INFORME SOBRE QUALITAT DE L OCUPACIÓ AL SECTOR TURÍSTIC

Documentos relacionados
Vallès Occidental 3er trimestre 2014 FLAIX ECONÒMIC DE L ÀMBIT TURÍSTIC

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DE L AGRICULTURA I LA PESCA A LES ILLES BALEARS (2013) Branques d activitat del sector de l agricultura i la pesca

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A LES ILLES BALEARS (ANY 2014)

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

INFODADES. Definicions Estructura empresarial. IAE 4

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A LES ILLES BALEARS (ANY 2015)

Observatori socioeconòmic

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A LES ILLES BALEARS (ANY 2016)

EL MERCAT DE TREBALL EN LA RESTA DEL SECTOR DELS SERVEIS QUE NO SÓN NI HOSTALERIA NI COMERÇ A LES ILLES BALEARS (2012)

Dades d ocupació i atur abril 2012

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DEL COMERÇ A LES ILLES BALEARS (2015)

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009

L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi de Figueres.

- Les polítiques de retallades han fet caure el pes de la despesa social en un context on les necessitats de protecció social s incrementen.

Dades d atur i ocupació març 2012

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DEL COMERÇ A LES ILLES BALEARS (2016)

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014

Nota de conjuntura laboral a les Illes Balears

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

Observatori socioeconòmic

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.

Les expectatives de les exportacions a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça

INDICADOR D IGUALTAT DE GÈNERE DE CATALUNYA. Informe de resultats Carme Poveda Societat Catalana d Economia 5 de març de 2018

magnituds socioeconòmiques

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

Anuari de l Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya Palau Robert, 28 d abril de 2016

DADES DE PRESTACIONS 2013

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

La Llagosta. Informe Socioeconòmic

Les expectatives a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça

Càlcul de les prestacions

magnituds socioeconòmiques

Les pensions estan garantides en la República Catalana. 28 de juny de 2017

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès

Observatori econòmic. Cambra de Comerç de Girona. Garrotxa

Ocupació per sectors d'activitat I

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Secretaria d Acció Sindical de la CONC. Informe. sobre les conciliacions individuals i expedients de regulació de l ocupació a Catalunya

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

COMITÈ EXECUTIU - 23 de maig de Indicadors de mobilitat i conjuntura

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies activa una campanya per reduir els accidents laborals a les empreses d alta sinistralitat

Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

NORMES DE COTITZACIÓ DE SEGURETAT SOCIAL PER AL 2017

Les expectatives de les exportacions catalanes als països emergents segueixen a l alça

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

INFORME DE CONJUNTURA LABORAL DE LES ILLES BALEARS

DADES DE SINISTRALITAT A L'HOSTELERIA (2009)

B - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí Novembre 2011

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

El cost de la vida per a les persones inframileuristes

Indicadors sobre Desigualtat

ENERGIES RENOVABLES I OCUPACIÓ A CATALUNYA

TORTOSA DADES BÀSIQUES. Superfície: 218,5 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: (2010)

L escenari actual versus futur a venir del mercat laboral

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

I Trimestre Graella d indicadors del turisme. Ciutat de Girona. Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat

INDICADORS DE MOBILITAT I CONJUNTURA DE CATALUNYA 1r Quadrim Comitè Executiu 24 de maig de 2016

SITUACIÓ LABORAL DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES

Enquesta de salut de Catalunya de juny de 2018

NORMES DE COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER A L ANY 2016.

INVENTARI D ESTABLIMENTS TURÍSTICS. Càmpings

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

índex PRESENTACIÓ MERCAT DE TREBALL

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

la cohesió social va per barris

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

LES DADES DEL TURISME A GIRONA

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

EL MERCAT DE TREBALL EN LA RESTA DEL SECTOR DELS SERVEIS QUE NO SÓN NI HOSTALERIA NI COMERÇ A LES ILLES BALEARS (2016)

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Hàbits de Consum de la gent gran

L'economia social a Barcelona

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012

Coneixements i usos lingüístics de la població d Andorra

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

Hàbits de Consum de la gent gran

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014

La protecció social a Catalunya M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida

POBRESA, LLARS I ACTIVITAT LABORAL

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC I D OCUPACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A CATALUNYA

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA

Transcripción:

INFORME SOBRE QUALITAT DE L OCUPACIÓ AL SECTOR TURÍSTIC Novembre 2014

CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE EL SECTOR TURÍSTIC ESTÀ FORTAMENT CASTIGAT PER LA PRECARIETAT LABORAL: EXCESSIVA TEMPORALITAT, TEMPS PARCIAL I JORNADES SUPERIORS A LES LEGALS I EXTERNALITZACIÓ DE SERVEIS És el sector que guanya més presència en el nostre mercat de treball El 30% de les dones que treballen al sector turístic ho fa a temps parcial Les darreres dades conegudes sobre el mercat de treball català, mostren una millora de l ocupació tot i que insuficient i lenta, i menors xifres d atur, en gran part com a conseqüència de l estacionalitat dels mesos d estiu i de les activitats relacionades amb el turisme. L anàlisi de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) publicada, la corresponent al tercer trimestre de 2014, ens permet conèixer quantitativa i qualitativament l ocupació al sector turístic en el trimestre més marcat per l estacionalitat de la temporada d estiu. La situació conflictiva d altres països del nostre entorn amb els quals competíem com a destí turístic ha beneficiat el sector turístic a Catalunya. El sector turístic i representa el 13,4% de tota l ocupació a Catalunya i ha guanyat presència en aquest darrer any, ja que el 2013 era el 12,3%. Aquest any s han batut rècords al sector turístic amb més visitants, pernoctacions (121.000 més a Catalunya respecte 2013), més establiments oberts i, per tant, amb més activitat, negoci i rendibilitat (segons els indicadors de rendibilitat al sector hoteler que publica l INE, han crescut tant l ARD - tarifa mitja que ha passat de 71,39 a 73,8 -, com RevPar - preu per habitació disponible - que ha passat de 41,24 a 44,22 ), però en canvi l ocupació al sector no ha crescut en la mateixa proporció i, a més ho ha fet en detriment de la seva qualitat. Taula 1: Població ocupada. Catalunya. 3r trim 2013 3r trim 2014 variació (N) variació (%) Sector turístic 365.761 410.857 45.096 12,3 Altres sectors 2.639.985 2.663.896 23.911 0,9 Catalunya 3.005.746 3.074.753 69.007 2,3 El total de persones ocupades en aquest sector és de 410.857, 45.096 persones més que fa un any (12,3% d increment). L ocupació a la resta de sectors només s ha incrementat en un 0,9% i

23.911 persones ocupades més. El tercer trimestre de 2014, el 65,3% del total de l augment d ocupació es concentra al sector turístic. Taula 2: Població assalariada. Catalunya 3r trim 2013 3r trim 2014 variació (N) variació (%) Sector turístic 290.983 317.710 26.727 9,2 Altres sectors 2.221.278 2.225.701 4.423 0,2 Catalunya 2.512.261 2.543.411 31.150 1,2 Del total de persones ocupades al sector turístic, 317.710 són assalariades, és a dir, es pot afirmar que hi ha 93.147 persones que treballen en el sector turístic com a empresaris amb assalariats, treballadors independents, membres de cooperatives o ajuda a l empresa o negoci familiar. Un percentatge de salarització menor al dels altres sectors. El nombre d assalariats ha augmentat en 26.727 persones, el 9,2%, entre 2013 i 2014 i la proporció sobre el total d assalariats a Catalunya ha passat del 11,6% el 2013 al 12,5%. El 85,8% de l increment total de població assalariada catalana, es deu a l augment d ocupació en el sector turístic. Però, tot i la millora de les xifres sobre ocupació, la qualitat de la mateixa continua essent molt baixa. A continuació analitzem quatre factors que determinen la qualitat o precarietat del treball, com són la temporalitat, la parcialitat, les hores efectives de treball i l externalització de serveis i l abús de la contractació formativa i les persones becàries. L ocupació assalariada al sector turístic, se situa per sota de la total a Catalunya, pel que fa a la seva qualitat. La temporalitat, s ha situat el tercer trimestre de 2014 en el 18,5% pel total dels ocupats assalariats a Catalunya. Pel sector turístic aquesta taxa se situa en un 32,1%. Taula 3: Taxa temporalitat. 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic 32,1% Total Catalunya 18,5% 101.878 persones, la tercera part de la població assalariada ocupada al sector turístic a Catalunya, ho fa de forma temporal. Molts dels contractes temporals del sector turístic podrien ser contractes fixes discontinus, una modalitat que pot ser objecte de bonificació en el sector turístic ii. El següent factor de precarització laboral, la parcialitat, és a dir la proporció de contractes a temps parcial respecte el total, té una tendència similar a la de la temporalitat. Si a Catalunya la 3

taxa total de parcialitat és del 14%, al sector turístic és del 19,8% amb 81.332 persones ocupades a temps parcial. 1 de cada 5 persones assalariades ocupades al sector turístic treballa a jornada parcial. Taula 4: Taxa parcialitat 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic 19,8% Total Catalunya 14,0% L elevadíssima parcialitat del sector turístic provoca que la diferència d ocupació a temps parcial entre homes i dones sigui molt inferior a la de la resta de sectors i a l ocupació general. Al sector turístic la parcialitat és el doble entre les dones que entre homes, tres cops i mig en altres sectors i el triple de mitjana a Catalunya. Taula 5: Taxa parcialitat per sexes. 3r trim 2014. Catalunya sector turístic altres sectors Catalunya Homes 13,9 5,9 7,1 Dones 28,0 21,0 21,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). Les hores efectives de feina, permeten conèixer quantes són les hores que realment s han treballat la setmana anterior a l enquesta, al marge del nombre d hores que consten al contracte. Hi ha un elevat nombre de persones que es troben en l apartat altres, a on queda enquadrat qui respon no haver treballat la setmana anterior a l entrevista o que no saben/no responen. Taula 6: Hores efectives treballades població ocupada. 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic Altres sectors Total Menys de 30 hores setmanals 69.318 309.914 379.232 De 30 a menys de 35 hores setmanals 22.742 176.526 199.268 De 35 a menys de 40 hores setmanals 16.445 230.725 247.170 De 40 a menys de 45 hores setmanals 165.020 1.108.098 1.273.118 45 hores setmanals i més 88.173 257.509 345.682 Altres 49.159 581.125 630.284 Total 410.857 2.663.897 3.074.754 En el cas de les persones ocupades al sector turístic es pot comprovar com hi ha una alta concentració en jornades de més de 40 hores setmanals, és a dir, jornades superiors a l ordinària i en jornades inferiors a 30 hores setmanals, jornades parcials inferiors al 75% de la jornada habitual. Concretament, un 61,6% del total de població ocupada en aquest sector 4

treballa més de 40 hores a la setmana, i un 16,9%, ho fa menys de 30 hores setmanals. De nou, la precarització de l ocupació en el sector turístic és superior a la de la resta de sectors pel que fa a majors jornades de treball i major proporció de jornades reduïdes. Aquesta és la mostra de que en el sector turístic es realitzen jornades molt més intenses en hores que en la resta de sectors, el que suposa, en molt casos, que les plantilles no s amplien en la mateixa proporció que l activitat en la temporada d estiu i s incrementen les càrregues de treball amb els efectes nocius per la salut i per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Al mateix temps, l alta proporció de jornades de curta durada evidencien el repartiment del treball que es produeix al sector. Taula 7: Evolució hores efectives de feina persones ocupades. 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic (N) (%) Altres Sector Altres sectors Total turístic sectors Total Menys de 30 hores setmanals -7.310-246 -7.556-9,5-0,1-2,0 De 30 a menys de 35 hores setmanals -12-259 -271-0,1-0,1-0,1 De 35 a menys de 40 hores setmanals 1.153 5.214 6.367 7,5 2,3 2,6 De 40 a menys de 45 hores setmanals 38.627 22.680 61.307 30,6 2,1 5,1 45 hores setmanals i més 14.689-37.651-22.962 20,0-12,8-6,2 Altres -2.051 34.175 32.124-4,0 6,2 5,4 Total 45.096 23.913 69.009 12,3 0,9 2,3 L evolució entre 2013 i 2014 mostra com, mentre pel conjunt de Catalunya, la població ocupada que treballa més de 45 hores setmanals es redueix (-6,2%), al sector turístic incrementa en un 20% pel mateix interval d hores treballades. També és significatiu que en aquest darrer any s hagi donat un increment del 30,6% del total de persones ocupades al sector turístic que treballen entre 40 i 45 hores setmanals (38.627 persones ocupades més) mentre que en altres sectors aquest percentatge és del 2,1%, i només 22.680 persones, o pel total català, del 5,1%. Taula 8: Població assalariada. 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic Altres sectors Total Menys de 30 hores setmanals 62.661 272.053 334.714 De 30 a menys de 35 hores setmanals 19.692 150.526 170.218 De 35 a menys de 40 hores setmanals 14.859 219.906 234.765 De 40 a menys de 45 hores setmanals 148.961 980.990 1.129.951 45 hores setmanals i més 34.101 122.670 156.771 Altres 37.436 479.555 516.991 Total 317.710 2.225.700 2.543.410 5

Pel que fa a la població assalariada contractada al sector turístic, la proporció jornades superiors a 40 hores setmanals, és inferior a la de la població ocupada, concretament representa el 57,6%, pel 61,7% del total de la població ocupada, però és superior el percentatge de població que treballa menys de 30 hores setmanals (19,8% de la població assalariada front al 16,9% de la població ocupada). El motiu és que els empresaris, els treballadors independents, membres de cooperatives o ajut al negoci familiar (ocupats però no assalariats) prolonguen les seves jornades setmanals més de com ho fan els contractats, i al temps tenen menys contractes a temps parcial. Taula 9: Evolució hores efectives de feina. Persones assalariades. 3r trim 2014. Catalunya Sector turístic (N) (%) Altres Sector Altres sectors Total turístic sectors Total Menys de 30 hores setmanals -7.640 1.909-5.731-10,9 0,7-1,7 De 30 a menys de 35 hores setmanals -865-7.571-8.436-4,2-4,8-4,7 De 35 a menys de 40 hores setmanals 1.121 1.465 2.586 8,2 0,7 1,1 De 40 a menys de 45 hores setmanals 32.300 17.940 50.240 27,7 1,9 4,7 45 hores setmanals i més 4.422-28.504-24.082 14,9-18,9-13,3 Altres -2.611 19.183 16.572-6,5 4,2 3,3 Total 26.727 4.422 31.149 9,2 0,2 1,2 S ha produït una reducció del nombre de jornades inferiors a 30 hores setmanals de persones assalariades en el sector turístic mentre que augmenta en els altres sectors. En canvi, augmenten les jornades entre 40 i 45 hores setmanals en tots els sectors i només les jornades superiors a 45 hores en el sector turístic (creixen un 15% en el sector turístic i en els altres sectors cauen en un -19%) El nombre de contractes a temps parcial ha crescut al nostre país, perquè s ha flexibilitzat la possibilitat de fer hores més enllà de les de contracte (màxim fins el 30% de la jornada pactada que pot arribar al 60% per conveni col lectiu) i s ha reduït el termini màxim per a preavisar de l obligació de fer hores complementàries per part de l empresa i perquè s ha reduït la quota patronal a la Seguretat Social. Tot i això, algunes de les persones amb contracte a temps parcial, reconeixen tenir jornades de treball de durada ordinària i, fins i tot, superiors a la legal perquè realitzen hores extraordinàries. Aquest fet suposa que no es realitzen cotitzacions ni es paga IRPF per les hores no declarades, el que té un efecte negatiu sobre les prestacions i pensions futures de les persones treballadores, però també una pèrdua d ingressos públics per a la societat. 6

Per últim, les externalitzacions de serveis per part, sobretot d hotels, suposa la precarització de les condicions laborals, ja que les empreses d outsourcing tenen convenis col lectius propis inferiors al de les empreses contractants i es produeix la substitució de treballadors per altres amb condicions de treball i salari molt inferiors. La reforma laboral ha possibilitat que moltes empreses del sector turístic hagi trencat el conveni col lectiu sectorial per substituir-lo pel conveni d empresa amb condicions a la baixa. Segons dades publicades per les empreses de serveis externs al Saló Hostelco, ja està externalitzat el 30% del sector i les expectatives són arribar al 60% en els propers 5 anys. Així mateix, s utilitza de forma abusiva la contractació formativa i de becaris per a ocupar llocs estructurals, molts cops sense remuneració i substituint treballadors. 7

CONCLUSIONS - el sector turístic és el que guanya més ocupació al nostre mercat de treball però a costa de la seva qualitat - el 30% de les dones que treballen al sector ho fan a temps parcial - és un sector amb alta precarietat: s abusa de la contractació temporal i de formació i de becaris, conviuen l alta proporció d hores efectivament treballades inferiors a 30 hores setmanals amb jornades que superen els límits legals - les habituals jornades superiors a les legals suposen càrregues excessives de treball i que part dels augments d activitat s atenguin ampliant jornades sense nova contractació - l alta proporció de temps parcial evidencia el repartiment del treball - està patint un important procés d externalització de serveis, el que comporta la substitució de treballadors per altres amb pitjors condicions laborals i una devaluació salarial - la recuperació del sector es torna a basar en oferir preus competitius gràcies als baixos costos laborals i no a la qualitat del servei - s està perdent l oportunitat de que es converteixi en un sector robust amb ocupació sòlida, estable i de qualitat - és inestable i estretament condicionat a la temporada i als països competidors - la suposada flexibilitat de les condicions laborals que en realitat és desregularització i pèrdua de drets per a les persones treballadores facilita la temporalitat sense causa, el temps parcial que es transforma en jornades ordinàries, i fins i tot superiors a la legal, encobertes CCOO de Catalunya, exigeix mesures per a lluitar contra la creixent precarització del sector turístic, la retirada de mesures com la flexibilització de les hores complementàries i de l insuficient preavís empresarial de realització d hores extres en els contractes a temps parcial, el contracte per a emprenedors, que es comptabilitza com a contracte indefinit quan a la pràctica permet la seva finalització sense causa durant els dotze mesos de període de prova i modalitat molt utilitzada en el sector turístic. Ha d exigir-se causa que justifiqui la utilització de contractes temporals, la modalitat de fixe discontinu l adiu, en molts casos, a la realitat d un sector estacional com el turístic. 8

i D acord amb la definició de l Institut d'estudis Turístics (IET) el sector turístic inclou els següents sectors d activitat: Transport interurbà de passatgers per ferrocarril - Altres tipus de transport terrestre de passatgers - Transport marítim de passatgers - Transport de passatgers per vies de navegació interiors - Transport aeri de passatgers - Activitats afins al transport - Hotels i allotjaments similars - Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta durada - Càmpings - Altres tipus d'allotjaments - Restaurants i establiments de menjars - Provisió de menjars preparats per a celebracions i altres serveis de menjars - Establiments de begudes - Lloguer de vehicles de motor - Lloguer d'altres tipus de maquinària, equips i béns tangibles - Activitats de les agències de viatges i operadors turístics - Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacionen - Activitats de creació, artístiques i d'espectacles - Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals - Activitats esportives - Altres activitats recreatives i d'entreteniment ii Fins el 31 de desembre de 2014, les empreses del sector de turisme que generin activitat productiva en els mesos de març i de novembre de cada any i que iniciïn i/o mantinguin en alta durant aquests mesos l ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fixe discontinu, podran aplicar una bonificació en aquests mesos del 50% de las quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comuns, així com pels conceptes de recaptació conjunta d Atur, FOGASA i Formació professional d aquells treballadors. 9