Forma d Estat: Portugal Capital: Idioma oficial: Població: Moneda: Tipus de canvi: PIB: PIB per capita Facilitat per fer negocis:

Transcripción

1 Fitxa país Portugal

2 Forma d Estat: República unitària semipresidencialista Capital: Lisboa Idioma oficial: Portuguès Població: 1,3 milions d habitants (217) Moneda: Euro (EUR) Tipus de canvi: 1 EUR = 1,17 USD (31/5/218) PIB: 218,1 milers de milions de $ (,2% del PIB mundial) PIB per capita: $ (3.417 $ en paritat de poder adquisitiu) Facilitat per fer negocis: 29è millor país del món, d un total de 19, segons el Banc Mundial (Doing Business) Religió: Catòlica: 84,6% Fus horari: Una hora menys que l Espanya peninsular Fitxes País és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l ús que se n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

3 Previsions econòmiques PIB. Variació interanual (%) ,1 2, Després del bon creixement de l any 217, s espera que l economia portuguesa mantingui un ritme de creixement ferm durant el 218 i el 219. Aquest ritme de l activitat es basarà en la demanda interna, que mantindrà la solidesa gràcies al comportament satisfactori del consum privat i a la forta recuperació de la inversió. Per la seva banda, la demanda externa seguirà contribuint positivament al creixement atesa la fortalesa de les exportacions, que es beneficiaran d un entorn exterior favorable (especialment a la zona de l euro) i dels guanys de competitivitat dels últims anys. 2,7 IPC. Variació interanual (%) 2,5 2, 1,,5, -, La inflació va remuntar posicions el 217 gràcies a la recuperació dels preus de les matèries primeres i al dinamisme més gran de l activitat. El 218, però, la inflació està enregistrant uns nivells inferiors als de la resta de la zona de l euro i als que es preveuen pel ritme de creixement de l economia. Amb vista a la segona meitat del 218 i durant el 219, esperem que la inflació es recuperi de manera gradual fins a situar-se en nivells propers, tot i que lleugerament inferiors, a l objectiu del BCE. 1,6 1,2 Política econòmica Tipus d interès de referència (%) i tipus de canvi (EUR/USD) 3, 2,5 2, 1, 1,1 1,2 1,2 1,,5 Saldo fiscal (% PIB) , -,8 -,9,5,,,, , Tipus d interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta) Compte corrent (% PIB) ,5, La posició exterior de Portugal, que era una font important de vulnerabilitat abans de la crisi, ha millorat significativament els últims anys. Especialment, Portugal ha aconseguit substituir el seu dèficit elevat per compte corrent (que va assolir el 12% del PIB l any 28) per superàvits. Per a l any 218, esperem que el bon comportament de les exportacions permeti situar el superàvit extern en el,5% del PIB. El ràting sobirà del país ha millorat gràcies a la revisió a l alça de les perspectives de creixement econòmic del país en els darrers trimestres, el progrés en matèria fiscal i els avenços en la reestructuració del sector bancari.,6 Deute públic (% PIB) ,7 122,9 119, Per al 218, el Govern manté el seu compromís de consolidació fiscal. En concret, el Govern ha revisat fa poc a la baixa (,3 p. p.) l objectiu de dèficit per al 218 fins al,7% del PIB i la seva previsió de ràtio de deute públic ( 1,3 p. p.) fins al 122,9% del PIB. Tot i que la previsió que manegem és d un dèficit públic una mica més elevat, les mesures de control de la despesa seran suficients per mantenir el desequilibri fiscal a prop de l objectiu anunciat. La ràtio de deute públic encara se situa en nivells elevats, però el dèficit públic menor, juntament amb el creixement sostingut del PIB, permetrà que el deute baixi al voltant de 3, p. p. cada any, un ritme una mica superior al que es preveu per al conjunt de la zona de l euro. Condicions financeres Crèdit privat (% PIB) 15 Deute extern brut (% PIB) ,3 95,1 91, ,1 29,6 28, El procés de despalanquejament del sector privat està molt avançat, però encara no ha acabat. Concretament, el nivell de deute privat (empreses no financeres i llars) s ha reduït considerablement des del seu nivell màxim, assolit el 212 (265% del PIB), fins al 26,4% en el 1T 218. El deute corporatiu, però, es manté en nivells elevats (suposa el 133,8% del PIB), i això continua pesant sobre l activitat creditícia. S espera que el procés de despalanquejament privat de l economia prossegueixi durant el període Els últims anys s han fet diversos esforços per reforçar la solidesa del sector bancari: els bancs portuguesos han augmentat les seves posicions de capital (la ràtio de capital CET1 per al conjunt del sector es va situar en el 13,9% en el 4T 217, en comparació amb el 7,4% del 21), i l estoc de crèdits dubtosos, tot i que continua sent elevat, ha disminuït fins al 13,3% (17,9% en el 2T 216). A més, s ha avançat considerablement en la reestructuració del sector, sobretot després de la recapitalització de l entitat pública Caixa Geral de Depósitos i la venda del 75% de Novo Banco. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics. 15

4 Ràting BBB- Ba1 BBB S&P i Fitch van revisar fa poc a l alça el ràting sobirà i el van emplaçar en grau d inversió, de BB+ a BBB- i BBB, respectivament. Moody s va revisar fa poc a l alça les perspectives de ràting, d estables a positives. Les perspectives de ràting són estables per a S&P i Fitch. Un país té un grau d inversió si el seu ràting és BBB- o superior (S&P i Fitch) i Baa3 o superior (Moody s). Situació política El Govern en minoria del socialista António Costa ha resultat més estable del que s esperava inicialment. Tanmateix, el fet que depengui del suport parlamentari de dos partits amb orientacions polítiques diferents provoca que el Govern es trobi en una posició dèbil per dur a terme reformes profundes. El Partit Socialista es va erigir com a clar vencedor a les eleccions locals de l octubre del 217, en aconseguir més de la meitat dels ajuntaments i prop del 4% dels vots. Aquests resultats confirmen l augment del suport al Partit Socialista des de les eleccions anteriors, celebrades el 215, i auguren un bon resultat a les properes eleccions legislatives, que seran a les acaballes del 219. Perspectives a llarg termini Creixement del PIB (%) 2,5 2, 1,9 Població. Milions d habitants 1,3 1, 1,1 1,,5 9,5, -,1 -, Les perspectives de creixement a mitjà i llarg termini continuen sent moderades, principalment pel nivell relativament baix de la inversió (la inversió total encara se situa un 24% per sota del nivell precrisi) i la disminució de la població activa. Encara és important la implementació efectiva d una agenda de reformes que contribueixi a augmentar la inversió i la productivitat de l economia. Entre les prioritats, cal destacar: augmentar la competència en el mercat de productes, reduir la dualitat en el mercat laboral i millorar l eficiència en el sector públic i en l entorn per fer negocis (per exemple, reduir els colls d ampolla en els procediments d insolvència). És poc probable que aquestes reformes s implementin a mitjà termini. 9, Alhora, ja que el seu mercat és de mida reduïda, Portugal ha de fer una aposta clara per la internacionalització (és punt de contacte de la UE amb països com Moçambic i Angola), per la qual cosa ha de seguir millorant en factors com la innovació i el capital humà. Riscos CURT TERMINI LLARG TERMINI Entorn exterior menys favorable - + Endeutament públic i privat - + Estoc elevat de crèdits dubtosos - + Falta de progrés en les reformes estructurals - + Perspectives demogràfiques negatives - + Entorn empresarial PUNTS FORTS Hub regional de negocis (Àfrica). Infraestructures. Capacitat d adopció de noves tecnologies. PUNTS FEBLES Institucions (burocràcia excessiva i sistema judicial ineficient). Elevat endeutament públic i privat. Rigideses en el mercat laboral. Sectors principals Serveis: comerç, hostaleria i restauració. Indústria: transport, agroalimentària i tèxtil. ICIE Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS 7 67 PILARS 5. Estabilitat 55,1 68,9 1. Accessibilitat ,7 2. Facilitat d operar SUBPILARS Top Gustos semblants a Espanya Crèdit Desenvolupament financer Bottom Estabilitat macroeconòmica Infraestructures Poder adquisitiu 4. Entorn financer 86,2 92,2 3. Atractiu comercial Europa Occidental Portugal (Mín. - Màx. 1) Nota: l ICIE mesura la facilitat d internacionalització de les empreses espanyoles a cada país. L anàlisi es duu a terme per a un total de 67 països i permet elaborar un rànquing que reflecteix el seu atractiu per a les empreses espanyoles (en el rànquing global, com més baix és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització). Per la seva banda, en els pilars, com més alt és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització. Vegeu el document ICIE. Índex CaixaBank per a la internacionalització empresarial, disponible a Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics.

5 Fiscalitat Els beneficis obtinguts per les empreses a Portugal estan gravats amb un tipus general del 21% des del 215. Al seu torn, hi ha un impost estatal per a les societats que es divideix en trams gravables: entre els i els 7,5 milions d euros s aplica el 3%; entre els 7,5 i els 35 milions d euros el tipus és del 5%, i per a qualsevol benefici que superi els 35 milions d euros, s aplica el 7%. A més, hi ha un impost municipal que pot arribar a l %. En total, el tipus màxim aplicable a les societats serà del 3%. Per a les empreses sense domicili fiscal permanent a Portugal, el tipus aplicable als beneficis obtinguts en aquest territori és del 25%. Per a les empreses situades a les Açores o a Madeira, el tipus impositiu que s aplica és del 16,8% i del 21%, respectivament. L impost sobre el valor afegit a Portugal és del 23% com a tipus general; el reduït, del 13%, i el superreduït, del 6%. Inversions A Portugal, la inversió estrangera directa per a 215 ha estat de 6.3 milions de dòlars. El creixement de l atractiu del país com a destinació d inversions d empreses estrangeres es deu als últims projectes públics, destinats a la millora de les infraestructures, energies renovables, etc. Espanya és el principal inversor al país, seguit de molts dels membres de la UE, gràcies a les facilitats que suposa ser-ne un país soci. Establiment SOCIETAT LOCAL A més de l adquisició d una societat portuguesa, les maneres més comunes de començar l activitat comercial en aquest país són: obrir una societat pròpia o la forma de sucursal. Les formes de societats més comunes en aquest país són: la societat anònima (SA) i la societat de responsabilitat limitada (LDA). La fundació d una societat anònima a Portugal ha de complir una sèrie de requisits: un capital mínim de 5. euros, almenys cinc membres fundacionals, el nombre dels quals es pot reduir més endavant i, finalment, la inscripció de la societat al Registre Mercantil de Portugal. En el cas de les societats de responsabilitat limitada, cal que siguin fundades per dos socis (si bé hi ha la possibilitat que només sigui un en el cas de la Sociedad Unipessoal por Quotas, SUQ), que estableixen el capital mínim. Per a aquest tipus de societat calen un o dos auditors si es compleixen dues de les tres condicions següents durant dos anys consecutius: 1.5. euros al balanç, vendes netes de 3.. d euros i una mitjana d empleats per any de 5 o més. SUCURSAL / OFICINA DE REPRESENTACIÓ Per poder donar d alta una sucursal d una empresa estrangera a Portugal és necessària la inscripció a l RNPC (Registro Nacional de Pessoas Colectivas). Els documents necessaris per a la inscripció són: els documents constituents de la societat principal, els estatuts traduïts al portuguès, una còpia de l acta en què el Consell d Administració de la societat principal acrediti la creació de la sucursal i un poder notarial. Aliances estratègiques ZONA FRANCA A Portugal hi ha dues zones franques industrials (ZFI): una a Madeira (integrada al Centre Internacional de Negocis de Madeira, IBC) i l altra a Sines. JOINT VENTURE El dret portuguès permet aquest tipus d associacions, que estan regulades pel Decret llei 231/81, que les denomina consorcis. Les associacions d aquest tipus les creen amb una finalitat concreta i una durada determinada les dues parts constituents. Cal que l acord sigui escrit i signat davant notari, tot especificant els objectius, el repartiment de beneficis i el soci líder. Condicions aranzelàries TRACTATS DE LLIURE COMERÇ Pel que fa a les duanes, els 28 estats pertanyents a la UE formen part del mateix territori. La simple definició d unió duanera valida la no existència de barreres aranzelàries entre aquests països membres. S aplica l aranzel duaner comú per als productes importats; un cop fet efectiu, les mercaderies poden circular lliurement per tots els països de la UE. ZONA FRANCA Totes les empreses que es trobin inscrites al Registre Mercantil de Portugal es poden instal lar a les zones franques industrials per fer ús de les instal lacions, i beneficiar-se dels costos inferiors i els beneficis fiscals que recull l article 36 de l Estatuto dos Benefícios Fiscais (EBF). El benefici principal és la reducció del tipus impositiu al 5% durant el període Això s aplica a empreses dedicades a les següents activitats econòmiques: activitats industrials, comercialització o transport marítim. SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP) Portugal és un dels països que, pel fet de pertànyer a la UE, concedeixen preferències aranzelàries aplicant aranzel zero o aranzels reduïts als països beneficiaris (països menys desenvolupats).

6 Negociació i protocol CULTURA EMPRESARIAL A l hora d entaular relacions comercials amb empreses portugueses cal tenir en compte certs factors que poden ser beneficiosos per a una primera impressió. Les negociacions són lentes i s ha de fixar un calendari de reunions amb una certa antelació. Un cop s és a la reunió, l empresari portuguès dóna molta importància al rang de l expositor, per la qual cosa és aconsellable que sempre hi vagi un directiu o algú d alta responsabilitat. Cal que l exposició deixi clars els beneficis per a l empresa portuguesa, però sense entrar en gaires detalls tècnics. La puntualitat i el lliurament d obsequis sol ser habitual per reforçar les relacions. Convenis ACORDS Des del 1995, entre Portugal i Espanya hi ha un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l evasió fiscal en matèria d impostos sobre la renda. Fires clau Exponoivos. Sibab. Ceranor. Intercasa. Portojóia. Webs d interès Ambaixada d Espanya a Portugal: Adreça: Palácio Lima Mayer, Rua do Salitre 1, Lisboa. Telèfon: /82/83. Fax: Agència d Inversions i Comerç Exterior: Institut de l Empresa: Oficines comercials d Espanya a Portugal: Cambra de Comerç i Indústria de Portugal: Associació Portuguesa de Petites i Mitjanes Empreses: Associació Industrial Portuguesa: Mitjans de cobrament i pagament MITJANS DE COBRAMENT Els xecs són un dels mitjans de pagament més habituals, com ho és, fins i tot, establir plans de pagament amb xecs postdatats. Les lletres de canvi també són un mitjà molt utilitzat. Els creditors no estan obligats a emetre avís de protesta abans d interposar un recurs davant els tribunals. Tant les lletres de canvi com els xecs permeten al venedor assegurar-ne el cobrament davant la justícia portuguesa. Les transferències bancàries mitjançant el sistema internacional SWIFT també estan àmpliament introduïdes en aquest mercat. MITJANS DE PAGAMENT En el cas dels mitjans de pagament més utilitzats passa el mateix que amb els de cobrament. Lletres de canvi, xecs o transferències internacionals estan àmpliament introduïts i regulats per a més seguretat. Actualment, les transferències i els rebuts es fan servir via SEPA. ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVI No cal contractar cap assegurança de tipus de canvi, ja que Espanya i Portugal pertanyen a la unió econòmica i monetària (zona de l euro). CaixaBank al país El banc portuguès BPI està participat per CaixaBank en un 84,5%, després de l OPA recent que CaixaBank ha llançat sobre l entitat lusitana. El grup financer portuguès s especialitza i se centra en l activitat bancària, en què ofereix un ampli ventall de serveis i productes financers, tant per a particulars com per a empreses i inversors institucionals.

7 CaixaBank al món Data de tancament d aquesta edició: 31/5/218 Sucursals Oficines de representació Aliances estratègiques Bogotà (Colòmbia) Nova York (EUA) Agadir (Marroc) Casablanca (Marroc) Londres (Regne Unit) París (França) Frankfurt (Alemanya) Varsòvia (Polònia) Viena (Àustria) Singapur Pequín (Xina) Xangai (Xina) Nova Delhi (Índia) Hong Kong (Xina) Dubai (Emirats Àrabs Units) El Caire (Egipte) Johannesburg (Sud-àfrica) Istanbul (Turquia) Milà (Itàlia) Alger (Algèria) Tànger (Marroc) Lisboa (Portugal) São Paulo (Brasil) Santiago de Xile (Xile) Lima (Perú) Ciutat de Mèxic (Mèxic)

8