La població resident en establiments col lectius. 2011

Documentos relacionados
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya

Padró (xifres oficials de població) Dades 01/01/2012 Data d actualització 22 de febrer de 2013

Catalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

La Llagosta. Informe Socioeconòmic

Estimacions de població. Dades definitives. 2017

Observatori socioeconòmic

NOTA INFORMATIVA PRIMERS RESULTATS DELS CENSOS DE POBLACIÓ I HABITATGE 2011.

Polinyà. Informe demogràfic. I trimestre 2016 (dades 2015)

Recull estadístic sobre el Cens electoral del Principat ( )

la cohesió social va per barris

Caldes de Montbui. Informe demogràfic. I trimestre 2016 (dades 2015)

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat. Informe demogràfic. I trimestre 2017 (dades 2016)

Palau-solità i Plegamans

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Sant Feliu de Codines

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

GENERACIONS I MÒBILS

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

Variació població. Població

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014

L eix de la Riera de Caldes. Informe Socioeconòmic

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Variació : +270 habitants (+1,14%)

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

INFORME DE DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE LA CIUTAT DE TARRAGONA I DELS BARRIS DE LA CIUTAT.

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

FLUXOS MIGRATORIS A BLANES

Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2015

Indicadors sobre Desigualtat

Els hàbits de lectura de l alumnat d ESO de l Institut Cubelles. (Novembre de 2013) Lectors freqüents (llegeixen almenys 1 o 2 vegades la setmana).

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Dades de població, any 2017 Data de publicació: dilluns, 22/01/2018

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia

LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu:

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

gasolina amb la UE-15 Març 2014

QÜESTIONARI BLOC I (FILTRES): PERFIL DE LA PERSONA ENTREVISTADA. Sí No. (fi de l entrevista) [01] [02]

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Enquesta de salut de Catalunya de juny de 2018

La nupcialitat a Catalunya 2009

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011

CATALUNYA I LA INDEPENDÈNCIA. Setembre 2012

1. Hi ha un. d utilitat de. (i) maximitzar sotmès a. Lagrangià. (iii) 0. . Per tant,. Salari. Atès. Macroeconomia

Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

Variació : +150 habitants (+0,63%)

L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi de Figueres.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2016

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA PINEDA DE MAR

INFODADES. Definicions Estructura empresarial. IAE 4

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Observatori socioeconòmic

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Estructura de població i desigualtats socials Grau de Treball Social Francesc Valls Fonayet. 3. Característiques de la població: el cas de Catalunya

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs

MUNICIPI DE GIRONA PADRÓ MUNICIPAL D HABITANTS. Gener 2016

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017

Observatori Econòmic de l Ajuntament de Reus

Informe Desembre El perfil d audiència de les sèries a Catalunya, Reinald Besalú i Anna Medrano

La participació en el treball domèstic no remunerat a Catalunya (2007)

INDICADORS BÀSICS. e x

Coneixements i usos lingüístics de la població d Andorra

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,

L índex de desenvolupament humà i algunes ciutats europees

CAS: AMPOSTA DADES BÀSIQUES. Superfície: 138,3 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA RIPOLLET

Campanya de vacunació antigripal

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

DOSSIER ESTADÍSTIC VIOLÈNCIA MASCLISTA Dades elaborades per l Observatori de la Igualtat de Gènere

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

nform me De ut 009 Evo Desemb bre 2010

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona

Transcripción:

Informació d estadística oficial Núm. 16 / octubre del 2013 www.idescat.cat La població resident en establiments col lectius. 2011 Les idees clau L 1% de la població de Catalunya resideix en establiments col lectius L edat mitjana de les dones és de 79,3 anys i la dels homes, de 57,7 anys Una de cada cinc persones de 90 anys i més resideix en establiments col lectius Diversitat de perfils sociodemogràfics segons el tipus d establiment Les residències de gent gran: una població amb predomini de dones Alta presència d estrangers en les institucions penitenciàries Institucions militars: homes, joves i de gran mobilitat L edat mitjana de la població que resideix en institucions per a persones amb discapacitat o d assistència social és de 42,2 anys Institucions religioses: una població molt qualificada Enquesta de col lectius 2011 La informació de la població que resideix en establiments col lectius s obté de l Enquesta de col lectius, que forma part del conjunt d operacions que constitueixen el Cens de població i habitatges 2011. El cens va dirigit a les persones que resideixen tant en habitatges familiars com en establiments col lectius (hotels, residències de persones grans, casernes, convents...). Atès que els establiments col lectius presenten unes característiques específiques, es van investigar mitjançant una operació de camp independent. La població objecte d estudi de l Enquesta de col lectius és el conjunt d establiments col lectius de tot el territori de Catalunya que tenen almenys un resident en la data de la referència censal, l 1 de novembre del 2011. L enquesta permet determinar el nombre i el tipus d establiments col lectius en aquesta data de referència. També informa de les característiques demogràfiques bàsiques de les persones que hi viuen, com ara el sexe, l edat, l estat civil, el lloc de naixement, la nacionalitat, lloc de residència fa un any, el nivell d instrucció i la relació amb l activitat.

2 Dossiers Idescat La població resident en establiments col lectius. 2011 L 1% de la població de Catalunya resideix en establiments col lectius El Cens de població i habitatges 2011 registra 2.012 establiments col lectius a Catalunya, amb un increment relatiu del 13% durant el decenni 2001-2011. L any 2011, 75.710 persones residien en establiments col lectius, que representaven l 1% de la població total de Catalunya. Les raons per les quals la població resideix en establiments col lectius són diverses. En alguns casos pot ser conseqüència d una elecció; en d altres, d una necessitat. Per a algunes persones la permanència en aquests establiments és temporal; en canvi, per a d altres l estada és de llarga durada. En conseqüència, la composició d aquests establiments resulta molt diferent, tant pel que fa al nombre dels residents com a les seves característiques demogràfiques. d habitants en establiments col lectius. El segon grup en importància numèrica correspon a les institucions penitenciàries (amb 10.258 persones), seguit de les institucions per a persones amb discapacitat o d assistència social a la infància o a la joventut (amb 6.978 persones). Aquests tres tipus d establiments reuneixen el 86,1% del total de la població resident en col lectius. Les institucions sanitàries (3.490 persones), les religioses (1.900 persones), les militars (1.099 persones) i altres tipus d establiments que inclouen entre altres els residents en hotels, pensions i residències de treballadors (3.997 persones) són minoritaris, ja que només agrupen el 13,9% de població. El col lectiu més nombrós és el format per la gent gran (amb 47.988 persones), que viu en residències i representa el 63,4% del total Característiques de la població que resideix en establiments col lectius. Catalunya. 2011 Nombre d establiments % Població % mitjana Índex de masculinitat % estrangers % població de 65 anys i més Residències de gent gran 906 45,0 47.988 63,4 84,4 35 0,6 96,6 Institucions penitenciàries 13 0,7 10.258 13,5 37,3 1326 46,1 0,7 Institucions per a discapacitats 282 14,0 6.978 9,2 42,2 132 5,8 8,0 o d assistència social Institucions sanitàries 38 1,9 3.490 4,6 68,9 111 2,0 57,6 Institucions religioses 123 6,1 1.900 2,5 68,3 33 10,7 65,8 Institucions militars 9 0,5 1.099 1,5 28,5 860 10,9 0,0 Altres establiments col lectius 641 31,9 3.997 5,3 48,1 127 21,5 25,7 Total 2.012 100 75.710 100 70,3 71 8,8 67,8 Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges 2011 de l INE

La població resident en establiments col lectius. 2011 Dossiers Idescat 3 L edat mitjana de les dones és de 79,3 anys i dels homes, de 57,7 anys L estructura per sexe i edat de la població que viu en col lectius presenta una distribució molt irregular. Aquestes diferències són, per una banda, el resultat de la diversitat de tipus d establiments que componen aquest grup de població i, per l altra, de les distintes etapes del cicle vital de les persones en les quals pot produir-se la seva institucionalització. En conjunt, la població que resideix en aquests establiments és majoritàriament femenina i amb una alta proporció de persones grans: més de la meitat de les persones són dones (58,4%) i el 51,5% tenen 80 i més anys. L edat mitjana del conjunt és de 70,3 anys. La distribució de les dones segons l edat resulta força desequilibrada, ja que el 68,5% de les dones tenen una edat superior als 79 anys, amb una edat mitjana al voltant dels 80 anys. Pel que fa a la població masculina, és més jove que la femenina i presenta una distribució per edat més regular. Així, el 57,2% dels homes són menors de 65 anys i la seva edat mitjana és de 57,7 anys. Estructura de la població que viu en establiments col lectius segons principals establiments. Catalunya. 2011 100 i més Homes Dones 95 a 99 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 45 a 49 Residències de gent gran 40 a 44 35 a 39 30 a 34 Institucions per a discapacitats o d'assistència social Institucions penitenciàries 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 12.000 8.000 4.000 0 4.000 8.000 12.000 Una de cada cinc persones de 90 anys i més resideix en establiments col lectius La població en habitatges col lectius representa l 1 per cent del total de la població catalana. La seva pauta de residència en els establiments varia amb l edat. Durant la infància i primera joventut, la proporció que viu en aquest establiments és molt reduïda. A partir dels primers anys de la vida adulta s incrementa i és a partir dels 65 anys quan l augment és més accentuat. A les edats més avançades s obtenen els valors màxims; així el 20,5% de les persones de 90 anys i més resideixen en aquests establiments. La residència en col lectius va associada a l envelliment i per això és mes freqüent al final de vida. Població en establiments col lectius segons edat i percentatge respecte a la població. Catalunya. 2011 Població en col lectius 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 % 35 30 25 20 15 10 5 0 0 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 i més Població en establiments col lectius % del total de població de cada edat

4 Dossiers Idescat La població resident en establiments col lectius. 2011 Diversitat de perfils sociodemogràfics segons el tipus d establiment Les característiques associades a les persones que viuen en aquests establiments tenen relació amb l estructura per sexe i edat dels seus membres. El fet que estiguin formades per un alt percentatge de persones grans, especialment dones, incideix de manera significativa en el perfil sociodemogràfic que caracteritza aquests habitatges. Les dones són majoritàriament vídues (57,1%), el 96,6% van néixer a Espanya i un 2,8% tenen la nacionalitat estrangera. Hi ha un alt percentatge de persones sense estudis o que no saben llegir o escriure (47,6%) i hi predominen les persones jubilades (86%). El fet que els homes siguin més joves fa que tinguin característiques diferents respecte a les dones. La població masculina, pel que fa a la declaració de l estat civil, és majoritàriament soltera (55,2%). El 81,7% dels homes va néixer a Espanya, només el 49,4% estan jubilats i es registra una alta proporció de població de nacionalitat estrangera (17,2%). El nivell d estudis assolit és superior al registrat en les dones: la proporció d homes amb estudis secundaris és del 33,3% i amb estudis superiors, del 6%. Aquestes diferències tan marcades responen a les característiques pròpies del tipus d establiments col lectius on resideixen. Així cal tenir en compte que hi ha més presència de dones a les residències de gent gran i més presència d homes a les institucions penitenciàries. Població en establiments col lectius segons el nivell d instrucció i el sexe. Percentatges. Catalunya. 2011 Sense estudis Primària Secundària Superior homes dones total homes dones total homes dones total homes dones total Residències de gent gran 43,6 50,8 48,9 28,2 27,3 27,5 23,5 18,7 19,9 4,8 3,2 3,6 Institucions penitenciàries 11,8 15,2 22,8 23,1 8,3 26,5 44,0 65,8 45,6 4,7 10,7 5,1 Institucions per a discapacitats 64,1 63,7 64,0 22,5 18,9 20,9 12,1 13,2 12,6 1,3 4,2 2,5 o d assistència social Institucions sanitàries 26,5 39,3 32,6 26,0 22,9 24,5 43,5 32,7 38,4 3,9 5,1 4,5 Institucions religioses 14,0 8,1 9,5 5,0 19,5 15,9 20,2 37,8 33,5 60,8 34,6 41,1 Institucions militars 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 82,4 60,6 80,1 17,6 39,4 19,9 Altres establiments col lectius 11,8 12,0 11,9 23,1 20,2 21,8 52,8 48,7 51,0 12,3 19,2 15,3 Total 35,0 47,6 42,4 25,7 25,7 25,7 33,3 21,5 26,4 6,0 5,2 5,5 Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges 2011 de l INE

La població resident en establiments col lectius. 2011 Dossiers Idescat 5 Les residències de gent gran: una població amb predomini de dones La població resident en centres per a la gent gran constitueix el grup més nombrós del conjunt de col lectius, amb 47.988 persones. Aquest col lectiu està format per una població amb predomini de dones, ja que gairebé tres de cada quatre persones són dones. L esperança de vida més elevada de les dones, la solitud en edats avançades com a conseqüència de la viduïtat, el deteriorament de la salut i la pèrdua d autonomia personal al final de vida expliquen la presència majoritària d aquest sector de població en aquest tipus d establiments. A partir dels 50 anys, es poden trobar els primers jubilats residint en centres per a la gent gran. El nombre de persones s incrementa amb l edat fins al grup entre els 85 i els 89 anys, amb un màxim de 14.126 persones. A partir del 90 anys disminueix per l efecte de la mortalitat. En aquestes edats els desequilibris entre els sexes s accentuen: l indicador de masculinitat entre els nonagenaris és de 20 homes per cada 100 dones. En conjunt, la població de 65 anys i més representa el 96,6% del total d aquest col lectiu i això es reflecteix en la seva edat mitjana, que és de 84,4 anys. El perfil sociodemogràfic associat a l estructura per edat i sexe correspon a persones majoritàriament vídues (59,8%), com a resultat de l alta presència de dones grans, de nacionalitat espanyola (99,4%) i jubilades (96,0%). Respecte al nivell educatiu assolit, registren un alt percentatge de persones sense estudis o que no saben llegir o escriure (48,9%). Estructura de la població que viu en residències de gent gran. Catalunya. 2011 100 i més Homes Dones 95 a 99 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 12.000 8.000 4.000 0 4.000 8.000 12.000 Alta presència d estrangers en les institucions penitenciàries A les institucions penitenciàries catalanes resideixen 10.258 persones, que representen el 13,5% de la població que viu en establiments col lectius. Aquest grup és majoritàriament masculí (93%) i jove: el 89% tenen edats compreses entre els 20 i 50 anys. L edat mitjana és de 37,3 anys. En aquest col lectiu predominen les persones solteres (63,2%), una mica més de la meitat (52,5%) han nascut a Espanya i, també, es caracteritza per una alta presència de persones de nacionalitat estrangera, que representen el 46,1% del total de les persones que viuen a les presons. En relació amb el nivell educatiu, el 45,6% han assolit els estudis secundaris; el 26,5% els primaris; el 22,8% no tenen estudis i el 5,1% registren estudis superiors. Estructura de la població que viu en institucions penitenciàries. Catalunya. 2011 65 i més 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 Homes Dones < 20 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500

6 Dossiers Idescat La població resident en establiments col lectius. 2011 Institucions militars: homes, joves i de gran mobilitat L any 2011 residien en institucions militars 1.099 persones, que representaven l 1,5% del total de persones que vivien en establiments col lectius. Aquest grup es caracteritza per presentar un perfil sociodemogràfic molt particular: està format principalment per homes (89,6%), majoritàriament joves ja que el 87,8% tenen edats compreses entre els 20 i 34 anys i amb una edat mitjana de 28,5 anys. El 73,7% són persones solteres, ocupades (95,8%), el 22,5% van néixer a l estranger i el 10,9% tenen nacionalitat estrangera. Majoritàriament, les persones d aquest col lectiu han assolit estudis secundaris (80,1%) i un 19,9%, estudis d ensenyament superior. Una altra característica és la seva alta mobilitat: l anàlisi del lloc de residència mostra que un any abans del cens, el 46,8% d aquestes persones residien en una província diferent de la de l any 2011. Població que viu en institucions militars segons edat i sexe. Catalunya. 2011 Població 400 350 300 250 200 Homes Dones L edat mitjana de la població que resideix en institucions per a persones amb discapacitat o d assistència social és de 42,2 anys Aquest col lectiu és el tercer en importància numèrica. En aquests establiments resideixen 6.978 persones, de les quals el 57% són homes. Per edats, és un grup format per un 10,2% de menors de 15 anys, un 81,8% d edats compreses entre els 15 i 64 anys i un 8% de persones de 65 i més anys. L edat mitjana és de 42,2 anys. La majoria de persones d aquest col lectiu són solteres (94,2%), nascudes a Espanya (93,9%) i només el 5,9% declaren estar ocupades. Estructura de la població que viu en institucions per a discapacitats o d assistència social. Catalunya. 2011 90 i més Homes Dones 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 800 600 400 200 0 200 400 600 800 150 100 50 0 < 25 25-29 30-34 35 i més

La població resident en establiments col lectius. 2011 Dossiers Idescat 7 Institucions religioses: una població molt qualificada El perfil demogràfic correspon a una població femenina i envellida. Així s aprecia en indicadors, com ara l índex de masculinitat, amb 32,7 homes per cada 100 dones, i en l edat mitjana que és de 68,3 anys. Entre les característiques d aquest col lectiu destaquen el predomini de persones nascudes a Espanya (88,5%); la moderada presència de població de nacionalitat estrangera (10,7%) i la majoria de persones jubilades (62,2%). En conjunt, el nivell d estudis és elevat, ja que el 41,1% ha assolit estudis superiors. L estructura educativa és diferencial per sexe i les majors disparitats es troben a l extrem superior d aquest tipus de piràmide. En el cas dels homes, el 60,8% disposen d una titulació superior mentre que entre les dones, el percentatge és del 34,6%. Estructura de la població que viu en institucions religioses. Catalunya. 2011 95 i més Homes Dones 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 < 20 250 200 150 100 50 0 50 100 150 200 250

www.idescat.cat Per a més informació: http://www.idescat.cat/cat/poblacio/censos2011/ Glossari Establiment col lectiu: L establiment col lectiu és un habitatge destinat a ser ocupat per un grup de persones sotmeses a una autoritat o un règim comú que no es basa en vincles familiars o de convivència. Es consideren els següents tipus d establiments col lectius: residències de gent gran hospitals psiquiàtrics o de llarga estada institucions per a persones amb discapacitat institucions d assistència social a la infància, joventut... institucions religioses (monestirs, abadies...) establiments militars (casernes...) institucions penitenciàries (presons, centres de menors...) altres tipus de col lectius (hotels o anàlegs, residències de treballadors...) Índex de masculinitat: Quocient entre el total de població masculina i el total de població femenina. S expressa en tant per cent. Nivell d instrucció (agregat): Sense estudis. Comprèn les persones que no saben llegir o escriure en cap idioma i les persones que en saben, però que van anar a l escola menys de cinc anys. Aquesta última categoria equival als estudis primaris incomplets de la Classificació nacional d educació (CNED). Educació primària. Comprèn les persones que van anar a l escola cinc anys o més sense completar els estudis d EGB, ESO o batxillerat elemental; o tenen el certificat d escolaritat o d estudis primaris. Educació secundària. Comprèn les persones que han acabat els estudis d EGB, ESO, batxillerat elemental, batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE, COU, PREU, FP de grau mig, FPI, oficialia industrial o equivalent, Educació superior. Comprèn les persones que han acabat els estudis d FP de grau superior, FPII, mestria industrial o equivalent, diplomatura universitària, arquitectura o enginyeria tècniques, tres cursos d una llicenciatura, enginyeria o arquitectura, una llicenciatura, un grau universitari, un màster oficial universitari o el doctorat. Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Via Laietana, 58. 08003 Barcelona http://www.idescat.cat ISSN: 2013-3898 Dipòsit legal: B-15.929-2009 Les fotos utilitzades en aquest dossier són International Commons Attribution: Relació de fotos per ordre d aparició: 1. Robert Agthe; 2. CCC; 3. Iberian Proteus; 4. radio Berga; 5. CCC; 6. Diego López Román ; 7. copsadmirer@ yahoo.es; 8. juantiagues; 9.CCC ; 10. juantiagues 11. Arrels Fundació