Romania. Forma d Estat: República semipresidencialista. Capital: Bucarest. Idioma oficial: Romanès. Població: 19,7 milions d habitants (2016)

Transcripción

1 Fitxa país Romania

2 Forma d Estat: República semipresidencialista Capital: Bucarest Idioma oficial: Romanès Població: 19,7 milions d habitants (216) Moneda: Leu (RON) Tipus de canvi: 1 EUR = 4,66 RON (28/2/218) 1 USD = 3,82 RON (28/2/218) PIB: 188 milers de milions $ (,4% del PIB mundial) PIB per capita: $ ( $ en paritat de poder adquisitiu) Facilitat per fer negocis: 45 millor país del món de 19 segons el Banc Mundial (Doing Business) Religió: Cristiana ortodoxa romanesa: 89% Fus horari: 1 hora més que l Espanya peninsular Fitxes País és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l ús que se n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

3 Previsions econòmiques PIB. Variació interanual (%) ,9 4,5 3,4 IPC. Variació interanual (%) ,1 3,3 3, Mitjana Mitjana L economia creix a un ritme molt notable des del 215 gràcies a una política fiscal expansiva, una política monetària molt acomodatícia i un context de creixement favorable a escala europea. Esperem un alentiment del ritme de creixement els propers dos anys a mesura que es retirin de manera gradual els estímuls monetaris. Amb tot, el creixement de l activitat seguirà essent robust gràcies al dinamisme del consum privat, que es beneficiarà d augments salarials i nous estímuls fiscals. Esperem que la inflació repunti a causa de l impuls de la demanda interna, la pujada dels preus de les matèries primeres i l elevat creixement dels salaris. Amb tot, la inflació es mantindrà dins de la banda objectiu del banc central (2,5% +/ 1 p. p.). Política econòmica Tipus d interès de referència (%) i tipus de canvi (RON/USD) ,1 1,8 3,8 3,5 2,5 Mitjana Mitjana Tipus d interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta) 3, Saldo fiscal (% PIB) , Mitjana ,5-3,7 Compte corrent (% PIB) Deute públic (% PIB) 41 4, , -2,9-2, ,9 39,1-4 Mitjana El dèficit per compte corrent es mantindrà al voltant del 3% durant els propers dos anys, atès que la solidesa de la demanda interna impulsarà el creixement de les importacions. Així mateix, el creixement de les exportacions es veurà llastat per la pèrdua de competitivitat derivada de l augment dels costos salarials i l apreciació gradual de la moneda. Després que els tipus d interès pugessin dues vegades al començament del 218, esperem que el Banc Nacional de Romania prossegueixi i incrementi els tipus d interès de manera gradual durant aquest any i el proper en resposta a l augment de la inflació i en anticipació a l inici de l enduriment de la política monetària del BCE. 36 Mitjana El dèficit públic d enguany superarà l objectiu del 3%, atès que la política fiscal es mantindrà en un to expansiu (rebaixa de l impost sobre les persones físiques i augment del salari mínim). Això pot fer que la Comissió Europea torni a obrir un Procediment de Dèficit Excessiu (l anterior va tenir lloc el 29-21). Aquest deteriorament de la posició fiscal es traduirà en un augment apreciable del deute públic. Condicions financeres Crèdit privat (% PIB) 5 Deute extern brut (% PIB) ,3 28,1 28, ,6 39,6 37,9 1 2 Mitjana Els riscos macrofinancers són limitats, atès que el creixement econòmic d aquests darrers anys no s ha basat en un augment desmesurat del crèdit. Així mateix, el sector bancari presenta un nivell de capitalització adequat, els estàndards de concessió al crèdit es mantenen elevats i la taxa de morositat, que a mitjan 217 ja es trobava prop del 8% del total de préstecs, manté una trajectòria a la baixa. Mitjana Romania té un deute extern baix respecte del seu PIB que, a més, s ha anat reduint els darrers anys. Així mateix, la millora contínua de la posició d inversió internacional neta fa el país menys vulnerable a possibles xocs externs. Amb tot, el país disposa d un matalàs de reserves una mica menor del que seria desitjable (només cobreix prop del 9% del deute extern a curt termini). Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics.

4 Ràting BBB- Baa3 BBB- Moody s va revisar la previsió de positiva a estable l abril del 217. Les perspectives de ràting són estables per a S&P i Fitch. Si bé no hi ha hagut canvis de ràting des del 214, les agències han subratllat la seva preocupació per la política fiscal procíclica del Govern. Un país té grau d inversió si el seu ràting és BBB- o superior (S&P i Fitch) o bé Baa3 o superior (Moody s). Situació política Perspectives a llarg termini El Partit Socialista (PSD) governa en coalició amb el partit liberal ALDE després de guanyar les eleccions del desembre del 216. La legislatura actual s està veient marcada per la inestabilitat (en poc més d un any s han produït tres canvis de Govern) i pels intents de descriminalitzar algunes pràctiques de corrupció (que finalment va haver de derogar ateses les protestes generalitzades a tot el país) i limitar el grau d independència del poder judicial. Com a resultat, el suport ciutadà al PSD ha disminuït considerablement, tot Creixement del PIB (%) 3, 2,5 2, 1,5 1,,5, 2,5 El repte principal de Romania és mantenir un ritme de creixement sostingut a mitjà i llarg termini que li permeti continuar amb el procés de convergència real amb els països avançats de la UE. Així, Romania necessita implementar reformes estructurals que consolidin els avenços fets els darrers anys, aprofundir la millora de la qualitat de les seves institucions i invertir per millorar el potencial de creixement de l economia. Tot això és especialment rellevant ateses les perspectives demogràfiques (disminució i envelliment de la població). 1,8 Mitjana Mitjana i que creiem que la coalició es podrà mantenir en el govern fins a les properes eleccions, previstes per a l any 22. Els intents del Govern de minar la separació de poders seguiran creant desafecció política entre la població. Així mateix, el programa de caire populista (augments salarials, rebaixes dels impostos i augments de les pensions) pot limitar la capacitat de reacció del Govern en cas de xocs econòmics adversos i reduir-ne el potencial de creixement. Població. Milions d habitants 19,8 19,7 19,6 19,5 19,4 19,3 19,2 19,1 19,7 En particular, Romania necessita millorar el funcionament de les institucions públiques, el marc empresarial, el creixement de la productivitat i la planificació i l ús de fons estructurals de la UE. Des del 214, la inestabilitat política ha impedit que s arribi a un consens per implementar una agenda de reformes profunda. És molt probable que aquest període d estancament reformador s allargui durant el 218 i el , Riscos CURT TERMINI LLARG TERMINI Política fiscal excessivament procíclica - + Inestabilitat política - + Augment de la percepció del risc en mercats emergents - + Desacceleració de la zona de l euro - + Fracàs de l impuls modernitzador - + Perspectives demogràfiques negatives - + Impacte del brexit en els fons estructurals de la UE i remeses - + Entorn empresarial PUNTS FORTS Dimensió del mercat nacional. Hub regional de negocis. PUNTS FEBLES Institucions (corrupció i modernització pendent). Qualitat de les infraestructures. Escassetat de personal qualificat/fuga de cervells. Desenvolupament financer modest. Innovació escassa. Sectors principals Indústria: maquinària i equips, tèxtil, productes metàl lics, agroalimentaris i químics, i hidrocarburs. ICIE Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS PILARS 5. Estabilitat 41, 58,1 52,1 1. Accessibilitat ,2 48,2 2. Facilitat d operar SUBPILARS Top Facilitat de desenvolupament de negoci Gustos semblants a Espanya Desenvolupament financer Bottom Infraestructures Estabilitat macroeconòmica Estabilitat institucional 4. Entorn financer 3. Atractiu comercial Europa de l Est i Àsia Central i Occidental Romania (Mín. - Màx. 1) Nota: l ICIE mesura la facilitat d internacionalització de les empreses espanyoles a cada país. L anàlisi es duu a terme per a un total de 67 països i permet elaborar un rànquing que reflecteix el seu atractiu per a les empreses espanyoles (en el rànquing global, com més baix és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització). Per la seva banda, en els pilars, com més alt és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització. Vegeu el document ICIE. Índex CaixaBank per a la internacionalització empresarial, disponible a Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics.

5 Fiscalitat Romania té una política fiscal sana. Aplica un impost de societats del 16% i un tipus impositiu del 3% sobre la xifra de negoci per a les microempreses, si facturen menys de 65. euros i si la facturació per serveis de consultoria i de gestió és inferior al 2%. L IVA genèric és del 24%, i hi ha un tipus reduït d IVA del 9% per a productes i serveis com llibres, diaris, hotels, càmpings i alguns productes alimentaris com el pa i els productes de pastisseria. Hi ha exempció d impostos locals en el cas de les empreses situades en parcs industrials i tecnològics. Hi ha impostos fixos per a les oficines de representació (4. euros anuals) i per a les filials, incloent-hi les societats de responsabilitat limitada, que tributen el 16%. Inversions A Romania, la inversió estrangera directa per a 215 ha estat de milions de dòlars, xifra que representa un increment del 5% respecte al 214. El principal sector d inversió ha estat el sector industrial, que representa una tercera part del total invertit (principalment en manufactura). Altres sectors d activitat per ordre d importància en el total d inversions són el de la construcció, les telecomunicacions, el comerç, l hostaleria, la restauració i el transport. Els principals països inversors van ser França, Àustria, els Països Baixos i Alemanya. Establiment SOCIETAT LOCAL A Romania hi ha cinc formes d establiment, d entre les quals les dues primeres són les més usuals: societat de responsabilitat limitada (societate cu raspundere limitata, SRL); societat anònima (societate pe actiuni, SA); societat col lectiva (societate în nume colectiv, SNC), en què els socis responen amb tot el seu patrimoni de forma il limitada respecte dels deutes contrets en el desenvolupament de la seva activitat; societat comanditària simple (societate în comandita simpla, SCS), en què els socis són limitadament responsables dels deutes i només responen de la quantitat que cadascun hagi aportat, i societat comanditària per accions (societate în comandita pe actiuni, SCA), societat que té el capital social dividit en accions, en què els administradors, que també poden ser accionistes, responen personalment i solidària dels deutes socials contrets. Totes les formes d establiment s han de registrar a l Oficiul Național al Registrului Comerțului ( Les empreses de responsabilitat limitada no poden tenir més de 5 accionistes i la inversió inicial no pot ser inferior a 2 leus (45 euros). Pel que fa a la societat anònima, calen un mínim de dos accionistes; el capital social ha de ser com a mínim de 9. leus (25. euros) i cal pagar-ne el 3% a l inici. SUCURSAL La sucursal és simplement una extensió de l empresa matriu i no té entitat jurídica ni independència financera. Legalment, depèn del país d origen de l empresa matriu, que es fa responsable dels creditors, els empleats, els deutes i les obligacions. FILIAL A diferència de la sucursal, la filial és una empresa romanesa a tots els efectes legals, de manera que el registre al país és similar al de qualsevol altra empresa, a través de l Oficina de Registres, i el capital mínim és el que exigeix la llei romanesa. OFICINA DE REPRESENTACIÓ Els tràmits per a la creació d oficines de representació són directes, si bé no tenen entitat jurídica i es limiten a tasques de promoció i comercialització, sense poder obtenir beneficis. Això no obstant, estan obligades a pagar un impost fix anual de 4. euros, que cal pagar en dues parts iguals, una abans del 25 de juny i l altra abans del 25 de desembre. Aliances estratègiques ZONA FRANCA Hi ha sis zones franques a Romania: Curtici Arad, Galati, Giurgiu, Braila, Sulina i Constanta Sud si Basarabi. JOINT VENTURE En romanès, Asocierea în participaț ie, és una associació d empreses sense forma jurídica, que davant tercers no es considera una entitat diferent dels seus socis. Per tant, els socis executen contractes i contreuen obligacions en nom seu davant de tercers, fins i tot quan ho facin en nom de l aliança d empreses. Les formes més comunes de joint venture a Romania són: empreses de responsabilitat limitada i societats anònimes que tinguin socis romanesos i estrangers, i associacions de dues o més empreses, incloent-hi socis estrangers i acords de cooperació.

6 Condicions aranzelàries TRACTATS DE LLIURE COMERÇ Pel que fa a les duanes, els 28 estats pertanyents a la UE formen part del mateix territori. La simple definició d unió duanera valida la no existència de barreres aranzelàries entre aquests països membres. S aplica l aranzel duaner comú per als productes importats; un cop fet efectiu, les mercaderies poden circular lliurement per tots els països de la UE. ZONA FRANCA Les mercaderies estan exemptes d IVA i de drets i taxes d importació. A les zones franques de la UE, les mercaderies es poden transformar d acord amb el control duaner previ a la seva introducció al territori de la UE o amb el règim de perfeccionament actiu previ a la seva reexportació. En sortir d una zona franca, la destinació definitiva de les mercaderies és lliure. Si les mercaderies són reexportades, no paguen en cap cas drets aranzelaris ni impostos indirectes interns. Si, per contra, es decideix despatxar la mercaderia de lliure pràctica, cal liquidar els corresponents drets aranzelaris i impostos a la importació del territori de destinació. SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP) Romania és un dels països que concedeixen preferències aranzelàries aplicant aranzel zero o aranzels reduïts als països beneficiaris (països menys desenvolupats). Negociació i protocol CULTURA EMPRESARIAL Els romanesos segueixen culturalment una estructura jerarquitzada, per la qual cosa es recomana conèixer el rang de cada interlocutor per saludar primer els de categoria superior de manera respectuosa i educada. A més, aquestes mateixes persones són les que prenen les decisions, de manera que cal saber conduir la reunió per tractar amb ells els temes realment importants. No estan preparats per a canvis no esperats i no els agraden les exageracions ni positives ni negatives. Donen una importància extrema a la família i, de manera secundària, als amics i les persones properes. Convenis ACORDS Acords bilaterals en diverses àrees econòmiques, entre els quals s inclou un conveni per evitar la doble imposició (en vigor des del 198) i un acord per a la protecció i promoció recíproca d inversions (des del 1995). Fires clau Gastropan. Construct Expo. AutoExpoTehnica. Tibco. Indagra. Webs d interès Ambaixada d Espanya a Bucarest: Aleea Alexandru 43, Sector Bucarest Tel.: ( 4) Fax: ( 4) Correu electrònic: emb.bucarest@maec.es Agència d inversions estrangeres: Departament per a Projectes d Infraestructura, Inversió Estrangera i Promoció de les Exportacions: Licitacions públiques: Cambra de Comerç i Indústria de Romania: Mitjans de cobrament i pagament MITJANS DE COBRAMENT A causa de la pertinença a la UE, el mitjà de cobrament més utilitzat és la transferència internacional, gràcies a les facilitats existents entre bancs de països membres. En aquest cas es recomana tenir una relació prèvia de confiança amb l empresa romanesa, perquè hi ha nombroses estafes de cobraments per part de les empreses del país. Per a una primera venda en el mercat romanès, es recomana fer servir un mitjà de pagament més segur. MITJANS DE PAGAMENT Les transferències bancàries s estan convertint en el mètode més comú de pagament amb els principals bancs romanesos, ara vinculats a la xarxa electrònica SWIFT, que ofereix baix cost i un processament flexible i ràpid dels pagaments nacionals i internacionals. La transferència bancària és un mitjà barat i segur de pagament, un cop les parts contractants han establert una relació de confiança mútua. Una altra opció, sobretot quan no es coneix el client, és el crèdit documentari. El xec és una altra forma comuna de pagament, però s acostuma a fer servir en l àmbit nacional. Una manera d assegurar el cobrament del xec és fer servir una garantia per part de l administrador de l empresa deutora. ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVI Es recomana fer servir una assegurança de tipus de canvi. CaixaBank al país CaixaBank és accionista d Erste Group, un dels principals grups financers d Europa Central i de l Est. CaixaBank ha signat un acord amb Erste Group per oferir serveis a les nostres empreses clients als països d Europa Central i de l Est següents: Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Romania, Croàcia i Sèrbia.

7 CaixaBank al món Data de tancament d aquesta edició: 28/2/218 Sucursals Oficines de representació Aliances estratègiques Bogotà (Colòmbia) Nova York (EUA) Agadir (Marroc) Casablanca (Marroc) Londres (Regne Unit) París (França) Frankfurt (Alemanya) Varsòvia (Polònia) Viena (Àustria) Singapur Pequín (Xina) Xangai (Xina) Nova Delhi (Índia) Hong Kong (Xina) Dubai (Emirats Àrabs Units) El Caire (Egipte) Johannesburg (Sud-àfrica) Istanbul (Turquia) Milà (Itàlia) Alger (Algèria) Tànger (Marroc) Lisboa (Portugal) São Paulo (Brasil) Santiago de Xile (Xile) Lima (Perú) Ciutat de Mèxic (Mèxic)

8