MEMÒRIA DEL PROJECTE DE PRESSUPOST- APROVACIÓ DEL PRESSUPOST GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA PER A L'EXERCICI 2016 1. LINIES GENERALS DEL PRESSUPOST El pressupost és l eina de gestió pública on, de forma sistemàtica i ordenada, es concreten el conjunt de serveis i actuacions que es pretenen dur a terme l any vinent, finançats a càrrec dels fons públics. El pressupost permet l acompliment dels objectius estratègics de l administració i de l equip de govern. A l Ajuntament de Sant Just Desvern, això es tradueix en el fet de que l assignació dels recursos municipals a les diferents polítiques, programes i actuacions, projectes i conceptes de despesa obeeix a una lògica de priorització orientada cap a la consecució dels objectius plantejats en el marc del Pacte de Govern. L esmentat Pacte de Govern és el full de ruta de l acció de govern de l actual mandat, on s hi troben definits els principals eixos polítics. Les actuacions clau al pressupost per a l any vinent continuen essent les polítiques de cohesió social, amb un increment important dels programes destinats a l atenció i suport a les famílies per tal de cobrir totes les necessitats bàsiques, així com la recerca de feina gràcies als plans d ocupació. La persistència de bona part dels efectes negatius derivats de la crisi econòmica iniciada l any 2008 justifica aquesta especial atenció. Pel que respecta als ingressos, l evolució previsible segueix una senda bastant plana, amb uns increments moderats pel que respecta al capítol primer, principalment per l estirada de les plusvàlues, i disminucions als capítols segon i tercer, degut a la previsió que no es repetiran grans operacions singulars, que s han produït, i així s havien contemplat, al pressupost de 2015. S ha de destacar, també, que el marc considerat d evolució prevista dels preus durant l exercici 2015 s havia determinat pels tècnics municipals en el 1,3 per cent. En el moment de redactar aquesta Memòria aquesta previsió no sembla que es realitzarà en aquesta magnitud. Cal tenir en compte no obstant que les previsions econòmiques per al pressupost i les ordenances s han de fer cap als mesos de juny o juliol, i aleshores el consens dels economistes apuntaven a aquesta evolució positiva dels preus. Aquestes desviacions respecte a les previsions macroeconòmiques són habituals i es poden produir tant en un sentit com en un altre. En valors absoluts la desviació de les previsions pressupostàries no és important, per la petita diferència de l evolució de l índex.
2. EL PRESSUPOST DE L AJUNTAMENT PER A L EXERCICI 2016 El pressupost de l Ajuntament es resumeix en els següents quadres i gràfics: Segons classificació Econòmica
Despesa segons classificació per Programes Despeses per programes (àrees i polítiques) Àrea Previsió Política 2016 0 DEUTE PÚBLIC. 864.516,22 01 DEUTE PÚBLIC. 864.516,22 1 SERVEIS PÚBLICS BÀSICS. 9.911.829,63 13 SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA. 2.349.769,58 15 HABITATGE I URBANISME. 4.048.714,11 16 BENESTAR COMUNITARI. 2.435.961,02 17 MEDI AMBIENT. 1.077.384,92 2 ACTUACIONS DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL. 2.152.035,61 23 SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL. 1.676.732,82 24 FOMENT DE L'OCUPACIÓ. 475.302,79 3 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER PREFERENT. 4.148.448,32 31 SANITAT. 204.790,84 32 EDUCACIÓ. 1.682.023,15 33 CULTURA. 1.775.755,90 34 ESPORT. 485.878,43 4 ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC. 920.397,85 43 COMERÇ, TURISME I PETITES I MITJANES EMPRESES. 233.609,80 44 TRANSPORT PÚBLIC. 314.187,84 49 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC. 372.600,21 9 ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL. 4.022.134,95
91 ÒRGANS DE GOVERN. 641.728,46 92 SERVEIS DE CARÀCTER GENERAL. 2.503.552,97 93 ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA. 876.853,52
3. VARIACIONS PRINCIPALS DE LES DESPESES 3.1 PER PROGRAMES En el següent quadre es resumeixen les variacions de les polítiques de despesa, que són les agrupacions dels programes a dos dígits. La classificació per programes és aquella que divideix el pressupost per les seves finalitats o outputs. És la classificació que més interessa a la ciutadania, ja que les altres són de naturalesa força tècnica. Política Denominació 2015 2016 Incr 01 DEUTE PÚBLIC. 867.276 864.516 0% 13 SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA. 2.287.948 2.349.770 3% 15 HABITATGE I URBANISME. 5.421.495 4.048.714-25% 16 BENESTAR COMUNITARI. 2.514.705 2.435.961-3% 17 MEDI AMBIENT. 1.090.946 1.077.385-1% 23 SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL. 1.412.432 1.676.733 19% 24 FOMENT DE L'OCUPACIÓ. 332.769 475.303 43% 31 SANITAT. 199.329 204.791 3% 32 EDUCACIÓ. 1.765.343 1.682.023-5% 33 CULTURA. 1.906.846 1.775.756-7% 34 ESPORT. 527.364 485.878-8% 43 COMERÇ, TURISME I PETITES I MITJANES EMPRESES. 379.803 233.610-38% 44 TRANSPORT PÚBLIC. 301.304 314.188 4% 49 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC. 367.254 372.600 1% 91 ÒRGANS DE GOVERN. 433.964 641.728 48% 92 93 SERVEIS DE CARÀCTER GENERAL. ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA. 2.806.286 2.503.553-11% 808.639 876.854 8% TOTAL... 23.423.705 22.019.363-6,0% La classificació per programes mostra com el pressupost per a 2016 s orienta fonamentalment als serveis socials i promoció social (+19%) i al foment de l ocupació (+43%).
La resta de polítiques s han hagut d ajustar ja que, com s ha dit, el pressupost en el seu conjunt pràcticament no creix. La seguretat i mobilitat (policia local) augmenta un moderat 3 per cent. La sanitat (+3%) i el transport (+4%) també creixen. L endeutament baixa molt lleugerament sobretot per la caiguda dels interessos. Els serveis centrals baixen pel que fa als serveis de caràcter general -secretaria, informàtica, etc.- (-11%), però pugen els d administració financera (+8%) degut al reforç d aquests últims dut a terme durant el 2015 per poder agilitar aquests serveis. La intensa caiguda d habitatge i urbanisme (-25%) és deguda al fet que durant el 2015 es van pressupostar endarreriments deguts per l ajuntament a l Àrea Metropolitana de Barcelona que, afortunadament, no s han de repetir l any vinent. Per últim, les despeses dels òrgans de govern creixen fortament (+48%). Es deu essencialment a la voluntat de completar l estructura directiva de l ajuntament. Durant els últims anys l ajuntament no havia cobert tots els llocs de treball de directius de les quatre àrees municipals, més la gerència. Considerem que és convenient completar aquesta estructura a partir del primer any complet del nou mandat. 3.2 PER CAPÍTOLS En el següent quadre es resumeixen les variacions dels capítols de despeses. La classificació econòmica, el primer dígit de la qual són els capítols, divideix el pressupost segons els inputs personal, materials, etc.- adquirits o utilitzats per l ajuntament per produir els serveis que s han vist a la classificació anterior. Capítol D E N O M I N A C I O PRESSUPOST Increm 2016 1 PERSONAL 8.627.213,78 5,50% 2 COMPRA DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS 9.076.880,91 3,0% 3 INTERESSOS 151.265,17-28,9% 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 2.159.986,91-2,2% OPERACIONS CORRENTS 20.015.346,77 3,1% 6 INVERSIONS REALS 894.476,48-54,4% 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 355.973,75-71,4% OPERACIONS DE CAPITAL 1.250.450,23-61,0% 8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS 38.320,00-74,8% 9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 715.245,58 9,1% OPERACIONS FINANCERES 753.565,58-6,7%
TOTAL ESTAT DE DESPESES 22.019.362,58-6,0% CAPÍTOL 1 Augmenta un 5,50 per cent, respecte del 2015. Els augments s expliquen per l augment salarial del 1 per cent aprovat per la Llei de pressupostos per a 2016, el pagament de part de la paga de Nadal de 2012 a les persones empleades de l ajuntament, d acord amb l autorització estatal per fer-ho, i per haver-se previst completar l estructura de l equip directiu de l ajuntament. CAPITOLS 2 i 4 El capítol 2 creix un 3 per cent, mentre que el 4 baixa un 2,2 per cent. En un context de necessària contenció de la despesa les variacions han consistit principalment en una reorientació de les seves finalitats, com s ha explicat abans en analitzar el pressupost per programes. CAPITOL 6 i 7 Aquests dos capítols experimenten una forta caiguda. Es tracta del primer any de mandat, durant el qual s avaluaran i programaran els projectes d inversió i s intentarà obtenir els recursos financers extraordinaris per dur-los a terme. Les inversions baixen un 54,4 per cent. En la seva pràctica totalitat es destinen al pagament d expropiacions que l ajuntament havia de realitzar en el polígon industrial del Pont Reixat. Una modesta inversió en equipament informàtic i l adquisició d un vehicle elèctric subvencionat per la Diputació completen les inversions previstes. El finançament previst és préstecs, la subvenció de Diputació abans comentada i una altra de l Àrea Metropolitana de Barcelona. El capítol 7, transferències de capital, també baixa, en aquest cas un 71,4 per cent. La seva pràctica totalitat està formada per una aportació a l Àrea Metropolitana de Barcelona destinada a finançar inversions, que després la dita Àrea retorna a través del seu programa de subvencions PAMMU. La disminució respecte a l any 2015 és enganyosa, ja que aquest any s havien acumulat dues anualitats d aportació a la dita Àrea, més una extraordinària per una finalitat específica. Les inversions totals, capítol 6 i capítol 7, previstes al pressupost de l any vinent, així com el seu finançament es mostren a la taula següent.
Projecte Any PROJECTES AMB FINANÇAMENT AFECTAT TOTALS TRANSFERENCIES DE DIPUTACIONS, CONSELLS O CABILDS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA PRÉSTECS A LLARG TERMINI D'ENS DE FORA DEL SECTOR PÚBLIC Projectes d'inversió 2012/2/AUM/13 2016 2016/2/AEG/03 2016 2016/2/AUM/01 2016 2016/2/AEG/01 2016 EXPROPIACIÓ POLÍGON III PONT REIXAT APORTACIÓ DE CAPITAL A.M.B. BASADA EN IBI SUBSTITUCIÓ FLOTA VEHICLES PER ELÈCTRICS INVERSIONS EN INFORMÀTICA TOTALS PROJECTES D'INVERSIONS 852.976,48 278.000,00 574.976,48 306.000,00 98.273,52 13.500,00 6.750,00 6.750,00 28.000,00 28.000,00 1.200.476,48 6.750,00 306.000,00 680.000,00 CAPITOLS 3 i 9 El capítol 3, interessos, baixa un 28,9 per cent respecte del 2015. El baix nivell dels tipus d interès i la seva relativa estabilitat durant els últims anys han permès ajustar la despesa prevista per aquesta causa. El capítol 9 que recull les amortitzacions de préstecs ja concertats, en canvi puja un 9,1 per cent en relació al pressupost del 2015. El motiu és l inici del període de devolució de capital de dos préstecs concertats durant l any 2014 i 2015. Cal tenir en compte que l ajuntament acostuma a concertar préstecs amb un any de carència. És a dir que durant el primer any només paga interessos, però no retorna capital. CAPITOL 8 El capítol 8, variació d actius financers, recull essencialment els pagaments als treballadors de bestretes de sou que després aquests retornen a través del capítol 8 d ingressos. Les quanties s equilibren en ingressos i despeses. La disminució es deu a un reajust tècnic de les previsions per a tal efecte. 4. MARC FISCAL DEL PRESSUPOST: VARIACIONS DELS INGRESSOS, PER CAPÍTOLS
En el següent quadre es resumeixen les variacions respecte dels ingressos: Capítol D E N O M I N A C I Ó Pressupost Increm 2016 %. 1 IMPOSTOS DIRECTES 11.960.650,00 5,5% 2 IMPOSTOS INDIRECTES 518.310,00-34,8% 3 TAXES, PREUS PÚBLICS I ALTRES INGRESSOS 3.192.614,53-11,1% 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 4.616.738,05 0,3% 5 INGRESSOS PATRIMONIALS 725.050,00 15,4% OPERACIONS CORRENTS 21.013.362,58 0,3% 6 ALIENACIÓ INVERSIONS REALS 0,00 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 306.000,00-81,7% OPERACIONS DE CAPITAL 306.000,00-81,7% 8 VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 20.000,00 0,0% 9 VARIACIÓ PASSIUS FINANCERS 680.000,00 4,9% OPERACIONS FINANCERES 700.000,00-12,3% TOTAL ESTAT D'INGRESSOS 22.019.362,58-6,0% CAPITOLS 1,2 i 3: MARC FISCAL La política fiscal contemplada en el pressupost es resumeix en els següents punts: Generar recursos públics suficients per finançar els serveis a la ciutadania. L equilibri econòmic i financer i el rigor pressupostari. Aplicar criteris de progressivitat, d equitat i de diferenciació entre les diferents figures tributàries. Per aquest motiu, els increments que es proposen no són uniformes, sinó diferenciats. Sensibilitat al context general de crisi econòmica. Es mantenen i s actualitzen ajuts fiscals per a atendre les persones en situació precària. Malgrat la crisi, la voluntat del consistori és mantenir els serveis municipals essencials, ajustant-los en les franges de menys impacte ciutadà. En els serveis que no són d ús universal, es pretén apropar progressivament el seu preu al cost directe del servei. Tenir un fons de maniobra que ens permet pagar als nostres proveïdors a 30 dies.
Tenint en compte tot el plantejat, la política fiscal es concreta en la proposta d Ordenances Fiscals proposada per l equip de Govern i aprovada inicialment a la sessió plenària del dia 29 d octubre de 2015. Com a conseqüència d aquell acord, de les escasses modificacions legislatives en aquesta matèria per al 2016 i de les previsions sobre l activitat econòmica, els tècnics municipals han calculat els ingressos que es preveuen per a l any vinent. El capítol primer es preveu que creixerà un 5,5 per cent. El creixement es concentra en les plusvàlues, ja que aparentment les transmissions de finques s han reactivat durant aquest any 2015 i s espera que continuï si més no durant els primers mesos de 2016. L IBI puja un 1,5 per cent, exactament igual que el tipus de gravamen, mentre que l impost sobre vehicles i l impost sobre activitats econòmiques baixen, el primer per la congelació de les quotes que no variaran respecte a les de 2015, i per una petita disminució en el parc de vehicles. L IAE de resultes de la contracció econòmica que encara es deixa sentir en aquest impost. El capítol 2 i el 3 baixen. El primer un 34,8 per cent, el segon un 11,1 per cent. La causa en ambdós casos és la mateixa. L any 2015 s han produït uns ingressos excepcionals per activitat constructiva que no s espera que es repeteixin l any vinent. CAPITOLS 4, 5 I 8 Les dotacions pressupostàries contemplades en aquests capítols estan exposats en l informe Econòmic i Financer que acompanya a aquesta memòria i que formen part de l expedient de Pressupost per a l exercici 2016. El capítol 4 concentra les aportacions de les administracions estatals i autonòmica. Es troba estancat degut a les conegudes restriccions pressupostàries que afecten totes les administracions públiques. El capítol 5 per contra s incrementa un 15,4 per cent. Es tracta dels ingressos per concessions, arrendaments o interessos que s han reactivat moderadament durant l any 2015 i s espera que continuï la tendència durant el 2016. CAPITOLS 6, 7 I 9 No es produeixen vendes de patrimoni i per tant no es preveuen ingressos pel capítol 6 del pressupost. Les transferències de capital cauen sensiblement, un 81,7 per cent. La causa és la mateixa comentada en parlar del capítol 4, és a dir, la falta de recursos de totes les administracions, que han repercutit molt negativament en les transferències i subvencions que reben els ajuntaments.
El capítol 9 contempla una nova operació d endeutament per a finançar les inversions de l any vinent, per import de 680.000 euros, amb les condicions que s explicaran en el següent apartat. 5. ENDEUTAMENT L Ajuntament de Sant Just Desvern concertarà un nou endeutament durant l exercici 2016, per import de 680.000 euros. La ràtio d endeutament municipal se situarà a 31 de desembre de 2015 al nivell del 36,79 per cent. Molt per sota del límit legal del 110 per cent, a partir del qual les noves operacions precisen d autoritzacions especials. El rati d endeutament a 31 de desembre de 2016 es preveu que se situï en el 33,03 per cent, per l efecte combinat d una moderada caiguda del saldo pendent de tots els préstecs i un també moderat augment dels ingressos municipals que s esperen de la liquidació de 2015. L endeutament de l ajuntament de Sant Just continua així a nivells incontrovertiblement baixos, un dels objectius principals de l Equip de Govern en matèria econòmica. 6. CONCLUSIÓ En resum, és un pressupost anivellat tant formalment com realment, que garanteix els objectius bàsics de l equip de govern i dóna compliment a les disposicions de la Llei d estabilitat pressupostària i el principi de sostenibilitat financera. És un pressupost molt ajustat, que permet afirmar que l Ajuntament manté i accentua la línia de contenció i responsabilitat dels darrers anys. S hi estableixen prioritats clares per assegurar els serveis bàsics i els destinats al suport de les economies més febles, atendre les necessitats creixents en un entorn de màxima dificultat per obtenir recursos per finançar-lo, i alhora preveu actuacions orientades a la reactivació econòmica i la creació d ocupació amb projectes d ocupació. Joaquima Giménez González REGIDORA D HISENDA Sant Just Desvern, en la data de la signatura electrònica Comprovada la informació econòmica i pressupostària continguda en aquesta Memòria. Julio Miguel Montabes Martínez TÈCNIC D'ADMINISTRACIÓ ESPECIAL. ECONOMISTA. Sant Just Desvern, en la data indicada al peu de la signatura electrònica. Referència: AEG 2015 28 19