RESULTATS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY

Transcripción

1 RESULTATS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY Estiu 2015 Període: 1 de juny 24 de setembre Novembre de 2015

2

3 Índex de continguts 1 INTRODUCCIÓ ACTUACIONS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY METEOROLOGIA estiu GESTIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY Efectes de les pluges sobre la qualitat de les aigües de bany Classificacions temporals de la qualitat Episodis puntuals de contaminació Control d abocaments a mar per incidències de sanejament Vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY, estiu Resultats de les Classificacions a les zones de bany costaneres Resultats de les Classificació a les zones de bany continentals APLICACIÓ PLATGESCAT PER A MÒBILS RESULTATS DE LA XARXA TELEMÀTICA REUNIONS DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT RESUM DE LA TEMPORADA DE BANY, Annex I:...35 RESULTATS DE LES CLASSIFICACIONS GLOBALS DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY (PLATGES I ZONES DE BANY INTERIOR). ESTIU

4

5 1 INTRODUCCIÓ L Agència Catalana de l Aigua L (ACA) ha realitzat durant l estiu del 2015, el Programa de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany, iniciat al 1990, per donar compliment a la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany, i al Reial decret 1341/2007. El programa s ha desenvolupat de l 1 de juny al 24 de setembre, i en aquest període s han efectuat tasques de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya. Les activitats del Programa, que inclouen tasques de mostreig, inspeccions ambientals, analítiques d aigua i informació pública, es gestionen des de la Unitat d Aigües Costaneres del Departament de Control i Qualitat de les aigües de l Àrea de Gestió del Medi. Al litoral de Catalunya s han controlat i valorat, durant el 2015, 250 zones de bany costaneres (87 a la demarcació litoral de Girona, 81 a la de Barcelona i 82 a la de Tarragona) i 13 zones de bany continental (6 a Lleida, 3 a Girona, 3 a Barcelona i 1 a Tarragona). La freqüència dels controls analítics ha estat quinzenal a totes les zones de bany així com la freqüència de tramesa de resultats als ajuntaments. Les dades i les valoracions temporals de la qualitat de les zones de bany s han publicat periòdicament al web de l ACA, així com el Butlletí d informació quinzenal. Durant l estiu del 2015, s ha dut a terme la gestió de l aplicació per a mòbils PlatgesCat, creada al 2014, que conté informació de 290 platges de tot Catalunya. L aplicació permet informar diàriament de la meteorologia, la qualitat de les aigües de bany (91% de les platges) la bandera de seguretat (78% de platges ) i dels avisos de precaució en casos d afeccions puntuals a les zones de bany. L aplicació ha proporcionat informació de dades ambientals de juny a setembre, tot i que l aplicació està operativa durant tot l any. 5

6 Durant la temporada de bany també s ha dut a terme, com altres anys, el Programa de Vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic en 21 zones de bany costaneres considerades de risc (10 al litoral de Girona, 5 al de Barcelona i 6 al de Tarragona. Amb aquest Programa, iniciat a l any 2000 s efectua el seguiment dels creixements massius d algues microscòpiques (fitoplàncton) a mar, d acord amb la Directiva d aigües de bany 2006/7/CE, com a mesura preventiva per informar als banyistes es casos esporàdics de rics. Seguint amb la iniciativa impulsada l estiu del 2013, l ACA ha continuat desenvolupat durant l estiu del 2015 la implementació de la Xarxa telemàtica de Platges amb la participació de 44 Ajuntaments litorals; aquesta xarxa te per objectiu incentivar la comunicació i millorar la qualitat de la informació i la gestió de les platges. Per altre banda, s han continuat celebrant durant la temporada de bany del 2015 reunions de la Comissió de platges, creada per l ACA al 2004, en la que hi participen ajuntaments costaners i organismes d altres administracions amb competències al litoral. Des d aquesta comissió, l ACA informa sobre la gestió i el control de les zones de bany, la implementació de PlatgesCat i el desenvolupament de les tasques de la Xarxa Telemàtica i es coordinen, el millor possible, les actuacions de gestió i informació de les platges. Els resultats que es presenten en aquest Informe del Programa de Vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany s han desglossat en diferents capítols i, a l annex, es llisten les classificacions de la qualitat de les aigües de bany costaneres i continentals corresponents a l any

7 2 ACTUACIONS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY El Programa de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany del 2015 s ha desenvolupat des de l 1 de juny al 24 de setembre, per a les zones de bany costaneres, i del 6 de juliol al 30 d agost, per a les zones de bany continentals. Xarxes de vigilància de les zones de bany La xarxa de zones de bany costaneres del 2015, ha estat objecte, per part de l ACA, d una revisió exhaustiva durant els mesos previs al inici de la temporada de bany. L objectiu ha estat el d actualitzar i homogeneïtzar l assignació i el nom oficial de totes les zones de bany declarades oficialment a Catalunya (una zona de bany correspon a una platja o tram de platja en el que s ha establert un punt de control oficial). Per a la revisió de les zones de bany, l ACA ha consultat la informació de platges de cada una de les pàgines web dels ajuntaments i ha fet nombroses consultes i reunions amb els seus equips tècnics així com amb el Servei de Costes de la Generalitat, principalment. Algunes zones de bany s han subdividit en dos, altres s han fusionat en una i altres han canviat de nom, i amb aquests canvis s ha aconseguit unificar les nomenclatures de les zones de bany amb les nomenclatures de les platges que consten a l aplicació PlatgesCat. Tot i els canvis efectuats, el nombre de zones de bany costaneres a Catalunya s ha mantingut en 250, igual que al Pel que fa a la xarxa de zones de bany continentals, s ha mantingut en 13 zones de bany i no s han fet canvis. Calendari de control Juny Juliol Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg Agost Setembre Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg Dies de mostreig Tramesa de resultats Controls analítics a les aigües de bany S han efectuat vuit controls analítics de la qualitat de les aigües de bany a les platges i quatre a les zones de bany continentals, seguint un calendari programat de juny a setembre. La tramesa als ajuntaments dels resultats analítics i de les classificacions temporals de la qualitat de les 7

8 aigües de bany (8 classificacions quinzenals per a les platges i 4 per les zones de bany continental) s ha efectuat de forma periòdica per correu electrònic, i els resultats també s han publicat al web de l ACA juntament amb els butlletins quinzenals. Les tasques de camp (recollida de mostres d aigua i inspeccions ambientals) les han efectuat inspectors de les delegacions territorials de l ACA pel que fa a les zones de bany del litoral de Barcelona, Tarragona i Terres de l Ebre. I les del litoral de Girona s han contractat a un servei extern al no disposar d efectius a la Delegació de Girona per dur a terme aquestes tasques durant els mesos d estiu. Els controls analítics de la qualitat microbiològica de les aigües de bany costaneres s han realitzat als laboratoris de l Agència de Salut Pública de Catalunya i de l Agència de Salut Pública de Barcelona. Els controls analítics de les aigües de bany continentals s han continuat realitzant al laboratori de l ACA. El nombre total de mostres d aigua analitzades durant la temporada de bany del 2015 ha estat de Aquesta xifra correspon al sumatori de les mostres programades dintre del calendari de control (2.315 mostres), més les mostres extres (129) que s han analitzat per al seguiment d afeccions puntuals de la qualitat motivades, principalment, per pluges. Els indicadors de contaminació fecal analitzats a les aigües de bany han estat, tal i com estableix la Directiva 2006/7/CE, Escherichia coli i Enterococs intestinals. Com cada estiu, també s han efectuat controls analítics complementaris a les desembocadures d alguns cursos naturals que arriben a mar (recs, rius...), i s han fet controls en casos d abocaments accidentals d aigües amb contaminació fecal motivats per incidències puntuals en els sistemes de sanejament urbans (alta o baixa). 8

9 Resum d activitats del Programa de Vigilància, estiu 2015 Temporada de bany i calendari de control: 1 de juny 24 de setembre Xarxa de Vigilància de zones de bany Núm. de zones de bany Demarcació de Girona...87 Demarcació de Barcelona Demarcació de Tarragona Núm. zones de bany continentals Núm. de mostres analitzades Zones de bany costaneres Zones de bany continentals Cursos naturals i altres controls Zones de bany afectades per pluges (ECD) Núm. trameses d informació als Ajuntaments (69 aj. costaners i 13 aj. interiors)... Trameses regulars de resultats Trameses extres d informació (18,5%) 85 per ECD (11,4%) i 53 per altres informacions (7,1%) De mitjana, cada ajuntament té tres destinataris (alcaldia, medi ambient, turisme, etc.) Núm. publicacions resultats Resultats analítics a l App... 8 Publicació de resultats analítics al web... 8 Publicació de Butlletins informatius

10 3 METEOROLOGIA ESTIU 2015 Des del punt de vista meteorològic, l estiu del 2015 ha estat càlid i amb una pluviometria molt irregular. Les pluges més abundants s han registrat al litoral de Tarragona i l episodi de precipitació més destacat de l estiu ha estat el de mitjans d agost, entre els dies 13 i 18, amb pluges generalitzades i abundants en alguns punts del litoral. Si bé durant l estiu de 2014 es varen batre rècords de precipitació (64% de dies amb pluges i 15% de dies amb pluges abundants), l estiu de 2015 ha estat el més càlid, almenys des de l any Durant l estiu del 2015 també s han produït freqüents pluges si bé ha plogut menys que a l estiu del Ha plogut el 39% dels dies de la temporada de bany (45 dies) i, de forma intensa (> 20mm) el 16% en un o més sectors del litoral (18 dies). Calendari de pluges, estiu Dies de mostreig Dies amb pluja al 2015 (verd+taronja): 45 (39%) (63,6 % al 2014) Dies amb pluja abundant al 2015 (taronja): 18 (15.5%) (15% al 2014) 10

11 Mapes de distribució de precipitació acumulada corresponents a l estiu de 2014 i 2015 Precipitació acumulada (mm). Estiu 2014 Precipitació acumulada (mm). Estiu 2015 Mapes de percentatges de precipitació estival, respecte a la mitjana climàtica ( 2014 i 2015) % precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica. Estiu 2014 % precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica. Estiu 2015 S observa que a l estiu de 2014 hi va haver un increment de precipitació respecte la mitjana climàtica entre Portbou i Barcelona; en canvi, a l estiu de 2015 l increment de precipitació ha tingut lloc al litoral tarragoní. 11

12 Temperatures (ºC) Resultats del Programa de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany Pluja acumulada als municipis litorals (comparació estius ) En la gràfica es mostra el promig de pluja acumulada mensual als municipis del litoral. S observa que durant l estiu del 2015 les pluges acumulades per mes han estat inferiors a les del 2014, excepte a l agost, en que han estat lleugerament superiors. La pluja del mes d agost del 2015 ha triplicat la de juliol del mateix any. Mitjana de la pluja acumulada als municipis litorals gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre Temperatura de l aigua de bany La temperatura de l aigua de bany s ha mesurat amb una freqüència quinzenal a totes les zones de bany entre l 1 de juny i el 24 de setembre de 2015 i s ha obtingut un total de registres. Els gràfics següents mostren el gradient de temperatures a les comarques litorals (imatge esquerra) i les mitjanes mensuals de temperatura (imatge de la dreta). Temperatura mitjana mensual ,0 29,0 27,0 25,0 23,0 21,0 19,0 17,0 15,0 Juny Juliol Agost Setembre 25,0 23,0 21,0 19,0 any 2014 any ,0 15,0 juny juliol agost setembre Les mitjanes mensuals al juny i juliol del 2015 han estat més d un grau superiors a les del 2014 però les de l agost ha estat pràcticament iguals. Al setembre, en canvi, s ha produït un descens brusc de la temperatura, cosa que no va succeir l estiu del

13 S han calculat els valors mitjans de la temperatura de l aigua de mar de les platges de les diferents comarques litorals i els valors de la temporada de bany del 2015 (mitjana, màxima i mínima) s indiquen a la taula. Comarca T mínima (ºC) T mitjana (ºC) T màxima (ºC) Núm. dades Alt Empordà 16,0 21,5 25,5 315 Baix Empordà 15,0 21,9 29,0 357 Selva 17,5 22,0 25,0 147 Maresme 15,0 21,9 26,2 378 Barcelonès 16,0 22,3 26,3 154 Baix Llobregat 20,0 23,8 26,0 90 Garraf 18,0 24,4 28,0 154 Baix Penedès 19,0 23,8 28,0 118 Tarragonès 18,0 25,1 28,0 264 Baix Camp 20,0 24,4 28,0 172 Baix Ebre 20,0 24,3 30,0 140 Montsià 19,0 25,1 30, GESTIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY 4.1 Efectes de les pluges sobre la qualitat de les aigües de bany Les pluges tenen una incidència destacada sobre la qualitat de les platges i les aigües de bany, sobretot en aquelles platges on hi desemboquen cursos naturals (rius, rieres, barrancs, torrents...), i a les platges urbanes situades en trams costaners d elevada demografia, com les platges del Maresme i l Àrea Metropolitana de Barcelona, principalment. 13

14 Quan es produeixen riuades per pluges importants, s arrosseguen a mar residus naturals (canyes, fustes...) i residus d origen humà (sobretot plàstics) i es formen importants fronts costaners que alteren la qualitat i la transparència de l aigua de bany. Les aigües de pluja que van al clavegueram urbà es barregen amb les aigües residuals i surten pels pluvials i sobreeixidors dels sistemes de sanejament urbà en alta i en baixa. Provoquen descàrregues dels sistemes unitaris (DSU) que aporten contaminació fecal a les zones de bany i arrosseguen residus antropogènics. Les DSU generen episodis de contaminació de curta durada (24-72 hores) que alteren la qualitat habitual de les aigües de bany. Efectes de les pluges sobre les aigües de bany 14

15 4.2 Classificacions temporals de la qualitat Durant la temporada de bany, es realitzen valoracions temporals de la qualitat de les aigües de bany amb els resultats de cada un dels controls analítics programats, i aquestes classificacions temporals es publiquen periòdicament al web de l ACA i es trameten als ajuntaments. Els resultats de les classificacions temporals corresponents a l estiu de 2015 són les següents: ECD: Episodi de curta durada; CE: Circumstància excepcional; SA:Situació anòmala S observa que en la major part de les classificacions temporals la proporció de platges classificades de qualitat ha estat per sobre del 95%. L únic mostreig que ha estat inferior en aquesta inferior és el del de mitjans d agost, quan es van produir les pluges més generalitzades de l estiu. En cada un dels mostrejos programats s han produït episodis de contaminació temporal que s han gestionat d acord amb la Directiva d aigües de bany. Quan es detecta alguna alteració de la qualitat de les aigües s efectuen nous mostrejos fins comprovar que la qualitat s ha restituït, s investiguen les causes i s informa als ajuntaments afectats. En els mostrejos 1, 5 i 6 el nombre d episodis de contaminació temporal ha estat més elevat com a conseqüència de pluges importants. El nombre total d episodis ha estat de 58 i en la gran majoria (91,4%) la qualitat de les aigües s ha recuperat dins de les 72h posteriors a l episodi. La gestió dels episodis de contaminació temporal ha implicat incrementar el nombre d analítiques efectuades en un 6 i el nombre de comunicacions als diferents ajuntaments en un 11,4%. 15

16 4.3 Episodis puntuals de contaminació Com a conseqüència de les pluges caigudes a l estiu del 2015, s ha registrat un nombre d episodis de contaminació de curta durada bastant elevat, fins i tot, superior al de l any Concretament, s han registrat 53 episodis de contaminació de curta durada (inferior a 72 hores), 4 circumstàncies excepcionals (CE) i 1 situació anòmala (SA); aquests dos últims (CE i SA) corresponen a episodis superiors a 72 hores, ja sigui per pluges continuades en el temps o per incidències en els sistemes de sanejament (alta o baixa). En el mapa es mostren els municipis en els què en alguna zona de bany s han registrat episodis puntuals de contaminació relacionats amb pluges o amb incidències. A diferència de l any 2014, en que la major part dels episodis es van donar a la comarca del Maresme i al tram costaner de l àrea metropolitana de Barcelona, a l estiu de 2015 és a la demarcació litoral de Tarragona on s ha donat més episodis. En 36 municipis s ha donat algun episodi de contaminació temporal i el nombre de zones de bany afectades ha estat de 55 (9 a Girona, 19 a Barcelona i 27 a Tarragona). Distribució dels episodis de contaminació temporals de les aigües de bany, estiu 2015 Episodis de Curta Durada 53 Circumstàncies Excepcionals 4 Situació Anòmala 1 16

17 4.4 Control d abocaments a mar per incidències de sanejament El control dels abocaments d aigües residuals a les platges, en absència de pluges, és una tasca important en la gestió diària de la qualitat de les aigües de bany dintre de les activitats del Programa de vigilància de les aigües de bany. Aquests controls estan orientats a la preservació de la qualitat de les platges i a la vigilància del correcte funcionament de tots els sistemes de sanejament litorals que recullen i depuren les aigües de les poblacions costaneres o properes a la costa. D aquesta manera, es poden detectar possibles abocaments accidentals d aigües residuals a les platges, associats a alguna incidència en els sistemes de sanejament en alta o baixa, i això permet activar el més aviat possible, les mesures correctores apropiades en cada cas. Tots els sistemes de sanejament en alta tenen controls periòdics per verificar els seu funcionament per part de las administracions actuants responsables. Durant l estiu del 2015 s han registrat algunes incidències en els sistemes de sanejament urbans que han provocat abocaments d aigües residuals a mar amb afecció a les zones de bany. Quan es produeixen aquest episodis, normalment de curta durada, es duen a terme les mesures de gestió que determina la Directiva 2006/7/CE, com ja s ha comentat a l apartat 4.2. S implanten mesures preventives (informació als usuaris, acordonament de la zona afectada, etc.), mesures de control analític pel seguiment de l episodi i la comprovació de la restitució de la qualitat de les aigües de bany, i mesures correctores (reparacions, etc.) en el termini més curt possible. S efectuen així mateix trameses d informació als ajuntaments on es produeix la incidència i, en els casos necessaris es posen avisos de precaució a l aplicació PlatgesCat. Les actuacions de l ACA s efectuen de forma coordinada amb els ajuntaments implicats i amb les administracions actuants corresponents. Durant l estiu del 2015 s han registrat tretze incidències de sanejament; cinc s han produït a platges de municipis del litoral de Girona (Port de la Selva, Castell-Platja d Aro, Lloret i Tossa), tres del litoral Barcelona (Vilassar de Mar, Barcelona i Castelldefels), i quatre del de Tarragona (Salou, Cambrils i Sant Carles de la Ràpita). La majoria de les incidències han estat comunicades per la Unitat de Guàrdies de l ACA, que rep la informació de les administracions actuants responsables de l explotació dels sistemes de sanejament. Alguna incidència ha estat comunica directament per l ajuntament afectat i un parell s han detectat com a conseqüència del control periòdic de la qualitat de les aigües de bany. Els motius que han causat aquestes incidències han estat: fuites d emissaris d urbanitzacions privades, fissures o embussament de col lectors com a conseqüència de les pluges i algun vessament de sobreeixidors per aturades elèctriques a l estació de bombament. Algunes incidències s han donat en sistemes de sanejament en alta i d altres en el clavegueram urbà. Totes les incidències s han pogut reparar amb celeritat i han afectat les zones de banyen breus períodes de temps (unes hores o pocs dies). 17

18 4.5 Vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic Les proliferacions de fitoplàncton són creixements massius d algues microscòpiques que poden formar taques a l aigua de dimensions variables i coloració diversa (verdosa, marronosa, groguenca, etc.). La seva presència pot durar des de pocs dies a una o dues setmanes, en funció de la meteorologia i de l estat de la mar. És un fenomen habitual, que es dóna a tots els mars del món, i recurrent de cada any, sobretot durant l estiu. Es produeix principalment en zones confinades de la costa (ports i cales arrecerades amb baixa renovació de l aigua) i en trams litorals propers a desembocadures de rius, que corresponen a les zones més vulnerables a aquestes proliferacions. La majoria d elles es consideren nocives perquè generen coloració i pèrdua de transparència a l aigua però algunes són tòxiques ja que desprenen toxines que poden tenir diferents efectes sobre la salut. En el transcurs del Programa de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic que l ACA realitza cada any amb la col laboració de l ICM-CSIC, s ha fet el seguiment del fitoplàncton al litoral català en 21 estacions de control durant l estiu del Els organismes potencialment nocius o tòxics més abundants en les 21 zones de bany controlades han estat les dinoflagel lades Alexandrium taylori),organismes del grup dels gymnodinioids i Ostreopsis spp., juntament amb les diatomees del gènere Pseudo-nitzschia spp. Alexandrium taylori s ha detectat, com és habitual a totes les platges mostrejades de la Costa Brava. Aquest any les abundàncies registrades han estat superiors a les detectades altres anys en les platges de la Muga a Castelló d Empúries i a la de la Gola a Sant Pere Pescador, i en canvi, a la platja de la Fosca (que acostuma a presentar cada any proliferacions d elevades concentracions) han estat excepcionalment baixes. Cal destacar que, enguany, s ha detectat una proliferació d elevades densitats a la platja de l Arenal a l Ampolla. Aquest és un fet insòlit ja que, tot i que en comptades ocasions s havia detectat aquesta espècie en baixes concentracions en alguna platja fora de la Costa Brava, A taylori es troba ben delimitada a la zona Nord de la costa catalana i és on cada any acostuma a assolir elevades concentracions. Respecte al gènere Ostreopsis, igual que l any passat, s han detectat elevades concentracions al litoral de Sant Andreu de Llavaneres al mes de juliol, tot i que amb menors concentracions, i a la platja de Terramar a Sitges. A diferència de l any passat s han detectat elevades concentracions al litoral de Sant Feliu però molt baixes a la platja de Ribes-roges a Vilanova i la Geltrú. Les proliferacions d Ostreopsis s observen sobretot en zones riques en macroalgues (platges de substrat rocós) ja que aquesta espècie de fitoplàncton viu de manera epífita sobre elles. Ostreopsis allibera unes toxines volàtils que poden produir reaccions al lèrgiques (normalment lleus) a les persones que les inhalen. Cal destacar, però, que al 2015, tot i les elevades concentracions registrades en dies puntuals, no es va registrar episodis d afecció important entre els usuaris d aquest sector de costa. 18

19 Coloració verd-marronosa. Platja de l Estartit Ostreopsis sobre macroalgues. St. Andreu de Llavaneres. Juliol 2015 A més dels controls efectuats en les zones de risc, s han efectuat altres controls en zones de bany on s ha produït alguna proliferació important, com va ser el cas de la platja de la Nova Icària a Barcelona en la segona meitat del mes de juliol. La mostra analitzada en aquesta zona de bany el dia 21 de juliol va confirmar que es tractava d una proliferació de dinoflagel lades gymnodials, concretament del gènere Barrufeta, i que correspondria a una proliferació algal important (6,7 milions cél/l) però no de fitoplàncton tòxic. Aquest va ser un exemple clar d una molt bona col laboració entre tècnics de l ajuntament de Barcelona, tècnics de l ACA i especialistes en fitoplàncton del Institut de Ciències del Mar, perquè en menys de 5 hores es va recollir la mostra i es van disposar dels resultats. Coloració verd-marronosa i força tèrbola. Platja de la Nova Icària

20 5 CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY, ESTIU 2015 La classificació i estat de la qualitat de les aigües de bany de les platges s obté (tal i com estableix la Directiva 2006/7/CE) a partir del tractament estadístic de les dades analítiques obtingudes a les aigües de bany durant les darreres quatre temporades de bany. Així doncs, per al càlcul dels resultats de les classificacions del 2015, s han tractat i considerat els resultats de les analítiques dels controls efectuats durant les temporades dels anys 2012, 2013, 2014 i Els indicadors microbiològics avaluats han estat, com cada any, E. coli i Enterococs intestinals. 5.1 Resultats de les Classificacions a les zones de bany costaneres Directiva 2006/7/CE. Resultats 2015 Global Catalunya Demarcació litoral Zones de bany avaluades:

21 A continuació es mostren els mapes amb els resultats de la classificació de la qualitat de les aigües de bany corresponent a l any LITORAL DE GIRONA PORTBOU COLERA LLANÇÀ PORT DE LA SELVA CADAQUÈS ROSES CASTELLÓ D EMPÚRIES SANT PERE PESCADOR L ESCALA TORROELLA DE MONTGRÍ PALS BEGUR PALAFRUGELL MONT-RAS PALAMÓS CALONGE CASTELL-PLATJA D ARO SANT FELIU DE GUÍXOLS SANTA CRISTINA D ARO TOSSA DE MAR LLORET DE MAR BLANES Litoral de Girona Categoria de qualitat Zones bany 85 Bona 2 Suficient 0 Insuficient 0 Platja de Santa Cristina, Lloret de mar Cala Giverola, Tossa de Mar 21

22 LITORAL DE BARCELONA PINEDA DE MAR SANT POL DE MAR CALDES D ESTRAC SANT VICENÇ DE MONTALT SANT ANDREU LLAVANERES MATARÓ PREMIÀ DE MAR CABRERA VILASSAR DE MAR EL MASNOU MONTGAT BADALONA SANT ADRIÀ DE BESÒS MALGRAT DE MAR SANTA SUSANNA CALELLA CANET DE MAR ARENYS DE MAR BARCELONA CUBELLES SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ VILADECANS GAVÀ CASTELLDEFELS EL PRAT DE LLOBREGAT Litoral de Barcelona Categoria de qualitat Zones bany 73 Bona 6 Suficient 2 Insuficient 0 Platja de Sant Vicenç, Sant Vicenç de Montalt Platja de Canet, Canet de Mar 22

23 LITORAL DE TARRAGONA CALAFELL RODA DE BARÀ CREIXELL ALTAFULLA CUNIT EL VENDRELL TORREDEMBARRA TARRAGONA VILASECA SALOU CAMBRILS MONT-ROIG DEL CAMP VANDELLÓS I L HOSPITALET DE L INFANT L AMETLLA DE MAR EL PERELLÓ L AMPOLLA ALCANAR DELTEBRE SANT JAUME D ENVEJA AMPOSTA SANT CARLES DE LA RÀPITA Litoral de Tarragona Categoria de qualitat Zones Bany 78 Bona 4 Suficient 0 Insuficient 0 Platja de Canyadell, Torredembarra/Altafulla Ponent, Salou 23

24 Els resultats de la classificació de la qualitat de les platges corresponents a la temporada de bany del 2015, posen de manifest que la fracció majoritària de les platges del litoral de Catalunya s ha classificat amb la categoria, amb un 94,4% de les zones de bany (236) amb aquesta categoria. Un 4,8% de les zones de bany (12) s ha classificat amb la categoria Bona i 2 zones de bany s han classificat amb categoria Suficient. Al 2015, cap zona de bany ha obtingut la classificació d Insuficient. Els resultats del 2015 posen de manifest, com altres anys, que la qualitat microbiològica de les aigües de bany costaneres de Catalunya s ajusta a la Directiva europea d aigües de bany i que la seva distribució és força homogènia al llarg del litoral. A les demarcacions litorals de Girona i Tarragona, la proporció de platges classificades de categoria és molt similar (per sobre del 95%) mentre que a la de Barcelona és lleugerament inferior (90,1%). Les dues úniques zones classificades amb Suficient es troben al litoral de Barcelona. En relació a les platges de categoria Bona (12 en total), corresponen a zones de bany que tenen rius, rieres, pluvials o sobreeixidors. La majoria estan localitzades al litoral de la demarcació de Barcelona, on es concentra la major densitat demogràfica de la costa i on hi ha nombroses rieres. Les platges que no assoleixen la categoria normalment tenen un risc elevat d afecció per pluges perquè reben directament els impactes de les aportacions d aigües dolces a mar (rius, rieres, recs, torrents), i/o de les Descàrregues dels Sistemes Unitaris (DSU). Hi ha 2 zones de bany classificades amb la categoria Suficient que corresponen a la platja de Ponent (Vilassar de Mar) i a la platja del Fòrum (Sant Adrià de Besòs). Ambdues zones de bany tenen fonts potencials de contaminació que, sobretot quan plou, fan que la qualitat de les seves aigües es vegi alterada (pluvials, sobreeixidors, rieres i el riu Besòs). És important destacar que la platja del Fòrum (antiga platja del Parc del Nord-est a Sant Adrià de Besòs) millora la classificació de la qualitat de les seves aigües de bany que havia estat Insuficient els dos darrers anys. Aquesta millora està associada, molt probablement, a una menor afecció de la zona de bany per pluges. En relació a la variabilitat interanual de les classificacions anuals de les zones de bany ( ), la proporció de platges classificades amb categoria a Catalunya es manté superior al 90% i aquesta elevada estabilitat està associada al bon funcionament dels sistemes de sanejament que s han implantat a tot el litoral i que efectuen la recollida i tractament de les aigües residuals urbanes. Aquests sistemes de sanejament garanteixen els llindars de qualitat microbiològica de les platges en temps sec, però en règim de pluges, com s ha comentat en anteriors apartats, es produeixen Episodis de contaminació de Curta Durada. 24

25 Les taules següents mostren la comparativa dels resultats de la classificació de la qualitat de les aigües de bany de l any 2015 respecte al CATALUNYA GIRONA Qualitat microbiològica de l aigua Any 2015 Any 2014 Zones de Zones Proporció Proporció bany de bany EXCEL LENT ,4 % ,2 % BONA 12 4,8 % 20 8 % SUFICIENT 2 0,8 % 1 0,4 INSUFICIENT ,4 TOTAL Qualitat microbiològica de l aigua Any 2015 Any 2014 Zones de Zones de bany Proporció Proporció bany EXCEL LENT 85 97, ,5 BONA 2 2,3 3 3,5 SUFICIENT INSUFICIENT TOTAL BARCELONA Qualitat microbiològica de l aigua Any 2015 Any 2014 Zones de Zones de Proporció Proporció bany bany EXCEL LENT 73 90, ,5 BONA 6 7, ,1 SUFICIENT 2 2,5 1 1,2 INSUFICIENT ,2 TOTAL TARRAGONA Qualitat microbiològica de l aigua Any 2015 Any 2014 Zones de Zones de Proporció Proporció bany bany EXCEL LENT 78 95, ,1 BONA 4 4,9 4 4,9 SUFICIENT INSUFICIENT TOTAL

26 5.2 Resultats de les Classificació a les zones de bany continentals Per a la classificació de la qualitat de les aigües de bany continentals del 2015, s han tingut en compte, com en les aigües de bany costaneres, les dades analítiques del període , relatives als indicadors microbiològics Escherichia coli i Enterococs intestinals, d acord amb la Directiva 2006/7/CE. Resultats de les zones de bany continentals a l estiu zones de bany avaluades Emb. St. Antoni 3 Emb. St.Antoni 1 Emb. St. Antoni 2 Platja d Ogern Emb. de la Baells Emb. de Boadella Estany de Banyoles 2 Estany de Banyoles 1 Riu Segre Emb. de St. Ponç Emb. de Sau 1 Emb. de Sau 2 Emb. de Siurana (11) (2) La fracció majoritària de les zones de bany continental s ha classificat amb la categoria, com en anys anteriors, i dues zones de bany (estany de Banyoles 1 i la platja d Ogern a Bassella) s han classificat amb la categoria Suficient. Cap zona de bany s ha qualificat com a Bona o Insuficient. A la zona de bany de l estany de Banyoles 1 la classificació Suficient pot estar associada a l elevada presència de gavines en aquesta zona de bany que poden aportar contaminació fecal a l aigua. Per part de l ajuntament de Banyoles i del Consorci de l Estany s estan realitzant actuacions per reduir la presència de gavines a la zona del club natació. Respecte a la platja d Ogern a Bassella, la classificació de les aigües d aquesta piscina fluvial és temporal (només es disposen de dos anys de control). 26

27 6 APLICACIÓ PLATGESCAT PER A MÒBIL Durant l estiu de 2015 s ha consolidat l ús de l aplicació per a telèfons mòbils PlatgesCat creada per l ACA la temporada de bany del 2014 amb la col laboració d altres organismes de la Generalitat. L aplicació informa de 290 platges de Catalunya (92 al litoral de la demarcació de Girona, 109 al de Barcelona i 89 al de Tarragona) i està dirigida a la ciutadania en general i al turisme. PlatgesCat és gratuït, disponible per a telèfons intel ligents amb sistemes operatius Android i Iphone. També es pot consultar en versió web des dels dispositius mòbils o bé des de l'ordinador en set idiomes. Durant la temporada de bany del 2015 PlatgesCat ha informat diàriament (del 19 de juny al 24 de setembre) de la qualitat de l'aigua, la bandera de seguretat, la meteorologia i la presència de meduses a les platges. També s han publicat avisos de precaució en casos d'incidències meteorològiques o ambientals. A més de les dades d informació variable, l aplicació disposa també d informació sobre les característiques físiques i ambientals de cada una de les platges així com dels seus serveis. Es pot consultar informació general dels fenòmens litorals més freqüents a les platges i existeix un apartat de consells i recomanacions per al bany. El perfil de l usuari de PlatgesCat és majoritàriament local. Les consultes s efectuen sobretot durant la primera part del matí i s incrementen significativament els caps de setmana i dies festius. Valoració dels usuaris: Al 2015, la valoració de l aplicació en Android ha estat de 4,8 (sobre 5) lleugerament superior a la valoració conjunta del 2014 i 2015 de 4,1. Els aspectes que més s han valorat han estat la qualitat de la informació i la seva actualització. Accessos a PlatgesCat: el nombre total d accessos a l aplicació al 2015 en el període de l 1 de juny al 24 de setembre, ha estat de El 85% dels accessos s han efectuat des d Android o iphone i el 15% a través de WEB. Hi ha hagut una lleugera reducció del nombre d accessos respecte al 2014 fet que es pot atribuir a la menor difusió que s ha fet al 2015 de l aplicació. 27

28 Descàrregues de l aplicació: des del inici de l ús de l aplicació s han superat les descàrregues i en dispositius mòbils l aplicació es manté fixa (8.000 al 2014 i també 8.000al 2015), dada que posa de manifest un nivell de fidelitat alt de l aplicació. Número de consultes a les platges: al 2015 s han arribat a fer fins a consultes diàries de les platges, amb una mitjana de 500 consultes/dia durant tota la campanya. La informació més consultada ha estat la pàgina principal, amb un 88% de les consultes, i la pàgina d Estat amb un 35% de consultes. Les platges més visitades (Gavà i El Masnou) han tingut més de visites. En relació als avisos de precaució que s han publicat a l aplicació mòbil del 19 de juny al 23 de setembre (1.328 en total), el 90% han estat per possible alteració de la qualitat de les aigües de bany com a conseqüència de les pluges, i un 61% de les platges han tingut algun avís de precaució per aquest motiu. Aquests avisos han permès informar els banyistes de possibles riscos associats al bany en episodis de pluges i alhora han donat suport als ajuntaments en relació a la bandera de seguretat a les platges. En 67 dies de la temporada de bany s han posat avisos de precaució per pluges i s ha informat per mail als ajuntaments. Els avisos s han posat amb la col laboració dels ajuntaments i les administracions actuants. 28

29 7 RESULTATS DE LA XARXA TELEMÀTICA La Xarxa Telemàtica de Platges és una iniciativa impulsada per l ACA l any 2013, i és una eina destacada i valuosa per a la gestió integrada de la qualitat de les aigües de bany. Es va iniciar per primera vegada l estiu del 2013, i la seva implementació ha estat consolidada durant l estiu del No és una eina pensada per informar a la ciutadania sinó una metodologia de treball que permet intercanviar, diàriament, dades ambientals amb els ajuntaments sobre l estat de les platges i informar sobre possibles afeccions que es puguin produir, ocasionalment, durant la temporada de bany. Durant la temporada de bany del 2015 (1 de juny-24 de setembre) han participat a la Xarxa Telemàtica de platges 44 municipis costaners que correspon a un 64% dels municipis litorals. La Xarxa Telemàtica s ha gestionat des de l ACA utilitzant el sistema d Entrada Manual de Dades (EMD) ja utilitzat al 2103 i en el que si han incorporar algunes millores al Respecte a anys anteriors (2013 i 2014) alguns municipis s han incorporat per primera vegada. La participació dels municipis del litoral de Barcelona ha estat la més elevada amb un 77% de participació (20/26 ajuntaments); la dels municipis del litoral de Girona ha estat del 64% (14/22) i la de Tarragona ha estat del 48% (10/21) la més baixa i inferior a altres anys a la participació d anys anteriors. Participació dels ajuntaments. Estiu Període i freqüència d informació: el període d informació de la Xarxa Telemàtica ha estat des de primers de juny fins el 18 d octubre i els ajuntaments han tramès a l ACA un total de qüestionaris de platges en tot l estiu. Els ajuntaments han informat de l estat de 168 platges del litoral de Catalunya que, respecte a les 290 platges incloses a la xarxa de PlatgesCat, suposa un 57%. Els mesos de juliol i agost han estat els que s han emplenat la major part dels qüestionaris. Complimentats (73% dels qüestionaris). La freqüència d informació de les platges ha estat quasi diària, inclosos els caps de setmana i dies festius, i la mitjana dels qüestionaris en tot l estiu, d una mateixa platja, ha estat de 72. En el 89% dels municipis participants els serveis de salvament i socorrisme han estat els encarregats de registrar i enviar la informació a l ACA (39 municipis). L horari d observació de l estat de les platges ha estat principalment entre les 10:00 i les 12:00 hores. 29

30 Per part de l ACA, s han enviat als ajuntaments 4 informes diaris amb les dades rebudes dels qüestionaris de les seves platges ( informes en tot l estiu). Així mateix s han tramès correus electrònics de validació (4-5/dia), i s han efectuat 6 trameses a tots els ajuntaments participants amb taules excel de dades. Base de dades ACA, Flux d informació La Xarxa Telemàtica incrementa significativament la col laboració entre els gestors municipals i l ACA (tècnics de la Unitat d Aigües Costaneres, recolzats per la Unitat de Guàrdies de l ACA). Alhora afavoreix també el contacte i la coneixença entre els tècnics implicats en les tasques de gestió de platges perquè es comparteix informació diària i es contacta amb molta freqüència per mail i/o telèfon. La interacció entre tots els agents que intervenen directament en el seguiment de la qualitat i la seguretat de les platges i per tant en són responsables, és molt elevada gràcies a la Xarxa Telemàtica. La Xarxa Telemàtica permet organitzar, tractar i valorar un nombre molt elevat de dades ambientals de cada platja d una forma homogènia. Al final de la temporada, i per a cada un dels ajuntaments participants, l ACA elabora un informe de resultats de caràcter intern amb el tractament i valoració de totes les dades trameses durant l estiu. Aquests informes permeten mostrar l estat de les platges dintre d un mateix municipi i alhora comparar-los amb els resultats globals de Catalunya. Aquests informes es lliuren als ajuntaments abans del 31 de desembre de l any en curs juntament amb l informe global de resultats de la Xarxa Telemàtica. 30

31 8 REUNIONS DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT La Comissió de seguiment de la qualitat de les platges va ser creada per l ACA l any 2004, i hi participen els municipis costaners i altres administracions amb competències al litoral de l administració local, autonòmica i central. Aquesta comissió està dirigida per l Àrea de Gestió del Medi de l ACA, i pretén compartir i divulgar els coneixements sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany i el medi marí litoral. En les reunions de la Comissió s impulsen i coordinen els dos grans projectes que l ACA comparteix amb els ajuntaments costaners i que corresponen a: la Xarxa Telemàtica, des del 2013, l aplicació per a mòbils PlatgesCat, des del Durant les reunions es plantegen propostes i estratègies per millorar la coordinació i integració de les tasques de les diferents administracions i es comparteixen opinions i iniciatives per a la millora de la qualitat de les platges, la difusió de la informació i la conscienciació ciutadana. Els assistents a les reunions de la Comissió són principalment regidors i tècnics dels ajuntaments; habitualment de les regidories de medi ambient però també de Salut, Serveis, Turisme i Protecció civil. També assisteixen representants d altres administracions d àmbit local com: Associació Catalana de Municipis; Federació de Municipis de Catalunya; Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputacions, administracions actuants i consells comarcals litorals. Els organismes de la Generalitat que també participen són: el Departament de Territori i Sostenibilitat; Departament de Salut; Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; Departament d Empresa i Ocupació; Departament d Interior. De l administració estatal participen molt sovint representants de les demarcacions de costes. Així mateix, també es convoquen representants dels serveis de Salvament i Socorrisme i a destacats científics de centres de recerca que treballen en temàtiques vinculades al medi marí. A totes les reunions assisteixen experts del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Durant l any 2015 la Comissió ha celebrat tres reunions: una d inici de Campanya, la de seguiment de Campanya a mitjans d estiu, i la de final de Campanya, amb la presentació dels resultats globals. La primera reunió es va celebrar a la seu central de l ACA i es va repetir a la Demarcació de Girona i a la de Tarragona; les altres dues reunions s han celebrat únicament a la seu de l ACA. A totes les reunions l assistència ha estat elevada i s ha produït una dinàmica de col laboració que cada any esdevé més participativa. 31

32 REUNIONS DE LA COMISSIÓ, /06/2015 (ACA) 16/06/2015 (Edifici Generalitat Girona) 17/06/2015 (Edifici Generalitat Tarragona) 06/08/2015 (ACA) 04/11/2015 (ACA) Inici de la temporada de bany del 2015 App PlatgesCat Xarxa telemàtica 2015 Inici de la temporada de bany del 2015 App PlatgesCat Xarxa telemàtica 2015 Seu de l ACA a Barcelona Inici de la temporada de bany del 2015 App PlatgesCat Xarxa telemàtica 2015 Desenvolupament de la temporada de bany 2015 Resultats de la temporada de bany 2015 A les reunions d inici de campanya (11, 16 i 17 de juny) es va presentar la programació de les activitats del Programa de vigilància de les d aigües de bany per a l estiu del 2015; es van explicar les novetats de la xarxa telemàtica (EMD, portal web ACA) i les de l aplicació PlatgesCat. També es va informar de la publicació del Manual dels hàbitats litorals de Catalunya per part d un representant de la Direcció General de Polítiques Ambientals, que va lliurar exemplars del manual a tots els assistents. En la segona reunió, el 6 d agost, es va informar del desenvolupament de la temporada de bany amb la presentació dels resultats preliminars de l estat de les platges, el desenvolupament de la Xarxa Telemàtica i la gestió de PlatgesCat. L ajuntament d Arenys de Mar va fer una presentació sobre la seva experiència de participació a la Xarxa Telemàtica. En la darrera reunió, el 4 de novembre, s ha presentat el balanç de resultats de la qualitat de les aigües de bany i els resultats globals del programa de vigilància. Així mateix, l ACA ha fet una valoració global de la implementació de la Xarxa telemàtica i de l aplicació PlatgesCat. També s han valorat propostes conjuntes de millora per a la propera temporada de bany en base a les aportacions dels ajuntaments. En la darrera reunió, representants del ICM van exposar els resultats d un projecte d investigació sobre fitoplàncton tòxic i, finalment la responsable d una de les empreses de Salvament i Socorrisme contractada per diferents municipis del nostre litoral, va exposar la seva experiència en la participació en la tramesa de dades de la Xarxa telemàtica. 32

33 9 RESUM DE LA TEMPORADA DE BANY, 2015 La temporada de bany del 2015 s ha desenvolupat des de l 1 de juny al 24 de setembre i, des del punt de vista meteorològic, ha estat un estiu càlid (el més càlid, almenys des de l any 1950) amb una pluviometria molt irregular. Durant l estiu del 2015 les pluges més abundants s han registrat al litoral de Tarragona, i l episodi de precipitació més destacat ha estat el de mitjans d agost, amb pluges generalitzades i abundants en alguns punts del litoral. Ha plogut el 39% dels dies de la temporada de bany (45) i, de forma intensa (> 20mm), el 16% dels dies (18) en un o més sectors del litoral. Les mitjanes mensuals de la temperatura de l aigua de bany del mesos de juny i juliol han estat un grau superior a les del 2014, i les de l agost, pràcticament iguals. Com cada estiu, l ACA ha dut a terme el control de la qualitat de les aigües de bany en una xarxa de vigilància formada per 250 zones de bany costaneres (87 a la demarcació litoral de Girona, 81 a la de Barcelona i 82 a la de Tarragona), i 13 zones de bany continental (6 a Lleida, 3 a Girona, 3 a Barcelona i 1 a Tarragona). A totes les zones de bany s han efectuat controls analítics periòdics (8 a les aigües costaneres i 4 a les continentals) seguint els criteris que dictamina la Directiva 2006/7/CE relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Com a conseqüència de les pluges s han registrat episodis puntuals de contaminació de curta durada en algunes platges, i el litoral de Tarragona ha estat el més afectat com a conseqüència de les precipitacions de l estiu. Els resultats de la classificació de la qualitat de les zones de bany costaneres corresponents a la temporada de bany del 2015 (amb dades dels 4 darrers anys), posen de manifest que la fracció majoritària de les zones de bany del litoral de Catalunya s ha classificat amb la categoria, amb un 94,4% de les zones de bany (236) amb aquesta categoria. Un 4,8% de zones (12) s ha classificat amb la categoria Bona, i 2 zones amb categoria Suficient. Al 2015, cap zona de bany costanera ha obtingut la classificació d Insuficient. Aquests resultats del 2015 posen de manifest, com altres anys, que la qualitat microbiològica de les aigües de bany costaneres de Catalunya s ajusta a la Directiva europea d aigües de bany (2006/7/CE), i que la seva distribució és força homogènia al llarg del litoral. A les demarcacions litorals de Girona i Tarragona, la proporció de platges classificades de categoria és molt similar (per sobre del 95%), mentre que a la de Barcelona és lleugerament inferior (90,1). A les zones de bany continentals, el 84,6% s han classificat de categoria (11 zones), i el 15,4% restant s ha classificat de categoria Suficient (2 zones). No s han detectat incidències remarcables en relació a fenòmens naturals propis de les aigües litorals (aparició de mucílags, escumes, taques de fitoplàncton...), ni tampoc presència anormal de meduses a l aigua. No s han donat tampoc episodis de taques o vessaments d hidrocarburs de rellevància ni tampoc incidències destacades en els sistemes de sanejament. 33

34 Durant la temporada de bany, l aplicació per a mòbil, PlatgesCat ha informat diàriament de la qualitat de l'aigua, la bandera de seguretat, la meteorologia i la presència de meduses a les platges. En els casos necessaris, s han posat avisos de precaució, la majoria motivats pels efectes de les pluges. El perfil d usuari de l aplicació és majoritàriament local i es consulten les dades principalment durant la primera part del matí. La valoració de l aplicació Android al 2015 ha estat de 4,8 (sobre 5) superior a la valoració conjunta del , de 4,1. El nombre d accessos des de l 1 de juny al 24 de setembre ha estat de ; el 85% s han efectuat des d operatius mòbils i el 15% per web. Des del inici de l aplicació al 2014, s han superat les descàrregues i en dispositius l aplicació es manté fixa (no s esborra). El nombre més elevat de consultes en un dia ha estat de i les platges més visitades (Gavà i El Masnou) han tingut més de visites. Durant la temporada de bany del 2015 l ACA ha gestionat la Xarxa Telemàtica en la que hi han participat 44 municipis costaners que correspon a un 64% dels municipis litorals. La participació dels municipis del litoral de Barcelona ha estat la més elevada amb un 77%, la del litoral de Girona del 64% i la de Tarragona del 48%. Els municipis participants han informat de 168 platges que corresponen al 58% de les platges introduïdes a l aplicació PlatgesCat. La tramesa d informació ha estat diària, inclosos caps de setmana i dies festius, i el nombre de qüestionaris complimentats pels ajuntaments ha estat molt elevat (12.057). En el 89% dels municipis la informació s ha tramès des dels serveis de salvament i socorrisme. Per la seva part, l ACA ha enviat diàriament 4 informes a cada ajuntament amb les dades rebudes ( informes). Al final de la temporada ha elaborat un informe de resultats per a cada un dels ajuntaments participants. La Comissió de seguiment de la qualitat de les platges s ha reunit en tres ocasions durant l estiu del 2015 (inici, mitjans i final de campanya) amb una elevada assistència i participació dels ajuntaments costaners, administracions supramunicipals i representants d organismes de la Generalitat i l Estat amb competències al litoral. S han obtingut uns bons resultats d intercanvi d informació i de coordinació en les tasques de gestió i informació de la qualitat de les aigües de bany i des de la Comissió s han continuat impulsant els dos importants projectes que l ACA desenvolupa amb col laboració dels municipis costaners: la Xarxa Telemàtica i l aplicació PlatgesCat. Unitat d Aigües Costaneres Departament de Control i Qualitat de les Aigües Àrea de Gestió del Medi Novembre de