Turquia. Forma d Estat: República parlamentària. Capital: Ankara. Idioma oficial: Turc. Població: 79,7 milions d habitants (2016)

Transcripción

1 Fitxa país Turquia

2 Forma d Estat: República parlamentària Capital: Ankara Idioma oficial: Turc Població: 79,7 milions d habitants (16) Moneda: Lira turca (TRY) Tipus de canvi: 1 EUR =,1 TRY (31/8/17) 1 USD = 3, TRY (31/8/17) PIB: 857, milers de milions $ (1,7% del PIB mundial) PIB per capita: 1.73 $ (.91 $ en paritat de poder adquisitiu) Facilitat per fer negocis: 69 millor país del món de 19 segons el Banc Mundial (Doing Business) Religió: Musulmana: 98% Fus horari: 1 hora més que l Espanya peninsular Fitxes País és una publicació elaborada per CaixaBank Research, amb la col laboració dels departaments de Comerç Exterior i Banca Internacional de CaixaBank. Fitxes País conté informacions i opinions que procedeixen de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit purament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l ús que se n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia. Queda totalment prohibida la seva reproducció total o parcial, transformació, distribució, comunicació pública, posada a disposició, extracció, reutilització, reenviament o utilització de qualsevol mena, per qualsevol mitjà o procediment, sense l autorització expressa de CaixaBank.

3 Previsions econòmiques PIB. Variació interanual (%) L any 17 el creixement s accelerarà de manera apreciable per la reducció de la incertesa a mesura que quedi enrere l intent de cop d Estat del 16, per la millora dels socis comercials turcs, per l augment del crèdit privat i per una sèrie de factors temporals (increment de la despesa pública i rebaixa de la fiscalitat indirecta). La remissió d aquests factors temporals situarà el ritme d avanç del PIB a la zona en un 3,5% els anys 18 i 19., 3, 3, IPC. Variació interanual (%) La forta depreciació de la lira, l augment salarial del 16 i l alça dels preus de matèries primeres, que tenen un pes important en la cistella de l IPC turc, estan provocant un fort increment de la inflació el 17. L any 18 la inflació tornarà a situar-se en consonància amb la mitjana històrica, molt llunyana, però, de l objectiu de preus a mitjà termini del banc central (fixat en el 5%). 1, 7,9 7, Política econòmica Tipus d interès de referència (%) i tipus de canvi (TRY/USD) , 8,6 8,7 3,6 3,8 3, Saldo fiscal (% PIB) ,6-1, -1, Tipus d interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta) Compte corrent (% PIB) Deute públic (% PIB) ,7 -,6 -, ,5,9, Els desequilibris en matèria d inflació i compte corrent continuaran sent alts en l escenari En aquest context, s espera que el banc central es mostri més actiu i iniciï un procés gradual de pujada dels tipus de referència. Amb tot, cal assenyalar que la política monetària es mantindrà laxa (el tipus d interès real continuarà sent negatiu). Atesos els voluminosos desequilibris existents i la vulnerabilitat exterior de l economia turca, la lira continuarà entre les divises més fràgils quan es produeixin episodis d aversió al risc internacional. Aquesta vulnerabilitat es veu agreujada pel fet que el nivell de reserves és relativament baix. La política fiscal provarà de donar suport al creixement mitjançant una combinació de mesures puntuals, entre les quals destaca la rebaixa selectiva de certs impostos indirectes. Condicions financeres Crèdit privat (% PIB) , 66, 6, Deute extern brut (% PIB) 5 5, 6,6, Encara que la situació bancària es pot considerar satisfactòria (amb una capitalització adequada i un nivell de morositat contingut), l elevada dependència bancària del finançament exterior continua sent un factor de vulnerabilitat important. El fort creixement actual del crèdit privat respon, en part, a l ampliació del Credit Guarantee Fund (que permet que els bancs transformin part dels seus préstecs a empreses en actius garantits per l Estat que no tenen requeriments de capital) i a la relaxació d algunes mesures macroprudencials, com ara la disminució del col lateral exigible en hipoteques d habitatges El deute total es va situar en el 111% del PIB a principis del 17 a causa de l augment del deute privat. Amoïna l augment del deute corporatiu, una part significativa del qual està denominada en monedes estrangeres. El baix nivell de reserves (no arriben a cobrir el total del deute extern a curt termini) agreuja la vulnerabilitat davant de possibles episodis de depreciació de la lira. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics. 17

4 Ràting BB Ba1 BB+ Les perspectives de ràting són estables per a Fitch i negatives per a S&P i Moody s. Arran de la reacció governamental davant de l intent de cop d Estat del juliol passat, les tres agències principals han valorat que, juntament amb els riscos geopolítics i la vulnerabilitat exterior existent, el país ja no qualifica en el grau d inversió. Un país té grau d inversió si el seu ràting és BBB- o superior (S&P i Fitch) o bé Baa3 o superior (Moody s). Situació política Després de l intent de cop d Estat del juliol del 16, la reacció governamental ha minvat la qualitat institucional del país i pot acabar afectant l equilibri de poders (concretament, limitant la independència judicial, de la premsa i del banc central). Tanmateix, cal fer notar que la involució té el suport majoritari de la ciutadania. La nova Constitució enforteix els poders executius presidencials i amplia el període màxim en què el president actual pot romandre en el poder (potencialment, fins a l any 9). La situació geopolítica regional és complicada (conflictivitat a Síria i tensions al Kurdistan turc), fet que allunya la resolució completa del conflicte kurd. Perspectives a llarg termini Creixement del PIB (%) 6,8 5 Població. Milions d habitants ,6 3, , Tot i que el deteriorament polític ha fet que augmentin els riscos a la baixa, la visió a llarg termini continua sent raonablement positiva, atès que Turquia és un dels països emergents amb un entorn més favorable per fer-hi negocis. Hi destaca, especialment, un marc institucional millor que el de la majoria d economies emergents i de qualsevol país de la regió. En els propers anys, el país seguirà immers en el procés de reduir la seva vulnerabilitat financera i els seus desequilibris macroeconòmics. A llarg termini, i un cop superada aquesta etapa d ajust, el país es dirigirà cap a una etapa de creixement estable i elevat gràcies a unes perspectives demogràfiques positives, al seu paper de hub regional, al dinamisme del sector empresarial i a un entorn que continuarà sent probusiness. Riscos CURT TERMINI LLARG TERMINI Més enduriment del finançament internacional - + Més incertesa geopolítica - + Més desequilibri exterior - + Més tensions inflacionistes - + Més incertesa geopolítica - + Involució democràtica - + Fracàs de l impuls modernitzador - + Entorn empresarial PUNTS FORTS Dimensió del mercat nacional. Hub regional de negocis. Dinamisme demogràfic. Eficiència del mercat de béns. PUNTS FEBLES Institucions (desconfiança, modernització pendent). Innovació escassa. Ineficiència del mercat laboral. Inadequació formativa de la força laboral. Desenvolupament financer modest. Sectors principals Agricultura: tabac, cotó, cereals, olives, ametlles, cítrics, ramaderia, remolatxa i llegums. Indústria: tèxtil, siderúrgia, alimentació, automoció, electrònica i mineria (carbó, crom, coure i bor). ICIE Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS 1 67 PILARS 5. Estabilitat 36,3 6,6 1. Accessibilitat ,5. Facilitat d operar SUBPILARS Top Gustos semblants a Espanya Crèdit Desenvolupament financer Bottom Estabilitat institucional Estabilitat macroeconòmica Condicions laborals. Entorn financer 73,3 83,3 3. Atractiu comercial Europa de l Est i Àsia Central i Occidental Turquia (Mín. - Màx. 1) Nota: l ICIE mesura la facilitat d internacionalització de les empreses espanyoles a cada país. L anàlisi es duu a terme per a un total de 67 països i permet elaborar un rànquing que reflecteix el seu atractiu per a les empreses espanyoles (en el rànquing global, com més baix és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització). Per la seva banda, en els pilars, com més alt és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització. Vegeu el document ICIE. Índex CaixaBank per a la internacionalització empresarial, disponible a Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics. 18

5 Fiscalitat La taxa de l impost de societats que grava els beneficis de les empreses és del %. La taxa de l impost sobre la renda individual varia depenent dels ingressos, del 15% al 35%. Impostos al consum: IVA del 18% per a la majoria de productes. Hi ha un tipus reduït d IVA del 8% que s aplica als productes alimentaris bàsics, els productes farmacèutics, els llibres i els llibres electrònics. A més, alguns productes estan exempts d IVA, a grans trets: productes de clients que operen a les zones franques, activitats d exploració de petroli, serveis prestats als ports i aeroports, i subministrament de maquinària i equip quan l empresa que opera a Turquia disposa d un certificat d inversió. Hi ha també un impost especial de consum amb dife- rents tipus impositius, al qual estan subjectes alguns dels productes següents: productes del petroli, gas natural, olis lubrificants, solvents i derivats de dissolvents, els automòbils i altres vehicles, motocicletes, avions, helicòpters, iots, tabac, begudes alcohòliques i productes de luxe. Des de l any 1 hi ha un sistema per incentivar les inversions tant per a inversors nacionals com internacionals. Aquest sistema s executa sobre la base de quatre plans que tenen associats una sèrie d instruments d ajuda mitjançant incentius: el pla d incentiu a la inversió general, el pla d incentius a la inversió regional, el pla d incentius a la inversió a gran escala i el pla d incentius a la inversió estratègica. Inversions A Turquia, la inversió estrangera directa per a 15 ha estat de milions de dòlars, xifra que representa un increment del 36% respecte al 1. Els sectors que han atret més percentatge d IED en els últims anys han estat els dels serveis d intermediació financera, els serveis de transport, emmagatzematge i comunicacions, i també la indústria manufacturera (on destaquen els subsectors alimentari, de fabricació d ordinadors, equips elèctrics, electrònics i òptics, i productes químics). La major part de l entrada d inversió estrangera directa a Turquia prové d Europa, Amèrica del Nord i els països del golf Pèrsic. Establiment SOCIETAT LOCAL Hi ha diverses formes d establir-se; les més comunes són la societat anònima (A. Ş.) i la societat limitada (Ltd. Şti.). La darrera és la més comuna per a l'establiment de pimes. La societat anònima ha de tenir un mínim d un accionista (persona física o jurídica), amb un capital mínim de 5. lires. Cal que l empresa inclogui una assemblea general i una junta directiva. SUCURSAL Qualsevol empresa estrangera té dret a establir sucursals a Turquia, sense que es tracti d una nova empresa La societat limitada és una companyia fundada amb un mínim d un accionista (persona física o jurídica) i la responsabilitat dels accionistes es limita al capital subscrit. Es requereix un capital mínim de 1. lires. No hi ha restriccions de capital ni de nacionalitat per a la creació d empreses i es poden establir amb un 1% de capital estranger. amb entitat jurídica pròpia, sinó que depèn de l empresa matriu. OFICINA DE REPRESENTACIÓ Es pot establir una oficina de representació amb el permís de l'agència de Promoció i Suport a les Inversions de Turquia (ISPAT), que depèn del Ministeri de la Presidència de la República de Turquia. Els permisos per a l'establiment d'oficines de representació acostumen a durar tres anys; a Espanya hi ha una oficina de l'ispat per facilitar a les empreses espanyoles l establiment empresarial a Turquia. Els bancs estrangers també poden obrir oficines de representació, subjectes a l autorització de l Agència de Supervisió i Regulació Bancària ( Aliances estratègiques ZONA FRANCA Hi ha 19 zones franques situades de manera estratègica a les regions més properes a la UE i l Orient Mitjà per aconseguir un accés més fàcil a les rutes comercials internacionals. JOINT VENTURE La llei permet als inversors estrangers establir-se a Turquia mitjançant una nova empresa o sucursal o bé a través de l adquisició de les accions d una companyia turca ja operativa, sense estar subjectes a cap mena d autorització prèvia exigida per a la inversió estrangera. L establiment d una joint venture es pot fer a través de les formes següents: companyia (normalment societat anònima o societat limitada), partnership o consorci. No hi ha limitacions al capital estranger. Lliure repatriació de beneficis, capital, royalties i dividends. 19

6 Condicions aranzelàries TRACTATS DE LLIURE COMERÇ Hi ha un acord d unió duanera vigent entre Turquia i la UE que comporta l'eliminació d aranzels i càrregues sobre la importació de productes industrials de la UE. Els productes agrícoles no estan inclosos en l àmbit de la unió duanera. Pel que fa als productes agrícoles, els aranzels solen ser alts, principalment perquè s utilitzen com a mesura per a la protecció de la producció local; per exemple: en el cas de l oli d oliva és del 31,% i en el del vi embotellat, del 5%. També té acords de lliure comerç ratificats amb Albània, Bòsnia i Hercegovina, Corea del Sud, Egipte, Geòrgia, Israel, Macedònia, Marroc, Maurici, Palestina, Jordània, Sèrbia i Tunísia. ZONA FRANCA Exempció del 1% dels drets de duana i alguns altres impostos. Exempció del 1% de l impost de societats per a les empreses de fabricació. Exempció del 1% de l impost sobre l IVA i impostos especials sobre el consum. Exempció del 1% de l impost sobre la renda en els sous dels empleats (per a empreses que exporten almenys un 85% del valor de FOB de la mercaderia que fabriquen a les zones franques). La mercaderia es pot quedar a la zona franca durant un període il limitat. Les companyies poden transferir lliurement beneficis de les zones franques cap a l exterior o cap a Turquia sense cap restricció. SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP) Turquia és un dels països que concedeixen preferències aranzelàries aplicant aranzel zero o aranzels reduïts als països beneficiaris (països menys desenvolupats). Negociació i protocol CULTURA EMPRESARIAL L idioma utilitzat per als negocis és l anglès, si bé valoren positivament el coneixement del turc. Es recomana evitar parlar de política. La puntualitat és fonamental. Per tancar reunions al país és important fer-ho almenys amb un mes d antelació i confirmar-les novament un cop al país, les relacions personals són molt importants, per la qual cosa tancar operacions sempre requerirà com a mínim una visita a Turquia; generalment caldrà temps, recursos i un fort compromís a l hora de tancar qualsevol tipus d operació comercial. Convenis ACORDS En matèria de tributació hi ha un conveni entre Espanya i Turquia per evitar la doble imposició i prevenir l evasió fiscal d impostos sobre la renda (). També hi ha un acord relatiu a la creació i el funcionament de centres culturals (). Fires clau Izmir International Fair. Worldfood. Foteg. Yapi Turkey Build. Turkcast. Maktek Eurasia. Webs d interès Ambaixada d Espanya a Ankara: Adreça: Abdullah Cevdet 8, 668 Çankaya - Ankara. Telèfon: / / Invertir a Turquia: Duanes turques: Unió de Cambres de Comerç de Turquia: Oficines comercials d Espanya a Turquia: Mitjans de cobrament i pagament MITJANS DE COBRAMENT Es recomana assegurar sempre el cobrament fent servir els mètodes habituals internacionals, principalment el crèdit documentari, que és el que ofereix més garanties. Una altra opció és la remesa documentària, en què el banc turc gestiona la documentació comercial per al cobrament davant l empresa que adquireix el producte. Pot ser pagament a la vista (cash against document, CAD) o pagament a termini, contra acceptació (deliver against acceptance, DA). Finalment, l ús de transferències bancàries via SWIFT també s utilitza molt i es percep com un mètode ràpid i segur. MITJANS DE PAGAMENT Entre petites i mitjanes empreses és molt habitual l ús de pagarés i xecs a nivell local. El 9 va sortir una llei per a la protecció dels drets de verificació dels usuaris destinada a facilitar el seguiment de l'ordre de pagament i lluitar contra l'economia submergida. La llei estableix tres categories de xecs: el xec per als operadors comercials, el xec per als consumidors i el xec al portador. El crèdit documentari és el mitjà de pagament internacional que ofereix més confiança. Els terminis mitjans de pagament de les empreses turques acostumen a ser llargs (85 dies), raó per la qual el banc emissor del crèdit n ofereix l avançament al proveïdor. Finalment, l ús de transferències bancàries via SWIFT també està molt estès i ocupa el percentatge més gran com a mitjà de pagament internacional, ja que es percep com un mètode ràpid i segur. ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVI Turquia és un país inestable pel que fa a tensions polítiques, de manera que hi ha un risc financer associat a la fluctuació en el tipus de canvi de la divisa. És molt recomanable la cobertura del risc de canvi respecte a l euro. CaixaBank al país L objectiu principal de l oficina de Turquia és millorar els canals de comunicació amb les institucions financeres locals, donant suport a les activitats dels clients de CaixaBank al país, ja siguin de comerç exterior o d'inversions i projectes d implantació. També ofereix assessorament i acompanya les empreses espanyoles que vulguin desenvolupar el seu negoci a l exterior.

7 CaixaBank al món Data de tancament d aquesta edició: 31/8/17 Sucursals Oficines de representació Aliances estratègiques Bogotà (Colòmbia) Nova York (EUA) Agadir (Marroc) Casablanca (Marroc) Londres (Regne Unit) París (França) Frankfurt (Alemanya) Varsòvia (Polònia) Viena (Àustria) Singapur Pequín (Xina) Xangai (Xina) Nova Delhi (Índia) Hong Kong (Xina) Dubai (Emirats Àrabs Units) El Caire (Egipte) Johannesburg (Sud-àfrica) Istanbul (Turquia) Milà (Itàlia) Alger (Algèria) Tànger (Marroc) Lisboa (Portugal) São Paulo (Brasil) Santiago de Xile (Xile) Lima (Perú) Ciutat de Mèxic (Mèxic)

8 Oficina de representació d Istanbul Levent mah. Comert sok. Yapi Kredi Plaza C-Blok Kat: 1 No: 1C 333 Levent-Istanbul Turquia Dades de contacte Director: Víctor Granero Tel. (+9)