contractació Pública: Avaluació de l accés de les PIME

L oficina d atenció a la víctima (OAV)

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PERSONES

IDEC Litoral, la Infraestructura de Dades Espacials del litoral de Catalunya

Logística d aprovisionament

La innovació i la seva gestió

Nota: Data de proposta segon trimestre Data d execució tercer trimestre 2007.

QUADERNS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA CREACIÓ I/O MILLORA DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Primera Jornada de Fires locals

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

Generació de documentació Versió del manual 1.1

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ

IMPACTE QUE ELS CANVIS EN EL SISTEMA FINANCER HAN TINGUT EN L ESTRUCTURA COMPTABLE DE LES EMPRESES I EN SEVA VARIACIÓ EN EL VALOR DE MERCAT

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Transcripción:

El valor de l'empresa social Ramon Bastida (rbastida@uic.es) BizBarcelona 2018

Índex Definició de l empresa social Característiques comunes Models d empresa social Exemples Reptes futurs

Definició de l empresa social Organització o empresa que avança cap a la seva missió social a través d'estratègies empresarials i d obtenció d ingressos (Social Enterprise Alliance; earned-income perspective) Empresa que juga el paper d agent del canvi en el sector social adoptant una missió per crear i sostenir el valor social (Dees, 1998; social innovation perspective) Organització privada sense ànim de lucre que ofereix béns o serveis directament relacionats amb el seu objectiu explícit de beneficiar la comunitat (EMES Network) Empresa sense pèrdues, sense dividend, empresa orientada al mercat, dissenyada per abordar un objectiu social (Yunus, 2010)

Característiques organitzatives comunes Missió o objectiu social. Prioritat per generar benefici per a la comunitat o valor social, enlloc de la distribució de beneficis Activitat econòmica connectada amb la missió social. (Ex: prestació de serveis socials) Orientació al mercat important. Tot i això, existeixen altres fonts de finançament. Sostenibilitat econòmica imprescindible. Fundadors assumeixen risc econòmic de l activitat.

Característiques governança comunes Elevat nivell d autonomia Presa de decisions no centrada en el capital (inspiració principi gestió democràtica cooperatives) Naturalesa participativa que inclou diferents agents (stakeholders) relacionats ambl activitat Limitació a la distribució de beneficis o excedents

Models d empresa social Font: Defourny, J. and Nyssens, M. (2016) Fundamentals for an International Typology of Social Enterprise Models, ICSEM Working Papers, Nº.33, Liege.

Models d empresa social Font: Defourny, J. and Nyssens, M. (2016) Fundamentals for an International Typology of Social Enterprise Models, ICSEM Working Papers, Nº.33, Liege.

Model emprenedor sense ànim de lucre (ENP) Entitats no lucratives que realitzen una activitat per obtenir ingressos i poder desenvolupar la seva missió social Busquen complementar els ajuts públics i les donacions L estratègia d aquest tipus d empreses pot prendre vàries formes: Activitat comercial no relacionada amb la missió (Ex: botiga) Creació d una filial que realitza una activitat comercial i genera beneficis que es reinverteixen a l entitat no lucrativa Activitat orientada al mercat i a la missió de l entitat (Ex: comercialització de productes elaborats per persones discapacitades)

Model de cooperativa social (SC) És conseqüència d un moviment de l interès mutualista cap a l interès general Mantenen valors i principis cooperatius com la presa de decisions democràtica, limitacions en la remuneració del capital, etc. Un exemple són les cooperatives d energies renovables i entitats no lucratives que es transformen en cooperatives (ex: associació pares amb fills discapacitats)

Model de negoci social (SB) Forta orientació cap a l'interès general i model econòmic híbrid Activitats desenvolupades en el camp social (Ex: atenció a persones, protecció medi ambient, comerç just, etc.) Missió social integrada en l activitat de l empresa Sense repartiment d excedents (Yunus) Paper principal i autonomia de la missió social (EMES Network)

Model d empresa social del sector públic Sorgeixen com a conseqüència de canvis en les polítiques públiques: Contractació externa d alguns serveis públics Contractació directa de serveis per part dels ciutadans a través d ajuts públics Prestació de serveis socials mitjançant la creació d empreses socials o transformació de branques de l administració local en empreses socials

Exemples d empreses socials Font: Noves tendències en la creació i gestió d empreses socials: casos d estudi

Reptes futurs Alineació de la missió de l empresa social amb els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides Potenciar la rendició de comptes i la transparència mitjançant l ús d indicadors per mesurar l impacte social i l acompliment de la missió social de l empresa Oportunitat per millorar el model de governança, incorporant polítiques d igualtat, evitar diferències salarials, presa de decisions participativa, etc. Definir i reconèixer l empresa social

Moltes gràcies per l atenció!